Sitio webr ara.cat DILLUNS 20 DE MARK DEL2017 130 EUROS CARME COLOMINA. Europa ha convertit l'acollida en detenció el dret a refugien una responsabilitat a defugir externalitzar NURIA BoscH La Hisenda propia ha de ser un objectiu de primer ordre per al govern catala tant si Catalunya ésdins com fora de l'estatespanyol PERE PUGES És just ara, en les circumstancies actuals, quan cal fer un congrés ciutad per debatre el país que volem PROCESSOBIRANISTA JxSí traslladara al setembre la llei de desconnexió El full de ruta la situava a finals Poder concentrar la mobilització de juliol, pero l'objectiu ara és ciutadana en pocsdiesiguanyar acostar-la al maxim al referendum temps són els motius del canvi Rajoy fa el primer pas per dur a la segona llei antidesnonaments Coronacio historica de Schulz com a rival de Merkel Obté uninédit 100% de vots en la convenció de l'SPD SUARL JETZTIST SCHULZ unicef Aliances de grans ciutats per recuperar la gestió dels serveis El Barca, per caracter Barcelona, Sabadell iBadalona lideren Un gol de Suárez, dos de Messi rena d André Gomes permeten als blaugranes aquestes xarxes superar el doble cap del Valencia, arnbelo liel2 les opcions a la Lliga
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
El periple de tres brasilers evangèlics que lluiten per dedicar-se al futbol a Catalunya
Fa molt de temps que el Brasil es va convertir en una mina inesgotable de talent futbolístic. Alguns dels millors jugadors estrangers que han passat pel Barça les darreres dècades provenen de la nació que més futbolistes exporta a altres països del món. Segons l’informe global del CIES Football Observatory, enguany 1.455 professionals brasilers actuen lluny de la seva terra d’origen. Però aquestes dades no contemplen els futbolistes d'un perfil més baix, que juguen en lligues semiprofessionals i no mouen milions. És el cas de tres joves de vint-i-pocs anys, evangèlics, nascuts i criats al Brasil, que les pròximes setmanes faran la pretemporada al primer equip de la UE Balàfia. L’històric club de barri de Lleida necessita reforçar la seva plantilla de cara a la temporada vinent, que disputaran a Primera Catalana després d’haver ascendit de categoria la darrera campanya.
La relació Putin-Trump, en un atzucac, un any després de la cimera d’Alaska
Un any després de la històrica cimera d’Alaska entre Vladímir Putin i Donald Trump, un acord de pau a Ucraïna sembla molt més lluny que en aquell moment, si bé en realitat mai ha estat a prop. Durant aquests mesos, la diplomàcia russa ha encunyat el concepte esperit d’Anchorage –la base militar on es va celebrar la trobada– per defensar que a Alaska els nord-americans havien assumit les condicions del Kremlin per posar fi al conflicte. Tot i això, el pas de les setmanes ha anat demostrant que aquell esperit era una entelèquia evanescent. Les relacions entre Rússia i els Estats Units travessen ara un dels pitjors moments des del retorn del republicà a la Casa Blanca, i el procés de desgel que va tocar sostre fa un any s’endinsa en un carreró sense sortida.
Dins d'un centre d'estètica clandestí a l'Afganistan
“¿A quin pis va?”, pregunta una noia a una dona que va amb un nen agafat de la mà, porta una bossa gran de viatge i està esperant l'ascensor al portal de l'edifici. “Al sisè”, contesta la dona. Casualment, les dues van al mateix pis, i també totes dues van vestides de forma rigorosament islàmica: túnica i mocador negres, i una mascareta que els tapa part de la cara. A l'interior de l'ascensor tampoc intercanvien gaires paraules: com tothom, comenten que aquests dies a Kabul fa massa calor. Quan arriben al sisè, s'adonen que no només van al mateix pis, sinó també al mateix lloc.
"El preu del raïm és un acord entre elaboradors i viticultors, no hi podem entrar"
Entrevistem la presidenta de la DO Cava, Marta Vidal (Puigdàlber, 1984), a la població on viu, a Vilanova i la Geltrú. Va assumir el càrrec l’11 de juny passat, després d’unes eleccions que va guanyar davant de quatre candidatures més. Marta Vidal també és directora general del celler Vallformosa, que treu al mercat anualment entre deu i dotze milions d’ampolles de cava. El seu pare, Vicenç Vidal, és un dels accionistes del celler, i van ser els socis els que van proposar al pare que donés el càrrec de directora general a la filla, formada per la Universitat Pompeu Fabra, Esade i amb experiència laboral en la banca, concretament a Bankinter. Quan tenia trenta anys ho va deixar tot i se’n va anar a viure als EUA, a San Francisco i a Nova York. A la tornada, el 2017, va ser quan va entrar al celler, situat a Vilobí del Penedès. Marta Vidal arriba a l'entrevista preparada amb fulls escrits, amb frases subratllades i amb un discurs molt clar, que resumeix amb paraules constants: diàleg, futur
Govern o propietaris: qui està obligat a fer el manteniment dels boscos?
Catalunya té ara el doble de boscos que tenia als anys 50 –la superfície forestal ha passat del 35% del territori a gairebé el 65%– i els incendis de les últimes setmanes —l'últim aquest divendres a Collserola— i un gir de guió legislatiu han reobert amb força un debat que ja existia al sector: ¿sobre qui ha de recaure la responsabilitat –i a nom de qui ha d'anar la factura– de fer-hi manteniment? Actualment, només el 30% dels boscos són gestionats, és a dir que s'hi treballa activament fent tales, neteges del sotabosc o noves plantacions. En aquest context, un petit canvi en un discret article ha revolucionat el sector. Tal com va explicar l'ARA, fa uns mesos, el decret llei 21/2025, que obligava els propietaris a mantenir els terrenys en condicions i capacitava l'administració per fer-ho de forma onerosa –és a dir, passant la factura al propietari–, va mutar durant la tramitació parlamentària i va passar d'"obligar" a simplement reclamar "col·laboració". Una petició directa del