Sitio webREPORTATGE El secret encriptat del cens de l'1-O P01-13/DERAT EL CCIONS 21-D Llarena fa marxa El veritable motiu de la enrere per no perdre rxretirada de l'euroordre, ara.cat Ernesto Ekaizer lavier Pérez Royo Suprem s'evita una derrota DIMECRES 130 EURCOs judicial a Belgica Aixeca la petició de detenció de Puigdemont i els consellers a Brusselles davant la possibilitat que fossin extradits només per desobediència FERRAN SAEZ MATEU La Nova Planta del 2017 existeix: és un estat d'inim Fa de mal dir, però feiem i continuem fent nosa al eap de tres segles SEBASTIAALZAMORA Que el jutge Llarena retiri les curoordres de detenció no és cap girde guió, sinó un perfeecionament de l'esperpent en què vivim JOSEP RAMONEDA La notícia no està en els netes electoral s sinó en els jutjats. És la consequència de l'estratègia de Mariano Rajoy a Catalunya Josep Rui Jordi Turu,acabats de sortir de presó, van participar ahir al mati en la seva primera roda de premsa de campanya, que van compartir amb Puigdemontiels consellers que són a Belgica, connectats via satél lit a través d'una pantalla CALC
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
Ernest Lluch, entrevistat per Margarita Rivière (1983)
De l’entrevista –traducció pròpia– de Margarita Rivière (Barcelona, 1944 - 2015) publicada a El Periódico (28-X-1983). Avui fa vint-i-cinc anys que ETA va assassinar Ernest Lluch (Vilassar de Mar, 1937 - Barcelona, 2000). Era de la primera promoció llicenciada a la Facultat d’Econòmiques de la Universitat de Barcelona, on es va doctorar. Format també a la Sorbona de París, catedràtic, polític i articulista, Lluch va ser diputat del PSC al Congrés de Diputats i ministre de Sanitat i Consum en el primer govern de Felipe González. Defensava activament la via del diàleg per la pau a Euskadi.
El Chelsea troba l'antídot per aturar el Barça a Stamford Bridge
El Chelsea, davant 11.000 aficionats en una entrada pobra a Stamford Bridge, va aconseguir aturar el Barça (1-1) uns mesos després de rebre un sever correctiu a les semifinals de la passada edició de la Champions. Les locals es van avançar amb un gran gol de Carpenter, mentre que Pajor, amb la seva onzena diana de la temporada i la tercera en tres partits de la màxima competició de clubs, firmaria les taules. Partit tossut a Londres, amb molta disputa al mig del camp, sense un clar dominador. L'empat manté a les blaugranes al capdamunt de la fase lliga de la Champions, amb 10 punts, els mateixos que l'Olympique de Lió de Jonatan Giráldez.
Albert Serra: "El 99% del cinema és estúpid, un cent per cent en el cas del cinema espanyol"
Amb motiu del centenari d’Antoni Tàpies celebrat l’any passat, el Museu Tàpies va encarregar-li al director Albert Serra una peça per generar nous relats i reflexions al voltant de l’obra del pintor. El resultat és fe sense obres morta és, 52 minuts d’imatges magnètiques i desestructurades, vuit segments que van de l’estudi d’un cos o una escena enquadrat de manera sensual, quasi violenta, a l’abstracció visual total, de vegades projectant-hi una obra de Tàpies i atorgant molt protagonisme al mosaic sonor de loops de sintetitzadors que firma Marc Verdaguer, el músic habitual de Serra. L’obra s’ha projectat aquest dijous en el marc del Festival Loop al Museu Tàpies, un tancament del cercle que ha culminat amb un col·loqui posterior entre el cineasta i el periodista Joan Burdeus.
Toc d'alerta del Col·legi d'Arquitectes a Collboni pel futur Museu Thyssen
El projecte per instal·lar el futur Museu Carmen Thyssen a l'antic Cinema Comèdia de Barcelona continua portant cua. Aquest cop ha sigut el Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) qui ha mostrat públicament la seva disconformitat amb un projecte que, consideren, planteja molts dubtes. Per això, han fet arribar un escrit a l'alcalde, Jaume Collboni, en què li demanen frenar el projecte –ara en fase d'exposició pública– i obrir un procés participatiu i un concurs d'idees per millorar-lo.
Cent anys de l'ovella negra que ha capgirat el món des dels Pirineus
“Crec que puc afirmar amb certesa que ningú no entén realment la mecànica quàntica”, va dir el físic Premi Nobel Richard Feynman. I la llosa que aquesta disciplina és massa complexa, contraintuïtiva, misteriosa, gairebé mística, perviu avui dia. L'estudi del comportament de la matèria i l'energia al món microscòpic –àtoms, electrons i fotons– celebra enguany el seu centenari, i l'ONU ha declarat el 2025 com l'any internacional de la ciència i la tecnologia quàntica. No hi ha dubtes que ha capgirat la manera com s'entén la recerca, el món i la geopolítica, però fins fa vint anys encara hi havia reticències i incomprensió vers la física quàntica dins de la mateixa comunitat científica.