Previous Día anterior
Día siguiente Next
Previous
Next
Portada del periodico Ara:
Newspaper website Sitio web




Recognized text:
EL CCIONS 21-D
ANALISI DEJORDI MUÑOZ
L'independentisme pot
superar el 50% el 21-D?
Els tribunals dicten
l'inici de campanva
ara.cat
AISILIEEN 2EITribunal Suprem decideix avuPuigdemont i quatre membres
MADRID
BRUSSEL LES
si deixa en llibertat sota fiança
els vuit consellers i els Jordis
del seu Govern tornen a declarar
avui davant la justícia belga
130 EURCOs
CARME
COLOMINA
Vivim en un món on la
misogínia criminalitza la
victima I vivimen un món
on es criminalitzen colors:
a Catalunya, el groe
A BRANCHADELL
prjessir de lo UAB
10.000MUSECS A LAPLACAESPANYA
Edmon Colomervaser un dels directors ue ahir van convertir en un clam de llbertat pels presos polities les veusi els instruments
de 10.000 cantaires i intèrprets convocats a la plaça Espanya de Barcelona per Omnium iMusics per la Llibertat. ERE a
L'independentisme hauria
de tenir el seny de no
presentar el 21-D com
un plebiscit que té molts
números de perdre
Les tarifes del
ECONOMIA
E.GIMENEZSALINAS sector sociosanitari
EL NEGOCI DE LES
eeetener
en suspens pel 155
MONEY MULES
Si en el passat no es va
La prescripció infermera i la llei
d'accés universal, també afectades
Molts joves cedeixen els seus
comptes per blanquejar diners
2018 seran necessàries
no una sinó múltiples
mediacions

Noticias
  • Per què Netanyahu ha decidit atacar l'Iran ara?
    El primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, ha passat els més de trenta anys de la seva carrera política advertint que l’Iran estava a un pas de desenvolupar armes nuclears. Netanyahu, gran expert en comunicació política, havia fet servir tota mena de recursos per escenificar-ho: en més d'una ocasió ha mostrat una cartolina amb el dibuix d’una bomba enorme durant els seus discursos davant l’Assemblea General de l’ONU, o ha exhibit una prestatgeria plena d’arxius i CDs que suposadament eren material secret sobre el programa nuclear obtingut d’un magatzem a Teheran. Però després de la Guerra dels Dotze Dies del juny passat, tant Israel com els Estats Units havien assegurat que el programa nuclear iranià havia estat "totalment destruït", i no hi ha proves que s’hagi reactivat. Aleshores, ¿per què Netanyahu ha decidit llançar la guerra justament ara?
  • Putin no vol que aquest documental guanyi l’Oscar
    Un dels documentals amb més opcions d’emportar-se l’Oscar és Mr. Nobody contra Putin, un treball magnífic per la seva capacitat de denúncia però, sobretot, perquè retorna a l’essència del gènere. Les imatges van néixer com a testimoni d’una realitat fins i tot abans que hi hagués cap intenció de convertir-les en projecte cinematogràfic. Inicialment, la finalitat d’aquestes gravacions havia de ser una altra. Però un punt d’inflexió en va canviar el destí, gairebé a conseqüència de la perplexitat que experimentava qui gravava les imatges.
  • Els RCR, d'un far impossible al somni complert de La Vila
    Els arquitectes Rafael Aranda, Carme Pigem i Ramon Vilalta, els RCR, van guanyar el seu primer concurs a les Canàries poc després de graduar-se a l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura del Vallès. El projecte era el d'un far a Punta de l'Aldea, a la costa occidental de Gran Canària, i els d'Olot van fer una proposta excepcional: en comptes de plantejar una torre, van proposar una estructura horitzontal que recorda una mà estesa, a l'extrem de la qual hi havia el llum del far. Gràcies a la integració de l'estructura en el lloc, els RCR, que el 2017 van guanyar el premi Pritzker, el Nobel dels arquitectes, aconseguien que el llum estigués a la mateixa alçada que si haguessin dissenyat una torre més avall. El far no es va arribar a construir, però roman com un emblema de com, a l'inici dels projectes, els RCR no donen res per fet, tal com es pot veure en l'exposició que els dedica el Museu de la Garrotxa des d'aquest dissabte i fins al 9 d'agost, amb el títol RCR Arquitectes: arrels i ales. Un viatge
  • “N’hi ha que m’ataquen quan s’assabenten que he treballat a ‘Sirat’”
    La matinada de diumenge a dilluns Amanda Villavieja (Barcelona, 1975), Laia Casanovas (Granollers, 1990) i Yasmina Praderas (Osca, 1981) podrien guanyar un Oscar pel seu treball com a responsables del so de Sirat, la producció catalana dirigida per Oliver Laxe. És la primera vegada que els Oscars nominen el so d’una pel·lícula de l’Estat, i també la primera nominació íntegrament femenina en els 97 anys d’història de les categories de so dels premis de l’Acadèmia. “És molt emocionant”, resumia fa unes setmanes Villavieja durant una videotrucada compartida amb les seves companyes de nominació. “Són dos sostres que hem trencat, era molt difícil”. I cal afegir-ne encara dos més: són el primer equip cent per cent femení que triomfa als Gaudí i els Goya.
  • Un jutge tomba les acusacions de Trump al president de la Fed
    Un jutge federal ha desestimat els càrrecs penals que el departament de Justícia va presentar contra el president de la Fed, Jerome Powell. A la seva decisió, el jutge James Boasberg exposa que les acusacions contra Powell eren il·legítimes. El bloqueig emès aquest divendres suposa un nou revés judicial contra els intents de Donald Trump de collar la independència de la Reserva Federal.