Previous Día anterior
Día siguiente Next
Previous
Next
Portada del periodico Ara:
Newspaper website Sitio web




Recognized text:
El jutge belga considera que "la presó
preventiva hauria implicat danys irreparables"
La interlocutòria que va deixar lliure Puigdemont s'oposa a la tesi de Lamela
ENSENYAMENT
PPiCs reforcaran
la inspecció sobre
l'escola catalana
aracat
DIMECRES
15 DE NOVESMBRK DEL 2017
SUMKRO 222
El PP vol que l'Alta Inspecció
La Moncloa, pressionada per Cs,
Educativa de lEstat pugui actuar pretén reforçar el castellà i vigilar
130 EURCOs
sobre els centres de Catalunya
el suposat "adoctrinament"
Hisenda
vol que el
Tribunal de
Comptes citi
200 alcaldes
Investigasiels
que van anar a
Brusselles van
utilitzar fons públics
RAMONEDA
Lindependentisme
no ha controlat els temps
ni les forces, però l'Estnt
encara està molt luny
ERC planteja
a Puigdemont
la idea d'un
FERRAN SAEZMATEU
En la situació politica actual
el seetarisme no ens portara
enlloc. Excloure persones
idees en om de la puresa
mena de patac al fracas
govern de
concentració
"Vull ser lúltim ferit per bala
de goma a l'Estat i a Catalunya"
Marta Rovira viatja
a Brussel les per
reunir-se amb
el president
El projecte aznarià
de la FAES, que legitimn
la repressi6 i la reforma
centralista de la Constitució,
és ara més potent que mai
El músic Roger Españiol, que va perdreull dret durant I1-0 als voltants de lEscola
Ramon Llull, va presentar ahir una querella contra tres agents de la Policia Nacional

Noticias
  • Els millors vestits dels Goya 2026: qui són els valents que han esquivat el negre?
    Feia 26 anys que els Goya no se celebraven a Catalunya, i en el seu retorn a Barcelona s'han notat les ganes de festa, també amb la moda. Tot i que, com és habitual en aquestes gales, el negre ha sigut predominant –sempre és l'aposta segura quan es vol encertar i ser mínimament elegant–, s'han pogut veure eleccions atrevides que intentaven allunyar-se del discurs cromàtic preponderant. També hi ha hagut espai per a la reivindicació política i molts dels convidats han complementat els seus estilismes de festa amb xapes que reivindicaven l'alliberament de Palestina.
  • On ha anat a parar el color dels Goya?
    A finals del 2025, Pantone proclamava com a Color de l’Any el cloud dancer, un blanc trencat que, sota una evocació poètica de lleugeresa i calma, no deixava de ser una aposta insòlita: per primera vegada, el blanc assumia el protagonisme anual. La decisió va generar controvèrsia. No només perquè el blanc continua sent, per a molts, més una absència que un color, sinó perquè, en un context polític marcat per la reactivació de discursos identitaris i conservadors, alguns hi van llegir una simbologia inquietant.
  • Desnonant Goya per evitar que 13.000 famílies vulnerables es quedin sense casa
    Ni l'estàtua de Goya ha pogut ser desnonada de la plaça Sant Jaume. El moviment per l'habitatge, que s'ha aplegat al centre de Barcelona per reclamar el dret a tenir un sostre, ha impedit que el camió s'endugués el bust gegant del pintor aragonès, col·locat al bell mig de la plaça amb motiu de la gala del cinema espanyol celebrada a Barcelona. Almenys, fins que ha acabat la concentració sota el lema "Prou excuses. Els pisos, per viure-hi" que ha omplert més de la meitat de la plaça barcelonina. A la plaça hi caben unes 6.000 persones quan és plena, però segons la Guàrdia Urbana la protesta n'ha congregat 1.100. Les protestes de les entitats socials han arribat després de l'acord de Junts, PP i Vox al Congrés per fer caure el paquet de mesures socials de Pedro Sánchez que incloïa un antidesnonament. Una votació a Madrid que servirà perquè moltes "famílies vulnerables" acabin al carrer ha denunciat el portaveu del Sindicat de Llogateres, Enric Aragonès: "Si seguim repetint que l'economia va m
  • La vinyeta
  • "És la fi del règim dels aiatol·làs"
    Nazanín Armanian, politòloga iraniana, s’ha hagut d’exiliar dues vegades del seu país. La primera, en els anys del xa, i la segona, amb l’aiatol·là Khomeini al poder. Armanian, condemnada a mort per pertànyer a l'Organització Democràtica de la Dona Afgana i al Partit Comunista, va venir a viure a Barcelona, d’on va fugir per les amenaces que va rebre del règim després de localitzar el seu domicili. Ara viu a Madrid.