Sitio webEL PROCES, EMPRESONAT Determinació per la llibertat Els manifestants desborden el carrer Marina de Barcelona amb un clam ferm de suport als presos politics ara.cat UMENCHE IE DE NOVEMBRE DEL 2017 2.50 EUOS EMPORTAT EL SUPLEMENT aradiumenge S POLITICS AMB ARTICLES DE ESTHER VERA FRANCESC SERES MARINASUBIRATS FERRAN REQUEJO ANDRE MAS-COLELL JOSEP RAMONEDA TONI SOLER IGNASI ARAGAY
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
Un terratrèmol de magnitud 6 sacseja el sud de Cuba en plena apagada
Cuba ha registrat un terratrèmol de magnitud 6 a l'escala de Richter aquesta matinada, segons ha informat el Servei Sismològic Nacional Cubà. El sisme ha tingut lloc a 37 quilòmetres al sud-est del municipi d'Imias, a la província de Guantánamo, cap a les 00.28 h (a les 5.28 hores d'Espanya).
Desallotjada l'estació de Collblanc a la L10 Sud del metro de Barcelona per presència de fum
Els responsables de l'estació de Collblanc, a la L10 Sud del metro de Barcelona, han decidit desallotjar tots els usuaris per presència de fum. Els fets han passat fa pocs minuts. Els Bombers de Catalunya han activat fins a 9 dotacions, a les 7.20 h, després de rebre l'avís que sortia fum d'una de les zones de túnels.
Eva Baltasar i la infecció de l'amor
La nova novel·la d’Eva Baltasar (Barcelona, 1978), Peixos, conté idees poderoses, vehiculades per frases sempre esmolades, sovint lapidàries. I n’hi ha una de fonamental, pel que té d’exemplificativa: “És com si la Victòria, en comptes d’estimar-me, m’hagués infectat. Com si l’amor fos una transmissió i no una creació”. Em sembla que aquí hi ha la mare dels ous de Peixos: l’amor entre les dues protagonistes és viscut, per una d’elles –la narradora–, com una transmissió –infecciosa, no pas beneficiosa–. No hi ha, doncs, creació compartida, sinó dominació i sotmetiment. L’amant, a banda ser un enigma, resulta excessiva en tot. De fet, físicament ja és, si es compara amb l’altra, gegantina. Fora de les mans: curiosament, les té més aviat petites.
El jove culer que va acabar a 600 quilòmetres de Newcastle: "Estava destrossat"
"És una història increïble. Ara deu ser una mica dolorosa, però espero que d'aquí a uns anys sigui un record divertit i que quan sigui gran pugui explicar-ho als seus nets", assegura Adam Spencer (Exeter, Gran Bretanya; 1985). Parla de la història, de pel·lícula, de l'aficionat del Barça que dimarts de la setmana passada va confondre l'estadi del Newcastle, St. James' Park, amb apòstrof, al nord d'Anglaterra, a tocar d'Escòcia, amb l'estadi de l'Exeter City, St James Park, sense apòstrof, al sud-est: a 600 quilòmetres, a sis hores i mitja en cotxe. "No podria haver triat un estadi més allunyat, ni que ho hagués intentat", lamenta Spencer, responsable de l'experiència dels aficionats de l'Exeter. L'equip és setzè a la Ligue One, la tercera categoria del futbol anglès.
El caos de Rodalies i l’èxit dels busos col·lapsen el metro de Fabra i Puig
Passen uns minuts de les 8 del matí i l'estació de metro de la L1 de Fabra i Puig està plena a vessar. Arriba el metro —que ja va prou ple— i amb prou feines absorbeix tots els passatgers que hi havia a l'andana, que ara queda neta. Però la imatge dura poc. Segons després, una nova onada de gent, pràcticament un centenar de persones, travessa els torns d'accés i baixa a l'andana. Al cap d'una estona, un altre grup s'hi afegeix. En qüestió de minuts, l'andana torna a estar al límit fins que passa un altre comboi. L'escena recorda la cadència de les cues d'un parc d'atraccions o els encreuaments impossibles de Tòquio i es repeteix, incansablement, cada 3 minuts. És a dir, el temps que triga a passar el metro en hora punta.