Sitio webEl jutge belga considera que "la presó preventiva hauria implicat danys irreparables" La interlocutòria que va deixar lliure Puigdemont s'oposa a la tesi de Lamela ENSENYAMENT PPiCs reforcaran la inspecció sobre l'escola catalana aracat DIMECRES 15 DE NOVESMBRK DEL 2017 SUMKRO 222 El PP vol que l'Alta Inspecció La Moncloa, pressionada per Cs, Educativa de lEstat pugui actuar pretén reforçar el castellà i vigilar 130 EURCOs sobre els centres de Catalunya el suposat "adoctrinament" Hisenda vol que el Tribunal de Comptes citi 200 alcaldes Investigasiels que van anar a Brusselles van utilitzar fons públics RAMONEDA Lindependentisme no ha controlat els temps ni les forces, però l'Estnt encara està molt luny ERC planteja a Puigdemont la idea d'un FERRAN SAEZMATEU En la situació politica actual el seetarisme no ens portara enlloc. Excloure persones idees en om de la puresa mena de patac al fracas govern de concentració "Vull ser lúltim ferit per bala de goma a l'Estat i a Catalunya" Marta Rovira viatja a Brussel les per reunir-se amb el president El projecte aznarià de la FAES, que legitimn la repressi6 i la reforma centralista de la Constitució, és ara més potent que mai El músic Roger Españiol, que va perdreull dret durant I1-0 als voltants de lEscola Ramon Llull, va presentar ahir una querella contra tres agents de la Policia Nacional
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
Pau Casals s’acomiada de Barcelona (1930)
De l’entrevista amb el mestre Pau Casals (el Vendrell, 1876 - San Juan, Puerto Rico, 1973) que Irene Polo (Barcelona, 1909 - Buenos Aires, 1942) va publicar aquesta setmana fa noranta-cinc anys en el darrer número de la revista Imatges (25-XI-1930). Tres anys després, Casals rebutjava la invitació per actuar amb la Filharmònica de Berlín, en protesta contra el nazisme. El 1939 es va exiliar. No va tornar a Catalunya.
Almenys 13 morts en un atac israelià sobre el camp de refugiats palestins més gran del Líban
La tensió ha tornat a escalar a la frontera entre Israel i el Líban la nit d'aquest dimarts. Un atac de l'exèrcit israelià sobre el camp de refugiats d'Ain al-Hilweh, el camp palestí més gran del Líban i on hi ha registrades prop de 50.000 persones, ha matat almenys 13 persones, segons les primeres xifres aportades pel ministeri de Sanitat libanès. Les forces de Tel-Aviv asseguren que els bombardejos tenien com a objectiu un centre d'entrenament de Hamàs situat al camp de refugiats, a tres quilòmetres de Sidó, la tercera ciutat del país del cedre. "El complex militar era utilitzat per terroristes de Hamàs per fer maniobres d'entrenament i planejar i dur a terme atacs terroristes", defensa un comunicat de l'exèrcit israelià.
El fred exacerba el problema dels assentaments a l’àrea de Barcelona
Ha passat a Sant Andreu, però podria haver passat a qualsevol altra banda. I ha passat dimarts a la matinada, però podria haver passat qualsevol nit freda d’aquest any o de qualsevol dels últims. Periòdicament, un incendi crema alguna de les barraques d’algun dels assentaments que hi ha a Barcelona o les seves ciutats veïnes, i el focus es posa momentàniament en una realitat que fa temps que és una preocupació a la capital catalana. Una problemàtica que s’escampa pel territori i que s’exacerba quan, com aquests dies, arriba el fred.
El premi Blanquerna dels dards a Isabel Díaz Ayuso
Les solemnes columnes de marbre de l'interior del palau madrileny on un dia va viure Felip V, el Palau Neptú, han estat testimonis de la recuperació del premi Blanquerna que la Generalitat atorga a personalitats de diferents àmbits per la seva "contribució a la projecció de Catalunya". Però també per haver teixit "llaços entre la societat espanyola i catalana en general, i madrilenya en particular", en paraules de Salvador Illa. Des d'aquest dimarts, a la llista de noms que han estat guardonats en alguna de les dinou edicions passades, des d'Adolfo Suárez el 1994, fins a Esther Koplowitz l'any 2008, s'hi afegeix ara el poeta, crític, professor i actual director de l'Institut Cervantes, Luis García Montero.
Acord unànime al Senat per enviar la llei dels papers d'Epstein a Trump perquè la signi
El projecte de llei per forçar al departament de Justícia a publicar els papers del pederasta Jeffrey Epstein ja té l'aprovació del Congrés després que en una decisió exprés el Senat hagi acordat per unanimitat enviar el text sense canvis a la taula de Donald Trump. La decisió ha estat presa hores abans que el text arribés a la cambra alta. Ara, tan bon punt hi arribi directament serà remès al president estatunidenc perquè el signi. Malgrat que durant mesos Trump s'ha oposat a la seva difusió, ara ha dit que firmarà la llei perquè siguin publicats.