Sitio webara cat DISSABTE DE MARK DEL 2017 80 EURO AQUESTA NIT CANVIDHORA EMPORTAT EL SUPLEMENT MIQUEL Una part de l'esquerra repeteix que la crisi de l'euro i delsud d'Europa és una "austericidi es tracta d'un error REPORTATGE Els últims pescadors de Barcelona El collectiumariner, colpit per la mort de dos companys, lluita perferrendible la seva activitat PROCESSOBIRANISTA La fiscalia investiga. els preparatius del referendum El fiscal apunta a la campanya pel JxSii, la CUP acceleren els tramits registre de residents a l'exterior per a la desconnexióexprés DOSSIER El repte de rellancar la UE 60 anys E després
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
A la contra
Crit d'auxili de les escoles de música municipals
Al sector educatiu català se li obre un nou front. Les escoles de música municipals, amb més de 50.000 alumnes a tot Catalunya (15.000 més que fa 15 anys) i sota la gestió dels ajuntaments (en un règim semblant al de les escoles bressol), fan un enèsim crit d'auxili. Amb una nova demanda adreçada a tots els grups parlamentaris, l'Associació Catalana d'Escoles de Música (ACEM) reclama a la Generalitat un augment substancial de la seva partida pressupostària "per a un correcte finançament".
La festa major: la batussa política de cada estiu
L'arribada de l'estiu és l'arribada de les festes majors i, amb elles, el mateix ritual: l'alcalde o alcaldessa surt al balcó en el moment del pregó. Però cada cop més sovint aquest ritual es converteix també en un maldecap: el moment on la ciutadania organitzada aprofita l'escenari més mediàtic del calendari municipal per fer sentir el seu malestar amb qui governa o el polític que s'hi deixa caure. Es repeteix any rere any, i pren formes diferents segons qui hi ha al balcó, qui hi crida des de baix, i què hi ha en joc.
El país que es manifesta cada dia des de fa dos anys contra la influència russa
Com cada dissabte, a les vuit del vespre, prop d’un miler de persones s’han citat a la plaça d'Avlabari, prop del centre de la capital georgiana. L’ambient reivindicatiu, amb profusió de banderes nacionals i eslògans antigovernamentals, i les seves demandes no són gaire diferents de les d’altres països que pateixen una deriva autoritària en l’actual onada populista d’abast global.
Catalunya importa el 80% de la fusta que consumeix
Ja no hi ha bosquerols. Aquest ofici del bosc de mitjans del segle XX va desaparèixer pel canvi energètic –la substitució dels recursos naturals pels combustibles fòssils– i l'èxode rural cap a les ciutats. És un exemple de com s'ha transformat l'economia de molts territoris i, en conseqüència, el seu paisatge, sobretot forestal. Reflexions com aquesta s'han tornat a posar damunt la taula arran dels grans incendis que han arrasat Catalunya i l'Estat, i que han posat en el punt de mira la necessitat –tot i que hi ha qui parla d'obligació– de gestionar un bosc que, sumat a la crisi climàtica, té una càrrega de combustible sense precedents. I darrere de tot plegat, un recurs clau però desaprofitat: la fusta i el seu potencial.