Previous Día anterior
Día siguiente Next
Previous
Next
Portada del periodico Ara:
Newspaper website Sitio web




Recognized text:
EUSKADI
ETA destruira
r els seus arsenals
abans del 8 d'abril
Centenars d'activistes del País
Urkullu demana al govern
Basc francés s'encarregaran de
espanyol que asseguri la pau
ara cat
segellar i inutilitzar les armes
l pero Rajoy no fara cap gest
DISSABTE
SDE MARC DEL 2017
80 EURO
EMPORTAT
ELSUPLEMENT
ITAMBÉ
A PARE
POSTPART
Dues concepcions del món oposades
La cancellera alemanya, Angela Merkel, reivindica a la Casa Blanca el
e comerci la seva política de ma estesa
amb els refugiatsiel president nord-america, Donald Trump
eplica que la immigració no és un dret sinó un privilegi
ESPORTS
Una nova low
El bus
JUVE-BARCA
cost per volar
transfobic.
MIQUEL
aAmerica des
rebut amb
ALS QUARTS DE
de Barcelona
protestes
LA CHAMPIONS
Estie convencut
que ens
El Govern obre un
IAG crea la marca
L'Atletic de Madrid
nostres polities creuen que
Level per competir
expedient alentitat
s'enfrontaraal Leicester
promesos amb
l'equitat. Com és,dones,
ultracatolica
i el Dortmund al Monaco
amb Norwegian
que els preocupen tan poc
els preus de l'escola bressol?

Noticias
  • Vicepresident Abascal
    Les eleccions extremenyes han deixat dues conclusions clares aquest diumenge per al PP. La primera és que Alberto Núñez Feijóo té molts números per ser el pròxim president espanyol. I la segona, i més inquietant per Génova, és que Santiago Abascal té els mateixos números per ser vicepresident. El resum és que l'esquerra retrocedeix, però qui se'n beneficia no és el PP sinó Vox, que recull el vot més antisanchista i alhora el vot més antisistema, el dels que se senten oblidats i no volen més tractaments pal·liatius sinó una esmena a la totalitat.
  • Joan Manuel Serrat rep la Medalla d'Or de la Generalitat en una cerimònia a Palau
  • Els misteriosos missatges en clau de Feijóo
    Dissabte a la nit, a La Sexta Xplica, convidaven –per variar– Miguel Ángel Revilla, expresident de Cantàbria que s’ha convertit en un comodí televisiu per analitzar l’actualitat. Per raons inexplicables, la presència d’aquest home davant les càmeres fa pujar les audiències. La seva capacitat d’estimular els audímetres és incomprensible, però els programes el porten de convidat quan els resultats flaquegen. Revilla, demagog i embriagat d’ell mateix, fica cullerada on convingui. Pel seu entusiasme, sembla que digui molt, però aporta poc. Li van fent preguntes fingint un interès per les seves opinions mentre ell s’esplaia amb un seguit de teories explicades amb tanta rotunditat que fa desconfiar. És el populisme personificat.
  • Una victòria més esquifida del que mai admetran
    La derrota sense pal·liatius del PSOE a Extremadura, antic feu socialista, ha estat aprofitada com era de preveure pels diaris de la caverna per sentenciar la fi de la Gran Era Fosca Sanchista. De fet, llegint algunes portades, fins i tot sembla que sigui ell qui s’ha presentat a les eleccions: “Sánchez pateix una derrota històrica a Extremadura” (La Razón) o “Sánchez porta el PSOE al col·lapse i el PP guanya sense alliberar-se de Vox” (El Mundo). Evidentment, els avatars extremenys interessen entre poc i gens a Madrid. L’Abc titula també projectant-se en el temps: “Històrica victòria de la dreta a Extremadura”. Veient els resultats, però, potser caldria refredar una mica l’entusiasme. Perquè l’aposta clara de tots tres mitjans era el PP, i per això en aquests dies han esclatat gens sorprenentment casos que entelaven la reputació dels d’Abascal. Ara bé, Vox ha pujat com un tro i, de fet, mirant les portades costa de llegir una constatació colpidora: la candidata popular María
  • "Alguns homes busquen una mare en la parella"
    De vegades no volem estimar ni responsabilitzar-nos del que comporta, sinó que ens estimin, no importa com ni qui ho faci. És absurd i immadur, però és així. Sembla que la finalitat és no estar sols en comptes d’establir relacions madures i sanes amb els altres, de pensar què aportem nosaltres i de no exigir als que ens estimen que omplin els buits de les nostres mancances. Tot això que et dic ho he après a teràpia, què et sembla? No m’ha anat tan malament com a la Sara Bosom, eh?