Previous Día anterior
Día siguiente Next
Previous
Next
Portada del periodico Ara:
Newspaper website Sitio web




Recognized text:
r ara.cat
DILLUNS
20 DE MARK DEL2017
130 EUROS
CARME
COLOMINA.
Europa ha convertit
l'acollida en detenció
el dret a refugien una
responsabilitat a defugir
externalitzar
NURIA BoscH
La Hisenda propia ha de
ser un objectiu de primer
ordre per al govern catala
tant si Catalunya ésdins
com fora de l'estatespanyol
PERE PUGES
És just ara, en les
circumstancies actuals,
quan cal fer un congrés
ciutad per debatre
el país que volem
PROCESSOBIRANISTA
JxSí traslladara
al setembre la llei
de desconnexió
El full de ruta la situava a finals
Poder concentrar la mobilització
de juliol, pero l'objectiu ara és
ciutadana en pocsdiesiguanyar
acostar-la al maxim al referendum
temps són els motius del canvi
Rajoy fa el primer pas per dur a
la segona llei antidesnonaments
Coronacio
historica
de Schulz
com a rival
de Merkel
Obté uninédit
100% de vots en la
convenció de l'SPD
SUARL
JETZTIST
SCHULZ
unicef
Aliances de
grans ciutats
per recuperar
la gestió
dels serveis
El Barca, per caracter
Barcelona, Sabadell
iBadalona lideren
Un gol de Suárez, dos de Messi
rena d André Gomes permeten als blaugranes
aquestes xarxes
superar el doble cap del Valencia, arnbelo liel2
les opcions a la Lliga

Noticias
  • Les sardanes del compositor Eduard Toldrà (1924)
    De l’article del músic, metge i escriptor Jeroni de Moragas (Barcelona, 1901-1965) a La Publicitat (19-III-1924) sobre l’obra sardanística del compositor, violinista i director musical Eduard Toldrà (Vilanova i la Geltrú, 1895 - Barcelona, 1962). Diumenge és el Dia Universal de la Sardana. Enguany és el centenari de grans peces de Toldrà per a cobla: Empúries, El roserar i La maledicció del Comte Arnau. Com a crític de música, Moragas va excel·lir a tractar la sardana com un gènere amb autors i obres que, sobretot des del noucentisme, es poden vincular a l’alta cultura musical. El mateix dia del 1924 en què Moragas publicava aquest article, Stravinsky admirava com la Cobla Barcelona interpretava a l’Ateneu Barcelonès la sardana Juny, de Juli Garreta.
  • El Sónar 2026 comença amb sexe explícit, tecno i nostàlgia
    Sensació de canvi de cicle en la primera jornada del Sónar 2026, la primera edició des del 1994 sense els tres fundadors (Sergio i Enric Palau i Ricard Robles). Per tant, la primera amb François Jozic com a director, i també la primera sense distinció entre Sónar de Dia i Sónar de Nit perquè ara tota l’activitat es concentra en un únic recinte, la Fira Gran Via, a l’Hospitalet de Llobregat, tot i que la part professional del Sónar+D estrena ubicació a la Llotja de Mar i es recupera el Sónar Kids, que es fa al Parc del Fòrum. Malgrat l'aroma de full girat, hi ha coses invariables, com l'agradable sensació de deixar-se portar per l'hedonisme i la descoberta inesperada.
  • Irene Reig, Antoni Ros Marbà i Alosa, entre els guardonats als Premis Alícia
    La saxofonista Irene Reig, el compositor Antoni Ros Marbà, el korista Momi Maiga i el duo Alosa són alguns dels guardonats en la setena edició dels Premis Alícia que atorga l'Acadèmia Catalana de la Música. En la gala celebrada aquest dijous a L'Auditori de Barcelona, també es va lliurar el premi a la trajectòria a l'organista Montserrat Torrent, que acaba de fer 100 anys.
  • Un Barça valent s'endú un partit per recordar durant anys
    Partidàs al Roig Arena. Després de recuperar un desavantatge de 14 punts, el Barça va superar el València Basket a la pròrroga en un dels millors partits que s'ha vist mai a unes finals de la Lliga Endesa (112-113). L'equip blaugrana va anar de menys a més en una nit en què els veterans Will Clyburn i Nico Laprovittola es van convertir en els herois culers.
  • Pimec reclama a Hereu una llei que eviti obstacles al creixement empresarial
    El president de Pimec, Antoni Cañete, ha aprofitat la presència del ministre d'Indústria, Jordi Hereu, en un acte d'aquesta patronal a Rubí per demanar una llei destinada a evitar obstacles que impedeixen el creixement de les petites i mitjanes empreses (pimes). Aquesta llei d'impuls del creixement empresarial hauria de servir per afavorir que les pimes puguin guanyar dimensió, productivitat i competitivitat. Hereu, que ha defensat en el mateix acte augmentar el pes de la indústria i el comerç local, ha defensat que les polítiques públiques vagin encaminades al creixement empresarial, reforçant la dimensió, la productivitat i la competitivitat del teixit de pimes per afrontar els reptes globals.