Previous Día anterior
Día siguiente Next
Previous
Next
Portada del periodico Ara:
Newspaper website Sitio web




Recognized text:
WEMBLEY
ANATOMIA D'UN
XUT QUE HOVA.
CANVIARTOT
ENTREVISTA AKOEMAN
Aquell gol de fa
vint-i-cinc anys va ser magic
per al Barca i per a mi
PROCESS
Puigdemont només
ara cat
anira al Congrés si es
DISSABTE
pacta el referendum
80 EURO
Demar diumenge
Santamaría convida el president a
El Pacte Nacional recull 500.000
L'ARA olimpic
anar a la cambra baixa a defensar
adhesions a favor del repte
una reforma de la Constitució
democratic del dret a decidir
PACTE NACIONAL
PEL REFERENDUM
Un diari molt especial
ambportada exclusiva
de Xavier Mariscal
ara diumenge
Antoni Bassas
entrevista 2S
testimonisclau
ona 92:
Imatges simetriques
de l'abansiel despré
CoHecció de 40 fotos
sobre la tran
formació
de la capital catalana
Targeta regal
pel Ref
hir al G
Inclou10 vals per a
l'edició en paper
2 mesos
d'accés digital
M L'Estat regul
amb vint
La denúncia contra
anys de retard la donació
els llibres de text prové
dovuls i esperma
d'un sindicat fantasma

Noticias
  • Ni Cambó ni Macià: l’home que ho va ser gairebé tot sense voler sortir a la foto
    Si avui llegíssim alguns dels textos polítics d’Amadeu Hurtado (Vilanova i la Geltrú, 1875 - Barcelona, 1950), ens podrien sonar familiars. Com diu l’escriptor i periodista Joan Safont, tot recordant la cita atribuïda a Mark Twain, “la història no es repeteix, però rima”. Hurtado definia la vida política catalana com “una llarga queixa”: “Hem fluctuat entre submissions i rebel·lies des de l’origen de la nostra nacionalitat fins avui, fent exclamar a Voltaire que, sent Catalunya el poble més zelós de la seva llibertat, sempre ha sigut sotmès per un altre”, va escriure el jurista, editor i polític el 1920.
  • Broncano, amb B de bucle
    Dimecres David Broncano va convidar a La revuelta el periodista David Jiménez i l’actor Alberto San Juan per parlar de la pel·lícula El director, basada en el llibre del mateix títol que va publicar Jiménez sobre la seva curta etapa com a director d’El Mundo. La conversa va girar al voltant del periodisme i Broncano s’ho va fer venir bé per tornar a treure el tema de la seva entrevista fracassada a Santiago Abascal, buscant la indulgència dels convidats. Ja havien passat nou dies del desastre, el presentador ja va demanar disculpes l’endemà admetent els seus errors i, tot i així, Broncano va entrar en bucle. 
  • Un club de barri obrer desafia els nous transatlàntics del futbol català
    Els diumenges al matí, a la Via Júlia, s’hi respira futbol. Des de primera hora, a la confluència amb el carrer d’en Tissó, la seu social de la Muntanyesa, coneguda al districte pel seu menú diari, s’omple de veïns que hi fan la prèvia tot esmorzant. A partir de les onze, un rosari de samarretes grogues i negres fa cua per entrar a l’estadi, conegut popularment com la Bombonera de Nou Barris, i per comprar tires per la panera que se sorteja al descans. És un ritual que es repeteix cada quinze dies a la Prosperitat, un barri de tradició obrera i amb una llarga història de lluites veïnals que ha fet de l’equip de futbol un dels seus símbols d’identitat.
  • Brussel·les proposa reduir d’un terç les quotes de pesca al Mediterrani el 2027
    Brussel·les planteja reduir d’un terç dels dies de pesca per a l’any que ve. La proposta de la Comissió Europea, que s’ha fet pública aquest divendres, dona als pescadors del Mediterrani 97 dies per sortir a pescar el 2027, una xifra que suposa una reducció del 32% respecte als 143 d’enguany.
  • Pedro Sánchez perd també la batalla del mem
    Aquests dos monòlegs intercalats que van intentar fer passar per un cara a cara no només se salden amb la inapel·lable derrota de Sánchez, per molt que els seus assessors hagin intentat vendre a posteriori la tesi que estava apel·lant al centre no crispat. El líder del PSOE s’ha estampat també contra la lona en el cruent quadrilàter de les xarxes socials: acostumat a dominar aquest terreny de l’uppercut enginyós, aquesta vegada ell ha estat el protagonista dels mems. I no per a bé. El que el comparava costat per costat amb Mr. Bean, per exemple, anava molt més enllà de la semblança amb el discutible conjunt de vestit i corbata.