Sitio webEl jutge belga considera que "la presó preventiva hauria implicat danys irreparables" La interlocutòria que va deixar lliure Puigdemont s'oposa a la tesi de Lamela ENSENYAMENT PPiCs reforcaran la inspecció sobre l'escola catalana aracat DIMECRES 15 DE NOVESMBRK DEL 2017 SUMKRO 222 El PP vol que l'Alta Inspecció La Moncloa, pressionada per Cs, Educativa de lEstat pugui actuar pretén reforçar el castellà i vigilar 130 EURCOs sobre els centres de Catalunya el suposat "adoctrinament" Hisenda vol que el Tribunal de Comptes citi 200 alcaldes Investigasiels que van anar a Brusselles van utilitzar fons públics RAMONEDA Lindependentisme no ha controlat els temps ni les forces, però l'Estnt encara està molt luny ERC planteja a Puigdemont la idea d'un FERRAN SAEZMATEU En la situació politica actual el seetarisme no ens portara enlloc. Excloure persones idees en om de la puresa mena de patac al fracas govern de concentració "Vull ser lúltim ferit per bala de goma a l'Estat i a Catalunya" Marta Rovira viatja a Brussel les per reunir-se amb el president El projecte aznarià de la FAES, que legitimn la repressi6 i la reforma centralista de la Constitució, és ara més potent que mai El músic Roger Españiol, que va perdreull dret durant I1-0 als voltants de lEscola Ramon Llull, va presentar ahir una querella contra tres agents de la Policia Nacional
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
Del Arco entrevista Joan Armengol (1967)
De l’entrevista de Manuel Del Arco (Saragossa, 1909 - Barcelona, 1971) a Joan Armengol (Igualada, 1934 - Barcelona, 2026), publicada a La Vanguardia (2-IV-1967). Traducció pròpia. Fa deu dies de la mort de Joan Armengol, periodista radiofònic especialitzat en intervius contingents o sobtats a personatges d’actualitat. Era cèlebre la primera pregunta que feia als famosos tan bon punt baixaven de l’avió al Prat: “Abast i contingut de la visita?” Va obtenir milers de declaracions espontànies de presidents com Nixon i d’ídols de masses com els Beatles sense intermediaris i sense concertar l’entrevista. Caricatura de Joan Armengol per Del Arco.
Maten a trets al funeral de la seva mare un exlíder nacionalista de Còrsega
L’exlíder nacionalista cors Alain Orsoni, figura clau del moviment independentista als anys vuitanta, ha mort aquest dilluns després de ser abatut a trets durant el funeral de la seva mare al sud de Còrsega. Les autoritats de l'illa francesa han obert una investigació sobre els fets, que s’atribueixen a un franctirador que ha fugit després de l’assassinat, que ha tingut lloc a primera hora de la tarda a la localitat de Vero. De moment no hi ha pistes sobre el motiu de l'atac.
Desafiament iranià
L’Iran viu el desafiament més greu al règim dels aiatol·làs des de la Revolució Islàmica del 1979. Les protestes no són noves al país. Des de fa anys hi ha un descontentament acumulat i successiu que sempre troba la manera de tornar a ocupar els carrers. Des de les protestes electorals del juny del 2009 amb l’anomenat “moviment verd” acusant el govern de Mahmud Ahmadinejad de frau electoral fins a la repressió de les manifestacions contra l'encariment pel preu dels aliments el 2017 i pel preu del combustible el 2019. En l'última onada de disturbis del 2022 i el 2023, que va durar més de sis mesos, organitzacions de drets humans van registrar fins a 500 morts i més de 20.000 detencions contra el moviment “Dona, vida, llibertat”, desencadenat per la mort de la jove Mahsa Amini.
Les bibliotecàries en peu de guerra
Jorge Luis Borges, en el seu Poema de los dones, va escriure: “Sempre vaig imaginar que el Paradís seria algun tipus de biblioteca”. Ara, però, en un documental imprescindible que trobareu a Movistar+, descobrireu que les biblioteques, als Estats Units, s’han convertit en un infern, especialment les de les escoles i instituts públics.
Abaixar la persiana per protestar: la pressió econòmica que inquieta el règim iranià
A l'Iran, la protesta no és només als carrers. Després de més de dues setmanes de mobilitzacions, l'epicentre del descontentament ja no es limita a marxes i enfrontaments nocturns. S'ha traslladat a l'economia diària, a la manera com milions de ciutadans intenten sobreviure en un país on la moneda s'ha desplomat, els preus bàsics s'han disparat i els serveis públics es degraden sota el pes de la crisi.