Sitio webEL CCIONS 21-D ANALISI DEJORDI MUÑOZ L'independentisme pot superar el 50% el 21-D? Els tribunals dicten l'inici de campanva ara.cat AISILIEEN 2EITribunal Suprem decideix avuPuigdemont i quatre membres MADRID BRUSSEL LES si deixa en llibertat sota fiança els vuit consellers i els Jordis del seu Govern tornen a declarar avui davant la justícia belga 130 EURCOs CARME COLOMINA Vivim en un món on la misogínia criminalitza la victima I vivimen un món on es criminalitzen colors: a Catalunya, el groe A BRANCHADELL prjessir de lo UAB 10.000MUSECS A LAPLACAESPANYA Edmon Colomervaser un dels directors ue ahir van convertir en un clam de llbertat pels presos polities les veusi els instruments de 10.000 cantaires i intèrprets convocats a la plaça Espanya de Barcelona per Omnium iMusics per la Llibertat. ERE a L'independentisme hauria de tenir el seny de no presentar el 21-D com un plebiscit que té molts números de perdre Les tarifes del ECONOMIA E.GIMENEZSALINAS sector sociosanitari EL NEGOCI DE LES eeetener en suspens pel 155 MONEY MULES Si en el passat no es va La prescripció infermera i la llei d'accés universal, també afectades Molts joves cedeixen els seus comptes per blanquejar diners 2018 seran necessàries no una sinó múltiples mediacions
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
George Clooney no farà més petons a actrius en pel·lícules arran d'una "conversa" amb la seva dona
Els anys en què George Clooney exercia de galant cinematogràfic han quedat enrere. El protagonista de Jay Kelly, pel·lícula que aspira a aconseguir nominacions als Oscars d'aquest any, ha explicat que no té cap mena d'interès a participar en cintes de caràcter romàntic i que "no farà petons" a actrius en pantalla. En una entrevista al Daily Mail, assegura que va prendre aquesta decisió després d'una conversa amb la seva dona, Amal, amb qui es va casar el 2014 a Venècia.
Les dolentes de la pel·lícula
Moltes dones estem acostumades a sentir-nos més dolentes que la tinya. I no per matar cadells de gat, ni per estafar robant diners públics. No, no, no. Senzillament per tocar el crostó a qui se’ns cola a la cua del pa (ja s'està emprenyant, què s’ha pensat!), per assenyalar que és absurd que hi hagi biquinis de nena amb la part de dalt (ja està una altra vegada generant mal rotllo, què s’ha pensat!), per plantar-nos i dir que ja n’hi ha prou de dir perdó, deixem-ho estar o oblidem-ho per arreglar les coses i que a partir d’ara ho digui qui l’ha espifiat (antipàtica, cruel, creguda, soberga, insensible, què s'ha pensat!). Per demanar que volem vacances, una excedència o la baixa o que algú altre vagi a comprar al súper o que deixin d’assetjar-nos (egoista, insolidària, exagerada, què s’ha pensat!). O per divorciar-nos o fer qualsevol canvi important de vida (mira-la, què s’ha pensat!).
Els 210.000 M€ russos que té la UE: per què Bèlgica bloqueja l'enviament d'aquests diners a Ucraïna?
La Unió Europea vol continuar ajudant Ucraïna, però sense rascar-se més la butxaca. La solució que fa temps que proposa la Comissió Europea, i a la qual ara ja donen suport una gran majoria d'estats membres, és destinar a Kíiv els fons russos que estan congelats al bloc europeu. Tanmateix, hi ha un obstacle que no aconsegueixen vèncer: l'oposició de Bèlgica.
Sobremedicar davant la falta de psicòlegs: 15 milions d'antidepressius prescrits en una dècada a Catalunya
Gairebé mig milió de catalans van rebre atenció especialitzada per trastorns de salut mental entre el 2010 i el 2019, abans que la pandèmia incrementés el malestar emocional de la ciutadania. Durant aquest període es van prescriure 67 milions de medicaments per tractar aquestes malalties, dels quals una cinquena part van ser només antidepressius. Això són 15,7 milions d'antidepressius en 10 anys, segons un estudi liderat per l’Hospital Clínic de Barcelona. Es tracta de la fotografia més precisa feta fins ara de l'estat de l'atenció a la salut mental a Catalunya, de la qual es deriven conclusions com que la manca de professionals és cada cop més gran i que hi ha una elevada "càrrega prescriptiva" que, en part, busca resoldre la falta de professionals del sistema.
El rei Felip VI reivindica des de l'Hospitalet la immigració davant "els sectarismes"
La gestió de la immigració està centrant la política catalana i l'espanyola, en un debat condicionat per l'auge de l'extrema dreta d'Aliança Catalana i Vox. El rei d'Espanya també hi vol dir la seva, des del seu paper institucional i d’aparent àrbitre que vol exercir després de prendre partit al llarg del Procés. Felip VI ha aterrat aquest dilluns a Catalunya per commemorar el centenari de la concessió del títol de ciutat a l’Hospitalet de Llobregat, i des d’aquí ha volgut reivindicar les passades onades migratòries de la resta de l’Estat en ple franquisme, així com les més recents procedents de l’Àfrica i l'Amèrica Llatina, arremetent contra el "sectarisme". Un centenar de manifestants de l’ANC i contraris a la monarquia han protestat contra la visita, mentre que un centenar i escaig de monàrquics han participat en la benvinguda i salutacions controlades al mil·límetre.