Previous Día anterior
Día siguiente Next
Previous
Next
Portada del periodico Ara:
Newspaper website Sitio web




Recognized text:
ESQUERRA ALTERNATIVA
El nou partit de
r Colau topa amb
a Podem només
Els comuns confien en la pressió
de Pablo Iglesias per reconduir
Catalunya
de Fachin confrontació, veu avalada tot l'estratégia
i que ara.cat han votat un 7% dels inscrits
la crisi i salvar la confluencia
DIMARTS
130 EUROS
SALVADOR
CARDUS
Les indiferenciesiles
inhibicions socials són kes
que acaben determinant els
limits de legitimitat dels que
Tragedia al port de Barcelona
parten, actuen i exigeixen
Dos tripulants d'un pesquer que va ser envestit per unmercant rus, a una milla nautica i mitja de la bocana sud
CARLES BOIX
Dos companys seus van poder ser rescatatsa temps
del port de Barcelona, co
aven desapareguts ahir a la
de distribuir elsfons
publics segons les eleccions
L'FBI investiga
El fiscal demana
anteriors, els ciutadans
podrien decidir aquinpartit
assignen el financament
els vincles entre
quatre anys per a
Serra i Todó
Trump iRússia
JOAN SAFONT
L'excúpula de CatalunyaCaixa
El seu director diuque no hi ha
Molts fantasiegen amb
es va apujar el sou quan lentitat
proves que Barack Obama
una respostalanaloga al que
l'any 34, quan
ja tenia problemes financers
espiés l'actual president
va acabar
en mans d'un coronel

Noticias
  • Washington i Caracas arriben a un acord "històric": els EUA controlaran la major part del petroli veneçolà
    Donald Trump està molt necessitat de bones notícies per vendre al seu electorat, i aquest divendres per fi en té una. "Els EUA acaben de tancar un acord amb Veneçuela: el més gran acord petrolier de la història mundial", escrivia el president en la seva xarxa social, eufòric per un acord que dona als Estats Units el control majoritari dels més de 65.000 milions de barrils de petroli que, es calcula, formen part de les reserves de Veneçuela. L'acord, anunciat per Donald Trump i confirmat per Delcy Rodríguez, permetrà als EUA duplicar les seves reserves de petroli.
  • La misteriosa visita del director de la CIA a Moscou
    El director de la CIA, John Ratcliffe, va viatjar dimarts en secret a Moscou per reunir-se amb el seu homòleg rus, Serguei Narixkin. L'últim cop que el cap de l'agència d'espionatge dels Estats Units –llavors ho era William Burns, home de confiança de Joe Biden– va fer un viatge secret a Rússia va ser a finals del 2021. Tres mesos després, els tancs russos envaïen Ucraïna. Si el precedent resulta poc tranquil·litzador, les explicacions que ha donat el president estatunidenc, Donald Trump, encara ho són menys. Dijous el republicà deia que la visita secreta de Ratcliffe era "semirutinària" i assegurava als periodistes que Putin "no atacarà cap territori de l'OTAN". En els esforços diplomàtics de la Casa Blanca per posar fi a la guerra d'Ucraïna, el president rus ja ha demostrat fins a quin punt escolta el seu homòleg estatunidenc.
  • El dirigent de Vox que crida "Amunt Espanya" i va increpar Valtònyc i Puigdemont
    El diputat de Vox i líder del partit a Girona, Alberto Tarradas Paneque, torna a l'acció gràcies a la polèmica. Va reaparèixer dissabte passat, sent l'únic dirigent de Vox que va assistir a la convocatòria antiimmigració de Save Europe Act, en què hi havia supremacistes blancs i racistes entre els poc més de 50 assistents.
  • Un ambient enverinat opaca la crisi humanitària de Ceuta un mes després
    Els fogons de la cuina de l'ONG de Ceuta Luna Blanca continuen funcionant al màxim. Ho fan des de l'entrada el passat 30 i 31 de juliol de desenes de milers de persones –entre 70.000 i 80.000– que van travessar la frontera amb el Marroc. Poques hores després van sortir o van ser retornades la immensa majoria. A Luna Blanca preparen 2.750 esmorzars, 2.750 dinars i 2.750 sopars diaris que reparteixen entre els migrants que continuen malvivint a la ciutat, però al principi de la crisi humanitària havien arribat a repartir més de 6.000 racions al dia.
  • Agressions a les presons: cinc cops més a funcionaris i el doble entre interns
    Les agressions dins les presons catalanes s'han disparat en els últims deu anys, en paral·lel a l'augment de la població penitenciària i a una plantilla que no creix al mateix ritme. Segons dades del departament de Justícia a què ha tingut accés l'ARA, 265 treballadors han estat agredits des de principis d'any, mentre que durant el 2025 es van registrar 677 agressions –699, segons els sindicats–, cinc vegades més que fa una dècada. En el mateix període, els incidents també s'han duplicat entre els interns fins als 1.983 l'any passat (vegeu gràfics).