r ara.cat DILLUNS 20 DE MARK DEL2017 130 EUROS CARME COLOMINA. Europa ha convertit l'acollida en detenció el dret a refugien una responsabilitat a defugir externalitzar NURIA BoscH La Hisenda propia ha de ser un objectiu de primer ordre per al govern catala tant si Catalunya ésdins com fora de l'estatespanyol PERE PUGES És just ara, en les circumstancies actuals, quan cal fer un congrés ciutad per debatre el país que volem PROCESSOBIRANISTA JxSí traslladara al setembre la llei de desconnexió El full de ruta la situava a finals Poder concentrar la mobilització de juliol, pero l'objectiu ara és ciutadana en pocsdiesiguanyar acostar-la al maxim al referendum temps són els motius del canvi Rajoy fa el primer pas per dur a la segona llei antidesnonaments Coronacio historica de Schulz com a rival de Merkel Obté uninédit 100% de vots en la convenció de l'SPD SUARL JETZTIST SCHULZ unicef Aliances de grans ciutats per recuperar la gestió dels serveis El Barca, per caracter Barcelona, Sabadell iBadalona lideren Un gol de Suárez, dos de Messi rena d André Gomes permeten als blaugranes aquestes xarxes superar el doble cap del Valencia, arnbelo liel2 les opcions a la Lliga
Día anterior Día siguiente 


Recognized text:
Noticias
La gran promesa de les piscines dels altres
Es diu que l’obsessió del pintor David Hockney per les piscines va començar quan, en un vol de Londres a Los Angeles, va sorprendre’s per la quantitat de taques blaves que trencaven la grisor de la ciutat. El sol de Califòrnia impactava contra les parcel·les d’aigua, que feien pampallugues cel amunt. Aquella bellesa blava i lluent va fascinar-lo, però també va dur-lo a pensar en el seu país. Als anys seixanta, a Anglaterra, tenir una piscina privada era un gran luxe. A la ciutat estrella de Califòrnia, semblava un fet normal. Les piscines van presentar-se-li com una clara evidència del somni americà. Un indicador socioeconòmic, però també una promesa de la llibertat i del gaudi que ell, com a persona homosexual, no havia trobat al país on havia nascut.
La nova advocada de Mouliáa que busca sicaris per matar jutges
El jutge que investiga l'actriu Elisa Mouliaá per la querella d'Íñigo Errejón per presumptes calúmnies ordenava dimecres la seva detenció després que no va comparèixer per tercera vegada. Si sorprenent va ser la seva absència, més ho va ser la resposta de la seva nova advocada. "Jo no li he recomanat que es presenti ni que no es presenti, perquè l'ego el tinc a l'altura de les sabates i no als núvols, i no soc la llesta de l'advocada que arriba la tercera i li renta el cervell a la seva clienta per dir-li que tot el que ha fet anteriorment està malament i que els anteriors advocats són pitjors que jo".
La dificultat de retenir talent al Barça
Si no hi ha un gir de guió radical, Salma Paralluelo deixarà de ser jugadora del Barça d'aquí pocs dies. La futbolista aragonesa ha decidit no acceptar la proposta de renovació que tenia sobre la taula perquè la considera insuficient. Entre les limitacions pressupostàries i que apujar l'oferta hauria suposat un terrabastall en l'escala salarial de l'equip femení, la direcció esportiva ha decidit plantar-se. Així, Salma marxarà a l'estranger per cobrar el milió d'euros que exigia i que fins a quatre clubs estan disposats a oferir-li. El conjunt blaugrana tan sols n'hi podia pagar 700.000.
“Espero que no em trenquin la cara, però pot passar”
A Carles Tamayo les idees li bullen i parla a 1.5x de velocitat. Quedem al cinema La Calàndria del Masnou, el seu poble, que és on se celebra el festival de fotografia LASAL que l'ha convidat a participar. Però el lloc té més significació: el gerent de la sala on acudia de petit era el protagonista del seu documental més cèlebre, Cómo cazar a un monstruo, en el qual mostra l'arrest d'aquest pederasta. Parlem d'ètica, de les seves infiltracions en sectes, de traïcions, del sentit del periodisme i de com ell només volia fer pel·lícules infantils.
El sud del Líban, entre l'esperança i l'escepticisme
On durant dècades es va concentrar la vida comercial del sud del Líban, avui s’hi acumulen tones de formigó, bigues retorçades i façanes esventrades. Els arcs que van sobreviure als bombardejos s’alcen sobre botigues buides, aparadors trencats i carrers en què costa reconèixer on començava un negoci i on acabava el següent. Diverses mesquites i husseiniyes, els edificis religiosos dels xiïtes, encara mostren les ferides dels atacs. En alguns carrers del centre, el silenci només es trenca pel soroll de la maquinària que retira la runa.
Sitio web