Sitio webEL CCIONS 21-D ANALISI DEJORDI MUÑOZ L'independentisme pot superar el 50% el 21-D? Els tribunals dicten l'inici de campanva ara.cat AISILIEEN 2EITribunal Suprem decideix avuPuigdemont i quatre membres MADRID BRUSSEL LES si deixa en llibertat sota fiança els vuit consellers i els Jordis del seu Govern tornen a declarar avui davant la justícia belga 130 EURCOs CARME COLOMINA Vivim en un món on la misogínia criminalitza la victima I vivimen un món on es criminalitzen colors: a Catalunya, el groe A BRANCHADELL prjessir de lo UAB 10.000MUSECS A LAPLACAESPANYA Edmon Colomervaser un dels directors ue ahir van convertir en un clam de llbertat pels presos polities les veusi els instruments de 10.000 cantaires i intèrprets convocats a la plaça Espanya de Barcelona per Omnium iMusics per la Llibertat. ERE a L'independentisme hauria de tenir el seny de no presentar el 21-D com un plebiscit que té molts números de perdre Les tarifes del ECONOMIA E.GIMENEZSALINAS sector sociosanitari EL NEGOCI DE LES eeetener en suspens pel 155 MONEY MULES Si en el passat no es va La prescripció infermera i la llei d'accés universal, també afectades Molts joves cedeixen els seus comptes per blanquejar diners 2018 seran necessàries no una sinó múltiples mediacions
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
Txell Costa: “Necessito aquest ritme i aquests paisatges, les postes de sol i els cels que només hi ha aquí”
“Per dins soc Empordà, silenciosa i tranquil·la”, assegura l’assessora empresarial Txell Costa. L’Empordanet és el seu paisatge vital i el seu lloc preferit de Catalunya: “Recordo la primera vegada que vaig saber de la seva existència, Antoni Bassas entrevistava Pasqual Maragall, que tenia una casa per aquí”. Tot i ser una etiqueta, no és una comarca oficial, no existeix administrativament, però inclou Rupià, Pals, Peratallada, Palau-sator, Monells, Ullastret, Púbol... És la frontera entre el Gironès i l’Empordà, “el Baix Empordà més interior, pobles petits, de pedra, i una manera de viure més pausada”.
La pensió mitjana es duplica en els últims vint anys, per sobre dels salaris i l'IPC
Els salaris i les pensions avancen per camins diferents. La divergència és "absolutament estratègica" per a l'evolució de l'economia i de la cohesió social, assegura Jordi Garcia, catedràtic de dret del treball de la Universitat de Barcelona (UB). Aquest agost els jubilats han cobrat de mitjana 1.574,9 euros, un 4,5% més que fa un any, segons ha publicat la Seguretat Social. Ara bé, els preus del juliol van pujar un 3,5% respecte al 2025, a l'espera de conèixer quant s'ha encarit el cost de la vida aquest mes (a partir de les dades de l'IPC, l'índex de preus de consum, que publica l'INE).
L'Iran posa en el punt de mira un dels últims espais de llibertat dels joves: els bars
Davant la guerra, la inestabilitat política i una inflació desbocada que ha posat els somnis de molts fora del seu abast, la joventut iraniana s'ha aferrat a un luxe que els ajuda a sentir-se normals en temps anormals: anar a prendre alguna cosa amb els amics.
Qui ordena que es retirin estelades dels estadis?
L'estelada és una bandera legal que no consta pas en el conjunt de símbols vetats en les competicions esportives com ara el futbol, però s'està requisant en nombrosos partits tant de futbol com de bàsquet i altres disciplines, sobretot fora de Catalunya. El que va passar aquest diumenge a Elx, rematat amb una brutal agressió a un noi menor d'edat que duia una estelada, ha tornat a posar sobre la taula una pregunta: qui està donant l'ordre de confiscar a tort i a dret aquesta ensenya? Encara més tenint en compte que la responsabilitat final del cos de policia estatal és el ministeri de l'Interior comandat pel socialista Fernando Grande-Marlaska.
Com funcionen Ceuta i Melilla?
Melilla és una ciutat espanyola des de l'any 1497 i Ceuta ho és de forma definitiva des del 1580, integrada plenament a la Corona de Castella el 1640. Malgrat més de cinc segles d'història i vincles peninsulars, el seu estatus administratiu actual és una anomalia territorial a l'Estat. I el seu focus polític se circumscriu bàsicament a les crisis migratòries com la que va començar el 30 de juliol. La Constitució del 1978 preveia explícitament, a la Disposició Transitòria Cinquena, la possibilitat que es constituïssin com a comunitats autònomes. Tot i això, no va ser fins al 1995 que les Corts Generals van aprovar els seus Estatuts d'Autonomia, decantant-se per una figura inèdita: la "ciutat autònoma". Abans funcionaven com a municipis de règim especial integrats a les províncies de Cadis –en el cas de Ceuta– i Màlaga –en el cas de Melilla–, gaudint del rang de ports francs amb certs avantatges fiscals singulars davant la resta de territoris.