Sitio webESQUERRA ALTERNATIVA El nou partit de r Colau topa amb a Podem només Els comuns confien en la pressió de Pablo Iglesias per reconduir Catalunya de Fachin confrontació, veu avalada tot l'estratégia i que ara.cat han votat un 7% dels inscrits la crisi i salvar la confluencia DIMARTS 130 EUROS SALVADOR CARDUS Les indiferenciesiles inhibicions socials són kes que acaben determinant els limits de legitimitat dels que Tragedia al port de Barcelona parten, actuen i exigeixen Dos tripulants d'un pesquer que va ser envestit per unmercant rus, a una milla nautica i mitja de la bocana sud CARLES BOIX Dos companys seus van poder ser rescatatsa temps del port de Barcelona, co aven desapareguts ahir a la de distribuir elsfons publics segons les eleccions L'FBI investiga El fiscal demana anteriors, els ciutadans podrien decidir aquinpartit assignen el financament els vincles entre quatre anys per a Serra i Todó Trump iRússia JOAN SAFONT L'excúpula de CatalunyaCaixa El seu director diuque no hi ha Molts fantasiegen amb es va apujar el sou quan lentitat proves que Barack Obama una respostalanaloga al que l'any 34, quan ja tenia problemes financers espiés l'actual president va acabar en mans d'un coronel
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
Patri i Pajor acosten el Barça a la final després d'atropellar el Madrid
Onze gols en vuit partits contra el Reial Madrid. Són els números d'una Ewa Pajor que ha sentenciat els quarts de final de la Copa de la Reina amb un doblet a l'estadi Alfredo Di Stéfano (0-4). Les blaugranes no perdonen i seran a les semifinals després d'un partit treballat, però que ha acabat amb una nova golejada de l'equip de Pere Romeu. Alexia Putellas —després de rematar un córner picat per Graham Hansen— i Salma Paralluelo —amb una gran passada de Patri Guijarro— han completat el marcador. El Barça continua dominant i ja suma 23 clàssics guanyats de 24 disputats.
La pretesa superació del nacionalisme (1916)
De l’article del periodista i polític d’ERC Antoni Rovira i Virgili (Tarragona, 1882 - Perpinyà, 1949), inserit a la publicació quinzenal La Revista (I-1916). Rovira i Virgili va introduir després aquesta peça en una obra que preparava. L'anomenava El principi de les nacionalitats, però finalment va ser editada aquell mateix any 1916 amb el títol El nacionalisme. Rovira va emprar una pràctica habitual en el periodisme antic: publicar en els diaris textos originals que serien incorporats en un llibre. D’aquí ve la paraula article com a gènere periodístic: escrit que s’articulava en un assaig, entès com a gènere literari.
El cementiri del Poblenou, un llibre obert del que ha passat a Barcelona els últims dos segles
Les làpides, els panteons, les escultures... del cementiri del Poblenou "expliquen" moltes històries de la Barcelona dels últims dos segles. Adrià Terol, historiador de cementiris de Barcelona, ha guiat un nombrós grup del Club Prèmium (les places estaven exhaurides) i els ha revelat una pila d’històries relacionades amb aquesta necròpolis que, quan va obrir, no era gens ben vista per bona part dels barcelonins, perquè suposava enterrar els seus familiars fora de les muralles i molt lluny.
Els alumnes que podran fer vaga després de portar el seu institut al Síndic de Greuges
A principis d'octubre del 2025 diverses ciutats d'Europa s'omplien de protestes contra el genocidi a Gaza i en resposta a l'assalt per part de vaixells militars israelians a la Flotilla de Barcelona davant Gaza. A l'Hospitalet de Llobregat un grup d'adolescents vivien la seva pròpia disputa relacionada amb el conflicte internacional: el seu institut els havia prohibit secundar la vaga d'estudiants que es va convocar en contra del genocidi el 2 d'octubre.
“La vida m’ha donat unes quantes bufetades”
Després d’una discussió aparentment intranscendent, l’Antonio trenca amb la Marta, a qui la vida colpeja poc després amb el diagnòstic d’un càncer en estat avançat. La possibilitat d’una mort imminent l’empeny a aparcar els drames sentimentals i a gaudir dels petits plaers del dia a dia. Basada en Tres cuencos, el recull pòstum de contes de l’escriptora italiana Michela Murgia, i protagonitzada per actors italians de primera línia com Alba Rohrwacher i Elio Germano, Tres adioses té una lluminositat agredolça que fa de la primera pel·lícula italiana d’Isabel Coixet una de les més inspirades de la directora barcelonina, amb una serenor emocional i tocs d'humor adult que rebaixen la foscor i gravetat del tema.