Sitio webCULTURA 25 ANYS DE LARRIBADA DE SON GOKU La historia secretade l'aparicióde Bola de Drac als quioscos il'eclosió del manga a Catalunya JUDICIALITIACIO DEL PROCES a uerella per la ara cat compra d'urnes CARRECS PREVENTIVA DIMECRES La fiscalia actua contra l'acord S'acusa la consellera 130 EUROS marc de licitació abans que la Meritxell Borrás de prevaricació, Generalitat les adquireixi malversació i desobediencia Diumenge que ve L'ARA olimpic Un diari molt especial amb portada exclusiva de Xavier Mariscal ara diumenge Antoni Bassas entrevista 2S testimonisclau ona 92: Imatges simetriques. de l'abansiel després CoHecció de 40 fotos Trump justifica compartir secrets d'estat sobre la tran formació de la capital catalana El president, que va rebre Erdogan ahir, defensa que revelés informació de l'El alministre rus d'Exteriors Targeta regal Inclou10 vals per a l'edició en paper 2 mesos La UE UPC El Congrés Bila Pla contra d'accés digital investiguen reprova Catalá la mort de si han sigut i la cúpula fiscal ciclistes a espiades per in les carreteres.
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
50 anys del Bagdad: dels anys del 'destape' a ser un reclam per turistes
El Bagdad hi és sempre. Amb el seu cartell imponent, l’enllumenat quasi enlluernador, la inspiració òbviament aràbiga en els adorns i complements i la icònica imatge de la noia sortint de la llàntia d’Aladí. Són cinquanta anys de vida. Doncs sí, aquest desembre el Bagdad compleix mig segle. Avui és essencialment un reclam turístic, que alhora és un agent dinamitzador del barri on es troba, l’irreductible Paral·lel, l’avinguda dels teatres i la faràndula que ha viscut dècades millors, temps d’esplendor que molts desitgen fer reviure. La revitalització d’El Molino i l’etern projecte de reobertura de l’Arnau són epifanies encara no complertes. La Joana viu al veí carrer Vila i Vilà i recorda els temps en què el Paral·lel era un bullidor, un formiguer, un rusc d’energies en contacte. I el Bagdad? No hi ha entrat mai, però se l’estima igual com a part de la fesomia imprescindible del seu entorn quotidià de quasi tota la vida.
Jane Austen, l'autora preferida de Darwin que inspira la recerca científica
Quan Charles Darwin s’havia d’embarcar en el Beagle per fer la volta al món, una de les seves germanes li va dir que s’endugués un exemplar de Persuasió, però ell va dubtar perquè, deia, se sabia la novel·la de memòria. A Darwin l’apassionaven les obres de Jane Austen i va tenir la sort de compartir aquest entusiasme amb Robert FitzRoy, el capità del vaixell. Potser per això al naturalista no li hauria sabut tant de greu veure com l’any 2017 la imatge de l’escriptora suplia la seva en els bitllets de deu lliures. De fet, cedia el lloc a una de les seves autores preferides.
La ultradreta, clara favorita a les presidencials de Xile
Prop de 15.800.000 xilens estan cridats aquest diumenge a les urnes per elegir el seu pròxim president o presidenta. Succeirà Gabriel Boric, el jove progressista que ha governat Xile els darrers quatre anys, després de l'estallido del 2018. Boric marxa del Palau de la Moneda amb un 28% d’aprovació, una xifra que, si bé no és baixa en comparació amb presidents anteriors, tampoc afavoreix d’entrada la candidata d’esquerra, Jeannette Jara, que havia estat la seva ministra de Treball i que és vista per molts xilens com la continuïtat d’una gestió que ha decebut gran part del seu propi electorat. Les enquestes parlen clar: el guanyador d’aquest diumenge seria el candidat de la ultradreta, José Antonio Kast (58%), que va superar, en primera volta, la dreta tradicional, representada per Evelyn Matthei, i també la més radicalitzada de Johannes Kaiser, i que probablement ara recollirà tots els seus vots. Jara, per la seva banda, va concórrer com l’única candidata progressista, amb el suport de
Deu anys de voltar per la Xina
Amb vint-i-un anys, just havent acabat la carrera de periodisme, vaig agafar un vol en direcció a Pequín. Era l'hivern del 2015. No coneixia quasi res de la Xina i només sabia dir un parell de paraules en mandarí. Marxava cap allà per treballar en una agència de notícies. Tant el meu futur com la Xina eren dos grans interrogants.
Cher: la indomable icona es tornarà a casar als 79 anys
Els que critiquen que casar-se de jove és un error perquè implica escollir un company de vida abans de saber exactament qui ets tu mateix, segur que estaran contentíssims que Cher hagi trobat la seva mitja taronja a les portes dels 80 anys. Amb anys de sobres per haver-se conegut molt bé a si mateixa i després d'estar tan segura de qui és que s'ha permès desafiar tots els tabús socials possibles, la diva del pop més primigènia de totes les que queden vives sembla que ha trobat algú amb qui jurar-se amor etern, duri el que duri l'eternitat per a ella. Després de dos matrimonis fallits i 50 anys d'abstinència –matrimonial, no amorosa– entenem que ja sabia perfectament bé què buscava en un home. Per això és motiu d'alegria que ho hagi trobat –cosa que no sempre passa...– i estigui decidida a posar-hi un segell de luxe per la via nupcial. Sobretot perquè aquesta decisió molestarà molt a aquesta insofrible capa social edatista i masclista que sempre procura oprimir tothom que intenti viure