Previous Día anterior
Día siguiente Next
Previous
Next
Portada del periodico El Periódico de Catalunya(Castellano):
Newspaper website Sitio web




Recognized text:
130e LUDROVENDRHE 0EL 21EO ETO
DTTEz
elPeriódico 13
PARA GENTE COM
MIGUBL LORENZO
Márquez,
tetracampeón
El piloto de Cervera se alza con el título de
MotoGP en la última carrera en Cheste
PRIMERA FILA Páginas 36 a40
Marc Márquez celebra el campeonato junto a la afición en el circuito Ricardo Tormo
EL PROCÉS' ROMPE TAMBIÉN EL GOBIERNO MUNICIPALPas 04
TEMA DEL DIA
Páginas 2 a 9 y editorial
Colau echa al PSC
y consuma su viraje
Las bases de BCN en Comú deciden dejar la ciudad en manos de los independentistas
Puigdemont
La CUP decide
concurrir en
solitario al 21-D
Rajoy insta
rectifica y liderará
la lista del PDECat
ala «mayoría
silenciosa a votar»
RICARD CUGAT
Los grupos
de crianza se
eivindican
Coltvos de padres se organizar
la firma
al contrataque
La primera
vez que via
Chiquito
xarxa
de bus
EL 13 DE NOVEMBRE
ARRIBEN 4 NOVES LINIES
LA XARXA DE BUS
QUE ENS UNEIX
JORDI
ÉVOLE
ante la falta de guarderías
untament de
Barcelona
COSAS DE LA VIDA
Páginas 22 y 23

Noticias
  • Merino es converteix en llegenda
    Espanya només havia arribat una vegada a la semifinal del Mundial. La vegada del 2010. Ja en són dues. La primera va acabar amb el pas a la final i el títol. La segona estarà en joc dimarts que ve contra França, amb el precedent més immediat de l’Eurocopa del 2024 i la victòria espanyola.Seguir leyendo....
  • I Olmo va brodar el futbol
    Hi va haver un temps en què salvar la frontera dels quarts d’un Mundial era un impossible per a Espanya, entre pors i dimonis, cops de colze o tancades. Època de molta fúria i poques llums. A Johannesburg, després d’un partit infernal contra el Paraguai, el martiri es va acabar. I 16 anys després, a Los Angeles, la selecció va deixar enrere un altre vell fantasma: el de Mèxic 86, quan Bèlgica la va eliminar als penals després de l’errada d’Eloy Olaya. Cada cop es mira menys enrere només ho fem els periodistesi els complexos han deixat pas a la seguretat que amb ordre i calma sí, també com el 2010, s’avança. Tot i que la temible França apunta a la pròxima frontera, aquesta Espanya sembla que pot amb tot, amb futbolistes com Merino, que és qui mastega el gel quan ja s’ha acabat el còctel.Seguir leyendo....
  • Tornar a la vida
    Mikel Merino és a la selecció espanyola el que una cervesa freda a l’estiu. Gairebé sempre sol ser el que deixa millor record i de vegades té més bon gust quan és l’últim que fas. Luis de la Fuente sap que Merino, a qui molts exigirien des d’un inici veient el seu rendiment, és un jugador que permet aquest punt extra d’ullal i agressivitat quan el partit amenaça de flanquejar, i que el seu olfacte és inigualable, un imant per al rebuig i l’espai evident tan sols per a qui sembla haver nascut per als últims 10 minuts de la vida de tants, allà on temps i raó es comprimeixen. Per això no té sentit que Merino surti d’inici, ja que l’evidència és palmària. I fa guanyar qui hi creu.Seguir leyendo....
  • Simplement Merino
    En la història d’Espanya, és a dir, en la història del futbol que juga l’equip espanyol, hi haurà d’ara endavant un perfil que ja no tindrà parangó: l’aire alliberat d’un futbolista que abans era una possibilitat i que s’ha convertit, en dues jugades, en el més eficaç dels visitants atrevits en el viatge a l’àrea contrària. Que Espanya (és a dir, l’equip espanyol) el tingui a les seves files és un èxit de l’entrenador, sens dubte, ja que és notori que ha confiat en ell quan Portugal es va fer gran i va estar a punt de tirar per terra la bondat del futbol espanyol. I davant d’un equip tan potent com el que defineix Courtois, va ser capaç d’especular de nou amb la sort.Seguir leyendo....
  • A semifinals gràcies a De la Fuente
    Espanya està molt lluny de l’exuberància futbolística amb què va guanyar l’Eurocopa. Té seriosos problemes ofensius amb un Lamine Yamal ansiós, un Pedri desconegut i un atac en el qual només Dani Olmo resulta desequilibrant. Però en els moments complicats apareix la pissarra de Luis de la Fuente per oferir solucions que disparen la competitivitat d’una selecció en la qual Merino, Fabián o Ferran s’han convertit en herois inesperats. I en aquesta tortura que va ser el duel amb Bèlgica el seleccionador va acudir al rescat d’un equip que es fica en semifinals amb més dubtes que certeses.Seguir leyendo....