Previous Día anterior
Día siguiente Next
Previous
Next
Portada del periodico Ara:
Newspaper website Sitio web




Recognized text:
El jutge belga considera que "la presó
preventiva hauria implicat danys irreparables"
La interlocutòria que va deixar lliure Puigdemont s'oposa a la tesi de Lamela
ENSENYAMENT
PPiCs reforcaran
la inspecció sobre
l'escola catalana
aracat
DIMECRES
15 DE NOVESMBRK DEL 2017
SUMKRO 222
El PP vol que l'Alta Inspecció
La Moncloa, pressionada per Cs,
Educativa de lEstat pugui actuar pretén reforçar el castellà i vigilar
130 EURCOs
sobre els centres de Catalunya
el suposat "adoctrinament"
Hisenda
vol que el
Tribunal de
Comptes citi
200 alcaldes
Investigasiels
que van anar a
Brusselles van
utilitzar fons públics
RAMONEDA
Lindependentisme
no ha controlat els temps
ni les forces, però l'Estnt
encara està molt luny
ERC planteja
a Puigdemont
la idea d'un
FERRAN SAEZMATEU
En la situació politica actual
el seetarisme no ens portara
enlloc. Excloure persones
idees en om de la puresa
mena de patac al fracas
govern de
concentració
"Vull ser lúltim ferit per bala
de goma a l'Estat i a Catalunya"
Marta Rovira viatja
a Brussel les per
reunir-se amb
el president
El projecte aznarià
de la FAES, que legitimn
la repressi6 i la reforma
centralista de la Constitució,
és ara més potent que mai
El músic Roger Españiol, que va perdreull dret durant I1-0 als voltants de lEscola
Ramon Llull, va presentar ahir una querella contra tres agents de la Policia Nacional

Noticias
  • Un milicià de la cultura (1937)
    De l’última crònica des del front de guerra que va publicar Agustí Cabruja (Salt, 1909 - Mèxic, 1983) en el diari gironí L’Autonomista (15-XII-1937), tot i que el 25 d’abril del 1938 encara va publicar una entrevista amb una autoritat militar a la Seu d’Urgell. Avui, en els Serveis Territorials de Cultura a Girona hi ha una taula rodona sobre revistes en català a les comarques gironines moderada per Lluís Costa, director de la Càtedra Hipòlit Nadal i Mallol (UdG). Sobre Agustí Cabruja, el professor Josep Maria Figueres ha publicat fa poc un article dins l’obra L’exili dels periodistes (Documenta Universitària, 2025).
  • El Barça fa fallida a Bolonya en 100 segons per oblidar
    Un Barça sense els recursos per ser regular va perdre a la pista del Virtus de Bolonya (85-80). Les errades en els últims 100 segons van evitar el triomf del conjunt culer. L'equip blaugrana, que porta setmanes donant símptomes d'un desgast extrem, acumula quatre derrotes en els últims cinc partits europeus.
  • Cuba abat quatre tripulants d'una embarcació civil dels EUA
    La Tropa Guardafrontera de Cuba ha abatut aquest dimecres quatre tripulants d'una llanxa ràpida procedent dels Estats Units. Segons la versió del ministeri de l'Interior, l'embarcació no ha obeït quan se li ha ordenat que s'aturés, ja que es trobava de forma "infractora" en aigües territorials del país caribeny. Quan els agents de la força militar es dirigien cap a la llanxa estatunidenca per identificar els tripulants, han obert foc contra els efectius cubans i han ferit el comandant. Ha estat llavors quan ha començat l'enfrontament, que ha acabat amb quatre integrants de la llanxa ràpida morts i un total de set ferits, sis de l'embarcació civil i un militar cubà.
  • Els documents del 23-F apuntalen la versió oficial del cop d'estat
    Tots els colpistes deien que parlaven en nom del rei. El general Alfonso Armada, el tinent general Jaime Milans del Bosch i també el tinent coronel Antonio Tejero. Però ningú ha pogut demostrar mai que tinguessin el vistiplau de Joan Carles I per intentar el cop d'estat del 23 de febrer del 1981. Els 153 documents que ha desclassificat el govern espanyol aquest dimecres, de fet, abonen la tesi oficial, que el rei va ser un dels salvadors de la democràcia, el títol oficiós que li van assignar a partir d'aquell dia. El rei va parlar amb Milans del Bosch i amb Armada per exigir-los que deposessin la seva actitud i el seu secretari personal, Sabino Fernández Campo, ho va fer amb Tejero, que en una d'aquelles casualitats que semblen dignes de les teories de la conspiració, ha mort aquest mateix dimecres als 93 anys.
  • No hi són tots els que ho són
    Fa uns dies els arqueòlegs han descobert unes restes subterrànies en un hotel del centre de Barcelona que canvien radicalment el mapa de l’antiga Bàrcino. Per les pedres trobades, els científics han arribat a la conclusió que el fòrum no seguia la direcció nord-sud, sinó l'est-oest. Tot un capgirament per a la història antiga de la capital i una merescuda eufòria dels excavadors. Doncs bé, les desclassificacions dels papers del 23-F no han causat cap alegria ni gairebé cap sorpresa: no només perquè no s’ha canviat el mapa oficial establert sobre el cop d’estat fallit, sinó que les poques pedres noves trobades només confirmen que a la presó hi van anar a parar tots els que ho eren, però que no hi eren tots els que ho eren.