Sitio webEL CCIONS 21-D Oriol Junqueras Joaquim Forn Jordi Cuixart Jordi Sanchez Quatre presos ara.cat politics, encara JUSTÍCIA BELGA Puigdemont i els consellers de Brussel les sabran si se'ls extradeix el 14 de desembre TRIBUNAL SUPREM DE DKSEMBRE DHI.2017 Llarena marca l'inici de campanya deixant entre reixes tres 130 EURCOs candidatsi el líder d'Omnium SALVADOR CARDUS No ja no es tracta d'una confrontnció entre imitat i legalitat. Aquí hi ha un Estat venjatiu i enfollit que vol arrasar SEBASTIAALZAMORA La posada en llibertat de les conselleres Meritsell Borras i Dolors Bassa i dels consellers Ral meva, Carles Mundó, Jordi Tru Josep Rull va estar tenyida ahir de tristor pel manteniment en presó dels Jordis i delsconsellers Junquerasi Forn. vcORLESENA/E asc El jutge ha decidit mantenir a la presóquatre persones honrades per les seves idces i per un rise de repetició S'apaga el geni de Carles Santos Mor als 77 anys el músic més transgressor 16.570 Me delictiva del tot aberrant Deficit fiscal quasi de rècord Les dades del 2014 són el segon saldo negatiu més alt JOAN B. CULLA El programa de la 'presidenta Arrimadas' no difereix del del Partit Popular més que en el to de veu
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
"Tinc la casa plena d'erugues": el maldecap dels veïns del Turó de la Rovira
A la ja habitual desfilada de turistes sorollosos que pugen cada dia a les bateries antiaèries buscant una bona vista de la ciutat els veïns del barri del Turó de la Rovira de Barcelona sumen aquests dies les molèsties causades per un altre visitant: la processionària del pi. L'eclosió d'aquests insectes s'ha convertit en un maldecap per als veïns més pròxims als arbres de la muntanya, que han vist com se'ls omplia la casa d'erugues. És el cas de Montse Jiménez, que viu al tram superior del carrer Mühlberg i que des de fa unes setmanes ha hagut de tancar el pati superior de la casa per la presència d'aquests insectes.
El president funambulista que no vol perdre privilegis
Castella-la Manxa considera que està infrafinançada. La confrontació del sempre polèmic Emiliano García-Page amb el nou model de finançament plantejat pel seu propi partit és un dels titulars destacats de la setmana. El baró socialista es va permetre el luxe dimecres de citar un estudi de l'economista Ángel de la Fuente (Fedea) per intentar donar aparença científica als seus arguments contra els "privilegis" de Catalunya. Què diu aquest estudi? Page es va limitar a fer-ne una captura parcial, on es podia veure com, amb el nou model, Catalunya seria la més beneficiada en termes relatius i, en canvi, Castella-la Manxa perdria pistonada. Repassem les dades per veure si hi ha gat amagat.
"Pensava arribar a la jubilació amb tranquil·litat, però no ha pogut ser"
La humanitat es divideix en dos grups, la dels ocellets i la dels ocellots. Els ocellets, que són majoritaris, acostumen a ser víctimes de la minoria d'ocellots que els sotmeten. Aquesta és una de les lliçons del corb marxista a la pel·lícula Ocellots i ocellets, de Pier Paolo Pasolini (Bolonya, 1922-Òstia, 1975), escriptor i cineasta que ha inspirat l'última novel·la de Lluís-Anton Baulenas (Barcelona, 1958). A Ocellets i ocellots (Edicions Xandri, 2025), l'autor barceloní hi explica com Pasolini, dies abans que el seu cos fos trobat sense vida en una platja a la vora de Roma, visita el seu botxí i li exigeix explicacions sobre qui li ha demanat que el mati i per quins motius.
L'hivern a Kabul no és només una estació, és una prova de resistència
Les persones que no han viscut mai a Kabul sovint s'imaginen l'Afganistan com un país sec i càlid. Molts se sorprenen quan els explico el fred que fa aquí a l'hivern. Kabul és una ciutat situada a uns 1.800 metres d’altura i envoltada de muntanyes, i cada hivern hi neva i les temperatures poden arribar als deu o quinze graus sota zero. És un hivern llarg i implacable. El fred et congela les mans en qüestió de segons, i l'aire és completament glaçador.
El Govern ressuscita el pla per potenciar els pobles d'alta muntanya
Quan es va aprovar la llei d'Alta Muntanya, Catalunya no formava part de la Unió Europea. En aquell moment (l'any 1983) la norma es va aprovar pensant en abordar problemes com la falta d'hospitals, escoles i biblioteques als pobles d'alta muntanya o el dèficit d'infraestructures i de comunicació. Ara, més 40 anys després, el Govern considera que les prioritats d'aquests territoris han canviat i, per tant, la llei necessita un rentat de cara.