Previous Día anterior
Día siguiente Next
Previous
Next
Portada del periodico Ara:
Newspaper website Sitio web




Recognized text:
EL CCIONS 21-D
ANALISI DEJORDI MUÑOZ
L'independentisme pot
superar el 50% el 21-D?
Els tribunals dicten
l'inici de campanva
ara.cat
AISILIEEN 2EITribunal Suprem decideix avuPuigdemont i quatre membres
MADRID
BRUSSEL LES
si deixa en llibertat sota fiança
els vuit consellers i els Jordis
del seu Govern tornen a declarar
avui davant la justícia belga
130 EURCOs
CARME
COLOMINA
Vivim en un món on la
misogínia criminalitza la
victima I vivimen un món
on es criminalitzen colors:
a Catalunya, el groe
A BRANCHADELL
prjessir de lo UAB
10.000MUSECS A LAPLACAESPANYA
Edmon Colomervaser un dels directors ue ahir van convertir en un clam de llbertat pels presos polities les veusi els instruments
de 10.000 cantaires i intèrprets convocats a la plaça Espanya de Barcelona per Omnium iMusics per la Llibertat. ERE a
L'independentisme hauria
de tenir el seny de no
presentar el 21-D com
un plebiscit que té molts
números de perdre
Les tarifes del
ECONOMIA
E.GIMENEZSALINAS sector sociosanitari
EL NEGOCI DE LES
eeetener
en suspens pel 155
MONEY MULES
Si en el passat no es va
La prescripció infermera i la llei
d'accés universal, també afectades
Molts joves cedeixen els seus
comptes per blanquejar diners
2018 seran necessàries
no una sinó múltiples
mediacions

Noticias
  • La Caputxinada del 1966
    De la periodista i escriptora Montserrat Roig (Barcelona, 1946 - 1991) a Triunfo (20-III-1976). Traducció pròpia. Aquesta setmana ha fet seixanta anys de l’assemblea reunida al convent dels Caputxins de Sarrià (Barcelona) per fundar el Sindicat Democràtic d'Estudiants de la Universitat de Barcelona (SDEUB). Una iniciativa, reprimida per la dictadura, que va contribuir a l’embranzida de l’oposició al règim franquista.
  • Un Barça desfigurat per les baixes entra en descomposició
    Un Barça desfigurat per les baixes va perdre contra el Hapoel Tel-Aviv (75-80). L'equip blaugrana va patir la sisena derrota en els últims set partits de l'Eurolliga, la quarta consecutiva. Sense encert en el tir exterior i amb moltes menys assistències que habitualment, el conjunt culer no va poder competir contra el rival israelià. "Estem en una situació molt difícil. Tot s'ha girat com un mitjó. Ens passa de tot i tenim ansietat. Les derrotes fan mal i hem entrat en una situació complicada", va reconèixer Xavi Pascual.
  • La campanya al Barça s'acaba amb un intercanvi de retrets
    La campanya electoral a la presidència del Barça ja s'ha acabat. La jornada de reflexió arriba després que els candidats Joan Laporta i Víctor Font dediquessin el divendres a fer els últims actes per esgarrapar vots entre els indecisos. Les promeses, les propostes i els projectes queden ara en l'imaginari d'una massa social que diumenge haurà de decidir si revalida el mandat de Laporta o aposta pel canvi que proposa Font.
  • Per què Netanyahu ha decidit atacar l'Iran ara?
    El primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, ha passat els més de trenta anys de la seva carrera política advertint que l’Iran estava a un pas de desenvolupar armes nuclears. Netanyahu, gran expert en comunicació política, havia fet servir tota mena de recursos per escenificar-ho: en més d'una ocasió ha mostrat una cartolina amb el dibuix d’una bomba enorme durant els seus discursos davant l’Assemblea General de l’ONU, o ha exhibit una prestatgeria plena d’arxius i CDs que suposadament eren material secret sobre el programa nuclear obtingut d’un magatzem a Teheran. Però després de la Guerra dels Dotze Dies del juny passat, tant Israel com els Estats Units havien assegurat que el programa nuclear iranià havia estat "totalment destruït", i no hi ha proves que s’hagi reactivat. Aleshores, ¿per què Netanyahu ha decidit llançar la guerra justament ara?
  • Putin no vol que aquest documental guanyi l’Oscar
    Un dels documentals amb més opcions d’emportar-se l’Oscar és Mr. Nobody contra Putin, un treball magnífic per la seva capacitat de denúncia però, sobretot, perquè retorna a l’essència del gènere. Les imatges van néixer com a testimoni d’una realitat fins i tot abans que hi hagués cap intenció de convertir-les en projecte cinematogràfic. Inicialment, la finalitat d’aquestes gravacions havia de ser una altra. Però un punt d’inflexió en va canviar el destí, gairebé a conseqüència de la perplexitat que experimentava qui gravava les imatges.