Sitio webr Barcelona 92 25 anys després ara cat DIUMENGE. 21 DE MAIG DEL 20121 NuMERO 2:46 2,50 EUROS
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
Ferrmed denuncia que "milers de milions d'euros" per al Corredor Mediterrani s'han destinat realment a connectar Madrid
Nou crit de protesta del principal lobi del Corredor Mediterrani a Brussel·les. El president de Ferrmed, Joan Amorós, ha denunciat en declaracions als mitjans des de la capital comunitària la històrica manca d'inversions que pateix la infraestructura ferroviària, i ha assegurat que, a més, "els grans milers de milions d'euros d'inversions que diuen haver invertit" en el Corredor Mediterrani han servit realment per connectar diversos punts de la península Ibèrica amb la capital espanyola. "Quan diuen que han fet tantes inversions per al Corredor Mediterrani, jo responc: «Sí, sí, moltes inversions, però si ho mirem bé han sigut per anar a Madrid»", ha afegit Amorós.
Gairebé 800.000 ciutadans arribats en tres anys: així evoluciona la demografia a Catalunya
Una de cada deu persones que viuen avui a Catalunya (9,7%) fa menys de quatre anys que hi ha arribat, segons el cens de població i habitatges 2024 que ha fet públic aquest dijous l'Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat). Entre aquests nous veïns hi ha tant persones estrangeres que han migrat –la gran majoria– com ciutadans d'altres punts de l'Estat i, també, catalans que se n'havien anat a viure fora i han tornat a casa.
Què volen aquesta gent?
Les pauses per compromisos internacionals són un maldecap que en any de Mundial es converteix en un malson. Els clubs tremolen perquè perden el control dels futbolistes. Tot canvia: les rutines de la preparació física i els entrenaments, la gestió dels esforços durant els partits i un llarg etcètera. I a aquesta disrupció se li ha de sumar el desig lícit del jugador d’assegurar-se un bitllet per disputar la competició més valorada. Això fa que no sempre siguin del tot sincers amb les sensacions que tenen o la dosificació que haurien de fer al camp. No volen perdre pistonada en una cursa determinant: els cracs, per demostrar que són indiscutiblement els millors; els que es barallen per fer-se un lloc, per no donar cap mena de marge als possibles dubtes. Tot això agreuja els casos de qualsevol infermeria ja malmesa.
Von der Leyen amenaça amb més deute comú perquè els estats acceptin ajudar Ucraïna amb diners russos
Ursula von der Leyen continua pressionant els estats membres per destinar els fons russos que estan congelats dins de la Unió Europea a ajudar Ucraïna. Fa mesos que la presidenta de la Comissió Europea va posar sobre la taula aquesta iniciativa, amb la qual pretén continuar enviant ajuts a Kíiv i, a la vegada, estalviar diners als europeus. Tanmateix, alguns estats membres s'hi mostren reticents pels dubtes legals que genera, especialment Bèlgica, on es troben els fons congelats. Davant d'aquesta oposició, però, la dirigent comunitària ha avisat aquest dijous en un discurs al Parlament Europeu que l'alternativa pot ser emetre més deute comú, una opció que desagrada, i molt, a una gran part dels socis europeus, sobretot a estats com Alemanya, els Països Baixos o, entre d'altres, els nòrdics.
Un artefacte barroc impacta a L'Auditori
Concierto barroco (1974), la fascinant novel·la del cubà Alejo Carpentier, és la guspira que va encendre la imaginació del músic David Albet, fundador del conjunt BCN216 i professor de l'Esmuc. "Fa quatre o cinc anys em vaig retrobar amb el llibre a la biblioteca d'un amic. El vaig rellegir i em van venir ganes de fer-ne un artefacte escènicomusical, que amb la música antiga com a excusa fos un viatge amb salts temporals des de la Venècia del segle XVIII fins a Wagner, Louis Armstrong i una peça electrònica de Júlia Soler", diu Albet. La guspira es va escampar. El primer a rebre la trucada va ser l'escenògraf Pol Roig, que justament era a Venècia, la ciutat on Carpentier va imaginar una trobada entre Vivaldi, Händel i Scarlatti. "Acabava de visitar l'Ospedale della Pietà de Vivaldi", recorda Roig meravellat per la coincidència. Quan la flama va començar a agafar forma, de seguida s'hi va apuntar el músic Dani Espasa, director del conjunt Vespres d'Arnadí. "Em veig molt retratat en el llibre, i