Previous Día anterior
Día siguiente Next
Previous
Next
Portada del periodico Ara:
Newspaper website Sitio web




Recognized text:
r ara.cat
DILLUNS
20 DE MARK DEL2017
130 EUROS
CARME
COLOMINA.
Europa ha convertit
l'acollida en detenció
el dret a refugien una
responsabilitat a defugir
externalitzar
NURIA BoscH
La Hisenda propia ha de
ser un objectiu de primer
ordre per al govern catala
tant si Catalunya ésdins
com fora de l'estatespanyol
PERE PUGES
És just ara, en les
circumstancies actuals,
quan cal fer un congrés
ciutad per debatre
el país que volem
PROCESSOBIRANISTA
JxSí traslladara
al setembre la llei
de desconnexió
El full de ruta la situava a finals
Poder concentrar la mobilització
de juliol, pero l'objectiu ara és
ciutadana en pocsdiesiguanyar
acostar-la al maxim al referendum
temps són els motius del canvi
Rajoy fa el primer pas per dur a
la segona llei antidesnonaments
Coronacio
historica
de Schulz
com a rival
de Merkel
Obté uninédit
100% de vots en la
convenció de l'SPD
SUARL
JETZTIST
SCHULZ
unicef
Aliances de
grans ciutats
per recuperar
la gestió
dels serveis
El Barca, per caracter
Barcelona, Sabadell
iBadalona lideren
Un gol de Suárez, dos de Messi
rena d André Gomes permeten als blaugranes
aquestes xarxes
superar el doble cap del Valencia, arnbelo liel2
les opcions a la Lliga

Noticias
  • Calen cinc hores de cua per a un vestit de graduació?
    Podria semblar que a mesura que les societats es modernitzen tendeixen a desempallegar-se gradualment d’aquells rituals heretats carregats d’encartonament. Els temps actuals, cada vegada més orientats a la practicitat i la immediatesa, han anat aprimant moltes cerimònies socials que avui semblen excessivament solemnes: des del rigor de vestir de dol fins als protocols associats a batejos o comunions. Però, de tant en tant, emergeixen rituals que, com salmons obstinats nedant a contracorrent, no només sobreviuen sinó que reapareixen hipertrofiats, revestits d’un cerimonial que ni tan sols havien tingut en el passat. És el cas de les graduacions. El gir és tan inesperat que ja hi ha marques especialitzades en aquest nínxol festivoacadèmic i adolescents capaces d’esperar pacientment cinc hores de cua per aconseguir el vestit amb què escenificar públicament que han acabat quart d’ESO.
  • L'anestèsia epidural fa cent anys (1921)
    De l’article –traducció pròpia– del metge Fidel Pagés Miravé (Osca, 1886 - Burgos, 1923) a Revista Española de Cirugía (III-1921). Fa cent cinc anys que Pagés va descriure una nova tècnica d’anestèsia coneguda ara com epidural. Era un mètode sense gaire acceptació en el nostre país, fins que en els anys 1970 l’anestesiòleg Joan Oliveras el va introduir amb èxit com a pràctica habitual de control dels dolors del part.
  • Israel i el Líban allarguen 45 dies un alto el foc virtual
    Representants d'Israel i del Líban han acordat aquest divendres a Washington allargar l'alto el foc 45 dies més. La treva es va declarar el 16 d'abril passat, tot i que no s'ha respectat. L'anunci l'han fet els Estats Units, que actuen com a mediador. Les converses es reprendran els pròxims 2 i 3 de juny i en una reunió en l'àmbit militar al Pentàgon el 29 de maig. Israel i el Líban, que no tenen relacions diplomàtiques, havien celebrat a Washington dues rondes de contactes prèvies.
  • Com una idea "impossible" ha portat a un avenç contra el càncer de pàncrees
    El càncer de pàncrees és un dels diagnòstics més greus de la medicina. Hi ha pocs tractaments disponibles, i són de poca ajuda. Durant dècades, els medicaments experimentals van fracassar en els assajos. Molts investigadors van creure que els obstacles biològics no es podien superar.
  • El despropòsit de 'Sidosa'
    El nou documental de Jordi Évole i Eduardo Casanova per fer divulgació del VIH provoca una gran perplexitat. D’entrada, pel títol: Sidosa. L’actor, que té el virus en situació indetectable pel tractament mèdic, diu a Évole: “Yo tengo sida. Bueno, no tengo sida. Yo digo «sida» como reivindicación, porque me gusta la palabra. El VIH y el sida son dos enfermedades distintas. Pero, al igual que los homosexuales nos apropiamos de la palabra «maricón», yo quiero apropiarme de «sidosa». Me encantaría”. Les reapropiacions de paraules, sobretot dels insults, necessiten dècades de circulació cultural compartida. No són una decisió individual. Perquè aleshores es cau en la banalització i en la temptació de convertir un estigma històric i sanitari molt greu en una operació estètica. La feminització del terme també desvia el focus. A Espanya i a l’Europa Occidental, l’epidèmia afecta majoritàriament els homes, amb ràtios que superen el 80% dels casos. Tothom és susceptible d’infec