Previous Día anterior
Día siguiente Next
Previous
Next
Portada del periodico Ara:
Newspaper website Sitio web




Recognized text:
r ara.cat
DILLUNS
20 DE MARK DEL2017
130 EUROS
CARME
COLOMINA.
Europa ha convertit
l'acollida en detenció
el dret a refugien una
responsabilitat a defugir
externalitzar
NURIA BoscH
La Hisenda propia ha de
ser un objectiu de primer
ordre per al govern catala
tant si Catalunya ésdins
com fora de l'estatespanyol
PERE PUGES
És just ara, en les
circumstancies actuals,
quan cal fer un congrés
ciutad per debatre
el país que volem
PROCESSOBIRANISTA
JxSí traslladara
al setembre la llei
de desconnexió
El full de ruta la situava a finals
Poder concentrar la mobilització
de juliol, pero l'objectiu ara és
ciutadana en pocsdiesiguanyar
acostar-la al maxim al referendum
temps són els motius del canvi
Rajoy fa el primer pas per dur a
la segona llei antidesnonaments
Coronacio
historica
de Schulz
com a rival
de Merkel
Obté uninédit
100% de vots en la
convenció de l'SPD
SUARL
JETZTIST
SCHULZ
unicef
Aliances de
grans ciutats
per recuperar
la gestió
dels serveis
El Barca, per caracter
Barcelona, Sabadell
iBadalona lideren
Un gol de Suárez, dos de Messi
rena d André Gomes permeten als blaugranes
aquestes xarxes
superar el doble cap del Valencia, arnbelo liel2
les opcions a la Lliga

Noticias
  • Crits de "musulmà qui no boti" a l'Espanya-Egipte a Cornellà-El Prat
    La selecció espanyola masculina ha tornat a Catalunya quatre anys després. Ho ha fet de nou a Cornellà-El Prat en un amistós contra Egipte. Amb un camp ple a vessar que ha animat a la seva selecció des d'abans d'iniciar el partit les primeres faltes de respecte no han trigat a arribar. Ja a l'escalfament, cert sector de l'afició ha xiulat el blaugrana Joan Garcia pel seu passat a l'Espanyol. Tampoc ha pogut evitar les crítiques Luis de la Fuente, que ha estat xiulat després de no convocar al porter de Sallent quan estava al conjunt blanc-i-blau. Si l'hagués convocat abans de fitxar pel Barça, la seva clàusula hauria pujat cinc milions més fins als trenta.
  • La tercera redacció del ‘Washington Post’
    És una mena de síndrome d’Estocolm de la premsa: les víctimes tendeixen a voler assemblar-se als seus botxins, a veure si per imitació s’estalvien la dalla que temen. En el seu intent de congraciar-se amb les noves generacions, el Washington Post fa dos anys que impulsa, amb diversos noms, el que en diuen "la tercera redacció". Se suposa que les dues primeres són les dedicades a la informació i a l’opinió –dos fronts que, en el periodisme anglosaxó, solen estar separats per un tallafoc més ample que el bigoti d’Aznar–, i que aquesta tercera correspondria a allò que solem anomenar creadors de continguts. S’afanyen a dir que els estàndards de rigor i verificació han de ser els mateixos, en una mostra clara d’excusatio non petita. És evident que els periodistes d’avui han de saber adaptar-se als nous formats audiovisuals i que hi ha personalitats de les xarxes ben capaces d’actuar amb mètode periodístic. Però que el diari ara s’infli a contractar gent resultona a les xarxes m
  • La violència masclista no és un espectacle
    Aquest dilluns, Crims aprofundia en el cas de l’assassinat d’una dona a Parets dels Vallès. El capítol es titulava Traïció, però era alguna cosa més greu. Carles Porta ho plantejava com un misteri: “Els Mossos sospiten de seguida que l’autor és el seu marit, però els familiars de la Jennifer no s’ho creuen perquè per a ells és com un fill més. ¿Estan equivocats els Mossos? ¿O estan equivocats els familiars?”. És inimaginable que Crims tracti un cas com una errada dels Mossos perquè lloar la seva tasca és part essencial de la sèrie. El seu material i testimonis són indispensables per al programa. Es tractava d’un cas de violència masclista, però com ja ha passat anteriorment a Crims, Porta no ho va verbalitzar. Era implícit. En tot el relat només es va pronunciar una vegada violència de gènere, perquè ho va escriure el mateix assassí en una carta per fingir la seva innocència i es llegia el text.
  • Història d'amor sorpresa al cinema: Aitana Sánchez-Gijón i Maxi Iglesias, junts
    Parella sorpresa al cinema espanyol. Segons avança Lecturas en la portada d'aquesta setmana, l'actriu Aitana Sánchez-Gijón, de 57 anys, i l'actor Maxi Iglesias, de 35 anys, haurien començat una relació romàntica. Així ho confirmaria la fotografia de portada de la revista en què tots dos apareixen fent-se un petó. La parella d'actors es coneixen des de fa temps perquè van coincidir a la sèrie Velvet.
  • L'Iran amenaça amb atacar companyies estatunidenques a la regió a partir de demà
    Un dia més de la guerra en què les paraules es contradiuen amb els fets. La Casa Blanca insistia ahir que estan negociant amb els iranians i que les converses són bones, però sobre el terreny les primeres tropes especialitzades en operacions terrestres ja són a lloc i l'Iran apuja el to. La Guàrdia Revolucionària de l'Iran ha advertit aquest dimarts que, a partir de demà, atacarà empreses estatunidenques a la regió, segons informen mitjans estatals del país. En total, Teheran parla de 18 empreses, que inclouen Microsoft, Google, Apple, Intel, IBM, Tesla i Boeing, a les quals els adverteix que "s'haurien d'esperar la destrucció de les seves instal·lacions per cada acte terrorista a l'Iran", en referència als atacs dels Estats Units i Israel.