Sitio webCULTURA 25 ANYS DE LARRIBADA DE SON GOKU La historia secretade l'aparicióde Bola de Drac als quioscos il'eclosió del manga a Catalunya JUDICIALITIACIO DEL PROCES a uerella per la ara cat compra d'urnes CARRECS PREVENTIVA DIMECRES La fiscalia actua contra l'acord S'acusa la consellera 130 EUROS marc de licitació abans que la Meritxell Borrás de prevaricació, Generalitat les adquireixi malversació i desobediencia Diumenge que ve L'ARA olimpic Un diari molt especial amb portada exclusiva de Xavier Mariscal ara diumenge Antoni Bassas entrevista 2S testimonisclau ona 92: Imatges simetriques. de l'abansiel després CoHecció de 40 fotos Trump justifica compartir secrets d'estat sobre la tran formació de la capital catalana El president, que va rebre Erdogan ahir, defensa que revelés informació de l'El alministre rus d'Exteriors Targeta regal Inclou10 vals per a l'edició en paper 2 mesos La UE UPC El Congrés Bila Pla contra d'accés digital investiguen reprova Catalá la mort de si han sigut i la cúpula fiscal ciclistes a espiades per in les carreteres.
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
Premi ARA de Còmic: 10.000 euros per a una historieta curta en català
10.000 euros és el premi que s’emportarà la historieta guanyadora de la setena edició del Premi ARA de Còmic. L’ARA convoca una nova edició del concurs que impulsa la creació d’historietes en català amb l’objectiu de normalitzar la presència del català en el mercat del còmic en el qual, tot i el creixement dels últims anys, l’oferta en català continua sent molt més minoritària que en altres disciplines com la literatura, el teatre o la música. La iniciativa compta amb el suport del departament de Política Lingüística de la Generalitat, i les bases de la convocatòria es poden consultar a la web Premicomic.ara.cat.
El descens als inferns de Florentino Pérez
Poc després de l'hora de dinar, molts periodistes de Madrid van rebre la notícia d'una improvisada roda de premsa de Florentino Pérez. Més d'un va pensar que seria per destituir Álvaro Arbeloa i d'altres pensaven que potser meditava abandonar el càrrec, tal com havia fet el primer cop que havia encadenat dues temporades sense títols, l'any 2006. Però en pocs minuts fonts del club ja els informaven que estaven ben equivocats. Tot el contrari: Pérez passaria a l'atac i molts d'aquells periodistes serien atacats públicament.
Compte, que aquest manga esquitxa!
Per a Shintaro Kago, el cos és un terreny de joc. O un programari de codi obert susceptible a ser modificat (o, directament, hackejat). O una pinyata que cal rebentar per descobrir quins caramels i joguines amaga a la panxa. Tot això, en definitiva, per dir que les vinyetes del mangaka, convidat destacat del Comic Barcelona d’enguany, vessen fluids, vísceres i tota mena de substàncies inimaginables. Tract, el títol que acaba de publicar Moztros, no és precisament una excepció: els quatre capítols que conformen el gruix d’aquest volum tenen com a leitmotiv la intromissió d’ítems filosos (cucs, cables, espaguetis…) que provoquen estralls i rebenten els personatges de dins cap a fora.
El malson tecnològic de Barcelona que ha entusiasmat el creador de ‘Black mirror’
“Increïble!”, exclama un home al treure's el visor de realitat virtual. “Què collons?”, deixa anar una noia al seu costat. Són les primeres reaccions d'un dels grups que aquest dimarts van fer el recorregut de The black mirror experience, la instal·lació de realitat virtual que participa a la secció Cannes Immersive del Festival de Canes. Durant 45 minuts, les sis persones del grup viatgen virtualment per una flagship store futurista per recollir i personalitzar un life agent, una mena d'assistent personal dissenyat per “fer realitat els objectius vitals” del comprador. Siguin quins siguin: fama, reconeixement, riqueses...
Per què els mestres que han fet colònies gratis durant dècades ara diuen prou?
Aquestes darreres setmanes, els mitjans de comunicació s'han omplert de titulars que fan referència a les reaccions i conseqüències davant l'anunci fet per alguns col·lectius de mestres, que han manifestat la seva negativa a anar de colònies com a mesura de pressió per millorar les condicions del sistema educatiu.