Sitio webREPORTATGE El secret encriptat del cens de l'1-O P01-13/DERAT EL CCIONS 21-D Llarena fa marxa El veritable motiu de la enrere per no perdre rxretirada de l'euroordre, ara.cat Ernesto Ekaizer lavier Pérez Royo Suprem s'evita una derrota DIMECRES 130 EURCOs judicial a Belgica Aixeca la petició de detenció de Puigdemont i els consellers a Brusselles davant la possibilitat que fossin extradits només per desobediència FERRAN SAEZ MATEU La Nova Planta del 2017 existeix: és un estat d'inim Fa de mal dir, però feiem i continuem fent nosa al eap de tres segles SEBASTIAALZAMORA Que el jutge Llarena retiri les curoordres de detenció no és cap girde guió, sinó un perfeecionament de l'esperpent en què vivim JOSEP RAMONEDA La notícia no està en els netes electoral s sinó en els jutjats. És la consequència de l'estratègia de Mariano Rajoy a Catalunya Josep Rui Jordi Turu,acabats de sortir de presó, van participar ahir al mati en la seva primera roda de premsa de campanya, que van compartir amb Puigdemontiels consellers que són a Belgica, connectats via satél lit a través d'una pantalla CALC
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
Informar en temps de guerra (i de Trump)
Ja se sap allò que la primera víctima d'una guerra és la veritat i que, per als governs, especialment en temps de guerra, fer periodisme és antipatriòtic perquè no se li pot revelar certa informació sensible a l'enemic. Els mitjans de comunicació s'enfronten sempre a aquest dilema en temps de guerra, ja que una part dels seus lectors poden comprar aquest missatge i, per això, el New York Times s'ha vist obligat a fer pedagogia entre els seus lectors.
El malson de Junts i el seu pla per revertir-lo
Junts ha accelerat els nomenaments de candidats a les eleccions municipals. Segons fonts juntaires consultades per l'ARA, l'objectiu és tenir enllestits els noms dels caps de llista "aquest estiu" per al que serà una prova de foc per al partit de Carles Puigdemont, especialment en un context en què plana l'amenaça d'Aliança Catalana, que podria robar-los suports. Més enllà de l'estira-i-arronsa a la Catalunya interior, hi ha una prioritat absoluta: l'àrea metropolitana i els "municipis zero", aquells en els quals no tenen representació. Quina és la realitat i el pla per revertir aquest malson electoral?
Per què les bosses de patates xips fan crec-crec? La indústria se les pensa totes
Obriu una bossa de patates xips. Amb les mans és ben fàcil: només necessiteu els polzes i els índexs. Amb aquests dos dits de cada, mà feu pinça i estireu la bossa en sentits oposats. I aleshores en sentireu el soroll: metàl·lic, inconfusible. No és estrident, sinó un clec-clec bonic, cruixent. I l’adjectiu no és balder: si obríssiu la bossa amb els ulls tancats, sabríeu perfectament que a dins hi trobareu patates xips. El dia que la indústria alimentària va pensar en augmentar la venda de patates xips, “els especialistes en màrqueting van intuir que tindria sentit fer que el so de l’embolcall fos congruent amb les propietats sensorials del contingut”, explica el psicòleg Charles Spence en el llibre Gastrofísica. La ciencia de la comida (Paidós). Té sentit: si la indústria alimentària volia vendre patates xips cruixents, que fan crec-crec quan es mosseguen, l'embolcall havia de fer el mateix so, perquè així tots els sentits del cos es preparen per intuir que el que estan a punt de
Aprendre la tercera llengua més parlada, però invisibilitzada, a Catalunya
Quan pensem en la tercera llengua més parlada a Catalunya després del català i el castellà és freqüent que el cap se’n vagi cap a l’anglès, el xinès o l’àrab. Si sentim a parlar de l’amazic, en canvi, és probable que arrufem les celles. L’amazic, originari del nord d’Àfrica –especialment present al Marroc i Algèria–, s’estima que és un dels idiomes més parlats dins del territori català, ja que es calcula que és la llengua materna de la majoria de la població immigrant procedent del Marroc.
Així han canviat les bandes juvenils de Barcelona
Dimecres va ser el Dia de les Esquadres, el dia de posada de llarg de la policia catalana i una ocasió en la qual els responsables dels Mossos d'Esquadra fan balanç i comparteixen els reptes de seguretat a futur en un auditori ple d'agents. El comissari en cap, Miquel Esquius, va mencionar el narcotràfic i els extremismes com a principals desafiaments de país. Però també va destacar un tercer element que des de fa mesos centra l'atenció de la prefectura: la violència juvenil.