Previous Día anterior
Día siguiente Next
Previous
Next
Portada del periodico Ara:
Newspaper website Sitio web




Recognized text:
Macron i Merkel volen
rellancar l'eix París-Berlín
El nou president francés nomena el conservador
moderat Edouard Philippe coma primer ministre
CRISI SOCIALISTA
EL PSOE
SESQUERDA
ara.cat
La duresa del debat entre Díaz
i l Lagror de l'enfrontament dispara
DIMARTS
Sánchez aboca els socialistes a la
es alarmes al PSC, clau per barrar
fractura després de les primaries
el pas a la líder andalusa
130 EUROS
Diumenge que ve
L'ARA olimpic
Un diari molt especial
amb portada exclusiva
de Xavier Mariscal
ara diumenge
Antoni Bassas
entrevista 2S
testimonisclau
Barcelona 92:
Imatges simetriques.
de l'abansiel després
Col-lecció de 40 fotos
sobre la tran
formació
de la capital catalana
Targeta regal
hez se sal
del deb
la presenci
cer en discord
López.
Inclou10 vals per a
l'edició en paper
2 mesos
d'accés digital
La Generalitat critica
Atlantia valora Abertis
la lentitud dels jutges en 16.350 milions d'euros
Assegura que "s'han adaptat a treballar menys
Els analistes creuen que el preu de l'opa és baix

Noticias
  • El Diari del Còmic
    Al diari ARA ja fa molts anys que ens creiem que el còmic és un art i també un gènere periodístic en el qual hi ha opinió, informació, reflexió i humor. Per això, coincidint amb el Comic Barcelona, substituïm les fotografies per dibuixos de vinyetaires que donen la seva visió de l’actualitat.
  • Arribar a l’orgasme gràcies a Gillian Anderson i un assassí psicòpata
    Si amb Scream el cinema de terror va entrar en la seva fase meta, amb Teenage sex & death at Camp Miasma, que va inaugurar la secció Una Certa Mirada del Festival de Canes, el gènere entra en una nova fase d’hiperreflexió i autoconsciència absoluta. La pel·lícula de Jane Schoenbrun és una carta d’amor al subgènere slasher dels anys 80 –el de sagues com Divendres 13, Halloween o Malson a Elm Street– i, al mateix temps, una sàtira implacable i plena d'acudits cinèfils sobre l’obsessió del Hollywood actual per les franquícies, remakes i reboots. Però, sobretot, és una cosa insòlita el 2026: una reivindicació del poder dionisíac del cinema de terror, que va ser l'espai audiovisual en què diverses generacions d'adolescents –especialment la dels videoclubs dels 80– van viure la seva descoberta sexual entre estímuls previsibles (nuesa femenina, sexe heteronormatiu) i d'altres menys comuns (psicòpates assassins, litres de sangs, morts violentes).
  • Milers d’ultranacionalistes israelians recorren la Ciutat Vella pel Dia de Jerusalem
    La Ciutat Vella de Jerusalem, nucli emmurallat i sagrat per a jueus, musulmans i cristians, ha tornat a convertir-se en un embut de càntics ultranacionalistes, empentes i insults. Des de les dotze del migdia, milers de joves jueus ultranacionalistes –molts d’ells colons arribats de diferents punts d’Israel i de Cisjordània– han inundat els carrers estrets del barri musulmà durant la seva celebració del Dia de Jerusalem, la jornada amb què Israel commemora la conquesta de Jerusalem Est el 1967, la part de la ciutat de majoria musulmana.
  • La família Pujol suma un membre més... l'últim dia del judici
    Aquest 14 de maig del 2026 s’ha acabat un cicle a l’Audiència Nacional. S’ha posat punt final a una instrucció que ha durat 14 anys i a un judici que s’ha allargat sis mesos. Un procés que ha canviat de dalt a baix la vida de la família Pujol, començant per la de l’expresident de la Generalitat –de l’ostracisme a la restitució pública– i acabant per cadascun dels seus fills, que han viscut en pròpia pell la caiguda del mite. El cas Pujol ha omplert pàgines i pàgines de llibres i diaris i ha capgirat la història recent del país a l'espera del colofó: el veredicte final de la sala, amb majoria progressista, que ha de decidir si el balanç és negre o blanc en els pròxims mesos.
  • Stephen Colbert es va acomiadant
    La setmana que ve la CBS tancarà The late show with Stephen Colbert. Acomiada la seva estrella principal i posa punt final a la franquícia històrica del late night que va obrir el 1993 amb David Letterman. La cadena ho ha atribuït a les pèrdues econòmiques del programa i a la crisi d’aquest gènere, que va decreixent en espectadors i ingressos publicitaris. Però al darrere hi ha raons més poderoses: les pressions de Donald Trump en un context polític molt hostil. Stephen Colbert ha sigut, durant els últims anys, una de les veus televisives més dures contra el president. I la cronologia dels fets delata que Paramount (l’empresa mare) ha buscat el favor de l’administració en benefici dels seus interessos empresarials, a canvi de lliurar-li el cap de Colbert.