Sitio webESPORTS Márquez, sis vegades campi0 Amb només 24 anys, el pilot de Cervera guanya el seu quart titol de MotoGP, el sisè en total sumant totes les categories ara.cat CRISI A L'AJUNTAMENT I3 DE NOVEMBRE DEL 2017 Colau trenca amb el PSC Les bases de BComú decideixenL'alcaldessa s'aboca a pactes la ruptura pel suport socialista puntuals amb la resta de formacions del consistori a l'aplicació de l'article 155 CARME COLOMINA ARTICLE DE JAUME COLLBONI P. 23 "Per Barcelona, des de l'esquerra" Amb Donnld Trump la retòrica gannya de llarg la politieas amenaces, xenolobia i impulsivitat sense estratégia La CUP es presentarà en solitari el 21-D ANTONI BATISTA Es nega lexistència de políties perdegradar-los a democracia del seu pitjor delicte contra ella matem Elpartit creu que no té sentit fer boicot ales eleccions si ERCiel PDECat també hi concorren MARCMURTRA engiyer industrial ARA O entre tots refredem els ànims i ens esforcem a ser més empatics, o en un futur ens lamentarem Sallunya lopció de la lista únicaials comicis hi haurà tres candidatures independentistes de les consequències
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
L'Estat reconeix un conflicte d'interessos a Indra
La Societat Estatal de Participacions Industrials (SEPI), braç inversor de l'Estat, ha reconegut que existeix un conflicte d'interessos a Indra, la companyia tecnològica i de defensa participada per l'Estat, en la possible operació d'absorció de la companyia de defensa Escribano Mechanical & Engineering SL (EM&M), que és propietat de la família del president d'Indra, Ángel Escribano.
En defensa del secret professional i la llibertat d’expressió (1976)
De la crònica sense signar —traducció pròpia— publicada tal dia com avui a La Vanguardia (19-III-1976). Era l’endemà de la primera manifestació autoritzada a Barcelona des del 1939. Feia quatre mesos de la mort de Franco. El governador Sánchez-Terán havia accedit a la petició de dos-cents cinquanta periodistes que volien reivindicar en públic el dret al secret professional i a la llibertat d’expressió. El periodista Josep Maria Huertas Claveria estava condemnat des del 22 de juliol del 1975 per un reportatge que havia indignat els militars. Va sortir de la presó vint-i-set dies després de la manifestació.
La reina tomba el mur del Badalona i el Barça jugarà una nova final
Barça i Atlètic de Madrid es tornaran a veure les cares el dissabte 16 de maig a l'estadi de Gran Canària. Serà la reedició de la final de la Copa de la Reina de l'any passat –amb victòria catalana per 2-0–, després que les blaugranes hagin fet bons els pronòstics contra el Badalona Women després de l'empat a 0 de l'anada (4-1) i les matalasseres eliminessin dimarts el Tenerife (2-0). Però el primer gol del partit –i de l'eliminatòria– s'ha fet esperar. Alexia Putellas ha obert la llauna just abans del descans i, a partir d'aquí, tot ha fet baixada. La capitana, de penal, ha posat el 2-0, mentre que Kika Nazareth i Ewa Pajor han completat el marcador. Lice Chamorro ha fet el gol de les badalonines (4-1).
La dona de la 'kiss cam' de Coldplay trenca el silenci
Aquest dimarts, Oprah Winfrey va entrevistar Kristin Cabot, la dona que es va fer famosa per aparèixer uns quants segons a la pantalla d’un concert de Coldplay l’estiu passat. Tant ella com el seu company van amagar-se sobtadament quan es van sentir descoberts, i la reacció es va fer viral fins a convertir-se en el vídeo més vist del 2025. El rumor d’un affaire extramatrimonial es va escampar de seguida, i va convertir l’anècdota en motiu d’escarni públic.
Atacar el tumor des de dins del cos: així és la teràpia que vol revolucionar el tractament del càncer
L'estimulació del sistema immunitari perquè distingeixi les cèl·lules tumorals de les sanes i les ataqui selectivament ha capgirat la manera com s'aborden alguns càncers. Aquesta revolució va esclatar amb els fàrmacs personalitzats anomenats CAR-T (de l'anglès Chimeric Antigen Receptor T-cells), una teràpia en què el pacient és el seu propi donant. En aquesta estratègia, al malalt se li extreuen els limfòcits T (que són defenses naturals), es reprogramen genèticament al laboratori perquè sàpiguen matar les cèl·lules canceroses i se li tornen a inocular al torrent sanguini perquè, ara sí, ataquin el tumor. Ara científics de la Universitat de Califòrnia proposen un mètode de reprogramació que evita haver de fabricar les cèl·lules fora del cos humà i que ha permès tractar amb èxit la leucèmia agressiva, el mieloma múltiple i fins i tot un tumor sòlid, de moment en ratolins trasplantats amb cèl·lules humanes.