Previous Día anterior
Día siguiente Next
Previous
Next
Portada del periodico Ara:
Newspaper website Sitio web




Recognized text:
Macron i Merkel volen
rellancar l'eix París-Berlín
El nou president francés nomena el conservador
moderat Edouard Philippe coma primer ministre
CRISI SOCIALISTA
EL PSOE
SESQUERDA
ara.cat
La duresa del debat entre Díaz
i l Lagror de l'enfrontament dispara
DIMARTS
Sánchez aboca els socialistes a la
es alarmes al PSC, clau per barrar
fractura després de les primaries
el pas a la líder andalusa
130 EUROS
Diumenge que ve
L'ARA olimpic
Un diari molt especial
amb portada exclusiva
de Xavier Mariscal
ara diumenge
Antoni Bassas
entrevista 2S
testimonisclau
Barcelona 92:
Imatges simetriques.
de l'abansiel després
Col-lecció de 40 fotos
sobre la tran
formació
de la capital catalana
Targeta regal
hez se sal
del deb
la presenci
cer en discord
López.
Inclou10 vals per a
l'edició en paper
2 mesos
d'accés digital
La Generalitat critica
Atlantia valora Abertis
la lentitud dels jutges en 16.350 milions d'euros
Assegura que "s'han adaptat a treballar menys
Els analistes creuen que el preu de l'opa és baix

Noticias
  • A qui votarien els immigrants?
    El govern espanyol, en una mesura pactada amb Podem, ha aprovat una regularització extraordinària d'immigrants. Les estimacions actuals calculen que la mesura regularitzarà la situació de mig milió de persones. Si no hi ha cap canvi d’última hora, aquest representarà el sisè procés de regularització extraordinari. Quatre d’elles impulsades pel PSOE de Felipe González, dues pel PP de José María Aznar i l’última per José Luis Rodríguez Zapatero, la més àmplia fins al dia d’avui. En total, vora 1,2 milions de persones s’han beneficiat d’aquestes mesures extraordinàries, xifra que podria créixer substancialment amb la primera regularització en vint anys.
  • Columnes de tractors avancen cap a Barcelona en el segon aniversari de Revolta Pages
    Diverses columnes de tractors avancen des de diversos punts de Catalunya cap a Barcelona, en el segon aniversari de Revolta Pagesa, per arribar fins a la Conselleria d'Agricultura, a la Gran Via de la capital catalana, per a fer palesa la seva protesta pels incompliments que denuncien de l'executiu català en relació amb l'acord de la Unió Europea amb el Mercosur.
  • Viure en una antiga botiga per evitar el carrer: “Només que el nen tingui estudis, nosaltres ja hem guanyat”
    Abans de trobar aquest local reconvertit en un senzill habitatge a Sant Adrià de Besòs, a Carlos Arturo Morillo i Lilian Rosibel Flores els havien “enganyat” a Esplugues de Llobregat. Un home els havia promès feina i un lloc per viure, i la desesperació per prosperar els va fer acceptar sense pensar si podria ser, com finalment va ser, una estafa. “Ens ho va robar tot, no pagava el que va prometre i ens vam veure al carrer”, comenta Morillo assegut en el sofà dels baixos sense perdre de vista l’entrada de la porta per si l’abundant pluja que cau acaba entrant a dins de casa.
  • El Sabadell guanya 1.775 M€ el 2025, un 2,8% menys, després de l'opa fallida
    El 2025 pel Banc Sabadell va ser un any marcat per l'opa del BBVA, que va acabar sense èxit per al banc d'origen basc. Durant l'exercici, però, el banc que presideix Josep Oliu i que té a César González-Bueno com a conseller delegat -malgrat aquest dijous va anunciar que es retira i deixarà el seu càrrec al maig-, va guanyar 1.775 milions d'euros, una mica menys que l'any anterior (-2,8%), en què la xifra va ser de 1.827 milions d'euros. Amb tot, des de l'entitat asseguren que el benefici net sense tenir en compte els extraordinaris augmenta un 3,4% respecte a l'exercici anterior.
  • Llegir no sempre fa feliç (ni falta que fa)
    Una característica pròpia dels humans és la quantitat de temps que invertim en pensar en el que no està passant: el passat, el futur o situacions hipotètiques. Aquest tipus de pensament, conegut com a divagació mental, és considerat una capacitat clau per a l'aprenentatge, el raonament i la planificació, però diverses tradicions filosòfiques i religioses suggereixen que pot tenir un cost emocional. Partint d'aquesta hipòtesi, un equip de la Universitat Harvard va analitzar la relació entre la divagació mental i el benestar emocional en la vida quotidiana. Mitjançant una aplicació de mòbil, els investigadors, liderats per M. A. Killingsworth, van recollir mostres en temps real de més de dos mil adults, que informaven sobre què estaven fent, què estaven pensant i com se sentien en aquell moment. Els resultats mostraven que la ment divaga gairebé la meitat del temps, amb poca variació segons l'activitat, i que els nivells de felicitat són més baixos quan el pensament no està centrat en l'acti