Previous Día anterior
Día siguiente Next
Previous
Next
Portada del periodico Ara:
Newspaper website Sitio web




Recognized text:
REPORTATGE
El secret
encriptat
del cens
de l'1-O
P01-13/DERAT
EL CCIONS 21-D
Llarena fa marxa
El veritable motiu de la
enrere per no perdre rxretirada de l'euroordre,
ara.cat
Ernesto Ekaizer
lavier Pérez Royo
Suprem s'evita
una derrota
DIMECRES
130 EURCOs
judicial a Belgica
Aixeca la petició de detenció de Puigdemont i els consellers a Brusselles
davant la possibilitat que fossin extradits només per desobediència
FERRAN SAEZ
MATEU
La Nova Planta del 2017
existeix: és un estat d'inim
Fa de mal dir, però feiem
i continuem fent nosa
al eap de tres segles
SEBASTIAALZAMORA
Que el jutge Llarena retiri
les curoordres de detenció
no és cap girde guió, sinó
un perfeecionament de
l'esperpent en què vivim
JOSEP RAMONEDA
La notícia no està en els
netes electoral
s sinó en els
jutjats. És la consequència
de l'estratègia de Mariano
Rajoy a Catalunya
Josep Rui Jordi Turu,acabats de sortir de presó, van participar ahir al mati en la seva primera roda de premsa de campanya,
que van compartir amb Puigdemontiels consellers que són a Belgica, connectats via satél lit a través d'una pantalla CALC

Noticias
  • El filòsof francès Georges Didi-Huberman guanya el premi d'assaig del Museu Tàpies
    El filòsof i historiador de l'art francès Georges Didi-Huberman (Saint-Étienne, 1953) és un dels grans pensadors europeus sobre la imatge. D'ara endavant està previst que incorpori el llegat d'Antoni Tàpies al seu bagatge, com a guanyador de la segona edició del Premi Internacional d’Assaig Gest d’Ahir, Pensament d’Avui, impulsat per la Fundació Tàpies i la Càtedra Tàpies de la Universitat Pompeu Fabra. Per al comitè assessor del guardó, que l'ha premiat per unanimitat, "les seves investigacions entorn de la relació entre pintura i cos, la presència transhistòrica de símbols i arquetips, la memòria visual del trauma, la materialitat de la imatge o el gest i la imaginació política han transformat radicalment la història de l'art". Com ha avançat el mateix, té previst aprofundir en les idees de violència i mur en l'obra de Tàpies.
  • Un ARA contra les 'fake news'
    Aquest dijous, l'ARA estarà dedicat a analitzar les fake news i la manera com incideixen en la infància i l'adolescència. En ocasió del Dia Mundial de la Infància, el diari, com cada any, serà dibuixat per nens i nenes i contindrà una reflexió al voltant de l'educació mediàtica.
  • Interlocutòria de la llibertat provisional de Santos Cerdán
  • El jutge deixa Santos Cerdán en llibertat
    Després de 142 dies a Soto del Real, el jutge del Tribunal Suprem Leopoldo Puente ha deixat en llibertat Santos Cerdán. La decisió arriba l'endemà que se sabés que la Guàrdia Civil ha acreditat que l'exnúmero 3 del PSOE era "l'enllaç" entre el govern espanyol i Acciona i cinc dies després que l'Unitat Central Operativa (UCO) escorcollés diverses seus d'Acciona, la constructora que està a l'epicentre de la presumpta trama. Ara, el magistrat instructor considera que el risc "molt intens" que hi havia el passat 30 de juny, quan va decretar la seva presó provisional, que Cerdán pogués "ocultar, alterar o destruir" proves rellevants està "seriosament mitigat" després que s'hagin aconseguit informacions que "molt probablement" haurien estat "ocloses" o de "molt difícil accés" per "possibles intents d'ocultació, alteració o destrucció". Per tant, el jutge conclou que "no hi ha raó per prolongar la situació de presó provisional".
  • Una foto històrica a la gran festa per celebrar els 190 anys del restaurant Los Caracoles
    Catifa vermella i cua al carrer per celebrar una senyora fita: Los Caracoles, nascut el 1835 –fa 190 anys– al carrer Escudellers de Barcelona. A la festa hi ha una munió de persones, més de 350. El cuiner Carles Gaig em diu: "Qualsevol ciutat europea envejaria tenir aquest establiment". I la directora de la revista Cuina, Judith Càlix, afegeix: "I un americà fliparia". De fet, els americans efectivament flipen, i aquí encara es recorda com van venir una munió de mariners americans o persones tan destacades com el comandant en cap, el president dels Estats Units Jimmy Carter. Una persona que havia ostentat un càrrec em diu que hi va portar una autoritat catalana a menjar perquè els seus contactes americans tots li parlaven de Los Caracoles i ell –que treballava en turisme– no hi havia estat, la qual cosa era una mancança inconfessable en el seu currículum. De fet, algú que va aparèixer aquest dimarts a la nit i podria haver donat la visió americana és el cuiner José Andrés, que va voler fer