Sitio webr ara.cat DILLUNS 20 DE MARK DEL2017 130 EUROS CARME COLOMINA. Europa ha convertit l'acollida en detenció el dret a refugien una responsabilitat a defugir externalitzar NURIA BoscH La Hisenda propia ha de ser un objectiu de primer ordre per al govern catala tant si Catalunya ésdins com fora de l'estatespanyol PERE PUGES És just ara, en les circumstancies actuals, quan cal fer un congrés ciutad per debatre el país que volem PROCESSOBIRANISTA JxSí traslladara al setembre la llei de desconnexió El full de ruta la situava a finals Poder concentrar la mobilització de juliol, pero l'objectiu ara és ciutadana en pocsdiesiguanyar acostar-la al maxim al referendum temps són els motius del canvi Rajoy fa el primer pas per dur a la segona llei antidesnonaments Coronacio historica de Schulz com a rival de Merkel Obté uninédit 100% de vots en la convenció de l'SPD SUARL JETZTIST SCHULZ unicef Aliances de grans ciutats per recuperar la gestió dels serveis El Barca, per caracter Barcelona, Sabadell iBadalona lideren Un gol de Suárez, dos de Messi rena d André Gomes permeten als blaugranes aquestes xarxes superar el doble cap del Valencia, arnbelo liel2 les opcions a la Lliga
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
La trama de Leire Díez va maniobrar per pressionar Marchena i poder "culminar amb èxit" l'amnistia
La suposada trama del PSOE liderada per Santos Cerdán i Leire Díez també va mostrar interès per la llei d'amnistia. Un informe de la Guàrdia Civil de 372 pàgines, al qual ha tingut accés l'ARA, conté referències a la norma. Concretament, la Unitat Central Operativa (UCO) va trobar un document Word elaborat el novembre del 2024 per la coneguda com a lampista del PSOE que al·ludia directament a José Manuel Villarejo. Deia que el comissari jubilat de la policia espanyola, que aquests dies seu al banc dels acusats pel cas Kitchen, "té les proves que demostrarien la corrupció" de Manuel Marchena, que va ser el president del judici del Procés i va ser un dels jutges que va barrar el pas a amnistiar Oriol Junqueras, Jordi Turull, Dolors Bassa i Raül Romeva (Carles Puigdemont, Toni Comín i Lluís Puig tampoc van ser amnistiats per decisió de Pablo Llarena).
De l'elefant de Feijóo al conill de Pedro Sánchez
Hi havia molt interès a comparèixer la sorpresa que preparava Pedro Sánchez en la seva intervenció a la clausura de la reunió anual del Cercle d'Economia, és a dir, el conill que trauria del barret de copa. A l'edició de l'any passat, per exemple, va anunciar una inèdita consulta sobre l'opa del BBVA al Banc Sabadell, una fusió que l'octubre passat va fracassar.
L'esquelet de cria de tapir més complet d'Europa: l'última troballa a Caldes de Malavella
L'esquelet de cria de tapir més complet d'Europa, un exemplar que va viure fa quatre milions d'anys, ha estat trobat al jaciment arqueològic i paleontològic Camp dels Ninots de Caldes de Malavella, en el marc d'uns treballs d'excavació.
El rol de la terapeuta i el mòbil perdut a l'Equador: la jutgessa del cas Andic demana més proves
Un dels punts d'inflexió de la investigació de la mort d'Isak Andic, fundador de Mango, va ser quan els Mossos d'Esquadra van accedir al contingut del seu telèfon mòbil. Allà hi van trobar diverses converses en termes despectius amb el seu fill, Jonathan Andic, la persona amb qui feia una ruta per les coves de Collbató el dia que va morir. La jutgessa del cas parla de missatges "d'odi, de rancor, d'idees de mort". Tal com va avançar l'ARA fa uns mesos, aquests missatges s'emmarcaven en una mena de teràpia que estava fent el fill dels Andic amb una coach i que van servir als Mossos per posar encara més el focus en el primogènit. Ara, la jutgessa demana aprofundir encara més en la figura d'aquesta terapeuta.
Murtra (Telefónica) assenyala les "debilitats gegantines" d'Europa davant les revolucions tecnològiques
El president executiu de Telefónica, Marc Murtra, ha assenyalat les "debilitats gegantines" que pateix Europa en un moment de revolució tecnològica. En la seva intervenció a la 41a Reunió del Cercle d'Economia, el dirigent de la primera teleco de l'Estat ha lamentat que les administracions europees "no tinguin capacitat" per regular les tecnològiques nord-americanes. A ulls del directiu, els Vint-i-set pateixen "unes vulnerabilitats perillosíssimes, i que són molt reals" respecte de les grans potències tecnològiques del planeta. Per afrontar-les, crida a "prendre decisions". "Tots els informes porten pel mateix camí, però ara cal executar", ha etzibat.