Sitio webEl jutge belga considera que "la presó preventiva hauria implicat danys irreparables" La interlocutòria que va deixar lliure Puigdemont s'oposa a la tesi de Lamela ENSENYAMENT PPiCs reforcaran la inspecció sobre l'escola catalana aracat DIMECRES 15 DE NOVESMBRK DEL 2017 SUMKRO 222 El PP vol que l'Alta Inspecció La Moncloa, pressionada per Cs, Educativa de lEstat pugui actuar pretén reforçar el castellà i vigilar 130 EURCOs sobre els centres de Catalunya el suposat "adoctrinament" Hisenda vol que el Tribunal de Comptes citi 200 alcaldes Investigasiels que van anar a Brusselles van utilitzar fons públics RAMONEDA Lindependentisme no ha controlat els temps ni les forces, però l'Estnt encara està molt luny ERC planteja a Puigdemont la idea d'un FERRAN SAEZMATEU En la situació politica actual el seetarisme no ens portara enlloc. Excloure persones idees en om de la puresa mena de patac al fracas govern de concentració "Vull ser lúltim ferit per bala de goma a l'Estat i a Catalunya" Marta Rovira viatja a Brussel les per reunir-se amb el president El projecte aznarià de la FAES, que legitimn la repressi6 i la reforma centralista de la Constitució, és ara més potent que mai El músic Roger Españiol, que va perdreull dret durant I1-0 als voltants de lEscola Ramon Llull, va presentar ahir una querella contra tres agents de la Policia Nacional
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
Dos llibres sobre Joan Miró (1970)
De l’article de la crítica, historiadora i professora d’art Maria Lluïsa Borràs (Barcelona, 1931 - Palafrugell, 2010) a Destino (26-IX-1970). Traducció pròpia. La sortida de dos llibres sobre Joan Miró (Barcelona, 1893 - Palma, 1983) va coincidir amb la notícia de la donació que l’artista feia a Barcelona d’un gran mural dissenyat per ell i materialitzat pel ceramista Llorens Artigas (Barcelona, 1892-1980). També s’anunciava aquells dies que Barcelona tindria un Museu Miró. El passat 19 de maig el Govern central va declarar bé d’interès cultural la gegantina obra de Miró instal·lada a la façana de la T2 de l’aeroport del Prat. Iniciada el 1970, es va inaugurar ara fa cinquanta-cinc anys, el 18 de març del 1971.
La NASA encarrega a Jeff Bezos fer el primer pas per construir la seva base lunar
La NASA preveu enviar a la Lluna, entre setembre i novembre, una nau no tripulada de Blue Origin per començar a assentar els fonaments de la futura base lunar, i el seguiran dues missions similars programades per abans que s'acabi el 2026. La nau escollida per a la primera missió és el mòdul d'aterratge Blue Origin Mark One Endurance, dissenyat per l'empresa espacial de Jeff Bezos, el fundador d'Amazon, segons ha explicat en una roda de premsa a Washington l'administrador de la NASA, Jared Isaacman.
Una exposició per albirar la Barcelona del futur
Amb bona part de la ciutat exhausta per les obres, oferir en una exposició mirar a través d'una tanca pot semblar contraintuïtiu. Però el que es pot veure a través de la instal·lació que obre la mostra Barcelona 2035, una ciutat per viure-hi no són rases, canonades o restes arqueològiques. Al contrari. És el futur. Com serà, si tot surt com projecten ara mateix les institucions, la capital catalana d'aquí a deu anys. La mostra, organitzada per l'Ajuntament i que es pot veure a la Casa de l’Arquitectura de Barcelona –ubicada a l’antiga seu de l’editorial Gustavo Gili–, permet observar aquesta ciutat del demà a través de deu projectes rellevants.
Els premis GAC dels galeristes guardonen la Col·lecció Nacional i la Galería Alegría
Els galeristes catalans han celebrat aquest dimarts al Macba la gala d'entrega dels guardons anuals. La dinovena Nit del Galerisme ha reconegut la diversitat i la volada de les galeries d'art i el col·leccionisme. Els guardons honorífics han recaigut en l'artista Francesc Torres i la galeria Mayoral. Així mateix, Lluís Bassat i Carmen Orellana han recollit el segon premi al foment de les arts visuals, "pel paper central en la conservació, l’estudi i la difusió de l’art".
El Govern fica la banya en el foment del català a la feina i obre una oficina de queixes lingüístiques
Un any després de signar el Pacte Nacional per la Llengua, el Govern ha escenificat la feina feta amb un acte al Palau de la Generalitat davant de representants institucionals i entitats signants de l’acord. Després de fer créixer l’aprenentatge de català per a adults i d’impulsar la política lingüística municipal, dues de les principals fites d’aquest primer any, el president Salvador Illa ha anunciat que s'ha acordat per primera vegada amb patronal i sindicats del Consell del Diàleg Social "un full de ruta per fomentar el català a la feina". "És una passa importantíssima i una fita necessària", ha dit Illa, que s'ha mostrat "confiat, alegre i optimista" amb el futur del català. Illa també ha anunciat que la inversió en llengua per al segon any del Pacte serà de 120 milions, i ha concretat dues iniciatives: 21 milions per crear més aules d'acollida i 50 milions per aconseguir més presència al món digital.