Sitio webEL CCIONS 21-D ANALISI DEJORDI MUÑOZ L'independentisme pot superar el 50% el 21-D? Els tribunals dicten l'inici de campanva ara.cat AISILIEEN 2EITribunal Suprem decideix avuPuigdemont i quatre membres MADRID BRUSSEL LES si deixa en llibertat sota fiança els vuit consellers i els Jordis del seu Govern tornen a declarar avui davant la justícia belga 130 EURCOs CARME COLOMINA Vivim en un món on la misogínia criminalitza la victima I vivimen un món on es criminalitzen colors: a Catalunya, el groe A BRANCHADELL prjessir de lo UAB 10.000MUSECS A LAPLACAESPANYA Edmon Colomervaser un dels directors ue ahir van convertir en un clam de llbertat pels presos polities les veusi els instruments de 10.000 cantaires i intèrprets convocats a la plaça Espanya de Barcelona per Omnium iMusics per la Llibertat. ERE a L'independentisme hauria de tenir el seny de no presentar el 21-D com un plebiscit que té molts números de perdre Les tarifes del ECONOMIA E.GIMENEZSALINAS sector sociosanitari EL NEGOCI DE LES eeetener en suspens pel 155 MONEY MULES Si en el passat no es va La prescripció infermera i la llei d'accés universal, també afectades Molts joves cedeixen els seus comptes per blanquejar diners 2018 seran necessàries no una sinó múltiples mediacions
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
El Girona cau de forma polèmica i absurda a Sant Sebastià
Quan el Girona havia fet la part més important de la feina, que no era altra cosa que resistir gairebé 75 minuts amb un home menys per una expulsió polèmica a David López, ha rebut una galleda d’aigua gelada: Gazzaniga, que havia aturat un penal a la primera part, s’ha empassat un xut d’Astiazaran que no havia de comportar cap problema. Els gironins havien perdonat massa en els minuts previs, i marxen amb les mans buides en una nova oportunitat perduda per retallar posicions per entrar a la zona d'ascens directe.
Rússia està al darrere de les protestes dels joves a les ciutats europees?
Des que va començar l’onada de disturbis juvenils a l’Europa Occidental, la sospita d’un atac híbrid rus ha planat sobre l’opinió pública. El desconcert per unes accions coordinades a través de canals expressament creats per a l’ocasió i l’absència de líders visibles han esperonat l’ombra d’una operació d’influència del govern de Vladímir Putin. La realitat, però, és que és impossible atribuir a Rússia l’origen de les protestes. El que sí que s’ha demostrat és que Moscou ha amplificat els aldarulls i ha mirat de presentar-los com la reacció social al militarisme d’unes elits comunitàries entregades a Ucraïna. Un enfocament molt convenient a les portes d’un cicle electoral que podria catapultar els partits europeus més contraris al suport a Kíiv.
Desplegament policial "de màxims" a Barcelona per una triple convocatòria Blocus
El Gran Germà Eduardo Inda et vigila
Si amb la notícia que Ok Diario havia pagat 242.000 euros per la defensa de Koldo García no n'hi hagués prou per fer arquejar les celles més amunt de l’oval de la cara, de pura exclamació, s'hi suma una circumstància que converteix l’afer en més llardós. Resulta que el director d’Eldiario.es, Ignacio Escolar, es va reunir amb l’advocada de García, Leticia de la Hoz, que és qui va cobrar les factures per part del digital d’Eduardo Inda. La més sucosa, oh casualitat, coincidia amb la data en què el mitjà va entrevistar-lo perquè estirés la flassada i exposés les misèries del PSOE. En acabat d'aquella trobada, un home corpulent va abordar Escolar per dir-li que li havia estat fent fotografies per ordres del director d’Ok Diario. Pocs minuts després, li vibrava el mòbil. Era Inda, amb un missatge tan breu com inquietant: “Ho, ho”. Una estona més tard, apareixien publicades les fotos i es deia que Eldiario.es estava fabricant una bola i havien “falsejat els conceptes” de les fac
Bones interpretacions en un Flaix de Tardor una mica decebedor
Amb els Jocs Olímpics del 1992, Barcelona va guanyar una repercussió mundial que la va convertir en un destí turístic celebrat per uns quants i condemnat per uns altres quants. Però, a més a més, va perdre el que havia estat una celebració cultural durant quatre anys d’altíssim nivell internacional gràcies als Festivals de Tardor que va dirigir Mario Gas i el Festival Olímpic de les Arts. Des d’aleshores, Barcelona aixecava el teló sense un relleu especial més enllà de les més o menys encisadores propostes del teatre públic i privat.