Sitio webCAMPANYA SOTA VIGILANCIA ara.cat 3 DE DHSEMERE DEL 2017 2.50 EUOS EMPORTAT L ARA DIUMENGE aradiumenge DOSSIER PERSECUCIO SIMBOLS NOMÉS AMBL'ARA, EL DISC DELA MARATÓ DE TV3 La Marato3
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
Aldarulls al port de Ceuta durant una protesta contra l'arribada d'un grup d'activistes
Diverses desenes de persones s'han concentrat aquest diumenge al port de Ceuta per protestar contra l’arribada del col·lectiu navarrès Negu Gorriak/Derecho a Techo, que havia anunciat que viatjaria a la ciutat per oferir ajuda humanitària. La protesta va acabar amb enfrontaments amb la policia.
Dels fantasmes sexuals de Mariana Enríquez al carisma exuberant de Lali Espósito
El cinema comença a clavar els ullals en el fascinant univers de terror gòtic de Mariana Enríquez, que és el gran referent actual de la literatura fantàstica llatinoamericana, amb un extraordinari univers de terror gòtic molt arrelat en la realitat argentina que no ha passat inadvertit per al cinema. Mentre s’acabava de concretar l’adaptació que el barceloní Marçal Forés prepara del conte ¿Dónde estás, corazón?, l’any passat es va estrenar al Festival de Sitges la notable La virgen de la tosquera, que partia de dos contes de l’autora, i aquest diumenge ha arribat al Festival de Sant Sebastià Mis muertos tristes, en què el xilè Pablo Larraín adapta quatre contes d'Enríquez: Un lugar soleado para gente sombría, Mis muertos tristes, Cuando hablábamos con los muertos i Julie.
Mastretta, Clooney i Pompeu Fabra
Fa molts anys, gairebé trenta, vaig llegir la novel·la Mal de amores, de l’escriptora mexicana Ángeles Mastretta (Puebla de Zaragoza, 1949) i em vaig enamorar d’aquesta autora –un amor ja de per vida– i d’aquella història d’amor apassionada ambientada a Puebla durant la revolució mexicana de començament de segle XIX, la d’Emiliano Zapata i Pancho Villa. L’amor indefugible de la jove Emilia Sauri per un amic d’infantesa, el rebel i insubornable Daniel Cuenca, ha arribat ara a la plataforma Netflix, en una sèrie titulada també Mal de amores. L’ha dirigida Catalina Aguilar Mastretta, filla de l’autora, i des del meu punt de vista això fa que l’adaptació –amb la inevitable pèrdua de gruix que gairebé sempre hi ha entre el llibre i l’audiovisual– traspuï un gran afecte i respecte per l’obra original. Si voleu mirar la sèrie no us diré pas que no; però si voleu acceptar una recomanació, llegiu la novel·la de Mastretta, una de les grans veus mexicanes, que sempre posa al
"La prioritat a les llistes d'espera no es pot canviar sense una raó mèdica"
Canviar la prioritat amb què s'havia d'operar una seixantena de pacients, sense informar-los ni a ells ni als metges que havien determinat els terminis màxims per entrar a quiròfan, amb l'objectiu de maquillar les llistes d'espera. Això és el que, presumptament, ha passat a l'Hospital Ramón y Cajal de Madrid. Davant d'aquests fets, la ministra de Sanitat, Mónica García, va demanar a la Comunitat de Madrid que aclareixi "l'aparent alteració de les dades de llistes d'espera" i va exigir garanties en el control i la veracitat dels registres. La notícia ha fet saltar les alarmes: ¿Hi pot haver més centres que modifiquin el nombre de persones pendents d'una intervenció, tenint en compte que des de fa anys són un dels grans reptes del sistema sanitari? Pot passar a Catalunya?
La setmana de Pedro Sánchez a Nova York: presentar la seva recepta per a la IA i girar el guió de Ceuta
Des del 30 de juliol, tot el que envolta la política espanyola passa pel prisma de la crisi a Ceuta. L'atzucac social i humanitari s’ha convertit en una batalla política de primer ordre entre el govern, pilotat pel PSOE, i el PP, que lidera l’executiu ceutí amb Juan Jesús Vivas. Per això, el viatge de Pedro Sánchez a la 81a edició de l'Assemblea General de les Nacions Unides a partir d’aquest dilluns a Nova York li va com anell al dit a la Moncloa per obrir el focus i introduir també altres qüestions al debat polític. Tot i que fonts de l'executiu remarquen que Ceuta entrarà en els discursos –la seva intenció és defensar la seva gestió i la regularització–, Sánchez vol convertir Nova York en un aparador del seu model per regular la IA en la seva lluita discursiva contra els tecnooligarques i en una defensa del multilateralisme i la seva recepta econòmica enfront de l'auge de la ultradreta.