Sitio webEL CCIONS 21-D ANALISI DEJORDI MUÑOZ L'independentisme pot superar el 50% el 21-D? Els tribunals dicten l'inici de campanva ara.cat AISILIEEN 2EITribunal Suprem decideix avuPuigdemont i quatre membres MADRID BRUSSEL LES si deixa en llibertat sota fiança els vuit consellers i els Jordis del seu Govern tornen a declarar avui davant la justícia belga 130 EURCOs CARME COLOMINA Vivim en un món on la misogínia criminalitza la victima I vivimen un món on es criminalitzen colors: a Catalunya, el groe A BRANCHADELL prjessir de lo UAB 10.000MUSECS A LAPLACAESPANYA Edmon Colomervaser un dels directors ue ahir van convertir en un clam de llbertat pels presos polities les veusi els instruments de 10.000 cantaires i intèrprets convocats a la plaça Espanya de Barcelona per Omnium iMusics per la Llibertat. ERE a L'independentisme hauria de tenir el seny de no presentar el 21-D com un plebiscit que té molts números de perdre Les tarifes del ECONOMIA E.GIMENEZSALINAS sector sociosanitari EL NEGOCI DE LES eeetener en suspens pel 155 MONEY MULES Si en el passat no es va La prescripció infermera i la llei d'accés universal, també afectades Molts joves cedeixen els seus comptes per blanquejar diners 2018 seran necessàries no una sinó múltiples mediacions
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
Per què la poesia de Segimon Serrallonga ha viscut tant de temps amagada?
El primer que em ve al cap després de llegir aquest eloqüent volum de 800 pàgines és una pregunta: ¿com és que l’obra lírica de Segimon Serrallonga (Torelló, 1930 - Badalona, 2002) ha viscut tant de temps amagada? En coneixíem, per descomptat, algunes realitzacions, però la majoria d’aquestes poesies restava per descobrir. La impressió que ens produeix ara l’obra fa caure d’esquena, si bé és cert que conté peces de lírica altíssima i d’altres d’intenció –no pas d’escriptura– força més corretjuda.
Els danys col·laterals del nou crèdit del Barça amb Goldman Sachs
Quan d'aquí uns anys el Camp Nou estigui acabat i funcioni a ple rendiment, és molt probable que tots els retards i contratemps que hi ha hagut en la remodelació quedin en l'oblit. O que es recordin com a simples anècdotes. Però per arribar a aquest extrem encara falta molt de temps. Ni tan sols ara, que s'està a la teòrica recta final, es respira tranquil·litat en un club que no pot permetre's més demores en aquest últim tram de la reforma.
"Els pares dels teus amics són un dels elements més determinants de la teva trajectòria professional"
Matthew O. Jackson (Elmhurst, Illinois, 1962) ocupa la càtedra William D. Eberle d'economia de la prestigiosa Universitat de Stanford, als Estats Units. Les seves investigacions se centren en la presa de decisions dels agents econòmics i les seves conseqüències sobre la societat, i posa especial èmfasi en el paper que juguen les connexions entre els diferents individus de la societat. La seva recerca es considera pionera i extremadament influent en aquesta àrea d'estudi, un fet que li va valdre ser investit doctor honoris causa per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) aquest mes d'octubre.
Ciberatacs i amenaces de bomba: sembrar el caos sense declarar una guerra convencional
Supermercats amb els sistemes de refrigeració sabotejats, un banc de sang víctima d'un ciberatac, avions comercials amenaçats amb bombes –i ara també alguns mitjans de comunicació–, dades bancàries i personals de milers de ciutadans de Moldàvia exposades, robatoris milmilionaris de criptomonedes... Europa ha encadenat darrerament un seguit d'incidents de naturalesa molt diversa que pregonen una mateixa inquietud: fins a quin punt es pot desestabilitzar una societat sense declarar-li la guerra? Som conscients els ciutadans europeus de les nostres vulnerabilitats, derivades en bona part de la interconnexió de les nostres vides?
Les batalles que amaga el 29-N a Catalunya
Catalunya, com va passar el 2019, tornarà a ser un territori clau de cara a les pròximes eleccions generals. Fa tres anys els socialistes van aconseguir retenir el govern espanyol gràcies, essencialment, a com va votar l'electorat català, on el PSC va guanyar les eleccions. De cara al 29-N, totes les enquestes li pronostiquen una altra victòria a la candidatura que aquesta vegada encapçalarà Jordi Hereu, però sense que sigui tan fulgurant com fa tres anys. ERC, per exemple, és el partit que se li acosta més, mentre que Comuns es desplomaria, i es condemnarien les esquerres a perdre representants. La cursa electoral fins al 29 de novembre farà aflorar les disputes en clau catalana que no estan tallades pel mateix patró que les estatals.