Sitio webESQUERRA ALTERNATIVA El nou partit de r Colau topa amb a Podem només Els comuns confien en la pressió de Pablo Iglesias per reconduir Catalunya de Fachin confrontació, veu avalada tot l'estratégia i que ara.cat han votat un 7% dels inscrits la crisi i salvar la confluencia DIMARTS 130 EUROS SALVADOR CARDUS Les indiferenciesiles inhibicions socials són kes que acaben determinant els limits de legitimitat dels que Tragedia al port de Barcelona parten, actuen i exigeixen Dos tripulants d'un pesquer que va ser envestit per unmercant rus, a una milla nautica i mitja de la bocana sud CARLES BOIX Dos companys seus van poder ser rescatatsa temps del port de Barcelona, co aven desapareguts ahir a la de distribuir elsfons publics segons les eleccions L'FBI investiga El fiscal demana anteriors, els ciutadans podrien decidir aquinpartit assignen el financament els vincles entre quatre anys per a Serra i Todó Trump iRússia JOAN SAFONT L'excúpula de CatalunyaCaixa El seu director diuque no hi ha Molts fantasiegen amb es va apujar el sou quan lentitat proves que Barack Obama una respostalanaloga al que l'any 34, quan ja tenia problemes financers espiés l'actual president va acabar en mans d'un coronel
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
De les armes als llibres: l’èxit de Guadalajara
La Fira del Llibre de Guadalajara, popularment coneguda com la FIL, va néixer de la mà d’un rector d’universitat que volia canviar la ciutat. I ho va aconseguir. Raúl Padilla López (1954-2023) és el principal culpable que avui Guadalajara no sigui una ciutat coneguda per la violència —tot i que el problema dels càrtels de la droga persisteix—, sinó per la cultura: gràcies a la FIL i gràcies també al Festival Internacional de Cinema, impulsat pel mateix Padilla. També pel tequila (més que una beguda, és una cultura), pels murals dels pintors sorgits de la Revolució Mexicana (en especial els de José Clemente Orozco) i pels mariachis. Sí: Guadalajara, capital de l’estat de Jalisco, concentra molta mexicanitat.
El refugiat de guerra ucraïnès que posa l'esport nacional japonès cap per avall
Fa tres anys, Danilo Iavhusixin s'entrenava cada dia en un gimnàs de la seva ciutat natal, Vínnitsia, al centre d'Ucraïna. El Danilo tenia 17 anys i era un noi una mica peculiar, ja que després de destacar en el judo i la lluita grecoromana, havia explicat als seus pares i entrenadors que volia canviar de disciplina: volia practicar sumo després de veure en directe una exhibició. A Iavhusixin li havia agradat tant l'esport més sagrat del Japó, que amb l'ajuda d'un entrenador de judo va construir un espai per entrenar-se similar a les superfícies de terra on es fan els combats de sumo.
Viatge a la ciutat que va fundar, amb valentia i orgull, una dona
Al taxi sona una balada d'amor de Luis Miguel, una de les icones més populars de la música lleugera mexicana de les últimes dècades. El trànsit és dens, com cada dia laborable a mig matí a Guadalajara, una ciutat de més d'un milió i mig d'habitants que es prepara per a la celebració d'una de les cites culturals anuals més concorregudes, la Fira Internacional del Llibre.
Qui té por de Mary Shelley?
Vivim en un temps en què sovint es valora la qualitat d'un llibre en funció de les opcions d'adaptabilitat a un format audiovisual que té, o sabem de les històries a través de les pel·lícules o sèries que se n'han fet. És el que em passava amb Frankenstein o el modern Prometeu de Mary Shelley, que coneixia per la seva primera adaptació al cinema el 1931, amb l'actor Boris Karloff donant vida a la criatura, o per la divertidíssima versió que en van fer Gene Wilder i Mel Brooks, l'any 1974. Com que enguany ha estat el director Guillermo del Toro que ha estrenat una nova adaptació de la història del científic que dona vida a un monstre a partir d'enganxar traspassats, he decidit, a la fi, llegir la història original de Mary Shelley i discernir, amb criteri propi, si m'agrada més el llibre o la pel·lícula (haig d'investigar si el Morgan Freeman del senyor Noriguis ja ha patentat aquesta frase; segur que sí).
L'empresariat català: un actiu rellevant per a Catalunya
La trajectòria econòmica de Catalunya és inseparable del paper que ha exercit el seu empresariat que ha estat capaç de generar prosperitat, estructurar territori i aportar una visió moderna i oberta al món. En un país on, durant segles, no va haver-hi una administració pròpia i recursos naturals significatius, la iniciativa privada no només va suplir aquestes mancances, sinó que també va esdevenir la columna vertebral sobre la qual es va sostenir el desenvolupament econòmic i social. Entendre el present i el futur de Catalunya exigeix reconèixer aquesta contribució.