Previous Día anterior
Día siguiente Next
Previous
Next
Portada del periodico Ara:
Newspaper website Sitio web




Recognized text:
r ara.cat
DILLUNS
20 DE MARK DEL2017
130 EUROS
CARME
COLOMINA.
Europa ha convertit
l'acollida en detenció
el dret a refugien una
responsabilitat a defugir
externalitzar
NURIA BoscH
La Hisenda propia ha de
ser un objectiu de primer
ordre per al govern catala
tant si Catalunya ésdins
com fora de l'estatespanyol
PERE PUGES
És just ara, en les
circumstancies actuals,
quan cal fer un congrés
ciutad per debatre
el país que volem
PROCESSOBIRANISTA
JxSí traslladara
al setembre la llei
de desconnexió
El full de ruta la situava a finals
Poder concentrar la mobilització
de juliol, pero l'objectiu ara és
ciutadana en pocsdiesiguanyar
acostar-la al maxim al referendum
temps són els motius del canvi
Rajoy fa el primer pas per dur a
la segona llei antidesnonaments
Coronacio
historica
de Schulz
com a rival
de Merkel
Obté uninédit
100% de vots en la
convenció de l'SPD
SUARL
JETZTIST
SCHULZ
unicef
Aliances de
grans ciutats
per recuperar
la gestió
dels serveis
El Barca, per caracter
Barcelona, Sabadell
iBadalona lideren
Un gol de Suárez, dos de Messi
rena d André Gomes permeten als blaugranes
aquestes xarxes
superar el doble cap del Valencia, arnbelo liel2
les opcions a la Lliga

Noticias
  • A qui votarien els immigrants?
    El govern espanyol, en una mesura pactada amb Podem, ha aprovat una regularització extraordinària d'immigrants. Les estimacions actuals calculen que la mesura regularitzarà la situació de mig milió de persones. Si no hi ha cap canvi d’última hora, aquest representarà el sisè procés de regularització extraordinari. Quatre d’elles impulsades pel PSOE de Felipe González, dues pel PP de José María Aznar i l’última per José Luis Rodríguez Zapatero, la més àmplia fins al dia d’avui. En total, vora 1,2 milions de persones s’han beneficiat d’aquestes mesures extraordinàries, xifra que podria créixer substancialment amb la primera regularització en vint anys.
  • Columnes de tractors avancen cap a Barcelona en el segon aniversari de Revolta Pages
    Diverses columnes de tractors avancen des de diversos punts de Catalunya cap a Barcelona, en el segon aniversari de Revolta Pagesa, per arribar fins a la Conselleria d'Agricultura, a la Gran Via de la capital catalana, per a fer palesa la seva protesta pels incompliments que denuncien de l'executiu català en relació amb l'acord de la Unió Europea amb el Mercosur.
  • Viure en una antiga botiga per evitar el carrer: “Només que el nen tingui estudis, nosaltres ja hem guanyat”
    Abans de trobar aquest local reconvertit en un senzill habitatge a Sant Adrià de Besòs, a Carlos Arturo Morillo i Lilian Rosibel Flores els havien “enganyat” a Esplugues de Llobregat. Un home els havia promès feina i un lloc per viure, i la desesperació per prosperar els va fer acceptar sense pensar si podria ser, com finalment va ser, una estafa. “Ens ho va robar tot, no pagava el que va prometre i ens vam veure al carrer”, comenta Morillo assegut en el sofà dels baixos sense perdre de vista l’entrada de la porta per si l’abundant pluja que cau acaba entrant a dins de casa.
  • El Sabadell guanya 1.775 M€ el 2025, un 2,8% menys, després de l'opa fallida
    El 2025 pel Banc Sabadell va ser un any marcat per l'opa del BBVA, que va acabar sense èxit per al banc d'origen basc. Durant l'exercici, però, el banc que presideix Josep Oliu i que té a César González-Bueno com a conseller delegat -malgrat aquest dijous va anunciar que es retira i deixarà el seu càrrec al maig-, va guanyar 1.775 milions d'euros, una mica menys que l'any anterior (-2,8%), en què la xifra va ser de 1.827 milions d'euros. Amb tot, des de l'entitat asseguren que el benefici net sense tenir en compte els extraordinaris augmenta un 3,4% respecte a l'exercici anterior.
  • Llegir no sempre fa feliç (ni falta que fa)
    Una característica pròpia dels humans és la quantitat de temps que invertim en pensar en el que no està passant: el passat, el futur o situacions hipotètiques. Aquest tipus de pensament, conegut com a divagació mental, és considerat una capacitat clau per a l'aprenentatge, el raonament i la planificació, però diverses tradicions filosòfiques i religioses suggereixen que pot tenir un cost emocional. Partint d'aquesta hipòtesi, un equip de la Universitat Harvard va analitzar la relació entre la divagació mental i el benestar emocional en la vida quotidiana. Mitjançant una aplicació de mòbil, els investigadors, liderats per M. A. Killingsworth, van recollir mostres en temps real de més de dos mil adults, que informaven sobre què estaven fent, què estaven pensant i com se sentien en aquell moment. Els resultats mostraven que la ment divaga gairebé la meitat del temps, amb poca variació segons l'activitat, i que els nivells de felicitat són més baixos quan el pensament no està centrat en l'acti