Portada del periodico Ara:
Newspaper website Sitio web




Recognized text:
EL CCIONS 21-D
Oriol Junqueras
Joaquim Forn
Jordi Cuixart
Jordi Sanchez
Quatre presos
ara.cat politics, encara
JUSTÍCIA BELGA
Puigdemont i els consellers
de Brussel les sabran si se'ls
extradeix el 14 de desembre
TRIBUNAL SUPREM
DE DKSEMBRE DHI.2017
Llarena marca l'inici de campanya
deixant entre reixes tres
130 EURCOs
candidatsi el líder d'Omnium
SALVADOR
CARDUS
No ja no es tracta
d'una confrontnció entre
imitat i legalitat.
Aquí hi ha un Estat venjatiu
i enfollit que vol arrasar
SEBASTIAALZAMORA
La posada en llibertat de les conselleres Meritsell Borras i Dolors Bassa i dels consellers Ral meva, Carles Mundó, Jordi Tru
Josep Rull va estar tenyida ahir de tristor pel manteniment en presó dels Jordis i delsconsellers Junquerasi Forn. vcORLESENA/E asc
El jutge ha decidit mantenir
a la presóquatre persones
honrades per les seves idces
i per un rise de repetició
S'apaga
el geni de
Carles Santos
Mor als 77 anys el músic
més transgressor
16.570 Me
delictiva del tot
aberrant
Deficit fiscal
quasi de rècord
Les dades del 2014 són el
segon saldo negatiu més alt
JOAN B. CULLA
El programa de la
'presidenta Arrimadas'
no difereix del del
Partit Popular més que
en el to de veu

Noticias
  • ¿Les superilles fan evaporar una part del trànsit?
    Una part dels vehicles en circulació desapareix quan les ciutats redueixen l'espai destinat al cotxe. És un fenomen que es coneix amb el nom d'evaporació del trànsit i que constata que, quan es fa una intervenció d'aquest tipus en un carrer, no hi ha un desplaçament massiu de vehicles cap a un altre, sinó que una part dels conductors canvia el seu mitjà de transport. O sigui, que una part del trànsit desapareix. L'Ajuntament de Barcelona calcula que quan es posin en marxa els primers quatre eixos de la superilla de l'Eixample, els de l'entorn de Consell de Cent, hi haurà un 10% menys de vehicles que els que hi havia el 2019. Un càlcul “conservador”, segons l'arquitecte en cap de la ciutat, Xavier Matilla, que afegeix que inclou els conductors que opten per caminar o moure's en bici o transport públic i els que directament no es mouen gràcies a canvis de rutines com el teletreball. Matilla també diu que aquesta no és una estimació basada en el no res, sinó que parteix del que ja ha passat a
  • Beus dos litres d'aigua al dia? Un nou estudi científic assegura que et passes de frenada
    Qui va dir que s’havia de beure dos o tres litres d’aigua al dia? Cada persona en necessita beure una quantitat diferent segons múltiples factors, com ara la complexió física. Un estudi publicat a la revista Science assegura que la recomanació genèrica és excessiva per a gran part de la població, a part que tampoc no es basa en cap estudi científic. Encara més, “molts dels científics ni tan sols sabem d’on prové aquesta afirmació”, ha dit Yosuke Yamada, de l’Institut Nacional d’Innovació Biomèdica, Salut i Nutrició al Japó, al diari The Guardian .
  • Ruixats i ventades per començar la setmana més d'hivern fins ara
    El pas d'una pertorbació marcarà les primeres hores d'aquesta setmana. De nit i matinada les pluges ja han escombrat moltes comarques interiors i de la Catalunya Central i al llarg del matí també plourà amb certes ganes en comarques de la Costa Central com el Barcelonès, el Maresme o la Selva. El pronòstic no s'ha acabat de decantar per una situació de pluja important a la costa, però, tot i això, no és descartable que alguns ruixats en aquests sectors puguin acumular més de 10 o 15 l/m² en aquest sector de comarques costaneres centrals. A la resta les precipitacions seran molt més minses o inexistents.
  • La croada d'Orbán contra els supermercats estrangers a Hongria
    El govern del primer ministre hongarès, Viktor Orbán, ha anunciat un nou límit als preus dels ous i les patates, una mesura que se suma a la instaurada al febrer en aliments bàsics com la llet, la farina, l’oli o el pollastre. Aquest nou decret vol contribuir a frenar la inflació del país, que arribarà al 25% a finals d’any, segons va anunciar el ministre de Desenvolupament Econòmic, Marton Nagy.
  • El malestar empeny els sanitaris a la primera protesta postpandèmia
    Hi va haver un parell d’intents de vaga durant la pandèmia, una revolta que els mateixos professionals van voler anomenar “primavera sanitària” , però els centres d’atenció primària i els hospitals estaven tan plens i acumulaven tanta activitat endarrerida que els sindicats van acabar cedint a l’evidència i hi van renunciar. Ara el malestar que s’arrossega per la falta de mans, les condicions laborals i les llargues llistes d’espera empeny metges i infermeres a mobilitzar-se en el que seran les primeres grans protestes de la postpandèmia. Unes reivindicacions que el mateix conseller de Salut, Manel Balcells, arribat al càrrec fa només dos mesos, admet que són “justes” perquè els professionals estan “cansats i saturats”: “Falten professionals, s’han de fer coses per millorar la seva situació”.