Previous Día anterior
Día siguiente Next
Previous
Next
Portada del periodico Ara:
Newspaper website Sitio web




Recognized text:
El jutge belga considera que "la presó
preventiva hauria implicat danys irreparables"
La interlocutòria que va deixar lliure Puigdemont s'oposa a la tesi de Lamela
ENSENYAMENT
PPiCs reforcaran
la inspecció sobre
l'escola catalana
aracat
DIMECRES
15 DE NOVESMBRK DEL 2017
SUMKRO 222
El PP vol que l'Alta Inspecció
La Moncloa, pressionada per Cs,
Educativa de lEstat pugui actuar pretén reforçar el castellà i vigilar
130 EURCOs
sobre els centres de Catalunya
el suposat "adoctrinament"
Hisenda
vol que el
Tribunal de
Comptes citi
200 alcaldes
Investigasiels
que van anar a
Brusselles van
utilitzar fons públics
RAMONEDA
Lindependentisme
no ha controlat els temps
ni les forces, però l'Estnt
encara està molt luny
ERC planteja
a Puigdemont
la idea d'un
FERRAN SAEZMATEU
En la situació politica actual
el seetarisme no ens portara
enlloc. Excloure persones
idees en om de la puresa
mena de patac al fracas
govern de
concentració
"Vull ser lúltim ferit per bala
de goma a l'Estat i a Catalunya"
Marta Rovira viatja
a Brussel les per
reunir-se amb
el president
El projecte aznarià
de la FAES, que legitimn
la repressi6 i la reforma
centralista de la Constitució,
és ara més potent que mai
El músic Roger Españiol, que va perdreull dret durant I1-0 als voltants de lEscola
Ramon Llull, va presentar ahir una querella contra tres agents de la Policia Nacional

Noticias
  • Aquella experiència “de plaer i dolor” que tots busquem
    L’any 1986, Anne Carson, una jove professora de grec antic de la Universitat de Princeton, debutava com a assagista amb Eros dolçamargant, en què elaborava una teoria del desig amorós a partir de la seva naturalesa contradictòria. Quatre dècades després, l’autora canadenca rebia el premi Nobel de literatura “per haver creat una literatura audaç i inventiva, que a partir de la tradició clàssica ha construït noves formes de literatura contemporània” a través de llibres com La bellesa del marit (2001) i Decreació (2005), tots dos en català a Vaso Roto.
  • Rècord de suïcidis al Japó entre els menors d’edat
    El nombre de suïcidis entre els estudiants de primària, secundària i batxillerat al Japó va arribar als 538 casos el 2025, la xifra més alta des del 1980, quan es van començar a elaborar aquestes estadístiques. El rècord contrasta amb l’evolució del conjunt del país, on les morts per suïcidi van baixar fins a les 19.188, el registre més baix de la sèrie i la primera vegada que el recompte queda per sota de les 20.000.
  • Feijóo és el preferit per ser president i Rufián el líder millor valorat a Espanya
    El PP és el partit més ben posicionat per guanyar les eleccions del 29-N, segons l’enquesta de l’ARA. I aquesta projecció també es visualitza a l’hora de triar qui hauria de ser el pròxim president d’Espanya. El líder dels populars, Alberto Núñez Feijóo, encapçala el rànquing amb un 26% dels suports ciutadans. Ara bé, el segueix de ben a prop l’actual president espanyol, Pedro Sánchez, que un 23% dels enquestats volen que continuï al capdavant del govern estatal. És a dir, la pugna que el PP i PSOE mantenen de cara als comicis del 29-N també es personifica en la lluita per qui hauria d’ocupar el Palau de la Moncloa. Ara bé, cap dels dos dirigents polítics arriba a l’aprovat i tampoc són els líders més ben valorats a tot l’Estat, sinó que els passa per davant el candidat d’ERC, Gabriel Rufián, impulsat per l’opinió dels votants d’esquerres.
  • Els rescatistes de Zaporíjia: buscar els cossos de les víctimes amb l’amenaça de morir per un dron rus
    “Només tenim dos minuts per amagar-nos quan rebem l’avís que ve una bomba planejadora”, diu Dragon, un operari ucraïnès que condueix una excavadora i fa torns de dotze hores seguides per recuperar cossos d’un refugi subterrani destruït al poble de Komixuvakha, al nord-oest d’Ucraïna, on el passat 2 de novembre Rússia va llançar un seguit d’atacs aeris que van deixar 55 morts i 19 desapareguts. Els serveis d’emergència fa tretze dies que treballen sense descans en un gran cràter de ciment i ferro a tan sols dotze quilòmetres del front, i han d’aturar-se constantment per la presència d’aparells no tripulats russos que els assetgen durant les tasques de rescat. “Si no fos per això hauríem acabat en només tres dies, però a vegades hem de córrer cap a un refugi que tenim a dos-cents metres”, declara Dragon, que en una sola jornada ha extret quatre cadàvers.
  • La veritat enterrada de Fígols: nous testimonis desmunten la versió oficial de la tragèdia minera
    En Josep Vilalta s’estava traient el jersei quan va notar una forta manxada d’aire que venia de l’interior de la galeria. Feia pocs minuts que havia arribat al lloc de treball. El vigilant acabava d’advertir un dels mecànics que no s’entretingués: una pila espatllada podia fer baixar el sostre en qualsevol moment. Feia calor. Tot semblava normal. De sobte, però, una segona manxada acompanyada d’una gran bola de foc va abrasar tot el que va trobar a la galeria. “Vaig quedar com un ninot de goma”, recorda, encara avui, el miner de la Pobla de Lillet.