Sitio webEL CCIONS 21-D ANALISI DEJORDI MUÑOZ L'independentisme pot superar el 50% el 21-D? Els tribunals dicten l'inici de campanva ara.cat AISILIEEN 2EITribunal Suprem decideix avuPuigdemont i quatre membres MADRID BRUSSEL LES si deixa en llibertat sota fiança els vuit consellers i els Jordis del seu Govern tornen a declarar avui davant la justícia belga 130 EURCOs CARME COLOMINA Vivim en un món on la misogínia criminalitza la victima I vivimen un món on es criminalitzen colors: a Catalunya, el groe A BRANCHADELL prjessir de lo UAB 10.000MUSECS A LAPLACAESPANYA Edmon Colomervaser un dels directors ue ahir van convertir en un clam de llbertat pels presos polities les veusi els instruments de 10.000 cantaires i intèrprets convocats a la plaça Espanya de Barcelona per Omnium iMusics per la Llibertat. ERE a L'independentisme hauria de tenir el seny de no presentar el 21-D com un plebiscit que té molts números de perdre Les tarifes del ECONOMIA E.GIMENEZSALINAS sector sociosanitari EL NEGOCI DE LES eeetener en suspens pel 155 MONEY MULES Si en el passat no es va La prescripció infermera i la llei d'accés universal, també afectades Molts joves cedeixen els seus comptes per blanquejar diners 2018 seran necessàries no una sinó múltiples mediacions
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
"Coexistim amb els marroquins perquè no els poden deportar a tots"
La Kesia Barranco va arribar a Torre Pacheco fa més de dues dècades provinent del seu País Basc natal. Ho va fer acompanyada de la seva parella, un home marroquí amb qui va muntar la seva vida en aquest petit municipi murcià. Ara té 38 anys i és una de les cares visibles de les reivindicacions de la comunitat musulmana. Sobretot després que un grup d'homes apallissessin el seu fill, l'Ismael, que tenia 15 anys, per la seva aparença física. Una agressió que va arribar dos dies després que tres nois d'origen marroquí robessin –i un d'ells agredís– un home de 68 anys, el Domingo, mentre passejava tranquil·lament pel municipi. Un incident que va fer que la ultradreta es llencés als carrers de Torre Pacheco.
El futur de l'estat del benestar
Aquests últims temps hem parlat molt de l'estat del benestar, però sense esmentar-lo directament. És a dir, hem parlat de la reclamació de millores a l'educació o la sanitat, de la pujada de les pensions, dels problemes de serveis bàsics per l'augment sobtat de la població... En el dossier d'aquesta setmana alcem la mirada i ens plantegem si, així com està ara, l'estat de benestar continua sent sostenible. Per una banda, mirem com ha evolucionat la despesa en aquestes àrees en els últims anys, i, per l'altra, parlem amb experts per analitzar què farà falta en el futur per assegurar que el sistema no s'ensorri. També mirem el que està passant en el que havia sigut un dels fars d'aquest model, la societat sueca, que també està veient com falla el sistema després de les reformes dels noranta.
Espanya s'interessa per Sílvia Orriols
"Sílvia Orriols: la xenófoba que odia a España y arrasa en las encuestas". Amb aquest suggeridor titular va anunciar La Sexta el reportatge que va emetre sobre la líder d'Aliança Catalana la setmana passada. No és la primera entrevista que concedeix a un mitjà de comunicació espanyol. Altres mitjans, alguns de caràcter espanyolista com OK Diario i Crónica Global, també l'han entrevistat en els últims mesos, amb ella responent sempre en català. L'interès, però, no ve d'ara.
El Japó bat el rècord històric de deute públic mentre accelera l’expansió de la despesa
El Japó va tancar el 2025 amb un rècord històric de deute públic, que es va situar en 1.342,17 bilions de iens (uns 8,6 bilions d’euros), segons dades publicades aquesta setmana pel ministeri de Finances. La xifra, que supera àmpliament el doble del producte interior brut del país –d’uns 660 bilions de iens (4,2 bilions d’euros)–, arriba en un moment clau, amb el nou govern acabant de sortir de les urnes apostant per una política fiscal clarament expansiva mentre el Banc del Japó inicia una normalització gradual dels tipus d’interès.
Les illes Svalbard, l’altre punt estratègic en la lluita pel control de l’Àrtic
Les amenaces de Donald Trump d'envair Groenlàndia han posat en alerta altres països amb presència a l'Àrtic. No pas perquè tinguin por d'una invasió de l'exèrcit estatunidenc, sinó perquè tota l'embrolla del mes de gener al voltant de l'illa àrtica ha posat contra les cordes la unitat i la fortalesa de l'OTAN i ha afegit inestabilitat a una regió cada cop més cobdiciada per les grans potències. Un dels altres territoris estratègics de la regió és l'arxipèlag Svalbard, que pertany a Noruega, tot i que Oslo també veu perillar la seva sobirania, com Dinamarca amb Groenlàndia, malgrat que també és un membre de l'Aliança Atlàntica.