Previous Día anterior
Día siguiente Next
Previous
Next
Portada del periodico Ara:
Newspaper website Sitio web




Recognized text:
WEMBLEY
ANATOMIA D'UN
XUT QUE HOVA.
CANVIARTOT
ENTREVISTA AKOEMAN
Aquell gol de fa
vint-i-cinc anys va ser magic
per al Barca i per a mi
PROCESS
Puigdemont només
ara cat
anira al Congrés si es
DISSABTE
pacta el referendum
80 EURO
Demar diumenge
Santamaría convida el president a
El Pacte Nacional recull 500.000
L'ARA olimpic
anar a la cambra baixa a defensar
adhesions a favor del repte
una reforma de la Constitució
democratic del dret a decidir
PACTE NACIONAL
PEL REFERENDUM
Un diari molt especial
ambportada exclusiva
de Xavier Mariscal
ara diumenge
Antoni Bassas
entrevista 2S
testimonisclau
ona 92:
Imatges simetriques
de l'abansiel despré
CoHecció de 40 fotos
sobre la tran
formació
de la capital catalana
Targeta regal
pel Ref
hir al G
Inclou10 vals per a
l'edició en paper
2 mesos
d'accés digital
M L'Estat regul
amb vint
La denúncia contra
anys de retard la donació
els llibres de text prové
dovuls i esperma
d'un sindicat fantasma

Noticias
  • Qui és Ferran Sáez Mateu?
    El filòsof i articulista de l’ARA Ferran Sáez Mateu és un senyor de 61 anys que llegeix i escriu, fa música a casa (toca i col·lecciona violins i violes, flautes i teclats: té una col·lecció de 500 instruments), camina molt per Barcelona, dorm poc (unes cinc hores de mitjana, fins a les 05.30h aproximadament) i recorda sovint somnis recurrents, té una mala salut de ferro (diabetis i altres noses), va a missa als caputxins de Pompeia, compra llibres antics per internet, li agrada el bon vi i el bon sake, cuina alguns plats festius (fricandó de cérvol i coses així), està casat amb la Maite (que parla xinès) i té un fill, l’Octavi, té molts amics interessants, dona classes a la universitat, observa la vida que passa amb atenció (la sortida del sol, l’arribada dels falciots a la ciutat, l’anar i venir histèric i hiperactiu de turistes i conciutadans...), s’estranya dels hàbits de la gent (i dels propis) i recorda el tedi rural de la infància i adolescència al poble, la Granja d’Escarp
  • Pimec: "El que està passant és molt greu i clarament és causa-efecte de la manca d'inversions"
    La tragèdia ferroviària de Gelida d'aquest dimarts al vespre –en què va morir un maquinista en pràctiques–, sumada a la desgràcia del xoc de trens a Còrdova del cap de setmana –que ha deixat desenes de víctimes mortals–, eclipsa l'actualitat, també l'econòmica. Des de Pimec, el president Antoni Cañete ha lamentat els accidents i, davant la interrupció de tot el servei de Rodalies a Catalunya, ha considerat que "s'han pres les mesures de seguretat que s'havien de prendre, però òbviament això té unes conseqüències econòmiques per la dificultat d'accedir als llocs de feina".
  • "La meva por és que Trump vulgui començar una guerra per imposar un règim autoritari"
  • "La meva por és que Trump vulgui començar una guerra per imposar un règim autoritari"
    L'historiador nord-americà Mark Bray, especialitzat en drets humans, terrorisme i radicalisme, i autor d'Antifa. El manual antifascista (Capitán Swing), va decidir marxar dels Estats Units amb la seva família l'octubre de l'any passat. S'havia convertit en un blanc a la diana de l'extrema dreta auspiciada per Donald Trump. Ara viu a Madrid i aquest cap de setmana participa a l'Enfoquem, el fòrum de les solucions que organitza l'ARA.
  • L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'No estem notant cap millora en Rodalies'
    Avui Rodalies no funciona. Cap línia, ni una. Ahir a la nit va caure un mur sobre un tren entre Gelida i Sant Sadurní d’Anoia, amb el resultat d’un mort, el maquinista, que estava en període de formació. Hi ha una quarantena de ferits, quatre de greus. Segons Adif, el mur de contenció hauria caigut a causa del temporal d’aquests dies. Poc després de l’accident, el Govern i Renfe van decidir revisar totes les línies de Rodalies per garantir la seguretat de les persones i que fins que no estiguessin revisades el servei no es reprendria. El resultat ha estat el caos, la desinformació, l’enuig i milers de persones que avui no hauran pogut anar a treballar o a classe o a fer el que haguessin de fer, perquè no tenien alternativa de transport públic.