Sitio webREPORTATGE El secret encriptat del cens de l'1-O P01-13/DERAT EL CCIONS 21-D Llarena fa marxa El veritable motiu de la enrere per no perdre rxretirada de l'euroordre, ara.cat Ernesto Ekaizer lavier Pérez Royo Suprem s'evita una derrota DIMECRES 130 EURCOs judicial a Belgica Aixeca la petició de detenció de Puigdemont i els consellers a Brusselles davant la possibilitat que fossin extradits només per desobediència FERRAN SAEZ MATEU La Nova Planta del 2017 existeix: és un estat d'inim Fa de mal dir, però feiem i continuem fent nosa al eap de tres segles SEBASTIAALZAMORA Que el jutge Llarena retiri les curoordres de detenció no és cap girde guió, sinó un perfeecionament de l'esperpent en què vivim JOSEP RAMONEDA La notícia no està en els netes electoral s sinó en els jutjats. És la consequència de l'estratègia de Mariano Rajoy a Catalunya Josep Rui Jordi Turu,acabats de sortir de presó, van participar ahir al mati en la seva primera roda de premsa de campanya, que van compartir amb Puigdemontiels consellers que són a Belgica, connectats via satél lit a través d'una pantalla CALC
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
El Grec comença amb una crida al teatre per al poble
Potser perquè estem d’aniversari, els Jardins del Teatre Grec bullen de gent i d’activitat, malgrat que tot just són quarts de vuit tocats de la tarda. És un dels grans esdeveniments de l'estiu i tothom vol gaudir-lo i explicar-ho. La calor no ho posa fàcil (les ombres van buscadíssimes, els barrets i els ventalls, a tot drap), però l’entusiasme col·lectiu ho supera tot. Els tòtils rauquen de grat –i més que ho faran durant la nit– des de l'estany que dona la benvinguda a un dels espais més emblemàtics de Barcelona. "Almenys ells estan en remull", diu una dona a l'home que l'acompanya, i que la segueix carregant dos vasos plens fins al capdamunt.
El quart poder incontrolat (1998)
De l’advocat i polític convergent Jaume Camps i Rovira (Barcelona, 1944 - El Port de la Selva, 2022) a l’Avui (22-II-1998). Aquest article de Jaume Camps ens recorda que, uns trenta anys enrere, ja hi havia poders a Espanya que s’extralimitaven en l’ús de les seves funcions. Dins d’aquesta peça, la citació de la frase “Roma no paga els traïdors” —que, des dels temps clàssics, apliquen els poders intel·ligents d’arreu del món— ens mostra que és un principi raonable que encara s’ignora a l’estat espanyol.
Els arquitectes contra l'antropocè
En el tractat arquitectònic per excel·lència, Els deu llibres d'arquitectura, l'arquitecte i teòric romà Marc Vitruvi va plantejar que l'arquitectura ha de complir amb tres valors, "firmitas, utilitas, venustas", és a dir, els edificis han de ser prou sòlids, funcionals i bells. Però 2.000 anys després, aquests valors són insuficients per fer front als desafiaments del món d'avui, als estralls de l'antropocè. "Ara potser necessitem unes altres paraules, unes altres maneres de pensar: potser no es tracta de fermesa sinó d’inestabilitat: la capacitat de treballar amb sòls canviants, mars que pugen, climes que es transformen i futurs incerts", va dir dilluns l'arquitecta Eva Franch en la primera sessió plenària del Congrés Mundial d'Arquitectes 2026 que es fa a Barcelona.
El front convergent d'ERC es presenta en societat
Després d'uns últims temps convulsos amb crisis internes i sectors enfrontats, ERC ha viscut aquest dilluns el naixement d'una nova organització que no vol prendre el control del partit, sinó enfortir-lo i fer-lo més atractiu a sectors que fins ara no s'hi han apropat. És el repte que s'han proposat els diputats d'ERC al Parlament i al Congrés, Carles Campuzano i Francesc-Marc Álvaro, que han presentat Esquerra Democràtica, una associació adscrita a la formació republicana, que té com a objectiu atraure el vot sobiranista centrista.
El Brasil d'Ancelotti somia després de jugar amb foc davant dels japonesos
El Brasil vol creure que pot guanyar la seva sisena estrella, el seu sisè Mundial. Ja fa anys que parlar del sisè títol mundial s'ha convertit en una mena de somni prohibit. En una quimera. Sense el jogo bonito del passat, el Brasil s'engresca mossegant. No són somnis alegres amb ritmes harmònics. Guanya patint i serrant les dents, però Carlo Ancelotti sembla que ha aconseguit transmetre part del seu gen competitiu a un equip lluitador que sap sobreviure. En un partit molt emocionant, els brasilers van superar una selecció japonesa que, per moments, semblava que podria signar la pàgina més gloriosa de la seva història. Al descans guanyava. Però al final, el pes de la història li va caure a sobre i es va quedar a un sol pas de sorprendre el món sencer. El Brasil, gris i perdut a la primera part, va alçar el cap a la segona part. Va merèixer guanyar i va guanyar amb un gol salvador de Martinelli just quan semblava que hi hauria pròrroga.