Previous Día anterior
Día siguiente Next
Previous
Next
Portada del periodico Ara:
Newspaper website Sitio web




Recognized text:
Macron i Merkel volen
rellancar l'eix París-Berlín
El nou president francés nomena el conservador
moderat Edouard Philippe coma primer ministre
CRISI SOCIALISTA
EL PSOE
SESQUERDA
ara.cat
La duresa del debat entre Díaz
i l Lagror de l'enfrontament dispara
DIMARTS
Sánchez aboca els socialistes a la
es alarmes al PSC, clau per barrar
fractura després de les primaries
el pas a la líder andalusa
130 EUROS
Diumenge que ve
L'ARA olimpic
Un diari molt especial
amb portada exclusiva
de Xavier Mariscal
ara diumenge
Antoni Bassas
entrevista 2S
testimonisclau
Barcelona 92:
Imatges simetriques.
de l'abansiel després
Col-lecció de 40 fotos
sobre la tran
formació
de la capital catalana
Targeta regal
hez se sal
del deb
la presenci
cer en discord
López.
Inclou10 vals per a
l'edició en paper
2 mesos
d'accés digital
La Generalitat critica
Atlantia valora Abertis
la lentitud dels jutges en 16.350 milions d'euros
Assegura que "s'han adaptat a treballar menys
Els analistes creuen que el preu de l'opa és baix

Noticias
  • Toni Clapés torna a la televisió amb un programa d’humor a La 2 Cat
    Toni Clapés torna a la televisió després de sis anys. El periodista i locutor de ràdio presentarà un nou programa setmanal d'humor a La 2 Cat. Ell mateix ho ha anunciat aquest dilluns a la tarda al Versió RAC1, que dirigeix des de fa vint anys i que ha estat reconegut amb el premi Ondas. "És una idea que hem parit uns quants. Me la sento meva, em fa il·lusió", ha dit Clapés. El nou espai s'emetrà des d'El Molino de Barcelona, una idea que li va sorgir amb l'especial de ràdio dels 25 anys d'El Barça juga a RAC1, fet des d'aquesta mateixa sala. De moment ni el presentador ni la cadena han concretat quan s'estrenarà aquest nou programa, com tampoc l'equip i els col·laboradors que en formaran part.
  • Júlio Iglesias, acusat d'agressions sexuals a extreballadores de les seves mansions
    Dues dones que treballaven per a Júlio Iglesias a les seves mansions al Carib, a la República Dominicana i les Bahames, acusen el cantant d'haver-les agredit sexualment, segons destapa una investigació publicada aquest dimarts per elDiario.es i Univision Noticias. Els fets haurien tingut lloc l'any 2021 i les víctimes, contractades en règim intern com a treballadora domèstica i fisioterapeuta —respectivament—, denuncien pressions per mantenir relacions sexuals amb Iglesias, bufetades, tocaments, insults i vexacions físiques i verbals, així com un ambient de control i assetjament continuat. Ni Julio Iglesias ni el seu entorn han fet declaracions.
  • Florentino es posa en mans d'un vell "con-egut"
    Quan els barcelonistes pensen en Álvaro Arbeloa, molt probablement els ve al cap Gerard Piqué. En una de les èpoques de més crispació futbolística entre Barça i Reial Madrid, el central barcelonista es va burlar del seu homòleg madridista dient que no eren amics, simplement "con-eguts", fent una pausa sarcàstica després del "con". Aquest era el malnom d'Arbeloa que Piqué, en una guerra de declaracions a finals del 2015, va etzibar aprofitant una roda de premsa. Una dècada després, el ja exfutbolista passa a ser el nou entrenador del Reial Madrid en substitució de Xabi Alonso.
  • Jutgen un mosso acusat de robar-li el mòbil a un home que havia mort al carrer
    Un mosso d'Esquadra podria acabar condemnat a dos anys i mig de presó per haver-li pres el mòbil i els auriculars a un home que havia mort al carrer a Santa Coloma de Gramenet. Els fets es remunten a la tardor de l'any 2021 en una nit en què el policia estava de servei. Cap a dos quarts de deu del vespre va rebre l'avís que hi havia una persona morta al carrer. Després d'acudir al punt on es trobava la víctima, segons l'escrit d'acusació de la Fiscalia, l'agent va quedar-se l'iPhone 12 que l'home duia a la motxilla abans que un company seu redactés el document de cadena de custòdia amb les pertinences del difunt.
  • La incerta transició cap a la democràcia a Veneçuela
    No s'havien refredat encara les cendres de la destrucció que va deixar a Veneçuela l'atac militar dels Estats Units que ja vam començar a sentir a parlar d'una possible transició cap a la democràcia. Hem sentit aquestes paraules tantes vegades que s'han convertit en una lletania, especialment a partir del 2013, l'any que Nicolás Maduro va reemplaçar Hugo Chávez com a president de Veneçuela. No hauria de sorprendre'ns. Les elits del país no han pogut resoldre la crisi política que es va aprofundir a partir del 2004, any en què la reforma constitucional, impulsada per Chávez com a eix del seu projecte polític, va naufragar a les urnes.