Sitio webINFRAESTRUCTURES L'Estat es dona un mes per solucionar a el caos del Prat El delegat del govern espanyol Enric Millo no convida la anuncia l'arribada de 40 equips Generalitat ni els ajuntaments verificadors i 50 nous policies a reunió per pactar les solucions ara cat DIJOUS 130 EUROS Diumenge que ve L'ARA olimpic Un diari molt especial amb portada exclusiva de Xavier Mariscal ara diumenge Antoni Bassas entrevista 2S testimonisclau Barcelona 92: lmatges simetriques de l'abansiel despré Investiguen la mort d'un detingut CoHecció de 40 fotos sobre la tran formació pels urbans del crim del panta de Foix de la capital catalana Targeta regal Inclou10 vals per a CAS PALAU l'edició en paper 2 mesos d'accés digital Pressió al PDECat El fiscal rebaixa a la perque la Generalitat meitat les penes contra es personi contra CDC Millet i Montull
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
L’avantatge diferencial del nou fitxatge del Barça
"No dubta, té les idees molt clares". La determinació de Xevi Pujol, l'arquitecte que està repensant el Barça, ha servit perquè el club blaugrana incorporés un grup de jugadors amb unes característiques molt concretes. El català ha apostat per fitxatges joves, atlètics i amb bona predisposició per a la feina, tres premisses que considera necessàries per proposar un estil de bàsquet modern. El nom de Stanley Umude portava temps subratllat a l'agenda del secretari tècnic. A banda de la seva capacitat defensiva, l'aler té una característica que el fa diferencial: la seva mecànica de tir, que és substancialment més ràpida que la d'altres exteriors.
L'herència de Joaquim Maria Puyal
El 5 de setembre del 1976, Joaquim Maria Puyal va fer la primera retransmissió en català d'un partit del Barça a Ràdio Barcelona. Va ser un Barça - Las Palmas al Camp Nou i els blaugranes van guanyar amb comoditat l'equip canari per 4 a 0, amb dos gols de Johan Cruyff, un de Manolo Clares i un de Juan Carlos Heredia. Vist des d'avui, difícilment ens podem fer la idea de l'impacte que devia tenir en aquell moment aquella retransmissió en català, fins i tot per als catalanoparlants. Estic segur que van haver de passar molts anys perquè la majoria de catalanoparlants s'acostumessin a sentir la seva pròpia llengua en àmbits que fins llavors estaven reservats al castellà, i que en un primer moment més d'un devia arrufar el nas o pensar que allò seria un experiment sense cap futur.
Drons a reacció i rapidíssims, la nova arma russa que sembra el terror a Kíiv
Quan dissabte passat 38 persones van morir a prop de Kíiv en un dels atacs russos més mortífers de tota la guerra, inevitablement molts van pensar en la imparable potència destructora dels míssils balístics. Però el que es va estavellar contra el polvorí del suburbi de Mila no va ser un temible Iskander, sinó un dron de nova generació. Els Geran-4 i Geran-5, les últimes evolucions russes del Shahed iranià, s’han convertit també en el darrer maldecap de les defenses aèries ucraïneses, que veuen amb impotència com, a més dels míssils, ara també tenen dificultats per aturar aquesta nova arma del Kremlin.
L'any que Collserola s'ha buidat i els restauradors pateixen més que en el confinament
Des de fa nou mesos Collserola s'ha buidat d'excursionistes i ciclistes que hi trobaven una escapatòria ràpida de la ciutat. El brot de pesta porcina africana (PPA), que ja suma 384 casos positius, ha obligat a extremar les mesures per evitar que el virus s'escampés, i a reforçar el tancament del parc natural quan els contagis van arribar a Barcelona. Al marge de granges i escorxadors, un sector afectat de ple per aquesta situació són els restauradors acostumats a servir esmorzars i dinars a ciclistes i excursionistes que des de fa mesos no fan acte de presència. Tot i les ajudes que s'han aprovat aquesta setmana, els restaurants amb qui ha parlat l'ARA coincideixen a explicar les dificultats que estan travessant, alguns fins al punt de plantejar-se el tancament, i que tots descriuen com més greus que les que va comportar la pandèmia de coronavirus.
Cuinar macarrons per a 3.000 persones cada dia: "No veiem el final"
La lluita contra la gana forma part del dia a dia de moltes persones a Ceuta. Malgrat que molts dels immigrants que van travessar la frontera il·legalment a finals de juliol hagin decidit tornar al Marroc i molts d'altres ja estiguin en recursos d'allotjament temporal habilitats per l'Estat, n'hi ha centenars que encara es busquen la vida com poden a la ciutat. Fan cua davant de supermercats, restaurants i bars amb l'esperança que algú els doni alguna cosa amb què omplir l'estómac, demanen diners, pesquen o fins i tot agafen menjar de les escombraries. A la platja d'El Trampolín un parell de nois han improvisat una botiga de queviures, compren menjar i després el revenen a l'assentament. "Ara treballem per Mercadona", bromegen l'Ayoub i l'Imad, que ensenyen el tiquet de la compra per demostrar que no han robat res. Hi ha tantes boques per alimentar, però, que no n'hi ha prou amb l'ajuda dels veïns ni amb les solucions que s'empesquen, i són les entitats socials les que estan garantint que aquestes perso