Previous Día anterior
Día siguiente Next
Previous
Next
Portada del periodico Ara:
Newspaper website Sitio web




Recognized text:
r ara.cat
DILLUNS
20 DE MARK DEL2017
130 EUROS
CARME
COLOMINA.
Europa ha convertit
l'acollida en detenció
el dret a refugien una
responsabilitat a defugir
externalitzar
NURIA BoscH
La Hisenda propia ha de
ser un objectiu de primer
ordre per al govern catala
tant si Catalunya ésdins
com fora de l'estatespanyol
PERE PUGES
És just ara, en les
circumstancies actuals,
quan cal fer un congrés
ciutad per debatre
el país que volem
PROCESSOBIRANISTA
JxSí traslladara
al setembre la llei
de desconnexió
El full de ruta la situava a finals
Poder concentrar la mobilització
de juliol, pero l'objectiu ara és
ciutadana en pocsdiesiguanyar
acostar-la al maxim al referendum
temps són els motius del canvi
Rajoy fa el primer pas per dur a
la segona llei antidesnonaments
Coronacio
historica
de Schulz
com a rival
de Merkel
Obté uninédit
100% de vots en la
convenció de l'SPD
SUARL
JETZTIST
SCHULZ
unicef
Aliances de
grans ciutats
per recuperar
la gestió
dels serveis
El Barca, per caracter
Barcelona, Sabadell
iBadalona lideren
Un gol de Suárez, dos de Messi
rena d André Gomes permeten als blaugranes
aquestes xarxes
superar el doble cap del Valencia, arnbelo liel2
les opcions a la Lliga

Noticias
  • Un error de càsting en una proposta molt clàssica
    És ben poc habitual que els grans clàssics grecs treguin el cap a la cartellera de Barcelona (l’últim em sembla que va ser l'Èdip dirigit per Oriol Broggi al Romea amb Julio Manrique de protagonista el 2018). D’aquí ve l'expectació al voltant de la proposta de Carlota Subirós, que ha reunit en un espectacle les tres tragèdies de Sòfocles en l'ordre natural dels esdeveniments i no de l'escriptura, ja que Èdip a Colonos, la menys representada arreu, és l'última però s’acobla perfectament entre les dues més sovintejades: Èdip rei i Antígona. S’acobla però queda clar el seu menor interès i la seva falta de teatralitat en relació amb la magnífica contundència de les altres dues.
  • La profecia del 'Com si fos ahir'
    L’endemà mateix del Sant Jordi més al·lèrgic, on fins i tot les farmàcies van fer caixa gràcies a la venda d’antihistamínics i calmants per a la gola, el Com si fos ahir ens va oferir una seqüència sorprenent. Una mena de profecia com les de Nostradamus i que consagra els guionistes de la sèrie a l’Olimp dels vaticinadors i endevins més oportuns. Es tracta d’una escena en què l’Ivan (Roger Coma) passeja per un parc amb en Kilian (Albert Prat), un jardiner expert amb qui està començant una relació. S’estan coneixent, i en Kilian l’il·lustra sobre arboricultura en aquesta fase de seduir-se i compartir les seves passions. Li explica: “L’arbre barceloní per excel·lència és el plàtan d’ombra. Als anys seixanta no sabien plantar res més. La gràcia és que creixen molt de pressa i fan molta ombra, però també embruten molt. Les fulles, les boletes aquelles que la gent odia bastant... De fet, en algunes ciutats ja els estan començant a substituir perquè provoquen moltes al·l
  • El govern de Trump vol recuperar els escamots d'afusellament
    El departament de Justícia dels Estats Units considera que el país hauria de recuperar els escamots d'afusellament com a mètodes d'execució per als delictes federals més greus, juntament amb altres pràctiques, com l'asfíxia amb gas. És el que es desprèn de l'informe publicat aquest divendres pel ministeri, que assenyala les dificultats actuals per aconseguir els fàrmacs necessaris per a les injeccions letals.
  • La ruta d'un vaixell romà s'ha pogut reconstruir gràcies al pol·len
    Dels romans en sabem moltes coses, perquè van deixar una extensa documentació que en relata sobretot les gestes, les intrigues dels emperadors i la vida quotidiana dels mortals corrents. Una enorme quantitat de vestigis arqueològics, tant a terra ferma com al mar, també han posat al descobert tot allò que van construir i els avenços tècnics que van aconseguir. Amb la bioarqueologia, fins i tot es pot saber amb precisió quins materials feien servir perquè les embarcacions fossin com més impermeables millor i on les van construir i reparar. I entrar en detalls molt específics com els que ha revelat un nou estudi publicat a Frontiers in Materials, amb investigadors de França i Croàcia, que analitza el recobriment d'una embarcació romana (anomenada Ilovik–Parzine 1), que es va enfonsar fa aproximadament 2.200 anys davant la costa del que avui és Croàcia.
  • Indra es desploma un 8,6% pel veto de la Xina i l'amenaça d'expulsió de l'OTAN
    Cop de timó brusc per a Indra a la borsa espanyola, que s'ha convertit en el valor més castigat de l'Íbex-35 aquest divendres en una sessió marcada pel vermell generalitzat, on el selectiu de referència a Espanya ha cedit un 1,09% fins als 17.691,30 punts. Després de setmanes de calma i creixement sostingut pels contractes del Fons Europeu de Defensa, la companyia tecnològica i de seguretat ha viscut una jornada de pànic que ha fet caure els seus títols un 8,59%, situant-los en els 47,68 euros.