Sitio webINFRAESTRUCTURES L'Estat es dona un mes per solucionar a el caos del Prat El delegat del govern espanyol Enric Millo no convida la anuncia l'arribada de 40 equips Generalitat ni els ajuntaments verificadors i 50 nous policies a reunió per pactar les solucions ara cat DIJOUS 130 EUROS Diumenge que ve L'ARA olimpic Un diari molt especial amb portada exclusiva de Xavier Mariscal ara diumenge Antoni Bassas entrevista 2S testimonisclau Barcelona 92: lmatges simetriques de l'abansiel despré Investiguen la mort d'un detingut CoHecció de 40 fotos sobre la tran formació pels urbans del crim del panta de Foix de la capital catalana Targeta regal Inclou10 vals per a CAS PALAU l'edició en paper 2 mesos d'accés digital Pressió al PDECat El fiscal rebaixa a la perque la Generalitat meitat les penes contra es personi contra CDC Millet i Montull
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
Tres de cada quatres escoles públiques no tenen el pla de lectura que serà obligatori el curs vinent
Saber llegir, llegir per aprendre i gust per llegir. Aquestes són les tres potes en què, segons el departament d'Educació, s'ha de basar el Pla de lectura de centre (PLEC). O, cosa que és el mateix, el pla que marca la línia didàctica i organitzativa que ha de seguir una escola o institut per tal de garantir que els alumnes acabin sent uns bons lectors. A hores d'ara, aquest document organitzatiu és només una recomanació i només uns 700 dels poc més de 2.500 centres educatius públics tenen un pla de lectura que compleix els requisits que marca la Generalitat. Ara bé, dintre de les mesures per reforçar l'aprenentatge que ha anunciat la consellera Esther Niubó aquesta setmana hi ha, precisament, que el PLEC sigui obligatori. Això implica que, de cara al curs vinent, més de 1.800 escoles i instituts públics hauran de crear des de zero el seu pla de lectura o bé modificar-lo per complir aquesta directriu.
Història dels Balcells, la família que va crear la marca de llet ATO
A mitjans dels anys vuitanta era difícil passar un dia a Catalunya sense topar-se, almenys un cop, amb el logotip d’ATO. Els seus envasos de llet omplien les lleixes dels supermercats i un milió de llars les acumulava al rebost de casa. Els espectadors de la cursa Jean Bouin, de la Volta o de les 24 hores de Motociclisme a Montjuïc també es topaven amb lones publicitàries. La companyia era la líder catalana del sector: recollia llet de 3.700 ramaders i, a la planta embotelladora, hi treballaven unes 480 persones.
Investiguen si hi va haver asfíxia en la mort de l'arquitecte Josep Juanpere
La mort del reconegut arquitecte català Josep Juanpere es va atribuir inicialment a un infart. Estava amb la seva parella a la segona residència de Baqueira quan, després de no contestar durant hores al telèfon, un nebot seu va hi va anar i va descobrir el cos sense vida de l'arquitecte, amb la seva dona al costat. L'autòpsia és una de les claus d'aquesta causa, que està oberta per homicidi, i la dona, que aquest divendres va aconseguir sortir en llibertat pagant una fiança de 80.000 euros, n'és l'única investigada.
La bioenginyera que vol tornar la mobilitat a persones amb lesions medul·lars
El dia que va arribar al laboratori i va veure que els ratolins es tornaven a moure, Zaida Álvarez (Barcelona, 1984) no va poder evitar estremir-se. Enrere quedaven més de sis anys de recerca, de dilluns a diumenge, i una aposta arriscada per fintar l’evolució i reparar l’irreparable: el sistema nerviós central d’un mamífer. "Era al·lucinant. Aquells animals, que tenien una lesió greu a la medul·la espinal i estaven paralitzats, tornaven a caminar", relata encara emocionada aquesta bioenginyera i investigadora de l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC).
El nou planter de l’humor en català que fa camí fora de Barcelona
L’stand-up comedy està de moda. I no només en castellà, que al principi era la llengua hegemònica d'aquest gènere de comèdia, sinó també en català. A Barcelona, cada vegada més locals aposten per convidar monologuistes que, drets i amb un micròfon, busquen fer riure amb les seves històries i acudits. Fora de la capital catalana, a Girona, aquest format també ha anat a l’alça, sobretot després de la pandèmia. I un dels agents que més hi han contribuït és la Fundació Cultural El Foment, que, des de la seva seu al Barri Vell, organitza regularment micros oberts, clubs de comèdia i espectacles d'humoristes famosos, a més de cursos i concursos per a monologuistes amateurs. I sempre exclusivament en català. Tot plegat ha contribuït a professionalitzar un planter de noves generacions de còmics i ha fet créixer l'afició per l'art de la broma i l'enginy a la ciutat.