Previous Día anterior
Día siguiente Next
Previous
Next
Portada del periodico Ara:
Newspaper website Sitio web




Recognized text:
ESQUERRA ALTERNATIVA
El nou partit de
r Colau topa amb
a Podem només
Els comuns confien en la pressió
de Pablo Iglesias per reconduir
Catalunya
de Fachin confrontació, veu avalada tot l'estratégia
i que ara.cat han votat un 7% dels inscrits
la crisi i salvar la confluencia
DIMARTS
130 EUROS
SALVADOR
CARDUS
Les indiferenciesiles
inhibicions socials són kes
que acaben determinant els
limits de legitimitat dels que
Tragedia al port de Barcelona
parten, actuen i exigeixen
Dos tripulants d'un pesquer que va ser envestit per unmercant rus, a una milla nautica i mitja de la bocana sud
CARLES BOIX
Dos companys seus van poder ser rescatatsa temps
del port de Barcelona, co
aven desapareguts ahir a la
de distribuir elsfons
publics segons les eleccions
L'FBI investiga
El fiscal demana
anteriors, els ciutadans
podrien decidir aquinpartit
assignen el financament
els vincles entre
quatre anys per a
Serra i Todó
Trump iRússia
JOAN SAFONT
L'excúpula de CatalunyaCaixa
El seu director diuque no hi ha
Molts fantasiegen amb
es va apujar el sou quan lentitat
proves que Barack Obama
una respostalanaloga al que
l'any 34, quan
ja tenia problemes financers
espiés l'actual president
va acabar
en mans d'un coronel

Noticias
  • La calor estiuenca s'estendrà al llarg de tota la setmana
    La bossa d'aire càlid que hi ha damunt de la península Ibèrica continua generant un ambient més propi d'inicis de juliol que no pas del maig. Aquest diumenge han tornat a fregar els 35 °C al pla de Lleida i a les comarques gironines, i al prelitoral han superat els 32 °C. A la costa, la manca de ventilació i la intensa radiació han fet que el mercuri s'hagi enfilat fins als 31 °C a Roses.
  • L''Abc' s'embolica amb la hipoteca de Zapatero
    Pel WhatsApp mor el peix i Zapatero és en aquests moments un bon bacallà atrapat en una xarxa de missatges que no el deixen precisament en un lloc gaire decorós. Però les més de 300 pàgines que circulen de converses i investigacions permeten fer emergir aspectes preocupants del seu paper en el rescat de l’aerolínia Plus Ultra sense quedar també entortolligat en les algues dels llots periodístics. L’Abc obria portada amb: “Zapatero va cancel·lar de cop una hipoteca de 500.000 euros”. Dit així, la imatge que ve al cap és la del senyor que treu feixos de bitllets de la gavardina i els diposita sobre el taulell del banc amb un gest sobrat. El diari, a més, diu al primer subtítol: “La quantitat és similar a l’import de la presumpta comissió il·legal que el jutge sospita que va cobrar per fer de mitjancer en el rescat de la línia Plus Ultra”. Ai, les insinuacions. Ai, ai, les juxtaposicions. Ai, ai, ai, les coses similars.
  • El rival contra el qual ningú vol jugar esmola l'ullal: l'Instant Replay de l'ARA
    L'Asisa Joventut no va badar contra el Recoletas Salud San Pablo Burgos, que ja tenia assegurada la permanència i va sumar el seu quart triomf consecutiu (86-79). Yannis Morin va sumar 7 punts i va forçar cinc faltes personals en un dia en què el Palau Olímpic va demanar la renovació de Guillem Vives. "No ha sigut el nostre millor partit, però portem una bona ratxa i cap rival vol jugar contra nosaltres", va explicar Ludde Hakanson.
  • D'on surten els 4 milions que s'hauria emportat Zapatero?
    4.079.799,04 euros. Aquesta és la quantitat que s'hauria emportat en cinc anys, del 2020 al 2025, l'expresident espanyol José Luis Rodríguez Zapatero, segons l'informe de la UDEF, per intercedir en el rescat de l'aerolínia Plus Ultra i d'altres empreses. La recepció d'aquests ingressos és un dels dos atestats clau que han servit de base perquè el jutge José Luis Calama imputi per primer cop des del retorn a la democràcia un excap del govern.
  • Com explicar (i fer atractiu) l'euro digital
    El projecte de l'euro digital fa uns anys que està en boca de totes les institucions europees. Ja des que es va plantejar l'any 2020, el Banc Central Europeu (BCE) reivindicava la importància d'implementar-lo, tant per agilitzar pagaments entre estats en un entorn cada cop més digitalitzat, com per reforçar la independència estratègica de la Unió Europea. Però sis anys després, el desconeixement del projecte entre la ciutadania continua sent elevat. Segons una enquesta de la Fundació de les Caixes d'Estalvi (Funcas) publicada al febrer, tan sols un de cada quatre espanyols entén en què consisteix.