Sitio webREPORTATGE La Congregació Pujol Ferrusola. La mare i el primogéniteren els que gestionaven el patrimoni Cada fill ocupava un lloc: el destí de l'Oriol era substituir el pare POLIMEDICACIO Empastillats ara cat Els experts busquen com es pot frenar la medicalització de la vida quotidiana DIUMENGE 2,50 EURO EMPORTAT EL SUPLEMENT ara diumenge 700.000 186 e Catalans, que prenen cinc Milions de receptes Despesa farmacéutica medicaments o més al dia dispensades el 2016 per habitant alany ANDREU MAS COLELL El ciberatac amb el Wan Les universitats s'estén a un centenar de paisos no podrien encaixar rebaixa de matrieules. Seria desastros per a la seva qualitat
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
Nou morts i més d’una dotzena de ferits en nous atacs russos a Kíiv
Nou persones han mort i més d’una dotzena han resultat ferides en atacs aeris russos contra Kíiv i la regió circumdant aquest dimarts, segons informen les autoritats ucraïneses, en el sisè dia consecutiu d’atacs contra la capital ucraïnesa.
El dron rus guiat per IA que va matar tres ucraïnesos anticipa un futur distòpic a la guerra
La jove va córrer per salvar-se, però ja era massa tard. Un petit dron rus semblant a un avió de joguina va baixar en picat des del cel a la ciutat de Zaporíjia, al sud-est d'Ucraïna, el mes passat. Mentre l'aparell es dirigia cap a una benzinera, va xocar contra una paret i va explotar. Va deixar una pluja de metralla que va matar Tetiana Bubynets, una estudiant universitària de 19 anys, i dues persones més. Són part dels milers de civils ucraïnesos que han mort en atacs aeris russos, però les circumstàncies de les seves morts tenen un element inquietant. El dron que els va matar estava guiat per un sistema experimental d'intel·ligència artificial, i no per un pilot humà, segons experts en drons, comandaments militars ucraïnesos i l'equip forense que va examinar les restes de l'atac. El dron havia estat programat per operadors humans per dirigir-se cap a una benzinera concreta, però, quan s'hi va acostar, va triar pel seu compte l'objectiu exacte –molt probablement uns dipòsits de propà– a
El bruixot de Baca Grande
Som al sud de Colorado, als Estats Units, en una vall desèrtica als peus de la serralada de Sangre de Cristo. És d’aquells indrets que semblen ben bé la fi del món. Però inesperadament, al gegantí ranxo de Baca Grande, al municipi de Crestone, trobem tot un seguit de centres religiosos que semblen absolutament fora de context: budistes zen, budistes tibetans, hindús, cristians i, fins i tot, un espai per a seguidors de la New Age, aquell corrent espiritual que va tenir tant d’èxit dècades enrere. Quin sentit té tot plegat? La història comença el 1979, quan el milionari canadenc Maurice Strong i la seva dona, la danesa Hanne Marstrand, van decidir que en aquelles terres organitzarien l’epicentre de la nova espiritualitat del planeta.
El setembre més car: l'energia, la tornada a l'escola i les hipoteques impacten en les economies familiars
L'1 de setembre marca l'inici del curs polític, social, educatiu. També es podria parlar d'un inici de curs per a les economies familiars que, aquest 2026, es presenta dur, amb una alça de preus generalitzada que impacta directament en la capacitat de despesa de les famílies, després d'un estiu especialment car a causa, essencialment, de l'encariment de l'energia.
"Els pares van prendre el camí difícil de parlar-nos en una llengua que no era la seva"
"Sí: a segon d'ESO vaig posar-me / a parlar castellà / perquè les catalufes no lligàvem / i perquè, tal com deia Sylvia Plath, / tota dona adora un feixista", escriu Maria Sevilla Paris (Badalona, 1990) en un dels poemes de Ni una o l'oposada flor (Arrebato Libros). A les pàgines de l'esquerra hi llegim els poemes originals en català. A la dreta, la versió castellana, que sovint es converteix en joc transformador, a càrrec de Juan Andrés García Román i de l'autora. Ni una o l'oposada flor explica, en una llengua dúctil i precisa, la devoció de Sevilla per animals, plantes i tota mena d'organismes vius –inclosos els homes–, al mateix temps que reflexiona sobre la seva relació amb el català, que tot i no ser la llengua que parlaven els seus pares entre ells s'ha convertit en la seva llengua d'ús habitual, en eina professional –és professora associada a la Universitat de Barcelona i fa tallers al Casal dels Infants del Raval– i en vehicle d'expressió artística, que de moment ha donat mitj