Previous Día anterior
Día siguiente Next
Previous
Next
Portada del periodico Ara:
Newspaper website Sitio web




Recognized text:
El jutge belga considera que "la presó
preventiva hauria implicat danys irreparables"
La interlocutòria que va deixar lliure Puigdemont s'oposa a la tesi de Lamela
ENSENYAMENT
PPiCs reforcaran
la inspecció sobre
l'escola catalana
aracat
DIMECRES
15 DE NOVESMBRK DEL 2017
SUMKRO 222
El PP vol que l'Alta Inspecció
La Moncloa, pressionada per Cs,
Educativa de lEstat pugui actuar pretén reforçar el castellà i vigilar
130 EURCOs
sobre els centres de Catalunya
el suposat "adoctrinament"
Hisenda
vol que el
Tribunal de
Comptes citi
200 alcaldes
Investigasiels
que van anar a
Brusselles van
utilitzar fons públics
RAMONEDA
Lindependentisme
no ha controlat els temps
ni les forces, però l'Estnt
encara està molt luny
ERC planteja
a Puigdemont
la idea d'un
FERRAN SAEZMATEU
En la situació politica actual
el seetarisme no ens portara
enlloc. Excloure persones
idees en om de la puresa
mena de patac al fracas
govern de
concentració
"Vull ser lúltim ferit per bala
de goma a l'Estat i a Catalunya"
Marta Rovira viatja
a Brussel les per
reunir-se amb
el president
El projecte aznarià
de la FAES, que legitimn
la repressi6 i la reforma
centralista de la Constitució,
és ara més potent que mai
El músic Roger Españiol, que va perdreull dret durant I1-0 als voltants de lEscola
Ramon Llull, va presentar ahir una querella contra tres agents de la Policia Nacional

Noticias
  • És realment més difícil quedar-se embarassada després dels 35 anys?
    Hi ha una xifra marcada en vermell, si vols tenir fills: 35. Si pareixes a aquesta edat o després, els metges ho titllaran "d'edat materna avançada". Aquest terme és la versió diplomàtica de la designació "embaràs geriàtric". Els metges i investigadors en fertilitat diuen que moltes dones consideren els 35 anys un punt d'inflexió. Després d'aquesta edat, segons la teoria, quedar-se embarassada i que aquest embaràs tingui èxit és més difícil.
  • Sempre és més fàcil parlar de l'odi que de l'amor
    Amb Ara, al novembre –novel·la publicada l’any 1934 durant la Gran Depressió–, l’escriptora Josephine Johnson es va convertir en la guanyadora més jove del premi Pulitzer. Hi llegim la història narrada per la Marget, que mira de reconstruir la vida familiar des que ella tenia deu anys. Aprenem sobre els esdeveniments que tenen lloc des de la seva perspectiva i, a mesura que creix, ens fem un croquis sobre la devastació creixent provocada per les circumstàncies de l’època.
  • Les cases d'apostes donen pistes del final de la guerra a Ucraïna
    Des que va començar la guerra, cançons ucraïneses s'han convertit en himnes per a les tropes de Volodímir Zelenski. El hit d'aquest Nadal és Обійми, del grup Okean Elzy, molt popular al país. El títol de la cançó significa Abraçada. La lletra és simple: "Quan arribi el dia, s’acabarà la guerra. Allà m’hi vaig perdre, vaig tocar fons. Abraça'm, abraça'm, abraça'm dolçament i no em deixis anar. Abraça'm fins que arribi la primavera". La lletra és menys combativa que la d'himnes anteriors.
  • Després dels reeixits Lombo i Colmado Wilmot, el cuiner Eugeni de Diego obre una cerveseria amb un tiquet mitjà de 30-40 euros
    El cuiner Eugeni de Diego assegura que el gener passat no s’hauria imaginat que acabaria l’any amb un tercer restaurant a Barcelona, concretament amb una cerveseria. "Em va sortir l’oportunitat; em va agradar la ubicació i em vaig decidir per crear-hi un concepte diferent", explica un vespre just quan l’acaba d’inaugurar. La cerveseria es diu 640, tal com l’ha batejat, està situada al número que porta per nom (640) a l’avinguda Diagonal de Barcelona, al mateix emplaçament que abans havia ocupat el Croma by Flash, davant per davant de l’Illa Diagonal. El tiquet mitjà per menjar-hi a qualsevol hora del dia, perquè està obert de 8 a 24 h de la nit, és de 30-40 euros.
  • És democràtic vestir de Chanel?
    El 2 de desembre, a l’estació de Bowery del metro de Nova York s’hi va produir una escena insòlita: tot de dones vestides de dalt a baix de Chanel –una de les marques més exclusives del món– es passejaven per l’andana. El metro novaiorquès, símbol cultural i servei públic d’accés universal, és l’espai on més de tres milions de persones de condicions molt diverses conviuen cada dia. Aquell vespre, però, no era un trajecte qualsevol: s’hi celebrava la desfilada Métiers d’Art, la cita anual en què la maison exhibeix l’excel·lència dels seus tallers artesanals. “El metro de Nova York pertany a tothom”, justificava el director creatiu Matthieu Blazy. Una afirmació que molts mitjans s’han afanyat a interpretar com un gest democratitzador que buscava reconnectar amb la suposada essència popular de la seva fundadora, Gabrielle Coco Chanel.