Sitio webEl jutge belga considera que "la presó preventiva hauria implicat danys irreparables" La interlocutòria que va deixar lliure Puigdemont s'oposa a la tesi de Lamela ENSENYAMENT PPiCs reforcaran la inspecció sobre l'escola catalana aracat DIMECRES 15 DE NOVESMBRK DEL 2017 SUMKRO 222 El PP vol que l'Alta Inspecció La Moncloa, pressionada per Cs, Educativa de lEstat pugui actuar pretén reforçar el castellà i vigilar 130 EURCOs sobre els centres de Catalunya el suposat "adoctrinament" Hisenda vol que el Tribunal de Comptes citi 200 alcaldes Investigasiels que van anar a Brusselles van utilitzar fons públics RAMONEDA Lindependentisme no ha controlat els temps ni les forces, però l'Estnt encara està molt luny ERC planteja a Puigdemont la idea d'un FERRAN SAEZMATEU En la situació politica actual el seetarisme no ens portara enlloc. Excloure persones idees en om de la puresa mena de patac al fracas govern de concentració "Vull ser lúltim ferit per bala de goma a l'Estat i a Catalunya" Marta Rovira viatja a Brussel les per reunir-se amb el president El projecte aznarià de la FAES, que legitimn la repressi6 i la reforma centralista de la Constitució, és ara més potent que mai El músic Roger Españiol, que va perdreull dret durant I1-0 als voltants de lEscola Ramon Llull, va presentar ahir una querella contra tres agents de la Policia Nacional
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
El responsable de l'empresa mixta de Rodalies assumirà la gestió de Renfe a Catalunya
La gestió de Renfe a Catalunya ja té un nou responsable: Òscar Playà, el recentment nomenat conseller delegat de Rodalies Catalunya, la nova empresa que entomarà el traspàs de Rodalies. Playà assumirà les funcions que fins a aquesta setmana tenia Josep Enric Garcia Alemany, el director operatiu de Rodalies, destituït arran de la crisi ferroviària que ha viscut Catalunya en l'última setmana. La decisió l'ha anunciat el mateix secretari d'estat de Transports, José Antonio Santano, en una entrevista a 3cat.
La por a la publicitat (1984)
De l’article de Joan Enric Nebot Nonell (Barcelona, 1945 - 2026), publicat a La Vanguardia (28-XI-1984). Traducció pròpia. El passat 16 de gener va morir Nebot, un pioner del periodisme especialitzat en estudis sobre mitjans de comunicació. Com a director de la revista Control de Publicidad des dels primers anys 1970, encarregava articles sobre periodística a joves investigadors universitaris catalans.
Potser no caldria dependre sempre de Lamine: els apunts en calent del Barça-Copenhaguen
Feina feta. Durant tota la fase de grups el Barça ha rebut molts gols, ha patit ensopegades... però s'ha classificat dins del Top 8, com calia. Lluny queda la derrota amb el PSG o la vermella d'Araujo a Londres. Calia acabar entre els vuit primers i s'ha aconseguit amb un partit que és un bon resum de la Champions de l'equip: cedir gols, patir, però solucionar-ho al final amb talent.
"Recordarem el nom dels que van morir als carrers de Minneapolis"
No és cap novetat que Bruce Springsteen condemni públicament les polítiques de Donald Trump. Ara ha fet un pas més i ha publicat la cançó Streets of Minneapolis, amb la qual expressa indignació, ràbia i dignitat. "Recordarem el nom dels que van morir als carrers de Minneapolis", canta com a homenatge a Alex Pretti i Renee Good, les dues persones assassinades a trets per agents del Servei d'Immigració i Control de Duanes dels Estats Units (ICE), "l'exèrcit privat del rei Trump", tal com els descriu Sprinsgteen a la cançó.
Els diaris de l’aigua infinita
No és el cas d’aquestes últimes setmanes, però hem passat mesos i mesos de sequera, sense adonar-nos que determinada premsa disposa de reserves inacabables. Només cal veure com, cada cop que hi ha una bona notícia econòmica, s’afanyen a llançar galons i galons d’aigua al vi, no fos cas que el seu lector sortís de la depressió informativa a què l'han condemnat. L’atur baixa del doble dígit per primer cop des del 2007, és a dir, des de la crisi immobiliària, però hi ha qui s’entesta a buscar els tres peus al gat. OK Diario, per exemple, titulava així la notícia: “L’atur va baixar en 118.400 persones el 2025, però va alentir el ritme de caiguda i segueix per sobre de la UE”. S’esmuny la dada del 10% en favor d’una xifra que el lector comú no pot valorar si és molt o poc (i que pot semblar magra, en un estat de vora 50 milions de persones) i de seguida se li enganya un “però”, no fos cas.