Sitio webJUDICIALITZACIO L'Estat ha desobeit 26 sentencies a favor de la Generalitat Totes les resolucions menys una La majoria de contenciosos afecten daten del període 2011-2016 el repartiment de subvencions ara cat DILLUNS 130 EUROS CARME COLOMINA. Amb Trump, els Estats Units reneguen de l'ordre mundial que van dissenyar Bayona, monstre' dels Gaudí iaraels vells aliats hauran de trobar el seu lloe Pel lícula Direccció Actriu Actor JOAQUIM COELLO La propera Juan Antonio Fernandez Suarez Qualsevol negociació de Catalunya ambrEstat ha de comensar per acordar les garanties de compliment del que es pacti Trump topa amb la BARCA. EVA PONS justícia i amb Merkel LA PILOTA. ENTRA MIG pel veto alsrefugiats El regim d'ús de la METRE AL Segon dia de protestes en llengua catalana davant dels tribunals esta GOLANUL LAT quaranta ciutats dels EUA condicionada a la de l'organ judicial
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
Protecció Civil demana avançar la tornada a casa per Nadal i endarrerir-la per Sant Esteve pel mal temps
La subdirectora de Protecció Civil, Imma Solé, ha demanat aquest dijous de Nadal avançar els desplaçaments per carretera i tornar a casa "com més aviat millor", així com endarrerir-los el dia de Sant Esteve, si és que es passa la nit fora, a causa del temporal de pluges, neu i fort onatge que afecta bona part del país. "Com més aviat puguem fer les tornades cap a casa, millor, perquè com més avançada sigui la tarda, aquest temporal anirà agafant més intensitat i també aquestes pluges", ha assegurat Solé en una atenció als mitjans des del Centre de Coordinació Operativa de Catalunya (CECAT).
L'independentisme es regira contra el discurs del rei
La crida del rei Felip VI a preservar "la convivència democràtica" davant dels "extremismes, radicalismes i populismes" en el discurs tradicional que ofereix la vigília de Nadal ha estat replicat amb contundència pels partits independentistes. Durant l'ofrena floral a la tomba de l'expresident Francesc Macià, que va morir el dia de Nadal de 1933, les formacions sobiranistes han qüestionat el discurs conciliador del monarca.
Yukio Mishima, el geni literari que es va fer l'harakiri
Tot anava bé en el dia de la mort de Kimitake Hiraoka. Ell i la seva colla de fanàtics de la Tetonkai, la milícia paramilitar feixista que el mateix Kimitake havia fundat dos anys enrere, havien aconseguit infiltrar-se amb èxit al quarter i lligar de mans i peus el comandant. Vestit amb l’uniforme escarlata propi de l’exèrcit i engalanat amb la bandana en què es podien llegir els kanjis 七生報國 [Servir el país durant set vides], Kimitake Hiraoka es va dirigir al darrer escenari de la seva vida. Ja feia massa temps que veia la seva nació morir lentament, deshonrada per la derrota en la Segona Guerra Mundial i humiliada després d’haver acceptat el destí imposat pels Estats Units. Des del balcó del quarter general de Tòquio, al barri de Shinjuku, va desplegar un manifest i va començar a llegir les seves demandes. El seu pathos s’estava a punt de complir. No el que ell volia, sinó sobre el qual havia escrit tantes i tantes pàgines abans de morir.
La malaltia menystinguda que pateixen en silenci més d'un milió de catalans
"Fem servir les paraules mal de cap com una metàfora per a molèsties menors. Diem que el trànsit és un maldecap. Que fem servir la mateixa paraula per descriure el que li passa a una persona amb migranya és una gran desgràcia". Qui parla és Tom Zeller, un reconegut periodista científic, veterà del The New York Times i col·laborador de mitjans com National Geographic que conviu bona part de la seva vida amb un dolor gairebé indescriptible. Pateix cefalea en agrupaments, una condició tan severa que es coneix com la "cefalea suïcida". Durant anys, la seva lluita va ser una "recerca privada i personal", una immersió solitària en la literatura científica més obscura darrere qualsevol pista que expliqués el seu patiment. "En algun moment", confessa, "em vaig adonar que havia estat investigant aquest llibre durant dècades. Simplement, no sabia que ho estava fent".
L'escriptora Carme Riera: “Em va costar molt aprendre a llegir”
Carme Riera (Palma de Mallorca, 1948) és escriptora i catedràtica a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Guardonada amb els premis Nacional de Narrativa, Josep Pla, Crexells i Lletra d’Or, entre d’altres, publica Gràcies, unes memòries literàries de cinquanta anys d’escriptura. Va passar la primera infantesa en una casa gran, al centre de Palma. “Era molt humida. Recordo les rajoles plenes d'aigua, el llit moll com si et fiquessis al mar. I, per altra banda, tenia un jardí que m'agradava molt perquè podies córrer i sentir-te una mica lliure”. La casa tenia tres plantes. “Cada un tenia un pis: els meus pares vivien a la part baixa, l'àvia i la meva tieta vivien al principal, i a dalt, al tercer pis, l'avi”. L’avi era tot un personatge: “era molt divertit, tenia un gimnàs, una biblioteca, anava en bicicleta des de les 7 del matí fins a les 2, es banyava al mar fos estiu o hivern, era força exòtic”.