Sitio webEl jutge belga considera que "la presó preventiva hauria implicat danys irreparables" La interlocutòria que va deixar lliure Puigdemont s'oposa a la tesi de Lamela ENSENYAMENT PPiCs reforcaran la inspecció sobre l'escola catalana aracat DIMECRES 15 DE NOVESMBRK DEL 2017 SUMKRO 222 El PP vol que l'Alta Inspecció La Moncloa, pressionada per Cs, Educativa de lEstat pugui actuar pretén reforçar el castellà i vigilar 130 EURCOs sobre els centres de Catalunya el suposat "adoctrinament" Hisenda vol que el Tribunal de Comptes citi 200 alcaldes Investigasiels que van anar a Brusselles van utilitzar fons públics RAMONEDA Lindependentisme no ha controlat els temps ni les forces, però l'Estnt encara està molt luny ERC planteja a Puigdemont la idea d'un FERRAN SAEZMATEU En la situació politica actual el seetarisme no ens portara enlloc. Excloure persones idees en om de la puresa mena de patac al fracas govern de concentració "Vull ser lúltim ferit per bala de goma a l'Estat i a Catalunya" Marta Rovira viatja a Brussel les per reunir-se amb el president El projecte aznarià de la FAES, que legitimn la repressi6 i la reforma centralista de la Constitució, és ara més potent que mai El músic Roger Españiol, que va perdreull dret durant I1-0 als voltants de lEscola Ramon Llull, va presentar ahir una querella contra tres agents de la Policia Nacional
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
Qüestió de mentalitat (1986)
Editorial publicat aquest mes fa quaranta anys pel diari Avui (21-II-1986), que dirigia aleshores Josep Faulí i Olivella. Feia quatre dies que els dotze països que integraven llavors la Comunitat Econòmica Europea (CEE) havien firmat l’Acta Única Europea, la primera reforma del Tractat de Roma del 25 de març del 1957. En el govern de Felipe González, ministres com en el cas esmentat el d’Agricultura, Pesca i Alimentació, Carlos Romero Herrera, posaven encara més aigua al vi ja aigualit de l’autonomia atorgada a Catalunya no feia gaire més de sis anys.
El dèficit fiscal de Catalunya es manté per sobre dels 21.000 milions d'euros
Catalunya va aportar 77.742 milions d'euros a les arques estatals durant el 2022 (un 19,3% del total de les comunitats autònomes) i en va acabar rebent 56.650 (un 14% del total). És a dir, el dèficit fiscal català va ser de 21.092 milions d'euros. Són les dades de les últimes balances fiscals calculades per la Generalitat, a les quals ha pogut accedir l'ARA, que aquest divendres es faran públiques tan bon punt el Govern aprovi el projecte de pressupostos pel 2026. El dèficit fiscal de Catalunya es va situar en el 8,2% del PIB, si fa no fa en la mitjana que hi ha des del 1986 (8,1%). Cada català va aportar, doncs, 2.670 euros més dels que va rebre.
Nova crisi a Vox: plega la direcció de Múrcia per forçar la sortida del seu líder regional
Després de la guerra interna de Vox a Madrid, a Santiago Abascal se li obre un altre flanc de problemes dins del partit. Una nova crisi sacseja la formació a Múrcia, on els cinc membres de la direcció regional ha dimitit en bloc com a via de pressió per forçar la sortida del que és el líder de l'extrema dreta espanyolista a la comunitat, José Ángel Antelo, segons ha publicat El Español i ha confirmat l'ARA. Dins de la direcció regional hi ha desavinences internes, i la direcció estatal fa temps que intenta fer equilibris per posar-hi remei.
Irene Pujadas i Silvana Vogt guanyen els premis Finestres de narrativa
La Fundació Finestres ha entregat aquest dijous al vespre els seus quatre premis a millors obres publicades de l'any i el premi de còmic a obra inèdita. La intrusa (L’Altra Editorial), d’Irene Pujadas, ha guanyat en la categoria de narrativa en català i El fino arte de crear monstruos (H&O), de Silvana Vogt, ha rebut el Finestres de narrativa en castellà. La dotació econòmica de cada premi Finestres és de 25.000 euros.
Sons de clàxons, crits de "Viva España" i indiferència en l'adeu de Tejero
Banderes d'Espanya a la polsera o lligades al retrovisor del vehicle, molts d'ells d'alta gamma, i xapes diverses, la majoria amb missatges patriòtics. Aquests són alguns dels elements amb els quals ha sigut fàcil identificar els assistents a la vetlla, al funeral i a la posterior incineració de l'ex tinent coronel de la Guàrdia Civil Antonio Tejero, que s'ha celebrat aquest dijous a la localitat valenciana de Xàtiva, al costat de la veïna ciutat d'Alzira, on residia una de les filles de l'exuniformat revoltat, i abans de traslladar les seves restes a la Torre del Mar de Màlaga.