Sitio webEl jutge belga considera que "la presó preventiva hauria implicat danys irreparables" La interlocutòria que va deixar lliure Puigdemont s'oposa a la tesi de Lamela ENSENYAMENT PPiCs reforcaran la inspecció sobre l'escola catalana aracat DIMECRES 15 DE NOVESMBRK DEL 2017 SUMKRO 222 El PP vol que l'Alta Inspecció La Moncloa, pressionada per Cs, Educativa de lEstat pugui actuar pretén reforçar el castellà i vigilar 130 EURCOs sobre els centres de Catalunya el suposat "adoctrinament" Hisenda vol que el Tribunal de Comptes citi 200 alcaldes Investigasiels que van anar a Brusselles van utilitzar fons públics RAMONEDA Lindependentisme no ha controlat els temps ni les forces, però l'Estnt encara està molt luny ERC planteja a Puigdemont la idea d'un FERRAN SAEZMATEU En la situació politica actual el seetarisme no ens portara enlloc. Excloure persones idees en om de la puresa mena de patac al fracas govern de concentració "Vull ser lúltim ferit per bala de goma a l'Estat i a Catalunya" Marta Rovira viatja a Brussel les per reunir-se amb el president El projecte aznarià de la FAES, que legitimn la repressi6 i la reforma centralista de la Constitució, és ara més potent que mai El músic Roger Españiol, que va perdreull dret durant I1-0 als voltants de lEscola Ramon Llull, va presentar ahir una querella contra tres agents de la Policia Nacional
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
Ernest Lluch, entrevistat per Margarita Rivière (1983)
De l’entrevista –traducció pròpia– de Margarita Rivière (Barcelona, 1944 - 2015) publicada a El Periódico (28-X-1983). Avui fa vint-i-cinc anys que ETA va assassinar Ernest Lluch (Vilassar de Mar, 1937 - Barcelona, 2000). Era de la primera promoció llicenciada a la Facultat d’Econòmiques de la Universitat de Barcelona, on es va doctorar. Format també a la Sorbona de París, catedràtic, polític i articulista, Lluch va ser diputat del PSC al Congrés de Diputats i ministre de Sanitat i Consum en el primer govern de Felipe González. Defensava activament la via del diàleg per la pau a Euskadi.
El Chelsea troba l'antídot per aturar el Barça a Stamford Bridge
El Chelsea, davant 11.000 aficionats en una entrada pobra a Stamford Bridge, va aconseguir aturar el Barça (1-1) uns mesos després de rebre un sever correctiu a les semifinals de la passada edició de la Champions. Les locals es van avançar amb un gran gol de Carpenter, mentre que Pajor, amb la seva onzena diana de la temporada i la tercera en tres partits de la màxima competició de clubs, firmaria les taules. Partit tossut a Londres, amb molta disputa al mig del camp, sense un clar dominador. L'empat manté a les blaugranes al capdamunt de la fase lliga de la Champions, amb 10 punts, els mateixos que l'Olympique de Lió de Jonatan Giráldez.
Albert Serra: "El 99% del cinema és estúpid, un cent per cent en el cas del cinema espanyol"
Amb motiu del centenari d’Antoni Tàpies celebrat l’any passat, el Museu Tàpies va encarregar-li al director Albert Serra una peça per generar nous relats i reflexions al voltant de l’obra del pintor. El resultat és fe sense obres morta és, 52 minuts d’imatges magnètiques i desestructurades, vuit segments que van de l’estudi d’un cos o una escena enquadrat de manera sensual, quasi violenta, a l’abstracció visual total, de vegades projectant-hi una obra de Tàpies i atorgant molt protagonisme al mosaic sonor de loops de sintetitzadors que firma Marc Verdaguer, el músic habitual de Serra. L’obra s’ha projectat aquest dijous en el marc del Festival Loop al Museu Tàpies, un tancament del cercle que ha culminat amb un col·loqui posterior entre el cineasta i el periodista Joan Burdeus.
Toc d'alerta del Col·legi d'Arquitectes a Collboni pel futur Museu Thyssen
El projecte per instal·lar el futur Museu Carmen Thyssen a l'antic Cinema Comèdia de Barcelona continua portant cua. Aquest cop ha sigut el Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) qui ha mostrat públicament la seva disconformitat amb un projecte que, consideren, planteja molts dubtes. Per això, han fet arribar un escrit a l'alcalde, Jaume Collboni, en què li demanen frenar el projecte –ara en fase d'exposició pública– i obrir un procés participatiu i un concurs d'idees per millorar-lo.
Cent anys de l'ovella negra que ha capgirat el món des dels Pirineus
“Crec que puc afirmar amb certesa que ningú no entén realment la mecànica quàntica”, va dir el físic Premi Nobel Richard Feynman. I la llosa que aquesta disciplina és massa complexa, contraintuïtiva, misteriosa, gairebé mística, perviu avui dia. L'estudi del comportament de la matèria i l'energia al món microscòpic –àtoms, electrons i fotons– celebra enguany el seu centenari, i l'ONU ha declarat el 2025 com l'any internacional de la ciència i la tecnologia quàntica. No hi ha dubtes que ha capgirat la manera com s'entén la recerca, el món i la geopolítica, però fins fa vint anys encara hi havia reticències i incomprensió vers la física quàntica dins de la mateixa comunitat científica.