Sitio webEL CCIONS 21-D ANALISI DEJORDI MUÑOZ L'independentisme pot superar el 50% el 21-D? Els tribunals dicten l'inici de campanva ara.cat AISILIEEN 2EITribunal Suprem decideix avuPuigdemont i quatre membres MADRID BRUSSEL LES si deixa en llibertat sota fiança els vuit consellers i els Jordis del seu Govern tornen a declarar avui davant la justícia belga 130 EURCOs CARME COLOMINA Vivim en un món on la misogínia criminalitza la victima I vivimen un món on es criminalitzen colors: a Catalunya, el groe A BRANCHADELL prjessir de lo UAB 10.000MUSECS A LAPLACAESPANYA Edmon Colomervaser un dels directors ue ahir van convertir en un clam de llbertat pels presos polities les veusi els instruments de 10.000 cantaires i intèrprets convocats a la plaça Espanya de Barcelona per Omnium iMusics per la Llibertat. ERE a L'independentisme hauria de tenir el seny de no presentar el 21-D com un plebiscit que té molts números de perdre Les tarifes del ECONOMIA E.GIMENEZSALINAS sector sociosanitari EL NEGOCI DE LES eeetener en suspens pel 155 MONEY MULES Si en el passat no es va La prescripció infermera i la llei d'accés universal, també afectades Molts joves cedeixen els seus comptes per blanquejar diners 2018 seran necessàries no una sinó múltiples mediacions
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
Calen cinc hores de cua per a un vestit de graduació?
Podria semblar que a mesura que les societats es modernitzen tendeixen a desempallegar-se gradualment d’aquells rituals heretats carregats d’encartonament. Els temps actuals, cada vegada més orientats a la practicitat i la immediatesa, han anat aprimant moltes cerimònies socials que avui semblen excessivament solemnes: des del rigor de vestir de dol fins als protocols associats a batejos o comunions. Però, de tant en tant, emergeixen rituals que, com salmons obstinats nedant a contracorrent, no només sobreviuen sinó que reapareixen hipertrofiats, revestits d’un cerimonial que ni tan sols havien tingut en el passat. És el cas de les graduacions. El gir és tan inesperat que ja hi ha marques especialitzades en aquest nínxol festivoacadèmic i adolescents capaces d’esperar pacientment cinc hores de cua per aconseguir el vestit amb què escenificar públicament que han acabat quart d’ESO.
L'anestèsia epidural fa cent anys (1921)
De l’article –traducció pròpia– del metge Fidel Pagés Miravé (Osca, 1886 - Burgos, 1923) a Revista Española de Cirugía (III-1921). Fa cent cinc anys que Pagés va descriure una nova tècnica d’anestèsia coneguda ara com epidural. Era un mètode sense gaire acceptació en el nostre país, fins que en els anys 1970 l’anestesiòleg Joan Oliveras el va introduir amb èxit com a pràctica habitual de control dels dolors del part.
Israel i el Líban allarguen 45 dies un alto el foc virtual
Representants d'Israel i del Líban han acordat aquest divendres a Washington allargar l'alto el foc 45 dies més. La treva es va declarar el 16 d'abril passat, tot i que no s'ha respectat. L'anunci l'han fet els Estats Units, que actuen com a mediador. Les converses es reprendran els pròxims 2 i 3 de juny i en una reunió en l'àmbit militar al Pentàgon el 29 de maig. Israel i el Líban, que no tenen relacions diplomàtiques, havien celebrat a Washington dues rondes de contactes prèvies.
Com una idea "impossible" ha portat a un avenç contra el càncer de pàncrees
El càncer de pàncrees és un dels diagnòstics més greus de la medicina. Hi ha pocs tractaments disponibles, i són de poca ajuda. Durant dècades, els medicaments experimentals van fracassar en els assajos. Molts investigadors van creure que els obstacles biològics no es podien superar.
El despropòsit de 'Sidosa'
El nou documental de Jordi Évole i Eduardo Casanova per fer divulgació del VIH provoca una gran perplexitat. D’entrada, pel títol: Sidosa. L’actor, que té el virus en situació indetectable pel tractament mèdic, diu a Évole: “Yo tengo sida. Bueno, no tengo sida. Yo digo «sida» como reivindicación, porque me gusta la palabra. El VIH y el sida son dos enfermedades distintas. Pero, al igual que los homosexuales nos apropiamos de la palabra «maricón», yo quiero apropiarme de «sidosa». Me encantaría”. Les reapropiacions de paraules, sobretot dels insults, necessiten dècades de circulació cultural compartida. No són una decisió individual. Perquè aleshores es cau en la banalització i en la temptació de convertir un estigma històric i sanitari molt greu en una operació estètica. La feminització del terme també desvia el focus. A Espanya i a l’Europa Occidental, l’epidèmia afecta majoritàriament els homes, amb ràtios que superen el 80% dels casos. Tothom és susceptible d’infec