Previous Día anterior
Día siguiente Next
Previous
Next
Portada del periodico Ara:
Newspaper website Sitio web




Recognized text:
EL CCIONS 21-D
ANALISI DEJORDI MUÑOZ
L'independentisme pot
superar el 50% el 21-D?
Els tribunals dicten
l'inici de campanva
ara.cat
AISILIEEN 2EITribunal Suprem decideix avuPuigdemont i quatre membres
MADRID
BRUSSEL LES
si deixa en llibertat sota fiança
els vuit consellers i els Jordis
del seu Govern tornen a declarar
avui davant la justícia belga
130 EURCOs
CARME
COLOMINA
Vivim en un món on la
misogínia criminalitza la
victima I vivimen un món
on es criminalitzen colors:
a Catalunya, el groe
A BRANCHADELL
prjessir de lo UAB
10.000MUSECS A LAPLACAESPANYA
Edmon Colomervaser un dels directors ue ahir van convertir en un clam de llbertat pels presos polities les veusi els instruments
de 10.000 cantaires i intèrprets convocats a la plaça Espanya de Barcelona per Omnium iMusics per la Llibertat. ERE a
L'independentisme hauria
de tenir el seny de no
presentar el 21-D com
un plebiscit que té molts
números de perdre
Les tarifes del
ECONOMIA
E.GIMENEZSALINAS sector sociosanitari
EL NEGOCI DE LES
eeetener
en suspens pel 155
MONEY MULES
Si en el passat no es va
La prescripció infermera i la llei
d'accés universal, també afectades
Molts joves cedeixen els seus
comptes per blanquejar diners
2018 seran necessàries
no una sinó múltiples
mediacions

Noticias
  • Un milicià de la cultura (1937)
    De l’última crònica des del front de guerra que va publicar Agustí Cabruja (Salt, 1909 - Mèxic, 1983) en el diari gironí L’Autonomista (15-XII-1937), tot i que el 25 d’abril del 1938 encara va publicar una entrevista amb una autoritat militar a la Seu d’Urgell. Avui, en els Serveis Territorials de Cultura a Girona hi ha una taula rodona sobre revistes en català a les comarques gironines moderada per Lluís Costa, director de la Càtedra Hipòlit Nadal i Mallol (UdG). Sobre Agustí Cabruja, el professor Josep Maria Figueres ha publicat fa poc un article dins l’obra L’exili dels periodistes (Documenta Universitària, 2025).
  • El Barça fa fallida a Bolonya en 100 segons per oblidar
    Un Barça sense els recursos per ser regular va perdre a la pista del Virtus de Bolonya (85-80). Les errades en els últims 100 segons van evitar el triomf del conjunt culer. L'equip blaugrana, que porta setmanes donant símptomes d'un desgast extrem, acumula quatre derrotes en els últims cinc partits europeus.
  • Cuba abat quatre tripulants d'una embarcació civil dels EUA
    La Tropa Guardafrontera de Cuba ha abatut aquest dimecres quatre tripulants d'una llanxa ràpida procedent dels Estats Units. Segons la versió del ministeri de l'Interior, l'embarcació no ha obeït quan se li ha ordenat que s'aturés, ja que es trobava de forma "infractora" en aigües territorials del país caribeny. Quan els agents de la força militar es dirigien cap a la llanxa estatunidenca per identificar els tripulants, han obert foc contra els efectius cubans i han ferit el comandant. Ha estat llavors quan ha començat l'enfrontament, que ha acabat amb quatre integrants de la llanxa ràpida morts i un total de set ferits, sis de l'embarcació civil i un militar cubà.
  • Els documents del 23-F apuntalen la versió oficial del cop d'estat
    Tots els colpistes deien que parlaven en nom del rei. El general Alfonso Armada, el tinent general Jaime Milans del Bosch i també el tinent coronel Antonio Tejero. Però ningú ha pogut demostrar mai que tinguessin el vistiplau de Joan Carles I per intentar el cop d'estat del 23 de febrer del 1981. Els 153 documents que ha desclassificat el govern espanyol aquest dimecres, de fet, abonen la tesi oficial, que el rei va ser un dels salvadors de la democràcia, el títol oficiós que li van assignar a partir d'aquell dia. El rei va parlar amb Milans del Bosch i amb Armada per exigir-los que deposessin la seva actitud i el seu secretari personal, Sabino Fernández Campo, ho va fer amb Tejero, que en una d'aquelles casualitats que semblen dignes de les teories de la conspiració, ha mort aquest mateix dimecres als 93 anys.
  • No hi són tots els que ho són
    Fa uns dies els arqueòlegs han descobert unes restes subterrànies en un hotel del centre de Barcelona que canvien radicalment el mapa de l’antiga Bàrcino. Per les pedres trobades, els científics han arribat a la conclusió que el fòrum no seguia la direcció nord-sud, sinó l'est-oest. Tot un capgirament per a la història antiga de la capital i una merescuda eufòria dels excavadors. Doncs bé, les desclassificacions dels papers del 23-F no han causat cap alegria ni gairebé cap sorpresa: no només perquè no s’ha canviat el mapa oficial establert sobre el cop d’estat fallit, sinó que les poques pedres noves trobades només confirmen que a la presó hi van anar a parar tots els que ho eren, però que no hi eren tots els que ho eren.