Sitio webREPORTATGE El secret encriptat del cens de l'1-O P01-13/DERAT EL CCIONS 21-D Llarena fa marxa El veritable motiu de la enrere per no perdre rxretirada de l'euroordre, ara.cat Ernesto Ekaizer lavier Pérez Royo Suprem s'evita una derrota DIMECRES 130 EURCOs judicial a Belgica Aixeca la petició de detenció de Puigdemont i els consellers a Brusselles davant la possibilitat que fossin extradits només per desobediència FERRAN SAEZ MATEU La Nova Planta del 2017 existeix: és un estat d'inim Fa de mal dir, però feiem i continuem fent nosa al eap de tres segles SEBASTIAALZAMORA Que el jutge Llarena retiri les curoordres de detenció no és cap girde guió, sinó un perfeecionament de l'esperpent en què vivim JOSEP RAMONEDA La notícia no està en els netes electoral s sinó en els jutjats. És la consequència de l'estratègia de Mariano Rajoy a Catalunya Josep Rui Jordi Turu,acabats de sortir de presó, van participar ahir al mati en la seva primera roda de premsa de campanya, que van compartir amb Puigdemontiels consellers que són a Belgica, connectats via satél lit a través d'una pantalla CALC
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
El retorn de Mónica Oltra es complica: "Sembla que no la consideren la candidata"
Que el retorn a la primera línia de Compromís de Mónica Oltra no seria un camí plàcid n'era conscient qualsevol persona que conegués la trajectòria de la coalició. Especialment, per les contínues discrepàncies entre Iniciativa del Poble Valencià –el partit de l'exvicepresidenta– i els nacionalistes de Més. Encara més, després que la traumàtica dimissió de la dirigent progressista agreugés la relació entre els dos socis. La incògnita es trobava, per tant, en esbrinar quina seria la intensitat de la disputa. Gairebé dos mesos després que Oltra anunciés que acceptava ser el cartell electoral a la ciutat de València, ja coneixem la resposta. Ens l'ha donat l'inici de la precampanya de Compromís per als comicis del 2027, que té lloc aquest cap de setmana, i el fet que la també exconsellera d'Igualtat encara no hagi estat designada oficialment candidata, una circumstància que ha indignat el seu entorn, que no dubta a preguntar si els seus socis realment la volen lluitant per l'alcaldia.
Maria del Mar Bonet, captivadora al Palau de la Música
"Això és cançó popular feta ara", diu Maria del Mar Bonet abans d'interpretar S'aigo no, una de les cançons del magnífic disc L'aigua no cansa que acaba de publicar. Quan canta el vers "fes que tots els valencians puguin tornar a ses cases", el públic del Palau de la Música aplaudeix el gest que recorda les víctimes de la dana del 2024. I l'aplaudiment és més fort quan diu "que treguin aviat als polítics responsables que mai serviren per a res i han fet més gros el desastre". Efectivament, cançó popular feta ara per una Maria del Mar Bonet captivadora, en estat de gràcia creativa i interpretativa.
"Una Conferència Episcopal Catalana amb els bisbes que tenim ens empobriria moltíssim"
L'arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas, atén l'ARA des del Palau de l'Arquebisbat, set anys després que accedís al càrrec. També és president de la Conferència Episcopal Tarraconense, que reuneix els bisbes catalans.
De "xoc" a "bomba nuclear": així s'ha viscut al PSOE la imputació de Zapatero
Santos Cerdán assegut al seu escó del Congrés, capficat, llegint l'informe de l'UCO. Aquesta és una imatge gravada en la ment de molts dirigents socialistes just ara fa un any. En aquell moment van prendre consciència que el que s'havia anat publicant sobre la mà dreta de Pedro Sánchez tenia indicis de veracitat i l'hecatombe per a molts dirigents del partit va ser total. La imputació dilluns de l'expresident espanyol José Luis Rodríguez Zapatero va generar un efecte encara més gran: Zapatero és un referent moral per al PSOE i la interlocutòria del jutge que l'assenyala com a "líder" d'una trama organitzada per aconseguir diners a canvi de favors polítics ha sigut una "bomba nuclear" entre la militància. "Estupefacció", relaten fonts socialistes, tot i que també "plena confiança en l'expresident espanyol i amb l'esperança encara de remuntar". El problema és que només l'ombra de sospita significa la caiguda d'un tòtem: la pena és el procés i a la seu del carrer Ferraz ho saben.
278 ampolles de xerès a les trinxeres i barraques de misèria: l’arqueologia que destapa la desigualtat de la guerra
"Les ruïnes diuen el que la gent calla", afirma l’arqueòleg Alfredo González Ruibal (Madrid, 1976), que fa dues dècades que excava els vestigis de la Guerra Civil i del franquisme. Ha recorregut fosses, trinxeres, camps de concentració i barraques, i s’ha menjat una pizza a la cuina del Pazo de Meirás, la residència estival dels Franco fins fa ben poc. Ha seguit les pistes de la fam i de l’abundància. A País en ruinas (Crítica), demostra que Espanya és un gran jaciment de la repressió de la guerra i la dictadura i que, efectivament, s’hi amaguen molts "tresors" que es rebel·len contra el silenci.