Previous Día anterior
Día siguiente Next
Previous
Next
Portada del periodico Ara:
Newspaper website Sitio web




Recognized text:
Macron i Merkel volen
rellancar l'eix París-Berlín
El nou president francés nomena el conservador
moderat Edouard Philippe coma primer ministre
CRISI SOCIALISTA
EL PSOE
SESQUERDA
ara.cat
La duresa del debat entre Díaz
i l Lagror de l'enfrontament dispara
DIMARTS
Sánchez aboca els socialistes a la
es alarmes al PSC, clau per barrar
fractura després de les primaries
el pas a la líder andalusa
130 EUROS
Diumenge que ve
L'ARA olimpic
Un diari molt especial
amb portada exclusiva
de Xavier Mariscal
ara diumenge
Antoni Bassas
entrevista 2S
testimonisclau
Barcelona 92:
Imatges simetriques.
de l'abansiel després
Col-lecció de 40 fotos
sobre la tran
formació
de la capital catalana
Targeta regal
hez se sal
del deb
la presenci
cer en discord
López.
Inclou10 vals per a
l'edició en paper
2 mesos
d'accés digital
La Generalitat critica
Atlantia valora Abertis
la lentitud dels jutges en 16.350 milions d'euros
Assegura que "s'han adaptat a treballar menys
Els analistes creuen que el preu de l'opa és baix

Noticias
  • La gran promesa de les piscines dels altres
    Es diu que l’obsessió del pintor David Hockney per les piscines va començar quan, en un vol de Londres a Los Angeles, va sorprendre’s per la quantitat de taques blaves que trencaven la grisor de la ciutat. El sol de Califòrnia impactava contra les parcel·les d’aigua, que feien pampallugues cel amunt. Aquella bellesa blava i lluent va fascinar-lo, però també va dur-lo a pensar en el seu país. Als anys seixanta, a Anglaterra, tenir una piscina privada era un gran luxe. A la ciutat estrella de Califòrnia, semblava un fet normal. Les piscines van presentar-se-li com una clara evidència del somni americà. Un indicador socioeconòmic, però també una promesa de la llibertat i del gaudi que ell, com a persona homosexual, no havia trobat al país on havia nascut.
  • La nova advocada de Mouliáa que busca sicaris per matar jutges
    El jutge que investiga l'actriu Elisa Mouliaá per la querella d'Íñigo Errejón per presumptes calúmnies ordenava dimecres la seva detenció després que no va comparèixer per tercera vegada. Si sorprenent va ser la seva absència, més ho va ser la resposta de la seva nova advocada. "Jo no li he recomanat que es presenti ni que no es presenti, perquè l'ego el tinc a l'altura de les sabates i no als núvols, i no soc la llesta de l'advocada que arriba la tercera i li renta el cervell a la seva clienta per dir-li que tot el que ha fet anteriorment està malament i que els anteriors advocats són pitjors que jo".
  • La dificultat de retenir talent al Barça
    Si no hi ha un gir de guió radical, Salma Paralluelo deixarà de ser jugadora del Barça d'aquí pocs dies. La futbolista aragonesa ha decidit no acceptar la proposta de renovació que tenia sobre la taula perquè la considera insuficient. Entre les limitacions pressupostàries i que apujar l'oferta hauria suposat un terrabastall en l'escala salarial de l'equip femení, la direcció esportiva ha decidit plantar-se. Així, Salma marxarà a l'estranger per cobrar el milió d'euros que exigia i que fins a quatre clubs estan disposats a oferir-li. El conjunt blaugrana tan sols n'hi podia pagar 700.000.
  • “Espero que no em trenquin la cara, però pot passar”
    A Carles Tamayo les idees li bullen i parla a 1.5x de velocitat. Quedem al cinema La Calàndria del Masnou, el seu poble, que és on se celebra el festival de fotografia LASAL que l'ha convidat a participar. Però el lloc té més significació: el gerent de la sala on acudia de petit era el protagonista del seu documental més cèlebre, Cómo cazar a un monstruo, en el qual mostra l'arrest d'aquest pederasta. Parlem d'ètica, de les seves infiltracions en sectes, de traïcions, del sentit del periodisme i de com ell només volia fer pel·lícules infantils.
  • El sud del Líban, entre l'esperança i l'escepticisme
    On durant dècades es va concentrar la vida comercial del sud del Líban, avui s’hi acumulen tones de formigó, bigues retorçades i façanes esventrades. Els arcs que van sobreviure als bombardejos s’alcen sobre botigues buides, aparadors trencats i carrers en què costa reconèixer on començava un negoci i on acabava el següent. Diverses mesquites i husseiniyes, els edificis religiosos dels xiïtes, encara mostren les ferides dels atacs. En alguns carrers del centre, el silenci només es trenca pel soroll de la maquinària que retira la runa.