Sitio webr ara.cat DILLUNS 20 DE MARK DEL2017 130 EUROS CARME COLOMINA. Europa ha convertit l'acollida en detenció el dret a refugien una responsabilitat a defugir externalitzar NURIA BoscH La Hisenda propia ha de ser un objectiu de primer ordre per al govern catala tant si Catalunya ésdins com fora de l'estatespanyol PERE PUGES És just ara, en les circumstancies actuals, quan cal fer un congrés ciutad per debatre el país que volem PROCESSOBIRANISTA JxSí traslladara al setembre la llei de desconnexió El full de ruta la situava a finals Poder concentrar la mobilització de juliol, pero l'objectiu ara és ciutadana en pocsdiesiguanyar acostar-la al maxim al referendum temps són els motius del canvi Rajoy fa el primer pas per dur a la segona llei antidesnonaments Coronacio historica de Schulz com a rival de Merkel Obté uninédit 100% de vots en la convenció de l'SPD SUARL JETZTIST SCHULZ unicef Aliances de grans ciutats per recuperar la gestió dels serveis El Barca, per caracter Barcelona, Sabadell iBadalona lideren Un gol de Suárez, dos de Messi rena d André Gomes permeten als blaugranes aquestes xarxes superar el doble cap del Valencia, arnbelo liel2 les opcions a la Lliga
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
"A Open Cosmos estem construint tres satèl·lits a la setmana"
Pere Mier (Figueres, 1952), una personalitat destacada del món de la tecnologia, amb origen a l'empresa familiar Mier Comunicacions i antic president de les patronals Ametic o Proespacio, entre altres ocupacions, és des de fa uns dies president d'Open Cosmos, la companyia fundada per un mallorquí, Rafel Jordà, i dos catalans, Aleix Megías i Jordi Barrera, i dedicada al disseny, la producció i l'operació de satèl·lits. Mier exxplica des de la seu de la companyia al barri de Sant Andreu de Barcelona que la seva funció consistirà a consolidar un grup que és "dels que més creixen a Europa", basat en "la democratització de l'accés a l'espai" per fer-lo més fàcil i barat. I afegeix que també jugarà un paper en el desenvolupament de la indústria de la defensa i la seguretat dins de l'objectiu del Vell Continent de guanyar autonomia estratègica, perquè "les tecnologies de l'espai són duals per definició".
Treves esquives
La negociació per assolir una treva acostuma a ser complicada, especialment si no hi ha una voluntat real de sostenir-la, com és el cas que ens ocupa. És natural quan els països són superpotències militars. Per què els Estats Units i Israel han de signar treves, i respectar-les, quan disposen d’exèrcits poderosos, molts més poderosos que el de l’Iran, que Hezbollah o Hamàs?
Colòmbia decideix president en un context de bonança: la seva economia vola
Colòmbia celebra aquest diumenge la primera volta de les eleccions presidencials. Després de quatre anys al poder, Gustavo Petro, el primer president d'esquerres electe de la història del país, passarà el relleu a un nou president o presidenta, ja que la Constitució colombiana prohibeix des del 2015 la reelecció. Segons les enquestes, Ivan Cepeda, el candidat del partit de Petro, guanyarà previsiblement els comicis, però tot apunta que no arribarà al 50% dels vots i caldrà una segona volta de la qual la dreta tradicional pot quedar exclosa. La convocatòria electoral arriba amb unes dades macroeconòmiques favorables per al país i uns nivells d'aprovació de la figura de Petro poc habituals al final d'una legislatura, fet que s'espera que impulsi Cepeda a les urnes, ja que presenta un programa continuista centrat en reformes socials i econòmiques i manté una postura similar a la de Petro respecte als Estats Units, però amb matisos.
El pla és desinfectar el PSOE del virus sanchista
En quin moment Pedro Sánchez es va convertir en l'enemic número 1 d'aquest triumvirat que conformen la dreta espanyola, el deep state i l'establishment madrileny? Aquest punt de no retorn el podem situar el maig de 2021, quan el president del govern va anunciar la seva intenció d'indultar els presos polítics catalans. Allò va ser el turning point, el punt d'inflexió. Sánchez ja no era dels seus.
L'anarquista que va patentar un teledirigible i li va dir 'Catalunya'
El 1874, Jules Duruof i la seva esposa es van perdre quan intentaven travessar l'Atlàntic en globus. En aquella època els globus –i també els dirigibles– no tenien maniobrabilitat i quedaven sovint a mercè del vent. Van caure a l’aigua, però un vaixell de pescadors els va poder recollir. Altres intrèpids de l’aeronàutica no van tenir tanta sort. Tot això va dur Baldomer Oller, un aficionat a l'aeronàutica nascut a Calaf i exiliat a París, a voler idear un dispositiu que permetés dirigir el globus cap allà on volguessin els seus tripulants i d'aquí va sortir la patent del teledirigible Catalunya. Però la història d'aquest català exiliat a París és molt més interessant i va més enllà de l'emprenedoria tecnològica. És una història de sindicalisme, anarquisme, empresonament i tortura, exili i retorn, amb el colofó d'una invenció sorprenent que mai es va acabar construint.