Sitio web1,30 € E www.elperiodico.com DIRECTOR ENRICHERNANDEZ E 21 DE MARZODEL 2017 BARCELONA. TEL. 93.265.53.53 www.grupozeta.es el Periódico PARA GENTE COMPROMETIDA El fiscal pide cárcel para Serra Solicita 4 años paraél y para Todó por subirse el sueldo en CatalunyaCaixa Pags. 22y 23 DOBLE jefe del FBI echa DE LA CASA BLANCA PANORAMA Páginas 14 El un pulso a Trump James Comey confirma que se investigan Sus La agencia aclara que nohay pruebas de vínculos con Rusia en plena campana electoral espionaje que el presidente achacó a Obama A 3 KILOMETROS DEL PUERTO Tragedia marítima en BCN Desaparecidos dos pescadores yrescatados otros dos tras colisionar su barco con un mercante ruso Un buque de Salvamento Maritimo (izquierda) COSAS DE LA VIDA Páginas 32 y 33 y dos pesqueros buscan a los desaparecidos, ayer PROPONE DAR UNA CONFERENCIA NFORME SOBRE CONDUCTAS XENOFOBAS COMPRAMOS EDIFICIOS Puigdemont El racismo EN BARCELONA CIUDAD E k se ofrecea ir al nuestro Senadoahablar de cada dia T 935 481 403 MKPREMIUM del referéndum La mayoría de las discriminaciones se dan en el ámbito dela vida cotidiana PANORAMA Páginas 16 y 17 COSAS DE LA VIDA Páginas 28 y 29
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
- Contra el negacionisme climàtic
Les conseqüències de l’escalfament global sobre el clima són cada vegada més evidents. Glaceres que es fonen i causen milers de morts, com al Nepal, i fenòmens meteorològics extrems amb greus efectes sobre la natura i els hàbitats humans.Seguir leyendo.... - Enviar un correu no vol dir notificar
Els correus electrònics també poden fallar. Una caiguda d’Outlook o de Microsoft 365 pot deixar sense entregar un contracte, una factura o qualsevol altra comunicació important. Però ¿qui respon si el missatge no arriba mai al destinatari i aquesta falta de recepció provoca un perjudici econòmic o contractual? La resposta depèn de les circumstàncies, tot i que s’ha de dir que la legislació ofereix un punt de partida: el treballador no és automàticament responsable d’una incidència tecnològica aliena a la seva actuació.Seguir leyendo.... - ¿Qui mourà els diners?
Joseph Schumpeter, un dels economistes més prestigiosos del segle XX, va ser ministre de Finances d’Àustria de març a octubre del 1919. Va ser el fitxatge de luxe d’una coalició de govern socialista i democratacristiana que havia de tirar endavant un país destrossat després de la Primera Guerra Mundial, un cop escapçat l’imperi austrohongarès. El pas de l’autor de la teoria de la destrucció creativa pel ministeri va ser un disbarat. Les seves propostes reforma tributària, programa de xoc per estabilitzar la moneda, facilitar les inversions estrangeres, bonificar fiscalment les empreses nacionals i la seva oposició a nacionalitzar indústries bàsiques o a unir-se a Alemanya van xocar amb el líder socialista i ministre d’Afers Exteriors Otto Bauer.Seguir leyendo.... - Avui no tens cap e-mail
Els entranyables personatges que Meg Ryan i Tom Hanks van fer famosos a Tens un e-mail, la comèdia romàntica de fa gairebé 30 anys en què s’enamoraven a través del correu electrònic, haurien patit una espera angoixant dijous passat amb la dramàtica caiguda d’Outlook arreu del planeta. El col·lapse global de Microsoft, que va afectar la seva principal plataforma de correu però també la de videoconferències, va deixar milions de persones incomunicades, empreses paralitzades, gestions frustrades i una infinitat de missatges que ja ningú sap on deuen haver anat a parar. Perquè, a diferència d’aquell món que ja no existeix, en què la Meg i el Tom flirtejaven per un canal que aleshores encara era una raresa, avui l’e-mail no és només el mitjà hegemònic per on passa la nostra vida domèstica, financera, laboral i personal, sinó també una part essencial de la nostra identitat. La nostra adreça electrònica equival, si fa no fa, al nostre DNI, al nostre número de telèfon o a la nostra empr - Repensar les cimeres del clima
Aquesta setmana ha començat a Antalya (Turquia) una nova edició de la cimera del clima. Malgrat la proliferació de fenòmens climàtics extrems, la notícia d’aquesta edició és que s’arribarà als 100.000 participants, una xifra que indica clarament que ha deixat de ser una reunió governamental multilateral per convertir-se en una mena de gran fira internacional de solucions davant l’anomenat canvi climàtic antropogènic. Aquest canvi d’orientació no és necessàriament negatiu, però convé reconèixer-lo per canviar les expectatives d’una cimera com aquesta. Des d’Antalya no sortiran grans acords ni nous compromisos normatius dels estats. I això no voldrà dir que sigui un fracàs, com alguns fonamentalistes auguren sempre al començament d’aquestes cimeres.Seguir leyendo....