Previous Día anterior
Día siguiente Next
Previous
Next
Portada del periodico Ara:
Newspaper website Sitio web




Recognized text:
ESQUERRA ALTERNATIVA
El nou partit de
r Colau topa amb
a Podem només
Els comuns confien en la pressió
de Pablo Iglesias per reconduir
Catalunya
de Fachin confrontació, veu avalada tot l'estratégia
i que ara.cat han votat un 7% dels inscrits
la crisi i salvar la confluencia
DIMARTS
130 EUROS
SALVADOR
CARDUS
Les indiferenciesiles
inhibicions socials són kes
que acaben determinant els
limits de legitimitat dels que
Tragedia al port de Barcelona
parten, actuen i exigeixen
Dos tripulants d'un pesquer que va ser envestit per unmercant rus, a una milla nautica i mitja de la bocana sud
CARLES BOIX
Dos companys seus van poder ser rescatatsa temps
del port de Barcelona, co
aven desapareguts ahir a la
de distribuir elsfons
publics segons les eleccions
L'FBI investiga
El fiscal demana
anteriors, els ciutadans
podrien decidir aquinpartit
assignen el financament
els vincles entre
quatre anys per a
Serra i Todó
Trump iRússia
JOAN SAFONT
L'excúpula de CatalunyaCaixa
El seu director diuque no hi ha
Molts fantasiegen amb
es va apujar el sou quan lentitat
proves que Barack Obama
una respostalanaloga al que
l'any 34, quan
ja tenia problemes financers
espiés l'actual president
va acabar
en mans d'un coronel

Noticias
  • No a tot
  • Els houthis aliats de l'Iran amenacen l'estratègic estret de Bab el-Màndeb
    Els houthis del Iemen, el moviment armat aliat de l'Iran, han avançat posicions des del territori que controlaven al nord-oest del país cap a la costa del mar Roig i ara amenacen l'estret de Bab el-Màndeb, una via marítima clau que connecta l'Àsia i Europa passant pel canal de Suez. Des d'aquestes posicions poden causar més tensions en el context del bloqueig de l'estret d'Ormuz per la guerra de l'Iran. La Guàrdia Revolucionària iraniana ha celebrat l'avenç com un "triomf diví".
  • Lleó d’Or en clau feminista per a la cineasta danesa May el-Toukhy
    La 83a edició de la Mostra de Venècia es va obrir amb unes sucoses declaracions en què la directora estatunidenca Maggie Gyllenhaal –encarregada de presidir el jurat de la Secció Oficial– va expressar la seva incomoditat per l’escassa presència de pel·lícules dirigides per dones en la competició pel Lleó d’Or. "Per fi hem descobert que les dones simplement fan pitjors pel·lícules que els homes", va etzibar amb to irònic la directora de ¡La novia! i La hija oscura a la roda de premsa inaugural. I val a dir que, abans de l’inici de la Mostra, el panorama era desolador. De les vint-i-dues pel·lícules de la Competició Oficial, només dues tenien una dona al capdavant, i Kvinde ukendt (Woman unknown), de la cineasta danesa May el-Toukhy, era l’única dirigida en solitari per una dona –l’altre cas era el documental Naza, codirigit per la israeliana Rachel Szor al costat de Yuval Abraham–. Doncs bé, el que va començar com una queixa justa ha acabat en una reivindicació en tota regla,
  • El debat sobre l'ayahuasca arriba a Girona
    L’ayahuasca és una beguda elaborada a partir de plantes de l’Amazònia, amb efectes psicoactius i al·lucinògens molt potents. En el món occidental, sovint s’associa al consum de drogues psicodèliques, ja que provoca visions intenses, alteracions de la consciència i tota mena de reaccions físiques, sovint adverses i perilloses. El seu origen, però, està lligat des de fa milers d'anys als pobles indígenes amazònics, que l'utilitzen com a medicina tradicional en rituals xamànics, cerimònies espirituals i processos de purga i sanació. Per a aquests pobles, l'ayahuasca no és només una mera substància, sinó que també representa el centre neuràlgic a partir del qual articulen tota la seva relació amb la vida i la natura. Aquest vessant ancestral, vinculat a l'antropologia i la sostenibilitat biocultural, és el que pretén reivindicar el Fòrum Mundial de l’Ayahuasca, que, per primera vegada, té lloc a l'Auditori Palau de Congressos de Girona de l’11 al 13 de setembre.
  • El Marroc: frontera sud de la UE
    Posem el focus en la situació política i socioeconòmica del Marroc, i també parlem amb marroquins que viuen a Catalunya per saber com veuen el país i també com han viscut el que ha passat a Ceuta.