Sitio webREPORTATGE El secret encriptat del cens de l'1-O P01-13/DERAT EL CCIONS 21-D Llarena fa marxa El veritable motiu de la enrere per no perdre rxretirada de l'euroordre, ara.cat Ernesto Ekaizer lavier Pérez Royo Suprem s'evita una derrota DIMECRES 130 EURCOs judicial a Belgica Aixeca la petició de detenció de Puigdemont i els consellers a Brusselles davant la possibilitat que fossin extradits només per desobediència FERRAN SAEZ MATEU La Nova Planta del 2017 existeix: és un estat d'inim Fa de mal dir, però feiem i continuem fent nosa al eap de tres segles SEBASTIAALZAMORA Que el jutge Llarena retiri les curoordres de detenció no és cap girde guió, sinó un perfeecionament de l'esperpent en què vivim JOSEP RAMONEDA La notícia no està en els netes electoral s sinó en els jutjats. És la consequència de l'estratègia de Mariano Rajoy a Catalunya Josep Rui Jordi Turu,acabats de sortir de presó, van participar ahir al mati en la seva primera roda de premsa de campanya, que van compartir amb Puigdemontiels consellers que són a Belgica, connectats via satél lit a través d'una pantalla CALC
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
Marxa enrere: el Govern recuperarà les lectures obligatòries a batxillerat el curs vinent
Back to basics. Tornar a l'essencial. Aquesta és la base de les mesures de reforç d'aprenentatge que aquest dijous ha presentat la consellera d'Educació Esther Niubó. Unes mesures que aniran enfocades a millorar com s'ensenyen les dues potes principals de l'aprenentatge: la llengua i la comprensió lectora i les matemàtiques. Ara bé, entre les orientacions s'ha anunciat un canvi rellevant: el curs vinent tornarà a haver-hi lectures obligatòries a batxillerat i totes les escoles i instituts hauran de tenir un pla lector de centre.
L'ONU assenyala la falta de "proporcionalitat" de la llei espanyola davant els desnonaments
El passat mes de juny l'ONU es va pronunciar sobre el desnonament de la Maricarmen, la veïna de 87 anys de Madrid a qui aquest dimecres van fer fora de casa seva provocant una forta commoció social arreu de l'Estat. I ho ha tornat a fer aquest dijous, 24 hores després de l'execució de la sentència de desnonament, posant en el punt de mira la llei espanyola: "El cas posa de manifest que la legislació espanyola actualment no garanteix un anàlisis de proporcionalitat individualitzat", denuncia Koldo Casal, relator especial per a l'Habitatge a les Nacions Unides. "No es pot entendre que la rendibilitat d'una inversió immobiliària passi per davant del dret a l'habitatge d'una dona de 87 anys que cobra 1.300 euros de pensió i fa 17 anys que viu en una casa", afegeix Casal en una breu declaració als mitjans de comunicació.
Els Mossos investiguen la mort violenta d'un home a Terrassa
Els Mossos d'Esquadra han rebut aquest dimecres al vespre un avís d'una agressió a la via pública a les afores de Terrassa. Al lloc dels fets, els efectius han localitzat un cos sense vida. L'home, que presentava signes de violència, ha mort per un atac amb arma blanca.
De Taüll al 'Guernica': el mapa de carn i vísceres de Miquel Barceló
Miquel Barceló és un pintor voraç amb la tradició. Al llarg dels anys ha actualitzat el llegat dels grans mestres amb unes pintures matèriques que sovint evoquen la carn en descomposició. A Mapa de carn, una de les obres destacades de la nova exposició del CaixaForum, Una força del passat; Barceló va evocar el Guernica, de Pablo Picasso, amb una escena plena d"'animals, cossos, ulls i criatures deformades", com afirmen els comissaris de la mostra, Nimfa Bisbe, la directora de la col·lecció d'art contemporani de la Caixa; i l'historiador de l'art Carlos Martín. L'objectiu de la mostra és revelar "com la història de l’art continua sent un terreny molt fèrtil per als artistes actuals", tal com diu Bisbe. A Mapa de carn, Barceló també va fer servir uns ulls repetits que remeten a les icòniques pintures romàniques de Sant Climent de Taüll. "Barceló no representa només la guerra o l'espiritual, sinó un món vist com a esquarterament, víscera i matèria. L’obra es pot llegir com una actualitz
Encerts i febleses de l'última veu que ha sacsejat el panorama literari alemany
Nelio Biedermann (Zúric, 2003) tenia vint-i-un anys quan va acabar Lázár, una novel·la que retrata la caiguda d’una família aristocràtica hongaresa mentre el segle XX es transforma fins a fer desaparèixer les certeses del món que coneix. Tot comença amb Lajos von Lázár, un nen nascut en un castell, amb una pell transparent que deixa entreveure l’interior del cos. La imatge anuncia que, en aquesta família, res no quedarà gaire temps ocult. Paternitat, sexualitat, violència i culpa circulen per les generacions com una herència no desitjada. Biedermann construeix una nissaga sotmesa a una doble erosió: l’íntima, feta de secrets i humiliacions, i la històrica, provocada per l’esfondrament de l’Imperi, el nazisme, la guerra i el comunisme. Els cossos deformats o ferits s’acaben convertint en el territori on la història deixa marques.