Sitio webr ara.cat DILLUNS 20 DE MARK DEL2017 130 EUROS CARME COLOMINA. Europa ha convertit l'acollida en detenció el dret a refugien una responsabilitat a defugir externalitzar NURIA BoscH La Hisenda propia ha de ser un objectiu de primer ordre per al govern catala tant si Catalunya ésdins com fora de l'estatespanyol PERE PUGES És just ara, en les circumstancies actuals, quan cal fer un congrés ciutad per debatre el país que volem PROCESSOBIRANISTA JxSí traslladara al setembre la llei de desconnexió El full de ruta la situava a finals Poder concentrar la mobilització de juliol, pero l'objectiu ara és ciutadana en pocsdiesiguanyar acostar-la al maxim al referendum temps són els motius del canvi Rajoy fa el primer pas per dur a la segona llei antidesnonaments Coronacio historica de Schulz com a rival de Merkel Obté uninédit 100% de vots en la convenció de l'SPD SUARL JETZTIST SCHULZ unicef Aliances de grans ciutats per recuperar la gestió dels serveis El Barca, per caracter Barcelona, Sabadell iBadalona lideren Un gol de Suárez, dos de Messi rena d André Gomes permeten als blaugranes aquestes xarxes superar el doble cap del Valencia, arnbelo liel2 les opcions a la Lliga
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
El Suprem dels EUA frena l'intent de Trump de restringir el vot per correu a les legislatives
El Tribunal Suprem dels Estats Units ha bloquejat per ara l'intent del president Donald Trump de restringir el vot per correu de cara a les eleccions de mig mandat del novembre, cosa que permet als estats mantenir els procediments que han utilitzat fins ara per enviar i rebre les paperetes.
Caces de l'OTAN abaten un dron a l'espai aeri de Lituània
Caces de l'OTAN han abatut aquesta matinada dins l'espai aeri de Lituània un dron que havia estat llançat des de Bielorússia. L'aparell no tripulat ha fet disparar les alertes a la capital, Vilníus. Alhora a Polònia ha activat les seves forces aèries com a mesura preventiva després d'haver recuperar el que creu que és un dron rus al Bàltic.
Per què deixem de ser nosaltres mateixos al setembre?
Tornar de vacances no implica tan sols reprendre uns horaris, unes rutines o unes obligacions, sinó també recuperar una manera de vestir molt més seriosa, prudent i continguda. Durant les vacances ens hem permès dur camises hawaianes llampants, lluir vestits hippies ben amples, portar el banyador de pantaló curt durant tot el dia o anar amb biquini i pareo a comprar un gelat a la guingueta. A través de la roba experimentem una agradable sensació de llibertat i comoditat que difícilment gaudim durant la resta de l’any. Però, per què tot això s’acaba al setembre?
Un llibre per il·luminar la nit dels feminicidis
És possible que alguns lectors, en llegir el text de contraportada d’aquesta novel·la, pensin: un altre llibre sobre feminicidis? I encara més: una altra narradora testimoni que reflexiona sobre el dret moral d’escriure sobre el tema? Però és que n’hi ha prou amb seguir quatre notícies per topar amb l’evidència que els assassinats de dones –i, en concret, els que són comesos pels marits o companys sentimentals de les víctimes– no s’acaben mai. Com si fos impossible desprogramar certs cervells i extirpar-ne la convicció que aquella dona a qui diuen estimar amb bogeria és de la seva propietat i no pot fer res que ells no considerin adequat: posar-se certa roba, parlar amb altres homes, sortir a treballar cada dia... Semblen coses d’un altre món, o d’una altra època, però els arguments dels temps passats o de l’alteritat cultural no cal ni intentar treure’ls de l’armari. Tant hi fa el nivell sociocultural, el color de la pell o l’idioma dels assassins: la xacra és arreu. I ca
El jutge que va titllar el Procés de "cop d'estat encobert" frena ara el dret de vot de la ‘llei de nets’
El jutge del Tribunal Suprem que ha redactat la interlocutòria que bloqueja el dret a vot de milers d'espanyols que van aconseguir la nacionalitat acollint-se a la llei de memòria democràtica –fa seva la tesi al PP que la llei de nets és un “perill fundat, real i seriós” que pot “afectar greument l'objectivitat i transparència” de les eleccions– és un vell conegut de l'independentisme. És Antonio Narváez, que va ser magistrat del Tribunal Constitucional del 2014 al 2023 i, per tant, va tenir un paper destacat en els anys del Procés. El seu nom ressona a Catalunya perquè el febrer del 2021 es va apartar del debat dels recursos d'empara dels presos polítics contra la sentència de l'1-O. Va haver d'autoexcloure's després que els líders independentistes demanessin en bloc la seva recusació per unes paraules que havia pronunciat el novembre del 2017.