Previous Día anterior
Día siguiente Next
Previous
Next
Portada del periodico Ara:
Newspaper website Sitio web




Recognized text:
Macron i Merkel volen
rellancar l'eix París-Berlín
El nou president francés nomena el conservador
moderat Edouard Philippe coma primer ministre
CRISI SOCIALISTA
EL PSOE
SESQUERDA
ara.cat
La duresa del debat entre Díaz
i l Lagror de l'enfrontament dispara
DIMARTS
Sánchez aboca els socialistes a la
es alarmes al PSC, clau per barrar
fractura després de les primaries
el pas a la líder andalusa
130 EUROS
Diumenge que ve
L'ARA olimpic
Un diari molt especial
amb portada exclusiva
de Xavier Mariscal
ara diumenge
Antoni Bassas
entrevista 2S
testimonisclau
Barcelona 92:
Imatges simetriques.
de l'abansiel després
Col-lecció de 40 fotos
sobre la tran
formació
de la capital catalana
Targeta regal
hez se sal
del deb
la presenci
cer en discord
López.
Inclou10 vals per a
l'edició en paper
2 mesos
d'accés digital
La Generalitat critica
Atlantia valora Abertis
la lentitud dels jutges en 16.350 milions d'euros
Assegura que "s'han adaptat a treballar menys
Els analistes creuen que el preu de l'opa és baix

Noticias
  • “No és res, dona”: Cinc anys de retard per rebre un diagnòstic
    Gairebé una dècada després d’haver tancat la botiga que tenia a Sant Andreu, a Barcelona, la Pilar encara es troba amb freqüència amb veïns pel barri que l’aturen per recordar-li, agraïts, que tenen mitja casa muntada per ella. “Era el negoci familiar, d’electricitat i recanvis, que jo vaig anar transformant cap a decoració”, explica aquesta dona, ben eixerida, de 70 anys.
  • Així va començar tot: la reunió clau a Ferraz que el jutge creu que va activar les clavegueres del PSOE
    Era 24 d'abril de 2024, a les portes de la campanya de les eleccions al Parlament de Catalunya, quan Pedro Sánchez va llançar una bomba a les xarxes. Una carta a la ciutadana on es confessava "profundament enamorat de la seva dona" i es preguntava si valia la pena tirar endavant després de saber que s'havien obert diligències contra Begoña Gómez en un jutjat. Es va prendre cinc dies de reflexió, en què van ser molts els que van donar per fet que dimitiria... però es va quedar. Va decidir resistir. El lector es preguntarà per què ara surt a col·lació aquest episodi, però té una explicació: va ser durant aquest període de reflexió que el jutge Santiago Pedraz situa l'inici del nou front judicial que des d'aquest dimecres afronta el PSOE.
  • Set preguntes amb resposta: guia per entendre el judici al germà de Pedro Sánchez
    "No pot permetre’s que una persona, sigui qui sigui, desenvolupi les seves aspiracions professionals utilitzant recursos públics, en detriment d’altres persones més capacitades o d’altres necessitats més apressants". Després d’un any d’investigació, aquesta va ser una de les conclusions que va fer que la jutgessa Beatriz Biedma enviés a judici David Sánchez, nou càrrecs de la Diputació de Badajoz i també al llavors líder del PSOE a Extremadura pels delictes de prevaricació i tràfic d’influències. Les acusacions populars demanen tres anys de presó per al germà del president espanyol. Sota la lupa hi ha la creació del seu lloc de feina a la Diputació de Badajoz, que s’hauria creat per adjudicar-lo a ell directament, i la contractació d’un amic seu que l’ajudava "extraoficialment" des de la Moncloa.
  • Els ultres israelians pressionen Netanyahu davant "la capitulació" de Trump a l'Iran
    “Les promeses de victòria de Netanyahu a l’Iran acaben en una capitulació gloriosa dels Estats Units”. “Israel va entrar a la guerra com a soci dels Estats Units i l’acaba al marge”. Aquests han estat alguns titulars dels últims dies a la premsa israeliana per descriure les negociacions entre Washington i Teheran per pactar la fi de la guerra. La campanya militar que Israel va presentar com una batalla existencial contra l’Iran s’estaria tancant amb una imatge incòmoda per a Tel-Aviv: Israel ha passat de ser un actor clau a quedar progressivament fora de les converses.
  • "Just quan vaig ser mare vaig saber que el meu esport seria olímpic"
    Marta Garcia Farrés (Calldetenes, 1992) ha escrit la història de l'esquí de muntanya català. Durant els darrers 15 anys aquesta osonenca que ha fet arrels a Puigcerdà ha brillat en Mundials i Campionats d'Europa d'un esport que ha patit una revolució un cop va entrar al programa olímpic dels darrers Jocs, quan Oriol Cardona va tocar el cel. Garcia no es va classificar per poc per a la cita olímpica i fa poc ha anunciat que posa punt final a la seva carrera.