Sitio webr ara.cat DILLUNS 20 DE MARK DEL2017 130 EUROS CARME COLOMINA. Europa ha convertit l'acollida en detenció el dret a refugien una responsabilitat a defugir externalitzar NURIA BoscH La Hisenda propia ha de ser un objectiu de primer ordre per al govern catala tant si Catalunya ésdins com fora de l'estatespanyol PERE PUGES És just ara, en les circumstancies actuals, quan cal fer un congrés ciutad per debatre el país que volem PROCESSOBIRANISTA JxSí traslladara al setembre la llei de desconnexió El full de ruta la situava a finals Poder concentrar la mobilització de juliol, pero l'objectiu ara és ciutadana en pocsdiesiguanyar acostar-la al maxim al referendum temps són els motius del canvi Rajoy fa el primer pas per dur a la segona llei antidesnonaments Coronacio historica de Schulz com a rival de Merkel Obté uninédit 100% de vots en la convenció de l'SPD SUARL JETZTIST SCHULZ unicef Aliances de grans ciutats per recuperar la gestió dels serveis El Barca, per caracter Barcelona, Sabadell iBadalona lideren Un gol de Suárez, dos de Messi rena d André Gomes permeten als blaugranes aquestes xarxes superar el doble cap del Valencia, arnbelo liel2 les opcions a la Lliga
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
Junqueras i Puigdemont es van reunir a Bèlgica per parlar de finançament
Oriol Junqueras i Carles Puigdemont es van reunir fa pocs dies a Bèlgica. Així ho ha explicat el líder d'Esquerra aquest dimecres en una entrevista a la Cadena SER. Junqueras va ser a principis del mes de febrer al Parlament Europeu, però en aquell moment no va transcendir que els dos dirigents es trobessin. Ara bé, Junqueras ha revelat aquest dimarts que va ser durant aquella estada que es va reunir amb el líder de Junts. "Sí, ens vam reunir", ha afirmat en l'entrevista. L'anterior trobada que havien mantingut els dos dirigents va ser fa un any a Waterloo.
Canals, el més “goyesc” dels pintors catalans (1931)
De la columna de Josep Maria de Sagarra (Barcelona, 1894 - 1961) publicada a la seva secció, “L’aperitiu”, de Mirador (12-II-1931), arran de la mort ara fa noranta-cinc anys del pintor, dibuixant i gravador Ricard Canals i Llambí (Barcelona, 1876 - 1931). Amb Nonell, Mir, Pichor i Vallmitjana formava l’anomenada “Colla del Safrà” per les seves pintures força acolorides. Poc abans de la seva mort prematura va decorar el sostre d’una de les estances de l’Ajuntament de Barcelona.
Vox expulsa Ortega Smith, l'últim crític que quedava
L'enfrontament entre el portaveu de Vox a l'Ajuntament de Madrid i també fundador del partit, Javier Ortega Smith, i la cúpula de la formació d'extrema dreta que encapçala Santiago Abascal ve de lluny. Però els seus "desacataments" respecte a la direcció estatal després de la decisió per rellevar-lo com a portaveu municipal han provocat l'expulsió, segons ha avançat El Español i ha confirmat l'ARA de fonts de la direcció. "Es nega a acatar una resolució interna adoptada per unanimitat i Vox l'expulsa del partit cautelarment", sostenen, després de la decisió del comitè executiu del passat 12 de febrer.
"Era conscient que a la nit em moriria i ho havia acceptat"
Balandrau, vent salvatge torna a portar-nos als peus de la famosa muntanya del Ripollès on el 30 de desembre del 2000 es va donar un fenomen meteorològic sobtat i d'una violència sense precedents, el torb, que va deixar la dramàtica xifra de 10 morts a causa del fred, la neu i el vent. La pel·lícula de Fernando Trullols recrea aquell episodi potenciant la força de la naturalesa i la força de la humanitat: se centra en el malson que va viure una colla de cinc joves que havien anat a fer esquí de muntanya –interpretats per Álvaro Cervantes, Bruna Cusí, Edu Lloveras, Pep Ambrós i Anna Moliner–. Entre el premi Gaudí i la nominació als premis Goya per Sorda, Cervantes estrena un film en què interpreta l’únic supervivent d'aquell grup, Josep Maria Vilà, un científic que llavors tenia 27 anys i estava a punt de casar-se amb la dona que moriria al seu costat a la muntanya, a prop de tres amics més.
Joan Margarit i la "facilitat esbalaïdora per conrear l'amistat"
Faltaven pocs minuts per a les set de la tarda i una desena de persones feien cua davant el número 4 del carrer Barquillo de Madrid, on hi ha una de les entrades de l'Institut Cervantes. Esperaven impacients, però també confiats, per entrar a l'homenatge en memòria del poeta Joan Margarit, ara que fa cinc anys de la seva mort. A la sala que ha acollit l'acte només quedaven buides algunes cadires reservades a la premsa. "El Joan tenia una facilitat esbalaïdora per conrear l'amistat", ha dit qui ha fet de mestra de cerimònies, la periodista i amiga de la família Pepa Fernández. Una afirmació que ha estat compartida al llarg de l'homenatge per la resta de personalitats del món de la cultura i la literatura que hi han posat el seu granet de sorra, començant pel director de l'Institut Cervantes, Luís García Montero.