Previous Día anterior
Día siguiente Next
Previous
Next
Portada del periodico Ara:
Newspaper website Sitio web




Recognized text:
EUSKADI
ETA destruira
r els seus arsenals
abans del 8 d'abril
Centenars d'activistes del País
Urkullu demana al govern
Basc francés s'encarregaran de
espanyol que asseguri la pau
ara cat
segellar i inutilitzar les armes
l pero Rajoy no fara cap gest
DISSABTE
SDE MARC DEL 2017
80 EURO
EMPORTAT
ELSUPLEMENT
ITAMBÉ
A PARE
POSTPART
Dues concepcions del món oposades
La cancellera alemanya, Angela Merkel, reivindica a la Casa Blanca el
e comerci la seva política de ma estesa
amb els refugiatsiel president nord-america, Donald Trump
eplica que la immigració no és un dret sinó un privilegi
ESPORTS
Una nova low
El bus
JUVE-BARCA
cost per volar
transfobic.
MIQUEL
aAmerica des
rebut amb
ALS QUARTS DE
de Barcelona
protestes
LA CHAMPIONS
Estie convencut
que ens
El Govern obre un
IAG crea la marca
L'Atletic de Madrid
nostres polities creuen que
Level per competir
expedient alentitat
s'enfrontaraal Leicester
promesos amb
l'equitat. Com és,dones,
ultracatolica
i el Dortmund al Monaco
amb Norwegian
que els preocupen tan poc
els preus de l'escola bressol?

Noticias
  • Per què el Suprem ha obert ara l’aixeta de l’amnistia?
    La sentència del TJUE sobre la llei d’amnistia ha provocat un efecte cascada. En els últims dies, el Tribunal Suprem s’ha afanyat a donar carpetada a sis casos que tenia a sobre de la taula i que estaven a l’espera des de feia mesos. Ara bé, malgrat aquest despertar sobtat, les catorze persones que s’han beneficiat de la norma de l’oblit penal no tenen –estrictament– res a veure amb l’aval de Luxemburg. Era un filtre que es va fixar l’alt tribunal de manera implícita i que ha acabat sent el pretext per mantenir congelades totes aquestes causes durant nou mesos, donat que el passat mes d’octubre el Tribunal Constitucional havia donat explícitament llum verda a aplicar la llei.
  • Vuit maneres de recuperar el control davant l'allau de notícies
    Cada dia rebo, de mitjana, 370 notificacions al mòbil i 110 són de mitjans de comunicació. Si no tingués el mòbil sempre en silenci cada quatre minuts sonaria un ding estrident i molestaria els companys de feina. Sí, soc periodista i estar informat és la meva obligació. Però la meva no és una situació tan excepcional: qui més qui menys rep més d'un centenar d'alertes al dia —i per això ara és de bona educació tenir el so del telèfon desactivat.
  • Wagner, el grup de mercenaris que va desafiar Putin, es resisteix a desaparèixer
    Quan Ievgueni Prigojin, el líder de Wagner, es va rebel·lar contra l’aleshores ministre de Defensa rus, Serguei Xoigú, el 23 de juny de 2023, Vladímir Putin ja havia decidit dissoldre el grup de mercenaris més popular de Rússia a causa de l’amenaça que suposava per a l’estabilitat del règim. Malgrat haver estat clau en la conquesta de poblacions com Bakhmut o Soledar, a Donetsk, el fracàs del motí va abocar els combatents privats a integrar-se a l’exèrcit regular o a tornar-se’n cap a casa. Alguns van accedir a enrolar-se a les forces armades, altres van buscar la manera de continuar lluitant a Ucraïna mantenint una certa autonomia i molts van preferir viatjar a l’Àfrica, on Wagner s’havia fet fort defensant juntes colpistes locals i on encara avui malda per preservar les restes del seu imperi.
  • El canvi en el recompte de soldats morts a l'Iran evidencia el nerviosisme de Trump
    Les baixes a la guerra de l'Iran cada cop es fan més feixugues per a la Casa Blanca. El president estatunidenc, Donald Trump, encara insisteix que està "guanyant" el conflicte, però els últims canvis en el recompte de baixes i ferits del Pentàgon diuen una altra cosa. Els últims quatre soldats morts al conflicte han estat comptabilitzats en altres categories que no estan vinculades a l'operació Fúria Èpica, el nom amb el qual el mandatari va batejar l'ofensiva. Tècnicament, ara només es reconeixen com a baixes vinculades a la campanya catorze de les divuit que hi ha hagut fins al moment.
  • D'Einstein a Colom, passant per Halley: eclipsis que han marcat la història
    Un senyal dels déus, un mal averany, una meravella còsmica, una evidència que les matemàtiques governen el món visible... Els eclipsis han fascinat la humanitat des de l'inici dels temps. I en cada etapa històrica han estat interpretats de maneres diferents. Avui sabem que un eclipsi és "l'ocultació total o parcial d’un astre per la interposició d’un altre astre entre ell i l’observador". Però potser era més romàntic creure que un drac devorava el sol, com pensaven a la Xina del segle VIII aC.