Sitio webEL CCIONS 21-D Oriol Junqueras Joaquim Forn Jordi Cuixart Jordi Sanchez Quatre presos ara.cat politics, encara JUSTÍCIA BELGA Puigdemont i els consellers de Brussel les sabran si se'ls extradeix el 14 de desembre TRIBUNAL SUPREM DE DKSEMBRE DHI.2017 Llarena marca l'inici de campanya deixant entre reixes tres 130 EURCOs candidatsi el líder d'Omnium SALVADOR CARDUS No ja no es tracta d'una confrontnció entre imitat i legalitat. Aquí hi ha un Estat venjatiu i enfollit que vol arrasar SEBASTIAALZAMORA La posada en llibertat de les conselleres Meritsell Borras i Dolors Bassa i dels consellers Ral meva, Carles Mundó, Jordi Tru Josep Rull va estar tenyida ahir de tristor pel manteniment en presó dels Jordis i delsconsellers Junquerasi Forn. vcORLESENA/E asc El jutge ha decidit mantenir a la presóquatre persones honrades per les seves idces i per un rise de repetició S'apaga el geni de Carles Santos Mor als 77 anys el músic més transgressor 16.570 Me delictiva del tot aberrant Deficit fiscal quasi de rècord Les dades del 2014 són el segon saldo negatiu més alt JOAN B. CULLA El programa de la 'presidenta Arrimadas' no difereix del del Partit Popular més que en el to de veu
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
Setembre, hauré d'assegurar que no m'he suïcidat: la melodia estripada de Josele Santiago
"Hauré d'assegurar que no m'he suïcidat", escriu el músic Josele Santiago (Madrid, 1965) al llibre Desde el jergón (Contra, 2026). El cantant i guitarrista del grup Los Enemigos signa una autobiografia musical extraordinària pel que explica, per com ho escriu, pel to, pel punt de vista i per la manera com música, vida i somnis caminen plegats en el text. Cada capítol neix d'una cançó de Los Enemigos, un material de categoria com correspon a un dels millors grups de rock en castellà. I cada capítol creix frase a frase combinant biografia personal i social. Hi ha ràbia i decepció, també meravella i estupor, dolors diversos i passió. I no hi falta l'amor, com el que va esclatar quan va conèixer la guionista barcelonina Núria Torreblanca. "I vaig acabar instal·lant-me a Catalunya", diu, "enamorat perdudament".
Atacs contra instal·lacions ferroviàries a Kíiv: hi ha almenys 11 morts
Almenys vuit persones han mort aquesta matinada a Kíiv i tres més han perdut la vida als seus voltants en un nou atac massiu rus amb míssils balístics i drons contra la regió de la capital, segons el balanç de víctimes ofert pel Servei d’Emergències d’Ucraïna.
De Mozart a Los del Río: la banda sonora del poder
"Sense música la vida seria un error", predicava el filòsof alemany Friedrich Nietzsche ara fa quasi dos segles, i la política sembla que s’ha pres aquesta màxima com un patró a seguir. Ho saben al moviment MAGA, que ballen al ritme del YMCA del grup novaiorquès Village People imitant els peculiars passos del seu gran líder, Donald Trump, que la setmana passada el tornava a reivindicar.
"Els pares van prendre el camí difícil de parlar-nos en una llengua que no era la seva"
"Sí: a segon d'ESO vaig posar-me / a parlar castellà / perquè les catalufes no lligàvem / i perquè, tal com deia Sylvia Plath, / tota dona adora un feixista", escriu Maria Sevilla Paris (Badalona, 1990) en un dels poemes de Ni una o l'oposada flor (Arrebato Libros). A les pàgines de l'esquerra hi llegim els poemes originals en català. A la dreta, la versió castellana, que sovint es converteix en joc transformador, a càrrec de Juan Andrés García Román i de l'autora. Ni una o l'oposada flor explica, en una llengua dúctil i precisa, la devoció de Sevilla per animals, plantes i tota mena d'organismes vius –inclosos els homes–, al mateix temps que reflexiona sobre la seva relació amb el català, que tot i no ser la llengua que parlaven els seus pares entre ells s'ha convertit en la seva llengua d'ús habitual, en eina professional –és professora associada a la Universitat de Barcelona i fa tallers al Casal dels Infants del Raval– i en vehicle d'expressió artística, que de moment ha donat mitj
El dron rus guiat per IA que va matar tres ucraïnesos anticipa un futur distòpic a la guerra
La jove va córrer per salvar-se, però ja era massa tard. Un petit dron rus semblant a un avió de joguina va baixar en picat des del cel a la ciutat de Zaporíjia, al sud-est d'Ucraïna, el mes passat. Mentre l'aparell es dirigia cap a una benzinera, va xocar contra una paret i va explotar. Va deixar una pluja de metralla que va matar Tetiana Bubynets, una estudiant universitària de 19 anys, i dues persones més. Són part dels milers de civils ucraïnesos que han mort en atacs aeris russos, però les circumstàncies de les seves morts tenen un element inquietant. El dron que els va matar estava guiat per un sistema experimental d'intel·ligència artificial, i no per un pilot humà, segons experts en drons, comandaments militars ucraïnesos i l'equip forense que va examinar les restes de l'atac. El dron havia estat programat per operadors humans per dirigir-se cap a una benzinera concreta, però, quan s'hi va acostar, va triar pel seu compte l'objectiu exacte –molt probablement uns dipòsits de propà– a