Sitio webMacron i Merkel volen rellancar l'eix París-Berlín El nou president francés nomena el conservador moderat Edouard Philippe coma primer ministre CRISI SOCIALISTA EL PSOE SESQUERDA ara.cat La duresa del debat entre Díaz i l Lagror de l'enfrontament dispara DIMARTS Sánchez aboca els socialistes a la es alarmes al PSC, clau per barrar fractura després de les primaries el pas a la líder andalusa 130 EUROS Diumenge que ve L'ARA olimpic Un diari molt especial amb portada exclusiva de Xavier Mariscal ara diumenge Antoni Bassas entrevista 2S testimonisclau Barcelona 92: Imatges simetriques. de l'abansiel després Col-lecció de 40 fotos sobre la tran formació de la capital catalana Targeta regal hez se sal del deb la presenci cer en discord López. Inclou10 vals per a l'edició en paper 2 mesos d'accés digital La Generalitat critica Atlantia valora Abertis la lentitud dels jutges en 16.350 milions d'euros Assegura que "s'han adaptat a treballar menys Els analistes creuen que el preu de l'opa és baix
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
Els EUA envien un pla de pau i més soldats a l'Iran
Els Estats Units han enviat un pla de pau a l'Iran mentre incrementen la presència militar a l'Orient Mitjà i s'acosta divendres, moment en què expira la pausa dels atacs anunciada per Donald Trump. Una treva que, de facto, no s'ha aplicat perquè Israel continua bombardejant sobre Teheran. Segons revelen el New York Times i la CBS el document ha estat entregat als iranians a través d'un dels països mediadors: Pakistan. En destaca un detall: l'absència d'Israel en l'oferta inicial. Se sap que la proposta ha estat feta per Washington, però la guerra va ser iniciada per Trump i Benjamin Netanyahu. Des de l'atac israelià al jaciment de gas de South Pars, que les discrepàncies entre els dos socis sobre com s'ha de continuar amb el conflicte s'han fet cada cop més visibles.
Un 0,8% de possibilitats de convertir-se en euròcrata
Sembla difícil de creure però aquestes setmanes, a Brussel·les, gairebé es parla més d’oposicions que del caos provocat per la guerra a l'Iran. És la primera convocatòria generalista per a graduats que vulguin treballar a les institucions europees des del 2019. Com ja es podia esperar, s’hi han presentat més de 170.000 persones. Literalment, és impossible viure a Brussel·les, tenir menys de 40 anys i no tenir cap conegut que s’hi hagi presentat.
La gènesi medieval de Catalunya (2022)
Del text de l’historiador Michel Zimmermann (Villefranche-sur-Saône, Alvèrnia, 1937 - París, 2026) en el Butlletí de la Societat Catalana d’Estudis Històrics (VII-2022). Eminent catalanòfil, Zimmermann va morir el passat 13 de març. Des del 1993 va ser catedràtic d’història medieval de la Universitat de Versalles i abans, des del 1983, professor a la Sorbona. Com a investigador de la Catalunya del període comtal formava part amb els seus mestres Wolf i Bonnassie, de l’anomenada escola de Tolosa. Era membre corresponent de l’Institut d’Estudis Catalans.
El Barça troba dos flotadors impagables
Dos dies després de la contundent derrota al clàssic, un Barça en hores baixes va agafar oxigen contra l'Anadolu Efes, un rival amb una irregular esma per competir. L'equip blaugrana, que va perdre massa pilotes, es va apuntar una victòria amb més ofici que brillantor (78-71). La defensa i el rebot van sostenir el conjunt culer en un partit que tan sols va reunir 4.861 espectadors al Palau Blaugrana.
Un fòrum romà, hipòtesis revolucionàries i un debat molt encès
Nombrosos estudis, recerques i excavacions han permès conèixer cada cop millor la història de Bàrcino, la colònia romana fundada per l'emperador August al segle I. Podem saber la dieta que seguien, com cultivaven les ostres, com s'acomiadaven dels morts i quins déus adoraven, com planificaven els carrers o com van construir els aqüeductes. La recerca també demostra que res és immutable i que tot és debatible. I de debat n'hi ha hagut aquest dimarts durant la conferència de l'arqueòleg Jordi Amorós sobre la troballa arqueològica més important dels últims trenta anys a Barcelona: un paviment monumental del fòrum de Barcelona. Un centenar de persones, moltes de les quals arqueòlegs i historiadors, han omplert l'auditori d'El Born, i més de mig centenar de persones han seguit l'acte en estríming.