Macron i Merkel volen rellancar l'eix París-Berlín El nou president francés nomena el conservador moderat Edouard Philippe coma primer ministre CRISI SOCIALISTA EL PSOE SESQUERDA ara.cat La duresa del debat entre Díaz i l Lagror de l'enfrontament dispara DIMARTS Sánchez aboca els socialistes a la es alarmes al PSC, clau per barrar fractura després de les primaries el pas a la líder andalusa 130 EUROS Diumenge que ve L'ARA olimpic Un diari molt especial amb portada exclusiva de Xavier Mariscal ara diumenge Antoni Bassas entrevista 2S testimonisclau Barcelona 92: Imatges simetriques. de l'abansiel després Col-lecció de 40 fotos sobre la tran formació de la capital catalana Targeta regal hez se sal del deb la presenci cer en discord López. Inclou10 vals per a l'edició en paper 2 mesos d'accés digital La Generalitat critica Atlantia valora Abertis la lentitud dels jutges en 16.350 milions d'euros Assegura que "s'han adaptat a treballar menys Els analistes creuen que el preu de l'opa és baix
Día anterior Día siguiente 


Recognized text:
Noticias
Nou dies a la Fira de Guadalajara
No és fàcil, arribar a Guadalajara. Bé, de fet, no és complicat, però demana paciència. Set hores d'espera a l'aeroport de Ciutat de Mèxic, un lloc sorprenentment inhòspit, perquè una companyia aèria ha decidit, unilateralment, anul·lar el vol que tocava. No ens passarà només a l'equip que arribem de Barcelona uns dies abans que arrenqui la Fira Internacional del Llibre de Guadalajara, on la ciutat és convidada d'honor. Malauradament, molts autors s'hi trobaran, i ho patiran. Menció especial a la paciència que va tenir David Moragas, que després d'un periple accidentat, li va saber trobar totes les gràcies a la seva participació en la fira. Va sortir feliç del seu "Ecos de la FIL", una activitat en la qual participen alguns dels escriptors del programa de Barcelona, que consisteix en visitar classes de batxillerat. A Xavier Bosch se li va dibuixar un somriure quan li vaig preguntar com li havia anat a ell, i Miqui Otero explicava que molts alumnes l'havien rebut en pijama, perquè en una entre
Europa fa dels migrants la raó per flexibilitzar la seva convenció sobre Drets Humans
Setanta-cinc anys després de la seva aprovació (4 de novembre del 1950), la Convenció Europea dels Drets Humans (ECHR, en les sigles en anglès) és al centre del debat polític del continent. La immigració no regulada, la seguretat i l’avenç accelerat de tecnologies com la intel·ligència artificial han reobert la discussió sobre fins on pot –o ha de– reinterpretar-se un conveni nascut de les cendres de la Segona Guerra Mundial. La pregunta de fons és més delicada, però: ¿fins a quin punt es pot flexibilitzar l'ECHR sense posar en risc les proteccions bàsiques que en teoria assegura?
Els serveis secrets danesos ja no consideren els EUA com un aliat fiable
Dinamarca ja no considera que els Estats Units de Donald Trump siguin un aliat fiable per a la seva seguretat. Aquesta conclusió s’extreu de l’informe anual que publica el servei d’intel·ligència militar danès (FE), en què es presenten les amenaces que es detecten contra el país. L’informe afirma que les principals amenaces venen de Rússia i de la Xina, juntament amb una llista d’organitzacions terroristes. El que ha causat sorpresa és que aquest any s'hi han afegit els Estats Units, malgrat que el país és un aliat històric de Dinamarca, en el marc de l’OTAN.
Així se celebra Nadal a altres parts del món
Mentre nosaltres fem cagar el Tió i adoptem el Pare Noel, a altres parts del món esperen l'arribada de la Befana o la visita de la Babouschka, segons recull l'escola de salut de l'hospital Sant Joan de Déu. Ara bé, el que sí que comparteixen tots els països és que infants i famílies viuen amb la mateixa il·lusió les festes de Nadal, però com les viuen?
Centenars d'urgències a l'any per cirurgies estètiques a l'estranger: "Gairebé em maten"
Vols, estada en un hotel de cinc estrelles i una cirurgia per 2.500 euros. Ofertes low cost com aquestes inunden TikTok i Instagram i van acompanyades de fotografies de pacients aparentment satisfetes que han aconseguit un ventre pla o uns glutis i pits ferms i voluminosos en clíniques privades de Turquia, el Brasil i Colòmbia. El turisme estètic de baix cost està en auge i se centra en captar sobretot dones d'entre 18 i 40 anys que desitgen operar-se el cos, però que no volen o no poden costejar-se una cirurgia a Catalunya –on els preus són entre dues i sis vegades més elevats–, o seduïdes per una agressiva campanya de màrqueting de suposats cirurgians de prestigi internacional en països amb estàndards mèdics menys estrictes. Però aquest negoci sovint té un preu a pagar massa alt: el de la salut.
Sitio web