Previous Día anterior
Día siguiente Next
Previous
Next
Portada del periodico Ara:
Newspaper website Sitio web




Recognized text:
r ara.cat
DILLUNS
20 DE MARK DEL2017
130 EUROS
CARME
COLOMINA.
Europa ha convertit
l'acollida en detenció
el dret a refugien una
responsabilitat a defugir
externalitzar
NURIA BoscH
La Hisenda propia ha de
ser un objectiu de primer
ordre per al govern catala
tant si Catalunya ésdins
com fora de l'estatespanyol
PERE PUGES
És just ara, en les
circumstancies actuals,
quan cal fer un congrés
ciutad per debatre
el país que volem
PROCESSOBIRANISTA
JxSí traslladara
al setembre la llei
de desconnexió
El full de ruta la situava a finals
Poder concentrar la mobilització
de juliol, pero l'objectiu ara és
ciutadana en pocsdiesiguanyar
acostar-la al maxim al referendum
temps són els motius del canvi
Rajoy fa el primer pas per dur a
la segona llei antidesnonaments
Coronacio
historica
de Schulz
com a rival
de Merkel
Obté uninédit
100% de vots en la
convenció de l'SPD
SUARL
JETZTIST
SCHULZ
unicef
Aliances de
grans ciutats
per recuperar
la gestió
dels serveis
El Barca, per caracter
Barcelona, Sabadell
iBadalona lideren
Un gol de Suárez, dos de Messi
rena d André Gomes permeten als blaugranes
aquestes xarxes
superar el doble cap del Valencia, arnbelo liel2
les opcions a la Lliga

Noticias
  • La trama de Leire Díez va maniobrar per pressionar Marchena i poder "culminar amb èxit" l'amnistia
    La suposada trama del PSOE liderada per Santos Cerdán i Leire Díez també va mostrar interès per la llei d'amnistia. Un informe de la Guàrdia Civil de 372 pàgines, al qual ha tingut accés l'ARA, conté referències a la norma. Concretament, la Unitat Central Operativa (UCO) va trobar un document Word elaborat el novembre del 2024 per la coneguda com a lampista del PSOE que al·ludia directament a José Manuel Villarejo. Deia que el comissari jubilat de la policia espanyola, que aquests dies seu al banc dels acusats pel cas Kitchen, "té les proves que demostrarien la corrupció" de Manuel Marchena, que va ser el president del judici del Procés i va ser un dels jutges que va barrar el pas a amnistiar Oriol Junqueras, Jordi Turull, Dolors Bassa i Raül Romeva (Carles Puigdemont, Toni Comín i Lluís Puig tampoc van ser amnistiats per decisió de Pablo Llarena).
  • De l'elefant de Feijóo al conill de Pedro Sánchez
    Hi havia molt interès a comparèixer la sorpresa que preparava Pedro Sánchez en la seva intervenció a la clausura de la reunió anual del Cercle d'Economia, és a dir, el conill que trauria del barret de copa. A l'edició de l'any passat, per exemple, va anunciar una inèdita consulta sobre l'opa del BBVA al Banc Sabadell, una fusió que l'octubre passat va fracassar.
  • L'esquelet de cria de tapir més complet d'Europa: l'última troballa a Caldes de Malavella
    L'esquelet de cria de tapir més complet d'Europa, un exemplar que va viure fa quatre milions d'anys, ha estat trobat al jaciment arqueològic i paleontològic Camp dels Ninots de Caldes de Malavella, en el marc d'uns treballs d'excavació.
  • El rol de la terapeuta i el mòbil perdut a l'Equador: la jutgessa del cas Andic demana més proves
    Un dels punts d'inflexió de la investigació de la mort d'Isak Andic, fundador de Mango, va ser quan els Mossos d'Esquadra van accedir al contingut del seu telèfon mòbil. Allà hi van trobar diverses converses en termes despectius amb el seu fill, Jonathan Andic, la persona amb qui feia una ruta per les coves de Collbató el dia que va morir. La jutgessa del cas parla de missatges "d'odi, de rancor, d'idees de mort". Tal com va avançar l'ARA fa uns mesos, aquests missatges s'emmarcaven en una mena de teràpia que estava fent el fill dels Andic amb una coach i que van servir als Mossos per posar encara més el focus en el primogènit. Ara, la jutgessa demana aprofundir encara més en la figura d'aquesta terapeuta.
  • Murtra (Telefónica) assenyala les "debilitats gegantines" d'Europa davant les revolucions tecnològiques
    El president executiu de Telefónica, Marc Murtra, ha assenyalat les "debilitats gegantines" que pateix Europa en un moment de revolució tecnològica. En la seva intervenció a la 41a Reunió del Cercle d'Economia, el dirigent de la primera teleco de l'Estat ha lamentat que les administracions europees "no tinguin capacitat" per regular les tecnològiques nord-americanes. A ulls del directiu, els Vint-i-set pateixen "unes vulnerabilitats perillosíssimes, i que són molt reals" respecte de les grans potències tecnològiques del planeta. Per afrontar-les, crida a "prendre decisions". "Tots els informes porten pel mateix camí, però ara cal executar", ha etzibat.