Sitio webESPORTS Márquez, sis vegades campi0 Amb només 24 anys, el pilot de Cervera guanya el seu quart titol de MotoGP, el sisè en total sumant totes les categories ara.cat CRISI A L'AJUNTAMENT I3 DE NOVEMBRE DEL 2017 Colau trenca amb el PSC Les bases de BComú decideixenL'alcaldessa s'aboca a pactes la ruptura pel suport socialista puntuals amb la resta de formacions del consistori a l'aplicació de l'article 155 CARME COLOMINA ARTICLE DE JAUME COLLBONI P. 23 "Per Barcelona, des de l'esquerra" Amb Donnld Trump la retòrica gannya de llarg la politieas amenaces, xenolobia i impulsivitat sense estratégia La CUP es presentarà en solitari el 21-D ANTONI BATISTA Es nega lexistència de políties perdegradar-los a democracia del seu pitjor delicte contra ella matem Elpartit creu que no té sentit fer boicot ales eleccions si ERCiel PDECat també hi concorren MARCMURTRA engiyer industrial ARA O entre tots refredem els ànims i ens esforcem a ser més empatics, o en un futur ens lamentarem Sallunya lopció de la lista únicaials comicis hi haurà tres candidatures independentistes de les consequències
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
Per què el Suprem ha obert ara l’aixeta de l’amnistia?
La sentència del TJUE sobre la llei d’amnistia ha provocat un efecte cascada. En els últims dies, el Tribunal Suprem s’ha afanyat a donar carpetada a sis casos que tenia a sobre de la taula i que estaven a l’espera des de feia mesos. Ara bé, malgrat aquest despertar sobtat, les catorze persones que s’han beneficiat de la norma de l’oblit penal no tenen –estrictament– res a veure amb l’aval de Luxemburg. Era un filtre que es va fixar l’alt tribunal de manera implícita i que ha acabat sent el pretext per mantenir congelades totes aquestes causes durant nou mesos, donat que el passat mes d’octubre el Tribunal Constitucional havia donat explícitament llum verda a aplicar la llei.
Vuit maneres de recuperar el control davant l'allau de notícies
Cada dia rebo, de mitjana, 370 notificacions al mòbil i 110 són de mitjans de comunicació. Si no tingués el mòbil sempre en silenci cada quatre minuts sonaria un ding estrident i molestaria els companys de feina. Sí, soc periodista i estar informat és la meva obligació. Però la meva no és una situació tan excepcional: qui més qui menys rep més d'un centenar d'alertes al dia —i per això ara és de bona educació tenir el so del telèfon desactivat.
Wagner, el grup de mercenaris que va desafiar Putin, es resisteix a desaparèixer
Quan Ievgueni Prigojin, el líder de Wagner, es va rebel·lar contra l’aleshores ministre de Defensa rus, Serguei Xoigú, el 23 de juny de 2023, Vladímir Putin ja havia decidit dissoldre el grup de mercenaris més popular de Rússia a causa de l’amenaça que suposava per a l’estabilitat del règim. Malgrat haver estat clau en la conquesta de poblacions com Bakhmut o Soledar, a Donetsk, el fracàs del motí va abocar els combatents privats a integrar-se a l’exèrcit regular o a tornar-se’n cap a casa. Alguns van accedir a enrolar-se a les forces armades, altres van buscar la manera de continuar lluitant a Ucraïna mantenint una certa autonomia i molts van preferir viatjar a l’Àfrica, on Wagner s’havia fet fort defensant juntes colpistes locals i on encara avui malda per preservar les restes del seu imperi.
El canvi en el recompte de soldats morts a l'Iran evidencia el nerviosisme de Trump
Les baixes a la guerra de l'Iran cada cop es fan més feixugues per a la Casa Blanca. El president estatunidenc, Donald Trump, encara insisteix que està "guanyant" el conflicte, però els últims canvis en el recompte de baixes i ferits del Pentàgon diuen una altra cosa. Els últims quatre soldats morts al conflicte han estat comptabilitzats en altres categories que no estan vinculades a l'operació Fúria Èpica, el nom amb el qual el mandatari va batejar l'ofensiva. Tècnicament, ara només es reconeixen com a baixes vinculades a la campanya catorze de les divuit que hi ha hagut fins al moment.
La "nova revolució quàntica" que vol ser a Catalunya
El conseller d'Empresa i Treball de la Generalitat, Miquel Sàmper, treia pit la setmana passada d'una fita que sembla inimaginable no només des de Catalunya, sinó des de qualsevol punt d'Europa: "Estem a un nivell similar al dels Estats Units o la Xina" en el desenvolupament d'una tecnologia profunda, assegurava. Es tracta de la indústria quàntica, una que sembla formar part de les ficcions futuristes, però que ja fa negoci al Principat.