Sitio webEL CCIONS 21-D Oriol Junqueras Joaquim Forn Jordi Cuixart Jordi Sanchez Quatre presos ara.cat politics, encara JUSTÍCIA BELGA Puigdemont i els consellers de Brussel les sabran si se'ls extradeix el 14 de desembre TRIBUNAL SUPREM DE DKSEMBRE DHI.2017 Llarena marca l'inici de campanya deixant entre reixes tres 130 EURCOs candidatsi el líder d'Omnium SALVADOR CARDUS No ja no es tracta d'una confrontnció entre imitat i legalitat. Aquí hi ha un Estat venjatiu i enfollit que vol arrasar SEBASTIAALZAMORA La posada en llibertat de les conselleres Meritsell Borras i Dolors Bassa i dels consellers Ral meva, Carles Mundó, Jordi Tru Josep Rull va estar tenyida ahir de tristor pel manteniment en presó dels Jordis i delsconsellers Junquerasi Forn. vcORLESENA/E asc El jutge ha decidit mantenir a la presóquatre persones honrades per les seves idces i per un rise de repetició S'apaga el geni de Carles Santos Mor als 77 anys el músic més transgressor 16.570 Me delictiva del tot aberrant Deficit fiscal quasi de rècord Les dades del 2014 són el segon saldo negatiu més alt JOAN B. CULLA El programa de la 'presidenta Arrimadas' no difereix del del Partit Popular més que en el to de veu
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
Europa fa dels migrants la raó per flexibilitzar la seva convenció sobre Drets Humans
Setanta-cinc anys després de la seva aprovació (4 de novembre del 1950), la Convenció Europea dels Drets Humans (ECHR, en les sigles en anglès) és al centre del debat polític del continent. La immigració no regulada, la seguretat i l’avenç accelerat de tecnologies com la intel·ligència artificial han reobert la discussió sobre fins on pot –o ha de– reinterpretar-se un conveni nascut de les cendres de la Segona Guerra Mundial. La pregunta de fons és més delicada, però: ¿fins a quin punt es pot flexibilitzar l'ECHR sense posar en risc les proteccions bàsiques que en teoria assegura?
Els serveis secrets danesos ja no consideren els EUA com un aliat fiable
Dinamarca ja no considera que els Estats Units de Donald Trump siguin un aliat fiable per a la seva seguretat. Aquesta conclusió s’extreu de l’informe anual que publica el servei d’intel·ligència militar danès (FE), en què es presenten les amenaces que es detecten contra el país. L’informe afirma que les principals amenaces venen de Rússia i de la Xina, juntament amb una llista d’organitzacions terroristes. El que ha causat sorpresa és que aquest any s'hi han afegit els Estats Units, malgrat que el país és un aliat històric de Dinamarca, en el marc de l’OTAN.
Així se celebra Nadal a altres parts del món
Mentre nosaltres fem cagar el Tió i adoptem el Pare Noel, a altres parts del món esperen l'arribada de la Befana o la visita de la Babouschka, segons recull l'escola de salut de l'hospital Sant Joan de Déu. Ara bé, el que sí que comparteixen tots els països és que infants i famílies viuen amb la mateixa il·lusió les festes de Nadal, però com les viuen?
Centenars d'urgències a l'any per cirurgies estètiques a l'estranger: "Gairebé em maten"
Vols, estada en un hotel de cinc estrelles i una cirurgia per 2.500 euros. Ofertes low cost com aquestes inunden TikTok i Instagram i van acompanyades de fotografies de pacients aparentment satisfetes que han aconseguit un ventre pla o uns glutis i pits ferms i voluminosos en clíniques privades de Turquia, el Brasil i Colòmbia. El turisme estètic de baix cost està en auge i se centra en captar sobretot dones d'entre 18 i 40 anys que desitgen operar-se el cos, però que no volen o no poden costejar-se una cirurgia a Catalunya –on els preus són entre dues i sis vegades més elevats–, o seduïdes per una agressiva campanya de màrqueting de suposats cirurgians de prestigi internacional en països amb estàndards mèdics menys estrictes. Però aquest negoci sovint té un preu a pagar massa alt: el de la salut.
"Aquest 'revival' de 'Germans de sang' a Londres agradaria molt"
Quan tenia tretze anys, Mariona Castillo va veure per primera vegada Germans de sang des de les últimes files del Teatre Condal i va fer que volgués dedicar-se al teatre musical. "El vaig veure tres vegades en directe i, en VHS, cada dia durant molt de temps", confessa. Aquest divendres el presentava des de dalt de l'escenari del mateix teatre, trenta-un anys després, convertida en una de les veus més importants del teatre musical català i caracteritzada com a Sra. Johnstone, una de les protagonistes. "He hagut de fer l'exercici de no recordar-me d'aquella versió que em sé de cap a peus, perquè hem assajat des de zero com si fos una producció nova –assegura–. No sento l'ombra d'Àngels Gonyalons a sobre meu [que feia el seu paper], sinó acompanyant-me i donant-me la benedicció com, de fet, ha fet", confessa l'actriu.