Previous Día anterior
Día siguiente Next
Previous
Next
Portada del periodico Ara:
Newspaper website Sitio web




Recognized text:
ESPORTS
Márquez,
sis vegades
campi0
Amb només 24 anys, el pilot de Cervera
guanya el seu quart titol de MotoGP, el
sisè en total sumant totes les categories
ara.cat
CRISI A L'AJUNTAMENT
I3 DE NOVEMBRE DEL 2017
Colau trenca
amb el PSC
Les bases de BComú decideixenL'alcaldessa s'aboca a pactes
la ruptura pel suport socialista
puntuals amb la resta de
formacions del consistori
a l'aplicació de l'article 155
CARME
COLOMINA
ARTICLE DE JAUME COLLBONI P. 23
"Per Barcelona, des de l'esquerra"
Amb Donnld Trump
la retòrica gannya de llarg
la politieas amenaces,
xenolobia i impulsivitat
sense estratégia
La CUP es
presentarà en
solitari el 21-D
ANTONI BATISTA
Es nega lexistència de
políties perdegradar-los a
democracia del seu pitjor
delicte contra ella matem
Elpartit creu que no té sentit fer boicot ales
eleccions si ERCiel PDECat també hi concorren
MARCMURTRA
engiyer industrial ARA
O entre tots refredem
els ànims i ens esforcem
a ser més empatics, o en
un futur ens lamentarem
Sallunya lopció de la lista únicaials comicis
hi haurà tres candidatures independentistes
de les consequències

Noticias
  • Els palestins d'Israel tenen la clau de les eleccions, però ningú hi vol pactar
    Molta gent no ho sap, però un 20% de la població d'Israel és palestina. I per primer cop en la seva història aquesta minoria pot ser clau a l'hora de decantar el resultat de les eleccions israelianes del proper 27 d'octubre. Les enquestes apunten a un empat 50-50 entre el bloc de govern de la dreta i la ultradreta de Benjamin Netanyahu i les forces de l'oposició liberal. Amb aquest panorama gairebé inèdit, la minoria àrab tindria la clau de la derrota de Netanyahu, un candidat sobre qui pesa una ordre de detenció del Tribunal Penal Internacional pel genocidi de Gaza. Però, en un context de fort racisme antiàrab, ni govern ni oposició volen arribar a acords amb els partits que els representen. El mes passat la junta electoral va prohibir a tots els partits àrabs presentar-se als comicis, i també els comunistes de l'únic partit que reuneix àrabs i jueus. La decisió era tan discriminatòria que el Tribunal Suprem la va revertir, però només parcialment. La Llista Àrab Unida (Ra'am) es podrà prese
  • Sánchez es queda sense portaveu i per què és la millor notícia per al PSOE
    "La premsa pot no tenir gaire èxit dient-li a la gent què ha de pensar, però té un èxit impressionant dient als seus lectors sobre què s'ha de pensar". La frase, pronunciada pel politòleg Bernard Cohen als anys seixanta, admet molts matisos adaptats al món actual, en què els mitjans de comunicació ja no monopolitzen el que es coneix com a agenda-setting (bàsicament, la fixació de quins són els temes més rellevants). I durant els últims dies, en els cercles polítics i periodístics no es parlava de res més que dels 30 pisos de lloguer amb els quals fa negoci la parella de la portaveu del PSOE.
  • Què és Democràcia 21 i per què Ciutadans s'hi ha implicat?
    Ja fa més d'un any que l'advocada Miriam González flirtejava amb la possibilitat de fer el pas a la política. Dedicada a impulsar iniciatives des de la societat civil com España Mejor, amb l'objectiu d'influir en les polítiques públiques basades en la regeneració democràtica, ha decidit finalment presentar-se a les eleccions del 29 de novembre amb un nou partit polític: Democràcia 21. La formació, que es va presentar dissabte passat a Madrid, té l'objectiu de fer forat en els pròxims comicis com una opció centrista, malgrat que comptaven amb unes eleccions generals l'any que ve i no de forma immediata. Alhora, partits com Ciutadans s'hi han implicat en forma de coalició amb l'esperança de reflotar l'espai reformista. Sigui com sigui, com pensa sobresortir Miriam González en un context de màxima polarització entre la dreta i l'esquerra?
  • A la contra
  • Un portaveu ha de saber distingir entre angle i mentida
    Katie Zacharia ha sigut l’últim fitxatge de Trump com a secretària de premsa i el seu debut davant dels periodistes no podia haver estat més desastrós, fins al punt que ja l’ha acomiadat. Arrapada a un paper sense el qual semblava incapaç d’articular un discurs mínimament coherent, fins i tot quan llegia paties perquè s’entrebancava i era obvi que no sabia on posar els accents de les frases. A més, la seva figura estava sota la lupa perquè se l’havia presentat com a advocada i no queda clar si, més enllà de graduar-se a la Universitat Pepperdine, va aprovar l’examen posterior preceptiu per si vol exercir. En anglès distingeixen entre attorney i lawyer i, després de múltiples inquisicions dels mitjans, no quedava clar si és una cosa o l'altra. Però tot fa pensar que més que lawyer és liar, és a dir, una mentidera de nassos, la qual cosa, tenint en compte qui l’ha contractada, no és precisament cap sorpresa.