Previous Día anterior
Día siguiente Next
Previous
Next
Portada del periodico Ara:
Newspaper website Sitio web




Recognized text:
ESQUERRA ALTERNATIVA
El nou partit de
r Colau topa amb
a Podem només
Els comuns confien en la pressió
de Pablo Iglesias per reconduir
Catalunya
de Fachin confrontació, veu avalada tot l'estratégia
i que ara.cat han votat un 7% dels inscrits
la crisi i salvar la confluencia
DIMARTS
130 EUROS
SALVADOR
CARDUS
Les indiferenciesiles
inhibicions socials són kes
que acaben determinant els
limits de legitimitat dels que
Tragedia al port de Barcelona
parten, actuen i exigeixen
Dos tripulants d'un pesquer que va ser envestit per unmercant rus, a una milla nautica i mitja de la bocana sud
CARLES BOIX
Dos companys seus van poder ser rescatatsa temps
del port de Barcelona, co
aven desapareguts ahir a la
de distribuir elsfons
publics segons les eleccions
L'FBI investiga
El fiscal demana
anteriors, els ciutadans
podrien decidir aquinpartit
assignen el financament
els vincles entre
quatre anys per a
Serra i Todó
Trump iRússia
JOAN SAFONT
L'excúpula de CatalunyaCaixa
El seu director diuque no hi ha
Molts fantasiegen amb
es va apujar el sou quan lentitat
proves que Barack Obama
una respostalanaloga al que
l'any 34, quan
ja tenia problemes financers
espiés l'actual president
va acabar
en mans d'un coronel

Noticias
  • A la contra
  • El sultà de Brunei treu el títol a una de les princeses “per comportament inapropiat”
    Hassanal Bolkiah, monarca absolut de Brunei, ha emès un reial decret segons el qual li retira el títol de princesa i el tractament d’Altesa a la seva jove, Pengiran Raabi’atul Adawiyyah. La jove, de 33 anys, és esposa del segon fill home del sultà, el príncep Malik, que ocupa la quarta posició en la línia successòria del tron.
  • Deco i Flick sacsegen l'operació sortida del Barça
    Un gol a la pròrroga d'una final del Mundial. El gol de la victòria. Una diana i un títol que està a punt de canviar la història de Ferran Torres. Segur que sense aquesta diana el futbolista hauria tingut un estiu menys mogut i qui sap si amb menys pretendents. Però el cas és que el de Foios s'ha convertit en un dels jugadors més populars de la selecció espanyola i, també, un ferm candidat a abandonar el Barça. Tant és així que l'interès del París Saint-Germain, que ja s'havia posat en contacte amb el seu entorn abans de començar el torneig, ha crescut les últimes setmanes fins a convertir-se en un objectiu prioritari. De moment no hi ha res fet, però les probabilitats que el davanter, que encara està de vacances, no torni a posar els peus a la Ciutat Esportiva blaugrana són cada vegada més grans.
  • Protestes contra el rei o a favor de Pablo Hasél: els altres casos que han quedat fora de l’amnistia
    En els últims dies, l’amnistia ha tornat a la primera plana de l’actualitat política arran de l’aval del TJUE i de les sis aplicacions de la llei que ha fet el Tribunal Suprem. Malgrat això, el perdó encara no ha arribat a tothom. Més enllà dels coneguts casos dels líders del Procés, que continuen esperant el Tribunal Constitucional, hi ha altres independentistes que jutges tant de Madrid com de Catalunya han deixat fora del perímetre de la norma. A diferència de Carles Puigdemont i Oriol Junqueras, que n’han quedat exclosos per un recaragolat argument de Pablo Llarena i Manuel Marchena sobre la malversació, els altres casos no se n’han pogut beneficiar perquè la justícia ha considerat que no tenien relació amb l’independentisme.
  • Les divisions a la UE, munició per a l'ús dels migrants com a arma de pressió
    Uns quants palets fan d'escenari; hi ha un peu de micro al centre. Qui pren la paraula és Aleksandr Lukaixenko, que es dirigeix a milers de migrants encallats a la frontera entre Bielorússia i Polònia: "Si voleu anar cap a l'oest, no us detindrem, no us escanyarem ni us apallissarem". L'aplaudeixen. "Depèn de vosaltres. Passeu. Aneu-hi", insisteix el president bielorús. L'escena no és nova; ja té gairebé cinc anys, però es continua destacant com un dels casos més evidents d'instrumentalització de la migració com a part de l'anomenada guerra híbrida contra la Unió Europea. L'ús dels migrants com a arma per obtenir objectius polítics s'ha intensificat a Europa arran de la guerra de Rússia contra Ucraïna i també a causa del creixement dels discursos antiimmigració, que fan cada cop més atractiva aquesta estratègia per als actors que volen exercir pressió.