Portada del periodico Ara:
Newspaper website Sitio web




Recognized text:
ESQUERRA ALTERNATIVA
El nou partit de
r Colau topa amb
a Podem només
Els comuns confien en la pressió
de Pablo Iglesias per reconduir
Catalunya
de Fachin confrontació, veu avalada tot l'estratégia
i que ara.cat han votat un 7% dels inscrits
la crisi i salvar la confluencia
DIMARTS
130 EUROS
SALVADOR
CARDUS
Les indiferenciesiles
inhibicions socials són kes
que acaben determinant els
limits de legitimitat dels que
Tragedia al port de Barcelona
parten, actuen i exigeixen
Dos tripulants d'un pesquer que va ser envestit per unmercant rus, a una milla nautica i mitja de la bocana sud
CARLES BOIX
Dos companys seus van poder ser rescatatsa temps
del port de Barcelona, co
aven desapareguts ahir a la
de distribuir elsfons
publics segons les eleccions
L'FBI investiga
El fiscal demana
anteriors, els ciutadans
podrien decidir aquinpartit
assignen el financament
els vincles entre
quatre anys per a
Serra i Todó
Trump iRússia
JOAN SAFONT
L'excúpula de CatalunyaCaixa
El seu director diuque no hi ha
Molts fantasiegen amb
es va apujar el sou quan lentitat
proves que Barack Obama
una respostalanaloga al que
l'any 34, quan
ja tenia problemes financers
espiés l'actual president
va acabar
en mans d'un coronel

Noticias
  • "«El ministeri ni planifica les vacunes ni ens deixa planificar»", portada d’'El Mundo'
    Aquestes són les principals portades dels diaris de Barcelona i Madrid d'aquest dimarts:
  • Les tropes dels EUA abandonaran l’Iraq aquest any
    Era un secret del domini públic. El president dels Estats Units, Joe Biden, va confirmar ahir que les tropes de combat nord-americanes deixaran l’Iraq a finals d’any, tot i que es quedaran al país un nombre indeterminat de soldats per assessorar i entrenar l’exèrcit iraquià. “A finals d’any ja no hi haurà cap missió de combat [a l’Iraq]”, va dir el mandatari en declaracions a la premsa al Despatx Oval de la Casa Blanca i en presència del primer ministre iraquià, Mustafa al-Kadhimi, que s’havia desplaçat a Washington.
  • “Vaig tancar portes i finestres i vaig quedar envoltat de foc"
    No és pas el primer incendi que ha viscut de prop, però és el primer que va estar a punt d’entrar a casa seva. Dissabte a la tarda en Jaume Soler va comprovar amb els propis ulls com el foc que havia començat a Santa Coloma de Queralt, i que es va estendre per l’Anoia, arribava a la masia on va néixer el 1940 i que encara és casa seva. “Cap a les quatre vaig sentir sirenes. Vaig sortir a fora i feia pudor de fum”. La casa d’en Jaume, Cal Manco de Bellprat, queda a mig camí del castell de Queralt i l’ermita de Sant Jaume, dos punts que sobresurten i permeten veure la serra que els envolta. Va pujar fins al castell i va observar que hi havia flames a Santa Coloma, que llavors quedaven lluny.
  • Certificat Covid? Pensem-lo bé
    Portugal, França i Itàlia no s'ho han pensat gaire. Galícia i les Canàries, tampoc. A Alemanya dubten. A Catalunya, també. La idea dels països que estan aprovant el Certificat Covid és posar-ho difícil a les persones que no es volen vacunar. Posar-los traves per accedir al lleure: per exemple, per entrar en interiors de bars i restaurants. Aquest és l'objectiu de l'obligatorietat d'aquest nou certificat. La retallada de drets que comporta es compensa pel bé superior d'avançar en la lluita per derrotar el coronavirus. Es privilegia l'objectiu col·lectiu en detriment de les llibertats individuals. Sempre és un debat complicat, aquest. En qüestions de salut, però, ja l'hem vist en altres ocasions i contextos, com ara la prohibició de fumar en interiors, avui plenament acceptada però que en el seu moment va despertar molta polèmica.
  • L’excentricitat (primera part)
    Excepte entre la burgesia, que prefereix l’exercici de la doble vida, una de respectable i a la llum del dia i una altra de noctàmbula i clandestina, podem assegurar que l’excentricitat pot arribar a desenvolupar-se de manera transversal en qualsevol classe social. Sense manies, indistintament. Tot i així, aquest fenomen és en els extrems on troba el terreny propici per abonar-s’hi. Així doncs, molts pobres de necessitat, rodamons o expatriats posen en marxa, a través de la fam, els mecanismes de l’originalitat excèntrica com a mètode de supervivència i, de la mateixa manera que els bojos, les criatures, la gent d’edat provecta o els gossos, despleguen una teatralitat que està per sobre (o per sota, tant se val) de les convencions generals i que suposa una manera única i vagament desesperada d’estar al món.