A 1,30 IER NOVISMBRE DEL 20917 GANCELONA TEL 982655www.gluapgolae coDNAECGRAANDEz PARA GENTE COMPROMETIDA EL SECESIONISMO FRENA ANTE EL 21-D PANORAMA Páginas 16 a 24 yeditorial Ya no tienen prisa ANTONI COMÍN cONSELLER' CESADO «Preferimos la parte épica y más bonita del relato» JOAN TARDÀ DIPUTADO DEERC ARTUR MAS «Hay una reflexión sobre los tiempos y si la mayoría social era suficiente» EXPRESIDENTEDELGOVERN No ha existido una mayoría que quería laindependencia» Primer paso del Supremo para asumir la causa de los 'exconsellers Mil empresas catalanas han cambiado su sede fiscal El 'president' destituido, en su reunión de ayer en Bruselas con 'exconsellers' y Marta Rovira (ERC). Que no haya más pelotas de goma» El hombre que perdió un ojo en la represión del 1-O denuncia a la Policía Nacional INICIATIVA MUNICIPAL TESTIMONIO A EL PERIÓDICO BCN tendráItalia su propia moneda COMPRAMOS EDIFICIOS EN BARCELONA CIUDAD Una victima alerta sobre lora el fracaso digital para mundial de elpeligro usos sociales la Azzurra del 'estafador de mujeres' T 935 481 403 MKPREMIUM fomkpremu PRIMERA FILA TEMA DEL DÍA Páginas 2 a 5 y editorial Páginas 46 y 47 COSAS DE LA VIDA www.mkpremium.com INVERSORES PATRIMONIALES Páginas 32y 33
Día anterior Día siguiente 


Recognized text:
Noticias
- El cop de Franco del 36 entusiasma els seguidors de Trump
Durant una de les seves molt seguides videoprèdiques, a l’octubre, un mes després de l’assassinat del propagandista conservador Charlie Kirk, l’influencer Ramzpaul dissertava sobre les semblances entre la crispada situació de la Segona República espanyola l’estiu de 1936 i la tensió entre esquerra i dreta als Estats Units d’avui. "Hi ha moltes semblances amb el que afrontem a Amèrica, i amb un aspecte molt religiós. Assistim a un gran odi al cristianisme, revolucionari, en què et pots trobar persones trans i aquesta mena de coses..."Seguir leyendo.... - El llegat de la República es dilueix
Nou dècades després de l’alçament militar contra la legalitat de la Segona República i la consegüent Guerra Civil, les posicions republicanes en la societat espanyola compten amb una oferta electoral minoritària. L’escassetat d’enquestes sobre el recolzament a una reforma constitucional per a l’adveniment del que seria una tercera república, ja sigui com a eina acadèmica o d’opinió pública, visibilitza el desinterès social.Seguir leyendo.... - Illa confia a donar carpetada als últims vestigis del procés
Salvador Illa es va convertir en president el 8 d’agost del 2024 després de prometre a l’electorat girar full al procés perquè tornés a regnar la "normalització" institucional a Catalunya. El camí de la desjudicialització ha servit per aplanar-li el camí, però la màcula d’aquesta estratègia ha sigut, fins ara, la no-aplicació de l’amnistia als líders de l’1-O. L’escó buit de Carles Puigdemont al Parlament o el fet que Oriol Junqueras no pugui ser candidat continua sent un significatiu caliu que impedeix fer tabula rasa amb l’independentisme. No obstant, aquest objectiu està ara més a prop de l’aval del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) a l’amnistia, una decisió clau per al Govern d’Illa, que la considera un punt d’inflexió per a la legislatura espanyola i també clau per a la catalana.Seguir leyendo.... - El Govern impulsa la llei per condonar el deute autonòmic
Davant el que s’entreveu com un final agònic de legislatura, el Govern mira de mantenir lligats un dels seus socis més fiables, ERC, amb qui té diversos acords segellats que encara no s’han materialitzat. Per a això, l’Executiu de Pedro Sánchez ha sol·licitat incloure en el ple extraordinari que se celebrarà dijous vinent el debat de totalitat del projecte de llei per condonar part del deute del Fons de Liquiditat Autonòmic (FLA). Aquest primer pas de la tramitació parlamentària tirarà endavant després que Junts anunciés aquest mateix dijous la seva predisposició a permetre la negociació.Seguir leyendo.... - L’Executiu deixa clar que "no hi ha sobre la taula" una reunió de Sánchez i Puigdemont
El Govern central temptejant una reunió entre Pedro Sánchez i Carles Puigdemont des que es va aprovar la llei d’amnistia al Congrés, fa més de dos anys, tot i que llavors no s’esperava el fre a la seva aplicació per part del Tribunal Suprem. Uns mesos després, coincidint amb el tradicional balanç de final d’any, el cap de l’Executiu va encoratjar una trobada fins i tot abans que es pronunciés sobre la norma el Tribunal Constitucional. La possibilitat de celebrar aquesta trobada es va anar refredant posteriorment, igual com la relació de Junts amb el Govern, i ara ni tan sols l’aval de la justícia europea l’ha posat a l’agenda de la Moncloa.Seguir leyendo....
Sitio web