Sitio webWEMBLEY ANATOMIA D'UN XUT QUE HOVA. CANVIARTOT ENTREVISTA AKOEMAN Aquell gol de fa vint-i-cinc anys va ser magic per al Barca i per a mi PROCESS Puigdemont només ara cat anira al Congrés si es DISSABTE pacta el referendum 80 EURO Demar diumenge Santamaría convida el president a El Pacte Nacional recull 500.000 L'ARA olimpic anar a la cambra baixa a defensar adhesions a favor del repte una reforma de la Constitució democratic del dret a decidir PACTE NACIONAL PEL REFERENDUM Un diari molt especial ambportada exclusiva de Xavier Mariscal ara diumenge Antoni Bassas entrevista 2S testimonisclau ona 92: Imatges simetriques de l'abansiel despré CoHecció de 40 fotos sobre la tran formació de la capital catalana Targeta regal pel Ref hir al G Inclou10 vals per a l'edició en paper 2 mesos d'accés digital M L'Estat regul amb vint La denúncia contra anys de retard la donació els llibres de text prové dovuls i esperma d'un sindicat fantasma
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
Esther Vivas: “És un tresor oblidat i tot un regal per als amants de l’ornitologia”
Les restriccions de la covid per viatjar fora van ser el punt d’inflexió perquè la periodista i sociòloga Esther Vivas comencés a passar més els estius a Catalunya: “Va ser l’excusa perfecta per redescobrir-la i constatar que el delta de l’Ebre és una de les zones que més m’agrada”. Quan era petita hi havia anat com a filla i des de fa uns anys hi va com a mare. Recorda haver-hi estat quan era adolescent en un camp de treball, en un punt d'informació sobre medi ambient a Deltebre.
Quilòmetre a quilòmetre per la nova frontera del sud del Líban
El blindat avança a poc a poc. No per precaució, sinó perquè cada quilòmetre exigeix tornar a aprendre un territori que ha canviat. Fa unes setmanes aquesta carretera continuava tancada fins i tot per als Cascos Blaus de les Nacions Unides. Per primera vegada en uns quants mesos, una patrulla de la Força Provisional de les Nacions Unides al Líban (FINUL) va del sector est a l'oest del sud del país. Per als soldats és un trajecte. Per al Líban, el reflex d'una nova realitat.
Quins bastons a les rodes s'ha trobat l'amnistia després del TJUE?
Fa 776 dies que la llei d’amnistia va entrar en vigor. Des d’aleshores, la seva aplicació –amb comptagotes– ha hagut d’anar superant múltiples adversitats de diversos tribunals al llarg d’un tortuós camí. Sense anar més lluny, divendres el Suprem va posar fi a quatre causes que estaven congelades des de feia mesos. I qui ara intenta fer-se l’orni és el Tribunal de Comptes. La causa comptable sobre les despeses de l’acció exterior de la Generalitat i de l’1 d’octubre, que afecta 35 persones, va acabar al Tribunal de Justícia de la Unió Europea perquè la consellera de comptes va expressar dubtes sobre si amnistiar aquests fets era “compatible” amb el dret europeu. Ara bé, la sentència de fa dues setmanes va desmuntar l’argument que la independència de Catalunya hauria pogut ocasionar una reducció dels recursos propis de la Unió Europea i va donar llum verda a arxivar de ple el procediment.
Les vacances més econòmiques de l'estiu: els països on els preus encara no s'han disparat
Tot ha pujat moltíssim. És un mantra que no deixem de repetir-nos en qualsevol compra que fem: alimentació, benzina, roba i lleure. Com una maleïda vareta màgica, un any més la inflació ha multiplicat els preus i ha posat en perill les vacances en moltes llars catalanes, moltes paralitzades davant d'aquests increments. Precisament per això, un gest inèdit a la indústria va tenir lloc les últimes setmanes de la primavera, quan hotels, agències de viatges i turoperadors van començar a ajustar tarifes en les principals destinacions per l'alentiment de les reserves per a la temporada alta, amb baixades a punts com Mojácar, Mallorca, Tenerife, Menorca i Gran Canària. Ara, a les portes del mes amb més despesa de l'any convé tenir en compte que no tot és exactament prohibitiu: hi ha destinacions que se'n guarden prou de fer l'agost amb els viatgers, sigui per competitivitat, sigui per convicció. Aquest any, segons explica Juan Ignacio Pulido, director del Laboratori d'Anàlisi i Innovació Turística,
El científic que va descobrir per què el Floquet de Neu era albí
Al laboratori de Tomàs Marquès Bonet hi conviuen tota classe de micos i de primats. Alguns són humans; d’altres estan fets amb peces de Lego, en origami, de fusta, de ganxet, de plàstic, i es despengen entre prestatges i ordinadors plens del codi que conté l’essència de la vida. Des d’un racó, el Floquet de Neu, un accident únic a la natura, observa l’escena, atent, i concentra, millor que qualsevol article científic, la història del seu propietari, aquest investigador Icrea, professor i catedràtic de la Universitat Pompeu Fabra.