Sitio webREPORTATGE La Congregació Pujol Ferrusola. La mare i el primogéniteren els que gestionaven el patrimoni Cada fill ocupava un lloc: el destí de l'Oriol era substituir el pare POLIMEDICACIO Empastillats ara cat Els experts busquen com es pot frenar la medicalització de la vida quotidiana DIUMENGE 2,50 EURO EMPORTAT EL SUPLEMENT ara diumenge 700.000 186 e Catalans, que prenen cinc Milions de receptes Despesa farmacéutica medicaments o més al dia dispensades el 2016 per habitant alany ANDREU MAS COLELL El ciberatac amb el Wan Les universitats s'estén a un centenar de paisos no podrien encaixar rebaixa de matrieules. Seria desastros per a la seva qualitat
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
Les bicis compartides busquen un indult a Barcelona per al pròxim mandat
L'anunci del passat 4 de juny de l'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, que no es renovaran les llicències a les bicicletes compartides i que a partir de l'1 de gener ja no podran circular a la capital catalana va agafar tothom per sorpresa. També a les operadores que ofereixen aquest servei anomenat bicisharing, que des d'aleshores han iniciat una cursa per intentar revertir la decisió. Tot i que donen per fet que el consistori no canviarà d'opinió i que a finals d'any hauran de guardar les bicicletes en magatzems, confien en girar la truita després de les eleccions municipals i obtenir un indult per tornar a operar a la ciutat.
Sharon Stone acusa l'exmarit d'enviar-la a quiròfan sense la seva autorització
El que ha explicat Sharon Stone al pòdcast de Mayim Bialik podria ser perfectament el principi d'una de les seves pel·lícules més crues. Segons ha relatat l'artista, mentre estava ingressada a l'hospital per un greu vessament cerebral que gairebé la mata, va obrir els ulls en una llitera que avançava per un passadís del centre sanitari en direcció al quiròfan. Mentre recuperava la consciència, un sotrac de la llitera va acabar de despertar-la i va fer que trobés forces per preguntar què li passava i on l'estaven portant. Si tot això ja posa la pell de gallina, la resposta que li va donar el metge aleshores va ser pitjor: anava directa a la sala d'operacions perquè li practiquessin una cirurgia cerebral exploratòria. Una cirurgia que, segons el seu testimoni, ella mai havia autoritzat.
“Molts pacients seran més greus si no fem les coses bé des de l’inici”
La Societat Catalana de Psicologia Clínica (SCPC-ACAPIR) va publicar un estudi demolidor el juny passat basat en l’experiència dels professionals que atenen els pacients en el dia a dia. El seu títol ja es prou significatiu: La salut mental a Catalunya: entre el discurs institucional i la pràctica real. O en altres paraules, els polítics ens venen una cosa però la realitat és una altra molt diferent. La presidenta i el vicepresident de SCPC-ACAPIR, María José Miñano i Jesús López, respectivament, parlen sense embuts.
"Quan aconsegueixes tenir reconeixement i admiració mundials t’adones que no era el que estaves buscant"
Virgilio Martínez (Lima, 1977) és un dels cuiners més reputats del món. El seu restaurant Central, a Lima, va ser considerat el primer del món el 2023. Era una fita que no havia aconseguit mai ningú a Llatinoamèrica. I ell la va aconseguir posant al centre els ingredients que es feien servir en tots els ecosistemes i altituds del Perú. Molts d’ells, salvaguardats per les comunitats indígenes. “Quan era petit em deien que aquesta gent eren pobres. Després he entès que eren rics”, diu el cuiner. A banda del Central, té el restaurant Mil, on fa cuina andina a 3.800 metres, i un centre de coneixement pluridisciplinari que es diu Mater. Martínez atén l’ARA al congrés Andorra Taste, dedicat a la gastronomia d’alta muntanya, on li han atorgat el premi a la trajectòria. Un guardó que han rebut prèviament Michel Bras, Gastón Acurio, Ferran Adrià i Carme Ruscalleda.
Una disciplina coral
Un cop em van explicar que quan el Carles Capdevila, impulsor d’aquest diari, veia en el currículum que algú havia cantat en una coral ho valorava positivament, perquè volia dir que, per una banda, sabia treballar pel bé comú del grup i, per l’altra, sabia projectar la seva pròpia veu. No sé si és del tot veritat, però he recordat aquesta anècdota de seguida que he començat a llegir Una catalana a París. Articles d’exili, un recull d’articles de Teresa Pàmies que ha editat Montserrat Bacardí i que publica Comanegra.