Sitio webEL CCIONS 21-D ANALISI DEJORDI MUÑOZ L'independentisme pot superar el 50% el 21-D? Els tribunals dicten l'inici de campanva ara.cat AISILIEEN 2EITribunal Suprem decideix avuPuigdemont i quatre membres MADRID BRUSSEL LES si deixa en llibertat sota fiança els vuit consellers i els Jordis del seu Govern tornen a declarar avui davant la justícia belga 130 EURCOs CARME COLOMINA Vivim en un món on la misogínia criminalitza la victima I vivimen un món on es criminalitzen colors: a Catalunya, el groe A BRANCHADELL prjessir de lo UAB 10.000MUSECS A LAPLACAESPANYA Edmon Colomervaser un dels directors ue ahir van convertir en un clam de llbertat pels presos polities les veusi els instruments de 10.000 cantaires i intèrprets convocats a la plaça Espanya de Barcelona per Omnium iMusics per la Llibertat. ERE a L'independentisme hauria de tenir el seny de no presentar el 21-D com un plebiscit que té molts números de perdre Les tarifes del ECONOMIA E.GIMENEZSALINAS sector sociosanitari EL NEGOCI DE LES eeetener en suspens pel 155 MONEY MULES Si en el passat no es va La prescripció infermera i la llei d'accés universal, també afectades Molts joves cedeixen els seus comptes per blanquejar diners 2018 seran necessàries no una sinó múltiples mediacions
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
França aprova definitivament la llei que legalitza l'eutanàsia i el suïcidi assistit
Després d'un debat que ha durat anys, l'Assemblea Nacional francesa ha donat aquest dimecres el vistiplau definitiu a la llei sobre el dret a l'ajuda a morir, que inclou la regulació de l'eutanàsia i el suïcidi assistit per a pacients amb malalties irreversibles greus i amb un grau alt de patiment.
L'havanera i la remor d'un viatge d'anada i tornada
La nit cau lentament sobre l’horitzó. La mar respira amb aquella calma que només coneixen els pobles avesats a viure davant la immensitat marítima. A la vora de l'aigua, les converses s'apaivaguen mentre una guitarra comença a desgranar els primers acords, plens de records i d’enyor. Algú entona una melodia coneguda. Les veus s'hi afegeixen gairebé sense adonar-se'n. Durant uns instants, el temps sembla alentir-se sota el pes de cada vers.
Josep Pons marxa del Liceu "orgullós de l'orquestra"
"Mireu aquest faristol, és històric. És molt bonic", diu Josep Pons (Puig-reig, 1957). És al fossat del Liceu, l'espai triat per a una roda de premsa "especial i sensible", tal com diu Víctor Garcia de Gomar, director artístic del teatre de la Rambla. Pons s'acomiada de la direcció musical del Gran Teatre del Liceu després de catorze anys de feina. El comiat és doble. Per una banda, des del fossat, amb Falstaff, l'òpera de Verdi que s'hi representa fins al 19 de juliol; per l'altra, des de l'escenari del Liceu, dirigint amb Simfonia núm. 8 de Mahler el 24 de juliol.
Heu de conèixer Sara Shahverdi
En la darrera edició dels Oscars, el premi a la millor pel·lícula documental se’l va emportar Mr. Nobody contra Putin. L’impacte de la història d’aquest professor d’institut a la Rússia profunda va eclipsar un altre documental esplèndid, nominat a la mateixa categoria, que Movistar+ tot just acaba d’estrenar: Cutting through rocks, dirigit per Sara Khaki i Mohammadreza Eyni. Heu de conèixer la seva protagonista, Sara Shahverdi. Us fascinarà per la seva personalitat i empenta. La Sara esdevé la primera dona elegida regidora al seu poble rural del nord-oest de l’Iran. És llevadora, activista pels drets de les dones i una treballadora incansable. El documental comença ensenyant com, tota sola, arregla una gran porta de ferro utilitzant una radial. També fa servir el tronc d’un arbre per anivellar el portal i fer que el pany encaixi. La determinació amb què solucionarà aquest problema es mantindrà durant tota la pel·lícula. Shahverdi no para mai: assessora les dones per reclamar els se
El Ricard III que Bieito esculpeix a cops de martell
Alt, àgil, ben plantat, atractiu, furiós, violent, histriònic, bufonesc. I sense gepa. Així és el Ricard III de Shakespeare imaginat per Calixto Bieito que ha passat pel Festival Grec en una producció del 2025 del Teatro San Martín de Buenos Aires, encapçalada per l’actor Joaquín Furriel, a qui Calixto Bieito ja havia dirigit el 2010 en una versió de La vida es sueño de Calderón de la Barca.