Previous Día anterior
Día siguiente Next
Previous
Next
Portada del periodico Ara:
Newspaper website Sitio web




Recognized text:
ESPORTS
Márquez,
sis vegades
campi0
Amb només 24 anys, el pilot de Cervera
guanya el seu quart titol de MotoGP, el
sisè en total sumant totes les categories
ara.cat
CRISI A L'AJUNTAMENT
I3 DE NOVEMBRE DEL 2017
Colau trenca
amb el PSC
Les bases de BComú decideixenL'alcaldessa s'aboca a pactes
la ruptura pel suport socialista
puntuals amb la resta de
formacions del consistori
a l'aplicació de l'article 155
CARME
COLOMINA
ARTICLE DE JAUME COLLBONI P. 23
"Per Barcelona, des de l'esquerra"
Amb Donnld Trump
la retòrica gannya de llarg
la politieas amenaces,
xenolobia i impulsivitat
sense estratégia
La CUP es
presentarà en
solitari el 21-D
ANTONI BATISTA
Es nega lexistència de
políties perdegradar-los a
democracia del seu pitjor
delicte contra ella matem
Elpartit creu que no té sentit fer boicot ales
eleccions si ERCiel PDECat també hi concorren
MARCMURTRA
engiyer industrial ARA
O entre tots refredem
els ànims i ens esforcem
a ser més empatics, o en
un futur ens lamentarem
Sallunya lopció de la lista únicaials comicis
hi haurà tres candidatures independentistes
de les consequències

Noticias
  • Necessitem aquest modisme en català (4)
    .
  • "Ja no només llegirem genomes: començarem a escriure'ls"
    Amb prou feines fa tres mesos que és a Barcelona i Mónica Bettencourt-Dias (Lisboa, 1972) ja xampurreja el català. Té un professor particular i ha apuntat les seves filles a un casal d’estiu perquè facin immersió en l’idioma. Tota una mostra d’intencions d’aquesta biòloga cel·lular, que es confessa una enamorada de la ciutat i la seva cultura, i que acaba d'assumir la direcció del Centre de Regulació Genòmica (CRG) de Barcelona. És la primera dona que es posa al capdavant d'aquest vaixell insígnia de la recerca biomèdica a Europa, i liderarà prop de 500 científics de 47 nacionalitats diferents.
  • El dilema d'Abascal: ser o no ser vicepresident de Feijóo
    Que Vox torni a governar a quatre autonomies, en coalició amb el PP, és una de les novetats que ha deixat aquest curs polític. Després de les eleccions a Extremadura, l'Aragó, Castella i Lleó i Andalusia el balanç per a l'extrema dreta és que ha obtingut quatre vicepresidències d'executius autonòmics a les quals cal sumar cinc conselleries més. Això ha suposat un nou gir estratègic per als de Santiago Abascal després de la decisió d'abandonar les responsabilitats de govern ara fa dos anys. L'etapa d'oposició als populars, que ha estat de creixement electoral de Vox, ha deixat pas a una nova fase en la qual el partit aposta per gestionar. Se'ls obre ara la possibilitat d'aplicar les seves polítiques en les carpetes que han arrencat de la negociació amb el PP, com són la d'agricultura, ramaderia, gestió forestal, serveis socials, família, turisme, cultura i, de nova creació aplicant el seu propi marc, de desregulació.
  • Què pot fer Felip VI sense el permís de Pedro Sánchez?
    Les recents picabaralles i tensions entre el ministre de Transports, Óscar Puente, i el rei Felip VI, han tornat a posar sota el focus la complexa convivència entre la prefectura de l'Estat i l'executiu. No és un fenomen nou. L'historiador Charles Powell recordava com l’expresident del govern espanyol, José María Aznar, va arribar a marginar deliberadament el rei emèrit Joan Carles I en visites d'estat de gran rellevància internacional, generant enormes recels a la Zarzuela. Aquestes friccions evidencien una realitat ineludible del sistema polític espanyol: teòricament, el monarca i el president del govern s'han de portar bé per força, ja que pràcticament cap acte del rei té validesa sense l'aprovació de l'executiu.
  • “Ara tenim oficines separades per a homes i dones”: els països occidentals claudiquen davant els talibans
    “Com es diu el teu germà?”, pregunta el vigilant que fa guàrdia a l'entrada de l'hotel Khyber, a Kabul, a una jove afganesa que vesteix de manera rigorosament islàmica i diu que és germana d'un de la trentena d'afganesos deportats des d'Alemanya el passat 28 de juliol. En teoria, tots els deportats havien comès un delicte greu, segons va informar inicialment el govern alemany. Però després, el mateix ministre de l'Interior germànic, Alexander Dobrindt, va admetre que un d'ells mai no havia estat processat. La seva única falta era no tenir els papers en regla.