Previous Día anterior
Día siguiente Next
Previous
Next
Portada del periodico El Periódico de Catalunya(Castellano):
Newspaper website Sitio web




Recognized text:
A 1,30 IER NOVISMBRE DEL 20917 GANCELONA TEL 982655www.gluapgolae coDNAECGRAANDEz
PARA GENTE COMPROMETIDA
EL SECESIONISMO FRENA ANTE EL 21-D
PANORAMA
Páginas 16 a 24 yeditorial
Ya no tienen prisa
ANTONI COMÍN cONSELLER' CESADO
«Preferimos la parte épica
y más bonita del relato»
JOAN TARDÀ DIPUTADO DEERC
ARTUR MAS
«Hay una reflexión sobre los tiempos
y si la mayoría social era suficiente»
EXPRESIDENTEDELGOVERN
No ha existido una mayoría
que quería laindependencia»
Primer paso
del Supremo
para asumir la
causa de los
'exconsellers
Mil empresas
catalanas han
cambiado su
sede fiscal
El 'president' destituido, en su reunión de ayer en Bruselas con 'exconsellers' y Marta Rovira (ERC).
Que no haya más pelotas de goma»
El hombre que perdió un ojo en la represión del 1-O denuncia a la Policía Nacional
INICIATIVA MUNICIPAL
TESTIMONIO A EL PERIÓDICO
BCN tendráItalia
su propia
moneda
COMPRAMOS EDIFICIOS
EN BARCELONA CIUDAD
Una victima
alerta sobre
lora el fracaso
digital para mundial de elpeligro
usos sociales la Azzurra
del 'estafador
de mujeres'
T 935 481 403
MKPREMIUM
fomkpremu
PRIMERA FILA
TEMA DEL DÍA
Páginas 2 a 5 y editorial
Páginas 46 y 47
COSAS DE LA VIDA
www.mkpremium.com
INVERSORES PATRIMONIALES
Páginas 32y 33

Noticias
  • Andalusia: ¿l’oportunitat?
    Les autonòmiques extremenyes van ser al desembre. La presidenta, María Guardiola, va tenir una clara victòria (29 escons sobre 65), però, en contra del que pensava, no va arribar a la majoria absoluta i no va ser reelegida fins a finals d’abril, després d’una espinosa negociació amb Vox. El PSOE, liderat per Miguel Gallardo, que va dimitir, va patir llavors una seriosa derrota perquè va caure a 18 escons. Però aquesta setmana el nou líder socialista, Álvaro Sánchez Cotrina, ha revaluat la situació i ha proposat el que ja va aconsellar l’històric president extremeny Juan Carlos Rodríguez Ibarra.Seguir leyendo....
  • No era un rampell, era masclisme
    Estrangular i matar la teva dona davant dels teus fills i tot i així... que et rebaixin la pena perquè va ser un rampell. Una dissociació en la seva ment. Quina casualitat que aquesta dissociació no li va entrar amb els seus amics ni amb els seus veïns. No, va ser només amb la seva exparella.Seguir leyendo....
  • Lleó XIV té la seva fórmula
    Un dels molts encerts del pas de Lleó XIV per Barcelona ha estat la fórmula bilingüe. Responia a la realitat de Catalunya molt millor que la immersió lingüística o la quimera arcaica del monolingüisme. Tal vegada el Govern de Salvador Illa podria aprofitar aquest exemple per deslligar-se dels dogmes lingüístics propis del nacionalisme que van saturar el procés, ara a l’UCI del desastre col·lectiu, després d’haver trastocat al límit el mapa polític català, segons ens indica la demoscòpia.Seguir leyendo....
  • Un acte litúrgic
    Trump té ara el caprici d’imprimir un bitllet de 250 dòlars amb la seva cara. Un caprici barat, comparat amb els seus costums i que, en principi, tampoc mata ningú: una altra excentricitat. La xifra commemora el 250è aniversari de la independència, però és igual: el que importa és el rostre, no l’excusa. I el rostre, en un bitllet, compleix la mateixa funció que el sant en una estampeta. Tots dos viatgen de mà en mà, es guarden al costat del cor, es perden, es troben. Tots dos representen una fe. Els nord-americans porten morts a la cartera: Franklin, Lincoln, Washington. Els pares fundadors els acompanyen a comprar el pa, paguen el taxi, esperen al calaix de la tauleta de nit. Són relíquies que circulen, sants laics tocats per milions de dits que mai resen, però sempre compten. Els diners no exigeixen fe; exigeix obediència, que és més eficaç. No necessites creure en el dòlar, n’hi ha prou que el dòlar cregui en tu.Seguir leyendo....
  • Els cubans canvien la fugida a Miami per Mèxic arran del retorn de Trump
    Des del túnel de rentat on José i Ernesto eixuguen i poleixen cotxes de turistes no es veuen els grans hotels de Cancún. Tampoc el mar, tot i que està a pocs quilòmetres. A la veïna localitat d’Alfredo V. Bonfil anomenada en honor al líder camperol mexicà ja ningú cultiva el camp i pocs són mexicans: entre el poble i la costa s’interposen la jungla impenetrable i l’autopista que va a l’aeroport. Aquí, els nouvinguts al país treballen jornades exhaustives d’11 hores, a la rebotiga del Carib.Seguir leyendo....