Sitio webMacron i Merkel volen rellancar l'eix París-Berlín El nou president francés nomena el conservador moderat Edouard Philippe coma primer ministre CRISI SOCIALISTA EL PSOE SESQUERDA ara.cat La duresa del debat entre Díaz i l Lagror de l'enfrontament dispara DIMARTS Sánchez aboca els socialistes a la es alarmes al PSC, clau per barrar fractura després de les primaries el pas a la líder andalusa 130 EUROS Diumenge que ve L'ARA olimpic Un diari molt especial amb portada exclusiva de Xavier Mariscal ara diumenge Antoni Bassas entrevista 2S testimonisclau Barcelona 92: Imatges simetriques. de l'abansiel després Col-lecció de 40 fotos sobre la tran formació de la capital catalana Targeta regal hez se sal del deb la presenci cer en discord López. Inclou10 vals per a l'edició en paper 2 mesos d'accés digital La Generalitat critica Atlantia valora Abertis la lentitud dels jutges en 16.350 milions d'euros Assegura que "s'han adaptat a treballar menys Els analistes creuen que el preu de l'opa és baix
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
"Hi ha autores que treballen als marges i no donen lliçons"
Claudia Durastanti va néixer a Brooklyn, va emigrar a un poble petit del sud d'Itàlia als sis anys, després va viure a Londres i va tornar als Estats Units. Ara viu a Roma. Amb L'estrangera, va ser finalista del Premi Strega i del Prix Fémina, va obtenir el Premi Strega Off i el PEN Award, i va aparèixer entre els millors llibres de l’any de la revista The New Yorker. Missitàlia (L'Altra Editorial / Anagrama; traducció de Mercè Ubach) és un recorregut històric que va del sud de la Itàlia del Ressorgiment fins a un futur imaginat a la Lluna. No hi ha res convencional en aquest llibre, on les protagonistes són dones que viuen força al marge, i que combina gèneres com el western, l'espionatge, la distopia o la intriga.
Retrat d'un mil·lennial criat amb amor i presoner del seu propi infern
El mal inexistent és una obra psicològica i introspectiva de l’escriptora italiana Giulia Caminito (Roma, 1988). Després d'haver guanyat el Campiello amb una obra igualment mordaç i complexa, L'aigua del llac no és mai dolça (L’Altra, 2022), l'autora es revela una vegada més com una observadora acurada però despietada de la societat i dels mecanismes ocults i perversos que la impregnen en silenci. Es tracta d’una infiltració lenta, una incomoditat que no esclata sinó que supura. I és aquí on el títol es torna una trampa: el mal no només hi és, sinó que es manifesta en la seva forma més contemporània, la que no sabem anomenar.
La genialitat de João Cancelo
L'enèsima lesió d'Andreas Christensen va derivar en un moviment inesperat del mercat hivernal del Barça. A Hansi Flick se li lesionava un central i, amb l'entitat blaugrana limitada per moure fitxa perquè estava –i continua estant– excedida en el límit salarial, la baixa de llarga durada del danès obria la possibilitat de reforçar-se. Les opcions que comptaven amb la complicitat de Hansi Flick eren limitades, però Jorge Mendes, sempre ben connectat amb Deco –era el seu representant quan era futbolista– i amb Joan Laporta –mantenen una estreta relació–, va facilitar una solució: João Cancelo. Per al superagent de futbolistes va ser un win-win: seguia oferint solucions al Barça i, alhora, treia de l'ostracisme el seu representat, que s'havia declarat en rebel·lia a l'Aràbia Saudita i frisava per tornar a Barcelona, on ja havia jugat com a cedit de blaugrana la temporada 2023-24.
"Si la humanitat busca sobreviure a futures catàstrofes, s'haurà d'establir en diversos planetes"
L'endemà que els quatre astronautes de la missió Artemis II hagin fet història al convertir-se en els humans que més lluny han arribat a l'espai —406.771 quilòmetres de distància de la Terra—, l'ARA entrevista Josep Maria Trigo, investigador principal del grup d'Asteroides, Cometes, Meteorits i Ciències Planetàries de l'Institut de Ciències de l'Espai (ICE-CSIC) i de l'Institut d'Estudis Espacials de Catalunya (IEEC).
Aterra al barri de Gràcia la pasta 'al dente' que ha triomfat a l'estranger
Imagineu una bona pasta al dente. Un cacio e pepe, per exemple. Amb la salsa integrada. La porten en una paella profunda i te la posen directament al plat amb unes pinces. Suculent, oi? O un tomàquet formós i una mozzarella tan sublim que la serveixen despullada. Quan una cosa és perfecta, l’única obligació és no espatllar-la. O una bresaola de feta de wagyu. Brilla amb el marbrejat del greix. Al costat, un raviolo farcit de ricotta, tòfona i tuorlo, o sigui rovell d’ou. Un últim exemple: una parmigina d’albergínia amb aquell gust intens de tomàquet que obligatòriament et fa sucar pa. Tots aquests són alguns dels plats que des de dimarts es poden degustar a la Bottega Bernacca (carrer Bonavista, 10), el restaurant italià que aterra al barri de Gràcia i que curiosament, a diferència del que podria semblar, ens arriba des de São Paulo, el Brasil. Però ja veuran, benvolguts lectors, que tot té un perquè.