Sitio webESQUERRA ALTERNATIVA El nou partit de r Colau topa amb a Podem només Els comuns confien en la pressió de Pablo Iglesias per reconduir Catalunya de Fachin confrontació, veu avalada tot l'estratégia i que ara.cat han votat un 7% dels inscrits la crisi i salvar la confluencia DIMARTS 130 EUROS SALVADOR CARDUS Les indiferenciesiles inhibicions socials són kes que acaben determinant els limits de legitimitat dels que Tragedia al port de Barcelona parten, actuen i exigeixen Dos tripulants d'un pesquer que va ser envestit per unmercant rus, a una milla nautica i mitja de la bocana sud CARLES BOIX Dos companys seus van poder ser rescatatsa temps del port de Barcelona, co aven desapareguts ahir a la de distribuir elsfons publics segons les eleccions L'FBI investiga El fiscal demana anteriors, els ciutadans podrien decidir aquinpartit assignen el financament els vincles entre quatre anys per a Serra i Todó Trump iRússia JOAN SAFONT L'excúpula de CatalunyaCaixa El seu director diuque no hi ha Molts fantasiegen amb es va apujar el sou quan lentitat proves que Barack Obama una respostalanaloga al que l'any 34, quan ja tenia problemes financers espiés l'actual president va acabar en mans d'un coronel
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
El sacrifici artístic del pintor Fortuny (1938)
De l’article –traducció pròpia–del crític d’art Ricardo Gutiérrez Abascal, ‘Juan de la Encina’ (Bilbao, 1883 - Ciutat de Mèxic, 1963), publicat en plena guerra a La Vanguardia (11-VI-1938) i motivat pel centenari del naixement del pintor Marià Fortuny (Reus, 1838 - Roma, 1874). La setmana passada es va exposar a la galeria Lab-Art, de Barcelona, l’àlbum complet, fins ara inèdit, d’aquarel·les de Fortuny pintades probablement entre el 1870 i el 1874. El quadern va ser descobert fa poc pel galerista i historiador José de la Mano. L’autor d’aquesta peça, Gutiérrez Abascal, era a Barcelona el 1938 quan el govern de Mèxic el va convidar a donar classes allí, on va romandre exiliat des que els franquistes van guanyar la guerra espanyola.
Trump torna a jugar la carta de l'ultimàtum per intentar desencallar les converses amb l'Iran
El president estatunidenc, Donald Trump, ha dit aquest dimarts que dona "dos o tres dies" als iranians per arribar a un acord. A tot estirar, fins a "l'inici de la setmana que ve", ha explicat el republicà als periodistes mentre mostrava les obres del saló de ball de l'ala est de la Casa Blanca. Tot i que ahir dilluns va anunciar que suspenia un atac previst per a aquest dimarts davant del "progrés" de les negociacions, aquest mateix dimarts tornava a afirmar que potser cal tornar a bombardejar el país. "Potser hem de donar un altre cop a l'Iran, no n'estic segur", ha expressat, alhora que també ha tornat a insistir que els aiatol·làs estan "suplicant" tancar un acord.
El cas Andic i la imatge del dia
La detenció de Jonathan Andic, acusat de la mort del seu pare, va captar dimarts al matí l’atenció de les televisions, sobretot a partir del moment que arribava als jutjats de Martorell. Amb permís, esclar, de la notícia per la imputació de Zapatero: els mitjans espanyols n’anaven plens fent monogràfics molt exhaustius en directe, sense gaire temps per informar de res més. Sara Loscos, al Tot es mou, parlava de “la imatge del dia i més enllà”. Sens dubte, ho era. La van utilitzar tots els informatius, especificant que el detingut estava emmanillat i, en alguns casos, repetint l’escena en diverses ocasions. A Informativos Telecinco van reproduir fins a sis vegades el recorregut de l’acusat acompanyat pels mossos entrant i sortint dels jutjats. Especificaven que Andic estava “cabizbajo y esposado”, per emfasitzar la imatge. La instantània també servia per il·lustrar la notícia a les pantalles dels platós i referenciar la notícia. L’estatus social del detingut en aquest context era
Esther Vera, directora de l’ARA, Premi Nacional de Comunicació: "La veritat i l'honradesa en l'exercici del periodisme importen"
"No fem sermons, no fem propaganda, no fem activisme, no som l'oposició d'uns o altres. Som una organització independent dedicada a informar. Això ens obliga a explicar els fets tal com són, també quan incomoden", ha dit aquest vespre Esther Vera, directora de l'ARA, quan ha recollit el Premi Nacional de Comunicació de premsa. El jurat va atorgar el premi a Vera "per haver contribuït decisivament a consolidar el diari ARA com una de les capçaleres de referència del país". L'acte de lliurament dels guardons ha tingut lloc al Teatre Principal de Sabadell i ha estat conduït per Laura Fa i Lorena Vázquez, que han reivindicat que hi hagi més dones en posicions de poder i lideratge posant com a exemple el cas de Vera.
Nicolas Winding Refn: “Morir-me va ser molt interessant”
En una edició del Festival de Canes en què, tot i els rumors, finalment no hem tingut una nova pel·lícula de Lars von Trier, la quota de cinema extrem que treu de polleguera bona part de la premsa ha quedat ben coberta per un altre director danès que sol provocar tanta indignació com entusiasme: Nicolas Winding Refn ha presentat fora de competició la magnífica Her private hell, un pas més en el camí que l’allunya cada vegada més del cinema narratiu convencional i de tornar a dirigir un altre Drive. La pel·lícula és un salt sense paracaigudes que porta a l’extrem l’aproximació estètica al conte de terror de l’anterior The neon demon, amb una trama encara més prima i interpretacions entre hieràtiques i operístiques. Després de veure la que segurament serà una de les pel·lícules més radicals del festival, s’entén millor per què Thierry Frémaux no es va veure amb cor de programar-la en la competició oficial.