Previous Día anterior
Día siguiente Next
Previous
Next
Portada del periodico Ara:
Newspaper website Sitio web




Recognized text:
r ara.cat
DILLUNS
20 DE MARK DEL2017
130 EUROS
CARME
COLOMINA.
Europa ha convertit
l'acollida en detenció
el dret a refugien una
responsabilitat a defugir
externalitzar
NURIA BoscH
La Hisenda propia ha de
ser un objectiu de primer
ordre per al govern catala
tant si Catalunya ésdins
com fora de l'estatespanyol
PERE PUGES
És just ara, en les
circumstancies actuals,
quan cal fer un congrés
ciutad per debatre
el país que volem
PROCESSOBIRANISTA
JxSí traslladara
al setembre la llei
de desconnexió
El full de ruta la situava a finals
Poder concentrar la mobilització
de juliol, pero l'objectiu ara és
ciutadana en pocsdiesiguanyar
acostar-la al maxim al referendum
temps són els motius del canvi
Rajoy fa el primer pas per dur a
la segona llei antidesnonaments
Coronacio
historica
de Schulz
com a rival
de Merkel
Obté uninédit
100% de vots en la
convenció de l'SPD
SUARL
JETZTIST
SCHULZ
unicef
Aliances de
grans ciutats
per recuperar
la gestió
dels serveis
El Barca, per caracter
Barcelona, Sabadell
iBadalona lideren
Un gol de Suárez, dos de Messi
rena d André Gomes permeten als blaugranes
aquestes xarxes
superar el doble cap del Valencia, arnbelo liel2
les opcions a la Lliga

Noticias
  • El Primer de Maig prohibit (1893)
    Article del polític i periodista Francesc Pi i Margall (Barcelona, 1824 - Madrid, 1901) publicat inicialment a El Cencerro (diari satíric republicà) i reproduït en el setmanari El Nuevo Régimen (6-V-1893), fundat i dirigit pel mateix Pi i Margall. Traducció pròpia. El federalista Pi i Margall va presidir durant un mes del 1873 la Primera República Espanyola. També a finals del segle XIX els governs, fins i tot els constitucionals, temien –uns més que altres– l’exercici de les llibertats.
  • Els deutes a curt termini posen en dubte la liquiditat de la catalana Parlem
    Nou gir de guió en el futur de Parlem Telecom. Un mes després de la no integració amb Avatel, una sèrie de deutes per valor de 16,6 milions d’euros sobrevolen la teleco catalana. En concret, tal com es llegeix dels resultats anuals aportats per la companyia al BME Growth, diversos crèdits realitzats per Inveready –fons inversor propietari d’Avatel i accionista de Parlem– i el seu principal titular, Josep Maria Echarri, han passat a vèncer a curt termini després que durant l’anterior exercici s’hagin incomplert diferents ràtios financeres establertes en els contractes de finançament (covenants). “Existeix un risc de liquiditat a curt termini”, reconeix l’auditor en els comptes anuals presentats aquest dijous.
  • El Govern demana al Tour que canviï el traçat i esquivi Collserola per la pesta porcina
    La pesta porcina africana (PPA) continua expandint-se –aquest dijous s'han confirmat 13 positius nous, que eleven el total fins als 297 casos– i ja hi ha 19 municipis amb restriccions d'accés al Parc Natural de Collserola. Davant d'aquesta situació, fonts de la Generalitat confirmen a l'ARA que han demanat a l'organització del Tour de França que valori un canvi de traçat en el recorregut de la segona etapa de la competició –a principis de juliol–, ja que s'hauria de transitar per una zona afectada actualment per mesures de seguretat i prevenció contra la malaltia infecciosa.
  • Acció intensa i atmosfera inquietant: per què 'Saros' és un dels videojocs destacats del 2026?
    El catàleg de jocs exclusius de PlayStation continua creixent amb Saros, el nou projecte de Housemarque que recull l’herència de Returnal però aposta per reformular-ne algunes de les idees clau. L’anterior títol de l’estudi finlandès va arribar pocs mesos després del llançament de la PlayStation 5 i va marcar l’inici de l’actual generació de Sony al convertir-se en un dels primers jocs que va emocionar amb les seves possibilitats tècniques i jugables. Des d’aleshores, Housemarque ha estat refinant la fórmula que els va consolidar dins el segell de PlayStation Studios per donar lloc al seu joc més ambiciós fins ara.
  • Trump torna a carregar contra Espanya i ara diu que considera retirar tropes
    Donald Trump ha tornat a carregar contra a Espanya i, aquest cop, ha apujat una mica més el to. El president estatunidenc ha dit aquest dijous des del Despatx Oval que "probablement" retirarà les tropes estatunidenques que hi ha desplegades a les bases espanyoles. "Per què no ho hauria de fer?", ha dit el magnat després que una periodista li preguntés si estava pensant fer amb Itàlia i Espanya el mateix que ja ha fet amb Alemanya. Ahir al vespre, Trump va publicar a Truth Social on amenaçava Berlin amb retirar les tropes que hi tenen desplegades. “Els Estats Units estan estudiant i analitzant la possible reducció de tropes a Alemanya i es prendrà una decisió al respecte en un curt termini”, deia Trump.