Sitio webESPORTS Márquez, sis vegades campi0 Amb només 24 anys, el pilot de Cervera guanya el seu quart titol de MotoGP, el sisè en total sumant totes les categories ara.cat CRISI A L'AJUNTAMENT I3 DE NOVEMBRE DEL 2017 Colau trenca amb el PSC Les bases de BComú decideixenL'alcaldessa s'aboca a pactes la ruptura pel suport socialista puntuals amb la resta de formacions del consistori a l'aplicació de l'article 155 CARME COLOMINA ARTICLE DE JAUME COLLBONI P. 23 "Per Barcelona, des de l'esquerra" Amb Donnld Trump la retòrica gannya de llarg la politieas amenaces, xenolobia i impulsivitat sense estratégia La CUP es presentarà en solitari el 21-D ANTONI BATISTA Es nega lexistència de políties perdegradar-los a democracia del seu pitjor delicte contra ella matem Elpartit creu que no té sentit fer boicot ales eleccions si ERCiel PDECat també hi concorren MARCMURTRA engiyer industrial ARA O entre tots refredem els ànims i ens esforcem a ser més empatics, o en un futur ens lamentarem Sallunya lopció de la lista únicaials comicis hi haurà tres candidatures independentistes de les consequències
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
A la contra
"No hi ha relació entre retallar dies de pesca i la sostenibilitat de les espècies"
La Comissió Europea vol aplicar una altra retallada dràstica, del 65%, dels dies que els pescadors catalans poden sortir a fer la mar: vol deixar només nou dies en tot el 2026. Tanmateix, la Generalitat i la Moncloa, que defensarà ampliar aquesta xifra en el Consell de Pesca de la UE que comença aquest dijous, es mostren crítics amb les restriccions i asseguren que la situació de les espècies pesqueres d’arrossegament és millor de la que indica Brussel·les. Com a argument, tant el Govern com l’executiu espanyol, utilitzen les dades científiques de l’Institut Català de Recerca per a la Governança del Mar (Icatmar). N’entrevistem una de les seves investigadores, Eve Galimany.
Les lliçons de Jean Paul Gaultier i Mango a la premsa
La mort del paper genera una curiositat morbosa. Recordo que fa quinze anys, quan vam decidir que posàvem un diari en marxa en plena crisi econòmica, la segona pregunta que ens queia a sobre, de manera inevitable, era “Per què en paper?” (la primera era, ho juro, “Esteu bojos?”). Ara que el The New Yorker ha fet 100 anys, és inevitable preguntar-se si una publicació tan lligada al format físic està preparat per resistir 100 anys més. I el mateix interrogant es pot abatre sobre The Economist (fundat el 1843). Les dues publicacions centenàries han orientat en els darrers temps el seu negoci a la captació de subscripcions digitals, però mantenen l’edició impresa com a mascaró de proa i, probablement, signe d’estatus. En realitat, altres negocis ja han inventat la solució. Una marca com Jean Paul Gaultier fa el 95% dels seus diners venent fragàncies i cosmètica al gran públic. Però ho pot fer perquè manté un nom en el món de l’alta costura, encara que només representi el 5% dels se
László Krasznahorkai carrega contra "els àngels sense ales com Elon Musk" al seu discurs del Nobel
El discurs d'acceptació del premi Nobel de literatura per part de László Krasznahorkai (Gyula, Hongria, 1954) ha estat una crida i una alerta. L'escriptor de títols com Tango satànic (Edicions del Cràter, 2025) i Melancolía de la resistencia (Acantilado, 2001) ha dit que cal estar atents "a aquests nous àngels sense ales", entre els quals ha citat el multimilionari Elon Musk. "Amb els seus plans demencials s'estan apoderant de l'espai i el temps" de les persones, ha alertat Krasznahorkai. La intenció de l'escriptor era dedicar el discurs a l'esperança, però s'ha vist obligat a canviar-lo davant l'evidència que "les reserves d'esperança s'havien esgotat totalment". Krasznahorkai ha utilitzat el terme nous àngels per referir-se a persones que "caminen entre nosaltres vestides amb roba de carrer i apareixen de forma inquietant aquí i allà, en tota mena de situacions de la nostra vida".
Cinc anys esperant cobrar la pensió d'orfandat
Fins a cinc anys ha hagut d'esperar una jove extutelada per la Generalitat per tenir al seu compte les mensualitats de la pensió d'orfandat que l'antiga DGAIA –actualment reconvertida en DGPPIA– guardava fins que arribés a la majoria d'edat. La jove té ara vint-i-tres anys i ha cobrat de cop 15.000 euros, però el seu no és l'únic cas de demores injustificades en aquest col·lectiu de nois.