Sitio webEUSKADI ETA destruira r els seus arsenals abans del 8 d'abril Centenars d'activistes del País Urkullu demana al govern Basc francés s'encarregaran de espanyol que asseguri la pau ara cat segellar i inutilitzar les armes l pero Rajoy no fara cap gest DISSABTE SDE MARC DEL 2017 80 EURO EMPORTAT ELSUPLEMENT ITAMBÉ A PARE POSTPART Dues concepcions del món oposades La cancellera alemanya, Angela Merkel, reivindica a la Casa Blanca el e comerci la seva política de ma estesa amb els refugiatsiel president nord-america, Donald Trump eplica que la immigració no és un dret sinó un privilegi ESPORTS Una nova low El bus JUVE-BARCA cost per volar transfobic. MIQUEL aAmerica des rebut amb ALS QUARTS DE de Barcelona protestes LA CHAMPIONS Estie convencut que ens El Govern obre un IAG crea la marca L'Atletic de Madrid nostres polities creuen que Level per competir expedient alentitat s'enfrontaraal Leicester promesos amb l'equitat. Com és,dones, ultracatolica i el Dortmund al Monaco amb Norwegian que els preocupen tan poc els preus de l'escola bressol?
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
'L’Odissea': on és la ronyonera impermeable d'Ulisses?
Aquest estiu he volgut omplir les meves llacunes cinematogràfiques (Ben Hur; E.T., l'extraterrestre; Terminator; Una rossa molt legal…) per curar el meu FOMO en diferit. Però recentment m’he vist obligada a anar a una sala a veure una pel·lícula sense personatges femenins interessants en què un home torturat malda per tornar a casa; és a dir, l’última de Nolan. Perquè el FOMO cinematogràfic és millor atacar-lo quan és fresc i recent i no està sepultat per trenta-quatre FOMO més frescos i recents. Fins ara estava estranyament connectada amb les persones gregues d’abans de Crist que no sabien res de l’Odissea i en sentien a parlar constantment.
La repatriació dels menors, "ni fàcil ni ràpida": vuit en un any i cap al Marroc
El govern espanyol ha assegurat que el retorn segur dels menors marroquins que van entrar de formar irregular a Ceuta el passat 30 de juliol és prioritari. Però, amb la llei a la mà, les repatriacions de joves tenen una especial protecció davant dels tràmits ordinaris que s'apliquen als adults. De fet, en els últims anys els retorns amb les famílies biològiques són l'excepció absoluta i només es fan en casos puntuals. A més, segons recull la fiscalia, no se n'ha pogut tramitar cap al Marroc "per la manca de cooperació" de les autoritats alauites. Sense anar més lluny, el 2024 només es van repatriar vuit criatures: quatre de Colòmbia, tres de Romania i una de França.
Primer, el pati; la casa, després
Les cases entre mitgeres, les més tradicionals, les que trobem a la majoria dels pobles i als barris vells de les ciutats, acostumen a situar-se sempre de la mateixa manera. Solen tenir una façana estreta a tocar del carrer, una successió d’estances i, al final, un pati o jardinet. La Casa 1902, projectada per l’estudi Ofici: arquitectura, a Badalona, comença allà on les altres acaben. Aquí, abans d’arribar a la porta de casa, s’hi ha creat un pati que cal travessar.
Cinc anys dels talibans: viatge a un règim que cada cop fa més por
L'arribada a l'aeroport de Kabul era sempre caòtica: llargues cues que avançaven lentament perquè els funcionaris de torn revisessin els passaports, empentes i aglomeracions de passatgers per passar l'equipatge per l'escàner obligatori abans de sortir de la terminal, i espontanis que s’apropiaven de tots els carrets per portar les maletes i et demanaven diners si els volies fer servir. Aquesta vegada, però, tot va ser molt més àgil: cues diferents per a homes i dones per al control de passaports, i funcionaris eficients i ràpids. Fluïdesa per passar l'equipatge per l'escàner. I desenes de carrets disponibles per a les maletes, sense necessitat de pagar.
L'acompanyament a les platges de Barcelona que canvia vides
L'Erica té 89 anys i és veïna de Barcelona de tota la vida. Anys enrere passava hores dins l’aigua fent esquí aquàtic, un esport que havia practicat des de jove: el mar formava part de la seva vida. Abans de la pandèmia gaudia d'un estil de vida molt actiu, passava hores al gimnàs entrenant i procurava cuidar-se i estar en forma, però quan va arribar el confinament va haver de passar deu mesos sense gairebé moure's. Aquells mesos d'aïllament, inactivitat i sedentarisme van perjudicar-li la vista fins al punt de quedar-se cega. Ara ha pogut tornar a gaudir de la platja. “Això de poder venir a la platja és mitja vida. Començo a saltar i jugar com una nena petita”, explica.