Sitio webara cat DIUMENGE 20 DE MARC DEL2017 2,50 EURO EMPORTAT ELSUPLEMENT aradiumenge ITZIAR GONZALEZ No podem deixar als de dalt el poder exclusiu per fer el guió del que ha de passaren la vida cultural de les nostres ciutats A 6 MESOS DEL REFERENDUM COMENCA. LA PARTIDA La Generalitat i el govern espanyol mouen pecaamb l'horitzó del setembre DOSSIER claus per entendre d el fracas del procés
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
"Se m'ha mort força gent jove, però no sento que l'hagi perduda"
Des que, a finals del 2020, Mercè Ibarz (Saidí, 1954) va publicar Tríptic de la terra a Anagrama –que reuneix dos dels seus llibres més coneguts, La terra retirada (Quaderns Crema, 1994) i La palmera de blat (Quaderns Crema, 1995), i l'inèdit Labor inacabada–, la seva obra ha avançat a dos temps: a partir de la revisió i ampliació d'alguns dels seus títols emblemàtics, com ara Contes urbans (Anagrama, 2022) i Retrat de Mercè Rodoreda (Empúries, 2022), i novetats com els assajos Rodoreda, un mapa (Barcino, 2022) i No pensis, mira: davant de l'obra d'art (Anagrama, 2024) i l'antologia Pioneres modernes (Arola, 2020), que reuneix peces teatrals d'una dotzena d'autores catalanes, entre les quals hi ha Carme Karr, Rosa Maria Arquimbau i Víctor Català. Ara publica Una noia a la ciutat (Anagrama), on recorda com va arribar a Barcelona a principis de la dècada dels 70 i tot el que hi ha trobat des de llavors: l'amor, l'amistat, la feina i la vocació literària.
L'"oasi català" versus el Madrid de la crispació
"Catalunya ara és un oasi". La frase porta el segell d’un càrrec directiu d’una cotitzada empresa de l’Íbex-35 que treballa i viu a Madrid, però sovint visita el Principat –de fet, és català– i la va verbalitzar en un dels còctels de Nadal organitzats per empreses i institucions que omplen la capital espanyola abans del recés per festes. El concepte, de fet, comença a fer fortuna per contraposar l'ambient a Catalunya amb el que es respira a Madrid. Dins el món econòmic són nombroses les veus que coincideixen que a la capital espanyola es viu un moment excepcional, marcat per la crispació política i les desqualificacions constants entre els dos grans partits, el PP i el PSOE. Un clima que no ofereix l'ambient òptim per fer negocis i que fomenta –consideren– el creixement de formacions com Podem, però també Vox, "extrems" que no els interessen, explica una altra font empresarial. "[A Madrid] La crispació és constant. Una crispació a ganivetades", opina el mateix directiu, que asseg
El conductor d'autobús que es va guanyar el favor de Chávez
El 24 de desembre a la nit, Maduro es va menjar les darreres hallacas casolanes, plat tradicional nadalenc veneçolà. Nicolás Maduro, segons fonts de la Casa Blanca i el mateix Donald Trump, no tornarà a posar els peus al palau de Miraflores i s'asseurà a la bancada dels acusats –en un tribunal nord-americà– per respondre a les acusacions que li cauen per tràfic de narcòtics. Aquesta setmana, l'ara deposat màxim mandatari, descrivia des del complex presidencial en una entrevista per a la televisió pública veneçolana l'última conversa amb l'homòleg de Washington: “Crec que la conversa va ser agradable, però els esdeveniments posteriors a la conversa no han estat agradables”. Un camí de gairebé 14 anys que, amb l'entrada de Trump, han portat de forma accelerada el líder veneçolà a caure en mans d'una presumpta operació quirúrgica del Pentàgon.
La cotització a la Seguretat Social s'apuja per als sous més alts
La Seguretat Social aplica des d'aquest passat dijous, 1 de gener, una cotització extra, l'anomenada quota de solidaritat, als salaris que superin la base màxima, que per al 2026 se situarà en 5.101,2 euros mensuals (61.214,4 euros l'any) després de revalorar-se un 3,9% respecte del 2025. La quota de solidaritat, que va entrar en vigor el 2025 i estarà desplegada completament el 2045, consisteix en una cotització addicional per a la part del salari que excedeix la base màxima de cotització. S'aplica per trams i progressivament.
La fam de viure, les ganes de morir
Hi ha llibres que s’escriuen per fer literatura i n’hi ha que s’escriuen perquè no poden no escriure’s, perquè l’autor necessita posar a lloc algun fantasma que el ronda o exorcitzar algun dimoni que el turmenta, la qual cosa no treu que aquesta mena de llibres també siguin escrits amb intenció literària. És el cas de Fam, una mescla de memòria personal, de crònica mèdica i de crit desesperat de la traductora, narradora i poeta Núria Busquet Molist (Cardedeu, 1974). No és cert que l’honestedat, en literatura, no existeixi. Sí que existeix. Passa que l’honestedat també requereix les estratègies de la formalització i de l’artifici. Els crits i els vòmits literaris –Busquet fa servir els dos símils per descriure el seu llibre– també són una qüestió d’estil.