EL CCIONS 21-D ANALISI DEJORDI MUÑOZ L'independentisme pot superar el 50% el 21-D? Els tribunals dicten l'inici de campanva ara.cat AISILIEEN 2EITribunal Suprem decideix avuPuigdemont i quatre membres MADRID BRUSSEL LES si deixa en llibertat sota fiança els vuit consellers i els Jordis del seu Govern tornen a declarar avui davant la justícia belga 130 EURCOs CARME COLOMINA Vivim en un món on la misogínia criminalitza la victima I vivimen un món on es criminalitzen colors: a Catalunya, el groe A BRANCHADELL prjessir de lo UAB 10.000MUSECS A LAPLACAESPANYA Edmon Colomervaser un dels directors ue ahir van convertir en un clam de llbertat pels presos polities les veusi els instruments de 10.000 cantaires i intèrprets convocats a la plaça Espanya de Barcelona per Omnium iMusics per la Llibertat. ERE a L'independentisme hauria de tenir el seny de no presentar el 21-D com un plebiscit que té molts números de perdre Les tarifes del ECONOMIA E.GIMENEZSALINAS sector sociosanitari EL NEGOCI DE LES eeetener en suspens pel 155 MONEY MULES Si en el passat no es va La prescripció infermera i la llei d'accés universal, també afectades Molts joves cedeixen els seus comptes per blanquejar diners 2018 seran necessàries no una sinó múltiples mediacions
Día anterior Día siguiente 


Recognized text:
Noticias
Felip VI fa una crida a trobar "una sortida diplomàtica" al conflicte amb l'Iran
El tradicional sopar d'abans del Mobile, amb el rei Felip VI i les principals personalitats polítiques i empresarials del país, s'ha fet aquest diumenge al vespre al Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) per donar el tret de sortida al congrés més important de tecnologia i connectivitat, el Mobile World Congress (MWC). Enguany, el congrés celebra la seva vintena edició a Barcelona, a partir d'aquest dilluns fins al dijous 5 de març. Lluny queden ja les trobades en què la notícia era la (no) salutació entre el govern català i la monarquia; ara es parla de geopolítica internacional.
La guerra contra l'Iran uneix els israelians al voltant del govern: "Quan veus que t'ataquen, no hi ha opció"
L’inici de la guerra oberta amb l’Iran ha activat a Israel un reflex polític immediat: el tancament de files davant d’una amenaça percebuda com a existencial. El suport als atacs contra Teheran és, en aquests primers dies, majoritari. “Crec que s’ha d’acabar amb el règim”, diu una jove de pares iranians, nascuda a Jerusalem. “No és només per la llibertat del poble iranià, sinó per la nostra. Confiem molt en Bibi i en el govern”.
El règim iranià inicia el camí per sobreviure sense el líder Khamenei
Diumenge al matí, a la ciutat santa de Qom, una bandera vermella s’eleva lentament sobre la cúpula de la mesquita Jamkaran. El drap carmesí, que en la tradició xiïta simbolitza la sang vessada i la crida a la venjança, onejava poques hores després que les autoritats iranianes confirmessin que Ali Khamenei, líder suprem des del 1989, va morir dissabte durant una sèrie d’atacs aeris dels Estats Units i Israel contra objectius a l’Iran, a les seves dependències a Teheran. La televisió estatal va interrompre la programació habitual per emetre versos alcorànics i música fúnebre, mentre el govern decretava quaranta dies de dol nacional i set dies de tancament oficial. Israel s'ha atribuït aquest diumenge l'autoria de l'atac.
A la contra
Líder suprem mata líder suprem
La notícia de l’atac dels Estats Units (i Israel) a l’Iran ha deixat prou descol·locada la premsa perquè la majoria de titulars siguin estrictament informatius. Hi ha diaris que donaven per mort Khamenei, d’altres es curaven en salut i recordaven que això era almenys el que asseguraven les fonts oficials americanes. Entre els que sí que hi deixaven lliscar la mirada més enllà dels fets hi havia, per exemple, El Periódico i El Punt Avui, que coincidien en el seu al·literatiu titular de sonoritat arabesca “I ara, l’Iran” amb el qual lligaven l’acció militar a la deriva bel·licista d’un Trump que ha esberlat les regles del dret internacional. Curiós autopostul·lat al Nobel, que ja ha atacat dos països sobirans –per lamentable que fossin els seus respectius règims– sense encomanar-se al Congrés o almenys a l’OTAN. L’esportiu Marca, per cert, també obre amb la notícia –“El món, en alerta”)–, potser per genuí interès i per assegurar que M. Rajoy s’assabenti de la n
Sitio web