Sitio webESQUERRA ALTERNATIVA El nou partit de r Colau topa amb a Podem només Els comuns confien en la pressió de Pablo Iglesias per reconduir Catalunya de Fachin confrontació, veu avalada tot l'estratégia i que ara.cat han votat un 7% dels inscrits la crisi i salvar la confluencia DIMARTS 130 EUROS SALVADOR CARDUS Les indiferenciesiles inhibicions socials són kes que acaben determinant els limits de legitimitat dels que Tragedia al port de Barcelona parten, actuen i exigeixen Dos tripulants d'un pesquer que va ser envestit per unmercant rus, a una milla nautica i mitja de la bocana sud CARLES BOIX Dos companys seus van poder ser rescatatsa temps del port de Barcelona, co aven desapareguts ahir a la de distribuir elsfons publics segons les eleccions L'FBI investiga El fiscal demana anteriors, els ciutadans podrien decidir aquinpartit assignen el financament els vincles entre quatre anys per a Serra i Todó Trump iRússia JOAN SAFONT L'excúpula de CatalunyaCaixa El seu director diuque no hi ha Molts fantasiegen amb es va apujar el sou quan lentitat proves que Barack Obama una respostalanaloga al que l'any 34, quan ja tenia problemes financers espiés l'actual president va acabar en mans d'un coronel
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
Retrat dinàmic i mundà de Ferran Torrent
Basta parlar una estona curta amb Ferran Torrent (Sedaví, 1951) per adonar-se que no tan sols té un anecdotari riquíssim –aventures i desventures personals de tota mena, xafarderies literàries i polítiques, una macedònia colorista de tipologies humanes vistes de prop– sinó que, a més, el va desplegant i contant amb una gràcia infal·lible. Un dia que havíem anat a una d’aquestes jornades pre-Sant Jordi que les editorials munten perquè els seus autors provin de firmar llibres en llibreries de grans ciutats veïnes de Barcelona, vaig passar dues hores amb ell dins un cotxe –conduïa Màrius Serra, també hi havia Gemma Ventura– i el vaig bombardejar a preguntes. No es pot contar tot el que vam riure amb les respostes i les històries de Torrent. Abans d’acabar el trajecte, li vaig preguntar com era possible que mai ningú li hagués plantejat de fer-li un llibre de converses. Torrent va respondre que sí que li ho havien proposat, i a més periodistes a qui respectava molt, però que els dona
Una troballa islandesa
En les èpoques que em costa trobar bones lectures (bones en el sentit que se m’enduguin) hi ha una estratègia que no sol fallar. Proveu d’anar a una llibreria de confiança (en el meu cas, la Mitja Mosca, de Badalona) i, sense pressa, passegeu a prop dels llibres mentre xerreu amb la llibretera, agafeu-ne un només perquè us n'atreu la coberta, llegiu la primera pàgina d’un altre, deixeu-vos portar per les intuïcions absurdes més que no pas per les raons lògiques (autor conegut, editorial respectada).
La pujada dels comptes remunerats
En moments d’alta inflació, com els que estem vivint, qualsevol mesura d’inversió que ens permeti compensar-la, ni que sigui parcialment, és més que recomanable. Invertir no vol dir que hàgim de comprar accions arriscades o criptomonedes. Avui, també es pot invertir sense assumir riscos.
Aliança Catalana només governarà on sigui la força més votada
“No ens hem presentat per investir espanyolistes ni processistes”. Així de contundent es mostrava el 2024 Sílvia Orriols en la seva primera intervenció al Parlament després que Aliança Catalana hi desembarqués amb dos diputats. Llavors feia referència a la possible investidura del líder de Junts, Carles Puigdemont, però ara aquesta via és la que Aliança Catalana pensa adoptar també en l'àmbit municipal. Durant la segona convenció municipalista del partit celebrada a Ripoll el 19 de setembre, la formació acotava l’estratègia que han de seguir els regidors que surtin escollits. Com al Parlament, Aliança no investirà ni candidats de les tres formacions independentistes (Junts, ERC i la CUP) ni d’obediència espanyola, com el PSC, el PP i Vox.
Pujades i baixades a la borsa de Hansi Flick
Hansi Flick necessitava revolucionar l'equip després de dues derrotes consecutives. Amb una setmana de descans i davant la visita de l'Alabès, un rival de molta menys entitat, el Barça tenia l'oportunitat de retrobar-se amb la victòria i recuperar una confiança que semblava haver perdut. De la mateixa manera que el vestidor havia enlluernat tothom amb onze victòries seguides –la majoria, per golejada–, les ensopegades contra el PSG i el Reial Madrid van ser una dosi d'humilitat per a tothom, una manera de recordar que la feina encara no està feta i que caldrà esforçar-se fins al final si aquest any també es vol tocar metall.