Sitio webEl jutge belga considera que "la presó preventiva hauria implicat danys irreparables" La interlocutòria que va deixar lliure Puigdemont s'oposa a la tesi de Lamela ENSENYAMENT PPiCs reforcaran la inspecció sobre l'escola catalana aracat DIMECRES 15 DE NOVESMBRK DEL 2017 SUMKRO 222 El PP vol que l'Alta Inspecció La Moncloa, pressionada per Cs, Educativa de lEstat pugui actuar pretén reforçar el castellà i vigilar 130 EURCOs sobre els centres de Catalunya el suposat "adoctrinament" Hisenda vol que el Tribunal de Comptes citi 200 alcaldes Investigasiels que van anar a Brusselles van utilitzar fons públics RAMONEDA Lindependentisme no ha controlat els temps ni les forces, però l'Estnt encara està molt luny ERC planteja a Puigdemont la idea d'un FERRAN SAEZMATEU En la situació politica actual el seetarisme no ens portara enlloc. Excloure persones idees en om de la puresa mena de patac al fracas govern de concentració "Vull ser lúltim ferit per bala de goma a l'Estat i a Catalunya" Marta Rovira viatja a Brussel les per reunir-se amb el president El projecte aznarià de la FAES, que legitimn la repressi6 i la reforma centralista de la Constitució, és ara més potent que mai El músic Roger Españiol, que va perdreull dret durant I1-0 als voltants de lEscola Ramon Llull, va presentar ahir una querella contra tres agents de la Policia Nacional
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
Un milicià de la cultura (1937)
De l’última crònica des del front de guerra que va publicar Agustí Cabruja (Salt, 1909 - Mèxic, 1983) en el diari gironí L’Autonomista (15-XII-1937), tot i que el 25 d’abril del 1938 encara va publicar una entrevista amb una autoritat militar a la Seu d’Urgell. Avui, en els Serveis Territorials de Cultura a Girona hi ha una taula rodona sobre revistes en català a les comarques gironines moderada per Lluís Costa, director de la Càtedra Hipòlit Nadal i Mallol (UdG). Sobre Agustí Cabruja, el professor Josep Maria Figueres ha publicat fa poc un article dins l’obra L’exili dels periodistes (Documenta Universitària, 2025).
El Barça fa fallida a Bolonya en 100 segons per oblidar
Un Barça sense els recursos per ser regular va perdre a la pista del Virtus de Bolonya (85-80). Les errades en els últims 100 segons van evitar el triomf del conjunt culer. L'equip blaugrana, que porta setmanes donant símptomes d'un desgast extrem, acumula quatre derrotes en els últims cinc partits europeus.
Cuba abat quatre tripulants d'una embarcació civil dels EUA
La Tropa Guardafrontera de Cuba ha abatut aquest dimecres quatre tripulants d'una llanxa ràpida procedent dels Estats Units. Segons la versió del ministeri de l'Interior, l'embarcació no ha obeït quan se li ha ordenat que s'aturés, ja que es trobava de forma "infractora" en aigües territorials del país caribeny. Quan els agents de la força militar es dirigien cap a la llanxa estatunidenca per identificar els tripulants, han obert foc contra els efectius cubans i han ferit el comandant. Ha estat llavors quan ha començat l'enfrontament, que ha acabat amb quatre integrants de la llanxa ràpida morts i un total de set ferits, sis de l'embarcació civil i un militar cubà.
Els documents del 23-F apuntalen la versió oficial del cop d'estat
Tots els colpistes deien que parlaven en nom del rei. El general Alfonso Armada, el tinent general Jaime Milans del Bosch i també el tinent coronel Antonio Tejero. Però ningú ha pogut demostrar mai que tinguessin el vistiplau de Joan Carles I per intentar el cop d'estat del 23 de febrer del 1981. Els 153 documents que ha desclassificat el govern espanyol aquest dimecres, de fet, abonen la tesi oficial, que el rei va ser un dels salvadors de la democràcia, el títol oficiós que li van assignar a partir d'aquell dia. El rei va parlar amb Milans del Bosch i amb Armada per exigir-los que deposessin la seva actitud i el seu secretari personal, Sabino Fernández Campo, ho va fer amb Tejero, que en una d'aquelles casualitats que semblen dignes de les teories de la conspiració, ha mort aquest mateix dimecres als 93 anys.
No hi són tots els que ho són
Fa uns dies els arqueòlegs han descobert unes restes subterrànies en un hotel del centre de Barcelona que canvien radicalment el mapa de l’antiga Bàrcino. Per les pedres trobades, els científics han arribat a la conclusió que el fòrum no seguia la direcció nord-sud, sinó l'est-oest. Tot un capgirament per a la història antiga de la capital i una merescuda eufòria dels excavadors. Doncs bé, les desclassificacions dels papers del 23-F no han causat cap alegria ni gairebé cap sorpresa: no només perquè no s’ha canviat el mapa oficial establert sobre el cop d’estat fallit, sinó que les poques pedres noves trobades només confirmen que a la presó hi van anar a parar tots els que ho eren, però que no hi eren tots els que ho eren.