Sitio webREPORTATGE El secret encriptat del cens de l'1-O P01-13/DERAT EL CCIONS 21-D Llarena fa marxa El veritable motiu de la enrere per no perdre rxretirada de l'euroordre, ara.cat Ernesto Ekaizer lavier Pérez Royo Suprem s'evita una derrota DIMECRES 130 EURCOs judicial a Belgica Aixeca la petició de detenció de Puigdemont i els consellers a Brusselles davant la possibilitat que fossin extradits només per desobediència FERRAN SAEZ MATEU La Nova Planta del 2017 existeix: és un estat d'inim Fa de mal dir, però feiem i continuem fent nosa al eap de tres segles SEBASTIAALZAMORA Que el jutge Llarena retiri les curoordres de detenció no és cap girde guió, sinó un perfeecionament de l'esperpent en què vivim JOSEP RAMONEDA La notícia no està en els netes electoral s sinó en els jutjats. És la consequència de l'estratègia de Mariano Rajoy a Catalunya Josep Rui Jordi Turu,acabats de sortir de presó, van participar ahir al mati en la seva primera roda de premsa de campanya, que van compartir amb Puigdemontiels consellers que són a Belgica, connectats via satél lit a través d'una pantalla CALC
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
Necessitat i virtut del "No a la guerra"
L'atac dels Estats Units i Israel a l’Iran ha donat a Pedro Sánchez una oportunitat per tornar a connectar amb un ampli segment de l’electorat espanyol. Però no és aquesta l’única raó per la qual ha optat per aquest camí. Aviat han començat les especulacions sobre l’oportunisme de la decisió del govern i el seu president. S’ha considerat inclús la hipòtesi d'una triple convocatòria a les urnes, que faria coincidir les autonòmiques d’Andalusia, el mes de juny vinent, amb una anticipació de les generals i les catalanes. Són càlculs prematurs. Tal com va la legislatura –sense possibilitats d'aprovar pressupostos ni d'impulsar reformes importants que requereixin la tramitació de projectes de llei–, seria lògic que Sánchez aprofités la primera oportunitat en què tingués alguna expectativa favorable de passar una nova revàlida electoral. Però haurà d’anar amb compte, perquè en moments d’un escenari bèl·lic i de molta incertesa i inestabilitat pel qüestionament de la legal
"No gosava dir-li al meu pare que hauria de tornar els diners a poc a poc"
Emigrar és sempre una experiència difícil, però encara es complica més si no coneixes ningú al país on vas, si l'idioma i els costums són diferents i si només tens quinze anys i el viatge és en pastera i no saps nedar. Però això no és tot: quan arribes a destí descobreixes que res era tan fàcil com semblava i que tornar els diners que t'han deixat per fer el viatge serà gairebé impossible.
La ceràmica sense concessions d'Antoni Cumella
El ceramista Antoni Cumella (1913-1985) és recordat com a "enèrgic, impulsiu i emprenedor". Tenia clar que volia ser artista des que era un adolescent. També per la seva lleialtat. El crític Alexandre Cirici Pellicer el definia com un home "d'aquell tipus que Cèsar volia al seu voltant per evitar la presència de traïdors", "lúcid, constant, obstinat, fidel". I el crític André Barey assegurava que calia visitar-lo al seu taller per poder ser testimoni de com buscava "un dolorós equilibri entre el món exterior i el seu". "L'important per a Cumella és el fet de confrontar amb l'essencial, rebutjar el conformisme i la frivolitat, no canviar mai la forma sense haver considerat profundament el fons", deia Barey.
L’analista de moda a l'esquerra que està en guerra amb Vito Quiles
En els últims mesos hi ha un nom que apareix amb freqüència a les televisions: Sarah Santaolalla (Salamanca, 1998). De tarannà progressista i graduada en dret, intervé sovint com a analista política en diversos programes, ha moderat actes de pes –com la commemoració del 8-M del govern espanyol o la xerrada entre Gabriel Rufián i Emilio Delgado– i ha protagonitzat durs enfrontaments dialèctics amb el PP. Fa quatre mesos, en una entrevista a El País, va recordar que el seu somni de petita era ser presidenta del govern espanyol i ha explicat diverses vegades que no descarta acabar fent el salt a la política, tot i que no a curt termini.
“Si Pla hagués escrit en francès, no només seria Nobel, sinó que seria una autoritat planetària”
Degà de la premsa europea a París, Juan Pedro Quiñonero és una rara avis difícil d'encaixar enlloc que ha vist com el seu diari l'acomiadava després de més de 40 anys. A finals de l'any passat va publicar unes memòries, titulades De la Europa de las libertades a la Europa de las extremas derechas (Guillermo Escolar Editor), i en parla en aquesta entrevista on desgrana també les glòries i les misèries de la vida dels corresponsals, alguna frase indiscreta de Felipe González i la seva visió sobre Europa des de la talaia parisenca que permet una mirada amb perspectiva.