Previous Día anterior
Día siguiente Next
Previous
Next
Portada del periodico Ara:
Newspaper website Sitio web




Recognized text:
REPORTATGE
El secret
encriptat
del cens
de l'1-O
P01-13/DERAT
EL CCIONS 21-D
Llarena fa marxa
El veritable motiu de la
enrere per no perdre rxretirada de l'euroordre,
ara.cat
Ernesto Ekaizer
lavier Pérez Royo
Suprem s'evita
una derrota
DIMECRES
130 EURCOs
judicial a Belgica
Aixeca la petició de detenció de Puigdemont i els consellers a Brusselles
davant la possibilitat que fossin extradits només per desobediència
FERRAN SAEZ
MATEU
La Nova Planta del 2017
existeix: és un estat d'inim
Fa de mal dir, però feiem
i continuem fent nosa
al eap de tres segles
SEBASTIAALZAMORA
Que el jutge Llarena retiri
les curoordres de detenció
no és cap girde guió, sinó
un perfeecionament de
l'esperpent en què vivim
JOSEP RAMONEDA
La notícia no està en els
netes electoral
s sinó en els
jutjats. És la consequència
de l'estratègia de Mariano
Rajoy a Catalunya
Josep Rui Jordi Turu,acabats de sortir de presó, van participar ahir al mati en la seva primera roda de premsa de campanya,
que van compartir amb Puigdemontiels consellers que són a Belgica, connectats via satél lit a través d'una pantalla CALC

Noticias
  • “El fracàs és deixar-nos anar”
    “Tots som fracassats perquè tots tenim somnis”, diu la cita inicial de Gran manual del fracaso (Quaderns Anagrama). Poc després, el mateix Juanpe Sánchez López explica que ell era un nen gras i gai que va aprendre ràpidament que no podia permetre’s més fracassos a la vida. Partint d’aquí, reflexiona sobre aquest concepte, les escales de valors que determinen què és un èxit o un fracàs, i com les sortides de via –el que sovint anomenem fracassos– són, en realitat, el que ens constitueix com a persones. Nascut a Alacant, viu a Bilbao des de fa poc més d’un any. De fet, la imatge al WhatsApp és una selfie que es va fer en aquesta ciutat durant una visita dels pares.
  • Brussel·les amenaça Espanya amb multes per les deficiències en la lluita contra el frau amb fons europeus
    La Comissió Europea ha obert un expedient contra Espanya per deficiències en la transposició de la normativa europea contra el frau de fons europeus: afirma que la llei espanyola no tipifica adequadament la malversació, ja que hi preveu una pena màxima de presó inferior a l’exigida per la UE.
  • Anthropic revifa el frenesí per la IA: es dispara prop d’un 30% en el debut
    Anthropic sembla haver capgirat el panorama borsari de les grans tecnològiques. La seva sortida a la borsa, consumada aquest dijous, arriba enmig d’un moment d’inestabilitat entre els inversors de les principals companyies del sector, encara nerviosos després d’uns resultats trimestrals que havien deixat dubtes respecte del futur immediat de la intel·ligència artificial. El nou escepticisme dels accionistes, però, no ha desgastat la creadora de Claude: després de millorar a última hora la seva oferta pública inicial, que va saltar des del ventall de 70 a 78 dòlars originals fins als 83 dòlars dimecres a la nit, el laboratori de frontera ha debutat amb un salt del 30%, que l’ha portat a superar, en els primers compassos de la jornada, els 108 dòlars. Uns minuts després, s’ha moderat lleugerament, i a les 6 de la tarda (hora catalana) cotitzava als volts dels 105 dòlars, un 26% per sobre de l’oferta inicial.
  • Catalunya, la comunitat amb més vandalisme contra l’Església
    Quatre dels dotze casos de vandalisme contra l’Església catòlica registrats l’any passat a l’Estat van ser a Catalunya. Així ho conclou el primer informe de l’Oficina de Llibertat Religiosa de la Conferència Episcopal Espanyola (CEE), presentat aquest dijous.
  • La penúltima jugada mestra de Puigdemont
    Cop d’efecte puigdemontesc, concedint la primera entrevista de campanya no només a El Mundo, sinó també al periodista que va publicar la falsa notícia dels comptes de Xavier Trias a Suïssa. Primera lliçó: la memòria de la política és molt curta. El titular que han escollit, dissenyat al mil·límetre, és: “Vaig aprofitar l’ambició desmesurada de Sánchez per derrotar Espanya”. Parlar de “derrota” d’Espanya quan has passat nou anys sense poder trepitjar Catalunya –més enllà d’aquell hola-i-adeu-jo-ja-he-complert fugisser i fugitiu– evidencia fins a quin punt el relat ho aguanta tot. Sobretot si un diari com El Mundo t’ho compra. Què ha de fer el rotatiu, esclar, si durant més d’una dècada ha publicat dotzenes de portades amb la narrativa hidalga de l’Espanya vexada, humiliada, burlada. Segona lliçó: la memòria del periodista és molt curta.