Previous Día anterior
Día siguiente Next
Previous
Next
Portada del periodico Ara:
Newspaper website Sitio web




Recognized text:
El jutge belga considera que "la presó
preventiva hauria implicat danys irreparables"
La interlocutòria que va deixar lliure Puigdemont s'oposa a la tesi de Lamela
ENSENYAMENT
PPiCs reforcaran
la inspecció sobre
l'escola catalana
aracat
DIMECRES
15 DE NOVESMBRK DEL 2017
SUMKRO 222
El PP vol que l'Alta Inspecció
La Moncloa, pressionada per Cs,
Educativa de lEstat pugui actuar pretén reforçar el castellà i vigilar
130 EURCOs
sobre els centres de Catalunya
el suposat "adoctrinament"
Hisenda
vol que el
Tribunal de
Comptes citi
200 alcaldes
Investigasiels
que van anar a
Brusselles van
utilitzar fons públics
RAMONEDA
Lindependentisme
no ha controlat els temps
ni les forces, però l'Estnt
encara està molt luny
ERC planteja
a Puigdemont
la idea d'un
FERRAN SAEZMATEU
En la situació politica actual
el seetarisme no ens portara
enlloc. Excloure persones
idees en om de la puresa
mena de patac al fracas
govern de
concentració
"Vull ser lúltim ferit per bala
de goma a l'Estat i a Catalunya"
Marta Rovira viatja
a Brussel les per
reunir-se amb
el president
El projecte aznarià
de la FAES, que legitimn
la repressi6 i la reforma
centralista de la Constitució,
és ara més potent que mai
El músic Roger Españiol, que va perdreull dret durant I1-0 als voltants de lEscola
Ramon Llull, va presentar ahir una querella contra tres agents de la Policia Nacional

Noticias
  • El projectat aeroport de Barcelona (1931)
    De l’article de Just Cabot (Barcelona, 1898 - París, 1961) a Mirador (4-VI-1931), publicat fa noranta-cinc anys en aquest influent setmanari republicà, del qual aquell periodista era llavors redactor en cap. En va esdevenir director tres mesos després. Tot i que Cabot va excel·lir en la crítica literària, feia sovint incursions en àmbits d’interès més general, com en aquesta peça sobre l’incipient aeroport de Barcelona.
  • "La Vila que estimem està en perill": Gràcia enceta la festa major amb una reivindicació de les arrels
    Per sobre del soroll, la festa major. La Vila de Gràcia ha desprecintat aquest divendres la festa d'enguany amb un pregó del periodista i historiador Vicenç Sanclemente en què s'ha reivindicat la capacitat d'aquest esdeveniment per crear xarxa entre veïns malgrat la massificació. "No és només una setmana de música o un concurs de carrers guarnits", ha subratllat Sanclemente, que en un discurs extens ha defensat que aquest parèntesi en el frenesí del dia a dia que suposa la festa major és una oportunitat perfecta per crear "vincle", per fer "teixit".
  • Què són els carrils vermells que la DGT ja ha implementat a Madrid?
    Segons dades de la Direcció General de Trànsit (DGT, el 85% dels vehicles que circulen diàriament a les principals vies d’accés a Madrid ho fan amb un sol ocupant, cosa que genera importants embussos de trànsit a la capital espanyola. Un dels objectius del director de la DGT, el català Pere Navarro, és el de reduir el volum de vehicles que circulen amb un sol ocupant mitjançant la promoció dels vehicles compartits per fer els desplaçaments diaris, mitjançant la promoció dels carrils BUS-VAO, és a dir, vehicles amb una ocupació mitjana sensiblement superior a la de la majoria.
  • "No puc obligar a ningú a pensar en la meva mort"
    El viatge de fa tres anys a Mèxic havia de servir per conèixer una altra manera d'entendre la mort, però no va acabar sortint com Nina Roma esperava. Mentre mare i filla passejaven contentes entre les tombes, el pare i el germà volien marxar d'allà perquè no estaven preparats per pensar en la mort. "No puc obligar a ningú a pensar en la mort, i menys en la meva". Així de contundent és la poeta i conferenciant Nina Roma (Sant Cugat del Vallès, 1991), que va néixer amb epidermòlisi ampul·lar, una malaltia genètica coneguda popularment com a pell de papallona que causa una fragilitat extrema a la pell i un simple cop o frec pot provocar ferides o butllofes. Es tracta d'una malaltia minoritària rara i incurable que afecta una seixantena de persones a Catalunya i poc més de 500 a Espanya.
  • Així eren els estius a l’únic país africà on es parla castellà (per imposició)
    La primera vegada que Remei Sipi es va posar un jersei tenia 16 anys. “Va ser quan vaig arribar a Catalunya. Abans havia viscut en un país, Guinea Equatorial, on no hi havia estius ni hiverns, hi havia època de sol i època de pluges, però de calor en feia sempre”, explica l’escriptora, que encara té un record molt vívid del camí que feia sota la pluja per anar a l’escola. “La meva amiga em venia a buscar i per no mullar-nos ens tapàvem amb fulles de plàtan”, rememora.