Sitio webelperiodico 1,30 € 20 DE JUNIODEL 2017 BARCELONA. TEL 93.265.53.53 grupozeta. el Periódico PARA GENTE COMPROMETIDA LA MAYOR CIFRA EN 20 ANOS El récord más triste 65 millones de refugiados La UE solo ha acogido al 13% de las 160.000 personas comprometidas TEMA DEL D Páginas 2 a 6yeditorial Inmigrantes africanos, enel centro de detención libio de Zawiyah CHOQUE INSTITUCIONAL ENEL ANIVERSARIODE HIPERCORl PANORAMA y editorial Págs. 16 a 18 Puigdemont equipara el 1-O a la lucha anti-ETA El president' emplaza El PSOE rechaza que se Santamaría pide "sosiego a los catalanes persistir a los Soberanistas para hablar en la defensa del referéndum suspenda la autonomía a partir del 2de octubre Ataque antimusulmán Pulseras en Londres con el método del atropello masivo PANORAMA Pág 2 y 13 El fuego sigue asolando Portugal y empiezan las Varias mujeres entrenan enla playa de la Barceloneta. COSAS DE LA VIDA Págs. 34 y 35 críticas a las autoridades Este in de semana La playa, el gran gimnasio por solo 5,95€ el Periódico Aficionados al deporte se ejercitanadiario en el litoral de Barcelona COSAS DE LA VIDA Pág 28 a 30
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
- L’elogi revolucionari
Doncs ja estem en campanya. ¿Hi ha algú a la sala impacient per votar? Un silenci profund, una quietud de migdiada de diumenge s’apodera del local imaginat. Algun entusiasta hi deu haver, segur. Però la desgana envaeix la majoria i s’intueix més participació per responsabilitat que per il·lusió. És el que hi ha. Potser no deixa de ser la lògica davallada després de temps convulsos. O el cansament que provoca la crispació política. O el temor de quedar empantanegats en un resultat que forci a provocar noves eleccions. O el recel davant la possible saturació de promeses i arengues. No més castells en l’aire, sisplau. Si s’ha de parlar de cases, millor centrar-nos en la tragèdia immobiliària. Seguir leyendo.... - Una campanya en prosa
Una campanya electoral és, o hauria de ser, una conversa a la plaça pública, l’àgora de la democràcia, perquè els partits expliquin les seves propostes, les debatin entre si i els ciutadans disposin dels elements de criteri per exercir el seu vot. Vet aquí el desitjable marc de referència de la campanya de les eleccions catalanes del 12M que ara s’obre. És evident que el clima polític, marcat pels anys del procés i el contraprocés, de la politització de la justícia i la judicialització de la política, del debat identitari d’un signe i d’un altre sobre què som en detriment de què proposem, contamina la cita electoral catalana. Seguir leyendo.... - Una denúncia que val una presidència
No és gens fàcil conèixer la pràctica dels tribunals avui dia. No fa tant temps que hi havia una uniformitat bastant estesa de criteris entre els tribunals de tot Espanya, o almenys entre els d’alguna seu judicial. Però ja fa algunes dècades que els jutges, amb una convicció intensa de la seva independència en aquest punt, estan seguint pràctiques que de vegades es redueixen al jutjat que ocupen, pràctica que només es coneix si s’ha tingut relació directa amb aquest tribunal en concret, i de vegades ni així, perquè les pràctiques varien sorprenentment. Òbviament, no hi ha a Espanya cap advocat ni fiscal que hagi trepitjat absolutament tots els jutjats del país, igual que no hi ha jutge que conegui tots els seus companys. Les lleis haurien d’estar més ben redactades per evitar aquesta fortíssima discrepància de criteris, que confon tothom, i algunes lleis, com la llei d’enjudiciament criminal, fa temps que haurien d’haver sigut substituïdes per un codi dels nostres dies, no del seg - Empatitzar amb Pedro Sánchez
Des de l’entorn del president del Govern central, Pedro Sánchez, s’irradia aquests dies una súplica per reclamar empatia amb la difícil situació personal que està travessant. El seu partit l’hi està oferint amb escreix i ni tans sols els més crítics amb ell estan utilitzant aquest moment de flaquesa per saldar comptes pendents. Els seus socis també estan en fase empàtica. Fins i tot Puigdemont, normalment ferit pels tràngols que ha passat, li ha brindat el seu suport. Seguir leyendo.... - Elogi del silenci, la serenitat i la senzillesa
És un 6 de febrer i, al monestir de Poblet, fa fred. A les cel·les dels monjos, no tanta com fa uns anys, perquè han millorat les condicions ambientals i perquè, gràcies a les plaques solars i a l’ajut suplementari del gasoil, la temperatura ja no és glacial. El claustre, però, quan sona la campana de tres quarts de cinc de la matinada que desperta la comunitat, és un congelador. Tota la mola del monestir ho és, des de la portalada flanquejada per les torres fins al cimbori, des de la Porta Daurada al refetor i a l’antic dormitori medieval, des dels horts i la vinya al cementiri. Abans del so de la campana, el pare abat, fra Octavi Vilà, ja està dret i consulta el correu electrònic. No ho fa cada dia, però com que s’ha llevat abans d’anar a matines (l’ha despertat una alarma del mòbil), té temps de mirar la correspondència. Seguir leyendo....