Sitio webREPORTATGE La Congregació Pujol Ferrusola. La mare i el primogéniteren els que gestionaven el patrimoni Cada fill ocupava un lloc: el destí de l'Oriol era substituir el pare POLIMEDICACIO Empastillats ara cat Els experts busquen com es pot frenar la medicalització de la vida quotidiana DIUMENGE 2,50 EURO EMPORTAT EL SUPLEMENT ara diumenge 700.000 186 e Catalans, que prenen cinc Milions de receptes Despesa farmacéutica medicaments o més al dia dispensades el 2016 per habitant alany ANDREU MAS COLELL El ciberatac amb el Wan Les universitats s'estén a un centenar de paisos no podrien encaixar rebaixa de matrieules. Seria desastros per a la seva qualitat
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
“El Vallviva sempre serà el festival del meu pare”
Cinquena edició del festival Vallviva i primera sense la presència física d’Eudald Morera, que va traspassar el novembre passat a l’edat de 59 anys. El promotor va decidir organitzar el festival després de la diagnosi d’un càncer en estat avançat. “És un festival que neix del cor i de l’agraïment. Volia agrair a la vida i a les persones haver estat un privilegiat per haver nascut on vaig néixer i viure on visc. El festival m’ha donat vida”, va dir a l’ARA el juny de fa dos anys. El va tirar endavant en contra de l’opinió de la seva família, que creia que el que havia de fer aleshores era preocupar-se per la seva salut. Però quan la família va entendre la seva determinació absoluta a tirar endavant el festival al cap de dos mesos, des del primer moment va tenir incondicionalment la seva filla gran al seu costat, la Mireia –així com la resta de la família–, i ara és ella qui, amb 27 anys, segueix la seva estela.
La glòria de Frederic Mistral (1930)
De l’article de l’escriptor Carles Grandó (Tuïr, Rosselló, 1889-Perpinyà, 1975) a La Veu de Catalunya (29-VI-1930) amb motiu d’inaugurar-se ara fa noranta-cinc anys al parc de Montjuïc, de Barcelona, un monument al poeta Frederic Mistral (Maiana, Provença, 1830-1914) en el centenari del seu naixement. Carles Grandó va publicar aquest text commemoratiu en la seva condició de Síndic de la Mantenença de Catalunya en territori de l’estat francès.
"Soc afortunada de poder fer la recerca que m'agrada a Catalunya"
La investigadora de l'Institut de Química Computacional i Catàlisi (IQCC) de la Universitat de Girona Sílvia Osuna (Castelló d'Empúries, 1983) ha guanyat el IX Premi Fundació Banc Sabadell a les Ciències i l'Enginyeria pels seus avenços en el disseny computacional d'enzims amb aplicacions en la indústria farmacèutica i la biomedicina.
El que ens ensenya l'incendi de Ponent
L'any 2017 uns esgarrifosos incendis a Xile en els quals van cremar gairebé mig milió d'hectàrees van servir per definir un nou tipus de foc forestal: el de sisena generació. Aquests incendis es caracteritzen per la rapidesa amb què es propaguen i per la seva imprevisibilitat, ja que són capaços d'alterar les condicions meteorològiques al seu voltant, cosa que dificulta en extrem les tasques d'extinció. Doncs bé, un d'aquests incendis és el que està afectant les comarques de Ponent, en concret la Noguera, la Segarra i l'Urgell, i que al tancament d'aquesta edició havia cremat prop de 6.000 hectàrees, la majoria de conreus, i havia provocat dos morts.
Els Pujol i el joc pervers de La Sexta
Qualsevol programa d’actualitat de La Sexta, ja siguin les notícies, les tertúlies de García Ferreras, l’Objetivo d’Ana Pastor, el magazín de tarda o qualsevol dels seus formats de reporterisme, té dues característiques en comú: l’ús del sarcasme o la ironia en el to i una superioritat informativa, una mena de suficiència narrativa, que desprèn prepotència. És un supremacisme periodístic que destil·la arrogància. Traspuen una altivesa i superficialitat que es permet el dret a jutjar i fiscalitzar des de l’altar de la cadena. Un exemple és el joc a l’estil d’El hormiguero que van proposar a l’audiència a les notícies de dilluns al vespre arran de l’empresonament de Santos Cerdán. Van reversionar el famós ¿Culo o codo? de Pablo Motos. El presentador Roberto Blázquez, davant d’un muntatge fotogràfic de vuit polítics diferents, plantejava aquesta endevinalla als espectadors: “Les proponemos ahora un reto: ¿Calle o cárcel? Observen estas caras, todos conocidos, todos cor