Sitio webEUSKADI ETA destruira r els seus arsenals abans del 8 d'abril Centenars d'activistes del País Urkullu demana al govern Basc francés s'encarregaran de espanyol que asseguri la pau ara cat segellar i inutilitzar les armes l pero Rajoy no fara cap gest DISSABTE SDE MARC DEL 2017 80 EURO EMPORTAT ELSUPLEMENT ITAMBÉ A PARE POSTPART Dues concepcions del món oposades La cancellera alemanya, Angela Merkel, reivindica a la Casa Blanca el e comerci la seva política de ma estesa amb els refugiatsiel president nord-america, Donald Trump eplica que la immigració no és un dret sinó un privilegi ESPORTS Una nova low El bus JUVE-BARCA cost per volar transfobic. MIQUEL aAmerica des rebut amb ALS QUARTS DE de Barcelona protestes LA CHAMPIONS Estie convencut que ens El Govern obre un IAG crea la marca L'Atletic de Madrid nostres polities creuen que Level per competir expedient alentitat s'enfrontaraal Leicester promesos amb l'equitat. Com és,dones, ultracatolica i el Dortmund al Monaco amb Norwegian que els preocupen tan poc els preus de l'escola bressol?
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
Els temes del debat educatiu: de la professionalitat docent a la inclusió i la responsabilitat de les famílies
Aquest divendres s'han fet oficials els temes que formaran part del debat educatiu de país per fer remuntar els resultats acadèmics. Després de reunir-se amb els grups parlamentaris, el president del Consell d'Educació de Catalunya (CEC), Joan Manuel del Pozo, ha anunciat que finalment el procés se centrarà en cinc grans qüestions: la inclusió i no segregació; la professionalitat docent —sobretot la formació inicial i al llarg de la carrera laboral—; la corresponsabilitat de les famílies; la governança al servei dels aprenentatges —tant a escala general com a dintre dels centres educatius— la corresponsabilitat dels ajuntaments per descentralitzar el sistema educatiu i repartir-lo pel territori.
El preu de l'habitatge puja més amb Isabel Díaz Ayuso que amb Salvador Illa?
Pedro Sánchez va visitar aquest dijous La revuelta de David Broncano en una entrevista de més d’una hora, amb to bromista i distès, però també amb crítica i preguntes punyents. Un dels temes més candents va ser l’habitatge i, quan li van preguntar per les mesures dels socialistes en aquesta matèria, el president va citar la llei d’Hhabitatge del 2023, que dona eines a les comunitats autònomes per regular el topall del lloguer. Els governs autonòmics liderats per PP i Vox, però, s'han negat a aplicar-la i, per evidenciar el suposat greuge amb les que sí que ho han fet, Sánchez va dir que "a Catalunya l’increment del preu del lloguer és clarament inferior al de la Comunitat de Madrid". Però és realment així?
El Suprem amenaça amb multar la Moncloa si no lliura els 160.000 noms afectats per la 'llei de nets'
El Tribunal Suprem accentua en el conflicte amb el govern espanyol pel vot dels nacionalitzats amb la llei de nets. L'alt tribunal ha donat un termini de cinc dies als ministres de Justícia, Félix Bolaños, i d'Exteriors, José Manuel Albares, perquè entreguin la llista de les 163.020 persones afectades per la suspensió del vot de cara a les espanyoles del 29-N, i que aquest dimecres va mantenir el Tribunal Constitucional (TC). I els amenaça amb una possible multa o fins i tot accions penals si incompleixen.
'Crackòvia', el retorn d'un clàssic
Després de nou anys fora de la graella, Crackòvia tornarà a la pantalla amb una nova etapa que combinarà els personatges que van convertir el programa en un referent de l'humor esportiu català amb noves incorporacions vinculades a l'actualitat futbolística. 3Cat recupera el format amb una nova estratègia de distribució que situa la plataforma digital al centre, però que també manté l'emissió convencional a TV3. El primer capítol s'estrenarà dilluns 26 d'octubre a les 20.30 h a la plataforma 3Cat i es podrà veure dijous a la televisió, després de Polònia.
L'Audiència Nacional aplica l'amnistia als dotze CDR de l'operació Judes
La llista de persones pendents de l'amnistia continua reduint-se amb comptagotes. L'últim a fer el pas ha sigut l'Audiència Nacional, que feia tres mesos que arrossegava els peus per no aplicar la llei als dotze CDR de l'operació Judes acusats de terrorisme. Després de l'aprovació de la norma, el tribunal va decidir preguntar al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) si amnistiar els CDR xocava contra el dret europeu. Va ser una manera de boicotejar i endarrerir l'aplicació de l'amnistia. La sentència de Luxemburg va trigar dos anys a arribar, però va emetre's el juliol avalant per complet la llei. Des d'aleshores, l'Audiència Nacional tenia via lliure per moure fitxa, però ha necessitat tres mesos més per fer efectiu el perdó. Ha enterrat la causa 28 mesos després que la llei entrés en vigor. “S'ha d'entendre que han d'incloure-s'hi els fets que són objecte d'aquest procediment”, conclou la interlocutòria, de quatre pàgines.