Previous Día anterior
Día siguiente Next
Previous
Next
Portada del periodico Ara:
Newspaper website Sitio web




Recognized text:
ESQUERRA ALTERNATIVA
El nou partit de
r Colau topa amb
a Podem només
Els comuns confien en la pressió
de Pablo Iglesias per reconduir
Catalunya
de Fachin confrontació, veu avalada tot l'estratégia
i que ara.cat han votat un 7% dels inscrits
la crisi i salvar la confluencia
DIMARTS
130 EUROS
SALVADOR
CARDUS
Les indiferenciesiles
inhibicions socials són kes
que acaben determinant els
limits de legitimitat dels que
Tragedia al port de Barcelona
parten, actuen i exigeixen
Dos tripulants d'un pesquer que va ser envestit per unmercant rus, a una milla nautica i mitja de la bocana sud
CARLES BOIX
Dos companys seus van poder ser rescatatsa temps
del port de Barcelona, co
aven desapareguts ahir a la
de distribuir elsfons
publics segons les eleccions
L'FBI investiga
El fiscal demana
anteriors, els ciutadans
podrien decidir aquinpartit
assignen el financament
els vincles entre
quatre anys per a
Serra i Todó
Trump iRússia
JOAN SAFONT
L'excúpula de CatalunyaCaixa
El seu director diuque no hi ha
Molts fantasiegen amb
es va apujar el sou quan lentitat
proves que Barack Obama
una respostalanaloga al que
l'any 34, quan
ja tenia problemes financers
espiés l'actual president
va acabar
en mans d'un coronel

Noticias
  • "Va ser una espoliació": La Bonne reclama la seu a la Diputació de Barcelona
    L’Associació Promotora del Centre de Cultura de Dones Francesca Bonnemaison (la Bonne), un espai de trobada, intercanvi i creació de projectes culturals feministes que aglutina més d’un centenar de col·lectius de dones, fa més de deu anys que batalla amb la Diputació de Barcelona per continuar a l'edifici Francesca Bonnemaison, al carrer Sant Pere Més Baix de Barcelona. El darrer pas ha estat reclamar formalment a la presidenta de la Diputació, Lluïsa Moret, la reversió de l'immoble basant-se en la llei de memòria democràtica. L’argument és que el 1941, en ple context de postguerra, es va signar una escriptura de cessió a la Diputació que l'associació titlla de "verdadera espoliació".
  • L'espionatge britànic estima que mig milió de soldats russos han mort a Ucraïna
    Prop de mig milió de soldats russos han mort des que va començar la invasió d'Ucraïna el 2022. La xifra, una de les estimacions occidentals més elevades fetes públiques fins ara sobre el cost humà de la guerra per al Kremlin, l'ha revelat aquest dimecres Anne Keast-Butler. La directora del Government Communications Headquarters (GCHQ) ha intervingut en la primera conferència anual pública de l'agència organitzada a Bletchley Park, l’històric centre de desxiframent de codis de la Segona Guerra Mundial. El GCHQ és l'organisme d'intel·ligència del Regne Unit especialitzat en ciberseguretat i espionatge de comunicacions, responsable de protegir el país davant amenaces digitals i d'interceptar informació estratègica.
  • La malaltia mental de la corredora de fons
    El pla general d'una pista d'atletisme constitueix la imatge inaugural de Corredora, l'estimulant opera prima de la directora Laura García Alonso, premiada en el Festival de Màlaga. Mentre apareixen els títols de crèdit, una figura femenina corre per la pista fins que, després de dues voltes, s’atura exhausta. Des del seu inici, la pel·lícula aposta per la posada en escena de l'esforç físic i la recerca dels límits de la resistència corporal (i mental) com a eix vertebrador de la proposta narrativa i visual. La càmera abandona aviat la distància de seguretat proporcionada per aquest pla general inicial per apropar-se, de manera vertiginosa, al cos en moviment continu de la seva protagonista, la Cris (Alba Sáez, fantàstica), una atleta d'alt rendiment per a qui córrer i competir són substituts de la vida.
  • L'hora de la veritat al judici del cas Kitchen: declaren Jorge Fernández Díaz i la seva exmà dreta
    Després de gairebé dos mesos de judici del cas Kitchen a l'Audiència Nacional, de les declaracions de més de 150 testimonis i d'haver escoltat desenes d'àudios, ha arribat el torn dels acusats. Qui obre la veda és Francisco Martínez, que era el número dos del ministeri de l'Interior com a secretari d'Estat de Seguretat. El seguirà l'exministre Jorge Fernández Díaz. Tots dos, juntament amb altres set membres de la cúpula d'Interior, estan acusats d'haver ordit una xarxa per espiar Luis Bárcenas, extresorer del PP, i robar-li informació compromesa sobre la famosa caixa B del PP. Ho haurien fet a través de Sergio Ríos, que era xòfer de Bárcenas i, a canvi de trair-lo, hauria cobrat diners procedents dels fons reservats. La Fiscalia demana quinze anys de presó per a Fernández Díaz i Martínez pels delictes d'encobriment, malversació i contra la intimitat.
  • Les exhumacions del Monestir de Pedralbes