Sitio webESQUERRA ALTERNATIVA El nou partit de r Colau topa amb a Podem només Els comuns confien en la pressió de Pablo Iglesias per reconduir Catalunya de Fachin confrontació, veu avalada tot l'estratégia i que ara.cat han votat un 7% dels inscrits la crisi i salvar la confluencia DIMARTS 130 EUROS SALVADOR CARDUS Les indiferenciesiles inhibicions socials són kes que acaben determinant els limits de legitimitat dels que Tragedia al port de Barcelona parten, actuen i exigeixen Dos tripulants d'un pesquer que va ser envestit per unmercant rus, a una milla nautica i mitja de la bocana sud CARLES BOIX Dos companys seus van poder ser rescatatsa temps del port de Barcelona, co aven desapareguts ahir a la de distribuir elsfons publics segons les eleccions L'FBI investiga El fiscal demana anteriors, els ciutadans podrien decidir aquinpartit assignen el financament els vincles entre quatre anys per a Serra i Todó Trump iRússia JOAN SAFONT L'excúpula de CatalunyaCaixa El seu director diuque no hi ha Molts fantasiegen amb es va apujar el sou quan lentitat proves que Barack Obama una respostalanaloga al que l'any 34, quan ja tenia problemes financers espiés l'actual president va acabar en mans d'un coronel
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
"Vaig sentir que la pressió em baixava i em vaig adonar que havia estat vivint a 100 per hora”
Quan la britànica Chloe Dalton va instal·lar-se en un antic graner reformat al camp anglès, durant la pandèmia, no sabia que la seva vida estava a punt de fer un gir. Mentre feia malabars per seguir amb la feina com a assessora política en gestió de crisis internacionals, Dalton va topar amb una cria de llebre desemparada i va endur-se-la a casa. Allà va néixer un vincle insòlit i gairebé màgic entre ella i l'animal, que contra tot pronòstic va fer el cau al graner. D'aquella experiència Dalton n'ha escrit Llebretó (Periscopi / Asteroide, 2026), un llibre enlluernador que convida a posar la vida en pausa i a gaudir de la natura. En català l'ha traduït Ricard Gil.
El mercat vintage més 'chic' de l'Empordà
Per la seva proximitat amb França, amb una llarga i arrelada tradició de mercats de vell, anomenats mercats de les puces o vide-greniers (buidagolfes), l'Empordà va ser pioner a l'Estat a l'hora d'organitzar aquesta mena de mercats. Un dels que avui atrauen més visitants és el que es fa cada diumenge a Verges. El secret del seu èxit, segons les seves organitzadores, la Montse i la Marga, de l'empresa 2_emes, és la seva estratègica ubicació, en una esplanada a tocar d'una cruïlla privilegiada de l'Empordà on conflueixen les carreteres de Figueres i França, de Torroella de Montgrí i l'Estartit, i de la Bisbal, Girona i Barcelona. "És un lloc de pas molt concorregut tot l'any i amb el temps ha esdevingut lloc de parada obligatòria per als amants dels objectes d'antiquari", diu la Marga. Si a més d'apreciar les antiguitats són també aficionats als esmorzars de forquilla, poden recuperar forces després de rebuscar entre les antigalles en alguns dels bars restaurants que, als voltants del mercat, o
Què fan els partits després que parli Sílvia Orriols?
Des de la seva emergència com un actor de primer ordre, molts partits polítics han intentat buscar una manera de reaccionar a l’extrema dreta. La capacitat de la dreta populista radical de manllevar votants diversos, així com de mobilitzar abstencionistes i perfils desconnectats de la política, desconcerta moltes formacions acostumades a jugar en un terreny de joc diferent. La retòrica de l’extrema dreta i els temes que posa sobre la taula, especialment el de la immigració, han estès la voluntat de bastir una estratègia per fer-hi front. Sigui per convicció o electoralisme, el com convé reaccionar a l’extrema dreta és una qüestió que ocupa i preocupa.
Els parcs, un altre lloc on les dones ja no podem anar a l'Afganistan
Dies enrere vaig anar a Qargha, una zona verda amb un gran llac que és als afores de Kabul. Se celebrava un festival per fer volar estels, una pràctica molt estesa a l’Afganistan, i el mitjà per al qual treballo em va demanar que n’informés. Era divendres, el dia de descans setmanal a l’Afganistan, durant el qual era habitual que abans les famílies anessin a aquest preciós lloc d’esbarjo a passar la jornada.
Més que llocs: sis històries, sis espais
O n van? Què n’aprenen? Què els aporta? El lloc predilecte de cadascú –per perdre-s’hi, passar una estona, treballar o, fins i tot, viure-hi– s’explica per motius íntims i profunds. Vivències que, possiblement, arrelen en la infantesa; d’altres neixen fruit d’impressions que desperten determinats paisatges, silencis, misteris o subtileses que posen al descobert el perquè d’una atracció. La vinculació d’una persona amb un espai que sent com a propi activa una pulsió interior. Un despatx on les idees es transformen en realitats, un mar que evoca històries de pirates, roques banyades d’aigua tenyida de colors, fondàries i llunyanies marines que revitalitzen, un carrer carregat d’història i aquell primer indret que va despertar una vocació convertida en molt més que una professió: aquestes són sis històries de vida que comparteixen personalitats conegudes del país i que revelen fins a quin punt és important, per a elles, el lloc on tornen, els aprenentatges que n’extreuen qu