Sitio webara cat DIUMENGE 20 DE MARC DEL2017 2,50 EURO EMPORTAT ELSUPLEMENT aradiumenge ITZIAR GONZALEZ No podem deixar als de dalt el poder exclusiu per fer el guió del que ha de passaren la vida cultural de les nostres ciutats A 6 MESOS DEL REFERENDUM COMENCA. LA PARTIDA La Generalitat i el govern espanyol mouen pecaamb l'horitzó del setembre DOSSIER claus per entendre d el fracas del procés
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
Josep Maria Vila d'Abadal, cap de llista de Junts al Senat per Barcelona i exalcalde de Vic, carregant contra ERC durant un míting a Manresa.
Política i ‘entertainment’
A tot Espanya és notícia el fet que la cobertura electoral hagi travessat la frontera —cada cop més líquida— entre la informació i l’entreteniment. De fet, ja fa anys que els polítics observen amb neguit com els seus missatges no penetren en àmplies capes d’electors, especialment els més joves, a causa del declivi de la premsa tradicional. Per això els veiem a les xarxes socials, descorbatats, llançant missatges directes i efectius, afavorits pel ritme i la immediatesa dels mitjans digitals.
Un nou estil de campanya, xou inclòs
Aquesta campanya d’eleccions generals passarà a la història. Ho farà, sens dubte, si com diuen gairebé totes les enquestes, guanyen la dreta i l’extrema dreta i formen govern. Però la cita del 29-N també deixarà empremta pel canvi de costums dels candidats en l’esforç per arribar a la ciutadania, en especial als joves. El míting tradicional es conserva, encara que cada cop en dimensions més reduïdes. La gran eclosió és la de l’ús alternatiu dels formats televisius anomenats “d’infoentreteniment” o còmics. S’admeten apostes sobre la utilitat real d’aquestes aparicions, però el que no està en discussió és el seu nivell de penetració i seguiment. El més positiu d’anar a La revuelta, a El hormiguero o a El perro andaluz és que ho veu molta gent, la parròquia habitual de cadascun d’aquests programes, i també els que no són clients d’aquestes fórmules. L’expectació es comprèn, perquè es tracta d’iniciatives noves, almenys en un grau tan elevat d’assistència i
El Suprem, l’últim escull per il·legalitzar el braç polític de Núcleo Nacional
En les últimes 48 hores, el grup neonazi Núcleo Nacional ha hagut de cessar completament la seva activitat per ordre d’una jutgessa de Gijón. La magistrada Ana López Pandiella investiga l’organització per captar i adoctrinar joves i menors d’edat, als quals hauria incitat a dur a terme “accions d’odi, discriminació i incitació a la violència contra col·lectius vulnerables”. A aquesta investigació de la justícia asturiana s’hi afegeix la constatació de la Policia Nacional que diversos membres del grup supremacista van viatjar a Ucraïna durant el mes d’agost per rebre formació paramilitar, aprendre a utilitzar armes de guerra i establir vincles amb organitzacions afins, amb l’objectiu de preparar a Espanya el que anomenen un “alçament armat”.
“Em vaig sotmetre voluntàriament a electroxocs per ‘curar’ l’homosexualitat, i vaig tocar fons”
Antoni Roig Rosselló (La Marina, Eivissa, 1939) és un home petit, de gestos continguts i suaus, amable en extrem. També és un home valent. És el primer clergue espanyol que va sortir de l’armari; ho va fer amb la publicació de la novel·la Todos los parques no son un paraíso, finalista del premi Planeta el 1976, ara fa 50 anys. El llibre es va subtitular originalment “Memòries d’un sacerdot”. Relata les experiències homosexuals del protagonista durant una llarga estada a Londres i el seu conflicte entre la vocació religiosa i l’orientació sexual. Li va costar la suspensió per part de l’Arquebisbat de València i l’expulsió dels carmelites. Franco acabava de morir, però el franquisme encara era viu del tot. Antoni Roig Rosselló va ser a Eivissa en la tercera edició dels premis que organitza l’associació Sa Clau de s’Armari i que porten el seu nom. És allí que l’entrevistam. Comença a parlar abans que li facin cap pregunta.