Previous Día anterior
Día siguiente Next
Previous
Next
Portada del periodico El Periódico de Catalunya(Castellano):
Newspaper website Sitio web




Recognized text:
elPeriódico 6
PARA GENTE COMPROMETIDA
ELECCIONES
LA JUSTICIA MARCA LOS PRIMEROS PASOS DE LA CAMPAÑA TEMA DEL DÍA Páginas 2 a 13y editorial
El Supremo deja en el
limbo a Puigdemont
FERRAN SENDRA
El juez retira
las órdenes
internacionales
de extradición y
detención del huido
La decisión evita
que Bélgica u otro
país puedan rebajar
las imputaciones
al 'expresident
DESDE MADRID
José Antonico
Zarzalejos
La resurrección
de la
Constitución
Rull y Turull, en libertad bajo fianza, ante una imagen electoral de Puigdemont, ayer, en Barcelona.
ORDI COTRINA
El mundo
MisteriosO
sabotaje de
30 camiones
en la AP-7
Victoria
clama contra Ide trámite del
los planes
Barça anteel
Sporting (2-0)
de Trump
en Jerusalen
EEUU se dispone a reconocer ser finalista en el 2014yel2016
a ciudad como capital de Israel ser finalista en el 2014 yel 2016
Páginas 18 y 19
El Atlético de Simeone
apeado de la Champions tras
Los pinchazos masivos fueron
intencionados, según los Mossos
COSAS DE LA VIDA
Rokiut
PRIMERA FILA
PANORAMA
Páginas 44 a 47
Alcácer, autor del primer gol, es felicitado por Gomes.

Noticias
  • Un debat que marca la campanya
    El balanç del cara a cara entre Pedro Sánchez i Alberto Núñez Feijóo és desigual. Feijóo va aconseguir centrar la confrontació en els problemes de la legislatura i obligar el president a donar explicacions sobre la seva gestió, mentre que Sánchez va tenir dificultats per respondre a les principals crítiques i presentar els resultats del seu Govern com a argument per reclamar la continuïtat.Seguir leyendo....
  • Els rostres de la justícia
    Les entregues de premis tenen una litúrgia especial en què, encara que tot està pautat i previst, és impossible no contagiar-se de l’emoció, l’alegria de qui puja a l’escenari i l’orgull dels que el miren des de la butaca. De vegades n’hi ha prou amb un aplaudiment que s’allarga per apreciar què significa una distinció.Seguir leyendo....
  • La música de la festa
    Aquí els tenim, altre cop: enfilats a tractors, amb bata blanca o casc d’obra, fent petons a nens i olorant gossos, trepitjant la muntanya amb mocassins castellans i demanant truc o vot mentre tasten mandarines en un mercat. Una campanya electoral és una barreja d’excursió escolar a una planta de la indústria alimentària, escapadeta rural per fer team building i rua de carnaval. Perquè aquí els tenim també: ballant. Ballar, ballar, ballar! La festassa de la democràcia. Deia Nietzsche que només creuria en un déu que sabés ballar. No sé si aquí, convertit en jurat d’un talent show, votaria nul.Seguir leyendo....
  • Segona amnistia de Puigdemont
    Com si fos l’última jugada mestra de l’extint Procés, la famosa entrevista de Puigdemont va aparèixer just el dia que li permetia entrar per la porta gran al gran debat entre Sánchez i Feijóo. Seguint el guió previst i com no podia ser d’una altra manera, el candidat del PP va recollir el guant i, en la primera frase del cara a cara, va tirar a la cara de Sánchez les invectives de Puigdemont, que en poques hores va passar de ser un pròfug a ser el referent intel·lectual que confirmava totes les teories conspiratives de la dreta espanyola. Si m’ho diuen, no m’ho crec.Seguir leyendo....
  • Votar en blanc
    Estem en campanya electoral. És temps de promeses, d’una banda, i de desprestigi i desqualificació de l’adversari, de l’altra. Ja fa dies que, entre amics, anem comentant no si votar o no, sinó a qui, o més ben dit, contra qui. Perquè ja som molts els que fa anys que votem un candidat més per eliminació que no pas perquè estiguem convençuts que governarà amb eficàcia i que convé que governi. Cada vegada que hi ha eleccions es reflexiona sobre la necessitat de participar-hi. La democràcia, ens diuen, és un bé que es preserva amb la lliure elecció dels candidats per part del ciutadà. El sufragi universal, pel qual tant van lluitar els nostres avantpassats, s’ha de continuar preservant davant els que no creuen en la democràcia. Tot això és cert i queda molt bé sobre el paper. És a dir, nosaltres, els ciutadans, tenim la paraula cada quatre anys per elegir qui volem que ens governi. O això és el que ens han fet creure. Ho dic així perquè després el resultat que s’obté a les urnes