Sitio webCULTURA 25 ANYS DE LARRIBADA DE SON GOKU La historia secretade l'aparicióde Bola de Drac als quioscos il'eclosió del manga a Catalunya JUDICIALITIACIO DEL PROCES a uerella per la ara cat compra d'urnes CARRECS PREVENTIVA DIMECRES La fiscalia actua contra l'acord S'acusa la consellera 130 EUROS marc de licitació abans que la Meritxell Borrás de prevaricació, Generalitat les adquireixi malversació i desobediencia Diumenge que ve L'ARA olimpic Un diari molt especial amb portada exclusiva de Xavier Mariscal ara diumenge Antoni Bassas entrevista 2S testimonisclau ona 92: Imatges simetriques. de l'abansiel després CoHecció de 40 fotos Trump justifica compartir secrets d'estat sobre la tran formació de la capital catalana El president, que va rebre Erdogan ahir, defensa que revelés informació de l'El alministre rus d'Exteriors Targeta regal Inclou10 vals per a l'edició en paper 2 mesos La UE UPC El Congrés Bila Pla contra d'accés digital investiguen reprova Catalá la mort de si han sigut i la cúpula fiscal ciclistes a espiades per in les carreteres.
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
A la contra
Ara que no s'ofengui ningú
De fit a fit
Wim Wenders eixampla les contradiccions de la Berlinale: “No hem de ficar-nos en política”
Durant la cerimònia d’inauguració de la Berlinale del 2011, la primera que va cobrir l’ARA, el protagonista absent de l’acte va ser l'iranià Jafar Panahi, membre del jurat a qui les autoritats del seu país havien prohibit viatjar al festival. La seva cadira buida a l’escenari va ser la imatge de la indignació i la solidaritat amb el cineasta oprimit. El 2023, el festival va anar un pas més enllà i va anunciar que vetava les empreses i mitjans amb vincles amb els governs de l’Iran i de Rússia, que acabava d’envair Ucraïna. Aquell mateix any, el protagonista de la gala inaugural va ser un altre home absent: el president ucraïnès Volodímir Zelenski, que va fer una intervenció telemàtica de deu minuts.
Hisenda destapa l'operativa del cas Montoro per esborrar el rastre dels pagaments
La investigació sobre Cristóbal Montoro agafa volada als jutjats de Tarragona. Un informe de 249 pàgines de l'Agència Tributària, al qual ha tingut l'accés l'ARA, detalla fil per randa quina era l'operativa a través de la qual les gasístiques pagaven a Equipo Económico, el despatx que va fundar Montoro, que en aquell moment era ministre d'Hisenda, a canvi d'influir en les reformes de l'impost especial sobre l'electricitat i de l'impost sobre activitats econòmiques que es van tramitar i aprovar al Congrés dels Diputats. Van establir "tres vels inicials". Primer, l'import total que havien pactat es fragmentava entre diferents pagadors. Després, l'import que li corresponia a cada empresa es fraccionava en "petites quantitats" per dificultar-ne el rastreig. I finalment, l'ingrés es feia en, almenys, "dos comptes bancaris diferents".