Previous Día anterior
Día siguiente Next
Previous
Next
Portada del periodico Ara:
Newspaper website Sitio web




Recognized text:
r ara.cat
DILLUNS
20 DE MARK DEL2017
130 EUROS
CARME
COLOMINA.
Europa ha convertit
l'acollida en detenció
el dret a refugien una
responsabilitat a defugir
externalitzar
NURIA BoscH
La Hisenda propia ha de
ser un objectiu de primer
ordre per al govern catala
tant si Catalunya ésdins
com fora de l'estatespanyol
PERE PUGES
És just ara, en les
circumstancies actuals,
quan cal fer un congrés
ciutad per debatre
el país que volem
PROCESSOBIRANISTA
JxSí traslladara
al setembre la llei
de desconnexió
El full de ruta la situava a finals
Poder concentrar la mobilització
de juliol, pero l'objectiu ara és
ciutadana en pocsdiesiguanyar
acostar-la al maxim al referendum
temps són els motius del canvi
Rajoy fa el primer pas per dur a
la segona llei antidesnonaments
Coronacio
historica
de Schulz
com a rival
de Merkel
Obté uninédit
100% de vots en la
convenció de l'SPD
SUARL
JETZTIST
SCHULZ
unicef
Aliances de
grans ciutats
per recuperar
la gestió
dels serveis
El Barca, per caracter
Barcelona, Sabadell
iBadalona lideren
Un gol de Suárez, dos de Messi
rena d André Gomes permeten als blaugranes
aquestes xarxes
superar el doble cap del Valencia, arnbelo liel2
les opcions a la Lliga

Noticias
  • Tot pot canviar de cop
    L’any 2023 la Generalitat va fer una campanya titulada L’aigua no cau del cel per recordar-nos la importància d’estalviar aigua en plena sequera. Tres anys després, el govern de tothom ha engegat Tot pot canviar de cop, una nova campanya de Protecció Civil per advertir-nos dels perills de les pluges torrencials. L’anunci, que deveu haver vist en diferents pauses publicitàries de TV3, reflecteix molt bé aquesta idea de risc en zones aparentment segures. S’adverteix que s’ha utilitzat la intel·ligència artificial per recrear algunes escenes, que s’alternen amb imatges reals per reflectir el contrast entre l’abans i el després del gran diluvi. Un bucòlic torrent d’aigua en un poble que es converteix en unes cascades violentes, un pàrquing al costat del mar que desapareix sota la fúria de les onades, un cotxe aparcat del qual després només es veu el sostre, un carrer que es converteix en un riu vigorós impossible de creuar, i un pont al final d’una riera que queda obstruït per una p
  • Notar tots els talls d'una operació d'apendicitis: denuncien un error en l'anestèsia a l'Hospital de Granollers
    Roger Ferrer fa anys que espera la resposta a la seva reclamació per una negligència mèdica. El febrer del 2022 el van operar d'apendicitis a l'Hospital de Granollers i un error en la màquina que li subministrava l'anestèsia va fer que sentís els talls de tota l'operació, tot i que els seus músculs sí que estaven sedats i no podia moure's ni avisar del que passava. "Sentia els dolors dels talls de l'operació i com furgaven. Vaig viure una experiència de mort en vida i no he tornat a ser el mateix", ha explicat en una entrevista a Eldiario.es.
  • Gloria Steinem: la revolució que també va entrar a les redaccions
    La de les dones és, probablement, la gran revolució del darrer segle. No va prendre palaus, però va transformar la vida quotidiana. La manera de treballar, d’estimar, de tenir fills o de no tenir-ne, de relacionar-nos amb el nostre cos, amb els diners i amb el poder. Les dones d’avui caminem a espatlles de gegantes que van discutir allò que semblava indiscutible i Gloria Steinem n’és una.
  • Alerta mundial pel super-Niño: les conseqüències són imprevisibles
    El món sabia que el pròxim Niño seria potent, però aquest dijous les previsions han confirmat que aquest fenomen climàtic serà de gran intensitat i que tindrà conseqüències imprevisibles. L'ONU alerta que el pic d'aquest episodi es viurà a finals del 2026, però que s'allargarà fins al 2027, any que es podria convertir en el més càlid mai registrat.
  • Werner Herzog sincronitza les germanes Rooney i Kate Mara a ‘Bucking fastard’
    Si hi ha un director que ha sabut aprofundir en l’existència dels oblidats, els expulsats per la societat, aquest és Werner Herzog. El cineasta de Múnic ha construït, al llarg de la seva prodigiosa i eclèctica carrera, una família de personatges que, a la força o per voluntat pròpia, han trobat el seu lloc als marges, lluny dels costums, més enllà del que és acceptat o tolerat. Aquest dijous el Festival de Venècia ha acollit l’estrena mundial Bucking fastard, una pel·lícula que presenta dues noves figures essencials de l’univers de Herzog: Jean i Joan Holbrooke, dues germanes que parlen, caminen, somien i s’enamoren a l’uníson. Els personatges estan inspirats en les germanes bessones Freda i Greta Chaplin –que van guanyar notorietat en la dècada del 1980 per la seva peculiar sincronia i pels seus problemes amb la justícia–, però a Venècia, Herzog ha assegurat que Bucking fastard “és una obra de ficció”.