Previous Día anterior
Día siguiente Next
Previous
Next
Portada del periodico Ara:
Newspaper website Sitio web




Recognized text:
REPORTATGE
El secret
encriptat
del cens
de l'1-O
P01-13/DERAT
EL CCIONS 21-D
Llarena fa marxa
El veritable motiu de la
enrere per no perdre rxretirada de l'euroordre,
ara.cat
Ernesto Ekaizer
lavier Pérez Royo
Suprem s'evita
una derrota
DIMECRES
130 EURCOs
judicial a Belgica
Aixeca la petició de detenció de Puigdemont i els consellers a Brusselles
davant la possibilitat que fossin extradits només per desobediència
FERRAN SAEZ
MATEU
La Nova Planta del 2017
existeix: és un estat d'inim
Fa de mal dir, però feiem
i continuem fent nosa
al eap de tres segles
SEBASTIAALZAMORA
Que el jutge Llarena retiri
les curoordres de detenció
no és cap girde guió, sinó
un perfeecionament de
l'esperpent en què vivim
JOSEP RAMONEDA
La notícia no està en els
netes electoral
s sinó en els
jutjats. És la consequència
de l'estratègia de Mariano
Rajoy a Catalunya
Josep Rui Jordi Turu,acabats de sortir de presó, van participar ahir al mati en la seva primera roda de premsa de campanya,
que van compartir amb Puigdemontiels consellers que són a Belgica, connectats via satél lit a través d'una pantalla CALC

Noticias
  • Cada dia els catalans perden mig milió d'euros en ciberestafes
    Mig milió d'euros al dia, més de 20.000 euros cada hora, més de 300 euros cada minut. Aquesta és la quantitat de diners que les ciberestafes s'han endut dels catalans des del 2024. Són 490 milions d'euros en dos anys i mig dividits en 80.000 denúncies anuals fins a l'agost d'enguany. Amb aquestes xifres, les ciberestafes ja són el segon delicte més denunciat del país, i això que els Mossos d'Esquadra avisen que la xifra negra –els ciutadans que pateixen aquests fraus i no ho posen en coneixement de la policia– és altíssima. En els últims anys, les ciberestafes han afectat més de 200.000 persones i les víctimes que perden més diners són les més grans: als majors de 65 anys els sostreuen de mitjana més de 4.000 euros, mentre que a la franja dels 18 als 30 anys, la xifra no arriba al miler d'euros.
  • Renfe comença a desballestar el tren incendiat a la línia Barcelona-Madrid
    Renfe ja ha començat les tasques per desballestar el tren que dilluns es va incendiar a la línia d'alta velocitat entre Barcelona i Madrid i que manté aquest corredor funcionant a mig gas des d'aleshores. Els treballs per retirar aquesta part del comboi, la més complicada, van començar la nit de dijous a divendres. Un cop alliberada de ferralla, caldrà comprovar l'estat de la via i la catenària i, si cal, reparar-la. Amb tot, la gestora de la infraestructura, Adif, manté el calendari previst i preveu que la línia podrà recuperar la normalitat la setmana que ve. Tot i això, a hores d'ara ni Renfe ni Adif concreten quin dia exacte serà possible tornar a circular per les dues vies.
  • Mourinho, t'estàvem esperant
    Mirar les rodes de premsa de José Mourinho és hipnòtic. Potser pensareu que soc masoquista, però és un espectacle que m'atrapa. Durant els primers mesos d'aquest segon periple a Madrid semblava que ja no era el d'abans. Però els darrers dies ha tornat. Passen els anys i segueix en forma. Quan alça la veu, les seves rodes de premsa són còmiques i tràgiques a la vegada. Commedia dell'arte a la portuguesa.
  • La meitat de persones en pobresa extrema queden fora de les ajudes socials
    "Control davant la necessitat, sospita davant la confiança i procediment administratiu davant la urgència". Així ha resumit el president de la Taula d'Entitats del Tercer Sector Social de Catalunya, Xavier Trabado, l'actual sistema d'atenció social i de prestacions econòmiques. Segons un nou estudi d'aquesta agrupació de 3.000 entitats, la meitat de les persones en situació de pobresa extrema no podrien accedir a les principals prestacions encara que les sol·licitessin. Això es deuria a les "barreres invisibles" que afronten persones en situació de vulnerabilitat: traves burocràtiques, falta d'informació i saturació dels serveis socials.
  • La soledat no desitjada
    La soledat no desitjada té un impacte directe sobre el benestar i la salut dels que la pateixen, especialment dels més vulnerables, com per exemple les persones migrants.