Previous Día anterior
Día siguiente Next
Previous
Next
Portada del periodico Ara:
Newspaper website Sitio web




Recognized text:
WEMBLEY
ANATOMIA D'UN
XUT QUE HOVA.
CANVIARTOT
ENTREVISTA AKOEMAN
Aquell gol de fa
vint-i-cinc anys va ser magic
per al Barca i per a mi
PROCESS
Puigdemont només
ara cat
anira al Congrés si es
DISSABTE
pacta el referendum
80 EURO
Demar diumenge
Santamaría convida el president a
El Pacte Nacional recull 500.000
L'ARA olimpic
anar a la cambra baixa a defensar
adhesions a favor del repte
una reforma de la Constitució
democratic del dret a decidir
PACTE NACIONAL
PEL REFERENDUM
Un diari molt especial
ambportada exclusiva
de Xavier Mariscal
ara diumenge
Antoni Bassas
entrevista 2S
testimonisclau
ona 92:
Imatges simetriques
de l'abansiel despré
CoHecció de 40 fotos
sobre la tran
formació
de la capital catalana
Targeta regal
pel Ref
hir al G
Inclou10 vals per a
l'edició en paper
2 mesos
d'accés digital
M L'Estat regul
amb vint
La denúncia contra
anys de retard la donació
els llibres de text prové
dovuls i esperma
d'un sindicat fantasma

Noticias
  • El gas del riure, la droga dels joves turistes que la policia lluita per sancionar
    Eren finals del segle XVIII i el químic anglès Joseph Priestley va fer un descobriment que va revolucionar la medicina. Concretament, va pensar una manera de notar-la menys: va descobrir un nou gas, l'òxid nitrós, que tenia capacitats analgèsiques i permetia calmar el dolor. Va ser un dels primers gasos que es van fer servir per anestesiar un pacient abans d'una intervenció quirúrgica. De fet, encara ara es fa servir en els parts. Sense saber-ho, però, Priestley també va revolucionar les festes de l'època: les elits van començar a provar l'òxid nitrós i van descobrir que, a part de ser un bon analgèsic, en petites quantitats produïa una sensació d'eufòria. Es va convertir en una moda de les festes de l'alta societat. Acabava de néixer el gas del riure.
  • Els Estats Units contra el Tribunal Penal Internacional
    Els Estats Units han obert un nou front diplomàtic aquesta setmana. L'administració de Donald Trump ha tornat a declarar-li la guerra al Tribunal Penal Internacional (TPI) amb una campanya de pressions per desmantellar l'organisme que jutja els responsables de crims de guerra, genocidis i crims contra la humanitat. L'ofensiva, anunciada aquest dilluns pel secretari d'Estat, Marco Rubio, suma un nou episodi a la llarga història d'atacs de la Casa Blanca al tribunal de la Haia.
  • Una final per situar La Masia al centre del món
    Quan aquest diumenge la pilota comenci a rodar a la final del Mundial a l’estadi MetLife als afores de Nova York, la ciutat que mai dorm, totes les mirades se centraran en dos jugadors formats a Barcelona, Lionel Messi i Lamine Yamal. Els líders d’Argentina i Espanya, les dues seleccions finalistes. Serà especial per a un grup de persones que buscant entre velles fotos al seu telèfon mòbil hi troben algunes on apareixen aquests dos jugadors quan eren molt més joves: els tècnics de La Masia que, d’alguna forma, van ajudar-los en el camí de tots dos fins a l’estadi MetLife.
  • Malestar a Junts: "El partit va bé a Madrid, però no a Catalunya"
    A Junts les enquestes fa temps que no van bé en general. No és només el darrer baròmetre del CEO, sinó que, des de la investidura de Salvador Illa com a president, tot ha anat a la baixa. D'aquesta situació es va parlar en la cimera del passat dilluns, avançada per l'ARA, en què el secretari general, Jordi Turull, va convocar una vintena de quadres, entre alcaldes i caps de llista de capitals de comarca. "El partit va bé a Madrid, però no a Catalunya", va ser una de les frases més repetides en la cimera, segons diverses fonts consultades. I no és nova: un gruix del partit considera que Junts funciona correctament al Congrés, però no pas al Parlament. Quina és la crítica?
  • Japó, l'estat que s'endeutava de franc, ara ha de pagar interessos
    Durant molts anys, el Japó era una anomalia econòmica. El govern del país asiàtic fa diverses dècades que és el més endeutat del món, però malgrat això, continuava emetent deute sense problemes i col·locant-lo als mercats pagant un tipus d'interès irrisori, a vegades fins i tot negatiu. Ara, però, la situació ha canviat i l'estat nipó veu com el cost de finançar el seu deute s'enfila cada vegada més. Si això ja és un problema en condicions normals, quan un país ha acumulat deute durant tant de temps, si de cop se li encareix els maldecaps per a les autoritats econòmiques es multipliquen.