Previous Día anterior
Día siguiente Next
Previous
Next
Portada del periodico Ara:
Newspaper website Sitio web




Recognized text:
EL CCIONS 21-D
Oriol Junqueras
Joaquim Forn
Jordi Cuixart
Jordi Sanchez
Quatre presos
ara.cat politics, encara
JUSTÍCIA BELGA
Puigdemont i els consellers
de Brussel les sabran si se'ls
extradeix el 14 de desembre
TRIBUNAL SUPREM
DE DKSEMBRE DHI.2017
Llarena marca l'inici de campanya
deixant entre reixes tres
130 EURCOs
candidatsi el líder d'Omnium
SALVADOR
CARDUS
No ja no es tracta
d'una confrontnció entre
imitat i legalitat.
Aquí hi ha un Estat venjatiu
i enfollit que vol arrasar
SEBASTIAALZAMORA
La posada en llibertat de les conselleres Meritsell Borras i Dolors Bassa i dels consellers Ral meva, Carles Mundó, Jordi Tru
Josep Rull va estar tenyida ahir de tristor pel manteniment en presó dels Jordis i delsconsellers Junquerasi Forn. vcORLESENA/E asc
El jutge ha decidit mantenir
a la presóquatre persones
honrades per les seves idces
i per un rise de repetició
S'apaga
el geni de
Carles Santos
Mor als 77 anys el músic
més transgressor
16.570 Me
delictiva del tot
aberrant
Deficit fiscal
quasi de rècord
Les dades del 2014 són el
segon saldo negatiu més alt
JOAN B. CULLA
El programa de la
'presidenta Arrimadas'
no difereix del del
Partit Popular més que
en el to de veu

Noticias
  • Setembre, hauré d'assegurar que no m'he suïcidat: la melodia estripada de Josele Santiago
    "Hauré d'assegurar que no m'he suïcidat", escriu el músic Josele Santiago (Madrid, 1965) al llibre Desde el jergón (Contra, 2026). El cantant i guitarrista del grup Los Enemigos signa una autobiografia musical extraordinària pel que explica, per com ho escriu, pel to, pel punt de vista i per la manera com música, vida i somnis caminen plegats en el text. Cada capítol neix d'una cançó de Los Enemigos, un material de categoria com correspon a un dels millors grups de rock en castellà. I cada capítol creix frase a frase combinant biografia personal i social. Hi ha ràbia i decepció, també meravella i estupor, dolors diversos i passió. I no hi falta l'amor, com el que va esclatar quan va conèixer la guionista barcelonina Núria Torreblanca. "I vaig acabar instal·lant-me a Catalunya", diu, "enamorat perdudament".
  • Atacs contra instal·lacions ferroviàries a Kíiv: hi ha almenys 11 morts
    Almenys vuit persones han mort aquesta matinada a Kíiv i tres més han perdut la vida als seus voltants en un nou atac massiu rus amb míssils balístics i drons contra la regió de la capital, segons el balanç de víctimes ofert pel Servei d’Emergències d’Ucraïna.
  • De Mozart a Los del Río: la banda sonora del poder
    "Sense música la vida seria un error", predicava el filòsof alemany Friedrich Nietzsche ara fa quasi dos segles, i la política sembla que s’ha pres aquesta màxima com un patró a seguir. Ho saben al moviment MAGA, que ballen al ritme del YMCA del grup novaiorquès Village People imitant els peculiars passos del seu gran líder, Donald Trump, que la setmana passada el tornava a reivindicar.
  • "Els pares van prendre el camí difícil de parlar-nos en una llengua que no era la seva"
    "Sí: a segon d'ESO vaig posar-me / a parlar castellà / perquè les catalufes no lligàvem / i perquè, tal com deia Sylvia Plath, / tota dona adora un feixista", escriu Maria Sevilla Paris (Badalona, 1990) en un dels poemes de Ni una o l'oposada flor (Arrebato Libros). A les pàgines de l'esquerra hi llegim els poemes originals en català. A la dreta, la versió castellana, que sovint es converteix en joc transformador, a càrrec de Juan Andrés García Román i de l'autora. Ni una o l'oposada flor explica, en una llengua dúctil i precisa, la devoció de Sevilla per animals, plantes i tota mena d'organismes vius –inclosos els homes–, al mateix temps que reflexiona sobre la seva relació amb el català, que tot i no ser la llengua que parlaven els seus pares entre ells s'ha convertit en la seva llengua d'ús habitual, en eina professional –és professora associada a la Universitat de Barcelona i fa tallers al Casal dels Infants del Raval– i en vehicle d'expressió artística, que de moment ha donat mitj
  • El dron rus guiat per IA que va matar tres ucraïnesos anticipa un futur distòpic a la guerra
    La jove va córrer per salvar-se, però ja era massa tard. Un petit dron rus semblant a un avió de joguina va baixar en picat des del cel a la ciutat de Zaporíjia, al sud-est d'Ucraïna, el mes passat. Mentre l'aparell es dirigia cap a una benzinera, va xocar contra una paret i va explotar. Va deixar una pluja de metralla que va matar Tetiana Bubynets, una estudiant universitària de 19 anys, i dues persones més. Són part dels milers de civils ucraïnesos que han mort en atacs aeris russos, però les circumstàncies de les seves morts tenen un element inquietant. El dron que els va matar estava guiat per un sistema experimental d'intel·ligència artificial, i no per un pilot humà, segons experts en drons, comandaments militars ucraïnesos i l'equip forense que va examinar les restes de l'atac. El dron havia estat programat per operadors humans per dirigir-se cap a una benzinera concreta, però, quan s'hi va acostar, va triar pel seu compte l'objectiu exacte –molt probablement uns dipòsits de propà– a