Sitio webEl jutge belga considera que "la presó preventiva hauria implicat danys irreparables" La interlocutòria que va deixar lliure Puigdemont s'oposa a la tesi de Lamela ENSENYAMENT PPiCs reforcaran la inspecció sobre l'escola catalana aracat DIMECRES 15 DE NOVESMBRK DEL 2017 SUMKRO 222 El PP vol que l'Alta Inspecció La Moncloa, pressionada per Cs, Educativa de lEstat pugui actuar pretén reforçar el castellà i vigilar 130 EURCOs sobre els centres de Catalunya el suposat "adoctrinament" Hisenda vol que el Tribunal de Comptes citi 200 alcaldes Investigasiels que van anar a Brusselles van utilitzar fons públics RAMONEDA Lindependentisme no ha controlat els temps ni les forces, però l'Estnt encara està molt luny ERC planteja a Puigdemont la idea d'un FERRAN SAEZMATEU En la situació politica actual el seetarisme no ens portara enlloc. Excloure persones idees en om de la puresa mena de patac al fracas govern de concentració "Vull ser lúltim ferit per bala de goma a l'Estat i a Catalunya" Marta Rovira viatja a Brussel les per reunir-se amb el president El projecte aznarià de la FAES, que legitimn la repressi6 i la reforma centralista de la Constitució, és ara més potent que mai El músic Roger Españiol, que va perdreull dret durant I1-0 als voltants de lEscola Ramon Llull, va presentar ahir una querella contra tres agents de la Policia Nacional
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
"En el millor moment de la meva carrera vaig rebre el cop més dur"
La vida de l’Axel Corres (Barcelona, 2000) va canviar l’agost del 2025. Era el primer dia d’entrenaments de la plantilla del CN Sabadell de waterpolo masculí, un dels millors equips de la Lliga. Corres iniciava la segona temporada a l’equip vallesà després d’un primer any en què ho havia fet tan bé, que havia estat preseleccionat per anar al Mundial de Singapur. Però en aquell primer entrenament va sentir com si s’ofegués. Unes hores després li van comunicar que tenia un càncer testicular que li provocaria vuit mesos de lluita contra la malaltia i l’extirpació d’un ronyó. Fa pocs dies, va tornar als entrenaments.
De fit a fit
YouTube i la bufetada de Marc Giró
Vaig entrevistar Marc Giró i, com sempre, va ser una festa: titulars, enginy, coherència argumentativa i aquell punt de xou cabareter que domina a la perfecció, especialment quan hi ha la càmera engegada (perquè la part de la conversa sense vídeo va ser igualment exuberant en paraules, però més mesurada en expansions físiques). Parlant sobre com la ultradreta de seguida ataca el cos, i per explicar que ho deia en sentit literal, es va clavar un parell de bufes a la cara prou sonores per deixar-li marca. Era un clip sorprenent, així que el vam pujar a YouTube en format de short i vam descobrir, amb sorpresa, que la plataforma hi aplicava una de les seves formes de censura: no deixa monetitzar el vídeo, cal suposar que perquè interpreta que inclou violència, encara que sigui lleu i contra un mateix. No hi ha problema, perquè òbviament el nostre model de negoci no es basa en aconseguir que els convidats s’autolesionin en pantalla a canvi de disset cèntims d’euro en forma de publicitat digital, pe
Mor el primer lehendakari de la democràcia, Carlos Garaikoetxea
El primer lehendakari de la democràcia ha mort aquest dilluns a causa d'un infart. El nacionalista Carlos Garaikoetxea ha traspassat aquesta tarda a Pamplona a l'edat de 87 anys, després d'una llarga trajectòria política. És recordat pel fet que va presidir el País Basc entre el 1980 i el 1985, inaugurant l'autogovern restablert amb la Transició espanyola, abans de ser rellevat per José Antonio Ardanza. Qui primer es va vincular al Partit Nacionalista Basc (PNB), pel qual també va ser diputat, a partir del 1986 es va escindir amb el partit nacionalista i progressista Eusko Alkartasuna, que acabaria derivant en Bildu el 2011. Va ser diputat basc entre el 1980 i el 2001, si bé també va ocupar un escó com a eurodiputat del 1987 al 1991. El 1979 també va ser diputat navarrès, càrrec que va deixar córrer el mateix any per centrar-se en el País Basc.
Un any de Merz al capdavant d'Alemanya: un aniversari amarg
El canceller alemany, Friedrich Merz, compleix aquest dimecres un any al capdavant del govern federal. Més que una celebració, serà un aniversari amarg. El seu primer any a la Cancelleria ha estat marcat per la seva forta impopularitat, tensions constants dins de la coalició governamental amb els socialdemòcrates, crítiques al seu propi partit, l'auge de l'extrema dreta i el seu enfrontament amb el president dels Estats Units, Donald Trump. A això s'hi afegeix un lleuger fre de l'economia alemanya per la guerra de l'Iran i l'anunci de retallades en l'estat del benestar.