Previous Día anterior
Día siguiente Next
Previous
Next
Portada del periodico Ara:
Newspaper website Sitio web




Recognized text:
r ara.cat
DILLUNS
20 DE MARK DEL2017
130 EUROS
CARME
COLOMINA.
Europa ha convertit
l'acollida en detenció
el dret a refugien una
responsabilitat a defugir
externalitzar
NURIA BoscH
La Hisenda propia ha de
ser un objectiu de primer
ordre per al govern catala
tant si Catalunya ésdins
com fora de l'estatespanyol
PERE PUGES
És just ara, en les
circumstancies actuals,
quan cal fer un congrés
ciutad per debatre
el país que volem
PROCESSOBIRANISTA
JxSí traslladara
al setembre la llei
de desconnexió
El full de ruta la situava a finals
Poder concentrar la mobilització
de juliol, pero l'objectiu ara és
ciutadana en pocsdiesiguanyar
acostar-la al maxim al referendum
temps són els motius del canvi
Rajoy fa el primer pas per dur a
la segona llei antidesnonaments
Coronacio
historica
de Schulz
com a rival
de Merkel
Obté uninédit
100% de vots en la
convenció de l'SPD
SUARL
JETZTIST
SCHULZ
unicef
Aliances de
grans ciutats
per recuperar
la gestió
dels serveis
El Barca, per caracter
Barcelona, Sabadell
iBadalona lideren
Un gol de Suárez, dos de Messi
rena d André Gomes permeten als blaugranes
aquestes xarxes
superar el doble cap del Valencia, arnbelo liel2
les opcions a la Lliga

Noticias
  • "A Open Cosmos estem construint tres satèl·lits a la setmana"
    Pere Mier (Figueres, 1952), una personalitat destacada del món de la tecnologia, amb origen a l'empresa familiar Mier Comunicacions i antic president de les patronals Ametic o Proespacio, entre altres ocupacions, és des de fa uns dies president d'Open Cosmos, la companyia fundada per un mallorquí, Rafel Jordà, i dos catalans, Aleix Megías i Jordi Barrera, i dedicada al disseny, la producció i l'operació de satèl·lits. Mier exxplica des de la seu de la companyia al barri de Sant Andreu de Barcelona que la seva funció consistirà a consolidar un grup que és "dels que més creixen a Europa", basat en "la democratització de l'accés a l'espai" per fer-lo més fàcil i barat. I afegeix que també jugarà un paper en el desenvolupament de la indústria de la defensa i la seguretat dins de l'objectiu del Vell Continent de guanyar autonomia estratègica, perquè "les tecnologies de l'espai són duals per definició".
  • Treves esquives
    La negociació per assolir una treva acostuma a ser complicada, especialment si no hi ha una voluntat real de sostenir-la, com és el cas que ens ocupa. És natural quan els països són superpotències militars. Per què els Estats Units i Israel han de signar treves, i respectar-les, quan disposen d’exèrcits poderosos, molts més poderosos que el de l’Iran, que Hezbollah o Hamàs?
  • Colòmbia decideix president en un context de bonança: la seva economia vola
    Colòmbia celebra aquest diumenge la primera volta de les eleccions presidencials. Després de quatre anys al poder, Gustavo Petro, el primer president d'esquerres electe de la història del país, passarà el relleu a un nou president o presidenta, ja que la Constitució colombiana prohibeix des del 2015 la reelecció. Segons les enquestes, Ivan Cepeda, el candidat del partit de Petro, guanyarà previsiblement els comicis, però tot apunta que no arribarà al 50% dels vots i caldrà una segona volta de la qual la dreta tradicional pot quedar exclosa. La convocatòria electoral arriba amb unes dades macroeconòmiques favorables per al país i uns nivells d'aprovació de la figura de Petro poc habituals al final d'una legislatura, fet que s'espera que impulsi Cepeda a les urnes, ja que presenta un programa continuista centrat en reformes socials i econòmiques i manté una postura similar a la de Petro respecte als Estats Units, però amb matisos.
  • El pla és desinfectar el PSOE del virus sanchista
    En quin moment Pedro Sánchez es va convertir en l'enemic número 1 d'aquest triumvirat que conformen la dreta espanyola, el deep state i l'establishment madrileny? Aquest punt de no retorn el podem situar el maig de 2021, quan el president del govern va anunciar la seva intenció d'indultar els presos polítics catalans. Allò va ser el turning point, el punt d'inflexió. Sánchez ja no era dels seus.
  • L'anarquista que va patentar un teledirigible i li va dir 'Catalunya'
    El 1874, Jules Duruof i la seva esposa es van perdre quan intentaven travessar l'Atlàntic en globus. En aquella època els globus –i també els dirigibles– no tenien maniobrabilitat i quedaven sovint a mercè del vent. Van caure a l’aigua, però un vaixell de pescadors els va poder recollir. Altres intrèpids de l’aeronàutica no van tenir tanta sort. Tot això va dur Baldomer Oller, un aficionat a l'aeronàutica nascut a Calaf i exiliat a París, a voler idear un dispositiu que permetés dirigir el globus cap allà on volguessin els seus tripulants i d'aquí va sortir la patent del teledirigible Catalunya. Però la història d'aquest català exiliat a París és molt més interessant i va més enllà de l'emprenedoria tecnològica. És una història de sindicalisme, anarquisme, empresonament i tortura, exili i retorn, amb el colofó d'una invenció sorprenent que mai es va acabar construint.