Sitio webEL CCIONS 21-D Oriol Junqueras Joaquim Forn Jordi Cuixart Jordi Sanchez Quatre presos ara.cat politics, encara JUSTÍCIA BELGA Puigdemont i els consellers de Brussel les sabran si se'ls extradeix el 14 de desembre TRIBUNAL SUPREM DE DKSEMBRE DHI.2017 Llarena marca l'inici de campanya deixant entre reixes tres 130 EURCOs candidatsi el líder d'Omnium SALVADOR CARDUS No ja no es tracta d'una confrontnció entre imitat i legalitat. Aquí hi ha un Estat venjatiu i enfollit que vol arrasar SEBASTIAALZAMORA La posada en llibertat de les conselleres Meritsell Borras i Dolors Bassa i dels consellers Ral meva, Carles Mundó, Jordi Tru Josep Rull va estar tenyida ahir de tristor pel manteniment en presó dels Jordis i delsconsellers Junquerasi Forn. vcORLESENA/E asc El jutge ha decidit mantenir a la presóquatre persones honrades per les seves idces i per un rise de repetició S'apaga el geni de Carles Santos Mor als 77 anys el músic més transgressor 16.570 Me delictiva del tot aberrant Deficit fiscal quasi de rècord Les dades del 2014 són el segon saldo negatiu més alt JOAN B. CULLA El programa de la 'presidenta Arrimadas' no difereix del del Partit Popular més que en el to de veu
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
Video Gaudi
'La revolució moral', d’Anna Murià (1934)
De la crítica contundent i severa d’un llibre d’Anna Murià (Barcelona, 1904 - Terrassa, 2002) que Mercè Rodoreda (Barcelona, 1908 - Girona, 1983) va publicar a Clarisme (12-V-1934). Les dues periodistes i escriptores es van exiliar el 1939, experiència que a l’inici van compartir al castell de Roissy-en-Brie. Surten a la foto del grup refugiat allí: Rodoreda, la tercera des de l’esquerra, i Murià, la segona des de la dreta. Demà, al Port de la Selva, la Càtedra Hipòlit Nadal i Mallol de Periodisme i Revistes (UdG) celebra la seva jornada anual, dedicada aquest any a periodistes catalanes exiliades. També demà farà noranta-dos anys que va aparèixer aquest article que vincula dues autores que el triomf franquista va empènyer a fugir de Catalunya.
El Papa, l'arquitecte de Déu i el cel de Barcelona
D'Antoni Gaudí no es pot dir allò que ni en somnis s'hauria imaginat que, un segle després de la seva mort, el Papa vindria expressament de Roma a beneir la torre més alta de la Sagrada Família. Perquè si alguna cosa tenia Gaudí és que somniava en gran. En molt gran, en el més gran, en el que li deien que semblava impossible, per ser exactes. Com a la primera lectura, Gaudí va veure "un cel nou i una terra nova". Avui no hi ha temple al món contemporani que es pugui comparar amb la Sagrada Família. I per això, avui, al peu de la seva tomba, s'han reunit totes les autoritats, les catalanes, les espanyoles i les romanes, encapçalades pel Sant Pare que s'hi agenolla i hi encén una llàntia. Ja fa cent anys va ser enterrat sota el títol de l'arquitecte de Déu.
El Barça presenta el dossier complet per tal d'organitzar la final de la Champions del 2029
El Barça ha anunciat que conjuntament amb l’Ajuntament, la Generalitat i la Reial Federació Espanyola, ha presentat formalment davant la UEFA la candidatura i el dossier complet per optar a l’organització de la Final de la UEFA Champions League 2029.
Lleó XIV beneeix l'obra magna de Gaudí: "Tot Catalunya es reuneix en aquest temple"
Queda beneïda la torre de Jesús de la Sagrada Família i Catalunya com a far de la cristiandat. El papa Lleó XIV, amb ús predominant del català en l'homilia i en la benedicció, ha coronat aquest dimecres l'obra magna d'Antoni Gaudí amb la benedicció de la torre de Jesús coincidint amb el centenari de la mort de l'"arquitecte de Déu", tal com l'ha definit el pontífex.