Sitio webEl jutge belga considera que "la presó preventiva hauria implicat danys irreparables" La interlocutòria que va deixar lliure Puigdemont s'oposa a la tesi de Lamela ENSENYAMENT PPiCs reforcaran la inspecció sobre l'escola catalana aracat DIMECRES 15 DE NOVESMBRK DEL 2017 SUMKRO 222 El PP vol que l'Alta Inspecció La Moncloa, pressionada per Cs, Educativa de lEstat pugui actuar pretén reforçar el castellà i vigilar 130 EURCOs sobre els centres de Catalunya el suposat "adoctrinament" Hisenda vol que el Tribunal de Comptes citi 200 alcaldes Investigasiels que van anar a Brusselles van utilitzar fons públics RAMONEDA Lindependentisme no ha controlat els temps ni les forces, però l'Estnt encara està molt luny ERC planteja a Puigdemont la idea d'un FERRAN SAEZMATEU En la situació politica actual el seetarisme no ens portara enlloc. Excloure persones idees en om de la puresa mena de patac al fracas govern de concentració "Vull ser lúltim ferit per bala de goma a l'Estat i a Catalunya" Marta Rovira viatja a Brussel les per reunir-se amb el president El projecte aznarià de la FAES, que legitimn la repressi6 i la reforma centralista de la Constitució, és ara més potent que mai El músic Roger Españiol, que va perdreull dret durant I1-0 als voltants de lEscola Ramon Llull, va presentar ahir una querella contra tres agents de la Policia Nacional
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
I si el decret d'habitatge no era el que t'havien explicat?
Vivim temps perillosos per a la veritat i la coherència. La polarització ha devorat la capacitat de confrontar idees –substituint adversaris per enemics– i els eslògans electoralistes han substituït les lleis. No es legisla, es fan anuncis. No se solucionen problemes, s’apliquen pegats. No s’exigeixen responsabilitats als governs sinó a l’oposició. En general, el sentit comú fa anys que es va exiliar.
The Strokes, la banda que sempre està de moda
El 13 de novembre de 2003, la revista Rolling Stone publicava el seu número 935. A la portada, The Strokes, que llançaven el seu segon disc, Room on fire. El periodista musical Neil Strauss es va encarregar de l’entrevista principal a Julian Casablancas, cara visible, i bonica, de la banda novaiorquesa. Només feia un any i mig que el grup havia explotat. Eren els hereus avançats de l’escena local dels setanta, concentrada en el mític local de concerts CBGB, de l’East Village, i de bandes com Television. The Strokes eren la millor realitat de la nova onada: havien publicat un àlbum majestuós, Is this it, i centraven totes les mirades. Tot anava bé. O això semblava, perquè Strauss, que anys després va publicar l’entrevista completa amb el cantant al llibre Todos te quieren cuando estás muerto (Contra, 2012), es va trobar al davant d’algú decadent, exhaust, erràtic i visiblement afectat pel consum d’alcohol. El periodista va qualificar la trobada com "La pitjor entrevista de tots els temps"
Un dia a l'escola inclusiva: "Abandono el més espavilat i m’oblido del que no parla"
"Abans de res que quedi clar: nosaltres estem a favor de l'escola inclusiva, però en aquestes condicions és impossible". Ho explica la Martina, tutora de 2n de primària d'una escola pública de la província de Barcelona. Han accedit a deixar que l'ARA passi un dia amb ells per comprovar com funciona l'escola inclusiva des de dintre. Sense filtres. Demanen, però, l'anonimat. Per això tots els noms d'aquest reportatge són ficticis.
El Front Ampli de Comuns, Sumar, Més Madrid i IU convoca el seu llançament el 17 d'octubre
Amb la incògnita de si Pedro Sánchez convocarà finalment eleccions anticipades, l'espai a l'esquerra del PSOE es prepara davant d'aquesta possibilitat. En una reunió telemàtica celebrada aquest diumenge, Comuns, Sumar, Més Madrid i IU han fixat el 17 d'octubre com el dia del seu tret de sortida.
Avorrits del xou Trump, que cau en popularitat
Donald Trump es desviu per tenir públic. De fet, l'exestrella de la telerealitat es vanta de ser el rei de les audiències i durant més d'una dècada ha acaparat l'escena política i social dels Estats Units amb el seu xou. Un espectacle protagonitzat pel seu ego insaciable, que s'alimenta, en part, d'una simbiosi amb els mitjans. Ell necessita la pantalla per existir políticament, i la pantalla necessita el seu drama per mantenir l'interès del públic. Però aquest benefici mutu ha tingut, i té, un preu per a la democràcia nord-americana.