Sitio webREPORTATGE La Congregació Pujol Ferrusola. La mare i el primogéniteren els que gestionaven el patrimoni Cada fill ocupava un lloc: el destí de l'Oriol era substituir el pare POLIMEDICACIO Empastillats ara cat Els experts busquen com es pot frenar la medicalització de la vida quotidiana DIUMENGE 2,50 EURO EMPORTAT EL SUPLEMENT ara diumenge 700.000 186 e Catalans, que prenen cinc Milions de receptes Despesa farmacéutica medicaments o més al dia dispensades el 2016 per habitant alany ANDREU MAS COLELL El ciberatac amb el Wan Les universitats s'estén a un centenar de paisos no podrien encaixar rebaixa de matrieules. Seria desastros per a la seva qualitat
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
Guerra de noms al Museu Britànic: rigor acadèmic o esborrament humà i cultural?
A menys de cent metres del Museu Britànic, a l'icònic establiment de la London Review Bookshop, un dels primers títols amb què el client es troba tot just franquejar l'entrada és la nova edició d'un clàssic del 1979, The Palestinians, que va signar el periodista Jonathan Dimbleby i que va il·lustrar el fotògraf Don McCullin. El pròleg s'iniciava amb la justificació de per què era necessari aquell llibre en aquell moment. Paraules que, gairebé mig segle després, continuen ressonant amb força.
La Sagrera entra en la fase decisiva
Si es visita l’espectacular maqueta de Barcelona que des de fa uns dies es pot veure a l’antiga seu de l’Editorial Gustavo Gili, és fàcil comprovar com la Sagrera és una de les poques cicatrius encara obertes en la trama consolidada de la capital catalana. Sobre el model, l’ampla franja blanca neta de construccions contrasta amb la ciutat atapeïda que creix als voltants. Un buit que confirma que aquesta és la gran transformació pendent que té en marxa Barcelona des dels voltants de l’any 2000, quan van començar uns treballs que avui, molts maldecaps després, encaren la seva fase definitiva: la del final de l’obra ferroviària i la metamorfosi urbana de tota la zona.
Glaçats de fascinació: set paisatges gelats on el fred es torna art
Siguem sincers. La majoria de nosaltres, quan el termòmetre baixa dels cinc graus, no tenim ganes de sortir de casa i, si en sortim, ens convertim en una mena de ceba humana embolicada en capes tèrmiques, polars i de llana, amb el nas vermell. Però ¿i si us diguéssim que, mentre nosaltres no ens separem de la calefacció, a fora el món s’està transformant en una galeria d’art efímera?
Sí, a l'esquerra també va de sigles i persones
Yolanda Díaz no es va cansar de repetir, abans de llançar Sumar el 2023, que el projecte que volia liderar no anava ni de sigles ni de persones, que volia ser una plataforma ciutadana en què els partits tinguessin un rol secundari per no perdre's en les batalles partidistes que moltes vegades han caracteritzat l'esquerra. De fet, l'actual vicepresidenta segona del govern espanyol i ministra de Treball va protagonitzar una gira –el que va anomenar "procés d'escolta"– per tot l'Estat per presentar i acostar el seu projecte a la ciutadania. Res va sortir com havia promès: ja des de l'inici, Sumar es va convertir en una plataforma que girava al voltant de Yolanda Díaz i la guerra amb Podem va acaparar les negociacions per configurar el que va acabar sent una coalició electoral tradicional. Ara, bona part dels protagonistes de Sumar de fa tres anys s'han proposat reeditar un projecte comú –sota el títol provisional d'Un paso al frente– i no caure en els errors de fa tres anys. ¿És possible?
"No preveiem sortir de Catalunya, tenim prou negoci per créixer aquí"
Recentment reconeguda amb el premi Respon.cat 2025 per la seva trajectòria en matèria de responsabilitat social corporativa, Anna Sorli, administradora de la cadena de súpers que porta el cognom familiar i que ja ha complert 103 anys, defensa també a través d'una fundació, la igualtat de gènere i la lluita contra el masclisme. El grup, que compta amb gimnasos en 8 dels seus 106 establiments per Catalunya, en una aposta per la salut, la nutrició i el benestar, va tancar el 2025 amb una facturació de 292 milions d'euros, un 2,5% més que l'exercici anterior; i un resultat operatiu de 17 milions, més del triple que quan van iniciar la transformació de l'empresa, en la qual han invertit 104 milions en 10 anys.