Sitio webWEMBLEY ANATOMIA D'UN XUT QUE HOVA. CANVIARTOT ENTREVISTA AKOEMAN Aquell gol de fa vint-i-cinc anys va ser magic per al Barca i per a mi PROCESS Puigdemont només ara cat anira al Congrés si es DISSABTE pacta el referendum 80 EURO Demar diumenge Santamaría convida el president a El Pacte Nacional recull 500.000 L'ARA olimpic anar a la cambra baixa a defensar adhesions a favor del repte una reforma de la Constitució democratic del dret a decidir PACTE NACIONAL PEL REFERENDUM Un diari molt especial ambportada exclusiva de Xavier Mariscal ara diumenge Antoni Bassas entrevista 2S testimonisclau ona 92: Imatges simetriques de l'abansiel despré CoHecció de 40 fotos sobre la tran formació de la capital catalana Targeta regal pel Ref hir al G Inclou10 vals per a l'edició en paper 2 mesos d'accés digital M L'Estat regul amb vint La denúncia contra anys de retard la donació els llibres de text prové dovuls i esperma d'un sindicat fantasma
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
L'humorista llatí que reivindica els immigrants en l'Amèrica de Trump
És fill de mare cubana i pare dominicà i, des de fa uns mesos, s'ha convertit en un dels noms de moda de la comèdia nord-americana. Marcello Hernández, nascut l'any 1997 a Miami, acaba d'estrenar a Netflix el seu primer especial de comèdia, American boy, un monòleg en què ironitza sobre les singularitats d'haver crescut en una família llatina i en què també fa broma sobre el caldo de cultiu racista que es viu als Estats Units. En el monòleg no es menciona en cap moment Donald Trump, però no cal: molts dels seus gags disparen contra idees xenòfobes que el president del país s'ha encarregat de difondre i reforçar.
De Guindos, cada cop més a prop del seu comiat de Frankfurt
El mercat de fitxatges d'aquesta setmana ha estat protagonitzat pel nomenament del periodista i empresari Tatxo Benet com a nou president de FemCAT, que tal com va avançar l'ARA, es convertirà en el desè president de la fundació en relleu d'Oriol Guixà, que ha acabat el mandat i passa a ser patró d'honor. També ha canviat la composició del patronat, que ara comptarà amb dos vicepresidents nous, Mercè Mullor (Mullor SL) i Pau Vila (LC Paper), i manté també Jaume Alsina (BonÀrea) i Eulàlia Planes (Dispur), que ja ocupaven aquest càrrec.
El dòlar resisteix (de moment) el primer any de Trump
El primer any del retorn de Donald Trump a la presidència dels Estats Units ha ocasionat una pèrdua de valor notable del dòlar i un increment dels interessos del deute nord-americà, però en cap cas es pot considerar una caiguda sense precedents. Malgrat les amenaces de Washington als aliats més propers dels EUA –com ara Dinamarca–; la guerra comercial; les intervencions militars a Veneçuela i l'Iran, i els atacs a la independència de la Reserva Federal (la Fed, el banc central dels EUA), el bitllet verd ha fet valer la seva posició dominant com a divisa refugi per mantenir la fortalesa.
Sumar ha fracassat?
Fa temps que l'esquerra del PSOE ha engegat una operació de renovació. Sumar, el moviment ciutadà que Yolanda Díaz va impulsar l'abril del 2023, va convertir-se precipitadament en una coalició electoral de cara al 23-J per aixoplugar progressistes d'arreu de l'Estat. Però gairebé tres anys després ha perdut l'empenta que tenia en un inici. Des de la unitat d'aquell moment, la galàxia de Sumar ha patit un divorci irreconduïble amb Podem; la deserció de part de Compromís; tres desfetes electorals a Galícia, al País Basc i a les europees, i ha desprès una polifonia en temes cabdals sense aconseguir la seducció que buscava. Ara bé, les esquerres no tiren la tovallola i s'han conjurat per reflotar-se. Des de fa mesos, amb especial èmfasi en les últimes setmanes, Moviment Sumar, Esquerra Unida, Més Madrid i Comuns –els quatre partits amb presència al consell de ministres– estan mantenint converses per fer una actualització global necessària a l'aliança de cara a les futures eleccions general
Rodalies: el nostre temps val menys que la seva ineficiència
El país viu uns dies de caos i no podem mirar cap a una altra banda. Davant la situació de Rodalies, conseqüència directa de la desigualtat territorial acumulada durant els últims quinze anys, em faig una pregunta senzilla, però incòmoda: qui paga realment aquests costos?