Sitio webPROCESSOBIRANISTA La CUP exigeix ja data per al referendum Els cupaires, que avui facilitaran L'oposició impugnara els l'aprovació dels pressupostos, comptes davant el TC, un gest ara cat demanen concreció a JxSi que no tindra efectes practics DIMECRES 130 EUROS ELSUPLEMENT ARA CAMPDE TARRAGONA IUN ESPECIAL SOBRE REUS La ronda de Dalt es cobrira parcialment Al juliol l'Ajuntament de Barcelona comencará a cobrir un tram de la ronda de Dalt a l'altura de la Vall d'Hebron a proposta del PSCimalgrat les reticencies inicials dels comuns, que consideraven el projecte massa costós Iglesias desautoritza Fachin i forca Podem a entrar en la confluencia de Colau FERRAN ARACAMPDE TAI Villaseca SAEZ MATEU ENTREVISTA AOCTAVI VILA esgota el seu MONESTIR DE POBLET Europa no "respirara "Per al país, la nostra opció hauria credit a tranquilla" fins queles inquietuds deles classes de ser el que la majoria decideixi" Gas Natural populars siguin canalitzades per partitspoliticsaliens. al populisme
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
L'esquerra, els sindicats i l'habitatge
Aquesta vegada hem tingut un Primer de Maig més representatiu comparat amb alguns dels anys precedents. En els actes convocats pels sindicats s’ha tocat molt la fibra sensible, en unes mobilitzacions que responen a una determinada situació política i social i que contenen un missatge clar. La celebració principal es va fer a Màlaga per diverses raons, començant pel fet que Andalusia vota el proper 17 de maig. La convocatòria ha permès veure una imatge de certa unitat de l’esquerra que ja sabem que no existeix en termes polítics. No obstant això, ha quedat clar que sí que hi ha punts de coincidència essencials, susceptibles de convertir-se en idees motor de futures iniciatives, sobretot a mesura que s'acostin més les eleccions generals. Que Maria Jesús Montero i Yolanda Díaz coincidissin en la manifestació de Màlaga no redueix les seves diferències, però sí que reflecteix un comú denominador sobre qüestions clau.
A la contra
La fi definitiva de Convergència?
Quan Jordi Pujol va crear CDC el 1974 no estava fundant només un partit, sinó que també estava articulant tot un sector social, caricaturitzat pels seus adversaris en la figura del botiguer, però que abraçava des de classes mitjanes i menestrals fins a petits empresaris i autònoms, passant per pagesos i treballadors qualificats. Pujol també va dotar Convergència, i per extensió CiU, d'una identitat política que pivotava sobre dos punts clau: el compromís insubornable amb Catalunya, d'una banda, i una certa ductilitat ideològica i preferència pel pacte, per l'altra. Aquest espai va evolucionar des d'un nacionalisme pragmàtic, partidari del peix al cove, fins a l'independentisme amb Artur Mas i Carles Puigdemont. Però s'ha mantingut, en les seves coordenades principals, agrupat al voltant de Junts. Aquest espai polític és el que ara està en perill amb la irrupció d'Aliança Catalana, que representa, des de l'extrema dreta, una esmena a la totalitat a l'ADN pujolista.
De fit a fit
Ara que no s'ofengui ningú