ESQUERRA ALTERNATIVA El nou partit de r Colau topa amb a Podem només Els comuns confien en la pressió de Pablo Iglesias per reconduir Catalunya de Fachin confrontació, veu avalada tot l'estratégia i que ara.cat han votat un 7% dels inscrits la crisi i salvar la confluencia DIMARTS 130 EUROS SALVADOR CARDUS Les indiferenciesiles inhibicions socials són kes que acaben determinant els limits de legitimitat dels que Tragedia al port de Barcelona parten, actuen i exigeixen Dos tripulants d'un pesquer que va ser envestit per unmercant rus, a una milla nautica i mitja de la bocana sud CARLES BOIX Dos companys seus van poder ser rescatatsa temps del port de Barcelona, co aven desapareguts ahir a la de distribuir elsfons publics segons les eleccions L'FBI investiga El fiscal demana anteriors, els ciutadans podrien decidir aquinpartit assignen el financament els vincles entre quatre anys per a Serra i Todó Trump iRússia JOAN SAFONT L'excúpula de CatalunyaCaixa El seu director diuque no hi ha Molts fantasiegen amb es va apujar el sou quan lentitat proves que Barack Obama una respostalanaloga al que l'any 34, quan ja tenia problemes financers espiés l'actual president va acabar en mans d'un coronel
Día anterior Día siguiente 


Recognized text:
Noticias
Immigració i integració a l’Israel d’avui (1964)
De la crònica que Marta Mata (Barcelona, 1926 - 2006) va publicar a Qüestions de Vida Cristiana (n. 31-1966) i que havia escrit dos anys abans, l’agost de 1964, a Kibbutz Dvir (Israel). La consolidació d’un estat d’Israel disciplinat, innovador i esforçat fascinava fa poc més de mig segle en alguns cercles universitaris i en els agrupaments escoltes. Als estius dels anys seixanta anaven a Israel per experimentar la vida de treball en els quibuts (comunitats agrícoles socialitzants), un món idealitzat en ambients catalanistes i progressistes. Enguany s’escau el centenari del naixement i el vintè de la mort de Marta Mata, pedagoga i senadora socialista.
Una debilitat de Míchel punxa (però no estripa) la ratxa de Champions del Girona
El Girona va acaronar molta estona la victòria en un duel entretingut contra un Alabès que li va pispar dos punts en l'últim minut (2-2). Això sí, el conjunt gironí continua presentant números de Lliga de Campions el 2026, on en vuit partits, tan sols Madrid i Barça han sumat més punts que ell.
La sèrie que no agradarà als testimonis de Jehovà
En la cultura contemporània s’està fent evident un retorn a la fascinació pel fet religiós i la seva iconografia. Rosalía i el seu disc Lux n'han sigut l’exemple més vistós i global. Però en els darrers anys hi ha hagut un auge d’expressions d’inspiració litúrgica i d'imatgeria espiritual en el món de la moda, la publicitat i la música. A vegades només amb pretensions estètiques i altres com un recurs emocional per apel·lar a la transcendència i a sentiments de devoció i èxtasi. El llenguatge sagrat en versió pop i kitsch està conquerint espais de laïcitat. Fins i tot ahir vam poder escoltar com un capellà beneïa el nou estudi de RAC1 i resaven un parenostre com si fos una emissora de l’Església.
Aquests són els 15 millors restaurants de Catalunya i les deu descobertes que ha fet la 'Guia Macarfi'
L’any passat no hi cabia ni una agulla a La Paloma per celebrar el desè aniversari de la Guia Macarfi. Aquest any, en l'onzena edició, la guia amb seu a Barcelona ha aconseguit ocupar tot el territori peninsular i ha presentat els seus resultats al Círculo de Bellas Artes de Madrid, en presència de més de 200 cuiners. El que va començar sent un grup d’amics que es recomanaven restaurants, ara té una estructura robusta d’ambaixadors (més de 2.000) que té les antenes ben afilades per detectar quins llocs s’han de tenir en compte. Així doncs, si bé és cert que fan un llistat dels millors restaurants de cada comunitat autònoma, també en fan una de rookies, dels que apunten maneres. I aquí és on hi pot haver més sorpreses i descobertes. Comencem, doncs, per les novetats que la guia ha detectat en territori català.
Ferran Adrià diu que tots hauríem de fer un pla de gestió per arribar a final de mes
El cuiner Ferran Adrià vol ajudar els restaurants amb un pla de gestió, perquè sap que sis de cada deu tanquen. Així ho ha assegurat aquest dilluns a l’Auditori de CaixaBank davant del president de la Generalitat de Catalunya, Salvador Illa, del conseller d’Indústria, Jordi Hereu, del president de CaixaBank, Tomás Muniesa i d’autoritats econòmiques i de cuiners, com Joan Roca, Nandu Jubany, Jordi Vilà, Albert Raurich i el seu germà, Albert Adrià.
Sitio web