Previous Día anterior
Día siguiente Next
Previous
Next
Portada del periodico Ara:
Newspaper website Sitio web




Recognized text:
ESQUERRA ALTERNATIVA
El nou partit de
r Colau topa amb
a Podem només
Els comuns confien en la pressió
de Pablo Iglesias per reconduir
Catalunya
de Fachin confrontació, veu avalada tot l'estratégia
i que ara.cat han votat un 7% dels inscrits
la crisi i salvar la confluencia
DIMARTS
130 EUROS
SALVADOR
CARDUS
Les indiferenciesiles
inhibicions socials són kes
que acaben determinant els
limits de legitimitat dels que
Tragedia al port de Barcelona
parten, actuen i exigeixen
Dos tripulants d'un pesquer que va ser envestit per unmercant rus, a una milla nautica i mitja de la bocana sud
CARLES BOIX
Dos companys seus van poder ser rescatatsa temps
del port de Barcelona, co
aven desapareguts ahir a la
de distribuir elsfons
publics segons les eleccions
L'FBI investiga
El fiscal demana
anteriors, els ciutadans
podrien decidir aquinpartit
assignen el financament
els vincles entre
quatre anys per a
Serra i Todó
Trump iRússia
JOAN SAFONT
L'excúpula de CatalunyaCaixa
El seu director diuque no hi ha
Molts fantasiegen amb
es va apujar el sou quan lentitat
proves que Barack Obama
una respostalanaloga al que
l'any 34, quan
ja tenia problemes financers
espiés l'actual president
va acabar
en mans d'un coronel

Noticias
  • Per què la poesia de Segimon Serrallonga ha viscut tant de temps amagada?
    El primer que em ve al cap després de llegir aquest eloqüent volum de 800 pàgines és una pregunta: ¿com és que l’obra lírica de Segimon Serrallonga (Torelló, 1930 - Badalona, 2002) ha viscut tant de temps amagada? En coneixíem, per descomptat, algunes realitzacions, però la majoria d’aquestes poesies restava per descobrir. La impressió que ens produeix ara l’obra fa caure d’esquena, si bé és cert que conté peces de lírica altíssima i d’altres d’intenció –no pas d’escriptura– força més corretjuda.
  • Els danys col·laterals del nou crèdit del Barça amb Goldman Sachs
    Quan d'aquí uns anys el Camp Nou estigui acabat i funcioni a ple rendiment, és molt probable que tots els retards i contratemps que hi ha hagut en la remodelació quedin en l'oblit. O que es recordin com a simples anècdotes. Però per arribar a aquest extrem encara falta molt de temps. Ni tan sols ara, que s'està a la teòrica recta final, es respira tranquil·litat en un club que no pot permetre's més demores en aquest últim tram de la reforma.
  • "Els pares dels teus amics són un dels elements més determinants de la teva trajectòria professional"
    Matthew O. Jackson (Elmhurst, Illinois, 1962) ocupa la càtedra William D. Eberle d'economia de la prestigiosa Universitat de Stanford, als Estats Units. Les seves investigacions se centren en la presa de decisions dels agents econòmics i les seves conseqüències sobre la societat, i posa especial èmfasi en el paper que juguen les connexions entre els diferents individus de la societat. La seva recerca es considera pionera i extremadament influent en aquesta àrea d'estudi, un fet que li va valdre ser investit doctor honoris causa per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) aquest mes d'octubre.
  • Ciberatacs i amenaces de bomba: sembrar el caos sense declarar una guerra convencional
    Supermercats amb els sistemes de refrigeració sabotejats, un banc de sang víctima d'un ciberatac, avions comercials amenaçats amb bombes –i ara també alguns mitjans de comunicació–, dades bancàries i personals de milers de ciutadans de Moldàvia exposades, robatoris milmilionaris de criptomonedes... Europa ha encadenat darrerament un seguit d'incidents de naturalesa molt diversa que pregonen una mateixa inquietud: fins a quin punt es pot desestabilitzar una societat sense declarar-li la guerra? Som conscients els ciutadans europeus de les nostres vulnerabilitats, derivades en bona part de la interconnexió de les nostres vides?
  • Les batalles que amaga el 29-N a Catalunya
    Catalunya, com va passar el 2019, tornarà a ser un territori clau de cara a les pròximes eleccions generals. Fa tres anys els socialistes van aconseguir retenir el govern espanyol gràcies, essencialment, a com va votar l'electorat català, on el PSC va guanyar les eleccions. De cara al 29-N, totes les enquestes li pronostiquen una altra victòria a la candidatura que aquesta vegada encapçalarà Jordi Hereu, però sense que sigui tan fulgurant com fa tres anys. ERC, per exemple, és el partit que se li acosta més, mentre que Comuns es desplomaria, i es condemnarien les esquerres a perdre representants. La cursa electoral fins al 29 de novembre farà aflorar les disputes en clau catalana que no estan tallades pel mateix patró que les estatals.