Sitio webEUSKADI ETA destruira r els seus arsenals abans del 8 d'abril Centenars d'activistes del País Urkullu demana al govern Basc francés s'encarregaran de espanyol que asseguri la pau ara cat segellar i inutilitzar les armes l pero Rajoy no fara cap gest DISSABTE SDE MARC DEL 2017 80 EURO EMPORTAT ELSUPLEMENT ITAMBÉ A PARE POSTPART Dues concepcions del món oposades La cancellera alemanya, Angela Merkel, reivindica a la Casa Blanca el e comerci la seva política de ma estesa amb els refugiatsiel president nord-america, Donald Trump eplica que la immigració no és un dret sinó un privilegi ESPORTS Una nova low El bus JUVE-BARCA cost per volar transfobic. MIQUEL aAmerica des rebut amb ALS QUARTS DE de Barcelona protestes LA CHAMPIONS Estie convencut que ens El Govern obre un IAG crea la marca L'Atletic de Madrid nostres polities creuen que Level per competir expedient alentitat s'enfrontaraal Leicester promesos amb l'equitat. Com és,dones, ultracatolica i el Dortmund al Monaco amb Norwegian que els preocupen tan poc els preus de l'escola bressol?
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
Buidant el pap (1)
.
La indiferència entre el Barça i el Madrid que va durar mig segle
El Barça i el Reial Madrid van ser uns rivals qualssevol durant mig segle, els clàssics no es van dir clàssics fins a la dècada dels 90 i Mariano Rajoy Fernández, el fill de l'expresident del govern espanyol Mariano Rajoy Brey, va ser soci del club català. Aquestes són tres de les històries d'El clàssic (Barça Books), el llibre que repassa els punts àlgids i les anècdotes de la rivalitat que tornarà a posar-se sobre la taula diumenge al Santiago Bernabéu. "Durant la primera meitat del segle XX, per al Barça el Madrid ni hi era ni se'l tenia en compte. Als anys 20, l'estadi de les Corts rebia amb indiferència el Madrid", explica a l'ARA un dels coautors del llibre, Manuel Tomàs, historiador i responsable del Centre de Documentació i Estudis del Barça.
Els permisos penitenciaris de l'autor del crim de la Guàrdia Urbana i el precedent dels presos polítics
¿Albert López, condemnat juntament amb Rosa Peral pel crim de la Guàrdia Urbana, ha reconegut l'assassinat a la presó? Aquesta és una pregunta que dimarts fonts de la defensa de López responien afirmativament: en el marc del seu tractament al Centre Penitenciari Quatre Camins havia admès els fets davant dels educadors i psicòlegs. L'objectiu? Obtenir permisos penitenciaris o un tercer grau, afirmaven les mateixes fonts. La notícia va omplir els principals diaris del país i, evidentment, va arribar a orelles de la defensa de Rosa Peral. La seva advocada va preguntar exactament què havia admès López i com això afectava la seva clienta, ja que la sentència conclou que tots dos van planificar i dur a terme l'assassinat de Pedro Rodríguez, llavors parella de Peral, i tots dos ho van negar durant el judici.
La idea d'Europa, en risc
La idea fundacional sobre la qual s’han construït les institucions europees va ser consolidar la pau i compartir la prosperitat sobre la base de la integració comercial. A partir d’aquesta idea primigènia Europa ha estat un dels principal bastions del lliure comerç basat en la multilateralitat. De fet, la construcció europea va projectar al conjunt de l’economia mundial l’ideal d’un món en pau sobre la base d’uns interessos comercials compartits. Europa, com la llavor de la Pau Perpètua que va somiar Immanuel Kant. No obstant això, al llarg del període que va de la crisi financera a la pandèmia ens hem despertat d’aquest somni. Abruptament. El món dels anys vint d'aquest segle s’assembla cada vegada menys al món d’ahir de finals del segle anterior i principis de l’actual. Els ideals del lliure comerç van cedint, de forma lenta però inexorable, als instints proteccionistes. El multilateralisme es va esmicolant en un món cada vegada més polaritzat per la confrontació entre les
Pares i mares han d'ajudar a fer els deures?
Les famílies d'avui en dia estan, en general, més implicades en l'escola dels seus fills i això, a vegades, es trasllada també a les tasques i els deures, si és que en tenen, que els alumnes han de fer a casa. Però, fins a quin punt pares i mares han d'ajudar els seus fills a fer els deures? El pedagog Jesús Blanquet opina que les famílies poden ajudar els fills en les tasques escolars –tot i que això també dependrà, diu, del grau de preparació i formació que tinguin i de si poden conciliar feina i família– però deixa ben clar que "ajudar no vol dir fer la feina per ells".