Sitio webWEMBLEY ANATOMIA D'UN XUT QUE HOVA. CANVIARTOT ENTREVISTA AKOEMAN Aquell gol de fa vint-i-cinc anys va ser magic per al Barca i per a mi PROCESS Puigdemont només ara cat anira al Congrés si es DISSABTE pacta el referendum 80 EURO Demar diumenge Santamaría convida el president a El Pacte Nacional recull 500.000 L'ARA olimpic anar a la cambra baixa a defensar adhesions a favor del repte una reforma de la Constitució democratic del dret a decidir PACTE NACIONAL PEL REFERENDUM Un diari molt especial ambportada exclusiva de Xavier Mariscal ara diumenge Antoni Bassas entrevista 2S testimonisclau ona 92: Imatges simetriques de l'abansiel despré CoHecció de 40 fotos sobre la tran formació de la capital catalana Targeta regal pel Ref hir al G Inclou10 vals per a l'edició en paper 2 mesos d'accés digital M L'Estat regul amb vint La denúncia contra anys de retard la donació els llibres de text prové dovuls i esperma d'un sindicat fantasma
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
¿La solució de l’AP-7 depèn de nosaltres?
Diumenge, el 30 Minuts feia un diagnòstic de la situació de l’AP-7. El títol, AP-7, al límit, feia curt a l’hora de definir com s’ha transformat l’experiència de circular-hi des que la via és gratuïta. Com diuen amb sarcasme al Versió RAC1 de Toni Clapés, conduir-hi s’ha convertit en una experiència pròpia de la pel·lícula Mad Max. Ja era hora que el periodisme parés atenció de manera específica a aquesta autopista, perquè no s’està denunciant com caldria la degeneració que pateix més enllà d’anar explicant els embussos i els accidents que s’hi produeixen dia sí, dia també. Estem normalitzant un desastre. El 30 Minuts advertia que el ministeri no havia volgut participar en el reportatge, un fet que delata la desatenció que rep l’AP-7 i les incomoditats que provoca la manca d’inversió.
A la contra
De fit a fit
Com salvar de l’extinció una de les espècies més especials i emblemàtiques del Mediterrani
Novetat o clàssicLa mama se'n va a l'Antàrtida, d'Anna Cabré Albós i Mariona Tolosa Sisteré (Zahorí Books, 2020).
Àlex Rigola: "M'hauria agradat anar a les festes de la Factory"
Àlex Rigola volia recuperar la màgia del Somni d’una nit d’estiu que va estrenar en una macroproducció a Düsseldorf el 2014. La idea era col·locar un muntatge amb un gran repartiment en una sala petita com el teatre Heartbreak Hotel. "Quan penso en el Grec, penso en un festival, en una festa i, per tant, el Grec hauria de servir perquè a les sales de la ciutat hi passin coses especials", defensa Rigola, que va ser candidat a dirigir el festival. Amb aquesta màxima estrena un espectacle que requereix una entrega especial de tots els participants, interpretativa i també econòmica, perquè ni omplint la sala surten els números: dotze intèrprets actuaran durant tot el mes de juliol en un escenari per a setanta localitats (que estan pràcticament exhaurides).