Previous Día anterior
Día siguiente Next
Previous
Next
Portada del periodico Ara:
Newspaper website Sitio web




Recognized text:
ara cat
DIUMENGE
19 DE MARc DEL 2017
2,50 EURO
EMPORTAT
ELSUPLEMENT
aradiumenge
BOOS PE
CRIQUET
ILESPECIAL.
SOBRE EL SALÓ DE
LENSENYAMENT
SALODE
ENSENYAMENT
ANDREU
MAS COLELL
La Model té una dimensió
historica meditem
bé que s'end
que es preserva i que
es faala part preservada
SAGRADA FAMILIA 135 ANYS
RECTA FINAL
A lespera d'un acord urbanístic, les obres del temple s'acabaran el 2026
DOSSIER
10 nes amb
lan lisi des de tots
els punts de vista,
totes les dades
i una completa
nfografia
RESPONDILA DUNA MANERA CIA MELA ALQUEGALI
ista Jordi F
del temple de
Sagrada Fa
ESTHER VERA ENTREVISTA
ORIOLJUNQUERAS
VICEPRESIDENT DEI GOVERN
"Un referendum no es
guanya per la intensitat de
l'entusiasme, sinó pels vots"

Noticias
  • Sexes, calaixeres i butaques 'à la reine' (1991)
    De l’article de Montserrat Roig (Barcelona, 1946-1991) publicat aquest diumenge fa trenta-cinc anys a l’Avui (14-VI-1991). Aquest dissabte hauria fet 80 anys la musa de la generació que, als anys 70, rebia la torxa de veterans que vetllaven la flama marcida del periodisme català innovador i democràtic d’abans de la guerra. La Roig escriptora excel·lia el 1991 amb l’obra Digues que m’estimes encara que sigui mentida.
  • Menorca, l’illa que es resisteix a ser com les altres
    A punt de començar l’estiu, Menorca torna a tocar a la porta de la mobilització contra la saturació turística. La plataforma Via Menorca, que empenyen el GOB i un grup entusiasta de joves, és la impulsora de la primera de les grans manifestacions i protestes –la de dissabte 13 de juny– que s’anuncien arreu de les Illes per reclamar mesures efectives i immediates en defensa de l’habitatge i dels recursos naturals. El primer clam ciutadà ha estat a Menorca, on, diu el coordinador de política territorial del GOB, Miquel Camps, “encara som a temps d’evitar convertir-nos en una nova Eivissa”.
  • Un cicló taronja desanima una Penya amb menys pólvora
    Un Asisa Joventut amb menys pólvora que dimecres va tornar a perdre contra el València Basket (90-76) i se situa a una derrota de l'eliminació (2-0). La Penya, que va acabar molt desanimada, va ensopegar contra un rival que va jugar amb més velocitat i encert. L'equip taronja va col·locar set jugadors per sobre dels nou punts, un fet diferencial contra un conjunt verd-i-negre que va tenir Jabari Parker com a única referència ofensiva creïble. "Cada partit és diferent i el València Basket ha condicionat el partit amb el seu nivell físic. Ens ha costat mantenir el nostre estil. Ells han defensat més i millor que nosaltres", va analitzar Dani Miret.
  • Iberdrola celebra el 125è aniversari a Bilbao
    L'elèctrica Iberdrola ha commemorat aquest divendres a la tarda a Bilbao els 125 anys del seu naixement. La multinacional va millorar a finals d'abril les previsions del negoci per a aquest any, després d'obtenir un benefici net de 1.711 milions d'euros en el primer trimestre. Tot i que és un 14,6% menys que al mateix període de l'any anterior, apunta a noves oportunitats de negoci en xarxes elèctriques i intel·ligència artificial, mentre que no contempla impactes financers "significatius" pel conflicte a l'Orient Mitjà. La companyia que presideix Ignacio Sánchez Galán va tancar el 2025 amb un benefici rècord de 6.285 milions d'euros, un 12% més que l'anterior.
  • L’empàtic cabaret literari de Mario Gas
    Mario Gas és actor, director de teatre i òpera, però també director de sarsuela (al gener reposarà Los gavilanes al Teatro de la Zarzuela de Madrid), un gènere de teatre musical al qual té molt afecte i molta afició. No és estrany si tenim en compte que Mario Gas va néixer a Montevideo durant la gira (de més d’un any!) de la companyia dels seus pares per Llatinoamèrica. D’aquí que hagi titulat l’espectacle La nit és blanca, muy blanca..., que ha estrenat a La Fàbrica amb el fragment de la romança Despierta negro de La tabernera del puerto del mestre Sorozábal, que el seu pare cantava quan va néixer. Declaració d’intencions, a més a més, jugant amb el català i el castellà en un espectacle que mira enrere sense nostàlgia, evocant aquelles veus poètiques que han format part de la seva vida.