Sitio webr ara.cat DILLUNS 20 DE MARK DEL2017 130 EUROS CARME COLOMINA. Europa ha convertit l'acollida en detenció el dret a refugien una responsabilitat a defugir externalitzar NURIA BoscH La Hisenda propia ha de ser un objectiu de primer ordre per al govern catala tant si Catalunya ésdins com fora de l'estatespanyol PERE PUGES És just ara, en les circumstancies actuals, quan cal fer un congrés ciutad per debatre el país que volem PROCESSOBIRANISTA JxSí traslladara al setembre la llei de desconnexió El full de ruta la situava a finals Poder concentrar la mobilització de juliol, pero l'objectiu ara és ciutadana en pocsdiesiguanyar acostar-la al maxim al referendum temps són els motius del canvi Rajoy fa el primer pas per dur a la segona llei antidesnonaments Coronacio historica de Schulz com a rival de Merkel Obté uninédit 100% de vots en la convenció de l'SPD SUARL JETZTIST SCHULZ unicef Aliances de grans ciutats per recuperar la gestió dels serveis El Barca, per caracter Barcelona, Sabadell iBadalona lideren Un gol de Suárez, dos de Messi rena d André Gomes permeten als blaugranes aquestes xarxes superar el doble cap del Valencia, arnbelo liel2 les opcions a la Lliga
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
El Girona cau de forma polèmica i absurda a Sant Sebastià
Quan el Girona havia fet la part més important de la feina, que no era altra cosa que resistir gairebé 75 minuts amb un home menys per una expulsió polèmica a David López, ha rebut una galleda d’aigua gelada: Gazzaniga, que havia aturat un penal a la primera part, s’ha empassat un xut d’Astiazaran que no havia de comportar cap problema. Els gironins havien perdonat massa en els minuts previs, i marxen amb les mans buides en una nova oportunitat perduda per retallar posicions per entrar a la zona d'ascens directe.
Rússia està al darrere de les protestes dels joves a les ciutats europees?
Des que va començar l’onada de disturbis juvenils a l’Europa Occidental, la sospita d’un atac híbrid rus ha planat sobre l’opinió pública. El desconcert per unes accions coordinades a través de canals expressament creats per a l’ocasió i l’absència de líders visibles han esperonat l’ombra d’una operació d’influència del govern de Vladímir Putin. La realitat, però, és que és impossible atribuir a Rússia l’origen de les protestes. El que sí que s’ha demostrat és que Moscou ha amplificat els aldarulls i ha mirat de presentar-los com la reacció social al militarisme d’unes elits comunitàries entregades a Ucraïna. Un enfocament molt convenient a les portes d’un cicle electoral que podria catapultar els partits europeus més contraris al suport a Kíiv.
Desplegament policial "de màxims" a Barcelona per una triple convocatòria Blocus
El Gran Germà Eduardo Inda et vigila
Si amb la notícia que Ok Diario havia pagat 242.000 euros per la defensa de Koldo García no n'hi hagués prou per fer arquejar les celles més amunt de l’oval de la cara, de pura exclamació, s'hi suma una circumstància que converteix l’afer en més llardós. Resulta que el director d’Eldiario.es, Ignacio Escolar, es va reunir amb l’advocada de García, Leticia de la Hoz, que és qui va cobrar les factures per part del digital d’Eduardo Inda. La més sucosa, oh casualitat, coincidia amb la data en què el mitjà va entrevistar-lo perquè estirés la flassada i exposés les misèries del PSOE. En acabat d'aquella trobada, un home corpulent va abordar Escolar per dir-li que li havia estat fent fotografies per ordres del director d’Ok Diario. Pocs minuts després, li vibrava el mòbil. Era Inda, amb un missatge tan breu com inquietant: “Ho, ho”. Una estona més tard, apareixien publicades les fotos i es deia que Eldiario.es estava fabricant una bola i havien “falsejat els conceptes” de les fac
Bones interpretacions en un Flaix de Tardor una mica decebedor
Amb els Jocs Olímpics del 1992, Barcelona va guanyar una repercussió mundial que la va convertir en un destí turístic celebrat per uns quants i condemnat per uns altres quants. Però, a més a més, va perdre el que havia estat una celebració cultural durant quatre anys d’altíssim nivell internacional gràcies als Festivals de Tardor que va dirigir Mario Gas i el Festival Olímpic de les Arts. Des d’aleshores, Barcelona aixecava el teló sense un relleu especial més enllà de les més o menys encisadores propostes del teatre públic i privat.