Sitio webEL CCIONS 21-D Oriol Junqueras Joaquim Forn Jordi Cuixart Jordi Sanchez Quatre presos ara.cat politics, encara JUSTÍCIA BELGA Puigdemont i els consellers de Brussel les sabran si se'ls extradeix el 14 de desembre TRIBUNAL SUPREM DE DKSEMBRE DHI.2017 Llarena marca l'inici de campanya deixant entre reixes tres 130 EURCOs candidatsi el líder d'Omnium SALVADOR CARDUS No ja no es tracta d'una confrontnció entre imitat i legalitat. Aquí hi ha un Estat venjatiu i enfollit que vol arrasar SEBASTIAALZAMORA La posada en llibertat de les conselleres Meritsell Borras i Dolors Bassa i dels consellers Ral meva, Carles Mundó, Jordi Tru Josep Rull va estar tenyida ahir de tristor pel manteniment en presó dels Jordis i delsconsellers Junquerasi Forn. vcORLESENA/E asc El jutge ha decidit mantenir a la presóquatre persones honrades per les seves idces i per un rise de repetició S'apaga el geni de Carles Santos Mor als 77 anys el músic més transgressor 16.570 Me delictiva del tot aberrant Deficit fiscal quasi de rècord Les dades del 2014 són el segon saldo negatiu més alt JOAN B. CULLA El programa de la 'presidenta Arrimadas' no difereix del del Partit Popular més que en el to de veu
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
L'operadora de 'telecos' catalana que vol ser un moviment social
El sector de les telecomunicacions a Espanya i a Europa està vivint un moment de consolidació, amb grans companyies que es van fusionant entre elles per ser cada cop més globals i més grans. Dins d'aquest moviment treu el cap una petita operadora catalana, Som Connexió, que vol esdevenir alguna cosa més que un proveïdor de serveis per a les llars i les empreses. "Més que una empresa som un moviment social", explica a l'Empreses Mercè Botella, una de les sòcies fundadores d'aquesta cooperativa, que desenvolupa tasques de coordinació i promoció a la companyia.
Les 25 sèries més rellevants del segle XXI (fins ara)
A punt de tancar el primer quart del segle XXI ens preguntem quines són les sèries que han marcat la televisió dels darrers temps. ¿Quines ficcions són les que recordarem quan hagin passat 25 anys més? Aquesta selecció no es regeix pels gustos personals de l'equip de Mèdia de l'ARA que ha fet la llista, sinó per criteris com ara la popularitat global, la representativitat dels temps actuals, la influència dels seus creadors o el caràcter trencador de les trames i la seva realització.
El Barça sua la cansalada per superar el mur del Tenerife
El Barça pateix, però suma una important victòria per ampliar l'avantatge al capdavant de la Lliga F. Sense Ona Batlle, Patri Guijarro, Kika Nazareth, Salma Paralluelo ni Aitana Bonmatí —a qui les companyes han dedicat una samarreta de suport després d'una fractura al peroné esquerre que la deixarà fora dels terrenys de joc un mínim de cinc mesos—, Pere Romeu ha donat descans a Laia Aleixandri i Clàudia Pina pensant en el partit de dimecres a la Champions. Les blaugranes, però, s'han topat amb el mur defensiu canari, i el tècnic català ha hagut de posar les titulars per sumar el triomf. Els gols d'Ewa Pajor i Alexia Putellas als minuts finals provoquen la primera derrota del Tenerife lluny de casa.
El teatre amb intel·ligència artificial ja és aquí, i fa petar de riure
Tothom en parla. Amb més o menys coneixement, és un dels temes que surt a les converses, coronat amb un gran interrogant. Ja és aquí, tot i que no el veiem. La intel·ligència artificial s’infiltra a tot arreu. Gran eina de present i de futur per a alguns, virus d’aniquilació de llocs de treball per a d’altres i pandemònium per a tots. Fins i tot una cosa tan humana com el teatre ha estat devorada pel Gran Germà tecnològic a la nova obra de Gabriel Calderón.
Les dones que van revolucionar les biblioteques enmig de la Gran Guerra
Quan va esclatar la Primera Guerra Mundial, un grup de dones es va traslladar fins a França per unir-se al Comitè Americà per a les Regions Devastades (CARD), fundat per Anne Morgan (1873-1952), filla del banquer J.P. Morgan. Entre aquestes dones, hi havia la bibliotecària nord-americana Jesse Kit Carson (1876-1959), que va revolucionar les biblioteques franceses enmig de la devastació de la guerra. Entre moltes altres coses, va fundar cinc biblioteques i en va crear cinquanta d’itinerants al nord. "No es va deixar vèncer per la burocràcia francesa, on hi havia molts homes estancats, sexistes i elitistes, i va treballar perquè les biblioteques tinguessin seccions de literatura infantil i sistemes de lliure accés, totes dues coses inaudites a la França d’aquella època", explica l’escriptora Janet Skeslien Charles (Conrad, 1971), autora de Les bibliotecàries del front, traduït al català per Mar Vidal i publicat per Navona.