Previous Día anterior
Día siguiente Next
Previous
Next
Portada del periodico Ara:
Newspaper website Sitio web




Recognized text:
r ara.cat
DILLUNS
20 DE MARK DEL2017
130 EUROS
CARME
COLOMINA.
Europa ha convertit
l'acollida en detenció
el dret a refugien una
responsabilitat a defugir
externalitzar
NURIA BoscH
La Hisenda propia ha de
ser un objectiu de primer
ordre per al govern catala
tant si Catalunya ésdins
com fora de l'estatespanyol
PERE PUGES
És just ara, en les
circumstancies actuals,
quan cal fer un congrés
ciutad per debatre
el país que volem
PROCESSOBIRANISTA
JxSí traslladara
al setembre la llei
de desconnexió
El full de ruta la situava a finals
Poder concentrar la mobilització
de juliol, pero l'objectiu ara és
ciutadana en pocsdiesiguanyar
acostar-la al maxim al referendum
temps són els motius del canvi
Rajoy fa el primer pas per dur a
la segona llei antidesnonaments
Coronacio
historica
de Schulz
com a rival
de Merkel
Obté uninédit
100% de vots en la
convenció de l'SPD
SUARL
JETZTIST
SCHULZ
unicef
Aliances de
grans ciutats
per recuperar
la gestió
dels serveis
El Barca, per caracter
Barcelona, Sabadell
iBadalona lideren
Un gol de Suárez, dos de Messi
rena d André Gomes permeten als blaugranes
aquestes xarxes
superar el doble cap del Valencia, arnbelo liel2
les opcions a la Lliga

Noticias
  • El projectat aeroport de Barcelona (1931)
    De l’article de Just Cabot (Barcelona, 1898 - París, 1961) a Mirador (4-VI-1931), publicat fa noranta-cinc anys en aquest influent setmanari republicà, del qual aquell periodista era llavors redactor en cap. En va esdevenir director tres mesos després. Tot i que Cabot va excel·lir en la crítica literària, feia sovint incursions en àmbits d’interès més general, com en aquesta peça sobre l’incipient aeroport de Barcelona.
  • "La Vila que estimem està en perill": Gràcia enceta la festa major amb una reivindicació de les arrels
    Per sobre del soroll, la festa major. La Vila de Gràcia ha desprecintat aquest divendres la festa d'enguany amb un pregó del periodista i historiador Vicenç Sanclemente en què s'ha reivindicat la capacitat d'aquest esdeveniment per crear xarxa entre veïns malgrat la massificació. "No és només una setmana de música o un concurs de carrers guarnits", ha subratllat Sanclemente, que en un discurs extens ha defensat que aquest parèntesi en el frenesí del dia a dia que suposa la festa major és una oportunitat perfecta per crear "vincle", per fer "teixit".
  • Què són els carrils vermells que la DGT ja ha implementat a Madrid?
    Segons dades de la Direcció General de Trànsit (DGT, el 85% dels vehicles que circulen diàriament a les principals vies d’accés a Madrid ho fan amb un sol ocupant, cosa que genera importants embussos de trànsit a la capital espanyola. Un dels objectius del director de la DGT, el català Pere Navarro, és el de reduir el volum de vehicles que circulen amb un sol ocupant mitjançant la promoció dels vehicles compartits per fer els desplaçaments diaris, mitjançant la promoció dels carrils BUS-VAO, és a dir, vehicles amb una ocupació mitjana sensiblement superior a la de la majoria.
  • "No puc obligar a ningú a pensar en la meva mort"
    El viatge de fa tres anys a Mèxic havia de servir per conèixer una altra manera d'entendre la mort, però no va acabar sortint com Nina Roma esperava. Mentre mare i filla passejaven contentes entre les tombes, el pare i el germà volien marxar d'allà perquè no estaven preparats per pensar en la mort. "No puc obligar a ningú a pensar en la mort, i menys en la meva". Així de contundent és la poeta i conferenciant Nina Roma (Sant Cugat del Vallès, 1991), que va néixer amb epidermòlisi ampul·lar, una malaltia genètica coneguda popularment com a pell de papallona que causa una fragilitat extrema a la pell i un simple cop o frec pot provocar ferides o butllofes. Es tracta d'una malaltia minoritària rara i incurable que afecta una seixantena de persones a Catalunya i poc més de 500 a Espanya.
  • Així eren els estius a l’únic país africà on es parla castellà (per imposició)
    La primera vegada que Remei Sipi es va posar un jersei tenia 16 anys. “Va ser quan vaig arribar a Catalunya. Abans havia viscut en un país, Guinea Equatorial, on no hi havia estius ni hiverns, hi havia època de sol i època de pluges, però de calor en feia sempre”, explica l’escriptora, que encara té un record molt vívid del camí que feia sota la pluja per anar a l’escola. “La meva amiga em venia a buscar i per no mullar-nos ens tapàvem amb fulles de plàtan”, rememora.