Sitio webwww.elperiodico.com DIRECTOR 1,30 € E ENRIC HERNANDEZ 15 DE MAYO DEL 2017 BARCELONA. TEL 93.265.53.53 www.grupozeta.es el Periódico PARA GENTE COMPROMETIDA TEMA DEL DIA TOMA DE POSESION DEL PRESIDENTE FRANCES Páginas 2 a 4yeditorial Nace la era Macron El dirigente de La República en Marcha se compromete a reconciliar el país «Hace faltauna Europamáseficaz democrática afirmael jefe del Estado El día siguiente Sami Nair LA COMPLICIDAD Macron besa a Su esposa, Brgitte Trogneux, durante la ceremonia de toma de posesión en Parts. O COSAS DE LA VIDA Páginas 24y25, y editorial La nueva El Barca COMPRAMOS ruta de la EDIFICIOS EN cumple QATAR BARCELONA ante el Las seda china Palmas (1-4) Pekín impulsa un proyecto de infraestructuras mundial Un Madrid sólidogolea al MIKPREMIUM antes del partido PANORAMA Páginas 12 y 13 aplazado conel Celta NVERSORES PATRIMONIALES F-1 Hamilton se impone la firma alcontrataque T 935 481 403 a Vettel y Alonso logra Pedro Sánchez acabar en Montmeló inquieta PRIMERA FILA Páginas 38a5 JORDI EVOLE Neymar celebra un gol en el estadio de Gran Canaria.
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
- A 50 dies, tot està per decidir
Falten 48 dies per al dia de les eleccions i això en política és un segle. Els experts remarquen que, elecció rere elecció, creix el nombre de persones que decideixen el vot a l’últim instant.Seguir leyendo.... - Europa i la crisi de l’habitatge
L’accés a l’habitatge s’ha convertit en un dels principals reptes del nostre temps. De fet, segons dades de l’Eurobaròmetre, més de la meitat dels habitants de les ciutats europees consideren que la falta d’habitatge assequible és un problema urgent que requereix una resposta col·lectiva. A Barcelona ho sabem prou bé: els preus dels lloguers no només representen un problema per als joves que es volen emancipar, sinó que també afecten famílies, treballadors que no poden viure a prop de la feina i persones grans. A tot Europa veiem que a moltes persones professionals de la salut, docents, agents de policia, bombers, estudiants, famílies monoparentals, treballadors i treballadores, persones amb discapacitat els costa molt trobar un habitatge segur que puguin considerar casa seva o, senzillament, pagar el lloguer.Seguir leyendo.... - Maricarmen i el silenci
Maricarmen, gran, malalta i desnonada de casa seva. Va morir en un hospital. Sense haver pogut tornar a casa seva. El seu desnonament, desproporcionat i abusiu, l’ha convertit en un símbol de denúncia contra l’especulació immobiliària i moltes altres vulnerabilitats. Ha generat durant dies, i continuarà generant, un soroll mediàtic eixordador i inevitable. Un estrèpit necessari i culpabilitzador. Ara, la seva mort desarrelada i desterrada de casa seva no deixarà de sacsejar les nostres consciències. Com un cop sord, de fons, que ho silencia tot. Aquesta història mereix silenci i reflexió. De tothom i en totes les seves dimensions.Seguir leyendo.... - Ceuta plana sobre el 12-O
Les protestes contra Pedro Sánchez s’han integrat ja com un ritual més en la desfilada militar que centra les celebracions oficials de la Festa Nacional del 12 d’octubre. No hi ha manera d’aconseguir que aquesta celebració tingui l’aire inclusiu que es mereixeria l’ocasió i que exigiria acompanyar el ritual militar, habitual en totes les nacions del nostre entorn, amb altres elements que formessin una idea de la nació que, sense renunciar a l’afirmació de la sobirania i a la defensa d’aquesta, enriquissin els símbols als quals adherir-se. Però la realitat és que una part de l’espectre polític continua acaparant aquesta festa i apropiant-se de símbols i ritus que haurien de ser de tots. Aquest any, a més, no hi ha hagut la mínima escletxa per resignificar la festa, perquè la imminent campanya electoral ha intensificat la polarització política a les portes d’una cursa electoral que es presumeix aferrissada. Quedarà per a més endavant que sigui possible obrir aquest debat, com d� - La cançó de la Maria del Mar
El simbolisme com a poder, quan el poder real no existeix. Catalunya excel·leix en aquesta capacitat de convertir els símbols i la memòria de la resistència en un contrapoder que maldament intenta frenar el desgast i substituir la impossibilitat d’exercir la pròpia sobirania. Al capdavall, tres-cents anys de pèrdua de les institucions i els drets constituents ens han obligat a reforçar la pell de la memòria, a través de la qual hem respirat en els pitjors moments de la nostra història.Seguir leyendo....