Sitio webESQUERRA ALTERNATIVA El nou partit de r Colau topa amb a Podem només Els comuns confien en la pressió de Pablo Iglesias per reconduir Catalunya de Fachin confrontació, veu avalada tot l'estratégia i que ara.cat han votat un 7% dels inscrits la crisi i salvar la confluencia DIMARTS 130 EUROS SALVADOR CARDUS Les indiferenciesiles inhibicions socials són kes que acaben determinant els limits de legitimitat dels que Tragedia al port de Barcelona parten, actuen i exigeixen Dos tripulants d'un pesquer que va ser envestit per unmercant rus, a una milla nautica i mitja de la bocana sud CARLES BOIX Dos companys seus van poder ser rescatatsa temps del port de Barcelona, co aven desapareguts ahir a la de distribuir elsfons publics segons les eleccions L'FBI investiga El fiscal demana anteriors, els ciutadans podrien decidir aquinpartit assignen el financament els vincles entre quatre anys per a Serra i Todó Trump iRússia JOAN SAFONT L'excúpula de CatalunyaCaixa El seu director diuque no hi ha Molts fantasiegen amb es va apujar el sou quan lentitat proves que Barack Obama una respostalanaloga al que l'any 34, quan ja tenia problemes financers espiés l'actual president va acabar en mans d'un coronel
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
Els tenebrosos fantasmes de la pagesia de Josep Maria Miró
Les masies i les cases pairals catalanes són memòria d’un temps i d’un país. Són memòria d’una societat, d’una manera de viure, d'estimar, de treballar i, en conseqüència, memòria d’aquells que hi vivien i, tot sovint, hi morien. Memòria d’una pagesia.
La història oculta de Chiquito de la Calzada
Què fa Mario Conde en un documental sobre Chiquito de la Calzada? L’exbanquer apareix, de manera una mica sinistra, en una habitació i explica el dia que va conèixer l’humorista que va acaparar la televisió dels anys noranta. La producció ens transporta a l’Espanya de després de l’Expo de Sevilla i a l’eclosió de les cadenes de televisió privades. També a les pretensions d’un país que es pensava que era més modern del que era. I en aquest caldo de cultiu, ningú va poder escapar del tsunami del “¡Fistro pecador de la pradera!” i aquells “¿Cómorrrr?” i “¡No puedooorr!” que tanta gent utilitzava com a crossa en qualsevol conversa. Una onada insuportable amb aquell senyor rabassut que vestia com un cantaor de flamenc caminant amunt i avall de la pantalla movent les cames i els braços com si tingués un mal dolent. Avís: els espectadors de les generacions més joves no donaran crèdit a l’espectacle.
Sánchez i l'hora de tirar els daus
Temptacions sí que n'hi ha. De què? De convocar eleccions, naturalment. De qui? De l’únic que té alguna cosa a dir sobre aquesta qüestió, que és el president del govern espanyol, Pedro Sánchez. Aquest cap de setmana en parlarà amb el seu nucli dur. Hi ha expectació pel que pugui explicar dilluns a l’executiva del PSOE, que es reuneix a la seu central del carrer Ferraz. No serà una reunió més. De fet, al partit diuen que hi pot haver notícies fins i tot abans de dilluns. El clima que va deixar el fracàs de la votació dels dos decrets sobre mesures per abordar el problema de l’habitatge i els desnonaments és dels que provoquen incendis. Al govern hi ha diverses opinions. Al partit s’obre pas la idea que ara pot ser un bon moment per llançar-se a la piscina, que és l’hora de tirar els daus.
Rússia avisa que continuarà atacant Kíiv i insta els estrangers a marxar-ne
Rússia ha intensificat els atacs contra les infraestructures de Kíiv, amb un nou objectiu: els ponts. Aquest dissabte, el ministeri d'Exteriors rus ha avisat que els atacs contra la capital es mantindran, i ha instat als estrangers, inclòs el personal diplomàtic, que abandonin la ciutat.
Tots els famosos de la Maricarmen
Tradicionalment, els artistes que es guanyaven la vida fent concerts a les festes majors dels pobles tendien a mossegar-se la llengua en qüestions polítiques. Significar-se públicament els podia comportar que alguns alcaldes i alcaldesses venjatius no els contractessin per a les festes dels pobles en els quals governaven i això els podia perjudicar molt. És per això que en una Espanya en què l'oferta musical és molta, el mercat és limitat i els ajuntaments són agents de contractació molt importants resulti tan habitual que els artistes –llevat d'algunes excepcions...– hagin estat sempre molt discrets políticament.