Sitio webMás Periódico negaré que lo he escrito al contrataque La edad de hierro Genética política Entrevista con los Bandeja para ganadores del Pritzker aperitivos, por 1,99 € XAVIER SARDA RISTO MEJIDE www.elperiodico.com DIRECTOR SETDEAPERITIV01,99€ LIBRO-CD UTENSILIOS DE COCINA 2,50EE DOMINGO ENRICHERNANDEZ MECANO 6,95€ BILLETESYMONEDAS 6,95€ 14 DEMAYODEL2017 i BARCELONA TEL. 93.265.53.53 i www.grupozeta.es elPeriódico PARA GENTE COMPROMETIDA SUSANA DIAZ PRESIDENTA DE LAJUNTADEANDALUCÍA PANORAMA Hay que preguntar a ceta si es neutral» La candidata socialistasetomacomo un reto» ganar adeptos en Catalunya CIBERATAQUE GLOBAL Marta Indefensos Ferrusola De madre ante los de Catalunya "hackers a jefa de un clan corrupto Europol afirma que PANORAMA Páginas 34 y 35 no hay precedentes» de un pirateo masivo como el del 'Wanna Cry" Páginas 18 y 19 PANORAMA El Poblenou (todavia) resiste Los vecinos se movilizan para preservar el barrio de moda TEMA DEL DOMINGO Págs. 2 a10yeditorial Detenida la pareja de guardia urbano calcinado ensu coche Koeman rememora los 25 años de su gol de Wembley PRIMERA FILA COSAS DE LA VIDA Pág 60 a 62
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
- Juan Luis López Aranguren, expert en geopolítica de l’Indopacífic: "Taiwan és el punt geopolític més calent del planeta"
El professor de Relacions Internacionals de la Universitat de Saragossa Juan Luis López Aranguren (Pamplona, 1982) no dubta a definir la trobada de Trump i Xi com "la cimera de la dècada". No solament perquè han passat gairebé deu anys de l’última reunió entre tots dos, sinó perquè la cita deixa a la vista el "moviment tectònic" que hi ha hagut els últims anys: Àsia es converteix en el nou centre de gravetat del planeta, tal com explica aquest expert en el seu últim assaig, El eje del mundo que viene (Ariel).Seguir leyendo.... - Dr. Florentino i Mr. Pérez
El fanatisme esportiu és capaç de treure el millor i el pitjor de cada un. He vist persones, aparentment estables i educades, perdre les maneres els dissabtes al matí mentre veien el seu fill jugar a bàsquet. Insults a l’àrbitre per no haver xiulat unes passes o dobles, a l’entrenador rival, fins i tot a nanos de l’altre equip. Per no parlar del futbol. Vaig anar a veure amb el meu fill el partit de Champions FC Barcelona-Atlètic. Al nostre costat, un respectable senyor a qui no tenia el gust de conèixer va passar els 90 minuts esgargamellant-se contra tots els participants del partit. Un energumen en tota regla.Seguir leyendo.... - Lamine, més que un futbolista
La rua del Barça ha passat en quatre dies de ser una festa esportiva a convertir-se en una qüestió de geopolítica internacional. El potent gest de Lamine Yamal de fer voleiar una bandera gegant de Palestina s’ha convertit en poques hores en una imatge icònica i en el focus mediàtic més potent que s’ha traslladat sobre el genocidi a Gaza. No sabem si va ser improvisat o buscat, però el que és clar és que la imatge ha fet la volta al món i el missatge ha arribat on fa més mal, com demostra el fet que el ministre de Defensa d’Israel ha acusat l’estrella del Barça d’"incitar a l’odi" i d’exhibir una bandera "terrorista". Les declaracions de qualsevol membre d’un govern que ha perpetrat un genocidi i ha vulnerat tots els drets humans i les convencions de la legislació internacional no tenen cap valor moral, però sí que serveixen per il·lustrar la dimensió que ha adquirit la figura de Lamine. I són la confirmació que el Govern de Netanyahu pot haver guanyat militarment, però ha sucu - Una biblioteca gens breu
Obrim un cava: aquests dies l’editorial Labreu celebra dues dècades d’existència publicant llibres en català, i un fet en aparença tan normal ha d’anar acompanyat d’un orgull de resistència. Recordo la roda de premsa en què els editors es donaven a conèixer: Ester Andorrà, Marc Romera i Miquel Adam oferien entusiasme, idees clares i un punt d’ingenuïtat volien editar poesia, però el més sorprenent era la màxima que els guiava: "Labreu és una editorial que s’autogestiona i estampa en tinta allò que estima". Avui, fa 20 anys, un cop d’ull al seu catàleg confirma que han arribat als 250 títols sense desviar-se de les intencions inicials.Seguir leyendo.... - Sánchez, contra vent i marea
Pedro Sánchez acaba de superar José María Aznar i s’ha convertit en el segon president més longeu de la democràcia a Espanya. Només el supera el també socialista Felipe González. Sánchez fa gairebé vuit anys que està en el poder, des de l’exitosa moció de censura contra Mariano Rajoy, el 2018; González va estar en el càrrec gairebé 13 anys i mig. En l’actual context espanyol i europeu, condicionats per l’auge de l’extrema dreta populista i la fragmentació política, els anys de permanència del president actual no són pas una anècdota. L’espanyol s’ha convertit també en el segon primer ministre més veterà d’entre els socis de la UE, per darrere del croat Andrej Plenkovi.Seguir leyendo....