Previous Día anterior
Día siguiente Next
Previous
Next
Portada del periodico Ara:
Newspaper website Sitio web




Recognized text:
El jutge belga considera que "la presó
preventiva hauria implicat danys irreparables"
La interlocutòria que va deixar lliure Puigdemont s'oposa a la tesi de Lamela
ENSENYAMENT
PPiCs reforcaran
la inspecció sobre
l'escola catalana
aracat
DIMECRES
15 DE NOVESMBRK DEL 2017
SUMKRO 222
El PP vol que l'Alta Inspecció
La Moncloa, pressionada per Cs,
Educativa de lEstat pugui actuar pretén reforçar el castellà i vigilar
130 EURCOs
sobre els centres de Catalunya
el suposat "adoctrinament"
Hisenda
vol que el
Tribunal de
Comptes citi
200 alcaldes
Investigasiels
que van anar a
Brusselles van
utilitzar fons públics
RAMONEDA
Lindependentisme
no ha controlat els temps
ni les forces, però l'Estnt
encara està molt luny
ERC planteja
a Puigdemont
la idea d'un
FERRAN SAEZMATEU
En la situació politica actual
el seetarisme no ens portara
enlloc. Excloure persones
idees en om de la puresa
mena de patac al fracas
govern de
concentració
"Vull ser lúltim ferit per bala
de goma a l'Estat i a Catalunya"
Marta Rovira viatja
a Brussel les per
reunir-se amb
el president
El projecte aznarià
de la FAES, que legitimn
la repressi6 i la reforma
centralista de la Constitució,
és ara més potent que mai
El músic Roger Españiol, que va perdreull dret durant I1-0 als voltants de lEscola
Ramon Llull, va presentar ahir una querella contra tres agents de la Policia Nacional

Noticias
  • El govern espanyol demana investigar si la IA de X comet delictes de pornografia infantil
    El govern espanyol vol que la Fiscalia aclareixi si la intel·ligència artificial (IA) de X està cometent delictes de difusió de material pedòfil i de violència sexual contra la infància. Aquesta IA, Grok, ha produït a petició d'usuaris de la plataforma imatges de contingut sexual i de violència contra nens i nenes. Per això, el ministeri de Joventut i Infància ha demanat a la Fiscalia General de l’Estat que investigui si això pot comportar un delicte de pornografia infantil.
  • Joaquim Sorolla i els seus retrats (1904)
    De l’article del poeta Juan Ramón Jiménez (Moguer, Huelva, 1881 - San Juan, Puerto Rico, 1958) a la revista mensual Forma (II-1904), dirigida pel crític d’art Miquel Utrillo amb el suport del pintor Ramon Casas. Aquells modernistes acollien Juan Ramón Jiménez al Cau Ferrat de Santiago Rusiñol, a qui el poeta andalús anomenava “el Ruiseñor bohemio de albas barbas no lavadas”. L’estil del pintor valencià Joaquim Sorolla era afí als gustos de Forma, publicació molt valorada arreu en els cercles artístics de l’alba del segle XX. Fins al 6 d’abril hi ha una exposició d’obra de Sorolla al Palau Martorell de Barcelona.
  • I tot això sense Lamine Yamal...: els apunts en calent del Barça-Athletic
    Triomf folgat (5-0) davant un Athletic Club que mai va ser rival per al Barça de Hansi Flick, que es planta a la final de diumenge com el gran favorit per tornar a aixecar el títol de la Supercopa d'Espanya. A continuació, uns apunts en calent de la semifinal.
  • Un agent d'immigració dels EUA mata una dona en una batuda a Minneapolis
    Mentre tots els ulls estan posats en Veneçuela i Groenlàndia, l'administració Trump continua amb la seva campanya de terror contra la comunitat migrant. Aquesta setmana el departament de Seguretat Nacional anunciava un macrooperatiu dels agents d'immigració (ICE, en anglès) a Minneapolis (Minnesota). Aquest dimecres un dels oficials de l'ICE ha matat una dona de 37 anys d'un tret enmig d'una de les batudes que s'estaven fent a la ciutat quan era dins del seu cotxe. Els oficials asseguren que ha estat en defensa pròpia.
  • El petroli i el missatge
    El govern nord-americà ha estat explícit a l'hora de manifestar que l'objectiu de la seva intervenció a Veneçuela era accedir als recursos d'hidrocarburs. El país llatinoamericà ja no és un gran productor de cru, amb prou feines el 0,8% de l'oferta mundial actual i lluny del 7% que va arribar a representar el 1970 a causa de la corrupció a la petroliera estatal (PDVSA), la falta d'inversió i les sancions, però posseeix el 17% de les reserves globals, les més grans del món. Tot i això, gràcies a l'ajuda iraniana, xinesa i la relaxació de les restriccions sobre companyies internacionals com la nord-americana Chevron o l'espanyola Repsol, el país havia aconseguit elevar novament la seva producció de petroli.