Día anterior 
Sitio web
RELLEU A L'ELISI EMMANUEL MACRON Europa necessita una Franca forta" ara cat DILLUNS 130 EUROS Diumenge 21 BCN '92 Undiarimoltespecial Targeta Regal 10vals diari paper 2 mesos d'accés digital dirige pluja que de Trion f després de prend Repúb Florentino Pérez va multiplicar per tres el cost del Castor CARME COLOMINA. Un informe del ministeri d'Indústria revela que ACSes va autoadjudicar l'obra Segons l'ONU, la mitjana d'estada dels refugiats als camps que coordi és de hageneracions nascudes en eaptiveri L'acord PP-PNB FUTBOL perjudica les EL BARCA JOAQUIM COELLO GOLEJA PERO empreses catalanes Tenir feina i EL MADRID independencia economica Les companyies basques pagaran és la prioritat NO FALLA primera 1 menys per la factura electrica absoluta perajudaramolts a recuperarla dignitat
Portada del periodico Ara:
Noticias
Recognized text:
Noticias
Francesc i la revolució de la diplomàcia vaticana
Cinc anys després de la seva visita històrica, el papa Francesc torna a Lesbos, l'illa convertida en epicentre del drama migratori a Europa. "A Lesbos m'acostaré a una humanitat ferida a la carn de tants migrants a la recerca d'esperança", va avançar el pontífex poc abans de marxar cap a Xipre, on va arrencar el seu últim viatge apostòlic, que acabarà aquest diumenge a Grècia.
Jaume Giró: el debut convuls en política d’un exdirectiu de La Caixa
“Deunidó quina estrena. Prengui-s’ho amb calma, que això acaba de començar”. Són paraules de la portaveu socialista, Alícia Romero, adreçant-se al conseller d’Economia, Jaume Giró, durant el debat de pressupostos al Parlament. L’exdirectiu de La Caixa, nascut a Badalona el 1964, va aterrar al Govern a proposta de JxCat com un tècnic independent, associat a l’elit econòmica i amb un caràcter més gestor que polític. Però després de mig any al capdavant d’Economia ha resultat ser protagonista dels debats més candents d’aquesta legislatura i ha marcat un perfil polític propi: va impulsar els avals al Tribunal de Comptes pels excàrrecs de la Generalitat i ara ha pilotat la negociació dels pressupostos, que ha comportat un nou enfrontament amb ERC. També ha demostrat ser un heterodox: ser el conseller més ric del Govern -7,1 milions d’euros de patrimoni- no li ha impedit reivindicar els seus orígens -“Vinc d’una família humil de Badalona, d’un pis de lloguer de 60 metres
La política per a adults de Rajoy
Ja fa tres anys que, després d’abandonar el govern espanyol per la porta del darrere, l’expresident espanyol Mariano Rajoy es mira la política des de lluny, des de casa seva o des de la cadira que ocupa com a registrador de la propietat. El maig del 2018, acorralat per la sentència del cas Gürtel, l’oposició en bloc es va aliar per donar suport a la moció de censura que va portar per primer cop Pedro Sánchez a la Moncloa. A l’expresident espanyol sembla que encara li cou i, sense dir-ho, el que fa en el seu últim llibre, Política para adultos (Plaza & Janés) -el segon que escriu en tres anys-, és apuntar al 15-M i també al procés independentista, tots dos moviments populistes segons Rajoy, com els detonants del seu declivi com a cap de l’executiu estatal, però també de la política espanyola.
Jack Dorsey, el multimilionari que menja un cop al dia
El despertador li sona cada dia a les cinc de la matinada. La rutina comença molt abans que surti el sol, amb un puntual missatge de text a la seva mare i una meditació. L’esmorzar és un got d’aigua amb sal i llimona. De fet, no ingerirà cap aliment fins a la nit. Tampoc agafa el cotxe, perquè cada matí Jack Dorsey arriba al seu despatx a la seu de Twitter després de caminar vuit quilòmetres per San Francisco. Durant l’hora i quart de trajecte escolta podcasts o audiollibres. El cofundador de la xarxa social, que aquesta setmana ha anunciat la seva sortida de l’empresa, és un abonat a la jornada laboral maratoniana de Silicon Valley, que acaba amb un sopar per trencar finalment el dejuni i –sovint– una sessió de sauna alternada amb banys d’aigua glaçada. Al llarg del dia haurà meditat durant dues hores. Així i tot, mai s'ha sabut del cert quina part de veritat hi ha en tot aquest sonat ritual que ell mateix ha pregonat durant els anys.
Caiguda dràstica de les biblioteques escolars a tot Catalunya
Catalunya ha perdut una quarta part de les biblioteques escolars en els últims cinc anys: segons les darreres dades publicades pel departament d'Educació, ha passat de tenir un 78,1% de centres educatius amb biblioteca escolar a un 56,8%. La disminució de biblioteques a les escoles i instituts ha estat generalitzada, tant a centres d'educació primària com de secundària i tant a públics com a privats o concertats. També han caigut les activitats dedicades al foment de la lectura (del 83,1% el 2015 al 59,4% el 2020) i les hores setmanals en horari lectiu dedicades a les biblioteques (de 14 hores a 9,4). Els mestres i bibliotecaris consultats per l'ARA atribueixen aquest retrocés a "la poca cura del departament d'Educació" cap a aquesta qüestió i l'acusen de promoure "polítiques d'abandonament" cap a les biblioteques de centre.
