Sitio webEL CCIONS 21-D Oriol Junqueras Joaquim Forn Jordi Cuixart Jordi Sanchez Quatre presos ara.cat politics, encara JUSTÍCIA BELGA Puigdemont i els consellers de Brussel les sabran si se'ls extradeix el 14 de desembre TRIBUNAL SUPREM DE DKSEMBRE DHI.2017 Llarena marca l'inici de campanya deixant entre reixes tres 130 EURCOs candidatsi el líder d'Omnium SALVADOR CARDUS No ja no es tracta d'una confrontnció entre imitat i legalitat. Aquí hi ha un Estat venjatiu i enfollit que vol arrasar SEBASTIAALZAMORA La posada en llibertat de les conselleres Meritsell Borras i Dolors Bassa i dels consellers Ral meva, Carles Mundó, Jordi Tru Josep Rull va estar tenyida ahir de tristor pel manteniment en presó dels Jordis i delsconsellers Junquerasi Forn. vcORLESENA/E asc El jutge ha decidit mantenir a la presóquatre persones honrades per les seves idces i per un rise de repetició S'apaga el geni de Carles Santos Mor als 77 anys el músic més transgressor 16.570 Me delictiva del tot aberrant Deficit fiscal quasi de rècord Les dades del 2014 són el segon saldo negatiu més alt JOAN B. CULLA El programa de la 'presidenta Arrimadas' no difereix del del Partit Popular més que en el to de veu
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
El Barça renova Hamza Abdelkarim fins al 2030
El Barça ha fet oficial la renovació de Hamza Abdelkarim fins al 30 de juny del 2030. El davanter egipci va arribar l'1 de febrer al juvenil A blaugrana, amb qui va fer sis gols en nou partits. Abdelkarim va debutar amb el primer equip del Barça contra el Rayo Vallecano.
Deu dies després del tràgic crim, què passa a Manresa?
Totes dues treballen al mateix negoci, viuen a la mateixa localitat i no es porten més de deu anys. La primera diu que és evident, innegable, que el paisatge de la ciutat ha canviat. Com pràcticament el de totes les ciutats. Però no creu que hi hagi més inseguretat. "Visc tranquil·la. Però potser la meva companya no et dirà el mateix", comenta mentre surt del local. La seva companya, d'origen estranger, assegura que hi ha molta inseguretat, que a la seva mare la van atracar fa poc. "I has vist el que passa a Ceuta?", diu indignada mentre assenyala la televisió, que en aquest precís moment mostra un primer pla de l'alcalde de Manresa, Marc Aloy.
"És molt dolorós, no m'ho podia creure": la lluita més difícil de la campiona olímpica Maica García
La sala de premsa del CN Sant Andreu va acollir aquest dijous una compareixença atípica. És difícil desvincular el nom de la waterpolista Maica García, campiona olímpica, del club de la seva vida: el CN Sabadell. Encara és més difícil d'imaginar el desenllaç del que, fins fa només un grapat de dies, era una de les històries més exitoses d'aquest esport a Catalunya. L'especialista en la posició de boia va rompre a plorar en la presentació amb el seu nou club quan va explicar el perible que ha viscut els últims mesos, i que ha desembocat en una denúncia a l'entitat vallesana. García va exposar que, després de més de 30 anys al CN Sabadell, va ser forçada a abandonar la institució quan el club no li va renovar el contracte al quedar-se embarassada, tal com marca la llei.
Vicenç Albert Ballester, el capità a qui s'atribueix la creació de l'estelada
Abans de donar nom a places i carrers, Vicenç Albert Ballester va ser capità de la Marina Mercant. L'ofici el va portar a viure uns anys a Cuba, d'on va tornar el 1898, l'any en què es va esfondrar el projecte colonial espanyol amb la independència de l'illa. Aquell viratge li va marcar el rumb polític: "Des de molt aviat es va relacionar amb els sectors incipients de l'independentisme català", explica l'historiador i coautor de la biografia de Ballester, Fermí Rubiralta.
Com va arribar a Catalunya l'estelada?
La senyera és la bandera que representa el conjunt del poble català, més enllà de sensibilitats polítiques: la fan servir tant els partits independentistes com els que no ho són, i onegen igual als balcons durant la Diada que als edificis institucionals de la Generalitat. Formada per quatre barres vermelles sobre fons groc, el símbol beu de l'escut dels comtes de Barcelona i, més tard, de la Corona d'Aragó, documentat almenys des del segle XII. La llegenda popular, però, l'atribueix a Guifré el Pilós, que hauria mullat els dits en la seva pròpia sang per marcar un escut daurat.