Previous Día anterior
Día siguiente Next
Previous
Next
Portada del periodico Ara:
Newspaper website Sitio web




Recognized text:
EL CCIONS 21-D
ANALISI DEJORDI MUÑOZ
L'independentisme pot
superar el 50% el 21-D?
Els tribunals dicten
l'inici de campanva
ara.cat
AISILIEEN 2EITribunal Suprem decideix avuPuigdemont i quatre membres
MADRID
BRUSSEL LES
si deixa en llibertat sota fiança
els vuit consellers i els Jordis
del seu Govern tornen a declarar
avui davant la justícia belga
130 EURCOs
CARME
COLOMINA
Vivim en un món on la
misogínia criminalitza la
victima I vivimen un món
on es criminalitzen colors:
a Catalunya, el groe
A BRANCHADELL
prjessir de lo UAB
10.000MUSECS A LAPLACAESPANYA
Edmon Colomervaser un dels directors ue ahir van convertir en un clam de llbertat pels presos polities les veusi els instruments
de 10.000 cantaires i intèrprets convocats a la plaça Espanya de Barcelona per Omnium iMusics per la Llibertat. ERE a
L'independentisme hauria
de tenir el seny de no
presentar el 21-D com
un plebiscit que té molts
números de perdre
Les tarifes del
ECONOMIA
E.GIMENEZSALINAS sector sociosanitari
EL NEGOCI DE LES
eeetener
en suspens pel 155
MONEY MULES
Si en el passat no es va
La prescripció infermera i la llei
d'accés universal, també afectades
Molts joves cedeixen els seus
comptes per blanquejar diners
2018 seran necessàries
no una sinó múltiples
mediacions

Noticias
  • Qüestió de mentalitat (1986)
    Editorial publicat aquest mes fa quaranta anys pel diari Avui (21-II-1986), que dirigia aleshores Josep Faulí i Olivella. Feia quatre dies que els dotze països que integraven llavors la Comunitat Econòmica Europea (CEE) havien firmat l’Acta Única Europea, la primera reforma del Tractat de Roma del 25 de març del 1957. En el govern de Felipe González, ministres com en el cas esmentat el d’Agricultura, Pesca i Alimentació, Carlos Romero Herrera, posaven encara més aigua al vi ja aigualit de l’autonomia atorgada a Catalunya no feia gaire més de sis anys.
  • El dèficit fiscal de Catalunya es manté per sobre dels 21.000 milions d'euros
    Catalunya va aportar 77.742 milions d'euros a les arques estatals durant el 2022 (un 19,3% del total de les comunitats autònomes) i en va acabar rebent 56.650 (un 14% del total). És a dir, el dèficit fiscal català va ser de 21.092 milions d'euros. Són les dades de les últimes balances fiscals calculades per la Generalitat, a les quals ha pogut accedir l'ARA, que aquest divendres es faran públiques tan bon punt el Govern aprovi el projecte de pressupostos pel 2026. El dèficit fiscal de Catalunya es va situar en el 8,2% del PIB, si fa no fa en la mitjana que hi ha des del 1986 (8,1%). Cada català va aportar, doncs, 2.670 euros més dels que va rebre.
  • Nova crisi a Vox: plega la direcció de Múrcia per forçar la sortida del seu líder regional
    Després de la guerra interna de Vox a Madrid, a Santiago Abascal se li obre un altre flanc de problemes dins del partit. Una nova crisi sacseja la formació a Múrcia, on els cinc membres de la direcció regional ha dimitit en bloc com a via de pressió per forçar la sortida del que és el líder de l'extrema dreta espanyolista a la comunitat, José Ángel Antelo, segons ha publicat El Español i ha confirmat l'ARA. Dins de la direcció regional hi ha desavinences internes, i la direcció estatal fa temps que intenta fer equilibris per posar-hi remei.
  • Irene Pujadas i Silvana Vogt guanyen els premis Finestres de narrativa
    La Fundació Finestres ha entregat aquest dijous al vespre els seus quatre premis a millors obres publicades de l'any i el premi de còmic a obra inèdita. La intrusa (L’Altra Editorial), d’Irene Pujadas, ha guanyat en la categoria de narrativa en català i El fino arte de crear monstruos (H&O), de Silvana Vogt, ha rebut el Finestres de narrativa en castellà. La dotació econòmica de cada premi Finestres és de 25.000 euros.
  • Sons de clàxons, crits de "Viva España" i indiferència en l'adeu de Tejero
    Banderes d'Espanya a la polsera o lligades al retrovisor del vehicle, molts d'ells d'alta gamma, i xapes diverses, la majoria amb missatges patriòtics. Aquests són alguns dels elements amb els quals ha sigut fàcil identificar els assistents a la vetlla, al funeral i a la posterior incineració de l'ex tinent coronel de la Guàrdia Civil Antonio Tejero, que s'ha celebrat aquest dijous a la localitat valenciana de Xàtiva, al costat de la veïna ciutat d'Alzira, on residia una de les filles de l'exuniformat revoltat, i abans de traslladar les seves restes a la Torre del Mar de Màlaga.