Previous Día anterior
Día siguiente Next
Previous
Next
Portada del periodico Ara:
Newspaper website Sitio web




Recognized text:
REPORTATGE
El secret
encriptat
del cens
de l'1-O
P01-13/DERAT
EL CCIONS 21-D
Llarena fa marxa
El veritable motiu de la
enrere per no perdre rxretirada de l'euroordre,
ara.cat
Ernesto Ekaizer
lavier Pérez Royo
Suprem s'evita
una derrota
DIMECRES
130 EURCOs
judicial a Belgica
Aixeca la petició de detenció de Puigdemont i els consellers a Brusselles
davant la possibilitat que fossin extradits només per desobediència
FERRAN SAEZ
MATEU
La Nova Planta del 2017
existeix: és un estat d'inim
Fa de mal dir, però feiem
i continuem fent nosa
al eap de tres segles
SEBASTIAALZAMORA
Que el jutge Llarena retiri
les curoordres de detenció
no és cap girde guió, sinó
un perfeecionament de
l'esperpent en què vivim
JOSEP RAMONEDA
La notícia no està en els
netes electoral
s sinó en els
jutjats. És la consequència
de l'estratègia de Mariano
Rajoy a Catalunya
Josep Rui Jordi Turu,acabats de sortir de presó, van participar ahir al mati en la seva primera roda de premsa de campanya,
que van compartir amb Puigdemontiels consellers que són a Belgica, connectats via satél lit a través d'una pantalla CALC

Noticias
  • El responsable de l'empresa mixta de Rodalies assumirà la gestió de Renfe a Catalunya
    La gestió de Renfe a Catalunya ja té un nou responsable: Òscar Playà, el recentment nomenat conseller delegat de Rodalies Catalunya, la nova empresa que entomarà el traspàs de Rodalies. Playà assumirà les funcions que fins a aquesta setmana tenia Josep Enric Garcia Alemany, el director operatiu de Rodalies, destituït arran de la crisi ferroviària que ha viscut Catalunya en l'última setmana. La decisió l'ha anunciat el mateix secretari d'estat de Transports, José Antonio Santano, en una entrevista a 3cat.
  • La por a la publicitat (1984)
    De l’article de Joan Enric Nebot Nonell (Barcelona, 1945 - 2026), publicat a La Vanguardia (28-XI-1984). Traducció pròpia. El passat 16 de gener va morir Nebot, un pioner del periodisme especialitzat en estudis sobre mitjans de comunicació. Com a director de la revista Control de Publicidad des dels primers anys 1970, encarregava articles sobre periodística a joves investigadors universitaris catalans.
  • Potser no caldria dependre sempre de Lamine: els apunts en calent del Barça-Copenhaguen
    Feina feta. Durant tota la fase de grups el Barça ha rebut molts gols, ha patit ensopegades... però s'ha classificat dins del Top 8, com calia. Lluny queda la derrota amb el PSG o la vermella d'Araujo a Londres. Calia acabar entre els vuit primers i s'ha aconseguit amb un partit que és un bon resum de la Champions de l'equip: cedir gols, patir, però solucionar-ho al final amb talent.
  • "Recordarem el nom dels que van morir als carrers de Minneapolis"
    No és cap novetat que Bruce Springsteen condemni públicament les polítiques de Donald Trump. Ara ha fet un pas més i ha publicat la cançó Streets of Minneapolis, amb la qual expressa indignació, ràbia i dignitat. "Recordarem el nom dels que van morir als carrers de Minneapolis", canta com a homenatge a Alex Pretti i Renee Good, les dues persones assassinades a trets per agents del Servei d'Immigració i Control de Duanes dels Estats Units (ICE), "l'exèrcit privat del rei Trump", tal com els descriu Sprinsgteen a la cançó.
  • Els diaris de l’aigua infinita
    No és el cas d’aquestes últimes setmanes, però hem passat mesos i mesos de sequera, sense adonar-nos que determinada premsa disposa de reserves inacabables. Només cal veure com, cada cop que hi ha una bona notícia econòmica, s’afanyen a llançar galons i galons d’aigua al vi, no fos cas que el seu lector sortís de la depressió informativa a què l'han condemnat. L’atur baixa del doble dígit per primer cop des del 2007, és a dir, des de la crisi immobiliària, però hi ha qui s’entesta a buscar els tres peus al gat. OK Diario, per exemple, titulava així la notícia: “L’atur va baixar en 118.400 persones el 2025, però va alentir el ritme de caiguda i segueix per sobre de la UE”. S’esmuny la dada del 10% en favor d’una xifra que el lector comú no pot valorar si és molt o poc (i que pot semblar magra, en un estat de vora 50 milions de persones) i de seguida se li enganya un “però”, no fos cas.