Sitio webEUSKADI ETA destruira r els seus arsenals abans del 8 d'abril Centenars d'activistes del País Urkullu demana al govern Basc francés s'encarregaran de espanyol que asseguri la pau ara cat segellar i inutilitzar les armes l pero Rajoy no fara cap gest DISSABTE SDE MARC DEL 2017 80 EURO EMPORTAT ELSUPLEMENT ITAMBÉ A PARE POSTPART Dues concepcions del món oposades La cancellera alemanya, Angela Merkel, reivindica a la Casa Blanca el e comerci la seva política de ma estesa amb els refugiatsiel president nord-america, Donald Trump eplica que la immigració no és un dret sinó un privilegi ESPORTS Una nova low El bus JUVE-BARCA cost per volar transfobic. MIQUEL aAmerica des rebut amb ALS QUARTS DE de Barcelona protestes LA CHAMPIONS Estie convencut que ens El Govern obre un IAG crea la marca L'Atletic de Madrid nostres polities creuen que Level per competir expedient alentitat s'enfrontaraal Leicester promesos amb l'equitat. Com és,dones, ultracatolica i el Dortmund al Monaco amb Norwegian que els preocupen tan poc els preus de l'escola bressol?
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
Un jutge desestima la major part de les acusacions de Blake Lively contra Justin Baldoni per un tecnicisme
Un jutge federal ha desestimat bona part de les acusacions de l'actriu Blake Lively contra l'actor, director i coproductor Justin Baldoni. La intèrpret va denunciar-lo el 2024 per assetjament sexual i represàlies, en tretze demandes presentades als tribunals, després d'haver compartit rodatge a la pel·lícula It ends with us [Trencar el cercle], que Baldoni dirigia, coproduïa i coprotagonitzava. Ara un jutge de Nova York ha determinat que deu d'aquestes demandes no poden ser admeses a tràmit per "motius de dret": el magistrat ha considerat que Lively no era una treballadora contractada per Baldoni, sinó que treballava al film de forma independent. En concret, Lively no va firmar l'acord de cessió d'actors, que l'hauria emparat en relació amb les normes sobre assetjament sexual al rodatge.
El suport a Israel entre els demòcrates dels Estats Units es refreda
L'inici de la guerra de Gaza i l'escalada d'Israel en el genocidi contra els palestins van obrir una esquerda entre les bases demòcrates als Estats Units. A les eleccions presidencials del 2024, Kamala Harris es va veure atrapada entre les donacions milionàries dels grups de pressió proisraelians i una militància cada cop més crítica amb la massacre a la Franja. La seva incapacitat per posicionar-se amb contundència sobre el conflicte li va passar factura a les urnes, amb una sagnia important de vots protesta. Ara, la guerra de l'Iran, a la qual Donald Trump s'ha deixat arrossegar per Benjamin Netanyahu, ha intensificat aquest distanciament. La ruptura és tal que molts candidats demòcrates a les legislatives d'aquest any estan mirant de desvincular-se de l'AIPAC, un dels grans lobis pro-Israel.
Espanya, Alemanya, Àustria i Portugal demanen a Brussel·les un impost a les energètiques per la guerra
El vicepresident primer i ministre d'Economia, Comerç i Empresa, Carlos Cuerpo, juntament amb els seus homòlegs d'Alemanya, Itàlia, Àustria i Portugal han enviat una carta a la Comissió Europea sol·licitant la creació d'un nou impost sobre els beneficis de les empreses energètiques després de l'esclat de la guerra a l'Orient Mitjà, que està encarint el petroli, el gas i els carburants.
Aitana explica la seva ruptura amb Sebastián Yatra al confessionari de Rosalía
Els concerts de la gira Lux de Rosalía inclouen un moment de confessió a l'escenari, on la cantant de Sant Esteve Sesrovires se situa en un fals confessionari i escolta el relat d'algun personatge conegut, normalment sobre els pecats d'alguna de les seves exparelles. En el concert de Madrid que va oferir aquest divendres ha estat la cantant Aitana qui ha entrat al confessionari i ha donat detalls d'una de les seves ruptures més sonades: la que va posar fi a la relació amb el cantant colombià Sebastián Yatra entre el 2023 i el 2024.
De la legalització del PCE als 'whatsapps' de Feijóo: als festius també es juga a fer política
Dissabte Sant. Una jornada que en el calendari litúrgic convida al recolliment i al silenci, però que en la història política de l'estat espanyol evoca una de les maniobres d’escacs més audaces de la Transició. Just un Dissabte Sant com el d’avui, ara fa quasi 39 anys –el 9 d’abril del 1977–, el govern de l'expresident espanyol Adolfo Suárez va sacsejar els fonaments de l’Estat amb la legalització del Partit Comunista d’Espanya (PCE). En un context de màxima tensió amb l’Exèrcit i amb la figura de Santiago Carrillo, secretari general del PCE en aquell temps, encara a l'ombra, Suárez va triar estratègicament un dia en què, tradicionalment durant el franquisme, no es podia fer pràcticament res i l'activitat administrativa i mediàtica estava sota mínims. “Es tracta de buscar dates assenyalades on la gent mira a un altre costat”, explica, en conversa amb l'ARA, Salvador Martí, catedràtic de Ciència Política a la Universitat de Girona. En concret, en aquella època en què "no