Sitio webINVESTIGACIO De Alfonso va contractar expolicies vinculats a l'operació Catalunya ara.cat Antifrau va llogar una empresa de la trama del comissari Villarejo Investigación y Detección SL va El defenestrat director assegura DIMARTS fer els escombratges electronics que no recorda per que l'oficina no va recórrer als Mossos del despatx, el cotxe i el domicili 130 EUROS d'Esquadra per fer la feina de l'exdirector de l'OAC TRUMP CEDEIX Obama trenca el silenci: "Estanen joc els valors americans SALVADOR CARDUS Combatre la desinformaci hauria de ser un objectiu principal en qualsevol "Deja-vu' a una democracia de qualitat estival NALANINARMANLAN al 0800 washington haderrocat els governs laics de l'Afganistan, l'IraqiLíbia per installaren lloc repúbliques islamiqu TCNi Boboli recuperen les seves Catalunya eccions d'estiu en l'obertura patir més de la Barcelona Fashion ALBERT BRANCHADELL onades de calor pel Quina taxa de participació han tingut els referendums canvi climatic d'autodeter en tots els casos europeus recents?
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
El 'mínion' català que ha desafiat un estudi de Hollywood als Jocs Olímpics
La vida de Tomàs-Llorenç Guarino Sabaté (Sabadell, 1999) va canviar quan tenia tres anys. Mirant la televisió va descobrir el patinatge artístic sobre gel veient els Jocs de Salt Lake City, amb el rus Aleksei Iagudin brillant. “Li vaig dir a la mare que m’agradava, allò”, recorda. El Tomàs no va parar fins que el van dur a una pista de la ciutat vallesana on va començar a patinar sobre rodes. I quan va descobrir que a Barcelona existien dues pistes de gel, va demanar anar-hi i va entrar a la ja desapareguda secció del Barça de patinatge. Començava una rutina on es barrejava el patinatge artístic sobre rodes amb el patinatge sobre gel a la ja desapareguda pista de l’Skating Club del carrer Roger de Flor i la pista de gel del Barça, fins que amb 13 anys el jove vallesà va decidir que aniria a totes per ser olímpic sobre gel. “És més divertit, més ràpid i flueix més que sobre rodes”, comenta.
L'Ideal tanca per obres i es trasllada a Montjuïc fins a l'octubre
Any de canvis a l'Ideal, el centre d'art digitals de Barcelona: quan el 2 de març acabi l'exposició immersiva Leonardo versus Michelangelo, el centre tancarà per obres fins a l'octubre. Durant aquests mesos, l'Ideal es traslladarà al Palau Reina Victòria, a Montjuïc, amb una exposició immersiva sobre Pompeia.
El gran salt de la Girocleta, el sistema de bici pública més singular
Manté la mateixa tarifa anual des de fa 16 anys, quan es va crear. Però la seva oferta no ha parat de créixer de forma sostinguda. El fan servir gairebé 6.000 persones en una ciutat de poc més de 100.000 habitants, un 15% més cada any. I no costa més que el servei de manteniment d'una línia d'autobús l'any, 300.000 euros, amb nou persones amb plantilla. Parlem del servei de bicicleta pública de Girona, la Girocleta, creada el 2009 seguint el model del Bicing i que s'ha convertit en un model d'èxit en la mobilitat sostenible a les ciutats intermèdies seguint dos principis molt clars: ser barat, sobretot, i tenir un creixement molt limitat i sostingut, amb una mitjana d'una o dues estacions noves cada any, evitant sempre la proximitat a grans nodes de comunicació com la UdG per evitar-ne el col·lapse.
Sánchez fa un pas per limitar les privatitzacions i enerva Ayuso: "Vol acabar amb la sanitat de Madrid"
El xoc de models entre el govern espanyol i la Comunitat de Madrid no té aturador. Aquest dimarts el consell de ministres ha aprovat un primer avantprojecte de llei sobre serveis sanitaris que pretén donar un "cop de porta", en paraules de la ministra de Sanitat, Mónica García, al model concertat i de privatitzacions que va impulsar el PP durant el mandat de José María Aznar. Un projecte que representa un torpede directe al sistema sanitari que propugna Isabel Díaz Ayuso des de la Comunitat de Madrid. La presidenta madrilenya no ha trigat a reaccionar i ha acusat el govern de "voler acabar amb la sanitat" a Madrid i portar-la a la "revolució" perquè "res funcioni".
Llum verda a la metròpolis del futur: 220.000 pisos més en espais mixtos per equilibrar el territori
L'eina urbanística més important de l'àrea metropolitana de Barcelona, que ha de millorar les condicions territorials dels 36 municipis que la integren, ha rebut aquest dilluns la llum verda. El nou pla servirà per deixar enrere el Pla General Metropolità, vigent des del 1976 i centrat en un model obsolet de creixement per extensió o ocupació de territori, i té per objectiu donar resposta als reptes actuals especialment en matèria d'habitatge, però també d'equilibri de tota la metròpolis pel que fa a l'activitat, la mobilitat, l'ús del sòl i l'ús dels recursos naturals.