Sitio webr ara.cat DILLUNS 20 DE MARK DEL2017 130 EUROS CARME COLOMINA. Europa ha convertit l'acollida en detenció el dret a refugien una responsabilitat a defugir externalitzar NURIA BoscH La Hisenda propia ha de ser un objectiu de primer ordre per al govern catala tant si Catalunya ésdins com fora de l'estatespanyol PERE PUGES És just ara, en les circumstancies actuals, quan cal fer un congrés ciutad per debatre el país que volem PROCESSOBIRANISTA JxSí traslladara al setembre la llei de desconnexió El full de ruta la situava a finals Poder concentrar la mobilització de juliol, pero l'objectiu ara és ciutadana en pocsdiesiguanyar acostar-la al maxim al referendum temps són els motius del canvi Rajoy fa el primer pas per dur a la segona llei antidesnonaments Coronacio historica de Schulz com a rival de Merkel Obté uninédit 100% de vots en la convenció de l'SPD SUARL JETZTIST SCHULZ unicef Aliances de grans ciutats per recuperar la gestió dels serveis El Barca, per caracter Barcelona, Sabadell iBadalona lideren Un gol de Suárez, dos de Messi rena d André Gomes permeten als blaugranes aquestes xarxes superar el doble cap del Valencia, arnbelo liel2 les opcions a la Lliga
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
Es lloguen habitacions a la presó antiga de Palma i l’Ajuntament no hi fa res
En sentir la paraula ‘màfies’, a Joana (nom fictici), una dona que viu a l’antiga presó de Palma des de fa gairebé quatre anys, se li descompon la cara. Es posa nerviosa i diu que no en sap res. “Aquí, per viure bé, has de ser com un mico: veure, escoltar i callar”. Ho repeteix una vegada i una altra: “Jo no estic bé de salut, no surt mai de ca meva; no veig res ni sé res”. Té por. De fet, accepta contar-ho en un bar, lluny de la presó, perquè ningú no sàpiga –ni senti– que parla d’això amb ningú.
L’inici de la unitat europea (1992)
De l’article de Muriel Casals Couturier (Avinyó, 1945 - Barcelona, 2016) a l’Avui (19-VII-1992). Avui fa deu anys de la mort d'aquesta professora d’economia que havia ampliat estudis en tres universitats britàniques. Va presidir Òmnium Cultural de 2010 a 2015. Política de tarannà ferm i assenyat, va contribuir a l’impuls del sobiranisme català. També era optimista sobre el camí cap a una Europa unida.
De la II Guerra Mundial a Trump: els fracassos d'Europa per aconseguir la independència militar
El retorn de Donald Trump a la Casa Blanca i les constants amenaces contra els aliats europeus de l'OTAN han fet revifar el debat sobre la dependència militar de la Unió Europea respecte als Estats Units. Els dirigents comunitaris parlen insistentment d'autonomia en matèria de defensa, i es preveu que sigui un dels temes centrals de la Conferència de Seguretat de Múnic que ha començat aquest divendres. Fins i tot creixen les veus favorables a un organisme similar i paral·lel a l'Aliança Atlàntica d'arrel estrictament europea. Ara bé, tot i que és un anhel que ve de lluny, des del final de la Segona Guerra Mundial, no ha acabat de fructificar mai.
El lament de 'La Gioconda' en la foscor veneciana torna al Liceu
La Gioconda, un dels grans drames operístics sobre la solitud, torna al Liceu, on s'han fet més de 150 funcions des del 1883. Les últimes, el 2019, van ser les de la reposició del muntatge que Pier Luigi Pizzi ja havia dirigit al teatre de la Rambla el 2005. Fa set anys es va saldar amb un triomf esclatant de la soprano Anna Pirozzi i del tenor Brian Jagde com a Gioconda i Enzo, respectivament. Ara els mateixos papers els interpretaran la madrilenya Saioa Hernández i el nord-americà Michael Fabiano en una coproducció del Liceu i el Teatro di San Carlo de Nàpols, amb direcció escènica del francès Romain Gilbert, que es va estrenar a la ciutat italiana el 2024 amb els cantants Anna Netrebko, Jonas Kaufmann i Ludovic Tezier. A Barcelona s'hi faran deu funcions del 17 de febrer al 2 de març, i una onzena per a públic de menys de 35 anys el 16 de febrer.
Satisfacció del sector automobilístic per la decisió de Trump d'aixecar el límit als gasos d'efecte hivernacle
Donald Trump ha ferit de mort les regulacions estatunidenques per lluitar contra el canvi climàtic al revocar la limitació de les emissions dels gasos hivernacle, coneguda amb el nom de "constatació de perill". En concret, el president nord-americà ha eliminat una directriu aprovada durant l'administració de Barack Obama i que durant gairebé vint anys ha servit de base per a les regulacions sobre les emissions contaminants. Entre altres coses, la seva decisió implica que ara la indústria automobilística ja no està sotmesa a cap mena de normativa federal sobre les emissions dels vehicles que fabriquen.