Previous Día anterior
Día siguiente Next
Previous
Next
Portada del periodico Ara:
Newspaper website Sitio web




Recognized text:
El jutge belga considera que "la presó
preventiva hauria implicat danys irreparables"
La interlocutòria que va deixar lliure Puigdemont s'oposa a la tesi de Lamela
ENSENYAMENT
PPiCs reforcaran
la inspecció sobre
l'escola catalana
aracat
DIMECRES
15 DE NOVESMBRK DEL 2017
SUMKRO 222
El PP vol que l'Alta Inspecció
La Moncloa, pressionada per Cs,
Educativa de lEstat pugui actuar pretén reforçar el castellà i vigilar
130 EURCOs
sobre els centres de Catalunya
el suposat "adoctrinament"
Hisenda
vol que el
Tribunal de
Comptes citi
200 alcaldes
Investigasiels
que van anar a
Brusselles van
utilitzar fons públics
RAMONEDA
Lindependentisme
no ha controlat els temps
ni les forces, però l'Estnt
encara està molt luny
ERC planteja
a Puigdemont
la idea d'un
FERRAN SAEZMATEU
En la situació politica actual
el seetarisme no ens portara
enlloc. Excloure persones
idees en om de la puresa
mena de patac al fracas
govern de
concentració
"Vull ser lúltim ferit per bala
de goma a l'Estat i a Catalunya"
Marta Rovira viatja
a Brussel les per
reunir-se amb
el president
El projecte aznarià
de la FAES, que legitimn
la repressi6 i la reforma
centralista de la Constitució,
és ara més potent que mai
El músic Roger Españiol, que va perdreull dret durant I1-0 als voltants de lEscola
Ramon Llull, va presentar ahir una querella contra tres agents de la Policia Nacional

Noticias
  • Cinquanta anys de Zara, la piconadora de la moda
    Fins al 1999 ningú havia vist mai la seva cara en un diari. Alguns fins i tot dubtaven que existís. El seu lloc de naixement no estava del tot clar, i algun article li va arribar a canviar el nom per Armando. L’home més ric d’Espanya ha aconseguit ser, alhora, el més misteriós.
  • Què passa realment amb la roba que dones per reciclar?
    En un magatzem als afores de Sabadell, desenes de treballadors de la Fundació Formació i Treball s’afanyen a classificar un flux incessant de roba usada. Camises de cotó, vestits de lluentons, jerseis de polièster, texans infantils. Cada peça representa, en teoria, un petit gest solidari i sostenible: una donació per “tancar el cercle” de la moda ràpida. 
  • "El sistema està al llindar del col·lapse”
    El sector de la reutilització tèxtil viu un moment crític, tal com destapa la investigació publicada avui per l’ARA. Parlem amb Albert Alberich, fundador de la cooperativa social Moda Re- (Càritas), sobre límits, reptes i possibles solucions. ¿Com es pot evitar que el sistema europeu que ha de garantir la reutilització i aprofitament de tones de roba, calçat i teixit de tota mena acabi convertit en una baula més d’una cadena global d’externalització ambiental i social?
  • Qui aturarà l'insultador en cap?
    En poques setmanes, Donald Trump li ha dit “porqueta” a una periodista, “lletja per dins i per fora” a una altra, “persona terrible” a una tercera i ha preguntat a una quarta si era "estúpida". Totes dones. Quan li van preguntar a la cap de premsa de la Casa Blanca pel primer d’aquests insults, ella va replicar que calia entendre-ho per “la franquesa” amb la qual s’expressa Trump. En aquest punt de la mala pel·lícula no sorprèn que el president americà sigui del club dels “Oh, és que jo soc així”, ni de la confraria del “Demano perdó si algú s’ha sentit ofès per les meves paraules, merdosos”. Durant la seva primera campanya electoral, Trump va dir que podria disparar algú a la Cinquena Avinguda de Nova York i no perdria cap vot. És una frase que només pot dir algú colossalment neci o perversament astut. Encara ara no sé si era una cosa o l’altra i tendeixo a pensar que, en realitat, la seva màgia és poder ser les dues alhora. Perquè, des del punt de vista comunica
  • Per què algunes mares tenen més nens que nenes?
    Per què hi ha dones que només tenen nenes o només nens? Aquesta és una pregunta que molta gent es fa quan observa que algunes famílies amb tres o quatre criatures tenen totes el mateix sexe biològic. Hi ha algun factor genètic que ho determina? En el conjunt de les poblacions humanes, si no hi actua cap factor extern discriminatori –com ara selecció de sexe en néixer o guerres, entre d'altres–, la ràtio de sexe biològic masculí i femení és molt propera a 1:1. Certament, hi ha un petit increment en el percentatge de nens respecte a nenes entre els nounats, però al cap d’un any de vida, aquests percentatges són ja equivalents. El fet que els humans tinguem pocs descendents fa que sigui difícil analitzar si hi ha algun factor genètic que esbiaixa la proporció quan només estem mirant la progenitura d’una única parella. Amb dos o tres fills, estadísticament és difícil destriar l’acció de l’atzar respecte de l’acció d’algun factor genètic o ambiental, que ha de ser subtil.