Previous Día anterior
Día siguiente Next
Previous
Next
Portada del periodico Ara:
Newspaper website Sitio web




Recognized text:
ESQUERRA ALTERNATIVA
El nou partit de
r Colau topa amb
a Podem només
Els comuns confien en la pressió
de Pablo Iglesias per reconduir
Catalunya
de Fachin confrontació, veu avalada tot l'estratégia
i que ara.cat han votat un 7% dels inscrits
la crisi i salvar la confluencia
DIMARTS
130 EUROS
SALVADOR
CARDUS
Les indiferenciesiles
inhibicions socials són kes
que acaben determinant els
limits de legitimitat dels que
Tragedia al port de Barcelona
parten, actuen i exigeixen
Dos tripulants d'un pesquer que va ser envestit per unmercant rus, a una milla nautica i mitja de la bocana sud
CARLES BOIX
Dos companys seus van poder ser rescatatsa temps
del port de Barcelona, co
aven desapareguts ahir a la
de distribuir elsfons
publics segons les eleccions
L'FBI investiga
El fiscal demana
anteriors, els ciutadans
podrien decidir aquinpartit
assignen el financament
els vincles entre
quatre anys per a
Serra i Todó
Trump iRússia
JOAN SAFONT
L'excúpula de CatalunyaCaixa
El seu director diuque no hi ha
Molts fantasiegen amb
es va apujar el sou quan lentitat
proves que Barack Obama
una respostalanaloga al que
l'any 34, quan
ja tenia problemes financers
espiés l'actual president
va acabar
en mans d'un coronel

Noticias
  • El Govern surt al rescat del sistema saturat de reciclatge de roba
    Saturats, pressionats i amb uns costos que corren el risc d'ofegar-los. Així es troben ara mateix a Catalunya moltes entitats i empreses, moltes del tercer sector, que es dediquen a la recollida selectiva i classificació de la roba i el tèxtil que dipositem als contenidors específics perquè es puguin reaprofitar les peces i els materials. El problema que té acorralat el sector és doble: d'una banda, una quantitat ingent i creixent de tones de roba i teixits que complica la gestió a les plantes d'arreu del país. De l'altra, el col·lapse de roba de segona mà que hi ha també als mercats internacionals on fins ara trobava sortida el material prèviament triat aquí. Si no el poden vendre, els costos de gestió per a aquestes empreses d'inserció es tornen inassumibles.
  • “Quan els humans vam baixar dels arbres és quan vam començar a dormir profundament”
    Es diu que en els temps actuals hi ha una autèntica “epidèmia” de problemes per dormir. Pantalles, estrès, ansietat... Agafar el son s’ha convertit en un veritable acte de resistència. Tot i això, dormir ha estat un acte essencial en l’evolució de l’Homo sapiens des dels inicis de la humanitat. És només durant aquestes hores de descans profund que podem reparar el cervell, consolidar la memòria o reorganitzar els nostres circuits emocionals.
  • Salvats: cinc animals que han deixat d’estar al caire de l’extinció
    El linx ibèric ha deixat d’estar en perill d’extinció. La feina feta des dels anys 90, quan quedaven només 100 individus d’aquesta espècie, ha aconseguit elevar la seva població per sobre dels 2.000. No ha sortit de la llista d’espècies amenaçades, però ara està classificada com a vulnerable, quan havia arribat a estar en perill crític en el tombant de segle. És una gran notícia, però sobretot és una demostració clara que les polítiques de conservació funcionen, que quan es posen recursos i esforços per protegir una espècie la vida s'obre pas.
  • El sistema de pensions: un debat inajornable
    Sé que aquest posicionament generarà crítiques, però com a societat hem d’afrontar una realitat incòmoda: el sistema de pensions no és sostenible. El 2025, més del 40% del pressupost de l’Estat s’ha destinat al pagament de les pensions i, tot i així, ha calgut recórrer a un préstec per poder fer front a les dues pagues del mes de desembre. Vivim en un dèficit estructural i permanent. I lluny d’aturar-se, la despesa continuarà a l’alça: ja s’ha anunciat que les pensions pujaran un 2,7% l’any 2026.
  • "El primer que penses és: on m’he equivocat?"
    Ramon Brugada és cap de cardiologia de l'Hospital Trueta. Va créixer a pocs metres de l'estany de Banyoles, i afirma que això fa que s'aprengui a nedar gairebé abans que a caminar. Va tenir una infància de carrers sense asfaltar i de jocs al carrer, va viatjar i treballar en diferents països i va descobrir amb els seus germans –tots cardiòlegs– una síndrome que porta el cognom familiar.