Sitio webREPORTATGE La Congregació Pujol Ferrusola. La mare i el primogéniteren els que gestionaven el patrimoni Cada fill ocupava un lloc: el destí de l'Oriol era substituir el pare POLIMEDICACIO Empastillats ara cat Els experts busquen com es pot frenar la medicalització de la vida quotidiana DIUMENGE 2,50 EURO EMPORTAT EL SUPLEMENT ara diumenge 700.000 186 e Catalans, que prenen cinc Milions de receptes Despesa farmacéutica medicaments o més al dia dispensades el 2016 per habitant alany ANDREU MAS COLELL El ciberatac amb el Wan Les universitats s'estén a un centenar de paisos no podrien encaixar rebaixa de matrieules. Seria desastros per a la seva qualitat
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
Tot el que la fusta revela de 20.000 anys de vida neandertal a l'Abric Romaní
Fer un viatge en el temps, plantar-se en una nit de fa cinquanta mil anys en una balma a l'actual terme de Capellades (l'Anoia) i observar com viuen i dormen una vintena de neandertals requereix imaginació, però l'arqueologia hi pot ajudar molt. I l'Abric Romaní de Capellades és un escenari excepcional per fer-ho, perquè durant quaranta anys de recerca s'hi han pogut estudiar ocupacions neandertals d’entre aproximadament 62.000 i 40.000 anys d’antiguitat. És a dir, més de 20.000 anys de prehistòria.
Qui és August Hanning, sospitós del cas d'espionatge més important d'Alemanya des de la Guerra Freda
El Tribunal Suprem d'Alemanya ha ordenat aquest dimecres l'ingrés a presó preventiva de l'excap del Servei Federal d'Intel·ligència (BND), August Hanning, que va ser detingut ahir acusat d'espiar per a un país estranger. Segons la investigació de la Fiscalia General, és sospitós d'espionatge, divulgació de secrets d'estat i intent de traïció a la pàtria. Hanning, de vuitanta anys, s'enfronta a una pena de presó d'entre sis mesos i deu anys si acaba sent condemnat.
De fit a fit
A la contra
Un violí 'reviu' gràcies a una buscadora d'instruments saquejats pels nazis
Gairebé nou dècades després de ser confiscat durant l'ocupació alemanya de França, un violí fabricat el 1905 per la casa Caressa & Français tornarà a sonar aquest dimecres a París en una cerimònia de restitució als descendents del seu propietari, gràcies a la investigadora Pascale Bernheim i la seva llarga recerca d'instruments saquejats pels nazis.