Sitio webRELLEU A L'ELISI EMMANUEL MACRON Europa necessita una Franca forta" ara cat DILLUNS 130 EUROS Diumenge 21 BCN '92 Undiarimoltespecial Targeta Regal 10vals diari paper 2 mesos d'accés digital dirige pluja que de Trion f després de prend Repúb Florentino Pérez va multiplicar per tres el cost del Castor CARME COLOMINA. Un informe del ministeri d'Indústria revela que ACSes va autoadjudicar l'obra Segons l'ONU, la mitjana d'estada dels refugiats als camps que coordi és de hageneracions nascudes en eaptiveri L'acord PP-PNB FUTBOL perjudica les EL BARCA JOAQUIM COELLO GOLEJA PERO empreses catalanes Tenir feina i EL MADRID independencia economica Les companyies basques pagaran és la prioritat NO FALLA primera 1 menys per la factura electrica absoluta perajudaramolts a recuperarla dignitat
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
Trump, Veneçuela i el “domini energètic”
Si algun observador encara dubtava de les motivacions que hi ha darrere de la intervenció dels Estats Units a Veneçuela, el president Donald Trump en persona va dissipar bona part de la incertesa durant la roda de premsa que va oferir dissabte. Tot i que fins ara la captura del president veneçolà, Nicolás Maduro, s’havia justificat principalment amb acusacions relacionades amb el narcotràfic, Trump va dedicar una part considerable de les seves declaracions a la riquesa petroliera de Veneçuela, als beneficis que se’n poden obtenir i a la perspectiva que els Estats Units “dirigeixin” el país durant un període de temps no especificat. En altres paraules: malgrat que el petroli probablement no era l’única raó d’aquesta intervenció, sens dubte tenia una importància crucial.
Les 20 sèries internacionals més esperades del 2026
El 2025 va ser un any amb una bona collita de noves sèries. No sabem com serà el 2026, però de moment la llista de títols que semblen atractius és força llarga. A més, cal recordar que serà un any amb retorns sonats, com ara el de Los Bridgerton i Euphoria, que estrena tercera temporada després de quasi quatre anys d'espera.
El retorn del darwinisme internacional
Fa pocs dies, passejant pels carrers d’Istanbul, em sorprenia de com de familiar em resultava Turquia. Les mesquites otomanes tenien formes i detalls que haurien encaixat perfectament a Itàlia; els sabors connectaven amb un món mediterrani; els vells amb boina que prenien té a les cantonades es podrien trasplantar a Atenes o Lisboa. A The Ottomans, Marc David Baer defensa que els otomans van ser clarament un imperi europeu, que va participar tant de fites com el Renaixement o l’exploració marítima, com d'horrors com la colonització i neteges ètniques. A l’imperi otomà van néixer els cafès que després Steiner diria que representen Europa; també es va crear un model de tolerància –que no d'igualtat– religiosa, quan a Europa s’expulsaven jueus o hi havia massacres entre catòlics i protestants. La narrativa d’un Occident cristià civilitzat i un Orient musulmà barbàric amagava molts més trets en comú que no pas diferències.
Què hi ha a més a més de tomàquet al pot de salsa de tomàquet?
La salsa de tomàquet és un producte molt popular. Va bé per preparar un sofregit ràpid, per posar-la per damunt d’uns macarrons que no volem menjar-los vidus, és a dir blancs, i per a qualsevol altre plat en què vulguem posar sabor. La indústria alimentària ho sap, que hi tenim tirada, per això en preparen de tots els tipus, mides, formats i gustos. I, si no, contempleu les lleixes del vostre supermercat habitual: els pots de salsa de tomàquet s’hi alineen. Per quin ens decidim? Sense mirar-nos-hi gaire, o mirant-nos-hi molt, ens fixem en el preu que més se’ns adiu a la butxaca, i probablement també en el que s’anuncia amb les paraules casolana o artesà, que ens fa pensar que serà el millor. Ara bé, segons la dietista-nutricionista Anna Grífols, hem de treure la lupa per llegir bé els ingredients. Si no, podria ser que ens emportéssim a casa un pot de tomàquet que té de tot i molt poc de l’ingredient principal: el tomàquet.
Arriba un episodi de neu a cotes baixes: on i quan pot nevar?
Ja queden molt poques hores per a l'arribada de la tan anunciada massa d’aire d’origen àrtic, que imposarà el seu fred de rigorós hivern a Catalunya durant l'inici de la setmana. La combinació d'aquesta massa d'aire tan freda amb la borrasca atlàntica Francis serà la que deixarà precipitacions en forma de neu durant un dilluns en què podria nevar a cotes molt baixes en diverses comarques, especialment durant el matí, amb una cota de neu que puntualment serà de 0-100 metres i que ha motivat l'activació de diversos avisos del Meteocat i del pla Neucat, en fase d'alerta.