Sitio webr ara.cat DILLUNS 20 DE MARK DEL2017 130 EUROS CARME COLOMINA. Europa ha convertit l'acollida en detenció el dret a refugien una responsabilitat a defugir externalitzar NURIA BoscH La Hisenda propia ha de ser un objectiu de primer ordre per al govern catala tant si Catalunya ésdins com fora de l'estatespanyol PERE PUGES És just ara, en les circumstancies actuals, quan cal fer un congrés ciutad per debatre el país que volem PROCESSOBIRANISTA JxSí traslladara al setembre la llei de desconnexió El full de ruta la situava a finals Poder concentrar la mobilització de juliol, pero l'objectiu ara és ciutadana en pocsdiesiguanyar acostar-la al maxim al referendum temps són els motius del canvi Rajoy fa el primer pas per dur a la segona llei antidesnonaments Coronacio historica de Schulz com a rival de Merkel Obté uninédit 100% de vots en la convenció de l'SPD SUARL JETZTIST SCHULZ unicef Aliances de grans ciutats per recuperar la gestió dels serveis El Barca, per caracter Barcelona, Sabadell iBadalona lideren Un gol de Suárez, dos de Messi rena d André Gomes permeten als blaugranes aquestes xarxes superar el doble cap del Valencia, arnbelo liel2 les opcions a la Lliga
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
Retrat d’Eileen: el talent oblidat darrere de George Orwell
Quan George Orwell (1903-1950) decideix viatjar a Catalunya el 1936 per combatre com a milicià a la Guerra Civil i "matar feixistes", no ho fa sol. Fa pocs mesos que s'acaba de casar amb Eileen O'Shaughnessy, una jove brillant de 30 anys que el supera en molts aspectes formatius. Mentre que Eric Blair, el nom real del jove escriptor anglès, no tenia més que la formació secundària a Eton, ella acumulava el bagatge d'haver estudiat literatura a Oxford i un postgrau en psicologia a Londres. Faran una "lluna de mel" insòlita: mentre Orwell és al front de l'Aragó, Eileen treballarà a Barcelona en la rebuda de milicians britànics i serà la primera en adonar-se de la gravetat del conflicte intern que desembocarà en els Fets de Maig.
El PSC i Units, el matrimoni més estable de la política catalana
El PSC i Units per Avançar són el matrimoni més ben avingut de la política catalana. L'aliança entre totes dues forces polítiques va començar el 2017, quan els socialistes van començar a voler-se acostar als nacionalistes escèptics (o fins i tot esglaiats) amb l'aposta rupturista de l'independentisme i que ja havien començat a enyorar CiU. El líder d'Units, Ramon Espadaler, encarnava aquest perfil: exconseller del govern de Jordi Pujol i d'Artur Mas, llançava el juny d'aquell any el que aleshores va definir com una plataforma "catalanista" i democristiana que, en la Catalunya dels mesos anteriors a l'1-O, apostava pel diàleg amb Espanya amb l'aval d'exmembres d'Unió. L'aleshores primer secretari del PSC, Miquel Iceta, no va dubtar a fer-los una oferta per anar plegats a les eleccions. Les noces es van oficiar en un hotel davant de la seu del PSC al carrer Nicaragua sota el lema "Aliança pel seny i el catalanisme" i van ser l'avantsala de l'aposta per fitxar perfils de centre que Salvador Illa va de
Les coses pel seu nom a l'economia del país
Les trampes al solitari d’alguns economistes i polítics exigeixen que molts altres hagin d’estar atents per no perdre peu de la realitat econòmica en què es vol intervenir. Així, quan ens diuen que es millora la renda, i que encara millora més l’ocupació, ens diuen indirectament que baixa la productivitat; a vegades per donar a entendre després que aquesta baixada es deu a la falta d’esforç dels treballadors, ignorant el paper dels excedents empresarials en els acompanyaments de la tecnologia al treball. Igualment, fa feredat veure com alguns s’enorgulleixen de la creació d’ocupació, malgrat l’elevadíssima taxa d’atur que Espanya manté (i més en tindria si comptabilitzéssim bé el nombre de parats). Recordem que es considera que els fixos discontinus no són parats, tot i cobrar subsidi, i que, per tant, cal forçar l’enginy en calcular la població efectivament ocupada.
"Gairebé sembla que estiguem morts, però almenys sortim a la foto"
"Quan vaig a dormir a vegades la miro i a vegades no. Quan la miro recordo tot allò: l'etapa del Barça, moments bons, moments dolents, més de bons que de dolents, quan et preocupava poca cosa i eres feliç jugant a futbol. Sento nostàlgia sobretot", afirma Gibert Jordana (Vic, 2007), lateral del Girona B. Parla d'una foto com la que il·lustra aquest text, al costat de Lamine Yamal, Pau Cubarsí i Marc Bernal. Correspon a la final de la Copa Catalunya alevina de l'any 2019 i també hi surten Landry Farré, del Barça B; David Sáez, del juvenil A del Girona, i el porter Jordi Saucedo, del juvenil A de l'Osca. El Barça va compartir la foto a les xarxes amb Farré, Jordana, Sáez i Saucedo en blanc i negre. "Gairebé sembla que estiguem morts, però almenys sortim a la foto", afirma Saucedo (Terrassa, 2007).
Deu lliçons d'un mes de guerra a l'Iran
La guerra dels Estats Units i Israel contra l’Iran compleix un mes. Trump s’ha desdit dos cops del seu ultimàtum en què amenaçava amb bombardejar les plantes energètiques iranianes, i ara hi ha converses entre Washington i Teheran. Però en realitat això no vol dir gaire, més enllà que la guerra no està funcionant segons els plans de Trump i de Netanyahu. El règim dels aiatol·làs resisteix i no sembla disposat a rendir-se, perquè sap que té la clau d’una crisi energètica global. Ningú sap si les negociacions en curs suposen una reculada de l’estatunidenc, un altre moment TACO (Trump Always Chickens Out) per trobar una via de sortida. O potser tan sols està guanyant temps per acumular més tropes a la regió i tornar a l’escalada, amb atacs contra les infraestructures, amb una operació terrestre per forçar l’obertura de l’estret d’Ormuz o amb el control de l’illa de Kharg, el principal centre d’exportació de petroli de l’Iran. Seria la tercera vegada que els Estats Units at