Sitio webA1,30 E NOIEMBRE DEL2017 GANCELOHA TE B3.255.5 www giupoolaos0DNRECHERNANDEZ el Periódico 14 PARA GENTE COMPROMETIDA LOS PARTIDOS SE DEFINEN ANTE EL 21-D TEMA DEL DÍA Páginas 2 a8 Junts per Catalunya, el PDECat de Puigdemont lEl 'expresident' abre la puerta| La ruptura de Colau con a «otra relación con España», elPSC dispara las alarmas y Esquerra hace autocritica del comercio y el turismo MIGUELLORENZ0 CONMOCIÓN POR UN NUEVO CRIMEN Violenciay venganzas machistasJSse ceban enlos niños La pequeña de Alzira sería la octava menor asesinada este año en España por las parejas de sus madres COSAS DE LA VIDA Páginas 24y25, yeditorial EL PRESUNTO ASESINO Policías conducen al hombre acusado de degollar a su hija de 2 ano. MADURO NEGOCIA LA DEUDA Venezuela, EMNAGC al borde de prepara una la bancarrota gran muestra por la caída sobre Gala Dalíi del petróleo Apobicoee perme idealista de3113TE a viure junts Liceu20 programa de PANORAMA Páginas 14 15 y 15 PRIMERA FILA Páginas 42 y 43
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
- L’alegria es diu Espanya
Aquest equip sembla que va néixer fa anys fent el mateix, és a dir, convertint el futbol en la possibilitat d’una alegria. Atreviment, rialles, com si el camp s’hagués fet per compartir un joc que abans que res és un risc però que, sobretot en aquest temps, és molt més que una competició: és una impressionant manera de dir a Espanya que es deixi ara de tanta ràbia i de tanta història. És millor el futbol que la mania funesta de barallar-se a les prades de la política. La selecció va jugar recordant aquesta manera de ser que és ara el futbol espanyol.Seguir leyendo.... - Fes-me un altre túnel
Hi va haver un moment en què Konrad Laimer, fart d’empassar-se els túnels que li anava fent Lamine Yamal, es va posar a defensar amb el mateix posat d’Igor a El jove Frankenstein. És a dir, amb gepa, amb les espatlles de goma, i amb un ull mirant els peus de Lamine i l’altre el forat obert entre les cames, per on la pilota passava una vegada i una altra. Que difícil havia de ser per al defensor austríac saber que milions de teleespectadors estarien veient-lo patir davant una de les accions més irreverents, però també humiliants, del futbol.Seguir leyendo.... - La selecció espanyola elogia la normalitat
Sort que Lamine Yamal està tocat, a un 70%, un nivell que per a gairebé qualsevol altre futbolista equivaldria al pic de la seva carrera. Només la seva presència va obligar Ralf Rangnick a modificar el pla: va desplaçar Konrad Laimer, el millor jugador austríac, perquè hagués de vigilar el futbolista del Barça. Això va impedir que Àustria pogués tenir el jugador del Bayern a la mitjapunta, la zona des d’on acostuma a influir més en el joc. A partir de tenir el millor, Espanya va començar a fer valer una superioritat que fins aquell moment era teòrica, no pràctica, una cosa que en el futbol és molt habitual i la majoria de les vegades no val res. Amb Lamine Yamal tirant túnels i desbordant, va obligar Àustria a començar a perdre altura, seguretat i confiança, i amb això els de De la Fuente van sentir que eren millors. De vegades no es tracta de ser-ho, sinó de tenir algú que ho cregui fermament.Seguir leyendo.... - L’enemic comú
En el seu primer dia com a president del FC Barcelona amb aquest suma el seu quart mandat, qui l’hi anava a dir i ens ho havia de dir Joan Laporta es va esplaiar com només ell ho sap fer. Als 42 minuts de discurs sense cap paper, demostrant la seva fantàstica oratòria i capacitat comunicativa, va tornar a assenyalar els enemics. Aquest cop ens baixem del plural perquè el protagonista principal de l’animadversió que desperta allò blaugrana és el Reial Madrid. Mentre Rafa Yuste ha ostentat el poder, el seu amic de la infància s’ha mantingut en silenci. Però no havia començat el dia 1 de juliol quan vam tornar a veure Laporta en el seu prime en la defensa del club davant els atacs indiscriminats de Florentino Pérez. El "contra tot i contra tots" que sol acompanyar els seus parlaments va prendre forma de nou però amb un actor menys: Javier Tebas.Seguir leyendo.... - Lamine somriu i Oyarzabal castiga
Espanya va debutar en la fase decisiva, la que no admet cap marge d’error, oferint la seva millor versió. Compromesa sense pilota, incisiva amb ella i vigorosa en la pressió. Oyarzabal va deixar dues osques més en el seu revòlver, Lamine va assumir el seu rol protagonista i va dibuixar un somriure a la cara dels seus companys i Olmo va oferir sempre la millor solució desxifrant el partit amb la seva intel·ligència tàctica. Arriben els de De la Fuente a vuitens sense encaixar un sol gol i aclarint molts dubtes. Sense arribar a l’excel·lent, va oferir un acompliment notable que a més confirma l’evolució de l’equip, que recupera crèdit i espurna amb el pas dels minuts.Seguir leyendo....