Previous Día anterior
Día siguiente Next
Previous
Next
Portada del periodico Ara:
Newspaper website Sitio web




Recognized text:
r ara.cat
DILLUNS
20 DE MARK DEL2017
130 EUROS
CARME
COLOMINA.
Europa ha convertit
l'acollida en detenció
el dret a refugien una
responsabilitat a defugir
externalitzar
NURIA BoscH
La Hisenda propia ha de
ser un objectiu de primer
ordre per al govern catala
tant si Catalunya ésdins
com fora de l'estatespanyol
PERE PUGES
És just ara, en les
circumstancies actuals,
quan cal fer un congrés
ciutad per debatre
el país que volem
PROCESSOBIRANISTA
JxSí traslladara
al setembre la llei
de desconnexió
El full de ruta la situava a finals
Poder concentrar la mobilització
de juliol, pero l'objectiu ara és
ciutadana en pocsdiesiguanyar
acostar-la al maxim al referendum
temps són els motius del canvi
Rajoy fa el primer pas per dur a
la segona llei antidesnonaments
Coronacio
historica
de Schulz
com a rival
de Merkel
Obté uninédit
100% de vots en la
convenció de l'SPD
SUARL
JETZTIST
SCHULZ
unicef
Aliances de
grans ciutats
per recuperar
la gestió
dels serveis
El Barca, per caracter
Barcelona, Sabadell
iBadalona lideren
Un gol de Suárez, dos de Messi
rena d André Gomes permeten als blaugranes
aquestes xarxes
superar el doble cap del Valencia, arnbelo liel2
les opcions a la Lliga

Noticias
  • El Suprem dels EUA frena l'intent de Trump de restringir el vot per correu a les legislatives
    El Tribunal Suprem dels Estats Units ha bloquejat per ara l'intent del president Donald Trump de restringir el vot per correu de cara a les eleccions de mig mandat del novembre, cosa que permet als estats mantenir els procediments que han utilitzat fins ara per enviar i rebre les paperetes.
  • Caces de l'OTAN abaten un dron a l'espai aeri de Lituània
    Caces de l'OTAN han abatut aquesta matinada dins l'espai aeri de Lituània un dron que havia estat llançat des de Bielorússia. L'aparell no tripulat ha fet disparar les alertes a la capital, Vilníus. Alhora a Polònia ha activat les seves forces aèries com a mesura preventiva després d'haver recuperar el que creu que és un dron rus al Bàltic.
  • Per què deixem de ser nosaltres mateixos al setembre?
    Tornar de vacances no implica tan sols reprendre uns horaris, unes rutines o unes obligacions, sinó també recuperar una manera de vestir molt més seriosa, prudent i continguda. Durant les vacances ens hem permès dur camises hawaianes llampants, lluir vestits hippies ben amples, portar el banyador de pantaló curt durant tot el dia o anar amb biquini i pareo a comprar un gelat a la guingueta. A través de la roba experimentem una agradable sensació de llibertat i comoditat que difícilment gaudim durant la resta de l’any. Però, per què tot això s’acaba al setembre?
  • Un llibre per il·luminar la nit dels feminicidis
    És possible que alguns lectors, en llegir el text de contraportada d’aquesta novel·la, pensin: un altre llibre sobre feminicidis? I encara més: una altra narradora testimoni que reflexiona sobre el dret moral d’escriure sobre el tema? Però és que n’hi ha prou amb seguir quatre notícies per topar amb l’evidència que els assassinats de dones –i, en concret, els que són comesos pels marits o companys sentimentals de les víctimes– no s’acaben mai. Com si fos impossible desprogramar certs cervells i extirpar-ne la convicció que aquella dona a qui diuen estimar amb bogeria és de la seva propietat i no pot fer res que ells no considerin adequat: posar-se certa roba, parlar amb altres homes, sortir a treballar cada dia... Semblen coses d’un altre món, o d’una altra època, però els arguments dels temps passats o de l’alteritat cultural no cal ni intentar treure’ls de l’armari. Tant hi fa el nivell sociocultural, el color de la pell o l’idioma dels assassins: la xacra és arreu. I ca
  • El jutge que va titllar el Procés de "cop d'estat encobert" frena ara el dret de vot de la ‘llei de nets’
    El jutge del Tribunal Suprem que ha redactat la interlocutòria que bloqueja el dret a vot de milers d'espanyols que van aconseguir la nacionalitat acollint-se a la llei de memòria democràtica –fa seva la tesi al PP que la llei de nets és un “perill fundat, real i seriós” que pot “afectar greument l'objectivitat i transparència” de les eleccions– és un vell conegut de l'independentisme. És Antonio Narváez, que va ser magistrat del Tribunal Constitucional del 2014 al 2023 i, per tant, va tenir un paper destacat en els anys del Procés. El seu nom ressona a Catalunya perquè el febrer del 2021 es va apartar del debat dels recursos d'empara dels presos polítics contra la sentència de l'1-O. Va haver d'autoexcloure's després que els líders independentistes demanessin en bloc la seva recusació per unes paraules que havia pronunciat el novembre del 2017.