Sitio webINFRAESTRUCTURES L'Estat es dona un mes per solucionar a el caos del Prat El delegat del govern espanyol Enric Millo no convida la anuncia l'arribada de 40 equips Generalitat ni els ajuntaments verificadors i 50 nous policies a reunió per pactar les solucions ara cat DIJOUS 130 EUROS Diumenge que ve L'ARA olimpic Un diari molt especial amb portada exclusiva de Xavier Mariscal ara diumenge Antoni Bassas entrevista 2S testimonisclau Barcelona 92: lmatges simetriques de l'abansiel despré Investiguen la mort d'un detingut CoHecció de 40 fotos sobre la tran formació pels urbans del crim del panta de Foix de la capital catalana Targeta regal Inclou10 vals per a CAS PALAU l'edició en paper 2 mesos d'accés digital Pressió al PDECat El fiscal rebaixa a la perque la Generalitat meitat les penes contra es personi contra CDC Millet i Montull
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
Abacus vol comprar més segells editorials i té en marxa una pel·lícula sobre Carlos Mazón
Abacus ha posat punt final a la transformació empresarial iniciada fa tres anys, i ho ha fet amb una facturació rècord de 143 milions d'euros el 2025 i un resultat brut d'explotació (ebitda) de 6,8 milions d'euros. En aquest període, la cooperativa ha augmentat un 50% la seva facturació i ha diversificat les línies de negoci. A banda de les llibreries (que suposen un 63,9% de la facturació) i els serveis a escoles (que són un 21,2%), Abacus va incorporar el 2024 els segells editorials del Grup Enciclopèdia i els de Jaume Roures (que representen un 6,3%) sota el nom d'Abacus Futur. També té una branca dedicada a revistes, Abacus Mèdia, que amb l'arribada de Roures va sumar la creació de continguts audiovisuals (en total un 8,6%). "Amb Abacus Futur vam ajuntar tres negocis editorials que provenien de llocs diferents. El procés ha estat complex i ambiciós, però estem contents i preveiem que serà un Sant Jordi molt bo per a nosaltres", afirma el director general d'Abacus, Oriol Soler, que ha avanç
I si Hamlet fos una adolescent en un 'anime' èpic?
Hamnet ja no és l’única pel·lícula en cartellera que orbita al voltant de Hamlet. A Scarlet, Mamoru Hosoda s’inspira en l’immortal text shakespearià, tot i que prenent-se no poques llibertats, com ara canviar el nom i el sexe al personatge principal per transformar-lo en una princesa medieval que recorre el temps i l’espai en un purgatori per ajusticiar els que la van assassinar a ella i al seu pare. A diferència del seu model literari, Scarlet no necessita cap espectre que l’empenyi a la venjança; ella sola va sobrada d’una ràbia de proporcions èpiques, com correspon a les emocions que caracteritzen l’adolescència, que és justament el territori que més ha visitat el director de La noia que saltava a través del temps i El nen i la bèstia.- Cable del Cesid sobre les converses que podien apuntar connivència de Joan Carles I amb els colpistes
Els papers del 23-F recullen la sospita "d'entrevistes confidencials" de Joan Carles I amb els colpistes prèvies al judici
Entre la informació desclassificada aquest dimecres pel govern espanyol sobre l'intent de cop d'estat del 23-F, hi ha notes dels serveis d'intel·ligència espanyol. L'aleshores Centre Superior d'Informació de la Defensa (CESID) en va elaborar una a principis de febrer de 1982, gairebé un any després dels fets i poques setmanes abans del judici als seus responsables, en la qual recollia sospites que Joan Carles I havia mantingut "entrevistes confidencials i sigil·loses" amb "alguns dels principals" autors del 23-F. "S'assegura que, en efecte, el rei s'ha entrevistat confidencialment amb el tinent general Milans del Bosch; s'assenyala que per sobre de tot es pretén que la corona no surti lesionada del procediment i que, en tot cas, els intents en tal sentit no provinguin dels principals processats i de reconeguda vocació monàrquica", diu el document del CESID.
Marko Daniel deixarà al juny la direcció de la Fundació Joan Miró
La Fundació Joan Miró ha anunciat que, aquest mes de juny, finalitzarà el mandat de Marko Daniel com a director general, càrrec que va assumir el 2018 i que ha exercit durant dos mandats consecutius, acompanyant la institució en el camí cap al 50è aniversari. Segons recull l'ACN, el patronat de la fundació ha expressat el seu reconeixement per la feina feta durant aquesta etapa. Sota la seva direcció, han subratllat que ha crescut com a institució, aprofundint en el seu model de gestió, ampliant la seva presència internacional i reforçant el vincle amb els públics de Catalunya i del món. Aquests resultats reflecteixen l’esforç col·lectiu d’una institució que, amb el lideratge de Marko Daniel, ha sabut créixer i transformar-se.