Sitio webRELLEU A L'ELISI EMMANUEL MACRON Europa necessita una Franca forta" ara cat DILLUNS 130 EUROS Diumenge 21 BCN '92 Undiarimoltespecial Targeta Regal 10vals diari paper 2 mesos d'accés digital dirige pluja que de Trion f després de prend Repúb Florentino Pérez va multiplicar per tres el cost del Castor CARME COLOMINA. Un informe del ministeri d'Indústria revela que ACSes va autoadjudicar l'obra Segons l'ONU, la mitjana d'estada dels refugiats als camps que coordi és de hageneracions nascudes en eaptiveri L'acord PP-PNB FUTBOL perjudica les EL BARCA JOAQUIM COELLO GOLEJA PERO empreses catalanes Tenir feina i EL MADRID independencia economica Les companyies basques pagaran és la prioritat NO FALLA primera 1 menys per la factura electrica absoluta perajudaramolts a recuperarla dignitat
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
Mirada bruta amb la llei de nets
La caverna mai està contenta. Tant que bramaven contra la desintegració d’Espanya pels moviments independentistes i ara que tenen l’oportunitat de consolidar demogràficament un estat amb saldo vegetatiu negatiu amb mesures com la regularització d’immigrants i la llei de nets, tot són problemes. Sobre els nouvinguts no cal escarrassar-s’hi: s’hi barreja la vella xenofòbia amb el debat legítim sobre l’encaix, per bé que la crua (i perversa) realitat és que sectors sencers de l’economia espanyola s’ensorrarien si es deixés d’importar mà d’obra barata. La llei de nets dona més joc, perquè el PP li havia donat suport. És cert que ara s’hi ha introduït una instrucció que amplia supòsits i permet una naturalització més fàcil. Si abans calia justificar haver patit exili a la família, ara es poden esgrimir també motius econòmics per haver deixat Espanya en el seu moment. Però és que al darrere d’aquests exilis econòmics sovint hi havia també la mà del franquisme, que afa
Cuina honesta i desenfadada a Torroella de Montgrí
Hi ha persones que encomanen optimisme, i una manera d’entendre la feina basada en la il·lusió i la constància. Joan Carles és una d’elles. Després de tota una trajectòria professional vinculada a l’Empordà, fa tres anys va decidir donar forma al projecte més personal de la seva carrera. Així va néixer fa tres anys el Descarat, un restaurant que s’allunya deliberadament dels cànons que han marcat bona part del seu recorregut.
Quan una casa té el preu d'un barri sencer: venen dos xalets per 57 milions d'euros a Mallorca
En unes Balears on l’accés a l’habitatge s’ha convertit en una de les principals emergències socials, amb lloguers desbocats, compra inaccessible i una part creixent de residents obligats a compartir pis i a viure en condicions precàries, el mercat immobiliari de luxe mou xifres que semblen d’una altra realitat. En aquest context, la immobiliària John Taylor ha posat a la venda dues noves propietats a Mallorca per un valor conjunt de 57 milions d’euros: una quantitat amb què, en molts municipis de l’illa, es podria adquirir o construir una promoció sencera d’habitatges o un barri sencer.
De la passió dels barris de Mèxic a la bogeria de Nova York: el Mundial, vist pels fotògrafs
Setze ciutats repartides per tot el continent nord-americà acullen aquests dies el Mundial de futbol de 2026. L'esdeveniment rep aficionats d'arreu del món i transforma els estadis habitualment ocupats per altres disciplines esportives. Els fotògrafs de l'agència Reuters, desplegats a cada camp d'entrenament i a cada partit, ens documenten, tant dins com fora del terreny de joc. A continuació, oferim una selecció de les seves millors imatges de cada ciutat amfitriona, en un mosaic de vivències i impressions d'aquesta cita mundialista.
França deixa via lliure a l'extradició de l'històric dirigent d'ETA Josu Ternera
El Tribunal d'Apel·lació de París ha absolt aquest dijous l'històric dirigent d'ETA José Antonio Urrutikoetxea, conegut com a Josu Ternera, en l'últim procés que tenia obert a França. La presidenta del tribunal ha llegit el veredicte absolutori davant Ternera, que ha assistit a la vista acompanyat dels seus advocats, segons ha informat l'Agència Efe. El judici, celebrat a l'abril, l'acusava de pertinença a organització terrorista pel període comprès entre el desembre del 2002 i el maig del 2005, quan va fugir d'Espanya —llavors era diputat al Parlament Basc— per escapar de la investigació sobre la seva possible implicació en l'atemptat contra la caserna de la Guàrdia Civil de Saragossa del 1987, que va matar onze persones.