Previous Día anterior
Día siguiente Next
Previous
Next
Portada del periodico Ara:
Newspaper website Sitio web




Recognized text:
Macron i Merkel volen
rellancar l'eix París-Berlín
El nou president francés nomena el conservador
moderat Edouard Philippe coma primer ministre
CRISI SOCIALISTA
EL PSOE
SESQUERDA
ara.cat
La duresa del debat entre Díaz
i l Lagror de l'enfrontament dispara
DIMARTS
Sánchez aboca els socialistes a la
es alarmes al PSC, clau per barrar
fractura després de les primaries
el pas a la líder andalusa
130 EUROS
Diumenge que ve
L'ARA olimpic
Un diari molt especial
amb portada exclusiva
de Xavier Mariscal
ara diumenge
Antoni Bassas
entrevista 2S
testimonisclau
Barcelona 92:
Imatges simetriques.
de l'abansiel després
Col-lecció de 40 fotos
sobre la tran
formació
de la capital catalana
Targeta regal
hez se sal
del deb
la presenci
cer en discord
López.
Inclou10 vals per a
l'edició en paper
2 mesos
d'accés digital
La Generalitat critica
Atlantia valora Abertis
la lentitud dels jutges en 16.350 milions d'euros
Assegura que "s'han adaptat a treballar menys
Els analistes creuen que el preu de l'opa és baix

Noticias
  • "Creiem que se superaran de llarg les 100 víctimes"
    El mar Mediterrani, un cop més, s'encamina a fer-se més gran com a cementiri. La crisi migratòria a Ceuta és ja la més tràgica dels últims anys a la frontera sud: "Creiem que se superaran de llarg les 100 víctimes [mortals]", anticipa Helena Maleno, fundadora de l'organització Caminando Fronteras, instal·lada des de fa anys a aquesta frontera, des d'on treballa en la defensa dels drets de les persones migrants.
  • Un problema de lideratge
    Amb el tercer projecte de l'era Hansi Flick ja en marxa i a l'espera del retorn dels internacionals i que es resolgui el fitxatge del davanter centre –de moment no sembla que l'Atlètic de Madrid estigui disposat a cedir amb Julián Álvarez–, hi ha una qüestió gens menor que no està acaparant l'atenció mediàtica: la capitania del Barça. És un aspecte important perquè no es tracta només de negociar les primes o de decidir qui aixeca el trofeu, sinó de lideratge al vestidor, un element clau per a un equip que aspira a competir per tots els títols.
  • Per què el Suprem ha obert ara l’aixeta de l’amnistia?
    La sentència del TJUE sobre la llei d’amnistia ha provocat un efecte cascada. En els últims dies, el Tribunal Suprem s’ha afanyat a donar carpetada a sis casos que tenia a sobre de la taula i que estaven a l’espera des de feia mesos. Ara bé, malgrat aquest despertar sobtat, les catorze persones que s’han beneficiat de la norma de l’oblit penal no tenen –estrictament– res a veure amb l’aval de Luxemburg. Era un filtre que es va fixar l’alt tribunal de manera implícita i que ha acabat sent el pretext per mantenir congelades totes aquestes causes durant nou mesos, donat que el passat mes d’octubre el Tribunal Constitucional havia donat explícitament llum verda a aplicar la llei.
  • Vuit maneres de recuperar el control davant l'allau de notícies
    Cada dia rebo, de mitjana, 370 notificacions al mòbil i 110 són de mitjans de comunicació. Si no tingués el mòbil sempre en silenci cada quatre minuts sonaria un ding estrident i molestaria els companys de feina. Sí, soc periodista i estar informat és la meva obligació. Però la meva no és una situació tan excepcional: qui més qui menys rep més d'un centenar d'alertes al dia —i per això ara és de bona educació tenir el so del telèfon desactivat.
  • Wagner, el grup de mercenaris que va desafiar Putin, es resisteix a desaparèixer
    Quan Ievgueni Prigojin, el líder de Wagner, es va rebel·lar contra l’aleshores ministre de Defensa rus, Serguei Xoigú, el 23 de juny de 2023, Vladímir Putin ja havia decidit dissoldre el grup de mercenaris més popular de Rússia a causa de l’amenaça que suposava per a l’estabilitat del règim. Malgrat haver estat clau en la conquesta de poblacions com Bakhmut o Soledar, a Donetsk, el fracàs del motí va abocar els combatents privats a integrar-se a l’exèrcit regular o a tornar-se’n cap a casa. Alguns van accedir a enrolar-se a les forces armades, altres van buscar la manera de continuar lluitant a Ucraïna mantenint una certa autonomia i molts van preferir viatjar a l’Àfrica, on Wagner s’havia fet fort defensant juntes colpistes locals i on encara avui malda per preservar les restes del seu imperi.