Previous Día anterior
Día siguiente Next
Previous
Next
Portada del periodico Ara:
Newspaper website Sitio web




Recognized text:
REPORTATGE
El secret
encriptat
del cens
de l'1-O
P01-13/DERAT
EL CCIONS 21-D
Llarena fa marxa
El veritable motiu de la
enrere per no perdre rxretirada de l'euroordre,
ara.cat
Ernesto Ekaizer
lavier Pérez Royo
Suprem s'evita
una derrota
DIMECRES
130 EURCOs
judicial a Belgica
Aixeca la petició de detenció de Puigdemont i els consellers a Brusselles
davant la possibilitat que fossin extradits només per desobediència
FERRAN SAEZ
MATEU
La Nova Planta del 2017
existeix: és un estat d'inim
Fa de mal dir, però feiem
i continuem fent nosa
al eap de tres segles
SEBASTIAALZAMORA
Que el jutge Llarena retiri
les curoordres de detenció
no és cap girde guió, sinó
un perfeecionament de
l'esperpent en què vivim
JOSEP RAMONEDA
La notícia no està en els
netes electoral
s sinó en els
jutjats. És la consequència
de l'estratègia de Mariano
Rajoy a Catalunya
Josep Rui Jordi Turu,acabats de sortir de presó, van participar ahir al mati en la seva primera roda de premsa de campanya,
que van compartir amb Puigdemontiels consellers que són a Belgica, connectats via satél lit a través d'una pantalla CALC

Noticias
  • El ministeri de Cultura confirma que traslladarà la biblioteca de Tarragona a l'antiga Tabacalera
    L'anunci ja s'havia fet, però encara no era del tot oficial i les negociacions per traslladar la Biblioteca Pública de l'Estat a Tarragona a l'antiga Tabacalera s'havien perllongat tant que ningú gosava posar la mà al foc. Finalment, la confirmació s'ha fet pública aquest dilluns: l'Ajuntament de Tarragona, la Generalitat i el ministeri de Cultura han acordat traslladar l'equipament que actualment es troba al centre de la ciutat fins a la nau principal de l'antiga Tabacalera.
  • La investigació de l'accident d'Adamuz troba "incongruències" en la informació sobre la soldadura de les vies
    Un mes i mig després del tràgic accident ferroviari a Adamuz —que va causar 46 víctimes mortals—, la investigació continua en marxa i totes les hipòtesis sobre les causes continuen obertes. En un informe remès al jutjat que dirigeix la investigació i signat el 17 de febrer, la Guàrdia Civil admetia que no tenia encara prou elements per descartar ni corroborar completament cap de les opcions. Precisament en resposta a aquest informe, la magistrada instructora ha autoritzat aquest dilluns que els agents revisin la informació de les caixes negres i les imatges de les càmeres de vigilància dels dos trens sinistrats.
  • L'accidentada història de l'Iran i Occident: un cop d'estat de la CIA, una revolució segrestada i un pacte nuclear avortat
    Per entendre l'Iran cal remuntar-se a la seva història mil·lenària i a la seva turbulenta era contemporània. Pèrsia, durant l’Imperi Aquemènida (550-330 aC) va ser potser la primera gran superpotència de la història. Aquella era daurada es va convertir en decadència sota la dinastia Qajar, una monarquia d'origen turcman que va governar Pèrsia des de 1789 fins a 1925 i va haver d'entomar la fragmentació del país davant la pressió dels imperis britànic i rus. El pacte anglorús de 1907 i la descoberta del petroli el 1908 van segellar aquesta submissió i van convertir el territori en una colònia de facto supeditada als interessos de Londres i Moscou. El cop militar de Reza Jan Pahlavi, iniciat el 1921, va obrir un període de transició que va culminar el 1924-25 amb la instauració d'una modernització autocràtica. L'intent més seriós de sobirania real al segle XX va ser la nacionalització del petroli del primer ministre Mohammad Mossadegh, els anys cinquanta del segle passat, que desafiava. E
  • Macron augmentarà l’arsenal nuclear i amenaça amb utilitzar-lo per protegir França
    El president de la República, Emmanuel Macron, ha anunciat un rearmament nuclear de França davant l'escenari geopolític actual. França augmentarà els caps nuclears -Macron ha matisat que no se'n farà públic el nombre- i es dotarà d'un nou submarí nuclear d'última generació. El president ha advertit que no dubtarà en utilitzar el seu arsenal si el país és atacat.
  • La meitat dels estudiants de 16 a 18 anys en risc de pobresa no va rebre una beca el curs passat
    El curs escolar 2024-2025 hi havia 82.688 joves catalans d'entre 16 i 18 anys en situació de pobresa, 41.507 dels quals van rebre una beca per estudiar a l'educació postobligatòria. Amb tot, pràcticament la meitat (41.181) d'aquests adolescents van quedar-se fora del sistema actual de beques. Una qüestió que la Fundació Bofill relaciona amb la manca d'una política d'ajuts a Catalunya que garanteixi beca a tots els estudiants de batxillerat, cicles de grau mitjà i programes de formació i inserció (PFI) en risc de pobresa, la qual cosa contribueix directament a les estadístiques d'abandonament escolar.