Previous Día anterior
Día siguiente Next
Previous
Next
Portada del periodico Ara:
Newspaper website Sitio web




Recognized text:
EL CCIONS 21-D
ANALISI DEJORDI MUÑOZ
L'independentisme pot
superar el 50% el 21-D?
Els tribunals dicten
l'inici de campanva
ara.cat
AISILIEEN 2EITribunal Suprem decideix avuPuigdemont i quatre membres
MADRID
BRUSSEL LES
si deixa en llibertat sota fiança
els vuit consellers i els Jordis
del seu Govern tornen a declarar
avui davant la justícia belga
130 EURCOs
CARME
COLOMINA
Vivim en un món on la
misogínia criminalitza la
victima I vivimen un món
on es criminalitzen colors:
a Catalunya, el groe
A BRANCHADELL
prjessir de lo UAB
10.000MUSECS A LAPLACAESPANYA
Edmon Colomervaser un dels directors ue ahir van convertir en un clam de llbertat pels presos polities les veusi els instruments
de 10.000 cantaires i intèrprets convocats a la plaça Espanya de Barcelona per Omnium iMusics per la Llibertat. ERE a
L'independentisme hauria
de tenir el seny de no
presentar el 21-D com
un plebiscit que té molts
números de perdre
Les tarifes del
ECONOMIA
E.GIMENEZSALINAS sector sociosanitari
EL NEGOCI DE LES
eeetener
en suspens pel 155
MONEY MULES
Si en el passat no es va
La prescripció infermera i la llei
d'accés universal, també afectades
Molts joves cedeixen els seus
comptes per blanquejar diners
2018 seran necessàries
no una sinó múltiples
mediacions

Noticias
  • L’expansió fervent de l’orfeonisme (1917)
    Del discurs abrandat del mestre Joan Llongueres (Barcelona, 1880-1953) en la primera Festa dels Orfeons de Catalunya (27-V-1917), transcrit a Revista Musical Catalana (VI-VII-1917). Nou anys després –demà commemoren el centenari a l’Auditori– fundaven a Hostafrancs l’Orfeó Atlàntida sota la direcció d’un músic també entusiasta, Normand Soler. A inicis del segle XX prenia embranzida el món dels orfeons, molt vinculat al catalanisme cultural de les classes mitjanes i treballadores. L’orfeònic Cant de la Senyera suplia Els Segadors quan aquest himne era prohibit.
  • Escopinades d’ultranacionalistes israelians a la Ciutat Vella de Jerusalem
    La Ciutat Vella de Jerusalem, nucli emmurallat i sagrat per a jueus, musulmans i cristians, ha tornat a convertir-se en un embut de càntics ultranacionalistes, empentes i insults. Des de les dotze del migdia, milers de joves jueus ultranacionalistes, molts d’ells colons arribats de diferents punts d’Israel i de Cisjordània, han inundat els carrers estrets del barri musulmà durant la seva celebració del Dia de Jerusalem, la jornada amb què Israel commemora la conquesta de Jerusalem Est el 1967, la part de la ciutat de majoria musulmana. El resultat, un any més, ha estat una demostració de força carregada de tensió, intimidació i violència verbal contra palestins, activistes i periodistes. Enmig del caos del matí, diversos grups de voluntaris del moviment judeoàrab en contra de l’ocupació Standing Together intentaven fer de barrera humana entre els grups ultranacionalistes i els palestins.
  • 'La vida en espera', un còmic de Paco Roca i Rodrigo Terrasa
  • Pancartes contra Florentino, xiulets i un nou escàndol amb Mbappé
    El Santiago Bernabéu ha dictat sentència. Bé, una part, perquè per rebre un Oviedo ja de Segona Divisió l'estadi del Madrid tenia l'entrada més fluixa de la temporada. No ajudava que fossin les festes de San Isidro i els mals resultats de l'equip d'Álvaro Arbeloa. Però els espectadors que han decidit fer un acte de fe i anar a l'estadi de La Castellana han xiulat tots els jugadors després d'una segona temporada sense guanyar cap títol. Kylian Mbappé, suplent, ha rebut més que cap altre futbolista i ha acabat provocant un nou escàndol al final del partit ha demanat parlar amb la premsa i ha llançat uns quants dards cap a Arbeloa. Florentino Pérez no té ni un dia de calma, darrerament.
  • Cristhian Stuani fa possible l'impossible i el Girona creu en la permanència
    Amb tot el que ha fet pel Girona i encara li quedaven coses per fer. Si els gironins aconsegueixen la permanència, ja cal que tiri endavant el projecte de l'estàtua a Cristhian Stuani que fa anys que es demana. L'uruguaià, com a Vallecas, i com tantes vegades en nou anys, va aparèixer per empatar davant la Reial Societat un partit que feia olor de derrota (1-1). Infiltrat i sense entrenar-se, ha marcat dos gols i ha evitat dues derrotes amb quatre dies de diferència. Amb aquest resultat, l'equip blanc-i-vermell s'escapa del descens i es col·loca quinzè, amb un punt de marge. I, el més rellevant, continua depenent d'ell mateix.