Previous Día anterior
Día siguiente Next
Previous
Next
Portada del periodico Ara:
Newspaper website Sitio web




Recognized text:
EL CCIONS 21-D
ANALISI DEJORDI MUÑOZ
L'independentisme pot
superar el 50% el 21-D?
Els tribunals dicten
l'inici de campanva
ara.cat
AISILIEEN 2EITribunal Suprem decideix avuPuigdemont i quatre membres
MADRID
BRUSSEL LES
si deixa en llibertat sota fiança
els vuit consellers i els Jordis
del seu Govern tornen a declarar
avui davant la justícia belga
130 EURCOs
CARME
COLOMINA
Vivim en un món on la
misogínia criminalitza la
victima I vivimen un món
on es criminalitzen colors:
a Catalunya, el groe
A BRANCHADELL
prjessir de lo UAB
10.000MUSECS A LAPLACAESPANYA
Edmon Colomervaser un dels directors ue ahir van convertir en un clam de llbertat pels presos polities les veusi els instruments
de 10.000 cantaires i intèrprets convocats a la plaça Espanya de Barcelona per Omnium iMusics per la Llibertat. ERE a
L'independentisme hauria
de tenir el seny de no
presentar el 21-D com
un plebiscit que té molts
números de perdre
Les tarifes del
ECONOMIA
E.GIMENEZSALINAS sector sociosanitari
EL NEGOCI DE LES
eeetener
en suspens pel 155
MONEY MULES
Si en el passat no es va
La prescripció infermera i la llei
d'accés universal, també afectades
Molts joves cedeixen els seus
comptes per blanquejar diners
2018 seran necessàries
no una sinó múltiples
mediacions

Noticias
  • Com serà la vaga de metges que durarà tota la setmana?
    Els metges de tot l'Estat tornen a la vaga aquesta setmana per reclamar un conveni propi que reguli exclusivament les seves condicions laborals. Fa dues setmanes el ministeri de Sanitat i els sindicats laborals —entre els quals no hi ha els sindicats mèdics— van signar un acord per a un nou Estatut marc, la llei que regula les condicions laborals dels professionals sanitaris a Espanya i que feia 22 anys que no s'actualitzava.
  • La banca augura hipoteques més cares i descarta la bombolla
    Per als quatre grans bancs de l'Estat, el 2025 ha estat un any de brots verds. De fet —excepte el Banc Sabadell—, CaixaBank, Banco Santander i el BBVA han tornat a registrar guanys rècord, en la majoria dels casos a causa de la bona evolució del marge d'interessos i l'augment dels ingressos per comissions. En total, totes quatre entitats sumen un benefici històric de 32.278 milions d'euros al llarg de l'any. Si a aquesta xifra s'hi afegeixen els guanys de Bankinter i Unicaja, la xifra final és de 34.000 milions d'euros.
  • La temperatura pujarà en un inici de setmana molt plàcid
    La borrasca Oriana ja és història després d'un dissabte i un inici de diumenge amb vent intens (trobareu més dades de la ventada al final d'aquesta informació), però aquest dilluns tornarà a estar marcat pel vent en algunes comarques del país. Tot i això, en cap cas s'espera una ventada com la de jornades anteriors.
  • Angules: l'exquisidesa que aviat podria prohibir-se de menjar a tot l'Estat
    L’anguila europea (Anguilla anguilla) està en perill crític d’extinció, i el govern espanyol, pressionat per alguns cuiners, pels científics i per la societat, vol que es deixin de capturar tant l’anguila com el seu aleví, l’angula, que gastronòmicament és preuada i desitjada. La tardor passada el País Basc va prohibir-ne la pesca, mentre que les comunitats properes, com Astúries, en continuen capturant malgrat les queixes del sector pesquer basc. A casa nostra, científics com Arnau Subías, que alimenta el compte @Gastrobio a Instagram, fa anys que alerta de la situació, i recorda que a Andalusia no se'n pesca des del 2010. “Per fi, sembla que n’hi ha més consciència, però fa molt temps que s'hauria d'haver actuat prohibint-ne la pesca, regulant la contaminació als rius i creant passos per als animals que remunten els rius a les preses”, comenta.
  • El curiós espectacle de veure algú menjant a través de la pantalla
    Primer van ser les imatges de plats de restaurants a la pantalla del mòbil: cafès amb dibuixets fets amb una escuma de llet molt densa, hamburgueses apetitoses i brunchs fotogràfics que funcionaven com postals gastronòmiques que semblaven convertir-se en estil de vida. El menjar entrava a les xarxes com a espectacle visual i com una estratègia de prescripció d’establiments. Després van arribar les receptes senzilles pensades per ser reproduïdes des del telèfon, una cuina domèstica accelerada gràcies al ritme d’un vídeo curt i eficaç. La pandèmia va contribuir a la seva popularització i la curiositat es va convertir gairebé en necessitat. La tendència va derivar en receptes molt més complexes que ningú tenia cap intenció de cuinar mai però que convidaven a mirar el procés com qui observa un ritual màgic: masses que fermenten, barreges inaudites, coccions lentes i maceracions sofisticades. L’espectador hi quedava atrapat, no perquè pensés provar-ho a la cuina de casa, sinó per veure