Previous Día anterior
Día siguiente Next
Previous
Next
Portada del periodico Ara:
Newspaper website Sitio web




Recognized text:
REPORTATGE
El secret
encriptat
del cens
de l'1-O
P01-13/DERAT
EL CCIONS 21-D
Llarena fa marxa
El veritable motiu de la
enrere per no perdre rxretirada de l'euroordre,
ara.cat
Ernesto Ekaizer
lavier Pérez Royo
Suprem s'evita
una derrota
DIMECRES
130 EURCOs
judicial a Belgica
Aixeca la petició de detenció de Puigdemont i els consellers a Brusselles
davant la possibilitat que fossin extradits només per desobediència
FERRAN SAEZ
MATEU
La Nova Planta del 2017
existeix: és un estat d'inim
Fa de mal dir, però feiem
i continuem fent nosa
al eap de tres segles
SEBASTIAALZAMORA
Que el jutge Llarena retiri
les curoordres de detenció
no és cap girde guió, sinó
un perfeecionament de
l'esperpent en què vivim
JOSEP RAMONEDA
La notícia no està en els
netes electoral
s sinó en els
jutjats. És la consequència
de l'estratègia de Mariano
Rajoy a Catalunya
Josep Rui Jordi Turu,acabats de sortir de presó, van participar ahir al mati en la seva primera roda de premsa de campanya,
que van compartir amb Puigdemontiels consellers que són a Belgica, connectats via satél lit a través d'una pantalla CALC

Noticias
  • Així és la nova gran maqueta de Barcelona
    La primera gran fita de la Capital Mundial de l'Arquitectura, Barcelona, ja és aquí. L'alcalde, Jaume Collboni, i l'arquitecta en cap, Maria Buhigas, han presentat la maqueta Pla de Barcelona 2026–2035, una miniatura puntera de la ciutat que quedarà exposada de forma permanent a l’antiga seu de l’Editorial Gustavo Gili, que és la seu central de la Capitalitat. "Volem retre homenatge a l’arquitectura i l’urbanisme com a instruments poderosos per millorar la vida de les persones i expressar uns valors, una idea de ciutat", afirma Jaume Collboni, que també ha estat acompanyat del delegat del Consorci de la Zona Franca, Pere Navarro. La maqueta, que està a escala 1/1.500, abasta la part central de l’àrea metropolitana de Barcelona, coneguda com el Pla de Barcelona, delimitat per la serra de Collserola al nord, el curs inferior del riu Besòs a l’est, el riu Llobregat i el seu delta a l’oest, i el mar Mediterrani al sud, amb un total de 14 quilòmetres de façana litoral.
  • Els gràfics que demostren que no hi ha alto el foc a Gaza
    Quan Donald Trump va segellar l'alto el foc a Gaza, va proclamar l'adveniment d'una "era daurada" per al Pròxim Orient, una promesa de prosperitat i pau que havia de transformar la regió. La realitat sobre el terreny, però, és una altra: quatre mesos després de l'acord, només s'han comptat 17 dies sense atacs israelians contra la població civil. L'exèrcit no només no s'ha retirat, sinó que avança posicions respecte a la "línia groga" que delimita el territori de la Franja sota control israelià. Mentrestant, dirigents i inversors es freguen les mans amb la perspectiva de convertir Gaza, sota la presidència vitalícia de Donald Trump, en una ribera de negoci immobiliari.
  • De Lhasa a Katmandú: la màgica ruta l’amistat tibetana
    L'extraordinària viatgera francesa Alexandra David-Néel va ser la primera dona occidental en entrar a Lhasa, la capital prohibida del Tibet. Va ser l'any 1924, després d'un periple de quatre mesos a peu per l'Himàlaia i de diversos intents frustrats, alguns per les rigorositats climàtiques i d’altres per les autoritats tibetanes. Però les dificultats no van fer més que reforçar la seva convicció i van convertir el seu objectiu en una veritable obsessió: “No es passa per aquí? M'ho van dir dues vegades i llavors reia amb aquest record, totalment sola a la nit, enmig de la mala herba. No es passa? De debò? Una dona passarà!”.
  • El 'making of' de la gran maqueta de la Capital Mundial de l'Arquitectura de Barcelona
  • Aval dels quatre experts fitxats pel Govern a prohibir la compra especulativa d'habitatge
    Quan el president de la Generalitat, Salvador Illa, es va obrir a prohibir la compra especulativa d'habitatge a Catalunya, ho va fer amb certa cautela: "Cal estudiar-ho bé i anar amb seguretat", va defensar quan la CUP l'hi va plantejar per primera vegada al Parlament. Finalment, van ser els comuns els que van arrencar del Govern el compromís d'asseure's en una taula de treball amb quatre experts per estudiar-ho.