Sitio webESPORTS Márquez, sis vegades campi0 Amb només 24 anys, el pilot de Cervera guanya el seu quart titol de MotoGP, el sisè en total sumant totes les categories ara.cat CRISI A L'AJUNTAMENT I3 DE NOVEMBRE DEL 2017 Colau trenca amb el PSC Les bases de BComú decideixenL'alcaldessa s'aboca a pactes la ruptura pel suport socialista puntuals amb la resta de formacions del consistori a l'aplicació de l'article 155 CARME COLOMINA ARTICLE DE JAUME COLLBONI P. 23 "Per Barcelona, des de l'esquerra" Amb Donnld Trump la retòrica gannya de llarg la politieas amenaces, xenolobia i impulsivitat sense estratégia La CUP es presentarà en solitari el 21-D ANTONI BATISTA Es nega lexistència de políties perdegradar-los a democracia del seu pitjor delicte contra ella matem Elpartit creu que no té sentit fer boicot ales eleccions si ERCiel PDECat també hi concorren MARCMURTRA engiyer industrial ARA O entre tots refredem els ànims i ens esforcem a ser més empatics, o en un futur ens lamentarem Sallunya lopció de la lista únicaials comicis hi haurà tres candidatures independentistes de les consequències
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
Video Gaudi
'La revolució moral', d’Anna Murià (1934)
De la crítica contundent i severa d’un llibre d’Anna Murià (Barcelona, 1904 - Terrassa, 2002) que Mercè Rodoreda (Barcelona, 1908 - Girona, 1983) va publicar a Clarisme (12-V-1934). Les dues periodistes i escriptores es van exiliar el 1939, experiència que a l’inici van compartir al castell de Roissy-en-Brie. Surten a la foto del grup refugiat allí: Rodoreda, la tercera des de l’esquerra, i Murià, la segona des de la dreta. Demà, al Port de la Selva, la Càtedra Hipòlit Nadal i Mallol de Periodisme i Revistes (UdG) celebra la seva jornada anual, dedicada aquest any a periodistes catalanes exiliades. També demà farà noranta-dos anys que va aparèixer aquest article que vincula dues autores que el triomf franquista va empènyer a fugir de Catalunya.
El Papa, l'arquitecte de Déu i el cel de Barcelona
D'Antoni Gaudí no es pot dir allò que ni en somnis s'hauria imaginat que, un segle després de la seva mort, el Papa vindria expressament de Roma a beneir la torre més alta de la Sagrada Família. Perquè si alguna cosa tenia Gaudí és que somniava en gran. En molt gran, en el més gran, en el que li deien que semblava impossible, per ser exactes. Com a la primera lectura, Gaudí va veure "un cel nou i una terra nova". Avui no hi ha temple al món contemporani que es pugui comparar amb la Sagrada Família. I per això, avui, al peu de la seva tomba, s'han reunit totes les autoritats, les catalanes, les espanyoles i les romanes, encapçalades pel Sant Pare que s'hi agenolla i hi encén una llàntia. Ja fa cent anys va ser enterrat sota el títol de l'arquitecte de Déu.
El Barça presenta el dossier complet per tal d'organitzar la final de la Champions del 2029
El Barça ha anunciat que conjuntament amb l’Ajuntament, la Generalitat i la Reial Federació Espanyola, ha presentat formalment davant la UEFA la candidatura i el dossier complet per optar a l’organització de la Final de la UEFA Champions League 2029.
Lleó XIV beneeix l'obra magna de Gaudí: "Tot Catalunya es reuneix en aquest temple"
Queda beneïda la torre de Jesús de la Sagrada Família i Catalunya com a far de la cristiandat. El papa Lleó XIV, amb ús predominant del català en l'homilia i en la benedicció, ha coronat aquest dimecres l'obra magna d'Antoni Gaudí amb la benedicció de la torre de Jesús coincidint amb el centenari de la mort de l'"arquitecte de Déu", tal com l'ha definit el pontífex.