Previous Día anterior
Día siguiente Next
Previous
Next
Portada del periodico Ara:
Newspaper website Sitio web




Recognized text:
INFRAESTRUCTURES
L'Estat es dona un
mes per solucionar
a el caos del Prat
El delegat del govern espanyol
Enric Millo no convida la
anuncia l'arribada de 40 equips
Generalitat ni els ajuntaments verificadors i 50 nous policies a reunió per pactar les solucions
ara cat
DIJOUS
130 EUROS
Diumenge que ve
L'ARA olimpic
Un diari molt especial
amb portada exclusiva
de Xavier Mariscal
ara diumenge
Antoni Bassas
entrevista 2S
testimonisclau
Barcelona 92:
lmatges simetriques
de l'abansiel despré
Investiguen la mort d'un detingut
CoHecció de 40 fotos
sobre la tran
formació
pels urbans del crim del panta de Foix
de la capital catalana
Targeta regal
Inclou10 vals per a
CAS PALAU
l'edició en paper
2 mesos
d'accés digital
Pressió al PDECat El fiscal rebaixa a la
perque la Generalitat
meitat les penes contra
es personi contra CDC
Millet i Montull

Noticias
  • La platja de la Catalunya Nord preservada gràcies a la dinamita
    Entre Banyuls i Portvendres, al Rosselló, hi ha una costa que ha viscut més d’un segle d’esquena al turisme. La Costa Vermella, la continuació de la Costa Brava cap a la Catalunya Nord, hi desplega un dels seus paisatges més ben preservats. No hi ha segones residències, tampoc ports esportius. Sinó un paratge protegit a primera línia de mar i vinyes que es fusionen amb l’aigua. És la badia de Polilles, un conjunt de platges salvades de la massificació turística dels anys 60 i 70 gràcies a la dinamita.
  • Qui és Andy Burnham? L'alcalde de Manchester que serà el pròxim 'premier' britànic
    Una escena recent resumeix força bé qui és Andy Burnham, de 56 anys. Fa tres setmanes, quan es disposava a tornar a la Cambra dels Comuns com a diputat electe per Makerfield, va explicar que viatjava a Londres per prendre possessió del càrrec "d'alcalde". Es va corregir de seguida: "Vull dir de diputat". El lapsus era revelador. Després de gairebé una dècada al capdavant del Gran Manchester, Burnham ja no es percep a si mateix com un membre més de l'establishment de Westminster, sinó com l'alcalde que ha convertit la gran ciutat del nord en una idea política i en una manera diferent d'entendre el Regne Unit. Una mirada que ara vol traslladar a Downing Street, i que podrà començar a fer real a partir de dilluns, quan rebi l'encàrrec de Carles III de formar govern i convertir-se, així, en el premier número 59 del Regne Unit. Com a pas previ, aquest divendres al migdia serà designat oficialment líder del Partit Laborista.
  • ¿Madridisme o estètica? Les claus de la febrada per la samarreta blanca de la selecció espanyola
    "És la samarreta més anhelada del Mundial, sens dubte", afirma la Karolina, treballadora de l'Adidas Store del passeig de Gràcia. Mentre conversem sobre el fenomen que s'amaga darrere de la samarreta més viral d'aquest Mundial, cinc persones s'acosten gairebé alhora al prestatge on pengen les últimes talles de la segona equipació de la selecció espanyola. Només en queden algunes de grans i extragrans. "Al principi només la compraven els turistes, però a mesura que ha avançat el torneig també hi ha vingut molt comprador nacional. La gent l'associa amb una selecció que està guanyant", explica. I afegeix que gairebé tothom busca els mateixos dorsals: "Lamine Yamal, Pedri i Cucurella".
  • Qui queda per amnistiar després de la sentència del TJUE?
    El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) ha avalat aquest dijous la llei d'amnistia, i ha desactivat d'aquesta manera els principals dubtes dels jutges espanyols que fins ara s'han resistit a aplicar-la. La Gran Sala del tribunal de Luxemburg ha resolt les qüestions prejudicials plantejades pel Tribunal de Comptes –sobre els 35 ex alts càrrecs de la Generalitat investigats pel finançament de l'1-O i l'acció exterior– i per l'Audiència Nacional, en la causa contra els CDR de l'operació Judes. La sentència arriba dos anys i mig després que entrés en vigor la llei, i pot ser el desbloqueig definitiu per a desenes de causes que porten mesos –algunes, anys– paralitzades a l'espera d'una resposta de Luxemburg.
  • Gessamí Caramés: "Soc cuinera, no empresària"
    La xef Gessamí Caramés (l’Ametlla de Mar, 1992) va acabar el grau de comunicació audiovisual i va entendre que aquell no era el seu camí. Veia els seus companys entregats amb una passió que ella no compartia. Sense adonar-se'n, la cuina s'anava convertint en el centre de la seva vida. El temps lliure el dedicava a cuinar, a mirar programes gastronòmics i llibres de receptes i a invertir els estalvis en estris de cuina.