Sitio webEL CCIONS 21-D Oriol Junqueras Joaquim Forn Jordi Cuixart Jordi Sanchez Quatre presos ara.cat politics, encara JUSTÍCIA BELGA Puigdemont i els consellers de Brussel les sabran si se'ls extradeix el 14 de desembre TRIBUNAL SUPREM DE DKSEMBRE DHI.2017 Llarena marca l'inici de campanya deixant entre reixes tres 130 EURCOs candidatsi el líder d'Omnium SALVADOR CARDUS No ja no es tracta d'una confrontnció entre imitat i legalitat. Aquí hi ha un Estat venjatiu i enfollit que vol arrasar SEBASTIAALZAMORA La posada en llibertat de les conselleres Meritsell Borras i Dolors Bassa i dels consellers Ral meva, Carles Mundó, Jordi Tru Josep Rull va estar tenyida ahir de tristor pel manteniment en presó dels Jordis i delsconsellers Junquerasi Forn. vcORLESENA/E asc El jutge ha decidit mantenir a la presóquatre persones honrades per les seves idces i per un rise de repetició S'apaga el geni de Carles Santos Mor als 77 anys el músic més transgressor 16.570 Me delictiva del tot aberrant Deficit fiscal quasi de rècord Les dades del 2014 són el segon saldo negatiu més alt JOAN B. CULLA El programa de la 'presidenta Arrimadas' no difereix del del Partit Popular més que en el to de veu
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
Un any de la guerra aranzelària de Trump: menys exportacions i pocs avals sol·licitats
El 2 d'abril del 2025 Donald Trump anunciava des del Jardí de les Roses de la Casa Blanca una llista d'aranzels "recíprocs" per a diferents països d'arreu del món i obria la porta de bat a bat a una guerra comercial sense precedents. El caos i la incertesa s'apoderaven de les relacions comercials per uns aranzels que oscil·laven entre el 10% i el 50%, i que en el cas de la Unió Europea se situaven en el 20%. Durant dotze mesos, el xoc comercial ha travessat diferents fases, l'última marcada per la decisió del Tribunal Suprem dels Estats Units de declarar il·legal gran part d'aquella decisió. Això sí, ha deixat empremta en les relacions comercials, com a mínim amb Espanya, sobretot pel que fa a les exportacions.
"No tinc res a amagar": l'escriptora de 'L'assistenta' revela la seva identitat
Es diu Sara Cohen, és metgessa especialitzada en trastorns cerebrals i està cansada de guardar el secret. L'escriptora de la saga literària L'assistenta, que ha venut milions de llibres arreu del món, s'ha convertit en un dels bestsellers de més impacte dels darrers anys i se n'ha fet una pel·lícula homònima protagonitzada per Sydney Sweeney i Amanda Seyfried, ha revelat al diari nord-americà USA Today la seva veritable identitat. Fins ara, Cohen s'amagava rere el pseudònim de Freida McFadden. "Estic en un punt de la meva carrera en què estic cansada que això sigui un secret, que la gent debati si soc una persona real o si soc tres homes. No tinc res a amagar", afirma l'escriptora. La revelació arriba poc abans de la publicació del pròxim llibre, Benvolguda Debbie (en català a Rosa dels Vents), i de la confirmació de la segona pel·lícula de L'assistenta, que tornarà a protagonitzar Sweeney.
Dos ferits lleus en un accident que col·lapsa la ronda del General Mitre
La caiguda de diverses motocicletes ha provocat aquest matí importants retencions a la ronda del General Mitre de Barcelona, a l’altura del carrer Mandri. L’incident ha obligat a tallar el carril bus i un carril central, fet que ha complicat la circulació.
Puente i Illa es troben per primer cop després de tres mesos de crisi a Rodalies
El ministre de Transports, Óscar Puente, s'ha reunit aquest matí a primera hora amb el president de la Generalitat, Salvador Illa, a Palau, per tractar la situació en la qual està immersa el servei de Rodalies de Renfe a Catalunya des de la crisi oberta al gener, amb els accidents d'Adamuz i Gelida. Es tracta de la primera trobada entre els dos dirigents des que va esclatar la crisi ferroviària, fa gairebé tres mesos. Puente i Illa van tancar aquesta reunió aprofitant que el ministre està des d'ahir a Barcelona perquè va assistir a la primera edició dels premis literaris AENA, anit.
Paul Mescal i Josh O'Connor, enamorats
En un moment de debilitat, es pot tenir la temptació de donar la raó als espectadors que creuen que The history of sound és melindrosa, ensopida i cuqui. Seria negar l'evidència que la pel·lícula té una narrativa lànguida, que la història d'amor que explica es presenta de manera esmorteïda i que la factura general del film, de vegades, sembla que estigui pensada per anar acompanyada de l'etiqueta #OnePerfectShot. Però si ho pensem dues vegades, al final no cal donar-los la raó. Perquè si la sisena pel·lícula del director sud-africà Oliver Hermanus és així és perquè, clarament, ho vol ser. És una decisió d'estil, un vot de rigor creatiu plenament conscient.