Previous Día anterior
Día siguiente Next
Previous
Next
Portada del periodico Ara:
Newspaper website Sitio web




Recognized text:
REPORTATGE
El secret
encriptat
del cens
de l'1-O
P01-13/DERAT
EL CCIONS 21-D
Llarena fa marxa
El veritable motiu de la
enrere per no perdre rxretirada de l'euroordre,
ara.cat
Ernesto Ekaizer
lavier Pérez Royo
Suprem s'evita
una derrota
DIMECRES
130 EURCOs
judicial a Belgica
Aixeca la petició de detenció de Puigdemont i els consellers a Brusselles
davant la possibilitat que fossin extradits només per desobediència
FERRAN SAEZ
MATEU
La Nova Planta del 2017
existeix: és un estat d'inim
Fa de mal dir, però feiem
i continuem fent nosa
al eap de tres segles
SEBASTIAALZAMORA
Que el jutge Llarena retiri
les curoordres de detenció
no és cap girde guió, sinó
un perfeecionament de
l'esperpent en què vivim
JOSEP RAMONEDA
La notícia no està en els
netes electoral
s sinó en els
jutjats. És la consequència
de l'estratègia de Mariano
Rajoy a Catalunya
Josep Rui Jordi Turu,acabats de sortir de presó, van participar ahir al mati en la seva primera roda de premsa de campanya,
que van compartir amb Puigdemontiels consellers que són a Belgica, connectats via satél lit a través d'una pantalla CALC

Noticias
  • El Palau esclata contra l'apatia del Barça
    El València Basket va posar en evidència les mancances d'un Barça que haurà de disputar els quarts de final amb el factor pista en contra (77-102). L'equip català va patir una derrota molt dolorosa, sagnant en alguns moments, tant per la forma com per les conseqüències. El Palau Blaugrana va utilitzar els xiulets i algun mocador per criticar l'apatia d'alguns jugadors.
  • El primer 3Cat en Viu queda lluny de l'extinta Festa dels Súpers en assistents
    Prop de 50.000 persones s’han acostat aquest cap de setmana a l’Anella Olímpica de Montjuïc per assistir a 3Cat en Viu, l’esdeveniment amb el qual la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals busca recuperar l’esperit de la Festa dels Súpers però ampliant el perímetre als espectadors, oients i usuaris també adults. Són dades que queden lluny de la seva predecessora, desapareguda el 2017, quan va registrar 190.000 visitants –i que havia anat caient, respecte al 2011, quan va marcar rècord amb 420.000 assistents–.
  • Marilyn Monroe: l’estrella vulnerable fa cent anys
    Quan Marilyn Monroe va morir, el 4 d’agost del 1962, les seves pertinences van anar a parar a Lee Strasberg, que havia estat el seu professor al mític Actor’s Studio i es va convertir en la seva persona de confiança. Entre les possessions de l’actriu, hi havia un grapat de mecanoscrits, cartes i alguns poemes propis, textos que Monroe gargotejava sovint en els papers de carta dels hotels on s’allotjava. Tots aquests escrits personals es van editar per primer cop l’any 2010, sota el títol de Fragments (edició en castellà a Seix Barral), i ofereixen una panoràmica privilegiada al món interior, expressat en primera persona, d’aquesta actriu que va néixer ara fa cent anys, l’1 de juny del 1926. També ens retornen una imatge menys coneguda de l’estrella: la de l’àvida lectora; la de l’actriu que se sent segura davant dels fotògrafs però no quan ha de parlar amb periodistes; la de la dona que connecta amb les inquietuds polítiques progressistes de l’època; la de la intèrpret que tro
  • Dones i ràdio matinal: contrició però insistència
    Ahir vaig fer una llista dels principals programes de la ràdio matinal, tant a Catalunya com a Espanya, i tant de les emissores generalistes com de les musicals, per denunciar que la temporada que ve –si no hi ha cap sorpresa– tots els magazins estaran liderats per homes. Però és veritat que no indicava cap nota de tall en audiència, així que tenen raó alguns lectors que m’han fet arribar tres noms: el de Gemma Nierga a Ràdio 4, el de Mercè Raga a Ràdio Estel i el de Marina Fernàndez a SER Catalunya. En tots tres casos estem parlant d’un seguiment que és d’un o dos ordres de magnitud inferior al que aconsegueixen RAC1 i Catalunya Ràdio. Al final, les tres sumades ni tan sols arriben al 5% del que aconsegueix Jordi Basté un dimarts qualsevol. Però això no és pas cap demèrit seu: totes tres són professionals sòlides i solvents que fan programes en què la manca de pressupost es compensa amb bon ofici i saber fer. El que passa és que estan en estructures que no juguen a la mateixa lliga
  • Si vols guanyar la Champions, ja ho saps
    Amb qui anaves a la final de Champions? He llegit moltes respostes construïdes a pilota passada, d’aquestes en què a tothom li sabia greu per l’Arsenal, equip que continua quedant-se amb la mel als llavis (aquesta vegada amb la crueltat dels penals, dramacle del qual, aquí, en sabem alguna cosa i no t’hi vulguis trobar), dirigit per un entrenador com Mikel Arteta, de l’escola Pep, és a dir, de l’escola Barça, i que, històricament, és un equip que sempre l’ha tocat.