Sitio webEL CCIONS 21-D ANALISI DEJORDI MUÑOZ L'independentisme pot superar el 50% el 21-D? Els tribunals dicten l'inici de campanva ara.cat AISILIEEN 2EITribunal Suprem decideix avuPuigdemont i quatre membres MADRID BRUSSEL LES si deixa en llibertat sota fiança els vuit consellers i els Jordis del seu Govern tornen a declarar avui davant la justícia belga 130 EURCOs CARME COLOMINA Vivim en un món on la misogínia criminalitza la victima I vivimen un món on es criminalitzen colors: a Catalunya, el groe A BRANCHADELL prjessir de lo UAB 10.000MUSECS A LAPLACAESPANYA Edmon Colomervaser un dels directors ue ahir van convertir en un clam de llbertat pels presos polities les veusi els instruments de 10.000 cantaires i intèrprets convocats a la plaça Espanya de Barcelona per Omnium iMusics per la Llibertat. ERE a L'independentisme hauria de tenir el seny de no presentar el 21-D com un plebiscit que té molts números de perdre Les tarifes del ECONOMIA E.GIMENEZSALINAS sector sociosanitari EL NEGOCI DE LES eeetener en suspens pel 155 MONEY MULES Si en el passat no es va La prescripció infermera i la llei d'accés universal, també afectades Molts joves cedeixen els seus comptes per blanquejar diners 2018 seran necessàries no una sinó múltiples mediacions
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
Ciutadans es desentén del 29-N tot i formar part d’una candidatura
Ciutadans concorre a les eleccions generals en coalició amb UCIN i Democràcia 21, sota la candidatura que lidera l’advocada Miriam González, que ja feia més d’un any que flirtejava amb la possibilitat de fer el pas a la política. Ho fa amb el difícil repte de fer forat en els pròxims comicis amb una opció centrista que aposta per la regeneració democràtica i la lluita contra la corrupció com a puntals. L’avançament electoral i la polarització dels comicis entre esquerra i dreta converteix en gairebé un miracle que pugui assolir representació.
El PP distribueix un vídeo d'estil Anime amb Feijóo com a superheroi
Si us dic que imagineu una poma, què veieu?
Si us dic que tanqueu els ulls i imagineu una poma, què veieu? A la majoria de lectors se’ls apareixerà una forma esfèrica que pot ser vermella o verda o groga, més o menys nítida i més o menys fugaç. Però hi ha gent que no veurà res, tot i saber què és una poma i poder-ne descriure una. D’això se’n diu afantasia, un terme ideat fa uns anys pel neuròleg Adam Zeman, que va posar nom a un fenomen que Francis Galton, cosí de Darwin i pioner en l’estudi de les diferències individuals, ja havia detectat el 1880 quan va demanar a uns quants científics que imaginessin la taula de l’esmorzar i alguns li van respondre que no entenien la pregunta. L’afantasia és, doncs, la incapacitat de generar imatges mentals voluntàries, i no és una malaltia, sinó una manera de pensar que afecta prop d’un 1% de la població. A l’altre extrem hi trobem la hiperfantasia, que és la capacitat de pensar en imatges amb una vivesa gairebé perceptiva.
Novel·lar la història de Mallorca
Les novel·les d’Antoni Vidal Ferrando (Santanyí, Mallorca, 1945) són un gran reservori textual de memòria comunitària, la llarga i embolicada història d’un nosaltres feta a partir d’un inacabable formigueig de jos i tus i ells concrets, una olla narrativa on bullen homes i dones de tota espècie i condició i on s’expliquen des de fets tràgics i sanguinaris fins a fets pintorescos i quasi còmics, una olla on els coneixements i les ignoràncies ancestrals conviuen amb un enfilall sense fi de rumors, evocacions, records, curiositats, aventures, facècies, drames, quimeres, murmuracions, maledicències i fantasmagories. La de Vidal Ferrando és, diguem-ho així, una literatura populosa –més: multitudinària–, fins al punt que el lector se sent saturat per tot el devessall de noms i de personatges que li desfilen per davant dels ulls. Tot plegat podria ser una mica indigest i desconcertant, si no fos que la prosa de Vidal Ferrando, d’un preciosisme que no resulta mai exhibicionista ni vanitós,
El dol no és només cosa d’humans: què passa quan els animals perden algú estimat?
Els coiots no són precisament uns romàntics. El seu costum de recórrer el territori en solitari els ha valgut la fama d’animals solitaris i no gaire populars, amb una imatge pública que va des de la de molèstia problemàtica per als humans fins a la de depredadors perillosos.