Previous Día anterior
Día siguiente Next
Previous
Next
Portada del periodico Ara:
Newspaper website Sitio web




Recognized text:
r ara.cat
DILLUNS
20 DE MARK DEL2017
130 EUROS
CARME
COLOMINA.
Europa ha convertit
l'acollida en detenció
el dret a refugien una
responsabilitat a defugir
externalitzar
NURIA BoscH
La Hisenda propia ha de
ser un objectiu de primer
ordre per al govern catala
tant si Catalunya ésdins
com fora de l'estatespanyol
PERE PUGES
És just ara, en les
circumstancies actuals,
quan cal fer un congrés
ciutad per debatre
el país que volem
PROCESSOBIRANISTA
JxSí traslladara
al setembre la llei
de desconnexió
El full de ruta la situava a finals
Poder concentrar la mobilització
de juliol, pero l'objectiu ara és
ciutadana en pocsdiesiguanyar
acostar-la al maxim al referendum
temps són els motius del canvi
Rajoy fa el primer pas per dur a
la segona llei antidesnonaments
Coronacio
historica
de Schulz
com a rival
de Merkel
Obté uninédit
100% de vots en la
convenció de l'SPD
SUARL
JETZTIST
SCHULZ
unicef
Aliances de
grans ciutats
per recuperar
la gestió
dels serveis
El Barca, per caracter
Barcelona, Sabadell
iBadalona lideren
Un gol de Suárez, dos de Messi
rena d André Gomes permeten als blaugranes
aquestes xarxes
superar el doble cap del Valencia, arnbelo liel2
les opcions a la Lliga

Noticias
  • Com atrapar l'esperit d'un riu
    No fa gaire, l’escriptor anglès Robert MacFarlane, tota una autoritat de la no-ficció sobre naturalesa, va publicar un llibre que es titulava Són vius, els rius? —en català disponible a Angle— on plantejava la possibilitat, estudiada per ell i per altres escriptors i activistes de l’ecologisme, de tractar els elements de la naturalesa com a éssers vius, i per tant obrir un camp infinit de noves preguntes i possibilitats: com ha de ser, aquest tracte? Tenen drets i deures? Els podem protegir amb lleis, com fem amb els col·lectius vulnerables? Bé que tenen un naixement, i una mort, i que fa uns quants mil·lennis que són a la Terra, força abans que nosaltres com a espècie.
  • Invent de carbassó, la recepta de l'Ada Parellada
    Aquest invent de carbassó que ha ideat la cuinera del Semproniana Ada Parellada és ràpid i una manera de fer treballar el forn.
  • Els humans no venim dels micos, sinó de... les roques?
    Com va començar la vida a la Terra? Aquesta és una pregunta que ens hem fet des de fa segles i, malgrat que tenim unes quantes idees formades, a les teories més acceptades encara els queden força forats per omplir. L’exploració de cometes que darrerament han passat a prop ha donat ales a la hipòtesi que suggereix que els elements bàsics per construir éssers vius podrien haver arribat de l’espai exterior. Efectivament, sembla que els cometes poden contenir alguns d’aquests elements clau, i potser en el passat van fer-los arribar al nostre planeta, qui sap des d’on.
  • El camí per evitar la disputa que va fer enfadar Hansi Flick
    Les convocatòries de la selecció espanyola a principis de la temporada passada van provocar un fet fins llavors inèdit al Barça: Hansi Flick va aixecar la veu en roda de premsa i se'l va veure francament empipat. L'estrella de Rocafonda va començar el curs condicionat per una pubàlgia que li feia la guitza, i això va generar friccions entre l'entrenador blaugrana i el seu homòleg a la selecció espanyola, Luis de la Fuente. El dissabte 13 de setembre del 2025, en la prèvia d'un Barça-València, Flick va esclatar: "[Lamine] Va anar a la selecció espanyola amb molèsties. Ha jugat els dos partits, 73 i 79 minuts, tot i que l'equip anava guanyant de golejada, amb analgèsics. No s'entrenava però jugava. No crec que això sigui manera de cuidar els jugadors. Estic molt trist".
  • Trump: uniformes per a una guerra que encara no existeix
    Ara mateix vivim una distòpia surrealista tibada entre dos extrems aparentment oposats. Per una banda, ens espanta la possibilitat que una IA potencialment superintel·ligent acabi aniquilant la humanitat; per l’altra, patim l’estupidesa humana de bona part dels nostres dirigents polítics. Una paradoxa entre la intel·ligència artificial i l’estultícia natural que, si no fos per tot el que ens hi estem jugant, podria resultar-nos còmica. Uns dirigents que, massa sovint, sigui per excés de confiança o perquè se senten en perill, semblen començar a desvariejar en les seves manifestacions públiques, traient les seves mancances a passejar. I és precisament en aquest context que Donald Trump ha decidit imaginar un uniforme per a la Space Force que no existeix... ni sembla que hagi d’existir.