Sitio webPROCESSOBIRANISTA El Govern activa r el referendum ESTRATEGIA NOU EQUIP DUBTES L'executiu camufla Un grup informal Divisió dopinions els preparatius sota d'alts carrecs coordina sobre si tots els el paraigua dunes tots els passos per contractes han de tenir eleccions autonomiques l esquivar el TC firma collegiada ara cat DIVENDRES 24 DE MARK DEL 2017 El túnel de les Glories acumula una sobrecost ZOO: RAPERS VALENCIANS POETICS d'11,8 milions ICOMBATIUS L'auditoria externa també detecta un retard de 19 mesos Margallo admet que deu favors internacionals pel procés ESPORTS UNANY SENSE Dol a Londres JOHAN Shande crear mecanismes que demostrinalsciutadans CRUYFF Milers de ciutadans van acudir ahir al vespre a Trafalgar Squareper retrehomenatge que les actuacions de la UnióEuropeasonprofitoses a les victimes de l'atemptat jihadista iexpressar la seva repulsa alterrorisme perala seva vida diaria.
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
El bloqueig a Ormuz fa perdre els colors a les patates japoneses
Els japonesos han pogut comprovar en els darrers dies que les bosses de patates xips de Calbee han canviat de sobte el disseny. Allà on fins ara hi havia colors vius, il·lustracions cridaneres i tons taronges intensos, ara hi apareixen envasos més sobris, gairebé despullats, dominats pel blanc i el negre. El gest, en aparença menor, respon a una decisió poc habitual en el món del màrqueting alimentari: reduir al mínim l’ús de tinta per garantir la continuïtat del subministrament.
El límits de la manufactura
La manufactura és font d’ocupació de qualitat, és a dir, de bons sous. És temptador doncs contemplar un futur atractiu de l’economia catalana com una versió sense fum de les fotografies de Català-Roca d’un Poble Nou curull de fàbriques. Crec, però, que no serà així i que les forces combinades dels canvis tecnològics i de la competència interna i externa consolidaran la tendència històrica a la pèrdua de pes de la manufactura en l’ocupació de qualitat.
Figueres: la capital que augmenta població amb els serveis al límit
Si algú vol trobar casa de lloguer a Figueres, ho té difícil. El lector pot comprovar-ho de primera mà: si entra en un portal immobiliari com Idealista, trobarà només dos pisos de lloguer en tota la ciutat i a un preu elevat: 1.100 euros al mes en un xalet al centre o 1.800 al barri de l'Oliva Gran. No és perquè sigui una ciutat de luxe, sinó perquè simplement no hi ha oferta. Aquest és només un exemple dels reptes que la capital de l’Alt Empordà arrossega des de fa temps juntament amb l'augment de la població, la percepció d'inseguretat, la saturació dels serveis públics o la pèrdua de poder adquisitiu. Un còctel que a les passades eleccions al Parlament es va traduir així: l'extrema dreta va sumar fins al 21,92% dels vots. Vox va ser tercera força, amb l'11,87%, i Aliança quarta amb el 10,05%, en uns comicis que va guanyar Junts (25,80%), seguits del PSC (23,18%). El resultat dista de les municipals del 2023, quan Jordi Masquef (Junts) va aconseguir la majoria absoluta amb un lideratge q
“No he viscut res com això i no crec que ho torni a viure”
“És una setmana molt especial. Veus que els xiquets van pel carrer amb la nostra samarreta o que la gent gran parla al bar del partit de diumenge. En dies com aquests, te n'adones com n'és d’important el club de futbol per al municipi”, diu Carles Aguirre, president de l’Horta de Sant Joan, un dels 174 equips entre Quarta Catalana i Tercera RFEF que aquest cap de setmana disputen promoció d’ascens. L’anada és a la Fatarella, que també és de les Terres de l’Ebre i que com l’Horta de Sant Joan juga en camp de sorra. En menys de 24 hores es va omplir l’autocar d’aficionats. “És l’última categoria, però el sentiment és el mateix. Per a nosaltres, que som un poble de mil habitants, és tot un èxit”, reivindica amb orgull Aguirre.
"A Galícia hi ha un autobús on viatgen les ànimes dels morts"
Un dels rituals més peculiars de la Galícia rural és el que acaba al santuari de Santo André de Teixido, situat al municipi de Cedeira, a la província de la Corunya. “A San Andrés de Teixido vai de morto o que non foi de vivo”, diu una coneguda frase feta. "Qui no hi va en vida hi va quan ha mort", recorda David Roas (Barcelona, 1965), catedràtic de teoria de la literatura de la Universitat Autònoma de Barcelona i autor d'una desena de llibres de relats fantàstics –gènere al qual ha dedicat també nombrosos estudis–, l'últim dels quals és Territorios (Páginas de Espuma, 2026).