r ara.cat DILLUNS 20 DE MARK DEL2017 130 EUROS CARME COLOMINA. Europa ha convertit l'acollida en detenció el dret a refugien una responsabilitat a defugir externalitzar NURIA BoscH La Hisenda propia ha de ser un objectiu de primer ordre per al govern catala tant si Catalunya ésdins com fora de l'estatespanyol PERE PUGES És just ara, en les circumstancies actuals, quan cal fer un congrés ciutad per debatre el país que volem PROCESSOBIRANISTA JxSí traslladara al setembre la llei de desconnexió El full de ruta la situava a finals Poder concentrar la mobilització de juliol, pero l'objectiu ara és ciutadana en pocsdiesiguanyar acostar-la al maxim al referendum temps són els motius del canvi Rajoy fa el primer pas per dur a la segona llei antidesnonaments Coronacio historica de Schulz com a rival de Merkel Obté uninédit 100% de vots en la convenció de l'SPD SUARL JETZTIST SCHULZ unicef Aliances de grans ciutats per recuperar la gestió dels serveis El Barca, per caracter Barcelona, Sabadell iBadalona lideren Un gol de Suárez, dos de Messi rena d André Gomes permeten als blaugranes aquestes xarxes superar el doble cap del Valencia, arnbelo liel2 les opcions a la Lliga
Día anterior Día siguiente 


Recognized text:
Noticias
Geolocalització i mòbils barats: l'estratègia perquè els anuncis de diners fàcils atrapin joves vulnerables
Des del boom de la intel·ligència artificial (IA), els algoritmes pauten tot el que els usuaris veuen i senten als dispositius mòbils. De fet, l'algoritme no només es limita a fer recomanacions, sinó que també condiciona la publicitat que reben els usuaris per xarxes segons el seu nivell socioeconòmic i el seu gènere. Mitjançant la geolocalització o el tipus de mòbil que fan servir, la IA localitza els joves més vulnerables i els ofereix eines per aconseguir ingressos fàcils, ràpids i en molts casos fraudulents. Així ho demostra un estudi pioner de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), que per primer cop observa com la publicitat personalitzada a TikTok o Instagram pot reforçar les desigualtats i els estereotips entre els joves.
Els pares de Fisher-Price: quatre visionaris obsessionats amb les joguines
A principis dels anys trenta, East Aurora era un poble tranquil de l’oest de l’estat de Nova York, als Estats Units. Tothom es coneixia. En aquest llogarret de cases de fusta, Herman Fisher tenia un costum peculiar: anava de porta per porta amb una bossa plena de prototips de joguines. Saludava el veïnat, demanava entrar un moment als menjadors de les famílies amb criatures, deixava les joguines a terra i observava en silenci com els infants les arrossegaven, les feien rodar o n'estiraven les cordes. Si una peça despertava interès, ho anotava; si fallava, la recollia i tornava al taller per ajustar-la. Per a Fisher, aquell procés gairebé empíric era l’única manera de crear joguines que funcionessin de debò.
"Vull explicar les pallisses del Barça al Madrid"
"Quan Donald Trump tornava de la seva oració matinal i es dirigia cap al camp de golf, va relliscar amb una pilota. Just en el mateix moment un membre del seu personal de servei li donava una empenta a un altre, el qual va acabar caient sobre un tercer treballador que portava una safata on hi havia una copa de vi. La copa va caure a terra, es va trencar i un cristall va caure a l'ull de Donald Trump, que va morir dessagnat. Per què curiosament cap metge estava operatiu? [...]"
L'OTAN avaluarà ja l'any que ve els plans d'armament d'Espanya
Els aliats de l'OTAN van acordar a la cimera anual d'aquest any un increment de la despesa militar sense precedents de manera progressiva fins a destinar el 5% del seu producte interior brut (PIB) en despesa militar, el percentatge que exigia Donald Trump. Només Espanya s'hi va oposar des del principi i, de fet, és l'únic que s'ha negat a assolir aquest percentatge. Tot i gastar-s'hi molts menys diners que la resta d'aliats, el govern de Pedro Sánchez es va comprometre amb el secretari general de l'OTAN, Mark Rutte, que compliria amb els objectius de capacitats militars que han d'assumir els aliats, uns càlculs que l'Aliança Atlàntica mai s'ha cregut i que ja pretén avaluar durant el primer semestre de l'any que ve, segons informen fonts diplomàtiques de l'OTAN.
La Real: hamburgueses clàssiques de la mà d’una família que se n’ha sortit
Aquesta història acabarà a Barcelona i donant forma a una fantàstica casa d’hamburgueses del carrer València, La Real. Però abans, cal conèixer la història que hi ha darrere, plena d’amor, però també, malauradament, de dificultats. Com a fils conductors hi tenim la carn i el sucre.
Sitio web