Sitio webCRISI MUNDIAL T ruimp encen el Pròxim Orient LA DECISIÓ El president dels EUA firma el reconeixement de lerusalem com a capital dlsrael LA REACCIÓ Indignació entre els líders palestins i al món àrabi preocupació a rONU, la Xina i Europa ara.cat DIJOUS UMKRO 3344 130 EURCOs EL CCIONS 21-D COMARQUES GIRONINES Carta d'Oriol Junqueras Aquest conficte no va de banderes: defensem els drets civils i polítics. P a Grand-Place de Brusseles es va omplir ahir a la nit d'independentistes catalans.A La campanyaA ABEYISTAARajoy refreda s un canvi viatja a Brussel-les"En algunconstitucional moment XAVIER ANTICH La Moncloa tem un referèndum sobre la carta magna a Catalunya L'independentisme fa c avui una demostració de co uoia a la capital dEuropa caldrà parlar d'indults" El temps demostrarà i ln seva submissió indigna a les instruccions polftiques del govern
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
El visionari que va anticipar la crisi del 2008 i ara aposta contra la bombolla de la IA
Michael Burry tuiteja poc, parla menys i no es deixa veure gairebé mai, però quan ho fa és per alguna cosa. I aquesta setmana ha decidit fer pública la seva aposta contra la intel·ligència artificial.
Intel·ligència artificial, aroma de bombolla
El planeta Finances comença a empetitir el planeta Terra. Això ho deia l'historiador de Harvard Niall Ferguson al seu llibre El triunfo del dinero (Debate, 2011, amb actualització el 2024). Amb el pas dels anys, aquesta tendència s'ha consolidat i l'economia financera supera la del món real. Un exemple són els grans grups tecnològics dels Estats Units, especialment els més relacionats amb la intel·ligència artificial (IA), que han superat nivells històrics de preu que comencen a disparar les alertes no només sobre l'existència d'una bombolla, que ningú en dubta, sinó també sobre el seu possible esclat.
El retorn de la campiona que va canviar la normativa per ser mare
La petita Clara ja s'ha acostumat al soroll i al color de la piscina. Va obrir els ulls mentre tothom felicitava la seva mare. Quinze mesos després del seu darrer partit, Judith Forca (Sabadell, 1996) va tornar a jugar un partit de waterpolo en el triomf del seu equip, el CN Sabadell, sobre el CN Mataró a la tanda de penals (14-12) dimecres passat. Forca, de 29 anys, va fer dues assistències en el primer partit que jugava des de la final olímpica de París, quan va fer realitat un dels seus somnis: guanyar l'or olímpic. Després va venir un somni encara més bonic, la Clara. "Nerviosa, no ho estava, però en tenia moltes ganes. Fa mesos que m'estic entrenant i ho trobava a faltar, poder jugar, el contacte amb un altre equip, posar-me el banyador de waterpolo, el gorro... Molt contenta", va explicar a Ràdio Sabadell.
La funció informativa dels mapes
El subscriptor Josep Roca m’envia una queixa sobre dos temes relatius al disseny gràfic. En primer lloc, assenyala: “Una cosa que agraeixo de la premsa més referenciada dels països anglosaxons o francesos és el costum d’acompanyar les notícies amb bons mapes, quan es considera que aquestes es donen en llocs pocs coneguts pel lector mitjà. I aquesta és una gran deficiència que, per mi, té l’ARA: manca de mapes i, a més a més, de bons mapes”. En acabat ho precisa amb un exemple: “En la pàgina 20 de l'edició del diumenge 26 d’octubre, en el text se citen diversos topònims d'Ucraïna com, per exemple, Pokrovsk, Kúpiansk, el riu Oskil, Vovtxansk, Kramatorsk o Sloviansk. Incomprensiblement, cap d’aquests apareix en el mapa adjunt. Quin sentit té acompanyar la crònica d’un mapa on no hi són els topònims que apareixen en el text? Tampoc apareixen en el mapa els límits de Donetsk ni Luhansk, malgrat que apareixen en totes les converses de “pau” de Trump”.
Què passa al món local? Asfíxia financera, burocràcia i pressió demogràfica
"El món local necessita suport". El conseller de la Presidència, Albert Dalmau, va pronunciar aquestes paraules al Parlament durant el debat per aprovar un fons extraordinari que, sumat al fons de cooperació local, eleva fins a 170 milions la xifra que la Generalitat ha injectat als ens locals aquest any. Aquests diners els han de permetre pagar factures en un moment en què els preus dels subministraments s'enfilen i els interessos a pagar als bancs continuen pujant. La necessitat de recórrer a aquesta mena de mecanismes per garantir els serveis essencials als municipis posa de manifest un dels grans problemes que afronta el món local: la falta d'un marc de finançament estable, previsible i suficient per fer-se càrrec dels serveis que ofereix.