Previous Día anterior
Día siguiente Next
Previous
Next
Portada del periodico Ara:
Newspaper website Sitio web




Recognized text:
REPORTATGE
El secret
encriptat
del cens
de l'1-O
P01-13/DERAT
EL CCIONS 21-D
Llarena fa marxa
El veritable motiu de la
enrere per no perdre rxretirada de l'euroordre,
ara.cat
Ernesto Ekaizer
lavier Pérez Royo
Suprem s'evita
una derrota
DIMECRES
130 EURCOs
judicial a Belgica
Aixeca la petició de detenció de Puigdemont i els consellers a Brusselles
davant la possibilitat que fossin extradits només per desobediència
FERRAN SAEZ
MATEU
La Nova Planta del 2017
existeix: és un estat d'inim
Fa de mal dir, però feiem
i continuem fent nosa
al eap de tres segles
SEBASTIAALZAMORA
Que el jutge Llarena retiri
les curoordres de detenció
no és cap girde guió, sinó
un perfeecionament de
l'esperpent en què vivim
JOSEP RAMONEDA
La notícia no està en els
netes electoral
s sinó en els
jutjats. És la consequència
de l'estratègia de Mariano
Rajoy a Catalunya
Josep Rui Jordi Turu,acabats de sortir de presó, van participar ahir al mati en la seva primera roda de premsa de campanya,
que van compartir amb Puigdemontiels consellers que són a Belgica, connectats via satél lit a través d'una pantalla CALC

Noticias
  • Ian McEwan: "Els morts ens observen amb un punt de vergonya i un altre d'orgull per tot el que no sabem d'ells"
    Ian McEwan s'acosta als 80 anys sense cap intenció de relaxar el seu ritme creatiu. Nascut el 1948 a Aldershot (Anglaterra), l'autor d'Expiació (2001) i Dissabte (2005) –tots dos en català a Anagrama– ha viscut recentment la pèrdua d'alguns companys de generació, com Martin Amis, que va morir el 2023, i també ha estat testimoni de com altres novel·listes anunciaven que deixaven d'escriure, cas de Julian Barnes. "D'un temps ençà, he hagut d'anar a uns quants funerals de gent coneguda, i m'he adonat de la quantitat de coses que no en sabia. Els morts ens observen amb un punt de vergonya i un altre d'orgull per tot el que no en sabem", explica McEwan des de casa seva, amb motiu de la presentació de la seva nova novel·la.
  • Illa, per la Diada: "A casa nostra l’odi no hi té cabuda"
    Salvador Illa torna a llançar un missatge contra els discursos xenòfobs i la polarització política que se'n deriva. En el missatge institucional de la Diada Nacional, el president de la Generalitat ha tornat a reivindicar una Catalunya "unida", sobretot davant de l'auge de l'extrema dreta –tant el de Vox com el d'Aliança Catalana– i ha avisat que "a casa nostra l'odi no hi té cabuda". Així, el president socialista ha fet una crida a "continuar sent un sol poble" i a mantenir la "capacitat admirable" de fer sentir "catalans i catalanes de ple dret" les persones que arriben des d'Andalusia, Extremadura, el Marroc i Colòmbia. "Ningú és més català que ningú. Catalunya som tots i totes", ha insistit Illa, en un missatge institucional des del Palau de la Generalitat.
  • El dia que la IA es va convertir en el nou dolent de la pel·lícula
    Ho hem vist mil vegades, a la tele i al cinema: un actor malèvol s'infiltra en la producció i distribució d'energia, en les telecomunicacions, en el control del trànsit aeri o viari, en la sanitat o en el sistema financer que fa funcionar una ciutat, un país o el planeta sencer, i el contamina o l'atura fins que, al caire de la catàstrofe, arriben els bons i el neutralitzen. El dolent, gairebé sempre, és un geni de la informàtica amb aspiracions monetàries, poca vida social i algun greuge pendent amb els poders establerts, o bé al servei d'un estat adversari. Un arquetip còmode i fàcil d'aturar en noranta minuts.
  • El Marroc rebutja ser "boc expiatori" en la batalla política a Espanya
    Davant de les acusacions contra el Marroc per la crisi migratòria a Ceuta, el Ministeri d'Exteriors marroquí ha advertit aquest dijous que "no acceptarà ser el boc expiatori" en la batalla política a Espanya. En una declaració, el Marroc també defensa que "no existeixen proves" per implicar-los.
  • Un marc similar al de medicina perquè la recerca educativa s'apliqui a les aules
    Malgrat que cada vegada hi ha més nens i nenes que van a l'escola, els resultats d'aprenentatge continuen sent baixos en moltes parts del món. Per revertir aquesta situació, hi ha estudis que avalen l'èxit de diferents programes educatius, però la seva implementació continua sent un repte. Ara un equip internacional d'investigadors liderat per la Universitat d'Oxford ha proposat un nou marc científic per garantir que les polítiques educatives que funcionen en projectes pilot es puguin aplicar amb èxit a gran escala i ajudin a resoldre la crisi d'aprenentatge que afecta infants a tot el món.