Previous Día anterior
Día siguiente Next
Previous
Next
Portada del periodico Ara:
Newspaper website Sitio web




Recognized text:
r ara.cat
DILLUNS
20 DE MARK DEL2017
130 EUROS
CARME
COLOMINA.
Europa ha convertit
l'acollida en detenció
el dret a refugien una
responsabilitat a defugir
externalitzar
NURIA BoscH
La Hisenda propia ha de
ser un objectiu de primer
ordre per al govern catala
tant si Catalunya ésdins
com fora de l'estatespanyol
PERE PUGES
És just ara, en les
circumstancies actuals,
quan cal fer un congrés
ciutad per debatre
el país que volem
PROCESSOBIRANISTA
JxSí traslladara
al setembre la llei
de desconnexió
El full de ruta la situava a finals
Poder concentrar la mobilització
de juliol, pero l'objectiu ara és
ciutadana en pocsdiesiguanyar
acostar-la al maxim al referendum
temps són els motius del canvi
Rajoy fa el primer pas per dur a
la segona llei antidesnonaments
Coronacio
historica
de Schulz
com a rival
de Merkel
Obté uninédit
100% de vots en la
convenció de l'SPD
SUARL
JETZTIST
SCHULZ
unicef
Aliances de
grans ciutats
per recuperar
la gestió
dels serveis
El Barca, per caracter
Barcelona, Sabadell
iBadalona lideren
Un gol de Suárez, dos de Messi
rena d André Gomes permeten als blaugranes
aquestes xarxes
superar el doble cap del Valencia, arnbelo liel2
les opcions a la Lliga

Noticias
  • L'atur cau a Espanya per sota del 10% per primera vegada en 18 anys
    L'ocupació a Catalunya i Espanya va continuar creixent els últims tres mesos del 2025 fins a tocar màxims històrics, la qual cosa va provocar que la taxa d'atur se situés a mínims des de fa quasi dues dècades a Espanya, per sota de la barrera del 10%, segons dades de l'enquesta de població activa (EPA) publicades aquest dimarts per l'Institut Nacional d'Estadística (INE). A Catalunya, per contra, el percentatge d'aturats va pujar lleugerament.
  • La UE i l'Índia tanquen "l'acord comercial més gran de la història"
    La Unió Europea es troba cada vegada més sola. La invasió russa a Ucraïna va tallar en sec les relacions amb Moscou, la Xina suposa una amenaça creixent per a la indústria comunitària i els Estats Units cada vegada s'allunyen més dels interessos europeus, tant en el camp militar com en el comercial. En aquest context, el bloc europeu busca nous aliats i ha tancat un pacte comercial amb l'Índia, el país més poblat del món. "És la mare de tots els acords", l'ha qualificat en roda de premsa la presidenta Comissió Europea, Ursula von der Leyen.
  • L'ube, el tubercle porpra viral que fa anar de corcoll les Filipines
    A la ciutat de Nova York, la gent fa cua davant d'una pastisseria abans que obri per comprar un dònut amb un glacejat porpra sorprenent. A París, un grup de persones beuen uns cafès porpres amb un aroma suau de fruits secs. A Melbourne, Austràlia, un to porpra i una dolçor suau als panets de pasqua.
  • L'aprenent d'una merceria que va bastir una multinacional de la moda
    Al passeig de Gràcia de Barcelona, a la confluència amb el carrer d’Aragó, hi ha un dels edificis més visibles de la zona. Va ser construït l’any 1930 per l’arquitecte Joan Padró Fornaguera per convertir-se en la seu central de la puixant empresa química Anònima Cros. Molts anys després, quan aquesta empresa va canviar de seu, per l’edifici van passar diversos llogaters, com el Fashion Café –un local de restauració impulsat per diverses top models del moment– i l’empresa de telecomunicacions Amena –filial de telefonia mòbil de Retevisión– fins que el 2001 s’hi va instal·lar la multinacional de la moda Burberry. Malgrat que durant una època determinada la propietat de la subsidiària espanyola d’aquesta firma va estar en mans d’accionistes catalans, la família Mora, no es pot obviar que la figura clau de l’empresa va ser el seu fundador, el britànic Thomas Burberry.
  • "Encara hi ha certs estereotips sobre l'Ebre, com si fóssim exòtics per a certa part del país"
    El batec de l’Ebre ressona en la música del duo Terrae. Hi ha el batec patrimonial de jotes, fandangos i cants de batre, i el batec del present de les textures electròniques. Hi ha històries transmeses pel corrent de la tradició oral i ràbies diverses connectades a injustícies i abandonaments. En aquest projecte nascut a Flix no hi falta l'alegria, ni el ball, ni les ganes de compartir. En parlen els responsables, Andreu Peral (Tarragona, 1986) i Genís Bagés (Lleida, 1987), autors de l'àlbum Nostre gra (Microscopi, 2025), un dels millors de l'any passat segons l'ARA.