Sitio webEL CCIONS 21-D Oriol Junqueras Joaquim Forn Jordi Cuixart Jordi Sanchez Quatre presos ara.cat politics, encara JUSTÍCIA BELGA Puigdemont i els consellers de Brussel les sabran si se'ls extradeix el 14 de desembre TRIBUNAL SUPREM DE DKSEMBRE DHI.2017 Llarena marca l'inici de campanya deixant entre reixes tres 130 EURCOs candidatsi el líder d'Omnium SALVADOR CARDUS No ja no es tracta d'una confrontnció entre imitat i legalitat. Aquí hi ha un Estat venjatiu i enfollit que vol arrasar SEBASTIAALZAMORA La posada en llibertat de les conselleres Meritsell Borras i Dolors Bassa i dels consellers Ral meva, Carles Mundó, Jordi Tru Josep Rull va estar tenyida ahir de tristor pel manteniment en presó dels Jordis i delsconsellers Junquerasi Forn. vcORLESENA/E asc El jutge ha decidit mantenir a la presóquatre persones honrades per les seves idces i per un rise de repetició S'apaga el geni de Carles Santos Mor als 77 anys el músic més transgressor 16.570 Me delictiva del tot aberrant Deficit fiscal quasi de rècord Les dades del 2014 són el segon saldo negatiu més alt JOAN B. CULLA El programa de la 'presidenta Arrimadas' no difereix del del Partit Popular més que en el to de veu
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
La Generalitat es compromet a pagar les ajudes econòmiques de dependència en dos mesos i mig
Només en els tres primers mesos d’aquest any, 2.866 persones han mort esperant una prestació de dependència a Catalunya. Han mort en el que es coneix com els llimbs, el termini entre que es presenta la sol·licitud i l’administració valora, reconeix el grau i atorga l’ajuda corresponent a través del pla individual d’atenció (PIA). En aquest procés es troben 128.000 catalans (la immensa majoria dels quals són persones grans), que han d'esperar fins a 397 dies (13 mesos) de mitjana per demores del seu expedient, més del doble dels 180 dies que fixa com a màxim la llei estatal de la dependència.- Així és l'època daurada del lobisme professional a l'Estat
Hi ha un sector a l’Estat que viu una època daurada, que creix sense tenir encara una regulació integral i que cada cop és més rellevant en el procés de decisió de governs i Parlaments: les consultores d’afers públics. Una mena de pont entre el món públic i privat, que és terreny desconegut per a una bona part de la població i que en els últims anys està proliferant amb força a Madrid, però també a Barcelona, arran de la fragmentació política, la complexitat cada cop més gran dels processos de decisió i l’augment de les crisis econòmiques i geopolítiques. Què fan, però, aquestes empreses? És un sector professionalitzat? Per què és terreny propici per a expolítics? L’ARA ha fet una radiografia de les principals empreses instal·lades a l’Estat, parlant amb persones de dins del sector, associacions professionals, polítics i també experts que assenyalen la manca de regulació com a principal problema. 
L'Estat es pot tornar a quedar a les fosques?
¿Si ja ha passat una vegada, per què no dues? De totes les preguntes que se segueixen plantejant gairebé un any després de l'apagada elèctrica massiva, aquesta està entre les més freqüents: ¿l'Estat es pot tornar a quedar a les fosques?
El trencaclosques inacabat de la gran apagada
Fa gairebé un any la península Ibèrica es quedava a les fosques durant hores. Allò que d'entrada semblava un problema quotidià –"han caigut els ploms de casa?", es preguntaven alguns– es va fer gran quan semàfors, metros o serveis socials com hospitals es quedaven sense corrent elèctric. També quan la comunicació mòbil va deixar de funcionar o funcionava molt poc i la ràdio era gairebé l'únic canal per intentar esbrinar què passava. L'Estat patia un zero elèctric, és a dir, un col·lapse total del sistema elèctric: "Estimem restablir el subministrament en unes 6 o 10 hores", anunciaven des de Red Eléctrica, l'operador espanyol del sistema elèctric. En algunes zones la llum no va arribar fins al cap de 12 hores.
Els nous cavalls de Troia a la UE? Orbán marxa, Fico pren el relleu i Radev se situa
Compte amb caure en la temptació de buscar analogies entre l’espectacular derrota electoral de Viktor Orbán a Hongria i la no menys ostentosa victòria de Rumen Radev a Bulgària. L’ultra cap del govern hongarès té poc a veure amb l’exaviador i excap de l’estat búlgar. Radev és un populista, sí, però que no perd de vista els seus compromisos amb la Unió Europea. Amb tot, és inevitable destacar que el Radev que serà investit primer ministre no renunciarà a la seva fidelitat a Rússia, un factor que pot representar obstacles en l’ajuda comunitària a Ucraïna. Una situació que convida, doncs, a esperar i veure.