Sitio webCULTURA 25 ANYS DE LARRIBADA DE SON GOKU La historia secretade l'aparicióde Bola de Drac als quioscos il'eclosió del manga a Catalunya JUDICIALITIACIO DEL PROCES a uerella per la ara cat compra d'urnes CARRECS PREVENTIVA DIMECRES La fiscalia actua contra l'acord S'acusa la consellera 130 EUROS marc de licitació abans que la Meritxell Borrás de prevaricació, Generalitat les adquireixi malversació i desobediencia Diumenge que ve L'ARA olimpic Un diari molt especial amb portada exclusiva de Xavier Mariscal ara diumenge Antoni Bassas entrevista 2S testimonisclau ona 92: Imatges simetriques. de l'abansiel després CoHecció de 40 fotos Trump justifica compartir secrets d'estat sobre la tran formació de la capital catalana El president, que va rebre Erdogan ahir, defensa que revelés informació de l'El alministre rus d'Exteriors Targeta regal Inclou10 vals per a l'edició en paper 2 mesos La UE UPC El Congrés Bila Pla contra d'accés digital investiguen reprova Catalá la mort de si han sigut i la cúpula fiscal ciclistes a espiades per in les carreteres.
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
La jove gimnasta catalana que brilla al cor de l'Àfrica
Eren els temps de la pandèmia, quan Tòquio va organitzar uns Jocs Olímpics estranys. Sense espectadors, amb mascaretes i distàncies de seguretat. A Catalunya una nena de nou anys mirava per televisió la competició de gimnàstica artística pendent de Simone Biles, la gran estrella nord-americana que en aquella cita va decidir que prioritzava la seva salut a la recerca de medalles. I davant de la pantalla, la Cora Noguer Muñoz va preguntar als seus pares perquè no hi havia cap gimnasta de Mali. I amb aquella pregunta, tot va canviar.
La truita de patates és menys calòrica si la deixem reposar a la nevera?
La truita de patates és tan nostra, que genera debats que polaritzen la població: els que hi posen ceba, els que no; els que la fan melosa, els que no. Però hi ha un altre debat més intens en nutrició amb la truita de patates: el repòs a la nevera perquè sigui més bona, menys calòrica i més digestiva.
Un sopar entre arquitectes a les Tres Xemeneies
Més que mai, ara l’arquitectura és l'emblema més reconeixible de Barcelona a escala nacional i també internacional; des de la Barcelona Capital Mundial de l'Arquitectura i el Congrés Mundial d'Arquitectura fins a la col·locació de la creu de la torre de Jesucrist de la Sagrada Família. També és un moment de grans projectes, entre els quals hi ha la transformació de l'edifici de les Tres Xemeneies de Sant Adrià de Besòs en la Catalunya Media City. Per això, aquest gegant de formigó va acollir fa pocs dies un sopar amb una trentena de convidats organitzat per Turisme de Barcelona, amb alguns dels arquitectes catalans més destacats i periodistes nacionals i internacionals de mitjans generalistes i d'altres especialitzats en arquitectura, entre els quals hi havia l'ARA. Entre els periodistes internacionals hi havia redactors de The Times, The Guardian, Le Monde, Art Newspaper, Monocle, Giornale dell'Architettura i Wallpaper.
El Super3 obre 'Fantàstix': una nova experiència inmersiva per a infants i famílies
El Super3 de 3Cat, amb el finançament de Grup Transversal, ha obert aquesta setmana les portes del Fantàstix, una nova experiència cultural, familiar i immersiva centrada en el poder dels contes, la imaginació i la participació activa dels infants. Situat al barri de la Sagrada Família, l'espai, que era un antic pàrquing de 2.000 metres quadrats, s'ha transformat en una "fàbrica de la imaginació", on la narrativa se centra en la premissa de recuperar el poder de fabular, que ha desaparegut del món. La intenció del projecte és convertir-se en un nou punt de trobada per a les famílies, el món educatiu i la cultura infantil i juvenil en català.
La Vall Sagrada de Dersim, on conviuen resistència cultural i reverència ecològica
Amagat entre els cims escarpats i els antics congosts de l’est d’Anatòlia, a Turquia, es troba Dersim –oficialment conegut com a Tunceli–, una terra on la memòria s’aferra com la boira a les muntanyes i on la resistència i la reverència flueixen juntes com les aigües del riu Munzur. És un lloc on la fe no s’allotja en estructures, sinó que està gravada a la pedra, cantada a través de generacions i xiuxiuejada als arbres. Durant segles, les comunitats levites zaza de Dersim han existit en sagrada comunió amb el seu entorn. El seu sistema de creences –l’alevisme– no està limitat per minarets ni escriptures. Viu en el murmuri dels rius, en el fum dels focs rituals i en el xiuxiueig entre els pins. Aquí, el que és diví es troba en l’experiència de la natura. És tangible: es troba en el gra de la fusta, en la lluïssor d’una font de muntanya i en les passes curoses de les cabres pels penya-segats.