Sitio webEl jutge belga considera que "la presó preventiva hauria implicat danys irreparables" La interlocutòria que va deixar lliure Puigdemont s'oposa a la tesi de Lamela ENSENYAMENT PPiCs reforcaran la inspecció sobre l'escola catalana aracat DIMECRES 15 DE NOVESMBRK DEL 2017 SUMKRO 222 El PP vol que l'Alta Inspecció La Moncloa, pressionada per Cs, Educativa de lEstat pugui actuar pretén reforçar el castellà i vigilar 130 EURCOs sobre els centres de Catalunya el suposat "adoctrinament" Hisenda vol que el Tribunal de Comptes citi 200 alcaldes Investigasiels que van anar a Brusselles van utilitzar fons públics RAMONEDA Lindependentisme no ha controlat els temps ni les forces, però l'Estnt encara està molt luny ERC planteja a Puigdemont la idea d'un FERRAN SAEZMATEU En la situació politica actual el seetarisme no ens portara enlloc. Excloure persones idees en om de la puresa mena de patac al fracas govern de concentració "Vull ser lúltim ferit per bala de goma a l'Estat i a Catalunya" Marta Rovira viatja a Brussel les per reunir-se amb el president El projecte aznarià de la FAES, que legitimn la repressi6 i la reforma centralista de la Constitució, és ara més potent que mai El músic Roger Españiol, que va perdreull dret durant I1-0 als voltants de lEscola Ramon Llull, va presentar ahir una querella contra tres agents de la Policia Nacional
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
Mor Dolors Lamarca, puntal del món bibliotecari català
Dolors Lamarca, professional clau en la modernització del sistema bibliotecari català amb l'adveniment de la democràcia, ha mort aquest dimecres a Barcelona als 82 anys a causa d'una pneumònia. Nascuda a Granollers el 1943, els últims anys vivia a Castellterçol. Viuda des de feia dècades d'Antoni Comas (1931-1981), que en l'avançada postguerra va ser el primer catedràtic de llengua i literatura catalanes a la Universitat de Barcelona, van tenir tres filles: Eulàlia, Núria i Mercè.
Torna l'horari d'estiu: com afecta i a quina hora cal avançar el rellotge
Diumenge a la matinada tornarà l’horari d’estiu. A les dues de la matinada, els rellotges s’hauran d’avançar una hora i passaran a ser les tres, un canvi que comporta perdre una hora de son però que allarga les tardes amb més llum solar.
El PP i Vox ultimen un acord per a la investidura de María Guardiola a Extremadura
Tres mesos després de les eleccions a Extremadura, sembla que el PP i Vox veuen la llum al final del túnel. Les dues formacions s'han reunit a la una del migdia per ultimar l'acord que possibiliti la investidura de María Guardiola i la seva reelecció com a presidenta autonòmica. Per part del PP hi han assistit el secretari general del partit, Miguel Tellado –en persona–, i la cap de gabinet d'Alberto Núñez Feijóo, Marta Varela –de manera telemàtica–. També hi són María Guardiola i el seu número dos al PP, Abel Bautista. La delegació de Vox està formada pels diputats José María Figaredo i Carlos Hernández Quero, a més del candidat a Extremadura, Óscar Fernández, i la secretària general adjunta del partit, Montserrat Lluís. Cap de les dues formacions confirma a l'ARA que hi hagi un principi d'acord, però han convocat els mitjans de comunicació a la mateixa hora i al mateix lloc. Compareixeran –encara no se sap si conjuntament o per separat– de forma solemne al Pati dels Taronger
Peptomyc aconsegueix 5 M€ per al seu fàrmac contra el càncer
L'empresa biotecnològica Peptomyc continua avançant en el desenvolupament del seu fàrmac contra el càncer. La seva cofundadora, Laura Soucek, fa dècades que estudia un oncogen implicat en els processos que permeten que un tumor es desenvolupi i progressi. Es tracta de Myc, un factor comú en molts càncers que durant molt temps es va considerar com a intocable, però al qual Soucek va crear una parella que l'enganyés, Omomyc, amb l'objectiu d'inhibir-lo i aconseguir que les cèl·lules canceroses morissin.
Multa milionària a Meta per posar en perill els menors conscientment
Precedent històric judicial contra Meta, l'empresa de Facebook i Instagram. Un jurat de Santa Fe, a Nou Mèxic (EUA), ha condemnat el gegant tecnològic a pagar 375 milions de dòlars en concepte de danys i perjudicis, ja que considera que l'empresa va prioritzar els beneficis econòmics per sobre de la seguretat i va ocultar el que sabia sobre possibles efectes nocius de les seves aplicacions. Segons el fiscal general de l'Estat, que va iniciar el procediment, "el veredicte del jurat és una victòria històrica per a cada nen i cada família que van pagar el preu per l'elecció de Meta de prioritzar els beneficis per sobre de la seguretat dels infants. Avui, el jurat s'ha unit a famílies, educadors i experts en seguretat infantil per dir: «Ja n'hi ha prou»". L'empresa ha anunciat que recorrerà la sentència en "no estar d'acord respectuosament" amb el veredicte.