Sitio webr ara.cat DILLUNS 20 DE MARK DEL2017 130 EUROS CARME COLOMINA. Europa ha convertit l'acollida en detenció el dret a refugien una responsabilitat a defugir externalitzar NURIA BoscH La Hisenda propia ha de ser un objectiu de primer ordre per al govern catala tant si Catalunya ésdins com fora de l'estatespanyol PERE PUGES És just ara, en les circumstancies actuals, quan cal fer un congrés ciutad per debatre el país que volem PROCESSOBIRANISTA JxSí traslladara al setembre la llei de desconnexió El full de ruta la situava a finals Poder concentrar la mobilització de juliol, pero l'objectiu ara és ciutadana en pocsdiesiguanyar acostar-la al maxim al referendum temps són els motius del canvi Rajoy fa el primer pas per dur a la segona llei antidesnonaments Coronacio historica de Schulz com a rival de Merkel Obté uninédit 100% de vots en la convenció de l'SPD SUARL JETZTIST SCHULZ unicef Aliances de grans ciutats per recuperar la gestió dels serveis El Barca, per caracter Barcelona, Sabadell iBadalona lideren Un gol de Suárez, dos de Messi rena d André Gomes permeten als blaugranes aquestes xarxes superar el doble cap del Valencia, arnbelo liel2 les opcions a la Lliga
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
Joan Laporta passa a l'atac: "No ens mamem el dit, amb aquesta denúncia"
Un dia fas macarrons i l'endemà presentes un llibre. La vida del candidat a la presidència del Barça s'assembla a una gran gimcana en la qual Joan Laporta sembla trobar-se ben a gust. Ni la denúncia per blanqueig de capitals afecta el presidenciable. Normal, perquè ja feia dies que el seu equip sabia que passaria i tenien preparada l'estratègia: el club fa un comunicat negant-ho tot i Laporta passa a l'atac desplegant tots els seus encants de gran seductor.
El Papa, contra la ultradreta espanyola
El diari El País publica aquest dilluns que Lleó XIV va manifestar a un grup de bisbes de la Conferència Episcopal (CEE) que la seva principal preocupació és “la ideologia de la ultradreta” a Espanya. El Papa Lamenta que intentin instrumentalitzar l’Església i el seu verí insidiós contra els immigrants. Més de dotze hores després de l’aparició d’aquesta notícia en portada, només mitjans diguem-ne d’esquerra com Eldiario.es, RTVE, La Sexta i Público la recullen. En canvi, capçaleres que es caracteritzen per ser altaveu de determinats prelats, generalment els de paraula més aspra, miren a una altra banda. Algun confidencial fa notar que la font és anònima, per posar-la en dubte, però el fet que la reunió fos al novembre i que al gener entitats destacades de la CEE beneïssin la regularització extraordinària proposada per Pedro Sánchez fa pensar que la trobada va saldar-se efectivament amb deures per als de porpra.
Un estudi avança 35.000 anys la data d'aparició de les primeres formes d'escriptura
Un estudi que publica PNAS, la revista de l'Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units, està a punt de capgirar la cronologia fins ara acceptada sobre l'aparició de les primeres formes d'escriptura. Segons aquesta investigació, les primeres mostres d'escriptura haurien aparegut fa 40.000 anys, gravades pels nostres avantpassats sobre objectes de pedra. Fins ara, les primeres mostres d'escriptura conegudes se situaven al voltant de l'any 3000 abans de Crist. Per tant, la troballa avança en 35.000 anys el sorgiment de l'escriptura.
Per què els salaris es queden enrere tot i la bona marxa de l'economia?
Catalunya creix, però no per a tothom. Aquesta és la conclusió principal del número 109 de la revista Nota d’Economia, titulada 'Cap a un model de prosperitat compartida' que la consellera d'Economia i Finances, Alícia Romero, ha presentat aquest dilluns. El volum recull dotze articles que dibuixen una realitat incòmoda: un de cada tres infants catalans està en risc de pobresa, mentre que la riquesa es concentra en mans de l'1% més ric. Per què passa això?
El Govern planteja finançar els ajuntaments en funció de la població migrant
El Govern es planteja la creació d'un fons econòmic per finançar els ajuntaments en funció de la població migrada que tenen per ajudar a millorar la seva acollida i facilitar que els consistoris deixin de dependre de subvencions. És una de les propostes del Comitè d'Experts per a la Transformació i la Innovació Social (CETIS) del departament de Drets Socials, que aquest dilluns ha presentat un informe en què radiografia els 1,4 milions d'estrangers que viuen a la Catalunya dels 8 milions.