Sitio webEl jutge belga considera que "la presó preventiva hauria implicat danys irreparables" La interlocutòria que va deixar lliure Puigdemont s'oposa a la tesi de Lamela ENSENYAMENT PPiCs reforcaran la inspecció sobre l'escola catalana aracat DIMECRES 15 DE NOVESMBRK DEL 2017 SUMKRO 222 El PP vol que l'Alta Inspecció La Moncloa, pressionada per Cs, Educativa de lEstat pugui actuar pretén reforçar el castellà i vigilar 130 EURCOs sobre els centres de Catalunya el suposat "adoctrinament" Hisenda vol que el Tribunal de Comptes citi 200 alcaldes Investigasiels que van anar a Brusselles van utilitzar fons públics RAMONEDA Lindependentisme no ha controlat els temps ni les forces, però l'Estnt encara està molt luny ERC planteja a Puigdemont la idea d'un FERRAN SAEZMATEU En la situació politica actual el seetarisme no ens portara enlloc. Excloure persones idees en om de la puresa mena de patac al fracas govern de concentració "Vull ser lúltim ferit per bala de goma a l'Estat i a Catalunya" Marta Rovira viatja a Brussel les per reunir-se amb el president El projecte aznarià de la FAES, que legitimn la repressi6 i la reforma centralista de la Constitució, és ara més potent que mai El músic Roger Españiol, que va perdreull dret durant I1-0 als voltants de lEscola Ramon Llull, va presentar ahir una querella contra tres agents de la Policia Nacional
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
França aprova definitivament la llei que legalitza l'eutanàsia i el suïcidi assistit
Després d'un debat que ha durat anys, l'Assemblea Nacional francesa ha donat aquest dimecres el vistiplau definitiu a la llei sobre el dret a l'ajuda a morir, que inclou la regulació de l'eutanàsia i el suïcidi assistit per a pacients amb malalties irreversibles greus i amb un grau alt de patiment.
L'havanera i la remor d'un viatge d'anada i tornada
La nit cau lentament sobre l’horitzó. La mar respira amb aquella calma que només coneixen els pobles avesats a viure davant la immensitat marítima. A la vora de l'aigua, les converses s'apaivaguen mentre una guitarra comença a desgranar els primers acords, plens de records i d’enyor. Algú entona una melodia coneguda. Les veus s'hi afegeixen gairebé sense adonar-se'n. Durant uns instants, el temps sembla alentir-se sota el pes de cada vers.
Josep Pons marxa del Liceu "orgullós de l'orquestra"
"Mireu aquest faristol, és històric. És molt bonic", diu Josep Pons (Puig-reig, 1957). És al fossat del Liceu, l'espai triat per a una roda de premsa "especial i sensible", tal com diu Víctor Garcia de Gomar, director artístic del teatre de la Rambla. Pons s'acomiada de la direcció musical del Gran Teatre del Liceu després de catorze anys de feina. El comiat és doble. Per una banda, des del fossat, amb Falstaff, l'òpera de Verdi que s'hi representa fins al 19 de juliol; per l'altra, des de l'escenari del Liceu, dirigint amb Simfonia núm. 8 de Mahler el 24 de juliol.
Heu de conèixer Sara Shahverdi
En la darrera edició dels Oscars, el premi a la millor pel·lícula documental se’l va emportar Mr. Nobody contra Putin. L’impacte de la història d’aquest professor d’institut a la Rússia profunda va eclipsar un altre documental esplèndid, nominat a la mateixa categoria, que Movistar+ tot just acaba d’estrenar: Cutting through rocks, dirigit per Sara Khaki i Mohammadreza Eyni. Heu de conèixer la seva protagonista, Sara Shahverdi. Us fascinarà per la seva personalitat i empenta. La Sara esdevé la primera dona elegida regidora al seu poble rural del nord-oest de l’Iran. És llevadora, activista pels drets de les dones i una treballadora incansable. El documental comença ensenyant com, tota sola, arregla una gran porta de ferro utilitzant una radial. També fa servir el tronc d’un arbre per anivellar el portal i fer que el pany encaixi. La determinació amb què solucionarà aquest problema es mantindrà durant tota la pel·lícula. Shahverdi no para mai: assessora les dones per reclamar els se
El Ricard III que Bieito esculpeix a cops de martell
Alt, àgil, ben plantat, atractiu, furiós, violent, histriònic, bufonesc. I sense gepa. Així és el Ricard III de Shakespeare imaginat per Calixto Bieito que ha passat pel Festival Grec en una producció del 2025 del Teatro San Martín de Buenos Aires, encapçalada per l’actor Joaquín Furriel, a qui Calixto Bieito ja havia dirigit el 2010 en una versió de La vida es sueño de Calderón de la Barca.