Sitio web1,30 € E www.elperiodico.com DIRECTOR ENRICHERNANDEZ E 21 DE MARZODEL 2017 BARCELONA. TEL. 93.265.53.53 www.grupozeta.es el Periódico PARA GENTE COMPROMETIDA El fiscal pide cárcel para Serra Solicita 4 años paraél y para Todó por subirse el sueldo en CatalunyaCaixa Pags. 22y 23 DOBLE jefe del FBI echa DE LA CASA BLANCA PANORAMA Páginas 14 El un pulso a Trump James Comey confirma que se investigan Sus La agencia aclara que nohay pruebas de vínculos con Rusia en plena campana electoral espionaje que el presidente achacó a Obama A 3 KILOMETROS DEL PUERTO Tragedia marítima en BCN Desaparecidos dos pescadores yrescatados otros dos tras colisionar su barco con un mercante ruso Un buque de Salvamento Maritimo (izquierda) COSAS DE LA VIDA Páginas 32 y 33 y dos pesqueros buscan a los desaparecidos, ayer PROPONE DAR UNA CONFERENCIA NFORME SOBRE CONDUCTAS XENOFOBAS COMPRAMOS EDIFICIOS Puigdemont El racismo EN BARCELONA CIUDAD E k se ofrecea ir al nuestro Senadoahablar de cada dia T 935 481 403 MKPREMIUM del referéndum La mayoría de las discriminaciones se dan en el ámbito dela vida cotidiana PANORAMA Páginas 16 y 17 COSAS DE LA VIDA Páginas 28 y 29
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
- El cop de Franco del 36 entusiasma els seguidors de Trump
Durant una de les seves molt seguides videoprèdiques, a l’octubre, un mes després de l’assassinat del propagandista conservador Charlie Kirk, l’influencer Ramzpaul dissertava sobre les semblances entre la crispada situació de la Segona República espanyola l’estiu de 1936 i la tensió entre esquerra i dreta als Estats Units d’avui. "Hi ha moltes semblances amb el que afrontem a Amèrica, i amb un aspecte molt religiós. Assistim a un gran odi al cristianisme, revolucionari, en què et pots trobar persones trans i aquesta mena de coses..."Seguir leyendo.... - El llegat de la República es dilueix
Nou dècades després de l’alçament militar contra la legalitat de la Segona República i la consegüent Guerra Civil, les posicions republicanes en la societat espanyola compten amb una oferta electoral minoritària. L’escassetat d’enquestes sobre el recolzament a una reforma constitucional per a l’adveniment del que seria una tercera república, ja sigui com a eina acadèmica o d’opinió pública, visibilitza el desinterès social.Seguir leyendo.... - Illa confia a donar carpetada als últims vestigis del procés
Salvador Illa es va convertir en president el 8 d’agost del 2024 després de prometre a l’electorat girar full al procés perquè tornés a regnar la "normalització" institucional a Catalunya. El camí de la desjudicialització ha servit per aplanar-li el camí, però la màcula d’aquesta estratègia ha sigut, fins ara, la no-aplicació de l’amnistia als líders de l’1-O. L’escó buit de Carles Puigdemont al Parlament o el fet que Oriol Junqueras no pugui ser candidat continua sent un significatiu caliu que impedeix fer tabula rasa amb l’independentisme. No obstant, aquest objectiu està ara més a prop de l’aval del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) a l’amnistia, una decisió clau per al Govern d’Illa, que la considera un punt d’inflexió per a la legislatura espanyola i també clau per a la catalana.Seguir leyendo.... - El Govern impulsa la llei per condonar el deute autonòmic
Davant el que s’entreveu com un final agònic de legislatura, el Govern mira de mantenir lligats un dels seus socis més fiables, ERC, amb qui té diversos acords segellats que encara no s’han materialitzat. Per a això, l’Executiu de Pedro Sánchez ha sol·licitat incloure en el ple extraordinari que se celebrarà dijous vinent el debat de totalitat del projecte de llei per condonar part del deute del Fons de Liquiditat Autonòmic (FLA). Aquest primer pas de la tramitació parlamentària tirarà endavant després que Junts anunciés aquest mateix dijous la seva predisposició a permetre la negociació.Seguir leyendo.... - L’Executiu deixa clar que "no hi ha sobre la taula" una reunió de Sánchez i Puigdemont
El Govern central temptejant una reunió entre Pedro Sánchez i Carles Puigdemont des que es va aprovar la llei d’amnistia al Congrés, fa més de dos anys, tot i que llavors no s’esperava el fre a la seva aplicació per part del Tribunal Suprem. Uns mesos després, coincidint amb el tradicional balanç de final d’any, el cap de l’Executiu va encoratjar una trobada fins i tot abans que es pronunciés sobre la norma el Tribunal Constitucional. La possibilitat de celebrar aquesta trobada es va anar refredant posteriorment, igual com la relació de Junts amb el Govern, i ara ni tan sols l’aval de la justícia europea l’ha posat a l’agenda de la Moncloa.Seguir leyendo....