Sitio webESQUERRA ALTERNATIVA El nou partit de r Colau topa amb a Podem només Els comuns confien en la pressió de Pablo Iglesias per reconduir Catalunya de Fachin confrontació, veu avalada tot l'estratégia i que ara.cat han votat un 7% dels inscrits la crisi i salvar la confluencia DIMARTS 130 EUROS SALVADOR CARDUS Les indiferenciesiles inhibicions socials són kes que acaben determinant els limits de legitimitat dels que Tragedia al port de Barcelona parten, actuen i exigeixen Dos tripulants d'un pesquer que va ser envestit per unmercant rus, a una milla nautica i mitja de la bocana sud CARLES BOIX Dos companys seus van poder ser rescatatsa temps del port de Barcelona, co aven desapareguts ahir a la de distribuir elsfons publics segons les eleccions L'FBI investiga El fiscal demana anteriors, els ciutadans podrien decidir aquinpartit assignen el financament els vincles entre quatre anys per a Serra i Todó Trump iRússia JOAN SAFONT L'excúpula de CatalunyaCaixa El seu director diuque no hi ha Molts fantasiegen amb es va apujar el sou quan lentitat proves que Barack Obama una respostalanaloga al que l'any 34, quan ja tenia problemes financers espiés l'actual president va acabar en mans d'un coronel
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
Saber si l'UCO és més del papa o de la mama
Està la Guàrdia Civil xarbotada i es fan evidents les diferents faccions polítiques que decanten l’institut armat a una banda o l'altra. Les clavegueres del PSOE han emergit a la superfície i, entre el detritus, hi ha les pressions poc decoroses de la lampista Leire Díez i el seu entorn perquè la Unitat Central Operativa deixés de tocar el que no sona. Els diaris de dretes s’hi abraonen, esclar. A El Mundo, per exemple: “El 58% dels votants socialistes demanen la dimissió de Mercedes González”. És la típica enquesta instada ad hominem amb les conclusions ja decidides d’entrada i que no té cap valor si no ens diuen quin percentatge de simpatitzants del PSOE –la meva aposta: poquíssims– sabien qui diantre era la directora general de la Guàrdia Civil. La clau de judo es completa amb l’ús trampós del verb demanar, que suggereix iniciativa en l’acció, quan és en realitat una resposta reactiva a una enquesta inductora. Ara bé, el titular més creatiu en aquest cas venia del bàndol
La festa més demencial de Donald Trump
Diumenge passat Donald Trump va organitzar la seva gran festa dels vuitanta anys. Ho va disfressar com un acte pel 250è aniversari de la Declaració d’Independència dels Estats Units, però per al 4 de juliol encara falten unes quantes setmanes. L’acte va superar la xaronada de qualsevol celebració demencial, perquè va convertir les institucions nord-americanes en una plataforma d’entreteniment i negoci. Trump va batejar la vetllada de boxa nocturna com a UFC Freedom 250. Van muntar un estadi de trenta metres d’alçada al Jardí Sud de la Casa Blanca. L’estructura, que tapava l’edifici, acollia un ring octogonal. Era l’escenari de diversos combats d'arts marcials que es retransmetien a través de la plataforma Paramount+, i no pas per una cadena de televisió generalista, com seria propi d’un acte institucional. El propietari de Paramount+, David Ellison, és un dels empresaris aliats de Trump. La UFC és la principal organització mundial de combats d’arts marcials mixtes. Durant anys va se
Llum verda per recuperar la icona olímpica d'Enric Miralles i Carme Pinós
Les instal·lacions de tir amb arc dels Jocs Olímpics de Barcelona, d’Enric Miralles i Carme Pinós, són una de les obres més icòniques de l’arquitectura catalana de les últimes dècades. Alhora, també és un cas paradigmàtic del camí pendent perquè les administracions valorin plenament l’arquitectura contemporània i, si escau, patrimonialitzar-la. Arran de l’ensorrament que es va produir al Carmel el 2005, l’empresa pública GISA va enderrocar el 2008 un dels dos pavellons de l’edifici, el de competició, durant les obres per fer un nou túnel de maniobres de la L5 del metro, amb el compromís de reconstruir-lo. Un compromís, fins ara, incomplert. Però ara la solució podria venir per la via municipal: el ple de l'Ajuntament de Barcelona acaba d'aprovar, amb l'abstenció del PSC i la resta de vots favorables, una proposta de BComú per rehabilitar els vestidors i el bar dels camps de futbol i rugbi de la Teixonera i integra-hi l'edifici de competició del tir, les peces del qual estan aba
Un Mercat de Música Viva amb pop, macarrisme català i astres intercomarcals
Un espectacle especial dirigit per la dramaturga Lucia del Greco inaugurà la 38a edició del Mercat de Música Viva de Vic, que es farà del 16 al 20 de setembre. "És un projecte pensat per generar discurs i activar noves mirades sobre el concepte de la música en directe", diu, sense avançar-ne cap detall, Joan Rial, un dels directors del Mercat juntament amb Rubèn Pujol i Jordi Casadesús. "És una de les coses que em fan més il·lusió d'aquest any", afegeix. En aquests cinc dies diferents espais de Vic acolliran les 72 actuacions programades pel Mercat, una selecció feta a partir de les 1.751 propostes rebudes, 250 més que el 2025. Tot plegat, incloent-hi la part estrictament professional, amb un pressupost d'1,18 milions d'euros (80.000 més que l'any passat), aportats majoritàriament per les administracions públiques (Generalitat, Ajuntament de Vic, Diputació de Barcelona, el ministeri de Cultura). El patrocinador privat principal continua sent Estrella Damm, que hi destina 90.000 euros.
El nou monument literari que ja es pot llegir en català
Tot sovint, són petits accidents i casualitats els que acaben donant fruits literaris excepcionals. Així comença la història que ha desembocat en la primera traducció catalana de Les vides de Giorgio Vasari (Arezzo, 1511 - Florència, 1574): cada estiu, l'advocat valencià Martí Domínguez Pérez s'emportava la família a Itàlia, on combinaven el lleure amb la visita de museus i esglésies. "Va ser el 1979, mentre érem a Arezzo, que el meu pare, gran amant de la cultura italiana, es va quedar aturat a l'aparador d'una petita llibreria on tenien els nou volums de l'edició Sansoni de Les vides, on hi havia escrit Vasari en lletres enormes, com si fos una estrella del rock. El pare va dubtar entre comprar-se o no aquella edició, que valia 20.000 pessetes. Era una quantitat de diners important, a l'època", recorda el seu fill, l'escriptor i biòleg Martí Domínguez i Romero, autor de novel·les com Mater (Proa, 2022) i d'assajos com El somni de Lucreci (Pòrtic, 2013).