Previous Día anterior
Día siguiente Next
Previous
Next
Portada del periodico Ara:
Newspaper website Sitio web




Recognized text:
REPORTATGE
El secret
encriptat
del cens
de l'1-O
P01-13/DERAT
EL CCIONS 21-D
Llarena fa marxa
El veritable motiu de la
enrere per no perdre rxretirada de l'euroordre,
ara.cat
Ernesto Ekaizer
lavier Pérez Royo
Suprem s'evita
una derrota
DIMECRES
130 EURCOs
judicial a Belgica
Aixeca la petició de detenció de Puigdemont i els consellers a Brusselles
davant la possibilitat que fossin extradits només per desobediència
FERRAN SAEZ
MATEU
La Nova Planta del 2017
existeix: és un estat d'inim
Fa de mal dir, però feiem
i continuem fent nosa
al eap de tres segles
SEBASTIAALZAMORA
Que el jutge Llarena retiri
les curoordres de detenció
no és cap girde guió, sinó
un perfeecionament de
l'esperpent en què vivim
JOSEP RAMONEDA
La notícia no està en els
netes electoral
s sinó en els
jutjats. És la consequència
de l'estratègia de Mariano
Rajoy a Catalunya
Josep Rui Jordi Turu,acabats de sortir de presó, van participar ahir al mati en la seva primera roda de premsa de campanya,
que van compartir amb Puigdemontiels consellers que són a Belgica, connectats via satél lit a través d'una pantalla CALC

Noticias
  • Unes ulleres… i una vida que torna a començar
    Almenys 2.200 milions de persones arreu del món tenen alguna deficiència visual tot i que molts casos, pràcticament la meitat, es podrien prevenir o tractar de forma senzilla, amb unes ulleres o amb una cirurgia. La discapacitat visual evitable continua sent, avui dia, un repte important de salut pública a nombrosos països. Als camps de refugiats sahrauís, a Moçambic o a Bolívia, les dificultats d'accés a serveis sanitaris especialitzats en comunitats vulnerables impedeixen fer prevenció i diagnòstics precoços i, per tant, indicar tractaments.
  • Joan Miquel Oliver escriu contra l'avorriment
    Hi ha experiències que no admeten una explicació racional, records que es deformen quan els intentem recuperar, idees que apareixen sense demanar permís. La realitat té aquesta mala educació: no es deixa ordenar. A La vida no són matemàtiques (La Magrana), Joan Miquel Oliver (Sóller, 1974) converteix aquesta impossibilitat de quadrar el món en un principi literari. Els setanta-set microrelats transiten entre l’anècdota, la reflexió, la memòria i l’absurd, sense sotmetre’s a les convencions narratives. Perquè el desordre també pot tenir una forma.
  • La Bola, el col·leccionisme com a medicina de l’ànima
    La cova d’Ali Baba està plena de tresors. La cova d’en Cabini també. Els tresors que t’exciten i et satisfan la memòria. Aquesta cova es diu La Bola i està al carrer de Supúlveda a tocar de la plaça Universitat. El Cabini és el Jordi Viñas, però tothom li diu així perquè era el nom de l’empresa de transports del seu pare i les lletres immenses del camió van quedar-se a la memòria de tots aquells que el veien entrar i sortir cada dia dels Encants. D’això ja ha passat mig segle i el Jordi ja fa molts anys que ha convertit el seu petit racó, a la frontera de l’Eixample i Sant Antoni, en un temple dels fanàtics de tota mena de col·leccionismes.
  • "Us imagineu un mural de Miquel Barceló anunciant Ametller Origen?"
    L’escriptora Carlota Gurt vestida de dimoniet boxejador palplantada sobre un tamboret. Toca una campaneta per aturar els guiris i passavolants i ens explica que farà 6 conferències de 6 minuts en 6 punts del barri Gòtic. "És casualitat que sigui el número del dimoni?". Evidentment, no. Gurt posa el seu talent literari al servei de les feines alimentàries que ha de fer, però també la seva capacitat crítica; va tot al mateix paquet. La ruta que ens oferirà aquest dimecres forma part del cicle Aparadors Artístics, un projecte impulsat per la revista Hänsel* i Gretel* per escampar l’art pels comerços (els comerços decents que queden) d’aquesta zona ultraturistificada.
  • D'on ve l'aliança entre Rufián i Montero?
    Gabriel Rufián s'ha passat els últims mesos reclamant un front d'esquerres per a les pròximes eleccions generals, però l'única aliança que el dirigent republicà ha acabat firmant –sense acord amb el Front Ampli d'Ada Colau– ha sigut amb Irene Montero, la candidata de Podem. Tots dos, de fet, ja van protagonitzar un acte plegats el 9 d'abril a Barcelona i, en els últims mesos, han anat estrenyent llaços, tot i que la seva afinitat política no és nova. Rufián havia sortit en defensa de Montero diverses vegades davant de l'ofensiva de la dreta quan encapçalava el ministeri d'Igualtat. Ara bé, des de quan es coneixen tots dos dirigents? Sempre han tingut complicitat política?