Previous Día anterior
Día siguiente Next
Previous
Next
Portada del periodico Ara:
Newspaper website Sitio web




Recognized text:
EUSKADI
ETA destruira
r els seus arsenals
abans del 8 d'abril
Centenars d'activistes del País
Urkullu demana al govern
Basc francés s'encarregaran de
espanyol que asseguri la pau
ara cat
segellar i inutilitzar les armes
l pero Rajoy no fara cap gest
DISSABTE
SDE MARC DEL 2017
80 EURO
EMPORTAT
ELSUPLEMENT
ITAMBÉ
A PARE
POSTPART
Dues concepcions del món oposades
La cancellera alemanya, Angela Merkel, reivindica a la Casa Blanca el
e comerci la seva política de ma estesa
amb els refugiatsiel president nord-america, Donald Trump
eplica que la immigració no és un dret sinó un privilegi
ESPORTS
Una nova low
El bus
JUVE-BARCA
cost per volar
transfobic.
MIQUEL
aAmerica des
rebut amb
ALS QUARTS DE
de Barcelona
protestes
LA CHAMPIONS
Estie convencut
que ens
El Govern obre un
IAG crea la marca
L'Atletic de Madrid
nostres polities creuen que
Level per competir
expedient alentitat
s'enfrontaraal Leicester
promesos amb
l'equitat. Com és,dones,
ultracatolica
i el Dortmund al Monaco
amb Norwegian
que els preocupen tan poc
els preus de l'escola bressol?

Noticias
  • Com estudiar durant l'estiu les assignatures suspeses
    No hi ha dubte que l’estiu és una època de descans i desconnexió. La calor no ajuda a fer feina, i estudiar mentre els amics són a la piscina és un reptes mé que complicat, i més quan no hi ha recuperacions al setembre. Però si als butlletins de notes hi ha matèries suspeses (no assolides) i es vol començar el curs millor del que s’ha acabat, moltes famílies es plantegen combinar el descans i la desconnexió necessaris amb aquesta “posada al dia”. Quantes hores s’hi ha de posar cada dia? Professor particular o deixem que s’hi posi lliurement? S’ha de renunciar a altres activitats més estiuenques? Parlem amb els responsables de L’Acadèmia, un centre d’estudis de Mollerussa que acompanya alumnat tot l’any però que a l’estiu també té les portes obertes per a totes aquestes famílies que es troben en situacions similars. 
  • Compendium.cat: el català i el dret de les Illes Balears, més a prop que mai
    Les llengües no només són útils per conversar sinó que també serveixen per legislar, negociar, defensar drets i construir societats. El català és una d’elles. I a les Illes Balears, aquesta realitat pren una dimensió especial: la llengua pròpia conviu amb una rica tradició jurídica que forma part de la identitat de les Illes i que continua plenament vigent.
  • La carrera de fons de l'emprenedor: emprendre millor acompanyat
    Emprendre és molt més que tenir una bona idea. És convertir-la en un projecte real. És assumir riscos, superar dificultats i prendre decisions. És fer un pas endavant. I, sobretot, és saber amb qui donar-lo. Transformar una idea en una empresa viable és un dels reptes al qual molts emprenedors s'enfronten i sovint el camí no és fàcil.
  • La feina ben feta de Josep Pons
    El públic va acabar dempeus, ovacionant la darrera actuació de Josep Pons com a director musical del Gran Teatre del Liceu. L’obra escollida per a l’ocasió no podia ser més encertada, com a declaració de principis: la darrera simfonia que Mahler estrenaria en vida, la Vuitena (encara li faltava la pregona contenció de la Novena, estrenada pòstumament), coneguda popularment com a Simfonia dels mil i que és un cant a l’optimisme i al retorn a allò natural a través de la bellesa fàustica. Podríem discutir si realment es tracta d’una simfonia o d’una cantata. Tant li fa, perquè la genialitat mahleriana s’exhibeix al llarg i ample d’una partitura que de vegades cau en l’excés, però que mai deixa indiferent.
  • L'incendi de les Gavarres l’agost del 1928
    Del relat de Joaquim Ruyra (Girona, 1858 - Barcelona, 1939) a Entre flames (1928). Els incendis forestals a les Gavarres han estat sempre una calamitat cíclica. Aquell de l’estiu de fa quasi un segle va motivar un llibre de Ruyra en suport dels masovers i els interessos de les seves suredes. Es calcula que el foc va afectar uns cent cinquanta quilòmetres quadrats de territori que incloïa boscos, conreus i masoveries.