Sitio webRELLEU A L'ELISI EMMANUEL MACRON Europa necessita una Franca forta" ara cat DILLUNS 130 EUROS Diumenge 21 BCN '92 Undiarimoltespecial Targeta Regal 10vals diari paper 2 mesos d'accés digital dirige pluja que de Trion f després de prend Repúb Florentino Pérez va multiplicar per tres el cost del Castor CARME COLOMINA. Un informe del ministeri d'Indústria revela que ACSes va autoadjudicar l'obra Segons l'ONU, la mitjana d'estada dels refugiats als camps que coordi és de hageneracions nascudes en eaptiveri L'acord PP-PNB FUTBOL perjudica les EL BARCA JOAQUIM COELLO GOLEJA PERO empreses catalanes Tenir feina i EL MADRID independencia economica Les companyies basques pagaran és la prioritat NO FALLA primera 1 menys per la factura electrica absoluta perajudaramolts a recuperarla dignitat
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
El Govern eleva a 5.000 milions la inversió prevista en el Pla Nacional per a la Indústria 2026-2030
La Generalitat ha donat llum verda al nou Pacte Nacional per a la Indústria (PNI) 2026-2030, un ambiciós pla estratègic que preveu injectar 5.000 milions d'euros per rellançar i transformar el teixit industrial de Catalunya. El document ha estat validat pel Consell Català de l'Empresa en un acte presidit pel conseller d'Empresa i Treball, Miquel Sàmper, que també n'ha informat en comissió al Parlament, i compta amb el suport d'un ampli ventall d'agents socials, econòmics i acadèmics.
A la contra
De fit a fit
Caigui qui caigui (menys si és Marlaska)
Els casos de denúncies de caràcter sexual que afecten la política estan causant dos subgèneres editorials interessants. Pesa sobre el director adjunt operatiu de la Policia una acusació de violació (i posterior coacció) i La Razón demana la testa de Grande-Marlaska: “El cessament obligat d’un ministre escapista”. El cas encara s’ha de substanciar, però el diari ja ha decidit que el número u d’Interior havia d’estar al cas dels afers sexuals del seu subordinat perquè eren un secret del domini públic. Òbviament, si afectés un càrrec del PP esgrimirien la presumpció d’innocència i tota l’artilleria habitual.
El MNAC mostra les 135 obres que la dictadura no va tornar als seus propietaris
Mentre milers de persones fugien com podien cap a la frontera francesa, el 4 de febrer del 1939, a la masia de Can Pol de Montfullà, a Bescanó, on la Generalitat havia dipositat les obres d'art procedents de Tarragona per protegir-les de la guerra, una dona i les seves criatures esperaven les tropes franquistes. La dona en qüestió era Rosa Sendrós Carbonella, la muller de Pere Rius, el conservador del Museu de Reus, i tenia el delicat encàrrec de donar les claus del dipòsit als militars del bàndol rebel. És una anècdota que explica força bé el relat que vol transmetre l'exposició Recuperado del enemigo. Els dipòsits franquistes al MNAC, que es pot veure al Museu Nacional d'Art de Catalunya fins al 28 de juny. A la primera sala hi ha un altre document que mostra aquesta voluntat per part de les institucions catalanes de salvaguardar el patrimoni: un croquis que va fer l’arxiver Agustí Duran i Sanpere amb tots els dipòsits distribuïts pel territori català, per facilitar la feina als vencedors.