Previous Día anterior
Día siguiente Next
Previous
Next
Portada del periodico Ara:
Newspaper website Sitio web




Recognized text:
ESQUERRA ALTERNATIVA
El nou partit de
r Colau topa amb
a Podem només
Els comuns confien en la pressió
de Pablo Iglesias per reconduir
Catalunya
de Fachin confrontació, veu avalada tot l'estratégia
i que ara.cat han votat un 7% dels inscrits
la crisi i salvar la confluencia
DIMARTS
130 EUROS
SALVADOR
CARDUS
Les indiferenciesiles
inhibicions socials són kes
que acaben determinant els
limits de legitimitat dels que
Tragedia al port de Barcelona
parten, actuen i exigeixen
Dos tripulants d'un pesquer que va ser envestit per unmercant rus, a una milla nautica i mitja de la bocana sud
CARLES BOIX
Dos companys seus van poder ser rescatatsa temps
del port de Barcelona, co
aven desapareguts ahir a la
de distribuir elsfons
publics segons les eleccions
L'FBI investiga
El fiscal demana
anteriors, els ciutadans
podrien decidir aquinpartit
assignen el financament
els vincles entre
quatre anys per a
Serra i Todó
Trump iRússia
JOAN SAFONT
L'excúpula de CatalunyaCaixa
El seu director diuque no hi ha
Molts fantasiegen amb
es va apujar el sou quan lentitat
proves que Barack Obama
una respostalanaloga al que
l'any 34, quan
ja tenia problemes financers
espiés l'actual president
va acabar
en mans d'un coronel

Noticias
  • Un pas més cap als humans modificats genèticament
    El 2018, la humanitat va fer potser el pas endavant més radical de tota la història. No és una exageració: va ser l’any que van néixer els primers humans modificats genèticament, gràcies als experiments d’He Jiankui. El que l’evolució tarda mil·lennis a esculpir, la selecció de característiques favorables per a la supervivència, ho podem aconseguir ara en uns mesos de feina en un laboratori. Pocs descobriments han un tingut unes implicacions tan profundes per al nostre futur.
  • El feixisme també s'edifica
    Aquest diumenge l’extrema dreta de l’AfD ha guanyat les eleccions de Saxònia-Anhalt amb un 43,8% dels vots. Però hi ha una altra dada que, per als qui mirem les ciutats i l’arquitectura com alguna cosa més que pedra i façanes, resulta especialment inquietant: a Saxònia-Anhalt hi ha Dessau, i a Dessau hi ha la Bauhaus.
  • L'ANC exhibeix unitat amb un acte amb tots els presidents: "No mirem el passat, mirem el futur"
    El desenllaç fallit del Procés ha abocat els partits independentistes a la divisió, amb un enfrontament a cara descoberta. Tampoc les entitats s'han escapat d'aquesta escalada de retrets. L'Assemblea, a més, ha patit fractures a nivell intern. En els darrers anys dos sectors amb diferents estratègies s'han disputat el control de l'entitat: els partidaris de presentar batalla electoral i els que consideraven que s'havia de mantenir neutral. Els primers han creat Dempeus per la Independència i els segons dirigeixen l'entitat. Els uns i els altres s'han unit aquest dimarts per fer una crida a la unitat i a assistir a la Diada, amb una foto de família que ha inclòs totes les persones que han presidit l’entitat des de la seva fundació fins avui.
  • Joan Yago rep el Premio Nacional de literatura dramàtica
    El dramaturg Joan Yago (Barcelona, 1987), un dels fundadors de la companyia La Calòrica, és el guanyador del Premio Nacional de literatura dramàtica per La brama del cérvol (una experiència única en un marc incomparable). El jurat ha seleccionat la seva obra per "la potència d’un text sorprenent, arriscat i deliberadament delirant que dialoga amb el nostre present des d’una profunda crisi existencial i política". Aquest guardó el concedeix el ministeri de Cultura espanyol i està dotat amb 30.000 euros.
  • El Suprem bloqueja el dret a vot dels nacionalitzats amb la llei de nets fins que demostrin que són descendents d'exiliats
    El Tribunal Suprem ha accedit a les pretensions de Vox i de Iustitia Europa –un partit extraparlamentari habitual en les causes que envolten el PSOE– i ha paralitzat temporalment el dret a vot de les persones que hagin obtingut la nacionalitat espanyola a través de la coneguda com a llei de nets. És una mesura cautelar que ha adoptat fins que dicti una sentència definitiva i mentre els consultats espanyols no “expedeixin certificació acreditativa” de la seva condició de descendents d'exiliats. Això interpel·la els “nascuts fora d'Espanya, de pare o mare, avi o àvia, que originàriament haguessin estat espanyols”, que patissin exili per “raons polítiques, ideològiques o de creença o d'orientació d'identitat sexual” i que “haguessin perdut o renunciat” a la nacionalitat espanyola. Aquesta és la frase textual que apareix a la llei de memòria democràtica.