Previous Día anterior
Día siguiente Next
Previous
Next
Portada del periodico El Periódico de Catalunya(Castellano):
Newspaper website Sitio web




Recognized text:
A 1,30 IER NOVISMBRE DEL 20917 GANCELONA TEL 982655www.gluapgolae coDNAECGRAANDEz
PARA GENTE COMPROMETIDA
EL SECESIONISMO FRENA ANTE EL 21-D
PANORAMA
Páginas 16 a 24 yeditorial
Ya no tienen prisa
ANTONI COMÍN cONSELLER' CESADO
«Preferimos la parte épica
y más bonita del relato»
JOAN TARDÀ DIPUTADO DEERC
ARTUR MAS
«Hay una reflexión sobre los tiempos
y si la mayoría social era suficiente»
EXPRESIDENTEDELGOVERN
No ha existido una mayoría
que quería laindependencia»
Primer paso
del Supremo
para asumir la
causa de los
'exconsellers
Mil empresas
catalanas han
cambiado su
sede fiscal
El 'president' destituido, en su reunión de ayer en Bruselas con 'exconsellers' y Marta Rovira (ERC).
Que no haya más pelotas de goma»
El hombre que perdió un ojo en la represión del 1-O denuncia a la Policía Nacional
INICIATIVA MUNICIPAL
TESTIMONIO A EL PERIÓDICO
BCN tendráItalia
su propia
moneda
COMPRAMOS EDIFICIOS
EN BARCELONA CIUDAD
Una victima
alerta sobre
lora el fracaso
digital para mundial de elpeligro
usos sociales la Azzurra
del 'estafador
de mujeres'
T 935 481 403
MKPREMIUM
fomkpremu
PRIMERA FILA
TEMA DEL DÍA
Páginas 2 a 5 y editorial
Páginas 46 y 47
COSAS DE LA VIDA
www.mkpremium.com
INVERSORES PATRIMONIALES
Páginas 32y 33

Noticias
  • L’economista Xavier Sala i Martín, sobre els salaris baixos a Espanya: Mentre la productivitat vingui dels immigrants, no pujaran
    Els salaris a Espanya no pugen. O, almenys, no ho fan en relació amb l’augment del cost de la vida. Així ho confirma el darrer mostratge d’Eurostat, que també apunta que el sou dels espanyols amb contracte a temps complet supera per primera vegada el dels italians, encara que, a la pràctica, continuen sent massa baixos i per sota de la mitjana europea.Seguir leyendo....
  • Ramón Vallés, pilot de línies aèries: «Quan aterro a Barcelona m’encanta comunicar al passatge el nostre skyline’: la Sagrada Família, el Tibidabo, Montserrat...»
    El més perillós i arriscat del seu ofici és sortir d’un hotel des de Nova York, Buenos Aires, Santiago de Xile, Barcelona... i arribar a l’aeroport. «Estadísiticament és el més perillós». Doncs té raó. Aquest és el dia a dia deRamón Vallés, pilot de línies aèries.Seguir leyendo....
  • Joan Laporta entra a la història del Barça
    Barcelona va viure dissabte una fita històrica: la inauguració parcial del nou estadi del FC Barcelona. Els noms dels camps expliquen l’evolució del futbol en els últims 50 anys: de les Corts a l’Spotify passant pel Camp Nou. L’obra, juntament amb l’acabament de la Sagrada Família l’estiu que ve, significa un canvi en l’orografia civil de la ciutatnomés comparable a les instal·lacions olímpiques o a la remodelació de la plaça de les Glòries. Joan Laporta ha sigut l’artífex d’aquesta remodelació integral en dos moments diferents. Quan va accedir per primera vegada a la presidència, l’any 2003, va alliberar l ’antic projecte de l’Espai Barça de les connotacions que tenia per haver sigut impulsat per un president que venia del món de la construcció, Josep Lluís Núñez. I ara n’ha rematat l’execució després de la paràlisi per la falta de finançament. Esportivament, si el primer Camp Nou va ser el llegat de Kubala i l’ampliació del de Cruyff, l’Spotify no hi ha dub
  • El Català de l’Any, Javier Cercas: entre la veritat i la creació, per Álex Sàlmon
    Javier Cercas sempre ha topat de cara amb la sort literària. I no ha sigut una qüestió de bruixes o sortilegis, simplement té un olfacte especial que el connecta amb la realitat, però amb la que encara ha d’arribar. Així va escriure Soldados de Salamina’ quan el tema de la Guerra Civil no interessava, Anatomia d’un instant’ quan l’esforç de la Transició estava injuriat, El impostor’ en el moment en què la societat seguia en xoc davant les mentides d’Enric Marco que li van permetre arribar a ser president de l’Amical de Mauthausen i Un loco de Dios en el fin del mundo’ coincidint amb la mort del Papa Francesc. ¿Algú pot corroborar que no ha sigut sort? On no ha hagut sort, sinó reconeixement, és a haver sigut elegit Català de l’any 2025 per EL PERIÓDICO.Seguir leyendo....
  • La Catalana de l’Any, Montserrat Fontané, vista pel seu fill Josep Roca: «Valenta, generosa, hospitalària»
    Montserrat Fontané Serra és filla de Joan i Carme, germana de Maria, Rosita, i bessona de Núria. Mare del Joan, Josep i Jordi. Àvia de Marc, Martí, Maria, Marina i Queralt. Reconeguda com a filla predilecta del seu poble natal, Sant Martí de Llémena (1936). Aficionada al futbol, al Girona i al Barça.Seguir leyendo....