Portada del periodico Ara:
Newspaper website Sitio web




Recognized text:
ara cat
DISSABTE
DE MARK DEL 2017
80 EURO
AQUESTA NIT
CANVIDHORA
EMPORTAT
EL SUPLEMENT
MIQUEL
Una part de l'esquerra
repeteix que la crisi de
l'euro i delsud d'Europa
és una "austericidi
es tracta d'un error
REPORTATGE
Els últims pescadors de Barcelona
El collectiumariner, colpit per la mort de dos companys, lluita perferrendible la seva activitat
PROCESSOBIRANISTA
La fiscalia investiga.
els preparatius
del referendum
El fiscal apunta a la campanya pel
JxSii, la CUP acceleren els tramits
registre de residents a l'exterior
per a la desconnexióexprés
DOSSIER
El repte
de rellancar
la UE 60 anys
E després

Noticias
  • I si realment és l’any de l’ascens del Girona? (2-0)
    I si l’any en què el Girona arriba menys eufòric al play-off és l’any en què puja a Primera Divisió? La nit a Montilivi va anar tan bé que fins i tot es va arribar a sentir això, desvestits de qualsevol complex. Els tres punts eren una obligació i també van ser una realitat: el 2-0 contra el Mirandés, però, encara no assegura la classificació per a les eliminatòries. Això sí, el Girona, que hauria i podia haver resolt el duel amb més facilitat, dependrà d’ell mateix a Burgos en un diumenge final de Lliga en què, una vegada més, els blanc-i-vermells acabaran amb les pulsacions força disparades.
  • El Primark polonès que també guanya diners venent samarretes a 2 euros
    Samarreta de tirants per a nens a 2 euros i pantalons curts a 2,5 euros. Segurament un dels primers noms que us ve al cap per poder comprar aquestes ofertes és Primark. En aquest cas, però, no són de la companyia irlandesa sinó d’un grup polonès, Pepco, que fa escassament un any que ha aterrat a Espanya i que copia el model low cost que tants èxits li ha donat a Primark. Com van fer els irlandesos amb l’anterior crisi, Pepco ha aprofitat el difícil context econòmic per donar-se a conèixer a Espanya. Va desembarcar a l’Estat l’any passat, en plenes onades del covid, i va obrir les seves primeres botigues a Alacant i Castelló i establir les oficines de la seva filial espanyola a València.
  • La cicatriu de Lear: 20 anys d'un tancament
    Les oficines del departament de Treball de la Generalitat van ser, el 20 de maig del 2002, testimonis d’una signatura que molts recorden com la fi d’una era. Amb aquella firma, més de mil treballadors de la planta de Lear Corporation de Cervera (Segarra) perdien la feina de forma irreversible. Va ser la materialització d’un dels acomiadaments massius més importants de la història de Catalunya. Aquell 20 de maig de fa dues dècades, després de tres mesos de protestes i mobilitzacions, el comitè d’empresa i els representants sindicals van acceptar una indemnització de 60 dies per any treballat. Als propietaris de Lear el tancament de la seva planta a la Segarra els va acabar costant més de vint milions d’euros. Va suposar una de les xifres més altes que s’han acordat mai per compensar un acomiadament col·lectiu. La llei laboral d’aleshores estipulava un mínim de 45 dies per any treballat. La legislació actual l’ha reduït a 33 en els casos d’acomiadament improcedent.
  • "Villarejo: «Farem un paripé d'investigació», portada d''El País'"
    El País "Villarejo: «Farem un paripé d'investigació»"
  • Un estiu sense cambrers ni cuiners: “Veurem persianes abaixades”
    “Fa 18 anys que obrim el restaurant La Locanda di Nonna Flo, però trobar personal està sent una odissea. Per fi hem completat l’equip de cuina, però em falta gent vàlida per a la sala i sense cambrers no puc obrir”, exposa Anna Argerich, la propietària d’aquest establiment i de la pizzeria Amura, tots dos a Sant Feliu de Guíxols. La seva situació no és una excepció en el món de l’hostaleria: restaurants i hotels busquen in extremis personal per iniciar la temporada d’estiu, però enguany està costant més que mai cobrir les vacants de cuiners i cambrers. “Ja era un problema abans del covid, però aquest any s’ha accentuat moltíssim i està sent força dramàtic trobar gent”, certifica la gerent del Grup Costa Brava Centre, Judit Lloberol. “És molt difícil trobar personal qualificat i amb experiència, sobretot en els llocs més especialitzats com sommelier, pastisser o cocteler”, afegeix el cuiner i restaurador Albert Adrià.