Sitio webREPORTATGE El secret encriptat del cens de l'1-O P01-13/DERAT EL CCIONS 21-D Llarena fa marxa El veritable motiu de la enrere per no perdre rxretirada de l'euroordre, ara.cat Ernesto Ekaizer lavier Pérez Royo Suprem s'evita una derrota DIMECRES 130 EURCOs judicial a Belgica Aixeca la petició de detenció de Puigdemont i els consellers a Brusselles davant la possibilitat que fossin extradits només per desobediència FERRAN SAEZ MATEU La Nova Planta del 2017 existeix: és un estat d'inim Fa de mal dir, però feiem i continuem fent nosa al eap de tres segles SEBASTIAALZAMORA Que el jutge Llarena retiri les curoordres de detenció no és cap girde guió, sinó un perfeecionament de l'esperpent en què vivim JOSEP RAMONEDA La notícia no està en els netes electoral s sinó en els jutjats. És la consequència de l'estratègia de Mariano Rajoy a Catalunya Josep Rui Jordi Turu,acabats de sortir de presó, van participar ahir al mati en la seva primera roda de premsa de campanya, que van compartir amb Puigdemontiels consellers que són a Belgica, connectats via satél lit a través d'una pantalla CALC
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
El casament del fill del president del Grupo Planeta reuneix l'elit política i econòmica a l'Empordà
Guillermo Creuheras i la dissenyadora Natalia Pujol, de 27 anys i fills de dues de les grans dinasties empresarials del país, s'han casat aquest cap de setmana a Torroella de Montgrí. Ell és fill de José Creuheras, president del Grupo Planeta i Atresmedia, i de Columna Martí; ella és filla de Xavier Pujol i de la desapareguda Marta de Castro, la família al capdavant del gegant de l'automoció Ficosa. Tots dos van començar a festejar l'estiu del 2019 a la Cerdanya –on es van conèixer gràcies al germà gran de la núvia i on tenen casa– i aquest dissabte es van donar el "sí, vull" a l'església gòtica de Sant Genís davant de més de 600 convidats.
Ucraïna llança el seu atac més gran contra Moscou coincidint amb les eleccions russes
Tres persones han mort i sis més, entre elles dues menors, han resultat ferides aquest diumenge a la regió de Moscou per un atac ucraïnès amb drons durant la principal jornada de les eleccions parlamentàries a Rússia. El governador de la regió de Moscou, Andrei Voroviov, ha afirmat que les víctimes mortals són una dona de 44 anys i un home ancià que eren a casa seva en el moment de l'atac.
L'estiu que no s'acaba: dilluns repunta el termòmetre i divendres, encara més
Quan falten tres dies per l'acabament (oficial) de l'estiu, hem de continuar parlant de temperatures més pròpies de juliol que no pas d'aquestes dates. Les mínimes han registrat la típica davallada per l'escurçament de les hores de llum diàries, amb un ambient nocturn i de bon matí més fresc a l'interior i al Pirineu. Les màximes, en canvi, continuen a l'alça. Per exemple, aquest diumenge han tornat a enfilar-se fins als 33,5 °C a Vinebre i fins als 33 °C al pantà de Riba-roja. I els models indiquen un repunt de la temperatura aquest dilluns, per tornar a fer-ho a final de setmana.
La Penya escriu la pàgina més emotiva d'una història única
El bressol del bàsquet va escriure una de les pàgines més emotives de la seva història amb la victòria de l'Asisa Joventut contra el Barça a la final de la Supercopa Endesa (101-87). Nico Laprovittola va ser l'heroi d'una nit que s'explicarà de generació en generació. L'argentí, a qui el club blaugrana no va voler renovar l'estiu anterior, va sumar 31 punts amb 9/13 en triples i 7 assistències. "Estic tant cansat com excitat. Sento una emoció molt gran. El que hem viscut és més fort del que m'imaginava fa dos mesos. Tenia moltes ganes de guanyar i teníem una oportunitat molt gran. Si no t'imagines coses així, mai passen", va explicar l'MVP.
'El País', el tabú de Ceuta... i el de Catalunya
Les meves ingènues esperances de trobar-me temes frescos a la tornada de les vacances topen amb la crua realitat de la política estantissa. Ceuta i Melilla segueixen dominant la conversa. Però hi ha moviments interessants. El País ha publicat una columna de l’escriptor francomarroquí Tahar Ben Jelloun en la qual defensa que tornar les dues ciutats autònomes seria “un gest històric i realista” per part d’Espanya, que resoldria així “una colonització que ja no té sentit”. Ni tots els llamps de Zeus es poden comparar amb l’allau de crítiques rebudes pel diari pel fet de publicar aquesta opinió. La qüestió és tan tabú que només considerar-la ja mereix anar de pet a la pira.