ESQUERRA ALTERNATIVA El nou partit de r Colau topa amb a Podem només Els comuns confien en la pressió de Pablo Iglesias per reconduir Catalunya de Fachin confrontació, veu avalada tot l'estratégia i que ara.cat han votat un 7% dels inscrits la crisi i salvar la confluencia DIMARTS 130 EUROS SALVADOR CARDUS Les indiferenciesiles inhibicions socials són kes que acaben determinant els limits de legitimitat dels que Tragedia al port de Barcelona parten, actuen i exigeixen Dos tripulants d'un pesquer que va ser envestit per unmercant rus, a una milla nautica i mitja de la bocana sud CARLES BOIX Dos companys seus van poder ser rescatatsa temps del port de Barcelona, co aven desapareguts ahir a la de distribuir elsfons publics segons les eleccions L'FBI investiga El fiscal demana anteriors, els ciutadans podrien decidir aquinpartit assignen el financament els vincles entre quatre anys per a Serra i Todó Trump iRússia JOAN SAFONT L'excúpula de CatalunyaCaixa El seu director diuque no hi ha Molts fantasiegen amb es va apujar el sou quan lentitat proves que Barack Obama una respostalanaloga al que l'any 34, quan ja tenia problemes financers espiés l'actual president va acabar en mans d'un coronel
Día anterior Día siguiente 


Recognized text:
Noticias
Valentino Garavani: quan la moda no necessita ruptura
Hi ha dissenyadors que marquen un abans i un després per les seves formes rupturistes o pels seus plantejaments innovadors, que han transformat de soca-rel el que fins aleshores havia estat la moda. Aquest no és, definitivament, el cas de Valentino Garavani, però això no implica que mereixi un paper secundari en la història. Ell forma part del grup dels que, sense estridències, sense ruptures ni voluntat de qüestionament, operen com un baix continu, aportant estabilitat i coherència a l’ordre establert. I en un sistema tan volàtil com el de la moda, en què cada temporada desapareixen marques i relats, mantenir-se vigent durant dècades és, en si mateix, un gest gairebé heroic.
Gil Manzano i la torrada de Murphy
Gil Manzano és aquell tipus d’àrbitre que amb la cara ja paga: altiu, arrogant, inaccessible i amb una tendència patològica a expulsar a qui abans ha estat traient de polleguera. Si, a sobre, l’emparellen amb Del Cerro Grande al VAR, els queda un duet molt prometedor que posarà a prova la paciència del més tranquil del vestidor, encara que tingui orxata a les venes i es digui Frenkie De Jong. Amb la designació d’aquest tàndem estel·lar, el Comitè Tècnic d’Àrbitres va signar tota una declaració d’intencions dirigida al Barça en una setmana molt complicada per a Florentino Pérez. En general, les teories conspiranoiques fan molta mandra, però, en aquest cas concret, és molt difícil empassar que l’elecció fos una coincidència. El vestidor blaugrana sabia tot això quan saltava a la gespa d’Anoeta.
A la contra
Els ridículs virals de la final de Copa d'Àfrica més polèmica
La Copa d'Àfrica va tenir aquest diumenge un desenllaç molt dolorós per al Marroc. La selecció amfitriona jugava la final a casa, amb tot a favor per endur-se la glòria contra el Senegal, però va perdre a la pròrroga després d'encaixar un golàs de Pape Gueye, migcampista del Vila-real. Més enllà del marcador, que va deixar amb un pam de nas el públic present a l'estadi Moulay Abdellah, a Rabat, la pel·lícula de la final deixa especialment en mal lloc el combinat magribí, que 24 hores després del xiulet final encara no ha paït la derrota. A continuació, repassem els ridículs associats a la final de Copa d'Àfrica més polèmica que es recorda.
De fit a fit
Sitio web