Previous Día anterior
Día siguiente Next
Previous
Next
Portada del periodico Ara:
Newspaper website Sitio web




Recognized text:
r ara.cat
DILLUNS
20 DE MARK DEL2017
130 EUROS
CARME
COLOMINA.
Europa ha convertit
l'acollida en detenció
el dret a refugien una
responsabilitat a defugir
externalitzar
NURIA BoscH
La Hisenda propia ha de
ser un objectiu de primer
ordre per al govern catala
tant si Catalunya ésdins
com fora de l'estatespanyol
PERE PUGES
És just ara, en les
circumstancies actuals,
quan cal fer un congrés
ciutad per debatre
el país que volem
PROCESSOBIRANISTA
JxSí traslladara
al setembre la llei
de desconnexió
El full de ruta la situava a finals
Poder concentrar la mobilització
de juliol, pero l'objectiu ara és
ciutadana en pocsdiesiguanyar
acostar-la al maxim al referendum
temps són els motius del canvi
Rajoy fa el primer pas per dur a
la segona llei antidesnonaments
Coronacio
historica
de Schulz
com a rival
de Merkel
Obté uninédit
100% de vots en la
convenció de l'SPD
SUARL
JETZTIST
SCHULZ
unicef
Aliances de
grans ciutats
per recuperar
la gestió
dels serveis
El Barca, per caracter
Barcelona, Sabadell
iBadalona lideren
Un gol de Suárez, dos de Messi
rena d André Gomes permeten als blaugranes
aquestes xarxes
superar el doble cap del Valencia, arnbelo liel2
les opcions a la Lliga

Noticias
  • El jugador menys conegut del Mundial fa ombra a Messi i Cristiano
    Fa una setmana Tim Payne era un jugador anònim, pràcticament desconegut per al públic general. Amb poc més de 4.700 seguidors a Instagram, el central de la selecció de Nova Zelanda, la número 85 del rànquing FIFA, era el futbolista menys mediàtic dels 1.248 convocats per al Mundial d’aquest estiu. Però d'un dia per l'altre es va fer internacionalment famós i va incrementar el seu nombre de followers a un ritme vertiginós, i es va convertir en el fenomen viral dels dies previs a la cita mundialista. Ni Leo Messi ni Cristiano Ronaldo: l'home del moment és Tim Payne.
  • El govern espanyol aprova la reforma de l’estatut marc sanitari que elimina les guàrdies mèdiques de 24 hores
    El consell de ministres ha aprovat aquest dimarts l'avantprojecte de reforma de l'estatut marc dels professionals sanitaris. El text elimina les guàrdies mèdiques de 24 h (limitades a un màxim de 17 h), redueix la jornada màxima setmanal a 45 h i incorpora noves mesures per combatre la temporalitat.
  • El judici per la fallida de la cooperativa de l'Aldea comença amb acords 14 anys després
    Aquest dimarts s'ha començat a jutjar a l'Audiència de Tarragona la fallida de la cooperativa de l'Aldea, al Baix Ebre, que ara fa 14 anys va fer que perdessin els seus estalvis 408 creditors, amb unes conseqüències nefastes per a tot el poble. Tot i que aparentment els comptes de la cooperativa funcionaven correctament –de fet van superar una auditoria de la Generalitat un any abans de la bancarrota–, els creditors van descobrir l'1 de desembre del 2011 que hi havia un forat de 6,97 milions d'euros, 4,6 dels quals eren els seus estalvis. Durant el judici, que durarà dos mesos, estaven cridades com a testimonis 293 persones, tot i que acabaran sent menys, ja que durant les qüestions prèvies, celebrades aquest matí, ja hi ha hagut acords d'indemnitzacions.
  • Quan no hi ha mare
    És amor, protecció i acolliment; però no en dona. És cura, atenció i entrega; però està absent. Aquesta és la mare que físicament hi és, però no mostra els valors que van implícits amb ella. No tenir-la perquè ha mort és una absència intensa i dolorosa; saber-la aquí i copsar-la lluny també és un dol. La mare, que pot ser-ho tot, quan no dona aixopluc –quan, en el fons, no hi ha mare– causa un buit en la criatura, que se n’adonarà amb els anys. Unes disfuncions que es manifestaran de formes ben diverses, com ara inseguretats i friccions emocionals: posant-hi mirada, sortosament, poden arribar a transformar-se.
  • La façana de la Glòria ja és a les Borges Blanques
    A primera vista ningú ho diria, però en un polígon industrial de les Borges Blanques hi ha una de les peces clau de l'engranatge de la Sagrada Família. Allà, apilades les unes sobre les altres, hi ha part de les pedres que han fet possible que el temple toqui sostre enguany amb la culminació de la torre de Jesús, però també les que calen per continuar l'obra. A la capital de les Garrigues és on des de fa gairebé quinze anys s'emmagatzema la pedra arribada des de mig món amb què es construeix la basílica. Un catàleg a l'aire lliure de la matèria primera amb què està fet el gran somni d'Antoni Gaudí.