Previous Día anterior
Día siguiente Next
Previous
Next
Portada del periodico Ara:
Newspaper website Sitio web




Recognized text:
JUDICIALITZACIO
L'Estat ha desobeit
26 sentencies a
favor de la Generalitat
Totes les resolucions menys una
La majoria de contenciosos afecten
daten del període 2011-2016
el repartiment de subvencions
ara cat
DILLUNS
130 EUROS
CARME
COLOMINA.
Amb Trump, els Estats
Units reneguen de l'ordre
mundial que van dissenyar
Bayona, monstre' dels Gaudí
iaraels vells aliats hauran
de trobar el seu lloe
Pel lícula
Direccció
Actriu
Actor
JOAQUIM COELLO
La propera Juan
Antonio
Fernandez
Suarez
Qualsevol negociació de
Catalunya ambrEstat ha de
comensar per acordar les
garanties de compliment
del que es pacti
Trump topa amb la
BARCA.
EVA PONS
justícia i amb Merkel
LA PILOTA.
ENTRA MIG
pel veto alsrefugiats
El regim d'ús de la
METRE AL
Segon dia de protestes en
llengua catalana davant
dels tribunals esta
GOLANUL LAT
quaranta ciutats dels EUA
condicionada a la
de l'organ judicial

Noticias
  • El dia que a Ryan Gosling li va tocar salvar el món
    Després de viatjar a la Lluna (First man), enamorar-se fins a tres vegades d’Emma Stone (a Crazy stupid love, La La Land i Gangster land) i ser un professional del volant (Drive), un replicant (Blade runner 2049), un detectiu maldestre (The nice guys) o una joguina de plàstic (Barbie), a Ryan Gosling ja li tocava formar part d'una categoria especial d'estrella de Hollywood: el dels actors que salven el món. Però a diferència de Tom Cruise, Bruce Willis, Arnold Schwarzenegger o Will Smith, ell ho fa des d’un lloc menys heroic: a Proyecto salvación, que s’estrena divendres, Gosling és un home que es desperta en una nau espacial sense records ni saber què coi hi fa allà tot sol, dormint al costat dels cadàvers dels altres dos tripulants. A poc a poc s’adona que la nau està en una missió desesperada per recollir informació de l’única estrella coneguda que no ha sucumbit a l’epidèmia que està apagant totes les estrelles de la galàxia, inclosa la nostra. Una missió que clarament li va gran
  • Pànic a les benzineres: Austràlia i Nova Zelanda paguen cara la seva dependència del cru
    “La demanda s’ha doblat, però l’ús no”, deia Chris Bowen, ministre de Canvi Climàtic i Energia d’Austràlia, en un debat al parlament més semblant a un sainet, si no fos perquè arran del bloqueig de l’estret d’Ormuz, el litre de benzina ha superat els 3 dòlars (1,80 euros) i més d’un centenar de benzineres s’han quedat sense combustible.
  • Una futura mestra d'infantil, l'àngel invisible que impulsa l'Spar Girona
    Un Spar Girona condicionat pels problemes físics de jugadores clau afronta a partir d’aquest divendres la Copa de la Reina de Tarragona amb ambició. L’equip català s’estrenarà jugant els quarts de final contra el Perfumerías Avenida, un rival contra el qual s’ha disputat molts dels últims títols. Una de les armes secretes de Roberto Íñiguez és Carol Guerrero, una jugadora discreta que sempre rendeix per sobre dels elogis que rep. “Soc una persona molt tímida i introvertida, però quan em donen confiança soc la persona més divertida que pots conèixer. Em costa una mica, però crec que amb el pas del temps això ho he anat millorant, tot i que encara em queda”, diu.
  • Qui defensa millor el dret a l'habitatge?
    Sobre la guerra: els Estats Units i Israel ni han fet caure el règim dels aiatol·làs, ni controlen l’estret d’Ormuz, ni Trump avança en converses de pau com ens vol fer creure amb aquesta dèria diària de parlar, parlar i parlar.
  • Adeu a Maria Carme Dalmau, l'editora que va superar mil i un obstacles per promoure la cultura catalana
    Sense la persistència de l'editora Maria Carme Dalmau, segurament avui ens mancarien moltes obres de referència sobre història i patrimoni de Catalunya. Va treballar moltíssim, fins i tot durant la grisor i la repressió del franquisme, per divulgar i fer accessibles al públic llibres que explicaven tant el passat com la geografia o les tradicions del país. I ho va fer superant obstacles legals i econòmics molt importants. Va franquejar la censura fent mil i un estratagemes. Nascuda a Barcelona el 1930, l'editora ha mort aquest dijous amb 96 anys.