Previous Día anterior
Día siguiente Next
Previous
Next
Portada del periodico El Periódico de Catalunya(Castellano):
Newspaper website Sitio web




Recognized text:
130e LUDROVENDRHE 0EL 21EO ETO
DTTEz
elPeriódico 13
PARA GENTE COM
MIGUBL LORENZO
Márquez,
tetracampeón
El piloto de Cervera se alza con el título de
MotoGP en la última carrera en Cheste
PRIMERA FILA Páginas 36 a40
Marc Márquez celebra el campeonato junto a la afición en el circuito Ricardo Tormo
EL PROCÉS' ROMPE TAMBIÉN EL GOBIERNO MUNICIPALPas 04
TEMA DEL DIA
Páginas 2 a 9 y editorial
Colau echa al PSC
y consuma su viraje
Las bases de BCN en Comú deciden dejar la ciudad en manos de los independentistas
Puigdemont
La CUP decide
concurrir en
solitario al 21-D
Rajoy insta
rectifica y liderará
la lista del PDECat
ala «mayoría
silenciosa a votar»
RICARD CUGAT
Los grupos
de crianza se
eivindican
Coltvos de padres se organizar
la firma
al contrataque
La primera
vez que via
Chiquito
xarxa
de bus
EL 13 DE NOVEMBRE
ARRIBEN 4 NOVES LINIES
LA XARXA DE BUS
QUE ENS UNEIX
JORDI
ÉVOLE
ante la falta de guarderías
untament de
Barcelona
COSAS DE LA VIDA
Páginas 22 y 23

Noticias
  • A 50 dies, tot està per decidir
    Falten 48 dies per al dia de les eleccions i això en política és un segle. Els experts remarquen que, elecció rere elecció, creix el nombre de persones que decideixen el vot a l’últim instant.Seguir leyendo....
  • Europa i la crisi de l’habitatge
    L’accés a l’habitatge s’ha convertit en un dels principals reptes del nostre temps. De fet, segons dades de l’Eurobaròmetre, més de la meitat dels habitants de les ciutats europees consideren que la falta d’habitatge assequible és un problema urgent que requereix una resposta col·lectiva. A Barcelona ho sabem prou bé: els preus dels lloguers no només representen un problema per als joves que es volen emancipar, sinó que també afecten famílies, treballadors que no poden viure a prop de la feina i persones grans. A tot Europa veiem que a moltes persones professionals de la salut, docents, agents de policia, bombers, estudiants, famílies monoparentals, treballadors i treballadores, persones amb discapacitat els costa molt trobar un habitatge segur que puguin considerar casa seva o, senzillament, pagar el lloguer.Seguir leyendo....
  • Maricarmen i el silenci
    Maricarmen, gran, malalta i desnonada de casa seva. Va morir en un hospital. Sense haver pogut tornar a casa seva. El seu desnonament, desproporcionat i abusiu, l’ha convertit en un símbol de denúncia contra l’especulació immobiliària i moltes altres vulnerabilitats. Ha generat durant dies, i continuarà generant, un soroll mediàtic eixordador i inevitable. Un estrèpit necessari i culpabilitzador. Ara, la seva mort desarrelada i desterrada de casa seva no deixarà de sacsejar les nostres consciències. Com un cop sord, de fons, que ho silencia tot. Aquesta història mereix silenci i reflexió. De tothom i en totes les seves dimensions.Seguir leyendo....
  • Ceuta plana sobre el 12-O
    Les protestes contra Pedro Sánchez s’han integrat ja com un ritual més en la desfilada militar que centra les celebracions oficials de la Festa Nacional del 12 d’octubre. No hi ha manera d’aconseguir que aquesta celebració tingui l’aire inclusiu que es mereixeria l’ocasió i que exigiria acompanyar el ritual militar, habitual en totes les nacions del nostre entorn, amb altres elements que formessin una idea de la nació que, sense renunciar a l’afirmació de la sobirania i a la defensa d’aquesta, enriquissin els símbols als quals adherir-se. Però la realitat és que una part de l’espectre polític continua acaparant aquesta festa i apropiant-se de símbols i ritus que haurien de ser de tots. Aquest any, a més, no hi ha hagut la mínima escletxa per resignificar la festa, perquè la imminent campanya electoral ha intensificat la polarització política a les portes d’una cursa electoral que es presumeix aferrissada. Quedarà per a més endavant que sigui possible obrir aquest debat, com d�
  • La cançó de la Maria del Mar
    El simbolisme com a poder, quan el poder real no existeix. Catalunya excel·leix en aquesta capacitat de convertir els símbols i la memòria de la resistència en un contrapoder que maldament intenta frenar el desgast i substituir la impossibilitat d’exercir la pròpia sobirania. Al capdavall, tres-cents anys de pèrdua de les institucions i els drets constituents ens han obligat a reforçar la pell de la memòria, a través de la qual hem respirat en els pitjors moments de la nostra història.Seguir leyendo....