Sitio webEL CCIONS 21-D ANALISI DEJORDI MUÑOZ L'independentisme pot superar el 50% el 21-D? Els tribunals dicten l'inici de campanva ara.cat AISILIEEN 2EITribunal Suprem decideix avuPuigdemont i quatre membres MADRID BRUSSEL LES si deixa en llibertat sota fiança els vuit consellers i els Jordis del seu Govern tornen a declarar avui davant la justícia belga 130 EURCOs CARME COLOMINA Vivim en un món on la misogínia criminalitza la victima I vivimen un món on es criminalitzen colors: a Catalunya, el groe A BRANCHADELL prjessir de lo UAB 10.000MUSECS A LAPLACAESPANYA Edmon Colomervaser un dels directors ue ahir van convertir en un clam de llbertat pels presos polities les veusi els instruments de 10.000 cantaires i intèrprets convocats a la plaça Espanya de Barcelona per Omnium iMusics per la Llibertat. ERE a L'independentisme hauria de tenir el seny de no presentar el 21-D com un plebiscit que té molts números de perdre Les tarifes del ECONOMIA E.GIMENEZSALINAS sector sociosanitari EL NEGOCI DE LES eeetener en suspens pel 155 MONEY MULES Si en el passat no es va La prescripció infermera i la llei d'accés universal, també afectades Molts joves cedeixen els seus comptes per blanquejar diners 2018 seran necessàries no una sinó múltiples mediacions
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
"En el millor moment de la meva carrera vaig rebre el cop més dur"
La vida de l’Axel Corres (Barcelona, 2000) va canviar l’agost del 2025. Era el primer dia d’entrenaments de la plantilla del CN Sabadell de waterpolo masculí, un dels millors equips de la Lliga. Corres iniciava la segona temporada a l’equip vallesà després d’un primer any en què ho havia fet tan bé, que havia estat preseleccionat per anar al Mundial de Singapur. Però en aquell primer entrenament va sentir com si s’ofegués. Unes hores després li van comunicar que tenia un càncer testicular que li provocaria vuit mesos de lluita contra la malaltia i l’extirpació d’un ronyó. Fa pocs dies, va tornar als entrenaments.
De fit a fit
YouTube i la bufetada de Marc Giró
Vaig entrevistar Marc Giró i, com sempre, va ser una festa: titulars, enginy, coherència argumentativa i aquell punt de xou cabareter que domina a la perfecció, especialment quan hi ha la càmera engegada (perquè la part de la conversa sense vídeo va ser igualment exuberant en paraules, però més mesurada en expansions físiques). Parlant sobre com la ultradreta de seguida ataca el cos, i per explicar que ho deia en sentit literal, es va clavar un parell de bufes a la cara prou sonores per deixar-li marca. Era un clip sorprenent, així que el vam pujar a YouTube en format de short i vam descobrir, amb sorpresa, que la plataforma hi aplicava una de les seves formes de censura: no deixa monetitzar el vídeo, cal suposar que perquè interpreta que inclou violència, encara que sigui lleu i contra un mateix. No hi ha problema, perquè òbviament el nostre model de negoci no es basa en aconseguir que els convidats s’autolesionin en pantalla a canvi de disset cèntims d’euro en forma de publicitat digital, pe
Mor el primer lehendakari de la democràcia, Carlos Garaikoetxea
El primer lehendakari de la democràcia ha mort aquest dilluns a causa d'un infart. El nacionalista Carlos Garaikoetxea ha traspassat aquesta tarda a Pamplona a l'edat de 87 anys, després d'una llarga trajectòria política. És recordat pel fet que va presidir el País Basc entre el 1980 i el 1985, inaugurant l'autogovern restablert amb la Transició espanyola, abans de ser rellevat per José Antonio Ardanza. Qui primer es va vincular al Partit Nacionalista Basc (PNB), pel qual també va ser diputat, a partir del 1986 es va escindir amb el partit nacionalista i progressista Eusko Alkartasuna, que acabaria derivant en Bildu el 2011. Va ser diputat basc entre el 1980 i el 2001, si bé també va ocupar un escó com a eurodiputat del 1987 al 1991. El 1979 també va ser diputat navarrès, càrrec que va deixar córrer el mateix any per centrar-se en el País Basc.
Un any de Merz al capdavant d'Alemanya: un aniversari amarg
El canceller alemany, Friedrich Merz, compleix aquest dimecres un any al capdavant del govern federal. Més que una celebració, serà un aniversari amarg. El seu primer any a la Cancelleria ha estat marcat per la seva forta impopularitat, tensions constants dins de la coalició governamental amb els socialdemòcrates, crítiques al seu propi partit, l'auge de l'extrema dreta i el seu enfrontament amb el president dels Estats Units, Donald Trump. A això s'hi afegeix un lleuger fre de l'economia alemanya per la guerra de l'Iran i l'anunci de retallades en l'estat del benestar.