Sitio webREPORTATGE El secret encriptat del cens de l'1-O P01-13/DERAT EL CCIONS 21-D Llarena fa marxa El veritable motiu de la enrere per no perdre rxretirada de l'euroordre, ara.cat Ernesto Ekaizer lavier Pérez Royo Suprem s'evita una derrota DIMECRES 130 EURCOs judicial a Belgica Aixeca la petició de detenció de Puigdemont i els consellers a Brusselles davant la possibilitat que fossin extradits només per desobediència FERRAN SAEZ MATEU La Nova Planta del 2017 existeix: és un estat d'inim Fa de mal dir, però feiem i continuem fent nosa al eap de tres segles SEBASTIAALZAMORA Que el jutge Llarena retiri les curoordres de detenció no és cap girde guió, sinó un perfeecionament de l'esperpent en què vivim JOSEP RAMONEDA La notícia no està en els netes electoral s sinó en els jutjats. És la consequència de l'estratègia de Mariano Rajoy a Catalunya Josep Rui Jordi Turu,acabats de sortir de presó, van participar ahir al mati en la seva primera roda de premsa de campanya, que van compartir amb Puigdemontiels consellers que són a Belgica, connectats via satél lit a través d'una pantalla CALC
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
El mercat vintage més 'chic' de l'Empordà
Per la seva proximitat amb França, amb una llarga i arrelada tradició de mercats de vell, anomenats mercats de les puces o vide-greniers (buidagolfes), l'Empordà va ser pioner a l'Estat a l'hora d'organitzar aquesta mena de mercats. Un dels que avui atrauen més visitants és el que es fa cada diumenge a Verges. El secret del seu èxit, segons les seves organitzadores, la Montse i la Marga, de l'empresa 2_emes, és la seva estratègica ubicació, en una esplanada a tocar d'una cruïlla privilegiada de l'Empordà on conflueixen les carreteres de Figueres i França, de Torroella de Montgrí i l'Estartit, i de la Bisbal, Girona i Barcelona. "És un lloc de pas molt concorregut tot l'any i amb el temps ha esdevingut lloc de parada obligatòria per als amants dels objectes d'antiquari", diu la Marga. Si a més d'apreciar les antiguitats són també aficionats als esmorzars de forquilla, poden recuperar forces després de rebuscar entre les antigalles en alguns dels bars restaurants que, als voltants del mercat, o
Què fan els partits després que parli Sílvia Orriols?
Des de la seva emergència com un actor de primer ordre, molts partits polítics han intentat buscar una manera de reaccionar a l’extrema dreta. La capacitat de la dreta populista radical de manllevar votants diversos, així com de mobilitzar abstencionistes i perfils desconnectats de la política, desconcerta moltes formacions acostumades a jugar en un terreny de joc diferent. La retòrica de l’extrema dreta i els temes que posa sobre la taula, especialment el de la immigració, han estès la voluntat de bastir una estratègia per fer-hi front. Sigui per convicció o electoralisme, el com convé reaccionar a l’extrema dreta és una qüestió que ocupa i preocupa.
Els parcs, un altre lloc on les dones ja no podem anar a l'Afganistan
Dies enrere vaig anar a Qargha, una zona verda amb un gran llac que és als afores de Kabul. Se celebrava un festival per fer volar estels, una pràctica molt estesa a l’Afganistan, i el mitjà per al qual treballo em va demanar que n’informés. Era divendres, el dia de descans setmanal a l’Afganistan, durant el qual era habitual que abans les famílies anessin a aquest preciós lloc d’esbarjo a passar la jornada.
El govern espanyol prepara una nova llei per regular els proveïdors d'habitatge social
El ministeri d'Hisenda té sobre la taula una proposta de llei plantejada per fundacions sense ànim de lucre que gestionen l'habitatge social, com Hàbitat3 o Provivienda. Les entitats –agrupades sota el paraigua d'ALIVAS– volen crear una nova figura jurídica amb l'objectiu d'ampliar aquest segment del mercat residencial a Espanya, els "proveïdors d'habitatge social". Segons expliquen a l'ARA fonts del govern espanyol, la intenció és que la norma arribi al Congrés "com més aviat millor", i que la tramiti el grup socialista perquè el procés és "més ràpid" i té "menys procediments" si es fa via partits.
Més que llocs: sis històries, sis espais
O n van? Què n’aprenen? Què els aporta? El lloc predilecte de cadascú –per perdre-s’hi, passar una estona, treballar o, fins i tot, viure-hi– s’explica per motius íntims i profunds. Vivències que, possiblement, arrelen en la infantesa; d’altres neixen fruit d’impressions que desperten determinats paisatges, silencis, misteris o subtileses que posen al descobert el perquè d’una atracció. La vinculació d’una persona amb un espai que sent com a propi activa una pulsió interior. Un despatx on les idees es transformen en realitats, un mar que evoca històries de pirates, roques banyades d’aigua tenyida de colors, fondàries i llunyanies marines que revitalitzen, un carrer carregat d’història i aquell primer indret que va despertar una vocació convertida en molt més que una professió: aquestes són sis històries de vida que comparteixen personalitats conegudes del país i que revelen fins a quin punt és important, per a elles, el lloc on tornen, els aprenentatges que n’extreuen qu