Previous Día anterior
Día siguiente Next
Previous
Next
Portada del periodico El Periódico de Catalunya(Castellano):
Newspaper website Sitio web




Recognized text:
A 130eUDREO ETO wwwp DTTEz
el Periódico "10
PARA GENTE COMPROMETIDA
INTERIOR REBAJA A TRAPERO A HACER PAPELEO POLICIAL TFNG DE 2 10
Junqueras rehúsa acatar
la ley para salir de prisión
El líder de ERC unge
sucesora a Rovira, y
Forcadell repetirá en la lista
Duran Lleida: « Votaré
al PSC sin complejos»
Pascal deja en el aire
el Govern de coalición
que ofrece Esquerra
AEUTERS/PHILIMON BULAWAYO
EFECTOS DE LA CONVULSIÓN
POLITICA
Las reservas
hoteleras
de BCN se
desploman
Las demandas actuales
para Fin de Año bajan el 40%
TEMA DEL DIA Páginas 8y9
TIENDAS ABIERTAS EL DIA 30
Mugabe, detenido
La Shopping Night
homenajea a la
'gauche divine'
Un joven limpia el
cristal de una furgoneta
decorada con el rostro
del dirigente del país.
El Ejército toma el control de Zimbabue para evitar que al
mandatario le suceda su mujer PANORAMA Páginas 18y 19
PANORAMA
Páginas 34 y 35
EL TRASPAso SERÁ INSTANTÁNEO
JUICIO POR VIOLACIÓN MÚLTIPLE
Transferencias Indignación por idealista
bancarias
gratis hasta la victima de los llevarnos bien
los 15.000 Sanfermines
un informe sobre
vamos a
Liceu 20
PANORAMA Páginas 24y 25
COSAS DE LA VIDA >Página 31 y editorial

Noticias
  • Andalusia: ¿l’oportunitat?
    Les autonòmiques extremenyes van ser al desembre. La presidenta, María Guardiola, va tenir una clara victòria (29 escons sobre 65), però, en contra del que pensava, no va arribar a la majoria absoluta i no va ser reelegida fins a finals d’abril, després d’una espinosa negociació amb Vox. El PSOE, liderat per Miguel Gallardo, que va dimitir, va patir llavors una seriosa derrota perquè va caure a 18 escons. Però aquesta setmana el nou líder socialista, Álvaro Sánchez Cotrina, ha revaluat la situació i ha proposat el que ja va aconsellar l’històric president extremeny Juan Carlos Rodríguez Ibarra.Seguir leyendo....
  • No era un rampell, era masclisme
    Estrangular i matar la teva dona davant dels teus fills i tot i així... que et rebaixin la pena perquè va ser un rampell. Una dissociació en la seva ment. Quina casualitat que aquesta dissociació no li va entrar amb els seus amics ni amb els seus veïns. No, va ser només amb la seva exparella.Seguir leyendo....
  • Lleó XIV té la seva fórmula
    Un dels molts encerts del pas de Lleó XIV per Barcelona ha estat la fórmula bilingüe. Responia a la realitat de Catalunya molt millor que la immersió lingüística o la quimera arcaica del monolingüisme. Tal vegada el Govern de Salvador Illa podria aprofitar aquest exemple per deslligar-se dels dogmes lingüístics propis del nacionalisme que van saturar el procés, ara a l’UCI del desastre col·lectiu, després d’haver trastocat al límit el mapa polític català, segons ens indica la demoscòpia.Seguir leyendo....
  • Un acte litúrgic
    Trump té ara el caprici d’imprimir un bitllet de 250 dòlars amb la seva cara. Un caprici barat, comparat amb els seus costums i que, en principi, tampoc mata ningú: una altra excentricitat. La xifra commemora el 250è aniversari de la independència, però és igual: el que importa és el rostre, no l’excusa. I el rostre, en un bitllet, compleix la mateixa funció que el sant en una estampeta. Tots dos viatgen de mà en mà, es guarden al costat del cor, es perden, es troben. Tots dos representen una fe. Els nord-americans porten morts a la cartera: Franklin, Lincoln, Washington. Els pares fundadors els acompanyen a comprar el pa, paguen el taxi, esperen al calaix de la tauleta de nit. Són relíquies que circulen, sants laics tocats per milions de dits que mai resen, però sempre compten. Els diners no exigeixen fe; exigeix obediència, que és més eficaç. No necessites creure en el dòlar, n’hi ha prou que el dòlar cregui en tu.Seguir leyendo....
  • Els cubans canvien la fugida a Miami per Mèxic arran del retorn de Trump
    Des del túnel de rentat on José i Ernesto eixuguen i poleixen cotxes de turistes no es veuen els grans hotels de Cancún. Tampoc el mar, tot i que està a pocs quilòmetres. A la veïna localitat d’Alfredo V. Bonfil anomenada en honor al líder camperol mexicà ja ningú cultiva el camp i pocs són mexicans: entre el poble i la costa s’interposen la jungla impenetrable i l’autopista que va a l’aeroport. Aquí, els nouvinguts al país treballen jornades exhaustives d’11 hores, a la rebotiga del Carib.Seguir leyendo....