Previous Día anterior
Día siguiente Next
Previous
Next
Portada del periodico Ara:
Newspaper website Sitio web




Recognized text:
r ara.cat
DILLUNS
20 DE MARK DEL2017
130 EUROS
CARME
COLOMINA.
Europa ha convertit
l'acollida en detenció
el dret a refugien una
responsabilitat a defugir
externalitzar
NURIA BoscH
La Hisenda propia ha de
ser un objectiu de primer
ordre per al govern catala
tant si Catalunya ésdins
com fora de l'estatespanyol
PERE PUGES
És just ara, en les
circumstancies actuals,
quan cal fer un congrés
ciutad per debatre
el país que volem
PROCESSOBIRANISTA
JxSí traslladara
al setembre la llei
de desconnexió
El full de ruta la situava a finals
Poder concentrar la mobilització
de juliol, pero l'objectiu ara és
ciutadana en pocsdiesiguanyar
acostar-la al maxim al referendum
temps són els motius del canvi
Rajoy fa el primer pas per dur a
la segona llei antidesnonaments
Coronacio
historica
de Schulz
com a rival
de Merkel
Obté uninédit
100% de vots en la
convenció de l'SPD
SUARL
JETZTIST
SCHULZ
unicef
Aliances de
grans ciutats
per recuperar
la gestió
dels serveis
El Barca, per caracter
Barcelona, Sabadell
iBadalona lideren
Un gol de Suárez, dos de Messi
rena d André Gomes permeten als blaugranes
aquestes xarxes
superar el doble cap del Valencia, arnbelo liel2
les opcions a la Lliga

Noticias
  • I així és com un poble petit es fa gran: Prades llueix per l'eclipsi
    Amb un pressupost discret –el que té un poble de muntanya de només 644 habitants–, organitzar l'arribada de milers de visitants per veure l'eclipsi no era gens fàcil. Però Prades (Baix Camp) ho va aconseguir. La Generalitat s'havia compromès en ajudar només els municipis escollits com a punts d'observació que, entre altres requisits, havien de tenir més de 3.000 habitants i més de 55 segons d'eclipsi total. Prades, que gaudeix de l'acreditació d'un dels millors cels de Catalunya, quedava fora. Ni un euro. "No ens ha ajudat ningú", lamentava aquest dijous l'alcaldessa, Lídia Bargas.
  • L'Estat dona el vistiplau a la pròrroga de la central nuclear d'Almaraz fins al 2030
    La central nuclear d'Almaraz guanya temps. El govern espanyol ha autoritzat aquest divendres l'ampliació de la vida útil dels seus dos reactors després de l'informe favorable d'ara fa un mes del Consell de Seguretat Nuclear. Així, tal com s'ha publicat en el Butlletí Oficial de l'Estat (BOE), el ministeri per a la Transició Ecològica i del Repte Demogràfic ha renovat l'autorització d'explotació de les unitats I i II de la planta fins al 8 de juny de 2030. Val a recordar que, fins ara, la central nuclear extremenya tenia permís per operar un reactor fins al 2027 i un altre fins al 2028, sent la primera que havia de tancar de l'Estat.
  • L'ultra Nigel Farage revalida l'escó a Westminster després de derrotar el còmic Cara Cubell d'Escombraries
    L'ultra Nigel Farage, líder del Partit Reformista, ha recuperat aquesta matinada de divendres l'escó pel districte de Clacton-on-sea –sud-est d'Anglaterra– en les eleccions parcials celebrades ahir dijous i convocades arran de la seva mateixa dimissió, a principis de juliol. Farage havia fet de la comtessa un plebiscit entre la seva figura i l'establishment de Westminster. En termes objectius, Farage ha obtingut una sòlida victòria (22.239 vots, el 63,34%), poc més d'un miler de paperetes més que en les generals del 2024, amb una participació ara menor (44,37% davant del 58,7%, de dos anys enrere).
  • Bobi Wine, la veu dissident que ara ressona des de l'exili
    Bobi Wine, el principal mal de cap del règim ugandès, és conegut per haver passat de combinar la seva veu amb l’afrobeat en cançons reivindicatives a fer-la sentir entre les parets del parlament nacional. Allà es va convertir, entre el 2017 i el 2021, en un dels principals altaveus contra la repressió del govern. Després d'anys denunciant cançó a cançó i des del seu escó els abusos de Yoweri Museveni, l'etern president d'Uganda, el polifacètic líder opositor es troba actualment exiliat als Estats Units.
  • Guillem Albà: “De gran hi he tornat diverses vegades, sempre atret pels bons records”
    Quan el pallasso i creador escènic Guillem Albà tenia vora sis anys, els seus pares actuaven amb la companyia de teatre de titelles L’Estaquirot Teatre: “Feien gires d’estiu expressament per dur-nos amb ells, al meu germà i a mi, i poder estar junts, també amb els avis, fins a l’hora de la representació, que llavors anàvem tots a veure la funció”, recorda. S’estaven uns dies a diferents pobles de la costa com Calella, Sant Feliu o Palamós, però ell sempre ha associat aquells estius a Blanes. Admet que no podria explicar amb tota mena de detalls com és Blanes, tot i que de gran hi ha tornat, sempre atret pel record d’aquells dies de vacances.