Sitio webESQUERRA ALTERNATIVA El nou partit de r Colau topa amb a Podem només Els comuns confien en la pressió de Pablo Iglesias per reconduir Catalunya de Fachin confrontació, veu avalada tot l'estratégia i que ara.cat han votat un 7% dels inscrits la crisi i salvar la confluencia DIMARTS 130 EUROS SALVADOR CARDUS Les indiferenciesiles inhibicions socials són kes que acaben determinant els limits de legitimitat dels que Tragedia al port de Barcelona parten, actuen i exigeixen Dos tripulants d'un pesquer que va ser envestit per unmercant rus, a una milla nautica i mitja de la bocana sud CARLES BOIX Dos companys seus van poder ser rescatatsa temps del port de Barcelona, co aven desapareguts ahir a la de distribuir elsfons publics segons les eleccions L'FBI investiga El fiscal demana anteriors, els ciutadans podrien decidir aquinpartit assignen el financament els vincles entre quatre anys per a Serra i Todó Trump iRússia JOAN SAFONT L'excúpula de CatalunyaCaixa El seu director diuque no hi ha Molts fantasiegen amb es va apujar el sou quan lentitat proves que Barack Obama una respostalanaloga al que l'any 34, quan ja tenia problemes financers espiés l'actual president va acabar en mans d'un coronel
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
"Moltes dones no fan arts marcials per vergonya, per por al que diran"
Judith Carricondo (Sant Fost de Campsentelles, 2005) es va trobar fa dos anys entrant en un pavelló ple de gom a gom a Riad (Aràbia Saudita). En un estat on les dones no tenen gaires drets i no poden ni votar, ella pujava al ring per combatre als World Combat Games, uns Mundials d'arts marcials. "Em va sorprendre la passió i fanatisme que tenien per aquest esport, era ple. I va ser bonic poder demostrar que podem trencar barreres, que tothom pot competir", explica la lluitadora coneguda com La Santa.
Europa estudia un fàrmac prometedor per tractar un tumor ultrarar que afecta joves
Tot i que en les últimes dècades hi ha hagut una gran revolució en la lluita contra el càncer, amb una millora notable de la supervivència dels malalts i la seva qualitat de vida, encara hi ha tumors amb molt mal pronòstic que pràcticament no tenen cap tractament disponible. És el cas d'un tumor ultrarar anomenat de cèl·lules gegants de la beina tendinosa, que té una incidència de menys d’un cas per milió d’habitants i afecta sobretot persones joves d'entre 20 i 40 anys. Fins ara, l’única manera de tractar aquest tumor era amb cirurgia, però un estudi internacional ha avalat l'ús d'un prometedor medicament que redueix significativament el tumor. De moment el fàrmac, anomenat Pimicotinib, ja s'ha aprovat a la Xina i s'està avaluant a Europa i els Estats Units.
Televisió per a mascotes, una nova tendència audiovisual inesperada
Ensenya’m l’historial de YouTube i et diré qui ets. A casa meva, molts dels vídeos que es reprodueixen en bucle són tan òbviament destinats a una parella moderna de Brooklyn de quaranta anys que fan posar els ulls en blanc: anàlisis a fons de la història de l’Antiga Roma, entrevistes amb xefs professionals i preses falses del programa de comèdia britànic Taskmaster. Però el vídeo més vist al nostre pis és un artefacte més curiós: imatges d'un fil de llana que es passeja per la pantalla. El vídeo, creat pel canal de YouTube TV BINI, dura més d'una hora i va acompanyat de gravacions de cants d'ocells. ¿El seu espectador fidel? El nostre gat Goose, de 2 anys.
No a la guerra
Molts deuen recordar l’escena. El febrer del 2003, Colin Powell, aleshores secretari d’Estat dels Estats Units, va comparèixer davant del Consell de Seguretat de l’ONU i va mostrar a les càmeres un petit vial que suposadament contenia àntrax. El missatge era simple: l’Iraq té armes de destrucció massiva, l'hem d’atacar.
El planeta s'escalfa més de pressa i pot superar els 1,5 ºC abans del 2030
L’escalfament global no té aturador, i en els últims deu anys s’ha accelerat de manera “significativa”. Així ho conclou un nou estudi de l’Institut de Recerca de l’Impacte Climàtic de Potsdam (PIK), a Alemanya, publicat aquest divendres a la revista científica Geophysical Research Letters. El treball constata que des del 2015 l’escalfament planetari ha pujat prop de 0,35 °C per dècada, en comparació amb els poc menys de 0,2 °C de mitjana per dècada que constaven entre els anys 1970 i 2015.