Previous Día anterior
Día siguiente Next
Previous
Next
Portada del periodico Ara:
Newspaper website Sitio web




Recognized text:
REPORTATGE
La Congregació
Pujol Ferrusola.
La mare i el primogéniteren els
que gestionaven el patrimoni
Cada fill ocupava un lloc: el destí
de l'Oriol era substituir el pare
POLIMEDICACIO
Empastillats
ara cat
Els experts busquen com es pot frenar la medicalització de la vida quotidiana
DIUMENGE
2,50 EURO
EMPORTAT
EL SUPLEMENT
ara diumenge
700.000
186 e
Catalans, que prenen cinc
Milions de receptes
Despesa farmacéutica
medicaments o més al dia
dispensades el 2016
per habitant alany
ANDREU
MAS COLELL
El ciberatac amb el Wan
Les universitats
s'estén a un centenar de paisos
no podrien encaixar
rebaixa de matrieules.
Seria desastros per a
la seva
qualitat

Noticias
  • Bosch Gimpera, pare de la prehistòria catalana (1974)
    De l’article de l’arqueòleg Miquel Tarradell (Barcelona, 1920 - 1995) a Serra d’Or (XII-1974) sobre Pere Bosch Gimpera (Barcelona, 1891 - Mèxic, 1974), prehistoriador i arqueòleg de qui ahir s’esqueia el 135è aniversari del naixement. Científic de prestigi internacional, Bosch Gimpera va ser rector de la Universitat Autònoma republicana de 1934 a 1939, i conseller de Justícia en un dels governs del president Companys en temps de guerra.
  • Trump amenaça l'Iran amb arrasar les seves centrals elèctriques si no reobre Ormuz
    El president nord-americà, Donald Trump, ha donat aquest dissabte a la nit un ultimàtum de 48 hores a l'Iran perquè reobri totalment l'estret d'Ormuz, un enclavament clau per al comerç global de petroli. En cas contrari, el mandatari amenaça amb atacar les centrals nuclears del país persa. El règim dels aiatol·làs, però, lluny d'apocar-se, ha advertit que si Washington fa realitat la seva amenaça, no només tancarà completament l'estret, sinó que també atacarà plantes dessalinitzadores, empreses i infraestructures de la regió que estiguin vinculades als Estats Units o Israel.
  • Eleccions municipals a França: l’extrema dreta punxa i l’esquerra resisteix a París, Lió i Marsella
    L'esquerra –malgrat les divisions dels partits– resisteix a les grans ciutats, mentre que l'extrema dreta de Marine Le Pen ha punxat. Les eleccions municipals franceses han deixat un mapa amb més alcaldies d’extrema dreta de les que hi havia fins ara, però Reagrupament Nacional (RN) no ha aconseguit l'èxit electoral que esperava. En molts municipis on el candidat d’extrema dreta havia aconseguit passar a la segona volta, finalment no ha obtingut la victòria. Els resultats –encara provisionals– demostren que l’extrema dreta, amb algunes excepcions, li costa superar el sostre del 50% dels vots i segueix sense penetrar a les grans ciutats. És un fracàs per a Le Pen, que havia arribat a tenir com a objectiu guanyar a Marsella.
  • Xàfecs residuals al litoral i el prelitoral, amb un ambient més fred
    La bossa d'aire fred despenjada des del nord d'Europa ens està creuant pel damunt i ja ha generat els primers xàfecs. El canvi de temps ha estat sobtat i hem passat d'un cap de setmana primaveral i plàcid a un temps gris, fresc i plujós. La inestabilitat seguirà present al llarg de tota la nit i dilluns a la matinada, amb ruixats al prelitoral, el litoral, la Catalunya central, el nord-est, el Prepirineu i el Pirineu. Fins al vespre d'avui ja acumulaven de 2 a 8 l/m2. Localment, els xàfecs es reactivaran i podran caure en forma de tempesta. També nevarà al Pirineu, sobretot en comarques com el Ripollès, amb vent del nord, fort a cotes altes.
  • La Generalitat multa amb més de cinc milions d'euros les infraccions de les residències
    Una mala administració de medicació, una dieta pobra o inadequada, una pèssima higiene del centre o no garantir l'atenció continuada dels usuaris. També falsejar dades, ignorar els advertiments de l'administració o obstaculitzar la inspecció i la informació a la família. Són només part dels motius que han portat a sancionar residències de gent gran de Catalunya. Des del 2020 les multes econòmiques fermes ascendeixen fins als 5.321.733 euros, segons les dades aportades a l'ARA pel departament de Drets Socials en resposta a una petició a través del portal de transparència de la Generalitat. Tot i que no es detallen quantes són les residències sancionades, tret del 2020 i el 2024, en la resta d'anys se superen el centenar d'expedients sancionadors. Ara bé, el departament permet a les residències que han corregit les infraccions invertir l'import de la multa en actuacions de millora en les instal·lacions.