Previous Día anterior
Día siguiente Next
Previous
Next
Portada del periodico Ara:
Newspaper website Sitio web




Recognized text:
EL CCIONS 21-D
ANALISI DEJORDI MUÑOZ
L'independentisme pot
superar el 50% el 21-D?
Els tribunals dicten
l'inici de campanva
ara.cat
AISILIEEN 2EITribunal Suprem decideix avuPuigdemont i quatre membres
MADRID
BRUSSEL LES
si deixa en llibertat sota fiança
els vuit consellers i els Jordis
del seu Govern tornen a declarar
avui davant la justícia belga
130 EURCOs
CARME
COLOMINA
Vivim en un món on la
misogínia criminalitza la
victima I vivimen un món
on es criminalitzen colors:
a Catalunya, el groe
A BRANCHADELL
prjessir de lo UAB
10.000MUSECS A LAPLACAESPANYA
Edmon Colomervaser un dels directors ue ahir van convertir en un clam de llbertat pels presos polities les veusi els instruments
de 10.000 cantaires i intèrprets convocats a la plaça Espanya de Barcelona per Omnium iMusics per la Llibertat. ERE a
L'independentisme hauria
de tenir el seny de no
presentar el 21-D com
un plebiscit que té molts
números de perdre
Les tarifes del
ECONOMIA
E.GIMENEZSALINAS sector sociosanitari
EL NEGOCI DE LES
eeetener
en suspens pel 155
MONEY MULES
Si en el passat no es va
La prescripció infermera i la llei
d'accés universal, també afectades
Molts joves cedeixen els seus
comptes per blanquejar diners
2018 seran necessàries
no una sinó múltiples
mediacions

Noticias
  • L'Acadèmia Valenciana de la Llengua rebutja canviar València per l'invent de 'Valéncia' del PP i Vox
    La batalla de la llengua ha tornat a la palestra al País Valencià amb el govern del PP amb el suport de Vox, però també al consistori del cap i casal, on l'alcaldessa María José Catalá ha emprès una guerra contra el català i el topònim de la seva ciutat. El primer any del seu mandat ja va anunciar que volia castellanitzar València i el seu topònim per incloure una denominació bilingüe amb Valencia en castellà i una versió valenciana secessionista, Valéncia, amb l'aval de Vox i els grupuscles anticatalanistes; el juliol de l'any passat l'Ajuntament el va aprovar, enviant al govern valencià la proposta; i aquest divendres l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) ha emès un dur informe en què rebutja el canvi, segons han avançat Levante i ha confirmat l'ARA.
  • Tota una vida entrant i sortint de presó: "No estava acostumat a viure amb gent que ha matat"
    Benjamín Vega té 60 anys i en fa 35 que va entrar a la presó per primera vegada. Des d'aleshores n'ha anat entrant i sortint. L'any 1991 un jutge de Tarragona el va "castigar una setmana" després que l'enxampessin robant a Salou tres vegades seguides en pocs dies, i reconeix que s'ho va prendre "com un joc". "El pitjor de tot és que no vaig agafar por a la presó, perquè si li hagués agafat por no hi hauria tornat a entrar", diu ara, amb dotze condemnes que –si no aconsegueix una reducció de pena com està intentant– acabarà de complir l'any 2039, quan tindrà 73 anys.
  • Fer-se gran a la presó: "Amb una condemna llarga, saps que et pots morir aquí"
    De la mateixa manera que ha envellit la societat, també hi ha cada vegada més persones grans entre reixes, fet que provoca que la mitjana d'edat dels presos cada cop sigui més alta. Només un 1% de les persones que estan empresonades tenen més de 70 anys, però són el doble que ara fa quinze anys. En canvi, al llarg d'aquest temps, el nombre total de presos ha baixat. Entre els qui encaren aquesta etapa de la vida dins de presó hi ha tant interns amb condemnes molt llargues com d'altres que han encadenat penes més petites o que han delinquit sent ja grans. A la presó conflueixen diferents factors de risc que avancen l'envelliment, i per això els especialistes consideren que a la presó una persona és gran molt abans que en llibertat.
  • Les tres trucades que han fet possible l'estrena històrica d''Ànima' al Tívoli
    L'estrena del musical de nova creació, de gran format i en català Ànima, que va obrir la temporada passada al Teatre Nacional i ara torna al Teatre Tívoli, va ser un fenomen extraordinari. La crítica i el boca-orella de seguida van omplir la Sala Gran i el públic acabava aplaudint dret cada nit. El primer dia, a la platea hi havia Maria José Balañá, gerent de tres teatres grans de Barcelona, que va quedar captivada i va tenir el desig que aquell talent i esforç no morís allà. "Em va semblar al·lucinant. Hi ha talent, hi ha feina, hi ha una intensitat brutal. A la sortida els vaig dir: «Si ho voleu remuntar, compteu amb nosaltres»". El productor de Bitò, Josep Domènech, també hi va fer cap: "Vaig quedar meravellat. És emoció, és màgia, és boníssim", afirma. De seguida va buscar qui hi havia a darrere i els va trucar: "Si mai ho voleu fer en un teatre privat, parlem-ne". També hi van anar Andreu Buenafuente i Sílvia Abril, que van "flipar" i van demanar a la productora d'El Terrat, Mercè
  • La tecnologia per no malbaratar aigua a la dutxa
    Cinc segons, un litre. Deu segons, dos. Quinze segons, tres... i, així, l'aigua es perd pel forat de desguàs en direcció al clavegueram. Aquesta és l'escena que es repeteix cada dia a la majoria de les llars quan algú espera la sortida de l'aigua calenta a la dutxa, al lavabo o la cuina. Per posar-hi fi, empreses com les valencianes AquaReturn i Ecoidi han ideat uns dispositius que eviten aquest malbaratament i que pretenen que la reutilització passi d'un gest esporàdic al nostre pa de cada dia.