Sitio webRELLEU A L'ELISI EMMANUEL MACRON Europa necessita una Franca forta" ara cat DILLUNS 130 EUROS Diumenge 21 BCN '92 Undiarimoltespecial Targeta Regal 10vals diari paper 2 mesos d'accés digital dirige pluja que de Trion f després de prend Repúb Florentino Pérez va multiplicar per tres el cost del Castor CARME COLOMINA. Un informe del ministeri d'Indústria revela que ACSes va autoadjudicar l'obra Segons l'ONU, la mitjana d'estada dels refugiats als camps que coordi és de hageneracions nascudes en eaptiveri L'acord PP-PNB FUTBOL perjudica les EL BARCA JOAQUIM COELLO GOLEJA PERO empreses catalanes Tenir feina i EL MADRID independencia economica Les companyies basques pagaran és la prioritat NO FALLA primera 1 menys per la factura electrica absoluta perajudaramolts a recuperarla dignitat
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
Per què la poesia de Segimon Serrallonga ha viscut tant de temps amagada?
El primer que em ve al cap després de llegir aquest eloqüent volum de 800 pàgines és una pregunta: ¿com és que l’obra lírica de Segimon Serrallonga (Torelló, 1930 - Badalona, 2002) ha viscut tant de temps amagada? En coneixíem, per descomptat, algunes realitzacions, però la majoria d’aquestes poesies restava per descobrir. La impressió que ens produeix ara l’obra fa caure d’esquena, si bé és cert que conté peces de lírica altíssima i d’altres d’intenció –no pas d’escriptura– força més corretjuda.
Els danys col·laterals del nou crèdit del Barça amb Goldman Sachs
Quan d'aquí uns anys el Camp Nou estigui acabat i funcioni a ple rendiment, és molt probable que tots els retards i contratemps que hi ha hagut en la remodelació quedin en l'oblit. O que es recordin com a simples anècdotes. Però per arribar a aquest extrem encara falta molt de temps. Ni tan sols ara, que s'està a la teòrica recta final, es respira tranquil·litat en un club que no pot permetre's més demores en aquest últim tram de la reforma.
"Els pares dels teus amics són un dels elements més determinants de la teva trajectòria professional"
Matthew O. Jackson (Elmhurst, Illinois, 1962) ocupa la càtedra William D. Eberle d'economia de la prestigiosa Universitat de Stanford, als Estats Units. Les seves investigacions se centren en la presa de decisions dels agents econòmics i les seves conseqüències sobre la societat, i posa especial èmfasi en el paper que juguen les connexions entre els diferents individus de la societat. La seva recerca es considera pionera i extremadament influent en aquesta àrea d'estudi, un fet que li va valdre ser investit doctor honoris causa per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) aquest mes d'octubre.
Ciberatacs i amenaces de bomba: sembrar el caos sense declarar una guerra convencional
Supermercats amb els sistemes de refrigeració sabotejats, un banc de sang víctima d'un ciberatac, avions comercials amenaçats amb bombes –i ara també alguns mitjans de comunicació–, dades bancàries i personals de milers de ciutadans de Moldàvia exposades, robatoris milmilionaris de criptomonedes... Europa ha encadenat darrerament un seguit d'incidents de naturalesa molt diversa que pregonen una mateixa inquietud: fins a quin punt es pot desestabilitzar una societat sense declarar-li la guerra? Som conscients els ciutadans europeus de les nostres vulnerabilitats, derivades en bona part de la interconnexió de les nostres vides?
Les batalles que amaga el 29-N a Catalunya
Catalunya, com va passar el 2019, tornarà a ser un territori clau de cara a les pròximes eleccions generals. Fa tres anys els socialistes van aconseguir retenir el govern espanyol gràcies, essencialment, a com va votar l'electorat català, on el PSC va guanyar les eleccions. De cara al 29-N, totes les enquestes li pronostiquen una altra victòria a la candidatura que aquesta vegada encapçalarà Jordi Hereu, però sense que sigui tan fulgurant com fa tres anys. ERC, per exemple, és el partit que se li acosta més, mentre que Comuns es desplomaria, i es condemnarien les esquerres a perdre representants. La cursa electoral fins al 29 de novembre farà aflorar les disputes en clau catalana que no estan tallades pel mateix patró que les estatals.