Previous Día anterior
Día siguiente Next
Previous
Next
Portada del periodico Ara:
Newspaper website Sitio web




Recognized text:
EL CCIONS 21-D
ANALISI DEJORDI MUÑOZ
L'independentisme pot
superar el 50% el 21-D?
Els tribunals dicten
l'inici de campanva
ara.cat
AISILIEEN 2EITribunal Suprem decideix avuPuigdemont i quatre membres
MADRID
BRUSSEL LES
si deixa en llibertat sota fiança
els vuit consellers i els Jordis
del seu Govern tornen a declarar
avui davant la justícia belga
130 EURCOs
CARME
COLOMINA
Vivim en un món on la
misogínia criminalitza la
victima I vivimen un món
on es criminalitzen colors:
a Catalunya, el groe
A BRANCHADELL
prjessir de lo UAB
10.000MUSECS A LAPLACAESPANYA
Edmon Colomervaser un dels directors ue ahir van convertir en un clam de llbertat pels presos polities les veusi els instruments
de 10.000 cantaires i intèrprets convocats a la plaça Espanya de Barcelona per Omnium iMusics per la Llibertat. ERE a
L'independentisme hauria
de tenir el seny de no
presentar el 21-D com
un plebiscit que té molts
números de perdre
Les tarifes del
ECONOMIA
E.GIMENEZSALINAS sector sociosanitari
EL NEGOCI DE LES
eeetener
en suspens pel 155
MONEY MULES
Si en el passat no es va
La prescripció infermera i la llei
d'accés universal, també afectades
Molts joves cedeixen els seus
comptes per blanquejar diners
2018 seran necessàries
no una sinó múltiples
mediacions

Noticias
  • I així és com un poble petit es fa gran: Prades llueix per l'eclipsi
    Amb un pressupost discret –el que té un poble de muntanya de només 644 habitants–, organitzar l'arribada de milers de visitants per veure l'eclipsi no era gens fàcil. Però Prades (Baix Camp) ho va aconseguir. La Generalitat s'havia compromès en ajudar només els municipis escollits com a punts d'observació que, entre altres requisits, havien de tenir més de 3.000 habitants i més de 55 segons d'eclipsi total. Prades, que gaudeix de l'acreditació d'un dels millors cels de Catalunya, quedava fora. Ni un euro. "No ens ha ajudat ningú", lamentava aquest dijous l'alcaldessa, Lídia Bargas.
  • L'Estat dona el vistiplau a la pròrroga de la central nuclear d'Almaraz fins al 2030
    La central nuclear d'Almaraz guanya temps. El govern espanyol ha autoritzat aquest divendres l'ampliació de la vida útil dels seus dos reactors després de l'informe favorable d'ara fa un mes del Consell de Seguretat Nuclear. Així, tal com s'ha publicat en el Butlletí Oficial de l'Estat (BOE), el ministeri per a la Transició Ecològica i del Repte Demogràfic ha renovat l'autorització d'explotació de les unitats I i II de la planta fins al 8 de juny de 2030. Val a recordar que, fins ara, la central nuclear extremenya tenia permís per operar un reactor fins al 2027 i un altre fins al 2028, sent la primera que havia de tancar de l'Estat.
  • L'ultra Nigel Farage revalida l'escó al Parlament britànic després de superar el peculiar comte Cara de Cubell d’Escombraries
    Nigel Farage ha revalidat aquest divendres el seu escó a la Cambra dels Comuns per la circumscripció de Clacton, a l’est d’Anglaterra, amb 22.239 vots, més que els 21.225 que hi va obtenir a les eleccions generals del 2024. La participació ha estat del 44%. El líder ultra, de Reform UK, havia provocat les eleccions parcials després de dimitir com a diputat el juliol, en plena investigació sobre presumptes irregularitats en la declaració de donacions.
  • Bobi Wine, la veu dissident que ara ressona des de l'exili
    Bobi Wine, el principal mal de cap del règim ugandès, és conegut per haver passat de combinar la seva veu amb l’afrobeat en cançons reivindicatives a fer-la sentir entre les parets del parlament nacional. Allà es va convertir, entre el 2017 i el 2021, en un dels principals altaveus contra la repressió del govern. Després d'anys denunciant cançó a cançó i des del seu escó els abusos de Yoweri Museveni, l'etern president d'Uganda, el polifacètic líder opositor es troba actualment exiliat als Estats Units.
  • Guillem Albà: “De gran hi he tornat diverses vegades, sempre atret pels bons records”
    Quan el pallasso i creador escènic Guillem Albà tenia vora sis anys, els seus pares actuaven amb la companyia de teatre de titelles L’Estaquirot Teatre: “Feien gires d’estiu expressament per dur-nos amb ells, al meu germà i a mi, i poder estar junts, també amb els avis, fins a l’hora de la representació, que llavors anàvem tots a veure la funció”, recorda. S’estaven uns dies a diferents pobles de la costa com Calella, Sant Feliu o Palamós, però ell sempre ha associat aquells estius a Blanes. Admet que no podria explicar amb tota mena de detalls com és Blanes, tot i que de gran hi ha tornat, sempre atret pel record d’aquells dies de vacances.