Previous Día anterior
Día siguiente Next
Previous
Next
Portada del periodico Ara:
Newspaper website Sitio web




Recognized text:
r ara.cat
DILLUNS
20 DE MARK DEL2017
130 EUROS
CARME
COLOMINA.
Europa ha convertit
l'acollida en detenció
el dret a refugien una
responsabilitat a defugir
externalitzar
NURIA BoscH
La Hisenda propia ha de
ser un objectiu de primer
ordre per al govern catala
tant si Catalunya ésdins
com fora de l'estatespanyol
PERE PUGES
És just ara, en les
circumstancies actuals,
quan cal fer un congrés
ciutad per debatre
el país que volem
PROCESSOBIRANISTA
JxSí traslladara
al setembre la llei
de desconnexió
El full de ruta la situava a finals
Poder concentrar la mobilització
de juliol, pero l'objectiu ara és
ciutadana en pocsdiesiguanyar
acostar-la al maxim al referendum
temps són els motius del canvi
Rajoy fa el primer pas per dur a
la segona llei antidesnonaments
Coronacio
historica
de Schulz
com a rival
de Merkel
Obté uninédit
100% de vots en la
convenció de l'SPD
SUARL
JETZTIST
SCHULZ
unicef
Aliances de
grans ciutats
per recuperar
la gestió
dels serveis
El Barca, per caracter
Barcelona, Sabadell
iBadalona lideren
Un gol de Suárez, dos de Messi
rena d André Gomes permeten als blaugranes
aquestes xarxes
superar el doble cap del Valencia, arnbelo liel2
les opcions a la Lliga

Noticias
  • La manera sàvia i elegant de dir adeu de Julian Barnes
    Amb Comiats, Julian Barnes (Leicester, 1946) no s’acomiada de la literatura, perquè se suposa que continuarà llegint fins que es mori o fins que els ulls i el cervell l’hi permetin, però sí de l’escriptura de llibres i dels seus lectors. Quan dic que se n’acomiada és literal, i ell així mateix ho explicita en els paràgrafs finals interpel·lant directament els que l’estan llegint: “espero que hàgiu gaudit de la nostra relació al llarg dels anys. Jo, sens dubte, sí. La vostra presència m’ha complagut (ben mirat, jo no seria res sense vosaltres)”.
  • "El 0,001% més ric ha multiplicat per 10 la seva riquesa"
    El 10% més ric del planeta emet quasi el 50% de les emissions de CO2 de tot el món. Però dins d'aquest grup, el 0,001% més rics (unes 80.000 persones superriques) són els que més han vist incrementar la seva riquesa en els últims anys i els que més mal estan fent al planeta. Això diu el periodista mediambiental francès Hervé Kempf, autor de Com els rics saquegen el planeta (Garbuix Books), un llibre en format còmic que analitza de forma amena i entenedora els motius i les sortides a les grans desigualtats globals que estan totalment vinculades a la crisi ecològica que patim.
  • La via canadenca... a l'autodeterminació europea
    La Clarity Act, aprovada pel Parlament federal canadenc l'any 2000 i que atorgava al Quebec una via constitucional per a l'autodeterminació, fou repetidament emprada en el transcurs del Procés català com una sortida alternativa a l'impàs en què ens trobàvem. De forma similar, el discurs del primer ministre liberal canadenc, Mark Carney, a la reunió de Davos de fa un mes està obrint una via sòlida del que hauria de ser l'autodeterminació europea per independitzar-se del nou marc de desequilibri multipolar que estan establint els Estats Units i la Xina, amb la col·laboració indispensable de Rússia.
  • Un català inesperat crida l'atenció de la NBA
    El bàsquet català tornarà a tenir representació al Basketball Without Borders (BWB). Lucas Sánchez, un base de 17 anys i 1,92 m, participa en aquest campus anual per a joves promeses internacionals que se celebra a Los Angeles coincidint en dates amb l'All Star de la NBA.
  • Es lloguen habitacions a la presó antiga de Palma i l’Ajuntament no hi fa res
    En sentir la paraula ‘màfies’, a Joana (nom fictici), una dona que viu a l’antiga presó de Palma des de fa gairebé quatre anys, se li descompon la cara. Es posa nerviosa i diu que no en sap res. “Aquí, per viure bé, has de ser com un mico: veure, escoltar i callar”. Ho repeteix una vegada i una altra: “Jo no estic bé de salut, no surt mai de ca meva; no veig res ni sé res”. Té por. De fet, accepta contar-ho en un bar, lluny de la presó, perquè ningú no sàpiga –ni senti– que parla d’això amb ningú.