Previous Día anterior
Día siguiente Next
Previous
Next
Portada del periodico Ara:
Newspaper website Sitio web




Recognized text:
JUDICIALITZACIO
L'Estat ha desobeit
26 sentencies a
favor de la Generalitat
Totes les resolucions menys una
La majoria de contenciosos afecten
daten del període 2011-2016
el repartiment de subvencions
ara cat
DILLUNS
130 EUROS
CARME
COLOMINA.
Amb Trump, els Estats
Units reneguen de l'ordre
mundial que van dissenyar
Bayona, monstre' dels Gaudí
iaraels vells aliats hauran
de trobar el seu lloe
Pel lícula
Direccció
Actriu
Actor
JOAQUIM COELLO
La propera Juan
Antonio
Fernandez
Suarez
Qualsevol negociació de
Catalunya ambrEstat ha de
comensar per acordar les
garanties de compliment
del que es pacti
Trump topa amb la
BARCA.
EVA PONS
justícia i amb Merkel
LA PILOTA.
ENTRA MIG
pel veto alsrefugiats
El regim d'ús de la
METRE AL
Segon dia de protestes en
llengua catalana davant
dels tribunals esta
GOLANUL LAT
quaranta ciutats dels EUA
condicionada a la
de l'organ judicial

Noticias
  • "Se m'ha mort força gent jove, però no sento que l'hagi perduda"
    Des que, a finals del 2020, Mercè Ibarz (Saidí, 1954) va publicar Tríptic de la terra a Anagrama –que reuneix dos dels seus llibres més coneguts, La terra retirada (Quaderns Crema, 1994) i La palmera de blat (Quaderns Crema, 1995), i l'inèdit Labor inacabada–, la seva obra ha avançat a dos temps: a partir de la revisió i ampliació d'alguns dels seus títols emblemàtics, com ara Contes urbans (Anagrama, 2022) i Retrat de Mercè Rodoreda (Empúries, 2022), i novetats com els assajos Rodoreda, un mapa (Barcino, 2022) i No pensis, mira: davant de l'obra d'art (Anagrama, 2024) i l'antologia Pioneres modernes (Arola, 2020), que reuneix peces teatrals d'una dotzena d'autores catalanes, entre les quals hi ha Carme Karr, Rosa Maria Arquimbau i Víctor Català. Ara publica Una noia a la ciutat (Anagrama), on recorda com va arribar a Barcelona a principis de la dècada dels 70 i tot el que hi ha trobat des de llavors: l'amor, l'amistat, la feina i la vocació literària.
  • L'"oasi català" versus el Madrid de la crispació
    "Catalunya ara és un oasi". La frase porta el segell d’un càrrec directiu d’una cotitzada empresa de l’Íbex-35 que treballa i viu a Madrid, però sovint visita el Principat –de fet, és català– i la va verbalitzar en un dels còctels de Nadal organitzats per empreses i institucions que omplen la capital espanyola abans del recés per festes. El concepte, de fet, comença a fer fortuna per contraposar l'ambient a Catalunya amb el que es respira a Madrid. Dins el món econòmic són nombroses les veus que coincideixen que a la capital espanyola es viu un moment excepcional, marcat per la crispació política i les desqualificacions constants entre els dos grans partits, el PP i el PSOE. Un clima que no ofereix l'ambient òptim per fer negocis i que fomenta –consideren– el creixement de formacions com Podem, però també Vox, "extrems" que no els interessen, explica una altra font empresarial. "[A Madrid] La crispació és constant. Una crispació a ganivetades", opina el mateix directiu, que asseg
  • El conductor d'autobús que es va guanyar el favor de Chávez
    El 24 de desembre a la nit, Maduro es va menjar les darreres hallacas casolanes, plat tradicional nadalenc veneçolà. Nicolás Maduro, segons fonts de la Casa Blanca i el mateix Donald Trump, no tornarà a posar els peus al palau de Miraflores i s'asseurà a la bancada dels acusats –en un tribunal nord-americà– per respondre a les acusacions que li cauen per tràfic de narcòtics. Aquesta setmana, l'ara deposat màxim mandatari, descrivia des del complex presidencial en una entrevista per a la televisió pública veneçolana l'última conversa amb l'homòleg de Washington: “Crec que la conversa va ser agradable, però els esdeveniments posteriors a la conversa no han estat agradables”. Un camí de gairebé 14 anys que, amb l'entrada de Trump, han portat de forma accelerada el líder veneçolà a caure en mans d'una presumpta operació quirúrgica del Pentàgon.
  • La cotització a la Seguretat Social s'apuja per als sous més alts
    La Seguretat Social aplica des d'aquest passat dijous, 1 de gener, una cotització extra, l'anomenada quota de solidaritat, als salaris que superin la base màxima, que per al 2026 se situarà en 5.101,2 euros mensuals (61.214,4 euros l'any) després de revalorar-se un 3,9% respecte del 2025. La quota de solidaritat, que va entrar en vigor el 2025 i estarà desplegada completament el 2045, consisteix en una cotització addicional per a la part del salari que excedeix la base màxima de cotització. S'aplica per trams i progressivament.
  • La fam de viure, les ganes de morir
    Hi ha llibres que s’escriuen per fer literatura i n’hi ha que s’escriuen perquè no poden no escriure’s, perquè l’autor necessita posar a lloc algun fantasma que el ronda o exorcitzar algun dimoni que el turmenta, la qual cosa no treu que aquesta mena de llibres també siguin escrits amb intenció literària. És el cas de Fam, una mescla de memòria personal, de crònica mèdica i de crit desesperat de la traductora, narradora i poeta Núria Busquet Molist (Cardedeu, 1974). No és cert que l’honestedat, en literatura, no existeixi. Sí que existeix. Passa que l’honestedat també requereix les estratègies de la formalització i de l’artifici. Els crits i els vòmits literaris –Busquet fa servir els dos símils per descriure el seu llibre– també són una qüestió d’estil.