Sitio webWEMBLEY ANATOMIA D'UN XUT QUE HOVA. CANVIARTOT ENTREVISTA AKOEMAN Aquell gol de fa vint-i-cinc anys va ser magic per al Barca i per a mi PROCESS Puigdemont només ara cat anira al Congrés si es DISSABTE pacta el referendum 80 EURO Demar diumenge Santamaría convida el president a El Pacte Nacional recull 500.000 L'ARA olimpic anar a la cambra baixa a defensar adhesions a favor del repte una reforma de la Constitució democratic del dret a decidir PACTE NACIONAL PEL REFERENDUM Un diari molt especial ambportada exclusiva de Xavier Mariscal ara diumenge Antoni Bassas entrevista 2S testimonisclau ona 92: Imatges simetriques de l'abansiel despré CoHecció de 40 fotos sobre la tran formació de la capital catalana Targeta regal pel Ref hir al G Inclou10 vals per a l'edició en paper 2 mesos d'accés digital M L'Estat regul amb vint La denúncia contra anys de retard la donació els llibres de text prové dovuls i esperma d'un sindicat fantasma
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
La Generalitat recupera les concessions d'obra pública 14 anys després amb una inversió de 1.200 M€
La Generalitat vol deixar enrere el model que ha servit per construir i gestionar grans infraestructures públiques durant els últims 14 anys, caracteritzat per dos elements: el pagament per ús de la via que feia l'administració, popularment conegut com a peatge a l'ombra, i la possibilitat de les empreses privades de recomprar a l'administració una part o la totalitat de la infraestructura ja feta.
De Mendoza a la Ràpita: la brasa com a destí
Maury Lucero és net d’immigrants bascos i aragonesos que van marxar a l’Argentina després de la Guerra Civil. L’avi, carnisser a Bilbao, va aconseguir obrir i regentar diferents carnisseries. El Maury, originari de Mendoza, pel fet de ser el primer net en va heretar una, però amb vint-i-dos anys la va traspassar per emprendre una nova vida a casa nostra. “Era l’època del corralito, cap a l’any 1999. Els meus amics que havien emigrat abans em deien que aquí hi havia feina i jo necessitava un canvi d’aires”.
La Filharmònica de Los Angeles, el vaixell d'acer que espera l'Orfeó Català
L'arquitecte Frank O. Gerhy (1929-2025) va descobrir la música clàssica quan era un nen i la mare el portava a escoltar els concerts a la seva Toronto natal. Com a arquitecte, el seu primer gran auditori va ser el Walt Disney Concert Hall de Los Angeles, la seu de la Filharmònica de Los Angeles, un vaixell d'acer que aquest cap de setmana acollirà el debut de l'Orfeó Català als Estats Units amb una Missa solemnis de Beethoven sota la batuta de Gustavo Dudamel. "El que em va interessar més és que la sala tingués ànima i el fet de reunir la gent", deia Gehry sobre aquest projecte. "Al final vaig acabar creant una mena d’intimitat envoltant l’orquestra, de manera que es comença a trencar la forma de capsa de sabates de la sala i es redueix la distància entre l’orquestra i el públic, acostant-los", explicava.
Un desembre accelerat consolida l’any hipotecari més fort des del 2010
El mercat hipotecari català va tancar el 2025 amb una empenta a l'alça, però que pot indicar un canvi de cicle. El nombre d'hipoteques concedides al mes de desembre va situar-se en 6.464, un 25% més que un any enrere i també la xifra més alta des del desembre del 2009. En paral·lel, el preu d'aquestes hipoteques, que es mesura amb el tipus d'interès mitjà anual, va registrar una caiguda després de disparar-se al novembre, i es va quedar en el 2,91%.
La seguretat ordena retirar estelades a la final olímpica d'Oriol Cardona i Ot Ferrer
Encarregats de la seguretat de l'estació d'esquí de Bormio, on s'ha celebrat la final de la prova d'esprint d'esquí de muntanya, han ordenat retirar les estelades i algunes banderes catalanes que portaven aficionats catalans, molts d'ells amics i coneguts d'Oriol Cardona, que ha guanyat la medalla d'or, i Ot Ferrer. L'explicació que han donat els membres de la seguretat és que els toca aplicar la carta olímpica, que prohibeix "cap mena de manifestació ni propaganda política, religiosa o racial en cap recinte o instal·lació que es consideri part dels Jocs Olímpics". En aquests mateixos jocs un esportista, l'ucraïnès, Vladislav Heraskevitx, de skeleton, va ser expulsat perquè competia amb un casc on apareixen els rostres d'atletes assassinats per l'exèrcit rus.