Sitio webINVESTIGACIO De Alfonso va contractar expolicies vinculats a l'operació Catalunya ara.cat Antifrau va llogar una empresa de la trama del comissari Villarejo Investigación y Detección SL va El defenestrat director assegura DIMARTS fer els escombratges electronics que no recorda per que l'oficina no va recórrer als Mossos del despatx, el cotxe i el domicili 130 EUROS d'Esquadra per fer la feina de l'exdirector de l'OAC TRUMP CEDEIX Obama trenca el silenci: "Estanen joc els valors americans SALVADOR CARDUS Combatre la desinformaci hauria de ser un objectiu principal en qualsevol "Deja-vu' a una democracia de qualitat estival NALANINARMANLAN al 0800 washington haderrocat els governs laics de l'Afganistan, l'IraqiLíbia per installaren lloc repúbliques islamiqu TCNi Boboli recuperen les seves Catalunya eccions d'estiu en l'obertura patir més de la Barcelona Fashion ALBERT BRANCHADELL onades de calor pel Quina taxa de participació han tingut els referendums canvi climatic d'autodeter en tots els casos europeus recents?
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
Tots els problemes de salut que poden causar les pantalles en infants i adolescents
Els problemes de salut derivats de l'exposició intensiva a les pantalles ja no són una amenaça futura per als més joves: són una realitat. Les conseqüències varien segons l'etapa vital, però la combinació de riscos al llarg dels anys pot afavorir l'aparició de patologies, algunes irreversibles, entre els infants i els adolescents. Dels 0 als 6 anys, l'ús inadequat de les tecnologies pot fer que comencin a parlar més tard, desenvolupin miopia o tinguin dificultats motores. Entre els 7 i els 11 anys, pot empitjorar el son, afavorir el sobrepès i l'aparició de càries, i afectar el rendiment acadèmic. I dels 12 als 18 anys, pot augmentar el malestar emocional, distorsionar la pròpia imatge –i la percepció de la vàlua personal– i incrementar la vulnerabilitat davant de patrons de violència i assetjament, tant dins com fora de les xarxes socials.
Sánchez planta Trump a l'ONU per "motius d'agenda"
Plantada de Pedro Sánchez a Donald Trump. El president espanyol no assistirà aquest dimarts a la recepció que el seu homòleg nord-americà ofereix a Nova York amb motiu de l'inici de l'Assemblea General de l'ONU. Fonts de la Moncloa citades per l'agència Efe han al·legat "motius d'agenda", si bé ara mateix el líder socialista no té programat a l'agenda cap altre esdeveniment que coincideixi amb la recepció. La decisió arriba enmig d'un clima de tensió entre Espanya i els EUA –Trump va arribar fins i tot a amenaçar el juliol amb tallar el comerç amb Espanya– i en un moment en què Sánchez busca erigir-se en antítesi de Trump a escala internacional.
Mamdani evita incomodar Trump i el rep malgrat el veto als mitjans
El president dels Estats Units, Donald Trump, s'ha reunit aquest dilluns amb l'alcalde de Nova York, Zohran Mamdani, a Gracie Mansion, la residència oficial de l'alcalde de la ciutat. El magnat ha aprofitat el viatge per assistir a l'Assemblea General de les Nacions Unides, que arrenca aquest dimarts, per trobar-se també amb el dirigent socialista. Aquesta és ja la tercera vegada que els dos polítics es troben cara a cara, i Mamdani no ha volgut incomodar el president i l'ha rebut malgrat el veto imposat per Trump a diversos mitjans de comunicació, inclosa la CNN.
Llegim amb mentalitat de rebuig?
Fa uns anys, els investigadors Pronk i Denissen, de la Universitat de Tilburg, van estudiar la presa de decisions en les aplicacions de cites. Van descobrir que a mesura que els participants passaven perfils en rebutjaven cada cop més (entre el primer i l'últim, la probabilitat d'acceptació queia un 27%). No és que els perfils empitjoressin, sinó que empitjorava la mirada. Ho van anomenar mentalitat de rebuig: en lloc de buscar motius per escollir algú, acabaven buscant-ne per descartar-lo, perquè la promesa d'algú millor sempre és a un perfil de distància.
Nostàlgia per un futur en què mirar enrere sigui agradable
Aina Fullana Llull (Manacor, 1997) va publicar la seua primera novel·la, Els dies bons, en 2021. Ja aquell text era colpidor i literàriament remarcable. Era una història familiar. El pare, drogoaddicte des de l’adolescència, troba un poc de pau en el seu matrimoni. La mare, menys sociable que el pare, suporta en silenci la pertorbació marital fins que ja no pot més i es divorcia. Serà en la filla, finalment, on recaurà la missió de reconstruir la memòria familiar. Aquesta filla primer es refugia en una concepció massa idealitzada de l’amor i després en una espiral d’autodestrucció promíscua. La pau només vindrà quan podrà fer les paus amb son pare i descobrir el poder expiatori i transformador de la literatura.