Sitio webEL CCIONS 21-D Oriol Junqueras Joaquim Forn Jordi Cuixart Jordi Sanchez Quatre presos ara.cat politics, encara JUSTÍCIA BELGA Puigdemont i els consellers de Brussel les sabran si se'ls extradeix el 14 de desembre TRIBUNAL SUPREM DE DKSEMBRE DHI.2017 Llarena marca l'inici de campanya deixant entre reixes tres 130 EURCOs candidatsi el líder d'Omnium SALVADOR CARDUS No ja no es tracta d'una confrontnció entre imitat i legalitat. Aquí hi ha un Estat venjatiu i enfollit que vol arrasar SEBASTIAALZAMORA La posada en llibertat de les conselleres Meritsell Borras i Dolors Bassa i dels consellers Ral meva, Carles Mundó, Jordi Tru Josep Rull va estar tenyida ahir de tristor pel manteniment en presó dels Jordis i delsconsellers Junquerasi Forn. vcORLESENA/E asc El jutge ha decidit mantenir a la presóquatre persones honrades per les seves idces i per un rise de repetició S'apaga el geni de Carles Santos Mor als 77 anys el músic més transgressor 16.570 Me delictiva del tot aberrant Deficit fiscal quasi de rècord Les dades del 2014 són el segon saldo negatiu més alt JOAN B. CULLA El programa de la 'presidenta Arrimadas' no difereix del del Partit Popular més que en el to de veu
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
Les cares del 'nou govern' de Veneçuela: tot queda en família
“Potser han segrestat el Nicolás i la Cilia, però no han segrestat la consciència d'un poble que ha decidit ser lliure”. Eren les paraules d'un Nicolás Maduro Guerra, fill de l'ara expresident de Veneçuela, a l'acte d'investidura de Delcy Rodríguez. “A tu, Delcy Eloína, t'ofereixo el meu suport incondicional en la difícil tasca que tens al davant. Pots comptar amb mi, pots comptar amb la meva família, pots comptar amb la nostra determinació per prendre les mesures adequades per afrontar aquesta responsabilitat que ara et recau”, va dir el també membre de l'Assemblea Nacional.
Lluny dels models federals: ni ordinalitat blindada, ni recaptació, ni plena autonomia normativa
El nou model de finançament autonòmic presentat aquest divendres per la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, representa un canvi respecte al que ara està en vigor, però queda lluny dels que tenen altres territoris en els quals s'ha emmirallat sovint el catalanisme per proposar reformes del sistema que permetin assolir més recursos a la Generalitat i reduir les disparitats entre el que aporta Catalunya a l'Estat i el que en rep. El sistema presentat per la ministra queda lluny dels models forals que tenen garantits constitucionalment el País Basc i Navarra, però també de sistemes de caràcter federal com el Canadà, Suïssa i Alemanya, que cedeixen a les regions la capacitat de recaptació i posen màxims a la solidaritat entre territoris per evitar que les regions més riques acabin amb menys recursos que les més pobres.
Norwegian supera l'aterratge forçat de la pandèmia
La història de Norwegian a Barcelona té una data gravada a foc. L'esclat de la pandèmia va suposar un abans i un després en la trajectòria d'una aerolínia que va arribar a situar-se entre les 10 amb més passatgers a tot Espanya i va liderar el tràfic cap als Estats Units des de l'aeroport del Prat, amb vols cap a Los Angeles, San Francisco, Nova York, Miami o Chicago. La crisi de la covid va bloquejar completament el sector turístic, especialment l'aeri, i va deixar unes seqüeles profundes en aquesta companyia aèria noruega de baix cost. Ara, cinc anys després, comença a revertir-les amb noves contractacions per donar resposta a l'obertura de destins on el públic local comença a guanyar protagonisme.
Veneçuela ja no és el país de l’or negre
El cop de Washington contra el règim de Nicolás Maduro ha estat contundent. Però no és la primera vegada que avions i helicòpters dels Estats Units han operat sobre l'espai aeri veneçolà. El juny del 1958, en un país assedegat per una sequera extrema, des de Panamà va arribar "un convoy de aviones cargados con tambores [bidons] de agua" destinat a socórrer la població de Caracas. Ho explicava Gabriel García Márquez, Gabo, a "Caracas sin agua", publicat a Obra periodística, volum 4, pàg. 609.
Distorsions fiscals i reivindicacions empresarials
És recurrent el clam de bona part de la classe empresarial per reduir la pressió fiscal que suporten les empreses i els inversors per afavorir la innovació, la creació de llocs de treball, la recuperació de talent, etc. És difícil no mostrar simpatia amb aquesta postura, si bé la reivindicació no pot ser eliminar tot el que molesta. No es tracta d’abolir per la via fàcil algun dels impostos que generen certs problemes empresarials de manera genèrica, sinó d’ajustar la fiscalitat als propòsits concrets.