Previous Día anterior
Día siguiente Next
Previous
Next
Portada del periodico Ara:
Newspaper website Sitio web




Recognized text:
EL CCIONS 21-D
ANALISI DEJORDI MUÑOZ
L'independentisme pot
superar el 50% el 21-D?
Els tribunals dicten
l'inici de campanva
ara.cat
AISILIEEN 2EITribunal Suprem decideix avuPuigdemont i quatre membres
MADRID
BRUSSEL LES
si deixa en llibertat sota fiança
els vuit consellers i els Jordis
del seu Govern tornen a declarar
avui davant la justícia belga
130 EURCOs
CARME
COLOMINA
Vivim en un món on la
misogínia criminalitza la
victima I vivimen un món
on es criminalitzen colors:
a Catalunya, el groe
A BRANCHADELL
prjessir de lo UAB
10.000MUSECS A LAPLACAESPANYA
Edmon Colomervaser un dels directors ue ahir van convertir en un clam de llbertat pels presos polities les veusi els instruments
de 10.000 cantaires i intèrprets convocats a la plaça Espanya de Barcelona per Omnium iMusics per la Llibertat. ERE a
L'independentisme hauria
de tenir el seny de no
presentar el 21-D com
un plebiscit que té molts
números de perdre
Les tarifes del
ECONOMIA
E.GIMENEZSALINAS sector sociosanitari
EL NEGOCI DE LES
eeetener
en suspens pel 155
MONEY MULES
Si en el passat no es va
La prescripció infermera i la llei
d'accés universal, també afectades
Molts joves cedeixen els seus
comptes per blanquejar diners
2018 seran necessàries
no una sinó múltiples
mediacions

Noticias
  • L'atur cau a Espanya per sota del 10% per primera vegada en 18 anys
    L'ocupació a Catalunya i Espanya va continuar creixent els últims tres mesos del 2025 fins a tocar màxims històrics, la qual cosa va provocar que la taxa d'atur se situés a mínims des de fa quasi dues dècades a Espanya, per sota de la barrera del 10%, segons dades de l'enquesta de població activa (EPA) publicades aquest dimarts per l'Institut Nacional d'Estadística (INE). A Catalunya, per contra, el percentatge d'aturats va pujar lleugerament.
  • La UE i l'Índia tanquen "l'acord comercial més gran de la història"
    La Unió Europea es troba cada vegada més sola. La invasió russa a Ucraïna va tallar en sec les relacions amb Moscou, la Xina suposa una amenaça creixent per a la indústria comunitària i els Estats Units cada vegada s'allunyen més dels interessos europeus, tant en el camp militar com en el comercial. En aquest context, el bloc europeu busca nous aliats i ha tancat un pacte comercial amb l'Índia, el país més poblat del món. "És la mare de tots els acords", l'ha qualificat en roda de premsa la presidenta Comissió Europea, Ursula von der Leyen.
  • L'ube, el tubercle porpra viral que fa anar de corcoll les Filipines
    A la ciutat de Nova York, la gent fa cua davant d'una pastisseria abans que obri per comprar un dònut amb un glacejat porpra sorprenent. A París, un grup de persones beuen uns cafès porpres amb un aroma suau de fruits secs. A Melbourne, Austràlia, un to porpra i una dolçor suau als panets de pasqua.
  • L'aprenent d'una merceria que va bastir una multinacional de la moda
    Al passeig de Gràcia de Barcelona, a la confluència amb el carrer d’Aragó, hi ha un dels edificis més visibles de la zona. Va ser construït l’any 1930 per l’arquitecte Joan Padró Fornaguera per convertir-se en la seu central de la puixant empresa química Anònima Cros. Molts anys després, quan aquesta empresa va canviar de seu, per l’edifici van passar diversos llogaters, com el Fashion Café –un local de restauració impulsat per diverses top models del moment– i l’empresa de telecomunicacions Amena –filial de telefonia mòbil de Retevisión– fins que el 2001 s’hi va instal·lar la multinacional de la moda Burberry. Malgrat que durant una època determinada la propietat de la subsidiària espanyola d’aquesta firma va estar en mans d’accionistes catalans, la família Mora, no es pot obviar que la figura clau de l’empresa va ser el seu fundador, el britànic Thomas Burberry.
  • "Encara hi ha certs estereotips sobre l'Ebre, com si fóssim exòtics per a certa part del país"
    El batec de l’Ebre ressona en la música del duo Terrae. Hi ha el batec patrimonial de jotes, fandangos i cants de batre, i el batec del present de les textures electròniques. Hi ha històries transmeses pel corrent de la tradició oral i ràbies diverses connectades a injustícies i abandonaments. En aquest projecte nascut a Flix no hi falta l'alegria, ni el ball, ni les ganes de compartir. En parlen els responsables, Andreu Peral (Tarragona, 1986) i Genís Bagés (Lleida, 1987), autors de l'àlbum Nostre gra (Microscopi, 2025), un dels millors de l'any passat segons l'ARA.