Sitio webESQUERRA ALTERNATIVA El nou partit de r Colau topa amb a Podem només Els comuns confien en la pressió de Pablo Iglesias per reconduir Catalunya de Fachin confrontació, veu avalada tot l'estratégia i que ara.cat han votat un 7% dels inscrits la crisi i salvar la confluencia DIMARTS 130 EUROS SALVADOR CARDUS Les indiferenciesiles inhibicions socials són kes que acaben determinant els limits de legitimitat dels que Tragedia al port de Barcelona parten, actuen i exigeixen Dos tripulants d'un pesquer que va ser envestit per unmercant rus, a una milla nautica i mitja de la bocana sud CARLES BOIX Dos companys seus van poder ser rescatatsa temps del port de Barcelona, co aven desapareguts ahir a la de distribuir elsfons publics segons les eleccions L'FBI investiga El fiscal demana anteriors, els ciutadans podrien decidir aquinpartit assignen el financament els vincles entre quatre anys per a Serra i Todó Trump iRússia JOAN SAFONT L'excúpula de CatalunyaCaixa El seu director diuque no hi ha Molts fantasiegen amb es va apujar el sou quan lentitat proves que Barack Obama una respostalanaloga al que l'any 34, quan ja tenia problemes financers espiés l'actual president va acabar en mans d'un coronel
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
Un pas més cap als humans modificats genèticament
El 2018, la humanitat va fer potser el pas endavant més radical de tota la història. No és una exageració: va ser l’any que van néixer els primers humans modificats genèticament, gràcies als experiments d’He Jiankui. El que l’evolució tarda mil·lennis a esculpir, la selecció de característiques favorables per a la supervivència, ho podem aconseguir ara en uns mesos de feina en un laboratori. Pocs descobriments han un tingut unes implicacions tan profundes per al nostre futur.
El feixisme també s'edifica
Aquest diumenge l’extrema dreta de l’AfD ha guanyat les eleccions de Saxònia-Anhalt amb un 43,8% dels vots. Però hi ha una altra dada que, per als qui mirem les ciutats i l’arquitectura com alguna cosa més que pedra i façanes, resulta especialment inquietant: a Saxònia-Anhalt hi ha Dessau, i a Dessau hi ha la Bauhaus.
L'ANC exhibeix unitat amb un acte amb tots els presidents: "No mirem el passat, mirem el futur"
El desenllaç fallit del Procés ha abocat els partits independentistes a la divisió, amb un enfrontament a cara descoberta. Tampoc les entitats s'han escapat d'aquesta escalada de retrets. L'Assemblea, a més, ha patit fractures a nivell intern. En els darrers anys dos sectors amb diferents estratègies s'han disputat el control de l'entitat: els partidaris de presentar batalla electoral i els que consideraven que s'havia de mantenir neutral. Els primers han creat Dempeus per la Independència i els segons dirigeixen l'entitat. Els uns i els altres s'han unit aquest dimarts per fer una crida a la unitat i a assistir a la Diada, amb una foto de família que ha inclòs totes les persones que han presidit l’entitat des de la seva fundació fins avui.
Joan Yago rep el Premio Nacional de literatura dramàtica
El dramaturg Joan Yago (Barcelona, 1987), un dels fundadors de la companyia La Calòrica, és el guanyador del Premio Nacional de literatura dramàtica per La brama del cérvol (una experiència única en un marc incomparable). El jurat ha seleccionat la seva obra per "la potència d’un text sorprenent, arriscat i deliberadament delirant que dialoga amb el nostre present des d’una profunda crisi existencial i política". Aquest guardó el concedeix el ministeri de Cultura espanyol i està dotat amb 30.000 euros.
El Suprem bloqueja el dret a vot dels nacionalitzats amb la llei de nets fins que demostrin que són descendents d'exiliats
El Tribunal Suprem ha accedit a les pretensions de Vox i de Iustitia Europa –un partit extraparlamentari habitual en les causes que envolten el PSOE– i ha paralitzat temporalment el dret a vot de les persones que hagin obtingut la nacionalitat espanyola a través de la coneguda com a llei de nets. És una mesura cautelar que ha adoptat fins que dicti una sentència definitiva i mentre els consultats espanyols no “expedeixin certificació acreditativa” de la seva condició de descendents d'exiliats. Això interpel·la els “nascuts fora d'Espanya, de pare o mare, avi o àvia, que originàriament haguessin estat espanyols”, que patissin exili per “raons polítiques, ideològiques o de creença o d'orientació d'identitat sexual” i que “haguessin perdut o renunciat” a la nacionalitat espanyola. Aquesta és la frase textual que apareix a la llei de memòria democràtica.