Sitio webEL CCIONS 21-D Oriol Junqueras Joaquim Forn Jordi Cuixart Jordi Sanchez Quatre presos ara.cat politics, encara JUSTÍCIA BELGA Puigdemont i els consellers de Brussel les sabran si se'ls extradeix el 14 de desembre TRIBUNAL SUPREM DE DKSEMBRE DHI.2017 Llarena marca l'inici de campanya deixant entre reixes tres 130 EURCOs candidatsi el líder d'Omnium SALVADOR CARDUS No ja no es tracta d'una confrontnció entre imitat i legalitat. Aquí hi ha un Estat venjatiu i enfollit que vol arrasar SEBASTIAALZAMORA La posada en llibertat de les conselleres Meritsell Borras i Dolors Bassa i dels consellers Ral meva, Carles Mundó, Jordi Tru Josep Rull va estar tenyida ahir de tristor pel manteniment en presó dels Jordis i delsconsellers Junquerasi Forn. vcORLESENA/E asc El jutge ha decidit mantenir a la presóquatre persones honrades per les seves idces i per un rise de repetició S'apaga el geni de Carles Santos Mor als 77 anys el músic més transgressor 16.570 Me delictiva del tot aberrant Deficit fiscal quasi de rècord Les dades del 2014 són el segon saldo negatiu més alt JOAN B. CULLA El programa de la 'presidenta Arrimadas' no difereix del del Partit Popular més que en el to de veu
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
Ernest Lluch, entrevistat per Margarita Rivière (1983)
De l’entrevista –traducció pròpia– de Margarita Rivière (Barcelona, 1944 - 2015) publicada a El Periódico (28-X-1983). Avui fa vint-i-cinc anys que ETA va assassinar Ernest Lluch (Vilassar de Mar, 1937 - Barcelona, 2000). Era de la primera promoció llicenciada a la Facultat d’Econòmiques de la Universitat de Barcelona, on es va doctorar. Format també a la Sorbona de París, catedràtic, polític i articulista, Lluch va ser diputat del PSC al Congrés de Diputats i ministre de Sanitat i Consum en el primer govern de Felipe González. Defensava activament la via del diàleg per la pau a Euskadi.
El Chelsea troba l'antídot per aturar el Barça a Stamford Bridge
El Chelsea, davant 11.000 aficionats en una entrada pobra a Stamford Bridge, va aconseguir aturar el Barça (1-1) uns mesos després de rebre un sever correctiu a les semifinals de la passada edició de la Champions. Les locals es van avançar amb un gran gol de Carpenter, mentre que Pajor, amb la seva onzena diana de la temporada i la tercera en tres partits de la màxima competició de clubs, firmaria les taules. Partit tossut a Londres, amb molta disputa al mig del camp, sense un clar dominador. L'empat manté a les blaugranes al capdamunt de la fase lliga de la Champions, amb 10 punts, els mateixos que l'Olympique de Lió de Jonatan Giráldez.
Albert Serra: "El 99% del cinema és estúpid, un cent per cent en el cas del cinema espanyol"
Amb motiu del centenari d’Antoni Tàpies celebrat l’any passat, el Museu Tàpies va encarregar-li al director Albert Serra una peça per generar nous relats i reflexions al voltant de l’obra del pintor. El resultat és fe sense obres morta és, 52 minuts d’imatges magnètiques i desestructurades, vuit segments que van de l’estudi d’un cos o una escena enquadrat de manera sensual, quasi violenta, a l’abstracció visual total, de vegades projectant-hi una obra de Tàpies i atorgant molt protagonisme al mosaic sonor de loops de sintetitzadors que firma Marc Verdaguer, el músic habitual de Serra. L’obra s’ha projectat aquest dijous en el marc del Festival Loop al Museu Tàpies, un tancament del cercle que ha culminat amb un col·loqui posterior entre el cineasta i el periodista Joan Burdeus.
Toc d'alerta del Col·legi d'Arquitectes a Collboni pel futur Museu Thyssen
El projecte per instal·lar el futur Museu Carmen Thyssen a l'antic Cinema Comèdia de Barcelona continua portant cua. Aquest cop ha sigut el Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) qui ha mostrat públicament la seva disconformitat amb un projecte que, consideren, planteja molts dubtes. Per això, han fet arribar un escrit a l'alcalde, Jaume Collboni, en què li demanen frenar el projecte –ara en fase d'exposició pública– i obrir un procés participatiu i un concurs d'idees per millorar-lo.
Cent anys de l'ovella negra que ha capgirat el món des dels Pirineus
“Crec que puc afirmar amb certesa que ningú no entén realment la mecànica quàntica”, va dir el físic Premi Nobel Richard Feynman. I la llosa que aquesta disciplina és massa complexa, contraintuïtiva, misteriosa, gairebé mística, perviu avui dia. L'estudi del comportament de la matèria i l'energia al món microscòpic –àtoms, electrons i fotons– celebra enguany el seu centenari, i l'ONU ha declarat el 2025 com l'any internacional de la ciència i la tecnologia quàntica. No hi ha dubtes que ha capgirat la manera com s'entén la recerca, el món i la geopolítica, però fins fa vint anys encara hi havia reticències i incomprensió vers la física quàntica dins de la mateixa comunitat científica.