Sitio webEL CCIONS 21-D ANALISI DEJORDI MUÑOZ L'independentisme pot superar el 50% el 21-D? Els tribunals dicten l'inici de campanva ara.cat AISILIEEN 2EITribunal Suprem decideix avuPuigdemont i quatre membres MADRID BRUSSEL LES si deixa en llibertat sota fiança els vuit consellers i els Jordis del seu Govern tornen a declarar avui davant la justícia belga 130 EURCOs CARME COLOMINA Vivim en un món on la misogínia criminalitza la victima I vivimen un món on es criminalitzen colors: a Catalunya, el groe A BRANCHADELL prjessir de lo UAB 10.000MUSECS A LAPLACAESPANYA Edmon Colomervaser un dels directors ue ahir van convertir en un clam de llbertat pels presos polities les veusi els instruments de 10.000 cantaires i intèrprets convocats a la plaça Espanya de Barcelona per Omnium iMusics per la Llibertat. ERE a L'independentisme hauria de tenir el seny de no presentar el 21-D com un plebiscit que té molts números de perdre Les tarifes del ECONOMIA E.GIMENEZSALINAS sector sociosanitari EL NEGOCI DE LES eeetener en suspens pel 155 MONEY MULES Si en el passat no es va La prescripció infermera i la llei d'accés universal, també afectades Molts joves cedeixen els seus comptes per blanquejar diners 2018 seran necessàries no una sinó múltiples mediacions
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
A Lamine Yamal ja no li diuen «'¿Qué pone en tu DNI?'»
Algú ha fet molt de zoom i s’hi ha deixat un parell de diòptries per explicar que Lamine Yamal, a les seves botes de jugar al Mundial, hi duu unes petites banderes del Marroc (pel pare) i de Guinea (per la mare), però no la d’Espanya. Tant és que a l’equipament de la selecció l’escut i la bandera apareguin pertot: els essencialistes no li perdonen aquesta traïció a la pàtria. Així ho plasma Cristian Campos en una columna a El Español titulada “No me importa lo que diga el DNI de Lamine Yamal”. L’autor assegura –sense haver-li preguntat a l’interessat– que si el Marroc fos una potència en futbol, el del Barça lluiria aleshores la samarreta del país àrab (i amazic). Sí, fan bé d’obrir les finestres, perquè el tuf islamofòbic es comença a notar i no és plaent. Campos considera més espanyol Ilia Topuria, nascut a Alemanya i d’origen georgià, que el de Rocafonda. Que el lluitador sigui simpatitzant de Vox és una dada de context que potser ajuda a entendre els peculiars
A la contra
L'estiu comença amb onada de calor: serà la tònica dels pròxims mesos?
Després de la calor intensa dels últims dies i de viure la primavera més càlida des que es tenen registres, l'estiu astronòmic començarà oficialment aquest diumenge a les 10:24 hores, malgrat que sembla que fa setmanes que s'ha instal·lat. I ho farà per la porta gran, ja que també arrencarà la primera onada de calor de l'any. L'anticicló i la glopada d'aire càlid provinent del nord de l'Àfrica s'enfortiran, impulsats pels vents del sud que provocaran una borrasca ubicada a l'Atlàntic.
"Cadis és un lloc indecent": el diari de bord d'un vaixell francès del 1714
La memòria d’un vaixell resta entre les seves taules de fusta, de babord a estribord, però la seva crònica, en canvi, en les vivències d’uns mariners acostumats a la mar i a l’oblit. La història del Grand-Dauphin, un dels primers vaixells mercants francesos en fer la volta al món, es coneixia, des de la seva sortida del port de Saint-Malo (nord de França) a principis del segle XVIII, fins a les seves estades a Cadis, Xile, el Perú, i, en acabar, la Xina i Indonèsia. Tanmateix, el record dels cent quaranta homes que van habitar aquest monstre de tres-centes cinquanta tones d’embarcació havia quedat en una anècdota perduda en el pou caduc del temps. Fins ara. L’antiquari i col·leccionista Jean-François Letenneur descobreix l’any 2000 el llibre de bord, arxivat des del 20 de maig de l’any 1717. Letenneur en va fer un estudi exhaustiu per determinar el seu interès històric i entregar-lo, enguany, al Museu Marítim de Saint-Malo, on actualment s’analitza per a la seva exhibició pública
Terres rares: el monopoli xinès per fer tremolar l'economia
L’any 1964, la Xina va descobrir tres armes amb les quals fer tremolar el món. Al desert de Lop Nor, a Xinjiang, el govern xinès va detonar amb èxit per primer cop una bomba atòmica. A les impremtes de Pequín, el Partit va publicar la primera edició del llibre vermell de Mao. Una arma nuclear i una arma ideològica. Aquell any, però, geòlegs xinesos també van descobrir l’arma econòmica més potent que la Xina té en l’actualitat. Sota les roques àrides del desert de la Mongòlia Interior, s’amagava el dipòsit de terres rares més gran del món.