Sitio webWEMBLEY ANATOMIA D'UN XUT QUE HOVA. CANVIARTOT ENTREVISTA AKOEMAN Aquell gol de fa vint-i-cinc anys va ser magic per al Barca i per a mi PROCESS Puigdemont només ara cat anira al Congrés si es DISSABTE pacta el referendum 80 EURO Demar diumenge Santamaría convida el president a El Pacte Nacional recull 500.000 L'ARA olimpic anar a la cambra baixa a defensar adhesions a favor del repte una reforma de la Constitució democratic del dret a decidir PACTE NACIONAL PEL REFERENDUM Un diari molt especial ambportada exclusiva de Xavier Mariscal ara diumenge Antoni Bassas entrevista 2S testimonisclau ona 92: Imatges simetriques de l'abansiel despré CoHecció de 40 fotos sobre la tran formació de la capital catalana Targeta regal pel Ref hir al G Inclou10 vals per a l'edició en paper 2 mesos d'accés digital M L'Estat regul amb vint La denúncia contra anys de retard la donació els llibres de text prové dovuls i esperma d'un sindicat fantasma
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
L'Estat preveu augmentar un 50% la capacitat de la xarxa elèctrica per al 2030
El govern espanyol preveu incrementar un 50% la capacitat de la xarxa elèctrica a Catalunya el 2030. Així, la xarxa afegirà 3.800 megawatts (MW) addicionals al sistema elèctric, que permetran fer front a la creixent demanda tant per part de particulars com per inversions en infraestructures públiques. Aquest increment és la part que toca a Catalunya del pla de l'executiu de Pedro Sánchez per a millorar la xarxa elèctrica a tot l'Estat, que inclou inversions per valor de 17.000 milions d'euros a totes les comunitats autònomes en els propers quatre anys.
"Encara m'emociona recordar com de bé em van tractar a l'hospital quan només tenia 15 anys"
En persona, Zadie Smith (Londres, 1975) té tant de caràcter com els protagonistes de les seves novel·les. Des de fa anys, l'autora de novel·les com Dents blanques (2000) i Londres NW (2012) –en català a La Magrana– combina la ficció amb l'assaig, i aquesta setmana ha visitat Barcelona per presentar el seu últim i frondós recull de textos de no-ficció, Morts i vius (Jande/Salamandra; traduït al català per Elena Ordeig Vila). Hi recupera articles publicats a la premsa, pròlegs, discursos d'acceptació de premis i algun inèdit on combina els apunts autobiogràfics amb qüestions candents sobre l'actualitat, com ara l'addicció als telèfons mòbils i el ressorgiment del racisme. Smith, que ha compartit una conversa sobre la bellesa al CCCB amb l'escriptor Édouard Louis, lamenta haver accedit a concedir entrevistes després d'haver passat una nit moguda. Potser per això les seves respostes són breus, tot i que no poden evitar contenir, en essència, una mostra de la intel·ligència de la novel·l
Una decisió que fustiga el madridisme
Després de rebre carabasses durant anys i anys, el Reial Madrid aconseguia completar el fitxatge de Kylian Mbappé l'estiu del 2024. El davanter francès, un dels golejadors més destacats del futbol, somiava en guanyar la Champions i aterrava en un equip que uns mesos abans havia aixecat l'orelluda per 15a vegada. La suma d'un club guanyador i un golejador implacable feien témer el pitjor. Però, coses del futbol, l'invent va deixar de funcionar. Exceptuant la Supercopa d'Europa i la Intercontinental, l'equip es va quedar en blanc al mateix temps que el Barça s'erigia com l'equip a batre.
Espanya proposa obrir el 'made in EU' a tercers països
La Unió Europea està fent una gran aposta per l'autonomia estratègica davant la creixent amenaça que suposa la Xina per a la competitivitat del bloc comunitari. Les últimes propostes legislatives de Brussel·les per potenciar la indústria inclouen un criteri per prioritzar els productes europeus davant dels fabricats fora de les fronteres comunitàries en les licitacions públiques en sectors estratègics com l’automoció, l’acer, les tecnologies netes, els semiconductors i els vehicles elèctrics. És el requisit conegut com a made in EU (fet a la Unió Europea, en anglès).
Safaris humans a Sarajevo i la metralladora del sensacionalisme
Des de fa uns tres anys els mitjans van fent notícies sobre una pràctica macabra: turistes italians haurien anat a Sarajevo durant la Guerra dels Balcans per, previ pagament d’algunes desenes de milers d’euros, ocupar el lloc d’un franctirador i disparar a humans per satisfer el seu esperit sàdic. La història es ven sola, però convé tenir en compte que el fil que la sosté és molt prim: un documental i un llibre que es recolzen sobretot en testimonis febles i indirectes: “Jo vaig sentir que”. Com que la fFiscalia de Milà ha obert una investigació, es pot justificar que la premsa se’n faci ressò. Però entre les dotzenes de titulars sobre l’assumpte n’hi ha de responsables –que es limiten a consignar l’acusació del periodista i escriptor italià o bé l’obertura de diligències– i altres que juguen al sensacionalisme més irresponsable. “Dins dels safaris humans de Sarajevo: «Els nens i les dones eren les peces més cotitzades, als tiradors se’ls feia la boca aigua»” (El