Sitio webMacron i Merkel volen rellancar l'eix París-Berlín El nou president francés nomena el conservador moderat Edouard Philippe coma primer ministre CRISI SOCIALISTA EL PSOE SESQUERDA ara.cat La duresa del debat entre Díaz i l Lagror de l'enfrontament dispara DIMARTS Sánchez aboca els socialistes a la es alarmes al PSC, clau per barrar fractura després de les primaries el pas a la líder andalusa 130 EUROS Diumenge que ve L'ARA olimpic Un diari molt especial amb portada exclusiva de Xavier Mariscal ara diumenge Antoni Bassas entrevista 2S testimonisclau Barcelona 92: Imatges simetriques. de l'abansiel després Col-lecció de 40 fotos sobre la tran formació de la capital catalana Targeta regal hez se sal del deb la presenci cer en discord López. Inclou10 vals per a l'edició en paper 2 mesos d'accés digital La Generalitat critica Atlantia valora Abertis la lentitud dels jutges en 16.350 milions d'euros Assegura que "s'han adaptat a treballar menys Els analistes creuen que el preu de l'opa és baix
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
El 'mínion' català que ha desafiat un estudi de Hollywood als Jocs Olímpics
La vida de Tomàs-Llorenç Guarino Sabaté (Sabadell, 1999) va canviar quan tenia tres anys. Mirant la televisió va descobrir el patinatge artístic sobre gel veient els Jocs de Salt Lake City, amb el rus Aleksei Iagudin brillant. “Li vaig dir a la mare que m’agradava, allò”, recorda. El Tomàs no va parar fins que el van dur a una pista de la ciutat vallesana on va començar a patinar sobre rodes. I quan va descobrir que a Barcelona existien dues pistes de gel, va demanar anar-hi i va entrar a la ja desapareguda secció del Barça de patinatge. Començava una rutina on es barrejava el patinatge artístic sobre rodes amb el patinatge sobre gel a la ja desapareguda pista de l’Skating Club del carrer Roger de Flor i la pista de gel del Barça, fins que amb 13 anys el jove vallesà va decidir que aniria a totes per ser olímpic sobre gel. “És més divertit, més ràpid i flueix més que sobre rodes”, comenta.
L'Ideal tanca per obres i es trasllada a Montjuïc fins a l'octubre
Any de canvis a l'Ideal, el centre d'art digitals de Barcelona: quan el 2 de març acabi l'exposició immersiva Leonardo versus Michelangelo, el centre tancarà per obres fins a l'octubre. Durant aquests mesos, l'Ideal es traslladarà al Palau Reina Victòria, a Montjuïc, amb una exposició immersiva sobre Pompeia.
El gran salt de la Girocleta, el sistema de bici pública més singular
Manté la mateixa tarifa anual des de fa 16 anys, quan es va crear. Però la seva oferta no ha parat de créixer de forma sostinguda. El fan servir gairebé 6.000 persones en una ciutat de poc més de 100.000 habitants, un 15% més cada any. I no costa més que el servei de manteniment d'una línia d'autobús l'any, 300.000 euros, amb nou persones amb plantilla. Parlem del servei de bicicleta pública de Girona, la Girocleta, creada el 2009 seguint el model del Bicing i que s'ha convertit en un model d'èxit en la mobilitat sostenible a les ciutats intermèdies seguint dos principis molt clars: ser barat, sobretot, i tenir un creixement molt limitat i sostingut, amb una mitjana d'una o dues estacions noves cada any, evitant sempre la proximitat a grans nodes de comunicació com la UdG per evitar-ne el col·lapse.
Sánchez fa un pas per limitar les privatitzacions i enerva Ayuso: "Vol acabar amb la sanitat de Madrid"
El xoc de models entre el govern espanyol i la Comunitat de Madrid no té aturador. Aquest dimarts el consell de ministres ha aprovat un primer avantprojecte de llei sobre serveis sanitaris que pretén donar un "cop de porta", en paraules de la ministra de Sanitat, Mónica García, al model concertat i de privatitzacions que va impulsar el PP durant el mandat de José María Aznar. Un projecte que representa un torpede directe al sistema sanitari que propugna Isabel Díaz Ayuso des de la Comunitat de Madrid. La presidenta madrilenya no ha trigat a reaccionar i ha acusat el govern de "voler acabar amb la sanitat" a Madrid i portar-la a la "revolució" perquè "res funcioni".
Llum verda a la metròpolis del futur: 220.000 pisos més en espais mixtos per equilibrar el territori
L'eina urbanística més important de l'àrea metropolitana de Barcelona, que ha de millorar les condicions territorials dels 36 municipis que la integren, ha rebut aquest dilluns la llum verda. El nou pla servirà per deixar enrere el Pla General Metropolità, vigent des del 1976 i centrat en un model obsolet de creixement per extensió o ocupació de territori, i té per objectiu donar resposta als reptes actuals especialment en matèria d'habitatge, però també d'equilibri de tota la metròpolis pel que fa a l'activitat, la mobilitat, l'ús del sòl i l'ús dels recursos naturals.