Sitio webCULTURA 25 ANYS DE LARRIBADA DE SON GOKU La historia secretade l'aparicióde Bola de Drac als quioscos il'eclosió del manga a Catalunya JUDICIALITIACIO DEL PROCES a uerella per la ara cat compra d'urnes CARRECS PREVENTIVA DIMECRES La fiscalia actua contra l'acord S'acusa la consellera 130 EUROS marc de licitació abans que la Meritxell Borrás de prevaricació, Generalitat les adquireixi malversació i desobediencia Diumenge que ve L'ARA olimpic Un diari molt especial amb portada exclusiva de Xavier Mariscal ara diumenge Antoni Bassas entrevista 2S testimonisclau ona 92: Imatges simetriques. de l'abansiel després CoHecció de 40 fotos Trump justifica compartir secrets d'estat sobre la tran formació de la capital catalana El president, que va rebre Erdogan ahir, defensa que revelés informació de l'El alministre rus d'Exteriors Targeta regal Inclou10 vals per a l'edició en paper 2 mesos La UE UPC El Congrés Bila Pla contra d'accés digital investiguen reprova Catalá la mort de si han sigut i la cúpula fiscal ciclistes a espiades per in les carreteres.
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
Els neandertals ja feien temporada de marisc: un estudi de la UAB revela com en planificaven el consum
Com més sabem sobre els neandertals gràcies a la recerca arqueològica, més s'acosten a nosaltres. Sabem que podien parlar, però no sabem si s'inventaven contes. Tenien cura dels malalts i dels morts, però no sabem si s’abraçaven i ploraven en un enterrament. Pintaven objectes i les parets de les coves, però no podem saber si era amb un objectiu místic o per descriure el seu dia a dia. Un nou estudi liderat per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) ensorra encara més la imatge dels neandertals com a caçadors rudes i primitius: fa 115.000 anys, les poblacions de la cova de Los Aviones (Múrcia) ja planificaven el consum de mol·luscos segons l'estació, amb una preferència clara pels mesos d'hivern.
L'eix transversal de l'extrema dreta
Amb Ripoll com a epicentre, l'extrema dreta independentista ja no és només una anècdota electoral. Fa mesos que condiciona el debat públic i que fa virar les estratègies de la majoria de partits polítics. Amb uns anys d'endarreriment respecte a altres països europeus, el fenomen s'ha instal·lat a Catalunya i les enquestes, com la que recentment ha publicat l'ARA, en pronostiquen un ràpid creixement a les urnes. Quins són els motius que expliquen la capacitat de penetració d'Aliança Catalana en l'electorat? Aquest dossier se centra en les claus per interpretar per què hi ha municipis més permeables a la persuasió de l'extrema dreta i també radiografiarem diverses capitals de l'eix transversal català —aquell que recorre la part central del país— des de Figueres a Tortosa, passant per Manresa, Vic i Ripoll i fent parada a Balaguer.
Musk perd el duel judicial de titans contra Sam Altman per la intel·ligència artificial
Van ser amics de l’ànima, però en les últimes setmanes han lliurat una batalla als jutjats amb el ganivet entre les dents i el futur del sector de la intel·ligència artificial en joc. Elon Musk va denunciar Sam Altman, director general d’OpenAI –l’empresa creadora de ChatGPT– perquè considerava que la sortida a borsa que està preparant contravé el principi fundacional segons el qual l’entitat havia de funcionar sense ànim de lucre i prioritzant el benefici de la humanitat a l’econòmic particular. Un jutjat de Califòrnia, però, ha tirat per terra aquesta pretensió després de tan sols dues hores de deliberacions.
La maledicció d’estar atrapat en el cos de Léa Seydoux
Hi havia moltes expectatives posades en la segona pel·lícula que estrena Léa Seydoux en la competició oficial d’aquesta edició de Canes, L’inconnue. En part és per la presència de l’actriu francesa, que als 40 anys ja és un mite del festival: hi ha presentat setze pel·lícules des del 2010 –gairebé una per any– i va guanyar una Palma d’Or per La vida d’Adèle juntament amb Adèle Exarchopoulos, a qui Seydoux ovacionava diumenge al final de la projecció de gala de Garance. Però també hi havia ganes de veure L’inconnue perquè és la primera pel·lícula d’Arthur Harari després de l’Oscar pel guió d’Anatomia d’una caiguda, la Palma d’Or del 2023 que va coescriure amb Justine Triet.
Catalunya i Euskadi volen la seva part del pastís de defensa europeu
La Unió Europea pretén caminar cap a l'autonomia estratègica en matèria de defensa i Catalunya i Euskadi no en poden quedar al marge. Aquest ha estat un dels punts d'acord entre l'expresident Pere Aragonès i l'exlehendakari Iñigo Urkullu, que han protagonitzat l'acte final de les jornades sobre economia que ha organitzat la Universitat de Vic sota la batuta de l'exdirigent republicà. La moderadora de la conversa ha estat la directora de l'ARA, Esther Vera, que els ha demanat a tots dos que triessin un àmbit concret en el qual Europa hauria de fer un pas endavant. La resposta d'Urkullu ha estat automàtica: "Necessitem una política industrial europea". Aragonès ha recollit el guant redoblant l'aposta: "Hem d'anar cap a un exèrcit europeu, menys exèrcit espanyol i francès. I això no va només de fabricar tancs, va més de tecnologia que de pólvora".