Previous Día anterior
Día siguiente Next
Previous
Next
Portada del periodico Ara:
Newspaper website Sitio web




Recognized text:
CULTURA
25 ANYS DE LARRIBADA
DE SON GOKU
La historia secretade l'aparicióde Bola de Drac
als quioscos il'eclosió del manga a Catalunya
JUDICIALITIACIO DEL PROCES
a uerella per la
ara cat
compra d'urnes
CARRECS
PREVENTIVA
DIMECRES
La fiscalia actua contra l'acord
S'acusa la consellera
130 EUROS
marc de licitació abans que la
Meritxell Borrás de prevaricació,
Generalitat les adquireixi
malversació i desobediencia
Diumenge que ve
L'ARA olimpic
Un diari molt especial
amb portada exclusiva
de Xavier Mariscal
ara diumenge
Antoni Bassas
entrevista 2S
testimonisclau
ona 92:
Imatges simetriques.
de l'abansiel després
CoHecció de 40 fotos
Trump justifica compartir secrets d'estat
sobre la tran
formació
de la capital catalana
El president, que va rebre Erdogan ahir, defensa que revelés informació de l'El alministre rus d'Exteriors
Targeta regal
Inclou10 vals per a
l'edició en paper
2 mesos
La UE UPC El Congrés
Bila Pla contra
d'accés digital
investiguen
reprova Catalá
la mort de
si han sigut i la cúpula fiscal
ciclistes a
espiades
per in
les carreteres.

Noticias
  • Sánchez es mofa de Feijóo per la pífia amb 'Brifín'
  • "A Madrid, Rodalies els queda lluny: no tenen les pancartes a la porta"
    Adrià Ramírez (Taradell, 1987) és el president de Promoció del Transport Públic (PTP), una de les associacions d'usuaris que encapçala la manifestació contra la gestió de Rodalies d'aquest dissabte a la tarda. La PTP, que no està vinculada a cap partit polític, fa anys que actua com un lobi de pressió al sector ferroviari i a l'administració pública. "Animo a tots els usuaris [del tren] a apropar-se a la plataforma que tinguin més propera: moltes vegades és així com es comencen a moure les coses", assegura.
  • L'alt cost de la vida i l'excés d'incidències expulsen els maquinistes de Rodalies
    El maquinista català és minoria a Rodalies. La xarxa ferroviària es nodreix, any rere any, de conductors que provenen d'altres comunitats autònomes. La majoria són joves –tenen entre 20 i 30 anys– i trien Catalunya per instal·lar-se temporalment i formar-se. Des del sector afirmen que el servei ferroviari català és un planter de maquinistes per a Renfe, però també admeten que és innegable que pocs d'ells decideixen quedar-s'hi indefinidament: n'hi ha que canvien de destinació al cap de dos o tres anys, sigui per tornar a casa o per buscar un altre servei de trens menys problemàtic.
  • La gran banca mima els accionistes després d'un any de guanys rècord
    Per als quatre grans bancs de l'Estat el 2025 no ha estat un mal any. De fet, excepte el Banc Sabadell, CaixaBank, Banco Santander i el BBVA han tornat a registrar guanys rècord. L'entitat d'origen vallesà, però, va tancar l'exercici salvant el match ball de l'opa hostil i continuarà, per ara, el camí en solitari que tant ha defensat. En total, totes quatre entitats sumen un benefici històric de 32.278 milions d'euros al llarg de l'any. Si a aquesta xifra s'hi sumen els guanys de Bankinter i Unicaja, la xifra final és de 34.000 milions d'euros, més del doble del que van guanyar fa tan sols quatre anys (16.289 milions d'euros).
  • Connexions que et deixen atònit
    Dimecres al vespre, a La revuelta, David Broncano anunciava una connexió en directe amb l’Afganistan per entrevistar un dels millors metges del món. A l’altra banda de la pantalla, des d’un carrer de Kabul, hi va aparèixer el doctor Diego González Rivas per explicar el seu projecte personal: l’endemà inaugurava el primer hospital de cirurgia mínimament invasiva de l’Afganistan i ensenyaria a cirurgians del país a operar amb la seva maquinària. La connexió era bastant deficient, a través d’una videotrucada del mòbil. El metge expressava la seva alegria per ser en aquell país i ensenyava els tres guardaespatlles que el protegien en tot moment: tres homes amb vestimenta paramilitar i armats amb kalàixnikovs que feien cara de pocs amics. “Very safe!”, deia el metge. Va presentar un altre cirurgià, que va saludar l’audiència: “We are really happy!”, va exclamar. Tot seguit van entrar en un restaurant i van pujar en un ascensor fins a una sala on hi havia més homes. Pel mig, unes q