Sitio webEl jutge belga considera que "la presó preventiva hauria implicat danys irreparables" La interlocutòria que va deixar lliure Puigdemont s'oposa a la tesi de Lamela ENSENYAMENT PPiCs reforcaran la inspecció sobre l'escola catalana aracat DIMECRES 15 DE NOVESMBRK DEL 2017 SUMKRO 222 El PP vol que l'Alta Inspecció La Moncloa, pressionada per Cs, Educativa de lEstat pugui actuar pretén reforçar el castellà i vigilar 130 EURCOs sobre els centres de Catalunya el suposat "adoctrinament" Hisenda vol que el Tribunal de Comptes citi 200 alcaldes Investigasiels que van anar a Brusselles van utilitzar fons públics RAMONEDA Lindependentisme no ha controlat els temps ni les forces, però l'Estnt encara està molt luny ERC planteja a Puigdemont la idea d'un FERRAN SAEZMATEU En la situació politica actual el seetarisme no ens portara enlloc. Excloure persones idees en om de la puresa mena de patac al fracas govern de concentració "Vull ser lúltim ferit per bala de goma a l'Estat i a Catalunya" Marta Rovira viatja a Brussel les per reunir-se amb el president El projecte aznarià de la FAES, que legitimn la repressi6 i la reforma centralista de la Constitució, és ara més potent que mai El músic Roger Españiol, que va perdreull dret durant I1-0 als voltants de lEscola Ramon Llull, va presentar ahir una querella contra tres agents de la Policia Nacional
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
Autoretrat a dos amb Eugènia Balcells (1988)
D’Andreu Avel·lí Artís ‘Sempronio’ (Barcelona, 1908-Sitges, 2006) a La Vanguardia (7-VII-1988). Traducció pròpia. En la seva secció “Autoretrat a dos”, Sempronio conreava una fórmula original d’entrevista breu amb una personalitat del món de l’art. En aquest cas, amb Eugènia Balcells (Barcelona, 1943-2026), artista visual de projecció internacional que va morir avui fa nou dies. Balcells excel·lia en la producció d’obra audiovisual configurada des d’una potent inspiració artística conceptual. Va col·laborar en una de les edicions especials de l’ARA. Tenia la Creu de Sant Jordi i el Premi Nacional de Cultura. Il·lustració: apunt dibuixat per Eugènia Balcells durant la conversa amb Sempronio.
Compareixença de Donald Trump
No surt el sol per a l’Espanyol
L'última vegada que l'Oviedo va visitar Cornellà-El Prat va ser el dia de la revetlla de Sant Joan del 2024, la nit més curta de l'any. Més d'un aficionat blanc-i-blau va tornar a casa amb el sol després d'allargar-se celebrant l'ascens a la Lliga de l'Espanyol, segellat amb dos gols de Javi Puado, ahir absent a causa d'una lesió de llarga duració. Sí que hi era Manolo González, que té un record inesborrable d'aquell diumenge festiu. Des de llavors, les coses han canviat molt per als periquitos, que s'han assentat a Primera Divisió i venen d'un final del 2025 històric. Però enguany no veuen la llum. Ni a casa contra el cuer, un Oviedo pràcticament descendit, els de Manolo González van poder aconseguir el primer triomf del 2026. El gol de Kike García només va servir per empatar (1-1); són 4 punts de 30 per a un Espanyol en crisi de resultats al qual se li farà molt llarga la Lliga si no guanya aviat.
El junquerisme contraataca a Barcelona
La federació d'Esquerra a Barcelona es prepara per obrir un nou capítol després de la rebel·lió que va obligar a dimitir la seva líder, Creu Camacho, i a obrir primàries per escollir una nova executiva. Una candidatura alternativa s'ha sumat aquest dilluns a la impulsada per l'ara regidora Rosa Suriñach, sorgida de les files dels crítics amb la direcció nacional. La lidera un grup d'afins a Oriol Junqueras i Elisenda Alamany que encapçalen els militants republicans Ricard Farin i Núria Clotet, segons ha avançat El Periódico i ha confirmat l'ARA.
I si la guerra no està anant com Trump calculava?
Abans de llançar les primeres bombes sobre Teheran, el Pentàgon va fer càlculs militars i polítics, i va difondre un pronòstic: la guerra a l’Iran durarà quatre setmanes. Els càlculs del Pentàgon, que van ser pactats amb el president Trump, desafiaven una norma històrica: és fàcil començar una guerra i difícil acabar-la. Albert Camus ho va definir amb literatura més sofisticada: “Quan esclata una guerra, la gent diu que això no pot durar, que és massa estúpid. I, sense cap dubte, una guerra és evidentment massa estúpida, però això no impedeix que duri. L’estupidesa insisteix sempre”. La Pesta, 1947.