Sitio webMacron i Merkel volen rellancar l'eix París-Berlín El nou president francés nomena el conservador moderat Edouard Philippe coma primer ministre CRISI SOCIALISTA EL PSOE SESQUERDA ara.cat La duresa del debat entre Díaz i l Lagror de l'enfrontament dispara DIMARTS Sánchez aboca els socialistes a la es alarmes al PSC, clau per barrar fractura després de les primaries el pas a la líder andalusa 130 EUROS Diumenge que ve L'ARA olimpic Un diari molt especial amb portada exclusiva de Xavier Mariscal ara diumenge Antoni Bassas entrevista 2S testimonisclau Barcelona 92: Imatges simetriques. de l'abansiel després Col-lecció de 40 fotos sobre la tran formació de la capital catalana Targeta regal hez se sal del deb la presenci cer en discord López. Inclou10 vals per a l'edició en paper 2 mesos d'accés digital La Generalitat critica Atlantia valora Abertis la lentitud dels jutges en 16.350 milions d'euros Assegura que "s'han adaptat a treballar menys Els analistes creuen que el preu de l'opa és baix
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
Les terres rares no són ni terres ni rares
El semàfor que esperem que es posi verd conté llums LED fets amb terres rares. Quan truquem al pare o perdem el temps mirant vídeos a les xarxes de nois que cauen –i que es fan mal, però de fons se sent gent que riu, sense cap empatia– fem servir un telèfon mòbil que és fet, en part, de terres rares. Quan ens fan una radiografia, les terres rares hi intervenen i estalvien milers de pel·lícules fotogràfiques. Si ens han de fer una intervenció a la pròstata, el làser (gràcies a les terres rares) fa la feina.
El projectat aeroport de Barcelona (1931)
De l’article de Just Cabot (Barcelona, 1898 - París, 1961) a Mirador (4-VI-1931), publicat fa noranta-cinc anys en aquest influent setmanari republicà, del qual aquell periodista era llavors redactor en cap. En va esdevenir director tres mesos després. Tot i que Cabot va excel·lir en la crítica literària, feia sovint incursions en àmbits d’interès més general, com en aquesta peça sobre l’incipient aeroport de Barcelona.
"La Vila que estimem està en perill": Gràcia enceta la festa major amb una reivindicació de les arrels
Per sobre del soroll, la festa major. La Vila de Gràcia ha desprecintat aquest divendres la festa d'enguany amb un pregó del periodista i historiador Vicenç Sanclemente en què s'ha reivindicat la capacitat d'aquest esdeveniment per crear xarxa entre veïns malgrat la massificació. "No és només una setmana de música o un concurs de carrers guarnits", ha subratllat Sanclemente, que en un discurs extens ha defensat que aquest parèntesi en el frenesí del dia a dia que suposa la festa major és una oportunitat perfecta per crear "vincle", per fer "teixit".
Què són els carrils vermells que la DGT ja ha implementat a Madrid?
Segons dades de la Direcció General de Trànsit (DGT, el 85% dels vehicles que circulen diàriament a les principals vies d’accés a Madrid ho fan amb un sol ocupant, cosa que genera importants embussos de trànsit a la capital espanyola. Un dels objectius del director de la DGT, el català Pere Navarro, és el de reduir el volum de vehicles que circulen amb un sol ocupant mitjançant la promoció dels vehicles compartits per fer els desplaçaments diaris, mitjançant la promoció dels carrils BUS-VAO, és a dir, vehicles amb una ocupació mitjana sensiblement superior a la de la majoria.
"No puc obligar a ningú a pensar en la meva mort"
El viatge de fa tres anys a Mèxic havia de servir per conèixer una altra manera d'entendre la mort, però no va acabar sortint com Nina Roma esperava. Mentre mare i filla passejaven contentes entre les tombes, el pare i el germà volien marxar d'allà perquè no estaven preparats per pensar en la mort. "No puc obligar a ningú a pensar en la mort, i menys en la meva". Així de contundent és la poeta i conferenciant Nina Roma (Sant Cugat del Vallès, 1991), que va néixer amb epidermòlisi ampul·lar, una malaltia genètica coneguda popularment com a pell de papallona que causa una fragilitat extrema a la pell i un simple cop o frec pot provocar ferides o butllofes. Es tracta d'una malaltia minoritària rara i incurable que afecta una seixantena de persones a Catalunya i poc més de 500 a Espanya.