Previous Día anterior
Día siguiente Next
Previous
Next
Portada del periodico Ara:
Newspaper website Sitio web




Recognized text:
ESQUERRA ALTERNATIVA
El nou partit de
r Colau topa amb
a Podem només
Els comuns confien en la pressió
de Pablo Iglesias per reconduir
Catalunya
de Fachin confrontació, veu avalada tot l'estratégia
i que ara.cat han votat un 7% dels inscrits
la crisi i salvar la confluencia
DIMARTS
130 EUROS
SALVADOR
CARDUS
Les indiferenciesiles
inhibicions socials són kes
que acaben determinant els
limits de legitimitat dels que
Tragedia al port de Barcelona
parten, actuen i exigeixen
Dos tripulants d'un pesquer que va ser envestit per unmercant rus, a una milla nautica i mitja de la bocana sud
CARLES BOIX
Dos companys seus van poder ser rescatatsa temps
del port de Barcelona, co
aven desapareguts ahir a la
de distribuir elsfons
publics segons les eleccions
L'FBI investiga
El fiscal demana
anteriors, els ciutadans
podrien decidir aquinpartit
assignen el financament
els vincles entre
quatre anys per a
Serra i Todó
Trump iRússia
JOAN SAFONT
L'excúpula de CatalunyaCaixa
El seu director diuque no hi ha
Molts fantasiegen amb
es va apujar el sou quan lentitat
proves que Barack Obama
una respostalanaloga al que
l'any 34, quan
ja tenia problemes financers
espiés l'actual president
va acabar
en mans d'un coronel

Noticias
  • Trump torna a atacar la premsa: cita a declarar periodistes del 'New York Times' per haver informat sobre l'Air Force One
    Donald Trump ha tornat a atacar sense miraments la llibertat de premsa als Estats Units. El departament de Justícia del seu govern ha citat a declarar diversos periodistes del diari nord-americà The New York Times després que publiquessin una notícia que informava dels problemes de seguretat de l'Air Force One, l'avió que fa servir el president nord-americà per desplaçar-se i que va ser una donació de Qatar. Els periodistes hauran de comparèixer dimecres davant d'un gran jurat per declarar "en relació amb una presumpta violació de la llei penal federal".
  • La retirada del candidat demòcrata a Maine per acusacions d'agressió sexual condensa tots els mals del partit
    L'ascens i caiguda de Graham Platner com a candidat demòcrata de Maine al Senat ha deixat veure les costures de la cúpula del partit. Platner va retirar la seva candidatura divendres, després que una dona amb qui havia sortit l'acusés d'haver-la agredit sexualment, cosa que complicava les opcions dels demòcrates de recuperar el Senat aquest novembre. La crisi, però, va més enllà: la revelació del cas ha tret a la llum que el partit va decidir fer cas omís d'altres informacions sobre Platner només perquè encaixava amb l'arquetip de classe treballadora que volen recuperar.
  • Sumar renova la direcció per tancar la crisi interna apostant per "aliances àmplies"
    Moviment Sumar –el partit que va fundar Yolanda Díaz el 2023– intenta posar-se la tireta després d'una crisi interna que ha fet implosionar la direcció. La manera de girar full ha sigut ratificar l'única candidatura que s'ha presentat en la tercera assemblea en tres anys, encapçalada per Verónica Martínez Barbero, actual portaveu del grup parlamentari al Congrés, i Rosa Martínez, secretària d'estat de Drets Socials i número 2 del ministre Pablo Bustinduy. En un conclave plàcid i sense sorpreses, la llista ha rebut el 95,9% dels suports. Durant l'acte polític que ha servit de colofó, Rosa Martínez ha abanderat l'aposta per les “aliances àmplies i diverses” i ha reclamat “explorar totes les possibilitats” que permetin “construir un front ampli”.
  • "El camp es recuperarà, però ells no tornaran. Els estimava"
    "El camp es recuperarà. Quan plogui, quan la cendra es converteixi en adob. El poble es recuperarà. Quan tots els evacuats tornin a casa, quan tornem a construir les desfetes. Però ells no tornaran. Els estimava". L'Emilia és la farmacèutica de Bédar, el poble més damnificat pels incendis d'Almeria, el municipi d'on desenes de persones van fugir del foc i dotze d'elles no se'n van poder escapar. Ella les coneixia, a totes. Sobretot un matrimoni "meravellós", l'Ana i el Pedro, a qui considerava "família". "Van tenir la pitjor de les sorts", narra, encara emocionada.
  • El petit país que mana a Wimbledon: Nosková s'imposa a la final femenina
    Segurament tot va començar amb Martina Navratilova. Ella va ser la primera tenista txeca que va emocionar amb el seu estil i els seus èxits. Eren altres temps. De fet, competia com a txecoslovaca fins que va fugir el 1975 als Estats Units, buscant un estil de vida que li encaixava més. Eren els anys de la Guerra Freda i per al règim socialista de Praga, va ser un cop baix. Però per sobre la política, Navratilova va deixar una llavor plantada a la República Txeca. Ho va fer especialment amb les seves fites a Wimbledon, on va guanyar el títol individual en nou ocasions. La meitat dels 18 títols del Grand Slam que va guanyar van ser sobre l’herba de l’All England Club del sud de Londres, on també va alçar set títols més en dobles i quatre en dobles mixtes.