Previous Día anterior
Día siguiente Next
Previous
Next
Portada del periodico Ara:
Newspaper website Sitio web




Recognized text:
EUSKADI
ETA destruira
r els seus arsenals
abans del 8 d'abril
Centenars d'activistes del País
Urkullu demana al govern
Basc francés s'encarregaran de
espanyol que asseguri la pau
ara cat
segellar i inutilitzar les armes
l pero Rajoy no fara cap gest
DISSABTE
SDE MARC DEL 2017
80 EURO
EMPORTAT
ELSUPLEMENT
ITAMBÉ
A PARE
POSTPART
Dues concepcions del món oposades
La cancellera alemanya, Angela Merkel, reivindica a la Casa Blanca el
e comerci la seva política de ma estesa
amb els refugiatsiel president nord-america, Donald Trump
eplica que la immigració no és un dret sinó un privilegi
ESPORTS
Una nova low
El bus
JUVE-BARCA
cost per volar
transfobic.
MIQUEL
aAmerica des
rebut amb
ALS QUARTS DE
de Barcelona
protestes
LA CHAMPIONS
Estie convencut
que ens
El Govern obre un
IAG crea la marca
L'Atletic de Madrid
nostres polities creuen que
Level per competir
expedient alentitat
s'enfrontaraal Leicester
promesos amb
l'equitat. Com és,dones,
ultracatolica
i el Dortmund al Monaco
amb Norwegian
que els preocupen tan poc
els preus de l'escola bressol?

Noticias
  • Video Gaudi
  • 'La revolució moral', d’Anna Murià (1934)
    De la crítica contundent i severa d’un llibre d’Anna Murià (Barcelona, 1904 - Terrassa, 2002) que Mercè Rodoreda (Barcelona, 1908 - Girona, 1983) va publicar a Clarisme (12-V-1934). Les dues periodistes i escriptores es van exiliar el 1939, experiència que a l’inici van compartir al castell de Roissy-en-Brie. Surten a la foto del grup refugiat allí: Rodoreda, la tercera des de l’esquerra, i Murià, la segona des de la dreta. Demà, al Port de la Selva, la Càtedra Hipòlit Nadal i Mallol de Periodisme i Revistes (UdG) celebra la seva jornada anual, dedicada aquest any a periodistes catalanes exiliades. També demà farà noranta-dos anys que va aparèixer aquest article que vincula dues autores que el triomf franquista va empènyer a fugir de Catalunya.
  • El Papa, l'arquitecte de Déu i el cel de Barcelona
    D'Antoni Gaudí no es pot dir allò que ni en somnis s'hauria imaginat que, un segle després de la seva mort, el Papa vindria expressament de Roma a beneir la torre més alta de la Sagrada Família. Perquè si alguna cosa tenia Gaudí és que somniava en gran. En molt gran, en el més gran, en el que li deien que semblava impossible, per ser exactes. Com a la primera lectura, Gaudí va veure "un cel nou i una terra nova". Avui no hi ha temple al món contemporani que es pugui comparar amb la Sagrada Família. I per això, avui, al peu de la seva tomba, s'han reunit totes les autoritats, les catalanes, les espanyoles i les romanes, encapçalades pel Sant Pare que s'hi agenolla i hi encén una llàntia. Ja fa cent anys va ser enterrat sota el títol de l'arquitecte de Déu. 
  • El Barça presenta el dossier complet per tal d'organitzar la final de la Champions del 2029
    El Barça ha anunciat que conjuntament amb l’Ajuntament, la Generalitat i la Reial Federació Espanyola, ha presentat formalment davant la UEFA la candidatura i el dossier complet per optar a l’organització de la Final de la UEFA Champions League 2029.
  • Lleó XIV beneeix l'obra magna de Gaudí: "Tot Catalunya es reuneix en aquest temple"
    Queda beneïda la torre de Jesús de la Sagrada Família i Catalunya com a far de la cristiandat. El papa Lleó XIV, amb ús predominant del català en l'homilia i en la benedicció, ha coronat aquest dimecres l'obra magna d'Antoni Gaudí amb la benedicció de la torre de Jesús coincidint amb el centenari de la mort de l'"arquitecte de Déu", tal com l'ha definit el pontífex.