Previous Día anterior
Día siguiente Next
Previous
Next
Portada del periodico Ara:
Newspaper website Sitio web




Recognized text:
ESQUERRA ALTERNATIVA
El nou partit de
r Colau topa amb
a Podem només
Els comuns confien en la pressió
de Pablo Iglesias per reconduir
Catalunya
de Fachin confrontació, veu avalada tot l'estratégia
i que ara.cat han votat un 7% dels inscrits
la crisi i salvar la confluencia
DIMARTS
130 EUROS
SALVADOR
CARDUS
Les indiferenciesiles
inhibicions socials són kes
que acaben determinant els
limits de legitimitat dels que
Tragedia al port de Barcelona
parten, actuen i exigeixen
Dos tripulants d'un pesquer que va ser envestit per unmercant rus, a una milla nautica i mitja de la bocana sud
CARLES BOIX
Dos companys seus van poder ser rescatatsa temps
del port de Barcelona, co
aven desapareguts ahir a la
de distribuir elsfons
publics segons les eleccions
L'FBI investiga
El fiscal demana
anteriors, els ciutadans
podrien decidir aquinpartit
assignen el financament
els vincles entre
quatre anys per a
Serra i Todó
Trump iRússia
JOAN SAFONT
L'excúpula de CatalunyaCaixa
El seu director diuque no hi ha
Molts fantasiegen amb
es va apujar el sou quan lentitat
proves que Barack Obama
una respostalanaloga al que
l'any 34, quan
ja tenia problemes financers
espiés l'actual president
va acabar
en mans d'un coronel

Noticias
  • "Vaig seguir un altre camí i va ser el moment més bonic de la meva vida"
    Quan li van dir que El jardí adormit (Univers/Espasa) encaixava perfectament entre les novel·les de healing fiction (ficció curativa), Carla Gracia Mercadé (Barcelona, 1980) no sabia gaire de què li estaven parlant. "Vaig escriure el llibre que jo necessitava, un refugi on entrava quan les coses anaven malament", explica l'escriptora. Evocadora i plena de bellesa, la cinquena novel·la de Gracia és la història d'una dona que viu amb el pilot automàtic i un dol latent fins que marxa a l'Empordà per despertar un jardí adormit. L'Iris trobarà en les plantes una llar i una pau de valors incalculables, però per arribar-hi abans haurà de decidir qui vol ser.
  • Dues setmanes en la penombra: veïns del Guinardó pateixen caigudes constants del subministrament elèctric
    El 5 de gener, la nit de Reis, va portar un regal amarg per als veïns de cinc finques de la ronda del Guinardó de Barcelona. Aquell vespre, mentre les famílies ho preparaven tot per a l’endemà, la llum se’n va anar. Un contratemps que en aquell moment els veïns d'aquests prop de 200 pisos del barri del Baix Guinardó no s’imaginaven que era el preàmbul de dues setmanes d’apagades constants. Encara avui, tots ells conviuen amb talls en el subministrament elèctric pràcticament diaris.
  • Per què creix tant el sector de la bellesa?
    Els consumidors d'arreu del món estan tristos. En 20 països on l'empresa de sondejos Ipsos ha fet enquestes, el sentiment es manté per sota de principis del 2022, abans que es disparessin els preus de tota mena de productes, seguits pels tipus d'interès. El desig de Donald Trump de desfer el comerç global i amenaçar aliats i enemics amb la força militar no ha ajudat a animar l'esperit dels compradors.
  • "Les xarxes han fet veure el capibara com una mascota simpàtica i no ho és"
    Fa catorze anys que Conchi Merino es lleva ben d’hora per tenir cura de 5.435 animals de 170 espècies –i incomptables formigues!–. Són els habitants del Bosc Inundat del CosmoCaixa, un espai que reprodueix l'hàbitat de la selva amazònica, que està amenaçada per les explotacions agrícoles, ramaderes i mineres. L’hoste d’honor és el capibara Nut, un rosegador gegant que aixeca passions entre els 45 grups escolars que cada dia visiten aquesta selva. És probable que el capibara rivalitzi amb el Floquet de Neu i l’orca Ulisses entre els animals més icònics de Catalunya.
  • Ni els Estats Units ni Dinamarca: Groenlàndia pot ser independent?
    "Groenlàndia per als groenlandesos". "Groenlàndia no està en venda". "Terra dels groenlandesos". "Ni nord-americans ni danesos, som kalaallit”. Els últims mesos, però sobretot les últimes tres setmanes, clams com aquests s'han repetit, probablement, amb més insistència que mai. Les enquestes constaten que la gran majoria de la població de l'illa àrtica no vol ni sentir a parlar de convertir-se en una part dels Estats Units, i una majoria semblant afirma que l'objectiu és la independència.