Sitio webEL CCIONS 21-D ANALISI DEJORDI MUÑOZ L'independentisme pot superar el 50% el 21-D? Els tribunals dicten l'inici de campanva ara.cat AISILIEEN 2EITribunal Suprem decideix avuPuigdemont i quatre membres MADRID BRUSSEL LES si deixa en llibertat sota fiança els vuit consellers i els Jordis del seu Govern tornen a declarar avui davant la justícia belga 130 EURCOs CARME COLOMINA Vivim en un món on la misogínia criminalitza la victima I vivimen un món on es criminalitzen colors: a Catalunya, el groe A BRANCHADELL prjessir de lo UAB 10.000MUSECS A LAPLACAESPANYA Edmon Colomervaser un dels directors ue ahir van convertir en un clam de llbertat pels presos polities les veusi els instruments de 10.000 cantaires i intèrprets convocats a la plaça Espanya de Barcelona per Omnium iMusics per la Llibertat. ERE a L'independentisme hauria de tenir el seny de no presentar el 21-D com un plebiscit que té molts números de perdre Les tarifes del ECONOMIA E.GIMENEZSALINAS sector sociosanitari EL NEGOCI DE LES eeetener en suspens pel 155 MONEY MULES Si en el passat no es va La prescripció infermera i la llei d'accés universal, també afectades Molts joves cedeixen els seus comptes per blanquejar diners 2018 seran necessàries no una sinó múltiples mediacions
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
‘La bola negra’ roda per Antinous
Avui, el 2026, una llibreria no és només una llibreria. I un llibreter és molt més que un llibreter. Hi ha un compromís, una mirada, una actitud que els sobrepassa, que els determina, que els fa esdevenir agents culturals i cívics prioritaris. La difusió de les idees, de les inquietuds socials i de les preocupacions del ciutadà encarnades en els llibres, segurament la més gran i rellevant institució de coneixement que hagi donat la humanitat. Dit així sona una mica grandiloqüent, però, a peu de carrer, de seguida es veu clar. Diàfan. Només cal entrar a Antinous, al carrer de Casanova gairebé fent cantonada amb Consell de Cent, per adonar-se’n. Només cal parlar una estona amb els germans Josep i Maria Vitas per veure-ho clar.
La pluja caiguda s’ha aprofitat? Així estan els embassaments després dels aiguats
Les pluges caigudes durant els pocs dies que portem de mes d'octubre han estat excepcionals en algunes comarques, amb registres de més de 200 o 300 l/m² en alguns casos i aiguats torrencials que han causat greus conseqüències com ara inundacions. Unes xifres excepcionals que podrien fer pensar que tornem a tenir els embassaments ben plens. Però no és ben bé així.
Les pensions entren en campanya: com funciona el sistema espanyol i què diu Vox
Les pensions entren en la campanya de les eleccions del 29-N. De fet, sol ser així cada cop que hi ha una convocatòria electoral, per la sensibilitat del debat per a una bona part de la població –per no dir tota– en edat de votar: actualment hi ha 9,54 milions de pensionistes a tot l'Estat que reben una pensió contributiva (la majoria per jubilació). Però el càlcul d'aquesta prestació depèn sobretot de qui encara no la rep i confia rebre-la en un futur: els treballadors que cotitzen a la Seguretat Social i, en particular, els que encara tenen anys de carrera laboral per davant.
El ‘cas Pelicot’ de Manchester: més de vint anys de violacions, tres culpables i onze acusats més
Fa uns dies, el setmanari Charlie Hebdo assegurava que els anglesos "potser" havien trobat el seu Cas Pelicot, en referència a Gisèle Pelicot, la dona francesa que el 2024 va exposar públicament que va ser violada per un centenar d'homes mentre estava inconscient, després que fos drogada repetidament pel seu marit al llarg dels anys. La publicació satírica es fixava així en un drama molt semblant que ha tingut lloc a Stockport, una de les ciutats dormitoris del sud de Manchester, i que es va conèixer parcialment el novembre del 2025. Arran d'aquests fets, el pròxim 19 d'octubre s'inicia un macrojudici contra onze homes acusats de violar una dona mentre aquesta estava drogada. En el procés Pelicot, el ministeri fiscal va seure 51 violadors davant del tribunal, inclòs el marit.
El que li queda pendent a Ada Colau
El setembre de fa dos anys Ada Colau posava punt i seguit a la seva carrera política institucional. Punt i seguit perquè en aquell moment, tot i abandonar el consistori barceloní un any després de perdre la vara d'alcaldessa que havia tingut a la mà durant vuit anys, no tancava la porta a tornar-se a presentar a la reelecció a les municipals del 2027. Durant els últims dos anys, i havent abandonat formalment també el lideratge de Comuns a Catalunya, el seu rol polític ha passat a un segon pla: ha liderat la Fundació Sentit Comú, el think tank de Comuns, i ho ha combinat amb una incursió a entitats i partits de l'esquerra internacional.