Sitio webr ara.cat DILLUNS 20 DE MARK DEL2017 130 EUROS CARME COLOMINA. Europa ha convertit l'acollida en detenció el dret a refugien una responsabilitat a defugir externalitzar NURIA BoscH La Hisenda propia ha de ser un objectiu de primer ordre per al govern catala tant si Catalunya ésdins com fora de l'estatespanyol PERE PUGES És just ara, en les circumstancies actuals, quan cal fer un congrés ciutad per debatre el país que volem PROCESSOBIRANISTA JxSí traslladara al setembre la llei de desconnexió El full de ruta la situava a finals Poder concentrar la mobilització de juliol, pero l'objectiu ara és ciutadana en pocsdiesiguanyar acostar-la al maxim al referendum temps són els motius del canvi Rajoy fa el primer pas per dur a la segona llei antidesnonaments Coronacio historica de Schulz com a rival de Merkel Obté uninédit 100% de vots en la convenció de l'SPD SUARL JETZTIST SCHULZ unicef Aliances de grans ciutats per recuperar la gestió dels serveis El Barca, per caracter Barcelona, Sabadell iBadalona lideren Un gol de Suárez, dos de Messi rena d André Gomes permeten als blaugranes aquestes xarxes superar el doble cap del Valencia, arnbelo liel2 les opcions a la Lliga
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
'Espejo público' torna a les portes d’un institut català
El pla pilot del Govern d'introduir mossos de paisà en centres educatius per garantir la convivència ja va tenir el seu primer dany col·lateral. Com en els anys més encesos del Procés, el programa de Susanna Griso va tornar a les portes d’un institut de Catalunya per valorar l’experiment. L’institut que va tenir l’honor de rebre tan afortunada visita va ser l’Eugeni d’Ors de l'Hospitalet de Llobregat. La reportera va entrevistar l’Àlex, un alumne que duia una samarreta amb la llegenda "Fora les forces d’ocupació dels Països Catalans". L’estudiant va qualificar aquesta iniciativa com un “atac racista i estigmatitzador del centre”. Va explicar, amb bon to i educació, la complexitat de l’institut, amb majoria d’alumnat d’origen immigrant, i els problemes de vulnerabilitat social de les famílies. El noi va exigir més mediadors, psicòlegs i personal educatiu en comptes de policies. Lamentava que els agents no són percebuts com a figures positives pels estudiants, perquè sovint
El Suprem dels EUA anul·la el mapa electoral de Louisiana mesos abans de les eleccions
El Tribunal Suprem dels Estats Units ha anul·lat el mapa electoral de l'estat de Louisiana argumentant que els legisladors es van basar "il·legalment" en la raça per elaborar un nou districte congressual de majoria negra. La decisió és un èxit per als republicans, especialment en un any d'eleccions de mig mandat, previstes per al novembre. La majoria conservadora ha imposat la seva opinió –amb sis vots a favor i tres en contra–, mentre que l'ala liberal del tribunal s'hi ha posicionat en contra perquè considera que això desmantella la llei de drets civils aprovada als anys 60 per protegir les minories.
Jaume Asens es recupera d'un trasplantament de ronyó
L'eurodiputat dels Comuns, Jaume Asens, es recupera d'un trasplantament de ronyó, el de la seva mare, després de "dies difícils", segons ha explicat ell mateix a través d'Instagram. Ja ha sortit de l'Hospital Clínic, pendent de veure si el seu cos reacciona positivament.
Un institut de l'Hospitalet, el primer centre que demana sortir del pla per enviar-hi un mosso
L'Institut Margarida Xirgu de l'Hospitalet de Llobregat ha demanat sortir del pla d'Educació i Interior que preveu integrar un mosso d'esquadra de paisà als centres, tal com han confirmat fonts del centre i sindicals a l'ARA. El moviment l'ha anunciat la CUP al ple del Parlament d'aquest dimecres, assegurant que hi havia un centre del municipi que havia demanat sortir de la prova pilot. De moment, però, des del departament d'Educació no han confirmat el pas. En el mateix sentit, fonts d'USTEC –el sindicat majoritari al sector educatiu– també apunten que hi ha alguns centres de Vic que també han comunicat a Inspecció Educativa que volen deixar de formar part del pla pilot.
Powell s'acomiada de la presidència de la Fed mantenint els tipus d'interès contra les pressions de Trump
El president de la Reserva Federal (Fed), Jerome Powell, s'ha acomiadat del seu càrrec al capdavant de la institució mantenint els tipus d'interès entorn del 3,5% i 3,75%. El banc central estatunidenc congela per segona vegada consecutiva el preu del diner des que va començar la guerra de l'Iran. Powell abandonarà la presidència el 15 de maig en un moment de màxima convulsió al banc, tot i que ja ha avançat que continuarà exercint com a governador. Tot i que ha assegurat que pensa mantenir un "perfil baix" i que no vol ser un "dissident", la decisió és un desafiament a Donald Trump. En la seva campanya de pressions, el magnat va amenaçar de fer-lo fora de la institució un cop acabés la seva presidència. Un fet que legalment no està permès.