Sitio webRELLEU A L'ELISI EMMANUEL MACRON Europa necessita una Franca forta" ara cat DILLUNS 130 EUROS Diumenge 21 BCN '92 Undiarimoltespecial Targeta Regal 10vals diari paper 2 mesos d'accés digital dirige pluja que de Trion f després de prend Repúb Florentino Pérez va multiplicar per tres el cost del Castor CARME COLOMINA. Un informe del ministeri d'Indústria revela que ACSes va autoadjudicar l'obra Segons l'ONU, la mitjana d'estada dels refugiats als camps que coordi és de hageneracions nascudes en eaptiveri L'acord PP-PNB FUTBOL perjudica les EL BARCA JOAQUIM COELLO GOLEJA PERO empreses catalanes Tenir feina i EL MADRID independencia economica Les companyies basques pagaran és la prioritat NO FALLA primera 1 menys per la factura electrica absoluta perajudaramolts a recuperarla dignitat
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
Serrat: "Estic profundament agraït al barri i al país on he nascut"
Ja fa tres anys que Joan Manuel Serrat es va retirar dels escenaris, però aquest vespre ha fet una excepció i ha tornat a cantar El meu carrer, amb el mestre Joan Albert Amargós al piano. Ha cantat en rebre la Medalla d'Or, la màxima distinció de la Generalitat, que s'ha atorgat al músic i a l'actriu Núria Espert per dues trajectòries professionals i humanes excepcionals.
Vicepresident Abascal
Les eleccions extremenyes han deixat dues conclusions clares aquest diumenge per al PP. La primera és que Alberto Núñez Feijóo té molts números per ser el pròxim president espanyol. I la segona, i més inquietant per Génova, és que Santiago Abascal té els mateixos números per ser vicepresident. El resum és que l'esquerra retrocedeix, però qui se'n beneficia no és el PP sinó Vox, que recull el vot més antisanchista i alhora el vot més antisistema, el dels que se senten oblidats i no volen més tractaments pal·liatius sinó una esmena a la totalitat.- Joan Manuel Serrat rep la Medalla d'Or de la Generalitat en una cerimònia a Palau
Els misteriosos missatges en clau de Feijóo
Dissabte a la nit, a La Sexta Xplica, convidaven –per variar– Miguel Ángel Revilla, expresident de Cantàbria que s’ha convertit en un comodí televisiu per analitzar l’actualitat. Per raons inexplicables, la presència d’aquest home davant les càmeres fa pujar les audiències. La seva capacitat d’estimular els audímetres és incomprensible, però els programes el porten de convidat quan els resultats flaquegen. Revilla, demagog i embriagat d’ell mateix, fica cullerada on convingui. Pel seu entusiasme, sembla que digui molt, però aporta poc. Li van fent preguntes fingint un interès per les seves opinions mentre ell s’esplaia amb un seguit de teories explicades amb tanta rotunditat que fa desconfiar. És el populisme personificat.
Una victòria més esquifida del que mai admetran
La derrota sense pal·liatius del PSOE a Extremadura, antic feu socialista, ha estat aprofitada com era de preveure pels diaris de la caverna per sentenciar la fi de la Gran Era Fosca Sanchista. De fet, llegint algunes portades, fins i tot sembla que sigui ell qui s’ha presentat a les eleccions: “Sánchez pateix una derrota històrica a Extremadura” (La Razón) o “Sánchez porta el PSOE al col·lapse i el PP guanya sense alliberar-se de Vox” (El Mundo). Evidentment, els avatars extremenys interessen entre poc i gens a Madrid. L’Abc titula també projectant-se en el temps: “Històrica victòria de la dreta a Extremadura”. Veient els resultats, però, potser caldria refredar una mica l’entusiasme. Perquè l’aposta clara de tots tres mitjans era el PP, i per això en aquests dies han esclatat gens sorprenentment casos que entelaven la reputació dels d’Abascal. Ara bé, Vox ha pujat com un tro i, de fet, mirant les portades costa de llegir una constatació colpidora: la candidata popular María