Previous Día anterior
Día siguiente Next
Previous
Next
Portada del periodico Ara:
Newspaper website Sitio web




Recognized text:
r ara.cat
DILLUNS
20 DE MARK DEL2017
130 EUROS
CARME
COLOMINA.
Europa ha convertit
l'acollida en detenció
el dret a refugien una
responsabilitat a defugir
externalitzar
NURIA BoscH
La Hisenda propia ha de
ser un objectiu de primer
ordre per al govern catala
tant si Catalunya ésdins
com fora de l'estatespanyol
PERE PUGES
És just ara, en les
circumstancies actuals,
quan cal fer un congrés
ciutad per debatre
el país que volem
PROCESSOBIRANISTA
JxSí traslladara
al setembre la llei
de desconnexió
El full de ruta la situava a finals
Poder concentrar la mobilització
de juliol, pero l'objectiu ara és
ciutadana en pocsdiesiguanyar
acostar-la al maxim al referendum
temps són els motius del canvi
Rajoy fa el primer pas per dur a
la segona llei antidesnonaments
Coronacio
historica
de Schulz
com a rival
de Merkel
Obté uninédit
100% de vots en la
convenció de l'SPD
SUARL
JETZTIST
SCHULZ
unicef
Aliances de
grans ciutats
per recuperar
la gestió
dels serveis
El Barca, per caracter
Barcelona, Sabadell
iBadalona lideren
Un gol de Suárez, dos de Messi
rena d André Gomes permeten als blaugranes
aquestes xarxes
superar el doble cap del Valencia, arnbelo liel2
les opcions a la Lliga

Noticias
  • El Sabadell completa la venda del TSB al Santander per 3.300 M€
    El Banc Sabadell ha tancat la venda de la seva filial britànica, TSB, a Banco Santander per un import en efectiu de 2.860 milions de lliures (uns 3.300 milions d’euros), després de rebre totes les autoritzacions pertinents per part dels organismes supervisors i reguladors. El preu de compra es va fixar en acordar la transacció en 2.650 milions de lliures (uns 3.050 milions d’euros), cosa que implica un múltiple d’1,5 vegades el seu valor en llibres, segons ha informat el banc vallesà aquest divendres.
  • Els oligarques d'Hongria entren en pànic i intenten treure les fortunes del país
    La derrota de Viktor Orbán a les eleccions del 12 d'abril va desfermar l'eufòria entre gran part de la població hongaresa, però també sembla haver atiat el pànic entre un grup més selecte però poderós de ciutadans del país centreeuropeu. Els oligarques que han amassat grans capitals durant els 16 anys de govern de Fidesz temen que el futur govern de Péter Magyar compleixi la promesa de posar fi a la corrupció i el clientelisme i perdin les seves fortunes i han començat a moure diners i altres actius fora del país.
  • "Cada estrella té la seva simfonia, els seus tons musicals"
    L’espai és una simfonia contínua de melodies, malgrat que, malauradament, no puguem sentir-les des de la Terra. Des de fa un parell de dècades, però, els telescopis espacials ens permeten escoltar per primer cop les cançons úniques que emanen dels cors de les estrelles i que ens expliquen allò que fins ara era invisible a la ciència i al coneixement humà: la vida interior d’aquests astres, blocs fonamentals de les galàxies i de l’Univers, i veritables fàbriques dels materials de què estem compostos. Com va dir l’astrofísic i divulgador Carl Sagan, “tots som pols d’estrelles”.
  • L'escriptor oblidat de l'exili que vivia en una porteria
    Una de les gestes més admirables dels dramaturgs catalans a l'exili és la seva persistència en seguir escrivint teatre, malgrat saber gairebé del cert que ells mai el veurien representat a Catalunya. Ambrosi Carrion (Sant Gervasi de Cassoles, 1888–Cornellà de Conflent, 1973) va ser-ne un dels màxims exponents. Amb una quinzena de textos escènics inèdits, Carrion va cultivar també la poesia i l'articulisme i va construir-se una trajectòria literària de més de 30 obres. Tot i això, només un dels seus espectacles escrits a l'exili s'ha representat a Catalunya –La dama de Reus (Teatre Nacional de Catalunya, 2008)– i el seu nom ha romàs a l'ombra durant dècades. Amb la intenció de fer-lo present i reivindicar-lo, Edicions de la Universitat de Barcelona ha publicat Teatre inèdit de l'exili, un volum que conté tres obres inèdites de Carrion i que l'han preparat els professors Josep Camps Arbós i Francesc Foguet Boreu.
  • Els sindicats criden a la mobilització esperonats pels efectes de la guerra
    El Dia del Treballador arriba marcat per la inestabilitat geopolítica, en la plana internacional, i el calendari electoral a l'Estat. Sota el lema Contra les guerres i el feixisme, més drets i més sindicalisme, UGT i CCOO criden els treballadors a mobilitzar-se per exigir polítiques públiques que pal·liïn les conseqüències econòmiques de la guerra de l'Iran. En paral·lel, continuen immersos en la discussió política i aspiren a erigir-se en un mur de contenció moral contra les forces de dreta i extrema dreta, tant en l'àmbit local –amb el PP, Vox i Aliança Catalana en el punt de mira– com mundial, on tots els ulls miren cap al president dels Estats Units, Donald Trump.