Previous Día anterior
Día siguiente Next
Previous
Next
Portada del periodico Ara:
Newspaper website Sitio web




Recognized text:
CULTURA
25 ANYS DE LARRIBADA
DE SON GOKU
La historia secretade l'aparicióde Bola de Drac
als quioscos il'eclosió del manga a Catalunya
JUDICIALITIACIO DEL PROCES
a uerella per la
ara cat
compra d'urnes
CARRECS
PREVENTIVA
DIMECRES
La fiscalia actua contra l'acord
S'acusa la consellera
130 EUROS
marc de licitació abans que la
Meritxell Borrás de prevaricació,
Generalitat les adquireixi
malversació i desobediencia
Diumenge que ve
L'ARA olimpic
Un diari molt especial
amb portada exclusiva
de Xavier Mariscal
ara diumenge
Antoni Bassas
entrevista 2S
testimonisclau
ona 92:
Imatges simetriques.
de l'abansiel després
CoHecció de 40 fotos
Trump justifica compartir secrets d'estat
sobre la tran
formació
de la capital catalana
El president, que va rebre Erdogan ahir, defensa que revelés informació de l'El alministre rus d'Exteriors
Targeta regal
Inclou10 vals per a
l'edició en paper
2 mesos
La UE UPC El Congrés
Bila Pla contra
d'accés digital
investiguen
reprova Catalá
la mort de
si han sigut i la cúpula fiscal
ciclistes a
espiades
per in
les carreteres.

Noticias
  • Cita amb l'ofici (3)
    .
  • "Vull viure com vivien els meus pares als anys 90"
    Els últims anys ha passat "de ser la filla del Quimet Pla a la germana de l’Oriol Pla [el protagonista de l'ARA Diumenge d'aquesta setmana]", certifica, però Diana Pla Solina (Barcelona, 1991) té un camí propi en el món del teatre físic i el circ. Després d’actuar des de la infantesa en espectacles de carrer i en obres com Travy, després de crear companyia pròpia i un solo com Miss cosas y yo, ara Pla dirigeix El Petit Circ Laret, un espectacle de nova creació i gratuït que es podrà veure del 12 de desembre al 7 de gener a la carpa del Circ de Nadal de l’Hospitalet de Llobregat (carrer de la Feixa Llarga amb Travessia Industrial). Un circ clàssic –amb números de perxa xinesa, bicicleta acrobàtica, trapezi, mans a mans, equilibris, música en viu, clown– d’esperit contemporani.
  • Nou dies a la Fira de Guadalajara
    No és fàcil, arribar a Guadalajara. Bé, de fet, no és complicat, però demana paciència. Set hores d'espera a l'aeroport de Ciutat de Mèxic, un lloc sorprenentment inhòspit, perquè una companyia aèria ha decidit, unilateralment, anul·lar el vol que tocava. No ens passarà només a l'equip que arribem de Barcelona uns dies abans que arrenqui la Fira Internacional del Llibre de Guadalajara, on la ciutat és convidada d'honor. Malauradament, molts autors s'hi trobaran, i ho patiran. Menció especial a la paciència que va tenir David Moragas, que després d'un periple accidentat, li va saber trobar totes les gràcies a la seva participació en la fira. Va sortir feliç del seu "Ecos de la FIL", una activitat en la qual participen alguns dels escriptors del programa de Barcelona, que consisteix en visitar classes de batxillerat. A Xavier Bosch se li va dibuixar un somriure quan li vaig preguntar com li havia anat a ell, i Miqui Otero explicava que molts alumnes l'havien rebut en pijama, perquè en una entre
  • Els serveis secrets danesos ja no consideren els EUA com un aliat fiable
    Dinamarca ja no considera que els Estats Units de Donald Trump siguin un aliat fiable per a la seva seguretat. Aquesta conclusió s’extreu de l’informe anual que publica el servei d’intel·ligència militar danès (FE), en què es presenten les amenaces que es detecten contra el país. L’informe afirma que les principals amenaces venen de Rússia i de la Xina, juntament amb una llista d’organitzacions terroristes. El que ha causat sorpresa és que aquest any s'hi han afegit els Estats Units, malgrat que el país és un aliat històric de Dinamarca, en el marc de l’OTAN.
  • Europa fa dels migrants la raó per flexibilitzar la seva convenció sobre Drets Humans
    Setanta-cinc anys després de la seva aprovació (4 de novembre del 1950), la Convenció Europea dels Drets Humans (ECHR, en les sigles en anglès) és al centre del debat polític del continent. La immigració no regulada, la seguretat i l’avenç accelerat de tecnologies com la intel·ligència artificial han reobert la discussió sobre fins on pot –o ha de– reinterpretar-se un conveni nascut de les cendres de la Segona Guerra Mundial. La pregunta de fons és més delicada, però: ¿fins a quin punt es pot flexibilitzar l'ECHR sense posar en risc les proteccions bàsiques que en teoria assegura?