Sitio webPROCES JxSiila CUP debaten separar el referendum de la a llei de desconnexio ara cat L'independentisme dubta entre Cimera per encarar la via unilateral compactar la ruptura oemparar amb tots els partits proconsulta DILLUNS només les urnes per sumar suports excepte Catalunya enComú 130 EUROS CARME COLOMINA. L'espai públic s'haanat fent petit en cada cop més paisos. Es demonitza qualsevol intent de desafiar l'statu quo' L'últim de Raimon GUSTAVO DUCH Amb Al vent, tal com va comencar, el cantautor de Xativa es va acomiadar ahir definitivament icreix la fama oculta en la dels escenaris, culminant una serie de 12 concerts que han omplertel Palau de laMúsica mesura que disminueix la capacitat de produir, amb la nostra pagesia, aliments pera la població local? ESPORTS El 45% de les Negacionisme SETMANA D'OR NÚRIA BOSCH jubilacions climatic les encara són escoles dels Cal que els políties L'ALPINISME els gestors publics anticipades Estats Units CATALA entenguin la dels costos dels serveis públies
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
El trauma que va marcar la cantant folk més famosa de la història
“La cantant adient en el moment adient”, així s’encapsula en una escena de Joan Baez: I am a noise l’artista que va representar millor que ningú el sentiment folk dels Estats Units en una època concreta. Aquest documental de Miri Navaski, Karen O'Connor i Maeve O'Boyle repassa la figura i la trajectòria de Baez a partir d’arxius audiovisuals coneguts, però també de molts documents personals inèdits, des de pel·lícules domèstiques a cartes, diaris i dibuixos de la mateixa artista. Molta documentació es relaciona amb els anys de teràpia que ha seguit la protagonista per trobar l’arrel de l’angoixa mental que l’hauria acompanyat bona part de la seva vida. De fet, el documental adopta des dels inicis una perspectiva pròpia de la psicoanàlisi, tot i que es desplega sobretot com un repàs tradicional per la carrera de Baez, sempre des del punt de vista més íntim de la cantant.
Ucraïna pressiona els seus ciutadans a l'estranger perquè tornin per lluitar
El govern de Volodímir Zelenski continua intensificant la campanya per aconseguir mobilitzar més homes i enviar-los al front. L'última mesura de Kíiv ha sigut suspendre els serveis consulars per a tots els homes en edat militar, de 18 a 60 anys. La decisió busca pressionar els seus ciutadans en edat de lluitar perquè tornin a Ucraïna. El govern, de fet, ha recordat l'obligació de tots els homes en edat militar de presentar-se a les oficines de reclutament, inclosos els que són a l'estranger.
Rufián a Sánchez: "Està sentint en la seva carn la guerra bruta, què pensa fer?"
Detenen un pedagog per haver agredir sexualment dues nenes amb trastorns al País Valencià
Agents de la Policia Nacional han detingut en un municipi de la província de València –que el ministeri de l'Interior no ha precisat per protegir la identitat de les víctimes– un home de 58 anys com a presumpte autor d'un delicte d'agressió sexual a dues menors d'edat amb trastorn del desenvolupament. El sospitós s'hauria aprofitat de la seva condició de terapeuta en un centre educatiu per fer tocaments a les víctimes.
Qui eren els moderns de Barcelona l’any 1982?
Feia quatre anys que Maria Espeus i Javier de las Muelas volien refrescar-nos la memòria de fa més de quaranta anys. La memòria que porta el nom Hola Barcelona, l’exposició fotogràfica que Espeus va fer l’any 1982 durant tan sols un mes a l’Institut d’Estudis Nord-americans, a la Via Augusta. Cent seixanta-cinc retrats d’homes i dones que en aquell moment marcaven la modernitat de la ciutat. Una modernitat que estava naixent, florint, després de quatre dècades de grisor, encarnada en joves creadors i creatius que llavors vorejaven la trentena. A De las Muelas –un dels retratats per Espeus– se li va ficar entre cella i cella que aquella exposició havia de tornar a la vida per il·luminar de nou la ciutat i propiciar el seu retrobament –real o simbòlic– amb tots els retratats. I preguntar-se, alhora, per la Barcelona del present. Què se n'ha fet, d’aquella ciutat preolímpica i d'aquell grapat de persones que van contribuir a fer-la créixer? Li va costar poc convèncer Espeus. Encom