Sitio webEl jutge belga considera que "la presó preventiva hauria implicat danys irreparables" La interlocutòria que va deixar lliure Puigdemont s'oposa a la tesi de Lamela ENSENYAMENT PPiCs reforcaran la inspecció sobre l'escola catalana aracat DIMECRES 15 DE NOVESMBRK DEL 2017 SUMKRO 222 El PP vol que l'Alta Inspecció La Moncloa, pressionada per Cs, Educativa de lEstat pugui actuar pretén reforçar el castellà i vigilar 130 EURCOs sobre els centres de Catalunya el suposat "adoctrinament" Hisenda vol que el Tribunal de Comptes citi 200 alcaldes Investigasiels que van anar a Brusselles van utilitzar fons públics RAMONEDA Lindependentisme no ha controlat els temps ni les forces, però l'Estnt encara està molt luny ERC planteja a Puigdemont la idea d'un FERRAN SAEZMATEU En la situació politica actual el seetarisme no ens portara enlloc. Excloure persones idees en om de la puresa mena de patac al fracas govern de concentració "Vull ser lúltim ferit per bala de goma a l'Estat i a Catalunya" Marta Rovira viatja a Brussel les per reunir-se amb el president El projecte aznarià de la FAES, que legitimn la repressi6 i la reforma centralista de la Constitució, és ara més potent que mai El músic Roger Españiol, que va perdreull dret durant I1-0 als voltants de lEscola Ramon Llull, va presentar ahir una querella contra tres agents de la Policia Nacional
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
Sis segles sense canvis a l'ADN dels ibers
Els romans van deixar una profunda empremta a la península Ibèrica, visible en el llatí, el dret romà, els aqüeductes, els ponts, els amfiteatres o els arcs de triomf. Gràcies a la genètica, ara sabem que la seva arribada també va canviar l’ADN de la població. Un estudi liderat per investigadors de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i publicat a la revista iScience ha obtingut la imatge més completa i precisa fins ara de la història i l’evolució genètica dels pobles ibers que van habitar el nord-est de la península Ibèrica des dels inicis de l’edat del ferro fins a la conquesta romana, fa entre 2.700 i 2.100 anys.
Espanya lidera la confiscació de cocaïna i plantes de cànnabis a Europa
El país d'Europa on es confisca més quantitat de les dues drogues més consumides del continent és Espanya. L'Informe europeu sobre drogues del 2026, publicat aquest dimarts, indica que l'estat espanyol concentra fins al 75% de les confiscacions de plantes de marihuana d'Europa i del 38% de la cocaïna, si bé el total de tones decomissades ha baixat de manera substancial.
"La cua de compradors de pastissos de formatge sovint m'impedeix entrar a casa"
En les novel·les i relats de Patricio Pron (Rosario, 1975) no hi ha res senzill ni evident, però els lectors que s'hi endinsin hi trobaran una sofisticació, tant en la forma com en el fons, que els recompensarà amb escreix. A En todo hay una grieta y por ella entra la luz (Anagrama, 2026), la vida del poeta, cineasta i artista Benjamin Fondane (1898-1944) motiva el paràgraf inicial de dues pàgines, però tot seguit Pron dinamita els seus plans: la resta de la novel·la és una successió de notes i subnotes al peu de pàgina que recorren l'any que el mateix escriptor va passar a Nova York i que estimulen reflexions sobre el canvi climàtic, la gentrificació, l'ascens dels discursos autoritaris, l'art contemporani i les relacions de parella.
Comença la selectivitat dels detectors de mòbils: "Poden entrar en qualsevol moment"
Tret de sortida a les primeres proves de selectivitat en què es faran servir detectors de mòbils per evitar que els estudiants copiïn. "[Els vigilants] poden entrar en qualsevol moment", ha explicat a primera hora Rosa Cerarols, la presidenta d'un dels tribunals de les PAU a la Universitat Pompeu Fabra (UPF). "Tot ha d’anar bé, però hi ha aquest element de seguretat", ha tranquil·litzat la presidenta, que ha detallat que una persona "aleatòria" anirà fent un recorregut per les aules per mirar si hi ha dispositius.
L'assassinat d'una nena a mans d'un suposat violador indigna França i provoca una crisi d'estat
Més de 6.000 persones van participar diumenge en una marxa blanca a Florença, un municipi de poc més de 6.000 habitants situat a prop de Tolosa de Llenguadoc (Occitània). És el poble on vivia amb els seus pares i el seu germà la Lyhanna, una nena d'11 anys que la policia va trobar morta dijous passat, presumptament assassinada pel pare d'una de les seves millors amigues, un home de 41 anys. Feia tres dies que la família n'havia denunciat la desaparició.