Previous Día anterior
Día siguiente Next
Previous
Next
Portada del periodico Ara:
Newspaper website Sitio web




Recognized text:
POLICIA NACIONAL: "SE'NS
MENJAL'AVORRIMENT"
Elsagents ancorats al port de Barcelona des de fa
24 dies sobretot tenen ganes de tornar amb la família
PROCES SOBIRANISTA
ara.cat
80 EUROS
EMPORTAT
EL SUPLEMENT
aracriathires
SOBRE CADEILS
INADONS
MAXIMA
PRESSIO
L'ANC, Omnium i la CUP
empenyen per reactivar la DUI
L'expresident Mas no descarta
una reacció violenta de l'Estat
MIQUEL
Trump no validarà l'acord nuclear amb l'Iran
anai vol que el Congrés li imposi noves condicions
Un moviment no-siolent
està condemnat a perdre
totes les batalles excepte
última,iésgrucies a Europa
que podem guanyar-la

Noticias
  • "Aliança es carrega més de 150 anys de catalanisme"
    Poques setmanes abans que faci cinquanta anys de la mort de Franco, l'ascens de l'extrema dreta preocupa arreu del món com no ho havia fet des de fa gairebé un segle. En aquest context i després de dos anys vivint a Madrid sent diputat al Congrés per ERC, el periodista i assagista Francesc-Marc Álvaro publica el llibre El franquisme en temps de Trump, en què fa un retrat de l'ascens reaccionari a Espanya centrat en Vox, o com diu al llibre, "l'evidència inquietant" que el feixisme no va morir amb la fi de la dictadura.
  • "Les carreteres estan plenes de cadàvers": parlen els supervivents del setge a Al-Fashir
    Violacions massives. Carreteres plenes de cossos escampats. Execucions sumàries. Tortures. Robatoris. Segrestos. Extorsions. És la llista macabra d'atrocitats que han relatat els supervivents que han aconseguit fugir de la ciutat sudanesa d'Al-Fashir els últims dies. Els milicians de les Forces de Suport Ràpid (FSR) han aconseguit el control de la ciutat, que assetjaven brutalment des de feia un any i mig. Aquesta localitat, capital de la província del Darfur Nord, ha guanyat un trist protagonisme: els paramilitars que s'enfronten a l'exèrcit sudanès des de l'abril del 2023 han sembrat el terror amb una violència extrema.
  • El confort que neix del maó: una casa flexible per evolucionar en el temps
    A Matadepera, al peu del massís de Sant Llorenç del Munt, una parella jove ha aixecat la seva primera casa en una parcel·la de 600 metres quadrats que formava part d’una propietat familiar. El lloc, pla i orientat al sud, estava envoltat de dues altres cases i esquitxat per alguns arbres. Els propietaris volien un habitatge senzill però modelable, capaç d’oferir intimitat sense renunciar a l’obertura i a la llum, i prou flexible per adaptar-se als canvis que pugui portar la vida.
  • Els secrets de Will Clyburn, el canoner que el Barça estava esperant
    Quan l'estiu del 2024 Will Clyburn estava decidint si acceptava l'oferta per jugar a la Virtus de Bolonya, una trucada de Toko Shengelia el va acabar de convèncer. L'aler nord-americà confia plenament en el criteri del seu amic georgià, amb qui va compartir dos anys al CSKA de Moscou. Aquella relació construïda amb temperatures gèlides ha perdurat en el temps i, per tant, no és estrany que els dos comparteixin ara projecte a Can Barça.
  • La plaça de Girona dedicada a un poeta falangista que els veïns no volen canviar de nom
    A tocar de l'estació de tren de Girona, hi ha una plaça que dona la benvinguda al viatjant amb llambordes i plàtans centenaris on habiten centenars d'estornells. La majoria dels gironins la coneixen per ser "la plaça del Bar Núria", un establiment amb llicència de quiosc freqüentat tant per qui matina com per qui estira la nit. Però el que pocs gironins saben és que el nom real de la plaça, Poeta Marquina, homenatja un barceloní que no tenia cap vincle amb Girona i que, un cop acabada la guerra, es va convertir en un dels grans exponents de la propaganda falangista. També va ser l'autor de la primera lletra oficial que va tenir l'himne espanyol, la Marxa reial, per encàrrec d'Alfons XIII. Els més grans encara recorden que antigament es deia "plaça del Carril". A la part més propera a les vies elevades hi havia situada l'estació del tren de França, fins que el 1974 es va construir el viaducte. Les llambordes actuals en són testimoni: existeixen perquè bona part de la plaça encara és titularit