Sitio webWEMBLEY ANATOMIA D'UN XUT QUE HOVA. CANVIARTOT ENTREVISTA AKOEMAN Aquell gol de fa vint-i-cinc anys va ser magic per al Barca i per a mi PROCESS Puigdemont només ara cat anira al Congrés si es DISSABTE pacta el referendum 80 EURO Demar diumenge Santamaría convida el president a El Pacte Nacional recull 500.000 L'ARA olimpic anar a la cambra baixa a defensar adhesions a favor del repte una reforma de la Constitució democratic del dret a decidir PACTE NACIONAL PEL REFERENDUM Un diari molt especial ambportada exclusiva de Xavier Mariscal ara diumenge Antoni Bassas entrevista 2S testimonisclau ona 92: Imatges simetriques de l'abansiel despré CoHecció de 40 fotos sobre la tran formació de la capital catalana Targeta regal pel Ref hir al G Inclou10 vals per a l'edició en paper 2 mesos d'accés digital M L'Estat regul amb vint La denúncia contra anys de retard la donació els llibres de text prové dovuls i esperma d'un sindicat fantasma
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
La supergala del 'Polònia'
En Piti Español, un dels millors guionistes que tenim al país, té una teoria que solia explicar a les seves classes a la universitat. Deia que si l’endemà de l’emissió d’un programa la gent comentava tres moments bons és que havia sigut un èxit. La tesi encaixa amb la gala del Polònia que TV3 va emetre dijous a la nit per commemorar els seus vint anys. Més enllà d’unes xifres d’audiència rècord que confirmen el vincle afectiu entre el programa i els espectadors, la gala va tenir moments magistrals. Per exemple, la conversa de Queco Novell amb quatre dels seus alter ego polítics: Maragall, Illa, Puigdemont i Rajoy. La combinació entre realitat i ficció, actor i personatges, era una filigrana que connectava amb el joc simbòlic de la teatralitat i la sàtira. Representava molt bé el joc de miralls entre la televisió i la política, i era una manera de reconèixer la feina de Novell, convertit en l’home de les mil cares.
Carmen Consoli: "El sicilià és una llengua de protesta"
El Festival Barnasants programa aquest diumenge 22 de febrer a la sala Paral·lel 62 (21 h) un concert especial de l'artista italiana Carmen Consoli i l’Orquestra de Músiques d’Arrel de Catalunya (OMAC). La proposta reuneix sobre un mateix escenari dues forces expressives de trajectòries diferents, però complementàries. Juntes interpretaran, per primera vegada, material del disc Amuri luci (Narciso Records, 2025) de l'artista siciliana, que indaga amb intensitat les seves arrels culturals i lingüístiques unint tradició i modernitat. "He volgut anar a les arrels. Lingüísticament, del grec antic i el llatí al sicilià. I literàriament el disc recorre també tota la història de l'illa, passant pels àrabs", explica Consoli, que, a més de versos propis, en canta de poetes llatins com Ovidi, sicilians com de Nina de Messina i Ignazio Buttitta –"un dels grans poetes del segle XX"–, i s'inspira en d'altres com l'arabosicilià del segle XII Ibn Hamdís, tal com ha recordat aquest divendres en roda d
Condemna de cinc mesos de presó per a l’home que va deixar morir la seva parella al pic més alt d’Àustria
Un tribunal austríac ha condemnat a cinc mesos de presó i 94.000 euros de multa un alpinista de 37 anys que va abandonar la seva parella enmig d’un temporal a Grossglockner, el pic més alt d’Àustria. Thomas Plamberger va deixar sola Kerstin Gurtner en una cresta exposada a forts vents, mentre anava a buscar ajuda a un refugi proper. Durant el judici, es va saber que Plamberger es va endur l’equip d’emergència que portaven: una manta tèrmica i un sac de bivac. Els fets van succeir el gener del 2025.
L'ús del català a les empreses cau quasi onze punts els últims 15 anys
El català es manté com la llengua principal de les empreses catalanes. Aquesta és la principal conclusió positiva d'una enquesta de la patronal Pimec entre els seus associats. Però l'estudi també llança algunes alertes. La primera és que, tot i ser el primer idioma, perd pes. En concret, la percepció de les companyies enquestades és que el seu ús ha caigut 10,9 punts percentuals respecte a l'any 2012. La segona conclusió preocupant és que, en funció de l'interlocutor, a les empreses cada cop es canvia més de llengua.
A la contra