Sitio webEL CCIONS 21-D Oriol Junqueras Joaquim Forn Jordi Cuixart Jordi Sanchez Quatre presos ara.cat politics, encara JUSTÍCIA BELGA Puigdemont i els consellers de Brussel les sabran si se'ls extradeix el 14 de desembre TRIBUNAL SUPREM DE DKSEMBRE DHI.2017 Llarena marca l'inici de campanya deixant entre reixes tres 130 EURCOs candidatsi el líder d'Omnium SALVADOR CARDUS No ja no es tracta d'una confrontnció entre imitat i legalitat. Aquí hi ha un Estat venjatiu i enfollit que vol arrasar SEBASTIAALZAMORA La posada en llibertat de les conselleres Meritsell Borras i Dolors Bassa i dels consellers Ral meva, Carles Mundó, Jordi Tru Josep Rull va estar tenyida ahir de tristor pel manteniment en presó dels Jordis i delsconsellers Junquerasi Forn. vcORLESENA/E asc El jutge ha decidit mantenir a la presóquatre persones honrades per les seves idces i per un rise de repetició S'apaga el geni de Carles Santos Mor als 77 anys el músic més transgressor 16.570 Me delictiva del tot aberrant Deficit fiscal quasi de rècord Les dades del 2014 són el segon saldo negatiu més alt JOAN B. CULLA El programa de la 'presidenta Arrimadas' no difereix del del Partit Popular més que en el to de veu
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
El correu d'un degà a la Pompeu als estudiants que no van a classe: "És preocupant i decebedor"
"Us escric com a degà de la facultat arran d'una situació que considero greu i que no podem normalitzar". Així comença el correu electrònic que aquest dimarts el degà d'una de les facultats de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) ha enviat als estudiants de 1r i 2n de grau. El professor, consultat per l'ARA, explica que va decidir enviar aquest missatge després de rebre diferents inputs de diversos professors de la universitat explicant situacions d'absentisme, falta d'implicació i poc respecte per part d'alguns —que no tots— els estudiants dels primers cursos de grau. "Ho he fet amb la intenció d'intentar remoure la seva consciència", explica el degà.
Un míssil amarg contra la sororitat
Aquest és un relat un poc sorprenent, sobretot si tenim en compte que l’ha escrit una dona. No sé gaire d’Amy Twigg: el que diu la solapa del llibre és tot el que se’n pot trobar a internet: que és anglesa –i sembla prou jove (enlloc consta la seua edat)–, que va estudiar escriptura creativa i que amb Criatures podrides va guanyar el BPA Pitch Prize i va fer molt d’enrenou.
"Un atac d'apendicitis a 10.000 metres d'altura pot ser inspirador"
Encara amb el record d'haver viscut "l'experiència inoblidable" del seu primer sant Jordi, Audur Ava Ólafsdóttir (Reykjavík, 1958) es passeja pel jardí de Club Editor, l'editorial que ja ha publicat tres de les seves novel·les inclassificables, on hi resplendeix una fe a ultrança en la raça humana. Acostumada al paisatge volcànic d'Islàndia, Ólafsdóttir no pot deixar de meravellar-se per la facilitat amb què arbres i flors de tota mena creixen al sud d'Europa, escenari de la seva novel·la més coneguda, Rosa candida –disponible en una trentena de llengües–, fins ara inèdita en català, traduïda per Macià Riutort, igual que La veritat sobre la llum i Edèn, amb la qual va guanyar el premi Llibreter 2025.
Un conte per homenatjar l'àvia Carme
Valentia, energia, diversió, cooperació, astúcia, gratitud, admiració... Aquests són alguns dels termes que s’entrellacen al llarg del conte L’àvia té molta corda (Editorial Octaedro) amb la corda que Carme Puxan, la protagonista de la història, carrega durant tot el seu periple a l’Equador. El llibre, escrit pel seu fill, Francesc Balagué, il·lustrat per Joana Bruna i disponible des de l’abril a Joanabruna.com, explica les aventures de l'àvia del Luka, de 12 anys, i del Kael, de 9, que també apareixen al conte.
Viatgi amb nosaltres
Resulta fascinant sempre que constates que la història d’una botiga et pot servir per explicar la història d’un país. Avui, 2026, vendre maletes i bosses de viatge és un negoci pròsper. En temps d’agafar l’avió i l’alta velocitat com qui agafa el metro, anar ben equipat resulta tan fonamental com respirar. Ara, el viatge de plaer i de negocis està perfectament incorporat al dia a dia de la classe mitjana –o del que en quedi– i la benestant. Però què passava fa seixanta anys? I en fa setanta? I en fa cent? Doncs passava que la gent, el ciutadà mitjà, no viatjava per plaer. O, si ho feia, era molt excepcionalment.