Sitio webESQUERRA ALTERNATIVA El nou partit de r Colau topa amb a Podem només Els comuns confien en la pressió de Pablo Iglesias per reconduir Catalunya de Fachin confrontació, veu avalada tot l'estratégia i que ara.cat han votat un 7% dels inscrits la crisi i salvar la confluencia DIMARTS 130 EUROS SALVADOR CARDUS Les indiferenciesiles inhibicions socials són kes que acaben determinant els limits de legitimitat dels que Tragedia al port de Barcelona parten, actuen i exigeixen Dos tripulants d'un pesquer que va ser envestit per unmercant rus, a una milla nautica i mitja de la bocana sud CARLES BOIX Dos companys seus van poder ser rescatatsa temps del port de Barcelona, co aven desapareguts ahir a la de distribuir elsfons publics segons les eleccions L'FBI investiga El fiscal demana anteriors, els ciutadans podrien decidir aquinpartit assignen el financament els vincles entre quatre anys per a Serra i Todó Trump iRússia JOAN SAFONT L'excúpula de CatalunyaCaixa El seu director diuque no hi ha Molts fantasiegen amb es va apujar el sou quan lentitat proves que Barack Obama una respostalanaloga al que l'any 34, quan ja tenia problemes financers espiés l'actual president va acabar en mans d'un coronel
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
Video Gaudi
'La revolució moral', d’Anna Murià (1934)
De la crítica contundent i severa d’un llibre d’Anna Murià (Barcelona, 1904 - Terrassa, 2002) que Mercè Rodoreda (Barcelona, 1908 - Girona, 1983) va publicar a Clarisme (12-V-1934). Les dues periodistes i escriptores es van exiliar el 1939, experiència que a l’inici van compartir al castell de Roissy-en-Brie. Surten a la foto del grup refugiat allí: Rodoreda, la tercera des de l’esquerra, i Murià, la segona des de la dreta. Demà, al Port de la Selva, la Càtedra Hipòlit Nadal i Mallol de Periodisme i Revistes (UdG) celebra la seva jornada anual, dedicada aquest any a periodistes catalanes exiliades. També demà farà noranta-dos anys que va aparèixer aquest article que vincula dues autores que el triomf franquista va empènyer a fugir de Catalunya.
El Papa, l'arquitecte de Déu i el cel de Barcelona
D'Antoni Gaudí no es pot dir allò que ni en somnis s'hauria imaginat que, un segle després de la seva mort, el Papa vindria expressament de Roma a beneir la torre més alta de la Sagrada Família. Perquè si alguna cosa tenia Gaudí és que somniava en gran. En molt gran, en el més gran, en el que li deien que semblava impossible, per ser exactes. Com a la primera lectura, Gaudí va veure "un cel nou i una terra nova". Avui no hi ha temple al món contemporani que es pugui comparar amb la Sagrada Família. I per això, avui, al peu de la seva tomba, s'han reunit totes les autoritats, les catalanes, les espanyoles i les romanes, encapçalades pel Sant Pare que s'hi agenolla i hi encén una llàntia. Ja fa cent anys va ser enterrat sota el títol de l'arquitecte de Déu.
El Barça presenta el dossier complet per tal d'organitzar la final de la Champions del 2029
El Barça ha anunciat que conjuntament amb l’Ajuntament, la Generalitat i la Reial Federació Espanyola, ha presentat formalment davant la UEFA la candidatura i el dossier complet per optar a l’organització de la Final de la UEFA Champions League 2029.
Lleó XIV beneeix l'obra magna de Gaudí: "Tot Catalunya es reuneix en aquest temple"
Queda beneïda la torre de Jesús de la Sagrada Família i Catalunya com a far de la cristiandat. El papa Lleó XIV, amb ús predominant del català en l'homilia i en la benedicció, ha coronat aquest dimecres l'obra magna d'Antoni Gaudí amb la benedicció de la torre de Jesús coincidint amb el centenari de la mort de l'"arquitecte de Déu", tal com l'ha definit el pontífex.