Sitio webJUDICIALITZACIO L'Estat ha desobeit 26 sentencies a favor de la Generalitat Totes les resolucions menys una La majoria de contenciosos afecten daten del període 2011-2016 el repartiment de subvencions ara cat DILLUNS 130 EUROS CARME COLOMINA. Amb Trump, els Estats Units reneguen de l'ordre mundial que van dissenyar Bayona, monstre' dels Gaudí iaraels vells aliats hauran de trobar el seu lloe Pel lícula Direccció Actriu Actor JOAQUIM COELLO La propera Juan Antonio Fernandez Suarez Qualsevol negociació de Catalunya ambrEstat ha de comensar per acordar les garanties de compliment del que es pacti Trump topa amb la BARCA. EVA PONS justícia i amb Merkel LA PILOTA. ENTRA MIG pel veto alsrefugiats El regim d'ús de la METRE AL Segon dia de protestes en llengua catalana davant dels tribunals esta GOLANUL LAT quaranta ciutats dels EUA condicionada a la de l'organ judicial
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
40.700 docents diuen no a l'acord amb el Govern: la meitat de la plantilla respon a la consulta de l'Ustec
La consulta de l'Ustec sobre l'acord d'Educació amb CCOO i la UGT ha revelat un rebuig majoritari dels docents, almenys dels que que hi han participat. Amb una participació del 50% de la plantilla estructural, fins a 40.780 docents han expressat el seu no al pacte, cosa que equival a un 95% de respostes negatives.
L'Hospital del Mar descobreix per què el càncer de còlon fa metàstasis al fetge
Un dels grans maldecaps de la comunitat científica que investiga el càncer és la capacitat que té la malaltia per colonitzar noves parts del cos. És la metàstasi, un procés complex que provoca moltes de les morts per càncer, motiu pel qual és en el punt de mira dels investigadors d'arreu del món, sobretot dels que tracten amb els tumors més freqüents. És el cas, per exemple, del càncer colorectal, el tercer que més es diagnostica arreu del món. Ara un equip de l’Hospital del Mar Research Institute ha identificat un mecanisme que pot explicar com aquest càncer desenvolupa metàstasi al fetge. En concret, han trobat que l'absència d'una proteïna concreta permet a les cèl·lules tumorals agrupar-se, migrar i reproduir el tumor al fetge.
El catalanisme se la juga a la Catalunya del Nord: té opcions o s'aboca al fracàs?
El catalanisme a la Catalunya del Nord haurà de superar un examen aquest diumenge en les eleccions municipals. Més enllà de saber l'estat del moviment, la clau de volta és Perpinyà. La capital nord-catalana és la ciutat més gran de tot l'estat francès amb batlle de l'extrema dreta del Reagrupament Nacional, Louis Aliot, que recentment ha dit a Efe que no és "anticatalanista", només "antiindependentista", i que defensa la "cultura catalana", malgrat haver vetat un casament en la llengua pròpia perquè va exigir el francès i haver arraconat Sant Jordi enmig del seu canvi progressiu de la ciutat. Amb més de 120.000 habitants, acapara una quarta part de la població de la Catalunya del Nord, que frega el mig milió, i és el principal camp de batalla d'un catalanisme que allà també es presenta dividit. La importància de Perpinyà permet entendre que el dirigent de l'extrema dreta francesa Jordan Bardella i el de l'extrema esquerra Jean-Luc Mélenchon hi hagin aterrat. Com arriba el catalanisme als com
El jo guanya terreny: cada cop som més individualistes
Ben d’hora al matí. No hi ha llocs per seure, excepte el d’un passatger que ocupa el seient del costat amb la motxilla. Força viatgers són a peu dret. Els usuaris del transport públic segurament han viscut aquesta escena més d'una vegada. Una situació, però, que pot generar dues respostes. En un dels escenaris, el passatger retira la motxilla i deixa espai per seure. La implicació implícita d’aquesta acció és que l’espai és comú i el grup és més important que el confort personal. Una acció que transmet complicitat per al viatge (i el patiment pels retards), entesa com un acte d’acció col·lectiva. Tanmateix, també hi ha un altre escenari: el passatger no treu la motxilla, mentre desvia la mirada a la finestra o al mòbil, intentant que no l’interpel·lin. "Aquest és el meu espai fins que algú no el reclami". Molts no ho faran per tal d'evitar la confrontació.
Guerra, preus alts i censura: els talibans no ens deixen ni parlar del nostre patiment
Dijous va fer quinze dies que van començar els enfrontaments entre l'Afganistan i el Pakistan. Durant les últimes tres nits no hi ha hagut drons pakistanesos sobrevolant el cel de Kabul, però no ha estat així des de finals de febrer. Ara que és Ramadà, l’alarma del despertador ja no ens desperta de matinada per menjar abans que es faci de dia, sinó que ho fa el brunzit dels avions pakistanesos i el soroll dels trets. De fet, més d’una vegada m’he despertat quan encara era fosc i el so dels trets ressonava a tota la ciutat. Més tard els talibans informaven que els drons pakistanesos havien entrat a l'espai aeri de Kabul i les seves forces els havien abatut.