Sitio webINFRAESTRUCTURES L'Estat es dona un mes per solucionar a el caos del Prat El delegat del govern espanyol Enric Millo no convida la anuncia l'arribada de 40 equips Generalitat ni els ajuntaments verificadors i 50 nous policies a reunió per pactar les solucions ara cat DIJOUS 130 EUROS Diumenge que ve L'ARA olimpic Un diari molt especial amb portada exclusiva de Xavier Mariscal ara diumenge Antoni Bassas entrevista 2S testimonisclau Barcelona 92: lmatges simetriques de l'abansiel despré Investiguen la mort d'un detingut CoHecció de 40 fotos sobre la tran formació pels urbans del crim del panta de Foix de la capital catalana Targeta regal Inclou10 vals per a CAS PALAU l'edició en paper 2 mesos d'accés digital Pressió al PDECat El fiscal rebaixa a la perque la Generalitat meitat les penes contra es personi contra CDC Millet i Montull
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
Els presos polítics a Veneçuela: “El meu marit té càncer de pàncrees i segueix entre reixes"
“Avui tampoc no ha sortit”, diu Eglis Manaure, de 50 anys, mentre puja resignada l'escala que condueix a casa seva en un bloc residencial de Guatire, una localitat a uns 50 quilòmetres de Caracas. Somriu i fingeix normalitat, però els ulls la delaten: té una mirada profundament trista. "Gairebé no dormo. A la una de la matinada ja estic desperta mirant notícies per saber si l’han alliberat", confessa. Al seu marit, Enrique Parada, vel van detenir fa més de sis anys, el 20 d'abril del 2020, i des d'aleshores és en una presó a més de 450 quilòmetres, a la ciutat de Maturín, al nord-est de Veneçuela. Per arribar-hi, l’Eglis tarda catorze hores en autocar i només hi pot anar cada tres o quatre mesos. Ha d'escollir entre pagar el cost del passatge o sufragar les medicines que ell necessita. La seva economia no dona per a res més. L’home, de 45 anys, té càncer de pàncrees.
"Els meus amics surten de festa i es cuiden menys, però jo he escollit aquesta vida"
Clara Serrajordi (Llinars del Vallès, 2007) entra a l’estadi Johan Cruyff amb un nou pentinat. “Si guanyàvem la Champions, m’havia de fer les trenes”. El Barça va ser campió d’Europa a Oslo i la migcampista catalana va ser titular a la final contra l’Olympique de Lió amb només 18 anys. Amb el mateix somriure que quan va debutar fa un any en aquest mateix escenari, Serrajordi atén l’ARA relaxada després d’una setmana plena d’emocions –celebració de la quarta Lliga de Campions femenina i el comiat d’Alexia Putellas– i confessa una altra passió: els escacs. “De petita en feia campionats”.
El camp de mines judicial de Sánchez fins a les espanyoles
Si l'anterior legislatura espanyola (2019-2023) va estar marcada per les causes judicials contra l'independentisme, l'actual s'ha convertit en un autèntic camp de mines judicial per al PSOE. El fil conductor entre les dues va ser, a més, l'amnistia, que Pedro Sánchez es va comprometre a aprovar per tenir els vots d'ERC i Junts per a la investidura. Si bé la seva aplicació, quan fa dos anys que es va aprovar, encara no s'ha culminat –amb més d'un centenar de polítics, activistes i càrrecs públics amb procediments pendents de resoldre–, un dels efectes palpables que ha tingut la mesura és l'enuig de la dreta política i judicial per la concessió dels socialistes. De fet, la legislatura va començar amb les protestes constants davant la seu del PSOE encoratjades per l'extrema dreta i també per càrrecs del PP.
Veneçuela, una dècada al cor de la política espanyola
La sorprenent imputació de l'expresident espanyol José Luis Rodríguez Zapatero per un delicte de tràfic d'influències amb relació al rescat de la companyia aèria Plus Ultra, al centre d'una investigació internacional de blanqueig de capitals amb el seu centre a Veneçuela, ha situat els focus mediàtics en les activitats de Zapatero en aquest país sud-americà. Tanmateix, Veneçuela i les relacions amb el seu règim ja fa més d'una dècada que s'han convertit en una font recurrent d'acusacions, polèmiques i fins i tot processos judicials al si d'una política espanyola altament crispada i judicialitzada.
"He tornat a Barcelona per fer una confessió sobre Mercè Rodoreda"
Colm Tóibín (Enniscorthy, 1955), per poder dir-hi la seva sobre Mercè Rodoreda –una escriptora que llegeix des de fa dècades–, ha buscat un forat en la seva atapeïdíssima agenda i ha travessat l'oceà Atlàntic des de Los Angeles. L'autor de novel·les com Brooklyn i El mag –totes dues en català a l'editorial Amsterdam– ha sigut l'últim convidat de l'exposició Rodoreda, un bosc, que va tancar les portes fa uns dies al CCCB. L'han visitat 81.880 persones des del desembre, fita que l'ha convertit en la setena mostra més visitada de la història de l'equipament barceloní i en la primera de més èxit centrada en literatura, per sobre de les que es van programar sobre Claudio Magris, Salvador Espriu i W.G. Sebald.