Previous Día anterior
Día siguiente Next
Previous
Next
Portada del periodico Ara:
Newspaper website Sitio web




Recognized text:
REPORTATGE
El secret
encriptat
del cens
de l'1-O
P01-13/DERAT
EL CCIONS 21-D
Llarena fa marxa
El veritable motiu de la
enrere per no perdre rxretirada de l'euroordre,
ara.cat
Ernesto Ekaizer
lavier Pérez Royo
Suprem s'evita
una derrota
DIMECRES
130 EURCOs
judicial a Belgica
Aixeca la petició de detenció de Puigdemont i els consellers a Brusselles
davant la possibilitat que fossin extradits només per desobediència
FERRAN SAEZ
MATEU
La Nova Planta del 2017
existeix: és un estat d'inim
Fa de mal dir, però feiem
i continuem fent nosa
al eap de tres segles
SEBASTIAALZAMORA
Que el jutge Llarena retiri
les curoordres de detenció
no és cap girde guió, sinó
un perfeecionament de
l'esperpent en què vivim
JOSEP RAMONEDA
La notícia no està en els
netes electoral
s sinó en els
jutjats. És la consequència
de l'estratègia de Mariano
Rajoy a Catalunya
Josep Rui Jordi Turu,acabats de sortir de presó, van participar ahir al mati en la seva primera roda de premsa de campanya,
que van compartir amb Puigdemontiels consellers que són a Belgica, connectats via satél lit a través d'una pantalla CALC

Noticias
  • Investiguen un treballador d'una escola de Torelló per agredir sexualment un menor
    Els Mossos d'Esquadra investiguen un cas de violència sexual en una escola de Torelló, a la comarca d'Osona. Els pares de la criatura van presentar la denúncia aquest dimarts 21 d'abril. Concretament, segons fonts consultades per l'ARA, la persona investigada és un treballador del centre que no forma part del personal docent. La denúncia seria per una agressió sexual a un menor.
  • Tercera bufetada europea consecutiva al Barça
    Dos anys seguits ensopegant amb la mateixa pedra. El Barça va perdre a la pista del Mònaco i no disputarà els play-off per al títol de l'Eurolliga (79-70). Europa ha expulsat l'equip blaugrana quan encara no hem tancat el mes d'abril. Serà la quarta vegada a la història que el conjunt català no estigui entre els vuit millors equips de la competició. A més, són tres anys consecutius sense olorar una final four.
  • Un error de càsting en una proposta molt clàssica
    És ben poc habitual que els grans clàssics grecs treguin el cap a la cartellera de Barcelona (l’últim em sembla que va ser l'Èdip dirigit per Oriol Broggi al Romea amb Julio Manrique de protagonista el 2018). D’aquí ve l'expectació al voltant de la proposta de Carlota Subirós, que ha reunit en un espectacle les tres tragèdies de Sòfocles en l'ordre natural dels esdeveniments i no de l'escriptura, ja que Èdip a Colonos, la menys representada arreu, és l'última però s’acobla perfectament entre les dues més sovintejades: Èdip rei i Antígona. S’acobla però queda clar el seu menor interès i la seva falta de teatralitat en relació amb la magnífica contundència de les altres dues.
  • La profecia del 'Com si fos ahir'
    L’endemà mateix del Sant Jordi més al·lèrgic, on fins i tot les farmàcies van fer caixa gràcies a la venda d’antihistamínics i calmants per a la gola, el Com si fos ahir ens va oferir una seqüència sorprenent. Una mena de profecia com les de Nostradamus i que consagra els guionistes de la sèrie a l’Olimp dels vaticinadors i endevins més oportuns. Es tracta d’una escena en què l’Ivan (Roger Coma) passeja per un parc amb en Kilian (Albert Prat), un jardiner expert amb qui està començant una relació. S’estan coneixent, i en Kilian l’il·lustra sobre arboricultura en aquesta fase de seduir-se i compartir les seves passions. Li explica: “L’arbre barceloní per excel·lència és el plàtan d’ombra. Als anys seixanta no sabien plantar res més. La gràcia és que creixen molt de pressa i fan molta ombra, però també embruten molt. Les fulles, les boletes aquelles que la gent odia bastant... De fet, en algunes ciutats ja els estan començant a substituir perquè provoquen moltes al·l
  • El govern de Trump vol recuperar els escamots d'afusellament
    El departament de Justícia dels Estats Units considera que el país hauria de recuperar els escamots d'afusellament com a mètodes d'execució per als delictes federals més greus, juntament amb altres pràctiques, com l'asfíxia amb gas. És el que es desprèn de l'informe publicat aquest divendres pel ministeri, que assenyala les dificultats actuals per aconseguir els fàrmacs necessaris per a les injeccions letals.