Previous Día anterior
Día siguiente Next
Previous
Next
Portada del periodico Ara:
Newspaper website Sitio web




Recognized text:
r ara.cat
DILLUNS
20 DE MARK DEL2017
130 EUROS
CARME
COLOMINA.
Europa ha convertit
l'acollida en detenció
el dret a refugien una
responsabilitat a defugir
externalitzar
NURIA BoscH
La Hisenda propia ha de
ser un objectiu de primer
ordre per al govern catala
tant si Catalunya ésdins
com fora de l'estatespanyol
PERE PUGES
És just ara, en les
circumstancies actuals,
quan cal fer un congrés
ciutad per debatre
el país que volem
PROCESSOBIRANISTA
JxSí traslladara
al setembre la llei
de desconnexió
El full de ruta la situava a finals
Poder concentrar la mobilització
de juliol, pero l'objectiu ara és
ciutadana en pocsdiesiguanyar
acostar-la al maxim al referendum
temps són els motius del canvi
Rajoy fa el primer pas per dur a
la segona llei antidesnonaments
Coronacio
historica
de Schulz
com a rival
de Merkel
Obté uninédit
100% de vots en la
convenció de l'SPD
SUARL
JETZTIST
SCHULZ
unicef
Aliances de
grans ciutats
per recuperar
la gestió
dels serveis
El Barca, per caracter
Barcelona, Sabadell
iBadalona lideren
Un gol de Suárez, dos de Messi
rena d André Gomes permeten als blaugranes
aquestes xarxes
superar el doble cap del Valencia, arnbelo liel2
les opcions a la Lliga

Noticias
  • Felip VI fa una crida a trobar "una sortida diplomàtica" al conflicte amb l'Iran
    El tradicional sopar d'abans del Mobile, amb el rei Felip VI i les principals personalitats polítiques i empresarials del país, s'ha fet aquest diumenge al vespre al Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) per donar el tret de sortida al congrés més important de tecnologia i connectivitat, el Mobile World Congress (MWC). Enguany, el congrés celebra la seva vintena edició a Barcelona, a partir d'aquest dilluns fins al dijous 5 de març. Lluny queden ja les trobades en què la notícia era la (no) salutació entre el govern català i la monarquia; ara es parla de geopolítica internacional.
  • La guerra contra l'Iran uneix els israelians al voltant del govern: "Quan veus que t'ataquen, no hi ha opció"
    L’inici de la guerra oberta amb l’Iran ha activat a Israel un reflex polític immediat: el tancament de files davant d’una amenaça percebuda com a existencial. El suport als atacs contra Teheran és, en aquests primers dies, majoritari. “Crec que s’ha d’acabar amb el règim”, diu una jove de pares iranians, nascuda a Jerusalem. “No és només per la llibertat del poble iranià, sinó per la nostra. Confiem molt en Bibi i en el govern”.
  • El règim iranià inicia el camí per sobreviure sense el líder Khamenei
    Diumenge al matí, a la ciutat santa de Qom, una bandera vermella s’eleva lentament sobre la cúpula de la mesquita Jamkaran. El drap carmesí, que en la tradició xiïta simbolitza la sang vessada i la crida a la venjança, onejava poques hores després que les autoritats iranianes confirmessin que Ali Khamenei, líder suprem des del 1989, va morir dissabte durant una sèrie d’atacs aeris dels Estats Units i Israel contra objectius a l’Iran, a les seves dependències a Teheran. La televisió estatal va interrompre la programació habitual per emetre versos alcorànics i música fúnebre, mentre el govern decretava quaranta dies de dol nacional i set dies de tancament oficial. Israel s'ha atribuït aquest diumenge l'autoria de l'atac.
  • A la contra
  • Líder suprem mata líder suprem
    La notícia de l’atac dels Estats Units (i Israel) a l’Iran ha deixat prou descol·locada la premsa perquè la majoria de titulars siguin estrictament informatius. Hi ha diaris que donaven per mort Khamenei, d’altres es curaven en salut i recordaven que això era almenys el que asseguraven les fonts oficials americanes. Entre els que sí que hi deixaven lliscar la mirada més enllà dels fets hi havia, per exemple, El Periódico i El Punt Avui, que coincidien en el seu al·literatiu titular de sonoritat arabesca “I ara, l’Iran” amb el qual lligaven l’acció militar a la deriva bel·licista d’un Trump que ha esberlat les regles del dret internacional. Curiós autopostul·lat al Nobel, que ja ha atacat dos països sobirans –per lamentable que fossin els seus respectius règims– sense encomanar-se al Congrés o almenys a l’OTAN. L’esportiu Marca, per cert, també obre amb la notícia –“El món, en alerta”)–, potser per genuí interès i per assegurar que M. Rajoy s’assabenti de la n