Previous Día anterior
Día siguiente Next
Previous
Next
Portada del periodico Ara:
Newspaper website Sitio web




Recognized text:
r ara.cat
DILLUNS
20 DE MARK DEL2017
130 EUROS
CARME
COLOMINA.
Europa ha convertit
l'acollida en detenció
el dret a refugien una
responsabilitat a defugir
externalitzar
NURIA BoscH
La Hisenda propia ha de
ser un objectiu de primer
ordre per al govern catala
tant si Catalunya ésdins
com fora de l'estatespanyol
PERE PUGES
És just ara, en les
circumstancies actuals,
quan cal fer un congrés
ciutad per debatre
el país que volem
PROCESSOBIRANISTA
JxSí traslladara
al setembre la llei
de desconnexió
El full de ruta la situava a finals
Poder concentrar la mobilització
de juliol, pero l'objectiu ara és
ciutadana en pocsdiesiguanyar
acostar-la al maxim al referendum
temps són els motius del canvi
Rajoy fa el primer pas per dur a
la segona llei antidesnonaments
Coronacio
historica
de Schulz
com a rival
de Merkel
Obté uninédit
100% de vots en la
convenció de l'SPD
SUARL
JETZTIST
SCHULZ
unicef
Aliances de
grans ciutats
per recuperar
la gestió
dels serveis
El Barca, per caracter
Barcelona, Sabadell
iBadalona lideren
Un gol de Suárez, dos de Messi
rena d André Gomes permeten als blaugranes
aquestes xarxes
superar el doble cap del Valencia, arnbelo liel2
les opcions a la Lliga

Noticias
  • “Liberté, liberté chérie” (1984)
    De l’article de Manuel Ibáñez Escofet (Barcelona, 1917 - 1990) a La Vanguardia (10-XI-1984), traduït per ell mateix. Dilluns passat va fer trenta-cinc anys del traspàs d’aquest periodista de referència que va dirigir Tele/eXprés (1968-1976) i va ser director adjunt de La Vanguardia a proposta de Francesc Noy, qui va dirigir el diari des del 1983. Ibáñez Escofet es va iniciar en el periodisme abans del 1936 en el diari El Matí. Com a articulista, s’emmirallava en les fórmules del periodisme d’orientació, a la manera de Gaziel, en un temps d’inseguretats com l’Espanya que païa el cop d’estat del 23-F, que encara cueja.
  • "No m'imagino el paisatge de Catalunya sense l'ARA"
    Tarda de pluja més londinenca que barcelonina i ja està bé: sempre he trobat alguna cosa anglesa en el diari ARA que fa que m'imagini les crisis de redacció com a les pel·lícules, amb els caps de secció fent anar paraules com ara "fets" i "fonts", intents de combatre la tensió amb flegma i ironia fins que, quan les forces decauen, Esther Vera s'aixeca i fa un discurs romàntic sobre el valor del periodisme i tothom es posa a treballar. I també hi ha alguna cosa clarament anglesa en l'humor de Toni Soler, que és qui conversarà amb la directora en aquesta tarda de país protestant que ens ha quedat per un dels molts actes amb què l'ARA celebra quinze anys d'existència. Pugen tots dos a dalt de l'escenari i és com tenir el diari de diumenge obert pels extrems, a una mà l'editorial i a l'altra la contraportada.
  • A partir de demà es podran demanar ajudes per comprar ulleres i lentilles als menors de 16 anys
    A partir d'aquest dimecres es podran demanar les ajudes per comprar ulleres i lentilles que el govern espanyol va anunciar fa més d'un any. Aquest dimarts el ministeri de Sanitat ha detallat que dintre del denominat Pla Veo es podrà rebre subvencions de fins a 100 euros perquè els menors de 16 anys comprin ulleres i lentilles fins al 31 de desembre del 2026. La ministra de Sanitat, Mónica García, ha assegurat que aquest projecte és un dels "més ambiciosos" del govern espanyol, el qual calcula que ajudarà més de mig milió de nens i nenes.
  • La farsa nadalenca de Meghan Markle
    La quantitat ingent de rampoines nadalenques que arriben a les plataformes per ensucrar les festes és insuportable. Per la saturació de la temàtica, per la carrincloneria, per la perpetuació dels tòpics i per la transmissió d’uns valors de nyigui-nyogui. Però si hi ha un exemple obscè que treu de polleguera és l’especial de Nadal With Love, Meghan, on la duquessa de Sussex, esposa del príncep Enric, comparteix les seves tradicions i receptes.
  • El govern espanyol arrenca les negociacions per apujar l'SMI
    El ministeri de Treball encarrila la pujada del salari mínim interprofessional (SMI) per al 2026. En la primera reunió amb els sindicats majoritaris, CCOO i la UGT, i la patronal espanyola CEOE, celebrada aquest dimarts a la tarda, l'equip de Yolanda Díaz ha volgut temptejar els agents socials per veure si hi ha marge de negociació, sense plantejar una xifra concreta per l'increment per a l'any 2026.