Sitio webr ara.cat DILLUNS 20 DE MARK DEL2017 130 EUROS CARME COLOMINA. Europa ha convertit l'acollida en detenció el dret a refugien una responsabilitat a defugir externalitzar NURIA BoscH La Hisenda propia ha de ser un objectiu de primer ordre per al govern catala tant si Catalunya ésdins com fora de l'estatespanyol PERE PUGES És just ara, en les circumstancies actuals, quan cal fer un congrés ciutad per debatre el país que volem PROCESSOBIRANISTA JxSí traslladara al setembre la llei de desconnexió El full de ruta la situava a finals Poder concentrar la mobilització de juliol, pero l'objectiu ara és ciutadana en pocsdiesiguanyar acostar-la al maxim al referendum temps són els motius del canvi Rajoy fa el primer pas per dur a la segona llei antidesnonaments Coronacio historica de Schulz com a rival de Merkel Obté uninédit 100% de vots en la convenció de l'SPD SUARL JETZTIST SCHULZ unicef Aliances de grans ciutats per recuperar la gestió dels serveis El Barca, per caracter Barcelona, Sabadell iBadalona lideren Un gol de Suárez, dos de Messi rena d André Gomes permeten als blaugranes aquestes xarxes superar el doble cap del Valencia, arnbelo liel2 les opcions a la Lliga
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
'Isla familia': el documental que es va gravar amb dos telèfons mòbils sota la repressió del règim cubà
La plataforma Filmin va estrenar divendres passat el documental Isla familia, codirigit i protagonitzat pels cubans Abraham Jiménez Enoa, reconegut –i perseguit– periodista independent, i Claudia Calviño, una de les productores referents de cinema cubà independent. El llargmetratge, que van gravar amb els seus telèfons mòbils i és l'òpera prima de tots dos com a directors, narra com el matrimoni decideix abandonar el seu país en direcció a Espanya després de la forta repressió i assetjament per part del règim cubà. Tot mentre esperen el naixement del seu primer fill.
La taula on el món es reparteix la cocaïna és a Dubai
A un costat de la taula l’irlandès Daniel Kinahan; a l’altre, el neerlandès d'origen bosnià Edin Gaçanin, àlies Tito; davant, el marroquí Ridouan Taghi, i en una punta, l’italià Raffaele Imperiale. Conversen en un reservat amb vistes al mar del luxós Burj Al Arab de Dubai. La pandèmia encara no ha arribat. Controlen el macrocàrtel més important de cocaïna del món i se senten intocables. Impunes. Cadascú compleix la seva funció. Els irlandesos, gestionen les rutes i la distribució per diversos països d’Europa. Gaçanin és el broker, la logística i el finançament de les operacions. Imperiale, transporta la cocaïna a la Camorra italiana. Taghi, la cara visible de la Mocro Maffia, supervisa l’entrada de la droga pels ports holandesos i belgues. El poder en majúscules. El negoci de la droga es decidia a Dubai.
Viure a Taiwan amb normalitat tot i l'amenaça d'una invasió xinesa l'any que ve
L'estiu del 2025 milions de taiwanesos van veure a la televisió com l'exèrcit xinès bloquejava l'illa i com això provocava pànic. Centenars de persones saquejaven els supermercats, internet deixava de funcionar i uns quants avions de guerra creuaven el cel de la capital. Era una ficció. La sèrie Zero day attack va batre rècords d'audiència mentre generava un debat profund en la societat taiwanesa: per primer cop la ficció imaginava un atac de la República Popular de la Xina. Però la possibilitat d'aquest atac no és una ficció, segons un informe que el govern dels Estats Units ha fet públic recentment, i en què afirmen que tenen indicis de la intenció de la Xina d'envair Taiwan el 2027.
Mig segle d'una copa tant somiada, que va ser robada
"Pensava que em fotria de lloros i cauria. Tenia por de caure i veure la Copa pel terra" recorda Miquel Prat, històric capità del BM Granollers. Fa 50 anys, el club vallesà es va convertir en el primer club català i de tot l'estat en guanyar un títol continental, la Recopa, en derrotar a la pròrroga de la final el Dankersen alemany per 26 a 24 a l'antic pavelló municipal d’esports, el popular Parquet. Una fita històrica aconseguida per un munt de jugadors de la casa que no eren ni professionals. Una generació daurada, una època de samarretes ajustades, barbes llargues i somnis de llibertat, amb senyeres a la graderia i una ciutat entregada a un equip que va obrir camí.
L'experimentació cromàtica de Teresa Vall Palou sedueix el sud de Madrid
Una "explosió de color" en catorze metres de tela dona la benvinguda a la gran exposició dedicada a la pintura de Teresa Vall Palou (Lleida, 1951). Més de seixanta obres de l'artista lleidatana, pràcticament totes de gran format, han sigut des de finals de febrer –i encara seran fins a principis de maig– el plat fort de la programació del Centre d'Art Tomás y Valiente (CEART) de Fuenlabrada. Situat a uns 20 quilòmetres dels principals museus del cor de Madrid, el CEART és "un centre de referència per al sud de la Comunitat", amb una trajectòria rellevant en l'àmbit museogràfic enfocat a l'art contemporani. "Moltíssims artistes catalans han fet la seva primera gran exposició aquí en lloc de Madrid", explica a l'ARA el responsable d'art del CEART, Juan Carlos Moya, rodejat de les principals composicions dels últims deu anys de producció artística de Vall Palou, agrupats sota el títol Atmosferes cromàtiques.