Sitio webr ara.cat DILLUNS 20 DE MARK DEL2017 130 EUROS CARME COLOMINA. Europa ha convertit l'acollida en detenció el dret a refugien una responsabilitat a defugir externalitzar NURIA BoscH La Hisenda propia ha de ser un objectiu de primer ordre per al govern catala tant si Catalunya ésdins com fora de l'estatespanyol PERE PUGES És just ara, en les circumstancies actuals, quan cal fer un congrés ciutad per debatre el país que volem PROCESSOBIRANISTA JxSí traslladara al setembre la llei de desconnexió El full de ruta la situava a finals Poder concentrar la mobilització de juliol, pero l'objectiu ara és ciutadana en pocsdiesiguanyar acostar-la al maxim al referendum temps són els motius del canvi Rajoy fa el primer pas per dur a la segona llei antidesnonaments Coronacio historica de Schulz com a rival de Merkel Obté uninédit 100% de vots en la convenció de l'SPD SUARL JETZTIST SCHULZ unicef Aliances de grans ciutats per recuperar la gestió dels serveis El Barca, per caracter Barcelona, Sabadell iBadalona lideren Un gol de Suárez, dos de Messi rena d André Gomes permeten als blaugranes aquestes xarxes superar el doble cap del Valencia, arnbelo liel2 les opcions a la Lliga
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
Focus anuncia els seus plans d'expansió: l'escola i el teatre Gènesis al Poblenou
Com si fos un dia d'estrena grossa al teatre català, alguns dels noms més importants de l’escena s’han citat aquest dilluns al vespre en una nau del Poblenou, a la seu del Grup Focus. Situats en una platea provisional hi havia directors, autors i actors famosos –com Lluís Homar, Josep Maria Pou, Jordi Bosch, Guillem Clua, Marta Buchaca, Josep Maria Mestres, Joel Joan, Àlex Casanovas o Pol López–, representants del món empresarial –el president de PIMEC, Antonio Cañete; la vicepresidenta de Foment, Mar Alarcón; a més de gestors de teatre com Maria José Balañá, Salvador Sunyer o Toni Albaladejo– i els principals representants institucionals –l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni; la consellera de Cultura, Sònia Hernández, i hi faltava el president, Salvador Illa, que ha excusat la seva presència–. L'acte servia per celebrar els 40 anys de la fundació del Grup Focus, la principal empresa d'arts escèniques del país i una de les més importants de l'Estat, però també per presenta
L'Eurogrup elegeix el croat Boris Vujčić com a vicepresident del BCE en el lloc de Guindos
Els països de l'euro han començat la llarga renovació de gran part de l'executiva del Banc Central Europeu (BCE) amb l'elecció del croat Boris Vujčić, que actualment és governador del Banc Central de Croàcia. D'aquesta manera, el professor universitari i economista croat substituirà l'espanyol Luis de Guindos a partir de l'1 de juny d'enguany, tal com han decidit els ministres d'Economia dels països de la moneda única en la reunió de l'Eurogrup d'aquest dilluns a Brussel·les.
Tatxo Benet es perfila com el pròxim president de FemCAT
FemCAT, la fundació privada d'empresaris catalans, reunirà aquest dijous a la tarda a Arenys de Munt els seus membres en el marc de l'assemblea que se celebra cada dos anys per renovar un terç del seu patronat i també la presidència de l'entitat. Serà aleshores quan es decidirà oficialment qui serà el relleu de l'actual president, Oriol Guixà, però fa setmanes que plana un nom com a candidat més plausible: Tatxo Benet. Segons ha pogut saber l'ARA, l'expresident de Mediapro seria el candidat preferit del president sortint, malgrat que encara està pendent que l'assemblea ho aprovi.
Lecornu aprovarà els comptes per decret i s'enfronta a la censura
El diari Le Monde lamentava fa pocs dies que la política francesa s'ha instal·lat en el dia de la marmota, en un bucle infinit per intentar aprovar uns pressupostos que mai s'acaben votant. El primer ministre, Sébastien Lecornu, ha confirmat aquest dilluns que després de mesos de negociacions i debats parlamentaris no sotmetrà finalment a votació a l'Assemblea Nacional els pressupostos per a aquest 2026. Com que no disposa de majoria parlamentària, el govern els aprovarà amb una eina constitucional –el ja famós article 49.3 de la carta magna– que dona poders a l'executiu per tirar endavant lleis importants sense l'aval parlamentari. Però també l'exposa a una moció de censura.
Pessimisme econòmic amb embut
L’economista i exministre Alberto Garzón compartia un gràfic interessant, elaborat per Oxford Economics. S’hi veia l’evolució al llarg dels anys, a Espanya, de la confiança dels consumidors en l’economia. Una línia blava mostrava la percepció pel que fa a la situació general, mentre que una altra, vermella, indicava el judici sobre la marxa econòmica de la pròpia llar. Les dues línies mantenien la correlació i tendien a solapar-se. En canvi, a partir del 2020, la confiança en l’economia general es desplomava, mentre que la línia de la pròpia llar es mantenia per sobre del zero, en nivells saludables. Garzón ho atribuïa –i em sembla fonamentat– a la guerra del relat des de Pedro Sánchez: els mitjans de sempre han insistit tant en la visió apocalíptica que la parròquia acaba repetint que l’economia va malament, encara que la seva situació personal sigui prou saludable. I per això caldria reflexionar sobre si té sentit fer preguntes a la població en general sobre la situació