ESQUERRA ALTERNATIVA El nou partit de r Colau topa amb a Podem només Els comuns confien en la pressió de Pablo Iglesias per reconduir Catalunya de Fachin confrontació, veu avalada tot l'estratégia i que ara.cat han votat un 7% dels inscrits la crisi i salvar la confluencia DIMARTS 130 EUROS SALVADOR CARDUS Les indiferenciesiles inhibicions socials són kes que acaben determinant els limits de legitimitat dels que Tragedia al port de Barcelona parten, actuen i exigeixen Dos tripulants d'un pesquer que va ser envestit per unmercant rus, a una milla nautica i mitja de la bocana sud CARLES BOIX Dos companys seus van poder ser rescatatsa temps del port de Barcelona, co aven desapareguts ahir a la de distribuir elsfons publics segons les eleccions L'FBI investiga El fiscal demana anteriors, els ciutadans podrien decidir aquinpartit assignen el financament els vincles entre quatre anys per a Serra i Todó Trump iRússia JOAN SAFONT L'excúpula de CatalunyaCaixa El seu director diuque no hi ha Molts fantasiegen amb es va apujar el sou quan lentitat proves que Barack Obama una respostalanaloga al que l'any 34, quan ja tenia problemes financers espiés l'actual president va acabar en mans d'un coronel
Día anterior Día siguiente 


Recognized text:
Noticias
La gran promesa de les piscines dels altres
Es diu que l’obsessió del pintor David Hockney per les piscines va començar quan, en un vol de Londres a Los Angeles, va sorprendre’s per la quantitat de taques blaves que trencaven la grisor de la ciutat. El sol de Califòrnia impactava contra les parcel·les d’aigua, que feien pampallugues cel amunt. Aquella bellesa blava i lluent va fascinar-lo, però també va dur-lo a pensar en el seu país. Als anys seixanta, a Anglaterra, tenir una piscina privada era un gran luxe. A la ciutat estrella de Califòrnia, semblava un fet normal. Les piscines van presentar-se-li com una clara evidència del somni americà. Un indicador socioeconòmic, però també una promesa de la llibertat i del gaudi que ell, com a persona homosexual, no havia trobat al país on havia nascut.
La nova advocada de Mouliáa que busca sicaris per matar jutges
El jutge que investiga l'actriu Elisa Mouliaá per la querella d'Íñigo Errejón per presumptes calúmnies ordenava dimecres la seva detenció després que no va comparèixer per tercera vegada. Si sorprenent va ser la seva absència, més ho va ser la resposta de la seva nova advocada. "Jo no li he recomanat que es presenti ni que no es presenti, perquè l'ego el tinc a l'altura de les sabates i no als núvols, i no soc la llesta de l'advocada que arriba la tercera i li renta el cervell a la seva clienta per dir-li que tot el que ha fet anteriorment està malament i que els anteriors advocats són pitjors que jo".
La dificultat de retenir talent al Barça
Si no hi ha un gir de guió radical, Salma Paralluelo deixarà de ser jugadora del Barça d'aquí pocs dies. La futbolista aragonesa ha decidit no acceptar la proposta de renovació que tenia sobre la taula perquè la considera insuficient. Entre les limitacions pressupostàries i que apujar l'oferta hauria suposat un terrabastall en l'escala salarial de l'equip femení, la direcció esportiva ha decidit plantar-se. Així, Salma marxarà a l'estranger per cobrar el milió d'euros que exigia i que fins a quatre clubs estan disposats a oferir-li. El conjunt blaugrana tan sols n'hi podia pagar 700.000.
“Espero que no em trenquin la cara, però pot passar”
A Carles Tamayo les idees li bullen i parla a 1.5x de velocitat. Quedem al cinema La Calàndria del Masnou, el seu poble, que és on se celebra el festival de fotografia LASAL que l'ha convidat a participar. Però el lloc té més significació: el gerent de la sala on acudia de petit era el protagonista del seu documental més cèlebre, Cómo cazar a un monstruo, en el qual mostra l'arrest d'aquest pederasta. Parlem d'ètica, de les seves infiltracions en sectes, de traïcions, del sentit del periodisme i de com ell només volia fer pel·lícules infantils.
El sud del Líban, entre l'esperança i l'escepticisme
On durant dècades es va concentrar la vida comercial del sud del Líban, avui s’hi acumulen tones de formigó, bigues retorçades i façanes esventrades. Els arcs que van sobreviure als bombardejos s’alcen sobre botigues buides, aparadors trencats i carrers en què costa reconèixer on començava un negoci i on acabava el següent. Diverses mesquites i husseiniyes, els edificis religiosos dels xiïtes, encara mostren les ferides dels atacs. En alguns carrers del centre, el silenci només es trenca pel soroll de la maquinària que retira la runa.
Sitio web