Sitio webEL CCIONS 21-D ANALISI DEJORDI MUÑOZ L'independentisme pot superar el 50% el 21-D? Els tribunals dicten l'inici de campanva ara.cat AISILIEEN 2EITribunal Suprem decideix avuPuigdemont i quatre membres MADRID BRUSSEL LES si deixa en llibertat sota fiança els vuit consellers i els Jordis del seu Govern tornen a declarar avui davant la justícia belga 130 EURCOs CARME COLOMINA Vivim en un món on la misogínia criminalitza la victima I vivimen un món on es criminalitzen colors: a Catalunya, el groe A BRANCHADELL prjessir de lo UAB 10.000MUSECS A LAPLACAESPANYA Edmon Colomervaser un dels directors ue ahir van convertir en un clam de llbertat pels presos polities les veusi els instruments de 10.000 cantaires i intèrprets convocats a la plaça Espanya de Barcelona per Omnium iMusics per la Llibertat. ERE a L'independentisme hauria de tenir el seny de no presentar el 21-D com un plebiscit que té molts números de perdre Les tarifes del ECONOMIA E.GIMENEZSALINAS sector sociosanitari EL NEGOCI DE LES eeetener en suspens pel 155 MONEY MULES Si en el passat no es va La prescripció infermera i la llei d'accés universal, també afectades Molts joves cedeixen els seus comptes per blanquejar diners 2018 seran necessàries no una sinó múltiples mediacions
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
La bomba atòmica, excusa de Trump i Netanyahu per atacar l'Iran
Washington va llançar la invasió de l'Iraq del 2003 repetint la mentida que el règim de Saddam Hussein tenia armes de destrucció massiva, unes armes que no es van trobar mai. El gener del 2026, un escamot de forces especials estatunidenques va capturar el president veneçolà Nicolás Maduro al·legant que era el líder d'un càrtel de narcotràfic, un argument que ara s'ha esfumat. Els Estats Units i Israel han justificat aquest dissabte l'atac conjunt contra l'Iran amb l'argument que Teheran pot desenvolupar la bomba atòmica, eina que alguns consideren d'engany global per justificar un atac sense aval legal contra un tercer país incòmode.
La traïció que va acabar amb el somni d'Andorra
Reykjavík, 5 de juny del 2024. Andorra es prepara per al que ha de ser un dia històric. El país, de la mà de l'estació de Grandvalira, està a punt de collir els fruits d'un trajecte de molts anys que ha de culminar amb la designació per organitzar el Mundial d'esquí del 2029. És la candidatura més sòlida, més moderna i més ben estructurada. O això els havien dit. Tothom ho donava per fet. "Ja teniu el cava a la nevera?", van dir alguns equips abans que comencés la reunió de la Federació Internacional d'Esquí (FIS). Res feia preveure un gir de guió. Un moviment de despatxos, un pacte a l'esquena del president i una decisió més política que esportiva que tirava per terra tota la feina feta. Una ferida que encara no ha cicatritzat.
Qui podria rellevar Yolanda Díaz?
Yolanda Díaz ha renunciat a encapçalar l'espai a l'esquerra del PSOE sense que hi hagi un relleu clar. Després de les tensions internes que va generar el personalisme de Sumar el 2023, l'estratègia de cara a les eleccions previstes el 2027 s'ha capgirat. La prioritat són ara les aliances entre els partits i, en últim terme, arribarà el nom del cap de llista. De moment, Comuns, Més Madrid, Esquerra Unida i Moviment Sumar han anunciat que aniran en coalició –sense concretar encara com i amb quines cares– amb l'objectiu que s'hi afegeixin altres formacions com Podem, Compromís, Chunta Aragonesista o Més per Mallorca. El pas al costat de Díaz deixa via lliure a desplegar nous lideratges en un projecte que es presenta com a més coral. Qui podria rellevar-la?
Ali Khamenei, el guardià de les essències del règim iranià
Amb el pas dels anys i les dècades, el règim iranià s'ha anat consumint, com l'últim guardià de les seves essències, Ali Khamenei, l'etern guia suprem que ha governat quatre dècades el gegant persa amb mà de ferro. Fidel deixeble de l'aiatol·là Khomeini, l'arquitecte de la teocràcia iraniana, el veterà clergue xiïta mai havia volgut fer cap compromís que posés en qüestió els pilars ideològics i identitaris de la República Islàmica. Eliminar-lo s'havia convertit en l'obsessió per a Israel i la dreta estatunidenca. L'Iran ha confirmat aquesta matinada que el van matar en l'atac conjunt de dissabte dels Estats Units i Israel, quan tenia 86 anys.
Empresaris farts de quedar bé
Hi ha moviments de fons. Habitualment, la dita societat civil catalana acostuma a ser crítica des de l'anonimat però educada i possibilista davant del poder polític. Però això sembla que està canviant una mica. En algunes reunions i trobades hi ha representants empresarials que reclamen acció, una certa mobilització per superar reptes com els de la mobilitat (Rodalies, per exemple), la transició verda i la reducció de la burocràcia de l'administració. Alguns estan una mica farts de quedar sempre bé i exigeixen als polítics que treballin més pels interessos del país i menys pels del mateix partit o el d'alguns dels seus líders.