Sitio webREPORTATGE El secret encriptat del cens de l'1-O P01-13/DERAT EL CCIONS 21-D Llarena fa marxa El veritable motiu de la enrere per no perdre rxretirada de l'euroordre, ara.cat Ernesto Ekaizer lavier Pérez Royo Suprem s'evita una derrota DIMECRES 130 EURCOs judicial a Belgica Aixeca la petició de detenció de Puigdemont i els consellers a Brusselles davant la possibilitat que fossin extradits només per desobediència FERRAN SAEZ MATEU La Nova Planta del 2017 existeix: és un estat d'inim Fa de mal dir, però feiem i continuem fent nosa al eap de tres segles SEBASTIAALZAMORA Que el jutge Llarena retiri les curoordres de detenció no és cap girde guió, sinó un perfeecionament de l'esperpent en què vivim JOSEP RAMONEDA La notícia no està en els netes electoral s sinó en els jutjats. És la consequència de l'estratègia de Mariano Rajoy a Catalunya Josep Rui Jordi Turu,acabats de sortir de presó, van participar ahir al mati en la seva primera roda de premsa de campanya, que van compartir amb Puigdemontiels consellers que són a Belgica, connectats via satél lit a través d'una pantalla CALC
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
Reivindicar la paraula 'dictadura'
"No en tinc ni idea. Que morís Franco me la portava floja, laxa y pendulante. Havia de morir d'una manera o altra". Vet aquí la resposta de Raimon, dimecres, a la pregunta d'Helena Garcia Melero al Tot es mou, sobre què feia quan va morir Franco. No va ser l'únic moment que va fer riure els espectadors, i això que parlava de la censura en temps de dictadura. Però, en realitat, suposo que ja és això: de tan absurd com era, en surt humor. L'escriptora i guionista Anna Manso, que era al plató, li va preguntar què diria als joves que minimitzen el que van representar la dictadura i el franquisme, i Raimon va respondre que, als pares, poc cas els faran –tampoc nosaltres els fèiem cas, va dir, quan érem joves–. Per això, proposava que s'expliqués bé a les escoles, "allà on aprenen". Jo hi era, a la tele, per parlar de l'últim llibre de Mercè Ibarz, Una noia a la ciutat (Anagrama), una crònica de la seva arribada a Barcelona (ella és de Saidí), amb disset anys. Les paraules de Raimon em van port
La mili de Manolo González: "No m'esperava arribar ni a Segona B"
L'alcalde Xavier García Albiol va rebre Manolo González fa uns dies a l'Ajuntament de Badalona. "Va començar des de la base, assumint responsabilitats modestes a la ciutat, i ha arribat al màxim al qual pot aspirar un professional, per això mereix aquest reconeixement", va expressar l'alcalde durant l'homenatge a l'entrenador que té l'Espanyol en posicions europees. "És que vaig estar tretze anys al CF Badalona", va xifrar visiblement emocionat el tècnic gallec. Gairebé la meitat de la seva carrera a les banquetes l'ha fet al club escapulat, etapa que va compaginar molts anys amb la feina de conductor d'autobús a l'empresa TUSGSAL, també de Badalona.
El Barça, la dependència emocional preferida dels catalans
Seguir l'actualitat del Barça és com una droga. Qui us escriu la consumeix i la distribueix des de fa dinou anys, sis dels quals al diari ARA, que com a part fonamental del panorama mediàtic català no ha dubtat a participar activament en aquest mercat d'emocions, victòries, derrotes, incendis i pampallugues.
El judici als Pujol existiria sense el Procés?
És legítim preguntar-se si el judici a la família Pujol hauria existit sense el Procés. I, després de més de dotze anys d’instrucció judicial i sabent el que ja se sap de l’operació Catalunya, és raonable respondre que no. I potser tampoc s'hauria produït la confessió de l'expresident del juliol del 2014 conforme havia amagat durant trenta anys diners a l'estranger. El govern de Mariano Rajoy va considerar, erròniament, que per desactivar el Procés calia desactivar Pujol.
Primer pas per obrir el camí de ronda entre un xalet sense llicència i els Jardins de Cap Roig
Més de cent quilòmetres de camí de ronda ressegueixen la Costa Brava de punta a punta. De Blanes a Portbou. A vegades són escarpats i pedregosos, entre pinedes i penya-segats, i a tocar del mar. Històricament els utilitzaven pescadors i mariners per desplaçar-se a peu entre els pobles de la costa, i els recorrien la Guàrdia Civil i els carabiners per controlar el contraban. Ara els freqüenten sobretot excursionistes que van de ruta o banyistes que volen accedir a cales més amagades. Però en molts punts d'aquest traçat hi ha talls. Tot i tractar-se d'un entorn d'ús públic, xalets i propietats privades veten l'accés amb senyals amenaçadors i obliguen els caminants a fer marrades per pistes forestals o corriols. A Garbet, una finca del Grup Peralada desvia els vianants durant 300 metres per les roques. A Lloret, una mansió d’un magnat del Kazakhstan també barra el camí i, a Palafrugell, de la platja del Golfet fins als Jardins de Cap Roig, propietat de CaixaBank, no es pot caminar arran de mar.