Previous Día anterior
Día siguiente Next
Previous
Next
Portada del periodico Ara:
Newspaper website Sitio web




Recognized text:
r ara.cat
DILLUNS
20 DE MARK DEL2017
130 EUROS
CARME
COLOMINA.
Europa ha convertit
l'acollida en detenció
el dret a refugien una
responsabilitat a defugir
externalitzar
NURIA BoscH
La Hisenda propia ha de
ser un objectiu de primer
ordre per al govern catala
tant si Catalunya ésdins
com fora de l'estatespanyol
PERE PUGES
És just ara, en les
circumstancies actuals,
quan cal fer un congrés
ciutad per debatre
el país que volem
PROCESSOBIRANISTA
JxSí traslladara
al setembre la llei
de desconnexió
El full de ruta la situava a finals
Poder concentrar la mobilització
de juliol, pero l'objectiu ara és
ciutadana en pocsdiesiguanyar
acostar-la al maxim al referendum
temps són els motius del canvi
Rajoy fa el primer pas per dur a
la segona llei antidesnonaments
Coronacio
historica
de Schulz
com a rival
de Merkel
Obté uninédit
100% de vots en la
convenció de l'SPD
SUARL
JETZTIST
SCHULZ
unicef
Aliances de
grans ciutats
per recuperar
la gestió
dels serveis
El Barca, per caracter
Barcelona, Sabadell
iBadalona lideren
Un gol de Suárez, dos de Messi
rena d André Gomes permeten als blaugranes
aquestes xarxes
superar el doble cap del Valencia, arnbelo liel2
les opcions a la Lliga

Noticias
  • Oriol Junqueras diu que no té "cap por" d'un adeu de Gabriel Rufián
    "Un partit que ha tingut Francesc Macià, Lluís Companys, Josep Irla, Josep Tarradellas i Pere Aragonès està per sobre de tot". El president d'ERC, Oriol Junqueras, ha reivindicat aquest divendres la importància de la seva formació per sobre de qualsevol disputa concreta, també pel que fa al nom dels candidats. "No tenim cap por de res", ha respost en una entrevista a la SER Catalunya quan se li ha preguntat si tem que Gabriel Rufián pugui abandonar ERC a la recerca d'un front estatal d'esquerres. "ERC va molt més enllà de tot", ha insistit. "Si no hem tingut por de la presó, com hem de tenir por de qualsevol altra cosa, i menys d'això", ha dit.
  • L’esforç que ha de fer Illa si realment vol que el coneguin els joves
    Ronda per les xarxes un vídeo de Flaixbac en què una colla d’adolescents es mostren incapaços de respondre com es diu l’actual president de la Generalitat. Quan se’ls apunta el nom de Salvador, un respon que Espriu i un altre que Dalí. Un diu que Pedro Sánchez, però no és cap comentari irònic sobre qui governa realment en aquest racó de món, sinó pura ignorància institucional. El programa no revela si aquesta col·lecció de testimonis alegrement desorientats representava el 10% del joves que han abordat a l’entrada del Saló de l’Ensenyament o el 90%. Altres vídeos mostren el mateix nivell d’encert anomenant l’arquitecte de la Sagrada Família o la serralada que separa Catalunya de França.
  • Els iranians celebren l'any nou amb por, pena i amenaçats pel règim
    Normalment, en els dies previs a l'any nou iranià, la plaça Tajrish de Teheran és una explosió de color i alegria. Comerciants i clients negocien flors, vaixells i ous pintats que els iranians usen per decorar les seves llars durant la festivitat, el Nowruz. Aquest any, però, l'ambient a tot el país és apagat: els iranians tanquen un any en què han patit una misèria econòmica creixent, una massacre brutal perpetrada per les forces governamentals i ara la guerra, que els ha inundat de bombardejos nord-americans i israelians.
  • Putin es desencisa amb Trump i torna a veure els EUA com a rival
    “Els Estats Units no volen aliats, sinó vassalls, i Rússia no pot acceptar aquest marc de relacions.” Aquestes paraules de Vladímir Putin al 2015 ressonen cada vegada amb més força entre els analistes russos d’ençà de l’atac nord-americà a l’Iran. L’agressió en ple procés de negociació ha alarmat Moscou, que dubta de la utilitat de dialogar amb Donald Trump. Després d’un any d’acostament, Washington es torna a revelar com un adversari geoestratègic i el Kremlin es convenç que no en pot esperar res pel que fa a la resolució de la guerra d’Ucraïna.
  • Els turistes francesos que es varen endur 600 kg d'arena d'una platja de Mallorca
    Un dematí del 1965, uns homes de negocis francesos es varen endur 600 quilos d’arena de la platja de Portocristo per recrear una platja artificial a la Costa Blava. Aquella operació, anomenada Operation Plages Internationals, va convertir un bocí del litoral mallorquí en una curiosa postal turística a mil quilòmetres de distància.