Previous Día anterior
Día siguiente Next
Previous
Next
Portada del periodico Ara:
Newspaper website Sitio web




Recognized text:
REPORTATGE
El secret
encriptat
del cens
de l'1-O
P01-13/DERAT
EL CCIONS 21-D
Llarena fa marxa
El veritable motiu de la
enrere per no perdre rxretirada de l'euroordre,
ara.cat
Ernesto Ekaizer
lavier Pérez Royo
Suprem s'evita
una derrota
DIMECRES
130 EURCOs
judicial a Belgica
Aixeca la petició de detenció de Puigdemont i els consellers a Brusselles
davant la possibilitat que fossin extradits només per desobediència
FERRAN SAEZ
MATEU
La Nova Planta del 2017
existeix: és un estat d'inim
Fa de mal dir, però feiem
i continuem fent nosa
al eap de tres segles
SEBASTIAALZAMORA
Que el jutge Llarena retiri
les curoordres de detenció
no és cap girde guió, sinó
un perfeecionament de
l'esperpent en què vivim
JOSEP RAMONEDA
La notícia no està en els
netes electoral
s sinó en els
jutjats. És la consequència
de l'estratègia de Mariano
Rajoy a Catalunya
Josep Rui Jordi Turu,acabats de sortir de presó, van participar ahir al mati en la seva primera roda de premsa de campanya,
que van compartir amb Puigdemontiels consellers que són a Belgica, connectats via satél lit a través d'una pantalla CALC

Noticias
  • Washington i Caracas arriben a un acord "històric": els EUA controlaran la major part del petroli veneçolà
    Donald Trump està molt necessitat de bones notícies per vendre al seu electorat, i aquest divendres per fi en té una. "Els EUA acaben de tancar un acord amb Veneçuela: el més gran acord petrolier de la història mundial", escrivia el president en la seva xarxa social, eufòric per un acord que dona als Estats Units el control majoritari dels més de 65.000 milions de barrils de petroli que, es calcula, formen part de les reserves de Veneçuela. L'acord, anunciat per Donald Trump i confirmat per Delcy Rodríguez, permetrà als EUA duplicar les seves reserves de petroli.
  • La misteriosa visita del director de la CIA a Moscou
    El director de la CIA, John Ratcliffe, va viatjar dimarts en secret a Moscou per reunir-se amb el seu homòleg rus, Serguei Narixkin. L'últim cop que el cap de l'agència d'espionatge dels Estats Units –llavors ho era William Burns, home de confiança de Joe Biden– va fer un viatge secret a Rússia va ser a finals del 2021. Tres mesos després, els tancs russos envaïen Ucraïna. Si el precedent resulta poc tranquil·litzador, les explicacions que ha donat el president estatunidenc, Donald Trump, encara ho són menys. Dijous el republicà deia que la visita secreta de Ratcliffe era "semirutinària" i assegurava als periodistes que Putin "no atacarà cap territori de l'OTAN". En els esforços diplomàtics de la Casa Blanca per posar fi a la guerra d'Ucraïna, el president rus ja ha demostrat fins a quin punt escolta el seu homòleg estatunidenc.
  • El dirigent de Vox que crida "Amunt Espanya" i va increpar Valtònyc i Puigdemont
    El diputat de Vox i líder del partit a Girona, Alberto Tarradas Paneque, torna a l'acció gràcies a la polèmica. Va reaparèixer dissabte passat, sent l'únic dirigent de Vox que va assistir a la convocatòria antiimmigració de Save Europe Act, en què hi havia supremacistes blancs i racistes entre els poc més de 50 assistents.
  • Un ambient enverinat opaca la crisi humanitària de Ceuta un mes després
    Els fogons de la cuina de l'ONG de Ceuta Luna Blanca continuen funcionant al màxim. Ho fan des de l'entrada el passat 30 i 31 de juliol de desenes de milers de persones –entre 70.000 i 80.000– que van travessar la frontera amb el Marroc. Poques hores després van sortir o van ser retornades la immensa majoria. A Luna Blanca preparen 2.750 esmorzars, 2.750 dinars i 2.750 sopars diaris que reparteixen entre els migrants que continuen malvivint a la ciutat, però al principi de la crisi humanitària havien arribat a repartir més de 6.000 racions al dia.
  • Agressions a les presons: cinc cops més a funcionaris i el doble entre interns
    Les agressions dins les presons catalanes s'han disparat en els últims deu anys, en paral·lel a l'augment de la població penitenciària i a una plantilla que no creix al mateix ritme. Segons dades del departament de Justícia a què ha tingut accés l'ARA, 265 treballadors han estat agredits des de principis d'any, mentre que durant el 2025 es van registrar 677 agressions –699, segons els sindicats–, cinc vegades més que fa una dècada. En el mateix període, els incidents també s'han duplicat entre els interns fins als 1.983 l'any passat (vegeu gràfics).