Sitio webEL CCIONS 21-D ANALISI DEJORDI MUÑOZ L'independentisme pot superar el 50% el 21-D? Els tribunals dicten l'inici de campanva ara.cat AISILIEEN 2EITribunal Suprem decideix avuPuigdemont i quatre membres MADRID BRUSSEL LES si deixa en llibertat sota fiança els vuit consellers i els Jordis del seu Govern tornen a declarar avui davant la justícia belga 130 EURCOs CARME COLOMINA Vivim en un món on la misogínia criminalitza la victima I vivimen un món on es criminalitzen colors: a Catalunya, el groe A BRANCHADELL prjessir de lo UAB 10.000MUSECS A LAPLACAESPANYA Edmon Colomervaser un dels directors ue ahir van convertir en un clam de llbertat pels presos polities les veusi els instruments de 10.000 cantaires i intèrprets convocats a la plaça Espanya de Barcelona per Omnium iMusics per la Llibertat. ERE a L'independentisme hauria de tenir el seny de no presentar el 21-D com un plebiscit que té molts números de perdre Les tarifes del ECONOMIA E.GIMENEZSALINAS sector sociosanitari EL NEGOCI DE LES eeetener en suspens pel 155 MONEY MULES Si en el passat no es va La prescripció infermera i la llei d'accés universal, també afectades Molts joves cedeixen els seus comptes per blanquejar diners 2018 seran necessàries no una sinó múltiples mediacions
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
Pugen els robatoris amb força a Barcelona, tot i que hi ha menys delictes que l'any passat
Entre el gener i el juny d'aquest any, Barcelona ha estat l'escenari de 74.350 delictes i 17.359 detencions. Són un 11,2% menys de delictes i una reducció d'un 6,7% d'arrestats respecte a les mateixes dates de l'any anterior. Així doncs, els delictes baixen en termes generals i s'enfonsen fins al nivell de fa una dècada, però, tot i això, les dades del darrer baròmetre situen la delinqüència com la segona preocupació dels barcelonins, només per darrere de l'habitatge. Aquesta és la conclusió principal de l'última Junta de Seguretat de Barcelona, que aquest matí ha fet públiques les dades de conflictivitat a la capital catalana.
Tot a punt per a la rua dels campions
L'empresari Julio Martínez assenyala Zapatero en el rescat de Plus Ultra: "Marcava els passos a seguir"
La investigació del rescat públic de Plus Ultra que afecta José Luis Rodríguez Zapatero afronta una cita clau aquest dimarts amb la declaració de l'empresari Julio Martínez Martínez, presumpte testaferro de l'expresident espanyol. El dia previ a comparèixer a l'Audiència Nacional, l'empresari ha presentat un escrit, al qual ha tingut accés l'ARA, en el qual assenyala Zapatero. "Era qui marcava els passos a seguir", sosté sobre l'exlíder socialista. El rol de Zapatero en la concessió del rescat està en el punt de mira judicial per un presumpte tràfic d'influències. Martínez explica que va ser Zapatero qui li va comunicar, abans que el govern espanyol l'aprovés, que es concediria l'ajuda pública a Plus Ultra, si bé no concreta quines gestions hauria fet l'expresident espanyol per afavorir l'aerolínia.
"M'inquieta pensar si he sigut prou bon pare"
No ho vaig tenir fàcil quan, amb divuit anys, vaig abandonar els estudis universitaris per estudiar art dramàtic a l’Institut del Teatre. El meu pare s'hi va oposar i va intentar fer-me canviar d'idea, però jo vaig tirar endavant igualment. Amb els anys, ho va acabar acceptant. A casa sempre hem procurat transmetre'ls que el més important és fer les coses per vocació. Mai no els hem dit què havien d'estudiar, ni hem intentat orientar-les cap a una professió concreta.
El TC farà el primer debat sobre l'amnistia als líders del Procés el 22 de setembre
El Tribunal Constitucional farà el primer debat sobre l'amnistia als líders del Procés el proper 22 de setembre, segons ha pogut saber l'ARA. Serà en el marc del recurs d'empara presentat per l'exconseller i ara secretari general de Junts, Jordi Turull, el ponent del qual és el magistrat José Maria Macías. Amb aquesta primera discussió, el Constitucional iniciarà les deliberacions que tant el govern espanyol com l'independentisme esperen que acabin amb resolucions favorables a l'aministia per a l'expresident Carles Puigdemont, el líder d'ERC, Oriol Junqueras, i la resta d'exconsellers expresos i exiliats. De fet, és el pas que ja es preveia a la tardor després que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea hagi conclòs que les despeses relacionades amb l'1-O no afecten els interessos financers de la Unió Europea.