ESQUERRA ALTERNATIVA El nou partit de r Colau topa amb a Podem només Els comuns confien en la pressió de Pablo Iglesias per reconduir Catalunya de Fachin confrontació, veu avalada tot l'estratégia i que ara.cat han votat un 7% dels inscrits la crisi i salvar la confluencia DIMARTS 130 EUROS SALVADOR CARDUS Les indiferenciesiles inhibicions socials són kes que acaben determinant els limits de legitimitat dels que Tragedia al port de Barcelona parten, actuen i exigeixen Dos tripulants d'un pesquer que va ser envestit per unmercant rus, a una milla nautica i mitja de la bocana sud CARLES BOIX Dos companys seus van poder ser rescatatsa temps del port de Barcelona, co aven desapareguts ahir a la de distribuir elsfons publics segons les eleccions L'FBI investiga El fiscal demana anteriors, els ciutadans podrien decidir aquinpartit assignen el financament els vincles entre quatre anys per a Serra i Todó Trump iRússia JOAN SAFONT L'excúpula de CatalunyaCaixa El seu director diuque no hi ha Molts fantasiegen amb es va apujar el sou quan lentitat proves que Barack Obama una respostalanaloga al que l'any 34, quan ja tenia problemes financers espiés l'actual president va acabar en mans d'un coronel
Día anterior Día siguiente 


Recognized text:
Noticias
La gran banca mima els accionistes després d'un any de guanys rècord
Per als quatre grans bancs de l'Estat el 2025 no ha estat un mal any. De fet, excepte el Banc Sabadell, CaixaBank, Banco Santander i el BBVA han tornat a registrar guanys rècord. L'entitat d'origen vallesà, però, va tancar l'exercici salvant el match ball de l'opa hostil i continuarà, per ara, el camí en solitari que tant ha defensat. En total, totes quatre entitats sumen un benefici històric de 32.278 milions d'euros al llarg de l'any. Si a aquesta xifra s'hi sumen els guanys de Bankinter i Unicaja, la xifra final és de 34.000 milions d'euros, més del doble del que van guanyar fa tan sols quatre anys (16.289 milions d'euros).
Connexions que et deixen atònit
Dimecres al vespre, a La revuelta, David Broncano anunciava una connexió en directe amb l’Afganistan per entrevistar un dels millors metges del món. A l’altra banda de la pantalla, des d’un carrer de Kabul, hi va aparèixer el doctor Diego González Rivas per explicar el seu projecte personal: l’endemà inaugurava el primer hospital de cirurgia mínimament invasiva de l’Afganistan i ensenyaria a cirurgians del país a operar amb la seva maquinària. La connexió era bastant deficient, a través d’una videotrucada del mòbil. El metge expressava la seva alegria per ser en aquell país i ensenyava els tres guardaespatlles que el protegien en tot moment: tres homes amb vestimenta paramilitar i armats amb kalàixnikovs que feien cara de pocs amics. “Very safe!”, deia el metge. Va presentar un altre cirurgià, que va saludar l’audiència: “We are really happy!”, va exclamar. Tot seguit van entrar en un restaurant i van pujar en un ascensor fins a una sala on hi havia més homes. Pel mig, unes q
Banc Sabadell: al Cèsar allò que és del Cèsar
No sé si César González-Bueno, de 65 anys, conseller delegat de Banc Sabadell, és fan dels Beatles, però els ha copiat plegant en ple èxit. "Podria haver continuat el temps que hagués volgut, però ha preferit cedir el lloc a algú amb carrera per davant", m'expliquen. Després de cinc anys marxa –diu–, a iniciativa pròpia i d'acord amb el president Josep Oliu, company de batalles i tensions durant l'opa del BBVA, que van fer naufragar, convençut d'haver fet la feina.
La UE davant un nou actor polític: els magnats tecnològics
Donald Trump és un malson per a la Unió Europea. El president dels Estats Units no només ha declarat la guerra comercial al bloc europeu i, entre d'altres, ha amenaçat amb envair territori sobirà comunitari, sinó que també pretén canviar la legislació europea i, fins i tot, la manera de viure del continent. És un objectiu que l'administració Trump ha expressat obertament i ha trobat en els magnats tecnològics estatunidencs, que tenen una gran influència en l'opinió pública europea, els aliats perfectes.
Eleccions a l'Aragó
Aquest diumenge 8 de febrer se celebren les eleccions autonòmiques a l'Aragó, després d'una campanya electoral marcada per l'anticatalanisme.
Sitio web