Sitio webEl jutge belga considera que "la presó preventiva hauria implicat danys irreparables" La interlocutòria que va deixar lliure Puigdemont s'oposa a la tesi de Lamela ENSENYAMENT PPiCs reforcaran la inspecció sobre l'escola catalana aracat DIMECRES 15 DE NOVESMBRK DEL 2017 SUMKRO 222 El PP vol que l'Alta Inspecció La Moncloa, pressionada per Cs, Educativa de lEstat pugui actuar pretén reforçar el castellà i vigilar 130 EURCOs sobre els centres de Catalunya el suposat "adoctrinament" Hisenda vol que el Tribunal de Comptes citi 200 alcaldes Investigasiels que van anar a Brusselles van utilitzar fons públics RAMONEDA Lindependentisme no ha controlat els temps ni les forces, però l'Estnt encara està molt luny ERC planteja a Puigdemont la idea d'un FERRAN SAEZMATEU En la situació politica actual el seetarisme no ens portara enlloc. Excloure persones idees en om de la puresa mena de patac al fracas govern de concentració "Vull ser lúltim ferit per bala de goma a l'Estat i a Catalunya" Marta Rovira viatja a Brussel les per reunir-se amb el president El projecte aznarià de la FAES, que legitimn la repressi6 i la reforma centralista de la Constitució, és ara més potent que mai El músic Roger Españiol, que va perdreull dret durant I1-0 als voltants de lEscola Ramon Llull, va presentar ahir una querella contra tres agents de la Policia Nacional
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
"L'administració és hipòcrita amb les residències perquè exigeix sabent que finança sota cost"
Pel grup de WhatsApp dels directors i gerents de centres i serveis d'atenció a la dependència corren els comentaris sobre la informació publicada a l'ARA sobre les multes de 5,2 milions d'euros a residències geriàtriques. Ho explica el president de DiGESCAD, Andrés Rueda, que lamenta la “criminalització” d'aquestes instal·lacions.
"Von der Leyen hauria de vigilar més què diu en públic"
Karel Lannoo és el director executiu del think tank Centre for European Policy Studies (CEPS), amb seu a Brussel·les. L'entitat és una veu rellevant en la política i el debat comunitari. Graduat en filosofia i història moderna, fa més de vint-i-cinc anys que observa els sotracs interns i externs que ha entomat la Unió Europea. Es troba, per tant, en una posició de privilegi per analitzar els reptes dels 27 en uns moments en què l'ordre global s'ha fet miques i les amenaces a la UE són de tota mena.
Buscadores de tresors genètics: quan trobar un gen era un viatge a cegues
Diuen que Arquímedes, el gran enginyer i físic grec de Siracusa, va dir: “Doneu-me un punt de suport i mouré el món”. Tot i que ell es referia a la llei de la palanca, la imatge que genera al nostre cervell és tan potent que ens hi referim metafòricament en moltes altres situacions humanes en què cal resoldre un problema que podria ser abordable amb les dades i eines adients. Així és com ens sentíem els científics que ens dedicàvem a la genètica humana durant els anys 90, en plena efervescència del Projecte Genoma Humà. Enguany celebrem els 25 anys de la publicació del primer esborrany complet del genoma humà, el manual d’instruccions que explica com som els humans i que va suposar un abans i un després per a la biomedicina.
Beatriu i Eugènia, les noves marginades reials
Una institució tan poc acostumada als canvis i menys encara als canvis ràpids com és la Casa Reial britànica ha entès per fi que no té més remei que adaptar-se als nous ritmes a l'hora de prendre decisions si és que vol sobreviure. Ho demostra la gestió de la carpeta Beatriu i Eugènia de York, que han passat de ser tractades com a víctimes de la relació dels seus pares amb el pederasta Jeffrey Epstein a ser vistes com a part activa en la relació corrupta del magnat amb els seus progenitors. És per aquest motiu que en els darrers temps, les princeses han desaparegut sobtadament de l'agenda oficial d'actes de la família Windsor, que les ha deixat caure per salvar-se abans no fos massa tard.
Del Finestrat a València: el polèmic trasllat de la funcionària parella del president valencià
Guanyar una comissió de servei és un procediment molt habitual en l'administració que permet a un treballador públic canviar d'organisme en el qual exerceix les seves funcions. La polèmica es produeix quan existeix el dubte sobre si l'empleat s'ha pogut beneficiar d'algun tracte de favor per aconseguir-ho. Aquest és el debat que ha monopolitzat la política valenciana aquesta setmana arran del trasllat de Vanesa Soler, la parella del cap del Consell, Juanfran Pérez Llorca, que ha passat de l'Ajuntament de Finestrat a la Diputació de València. El canvi li ha permès situar la seva residència a la ciutat de València on també viu el seu company sentimental.