Previous Día anterior
Día siguiente Next
Previous
Next
Portada del periodico Ara:
Newspaper website Sitio web




Recognized text:
r ara.cat
DILLUNS
20 DE MARK DEL2017
130 EUROS
CARME
COLOMINA.
Europa ha convertit
l'acollida en detenció
el dret a refugien una
responsabilitat a defugir
externalitzar
NURIA BoscH
La Hisenda propia ha de
ser un objectiu de primer
ordre per al govern catala
tant si Catalunya ésdins
com fora de l'estatespanyol
PERE PUGES
És just ara, en les
circumstancies actuals,
quan cal fer un congrés
ciutad per debatre
el país que volem
PROCESSOBIRANISTA
JxSí traslladara
al setembre la llei
de desconnexió
El full de ruta la situava a finals
Poder concentrar la mobilització
de juliol, pero l'objectiu ara és
ciutadana en pocsdiesiguanyar
acostar-la al maxim al referendum
temps són els motius del canvi
Rajoy fa el primer pas per dur a
la segona llei antidesnonaments
Coronacio
historica
de Schulz
com a rival
de Merkel
Obté uninédit
100% de vots en la
convenció de l'SPD
SUARL
JETZTIST
SCHULZ
unicef
Aliances de
grans ciutats
per recuperar
la gestió
dels serveis
El Barca, per caracter
Barcelona, Sabadell
iBadalona lideren
Un gol de Suárez, dos de Messi
rena d André Gomes permeten als blaugranes
aquestes xarxes
superar el doble cap del Valencia, arnbelo liel2
les opcions a la Lliga

Noticias
  • Fins a 100 milions d'euros en ajuts perquè la ciència catalana lideri els assajos
    Una plataforma per estudiar ratolins mutants —rosegadors modificats genèticament—, sales blanques per fer nous xips, una ampliació del Barcelona Supercomputing Center (BSC), diverses instal·lacions per estudiar malalties rares i teràpies pediàtriques o nous equipaments per crear materials biodegradables. Aquests són alguns dels objectius dels 14 projectes que han estat seleccionats per rebre entre 1 i 12 milions a la convocatòria d'ajuts Singulars Institucionals 2024 del departament de Recerca i Universitats.
  • María Angustias Salmerón: "Si necessites que el teu fill porti un mòbil per anar a comprar el pa, és millor que no deixis que hi vagi"
    María Angustias Salmerón és una de les veus més lúcides sobre l’impacte dels mitjans digitals en el desenvolupament infantil. Pediatra especialitzada en salut digital, defensa la necessitat d'una regulació urgent perquè ens afecta a tots. Després de la seva participació en un debat sobre benestar digital i menors que es va celebrar al Palau Macaya de la Fundació ”la Caixa”, María Angustias Salmerón parla de recuperar les relacions socials davant un ecosistema digital cada vegada "més complex" i reclama "una tecnologia que sumi, que eduqui, que protegeixi i que estigui de veritat al servei de la societat".
  • Els estudis frenològics de Marià Cubí (1843)
    D’un llarg article assagístic de Jaume Balmes (Vic, 1810 - 1848) a La Sociedad (15-VI-1843). Traducció pròpia. Aquest desembre ha fet cent cinquanta anys de la mort del lingüista Marià Cubí (Malgrat de Mar, 1801 - Barcelona, 1875), propagandista de la frenologia. Cubí seguia les teories de l’anatomista i fisiòleg Franz Joseph Gall (Baden, 1758- París, 1828), que també van influir en el metge i criminòleg Cesare Lombroso (Verona, 1835 - Torí, 1909), qui encara ens era glossat en els anys seixanta a les classes de Dret Penal de la Universitat de Barcelona. Balmes, filòsof i periodista, va criticar aquesta pseudociència des de la revista que dirigia.
  • 'Wolfgang', la Fundació Miró i David Bueno, entre els protagonistes de la 'Nadala' de la Fundació Carulla
    La Fira Mediterrània de Manresa, la Fundació Joan Miró, la pel·lícula Wolfgang i l'espectacle Òpera a les venes són quatre dels deu projectes culturals protagonistes a la Nadala 2025 de la Fundació Carulla, una publicació que l'entitat edita cada Nadal des de fa 59 anys. La publicació s'ha presentat aquest dijous en un acte a la seu barcelonina de la fundació durant una "experiència artística immersiva", que s'ha inspirat en l'essència dels deu projectes que protagonitzen l'edició, tal com informa Efe.
  • SOS dels ajuntaments a la Generalitat per atendre les persones que viuen al carrer
    Ajuntaments catalans han llançat un crit de socors perquè la Generalitat no els deixi sols a l'hora d'atendre les persones que viuen al carrer. Tot i que no hi ha un cens oficial que posi xifres al sensellarisme, s'ha constatat que és un fenomen que ja sobrepassa la corona metropolitana i s'estén per localitats petites de tot el país. Els consistoris comparteixen que, ara per ara, la problemàtica no compta amb prou recursos econòmics.