Sitio webJUDICIALITZACIO L'Estat ha desobeit 26 sentencies a favor de la Generalitat Totes les resolucions menys una La majoria de contenciosos afecten daten del període 2011-2016 el repartiment de subvencions ara cat DILLUNS 130 EUROS CARME COLOMINA. Amb Trump, els Estats Units reneguen de l'ordre mundial que van dissenyar Bayona, monstre' dels Gaudí iaraels vells aliats hauran de trobar el seu lloe Pel lícula Direccció Actriu Actor JOAQUIM COELLO La propera Juan Antonio Fernandez Suarez Qualsevol negociació de Catalunya ambrEstat ha de comensar per acordar les garanties de compliment del que es pacti Trump topa amb la BARCA. EVA PONS justícia i amb Merkel LA PILOTA. ENTRA MIG pel veto alsrefugiats El regim d'ús de la METRE AL Segon dia de protestes en llengua catalana davant dels tribunals esta GOLANUL LAT quaranta ciutats dels EUA condicionada a la de l'organ judicial
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
L’empoderament dels monstres segons Maggie Gyllenhaal
Pot ser que The bride! (¡La novia!) tingui com a punt de partida La nòvia de Frankenstein, però no és ni una seqüela, ni un remake, ni un reboot ni cap altra etiqueta afiliada a la lògica franquiciadora de Hollywood. Maggie Gyllenhaal, actriu que mai ha rebutjat el risc (es va revelar amb el romanç sadomasoquista de Secretary) i que a La filla fosca, el seu debut en la direcció, saludava referents com Claire Denis i Lucrecia Martel, planteja el film com un manifest de feminisme pop ferotgement autònom. Això queda clar des de l’obertura, en què Mary Shelley confessa que a Frankenstein només va poder plasmar un fragment d’allò que volia explicar. A continuació, l’espectre de l’escriptora esquerda la diègesi i posseeix literalment el cos d’una prostituta que esdevindrà la protagonista d’una ficció febril.
Laporta té un deute amb Flick
L’aposta per Hansi Flick és la millor obra de govern de Joan Laporta. L’afirmació és unànime. El candidat s’aferra a la figura carismàtica, segura i intel·ligent de l’entrenador, darrere de la qual es poden amagar fàcilment les errades de gestió que han dificultat la sortida del club de l’esvoranc econòmic al qual va caure per culpa de la pandèmia i de Josep Maria Bartomeu. El mite de la caverna de Plató és molt vigent i el somriure i els ulls blaus del de Heidelberg són la lona d’aquesta campanya. Flick està esprement al màxim de les seves possibilitats una plantilla limitada per no poder fer grans fitxatges mentre està obligat a conviure en la presa de decisions amb un actor sense càrrec definit: Alejandro Echevarría. L’estiu del 2024 va acceptar les regles del joc de bon grat, però de tant fer-li punta, aviat no quedarà llapis.
L'actriu que va plantar Brad Pitt a mitja cita per anar-se'n amb un rocker més guapo
Brad Pitt és considerat un dels grans sex symbols del cinema, però això no vol dir que sempre li hagi anat bé sentimentalment. L'actriu Christina Applegate acaba de publicar les seves memòries, You with the sad eyes: a memoir, i hi recorda com va plantar Brad Pitt a mitja cita per anar-se'n amb un pretendent que li semblava més atractiu, el rocker Sebastian Bach, cantant del grup Skid Row. Tot va passar durant la cerimònia dels MTV Video Music Awards el 1989, quan ella tenia 17 anys, Pitt 25 i Bach 20. Llavors, però, la famosa de la parella era Applegate, que en aquell moment protagonitzava la comèdia Matrimoni amb fills.
El futur museu de la Fundació Lluís Coromina, una au del paradís del Pla de l'Estany
La tasca filantròpica de l'empresari Lluís Coromina té dues cares: una està relacionada amb les arts plàstiques. L'altra, amb la natura. Un dels espais de la seva fundació, anomenat La Perpinyana, és un centre d'acollida temporal d'aus exòtiques. Per això, l'arquitecte Josep Miàs s'ha inspirat en una d'aquestes aus per dissenyar el futur centre d'art i museu de la Fundació Lluís Coromina a Porqueres (Pla de l'Estany). El projecte l'han presentat aquest dijous a la fira Arco: està previst que les obres comencin l'any vinent i que el centre obri les portes a finals del 2029 o el 2030.
Per què fa fortuna una foto de guerra?
La majoria de diaris de Barcelona i de Madrid coincideixen avui amb la seva fotografia de portada: un míssil caigut i no explotat en un camp sirià. Hi ha variacions: El País la mostra al costat d’un infant que se n’allunya caminant tranquil·lament, a La Vanguardia veiem el projectil acompanyat d’unes manses ovelles i a l’ARA apareixen diverses persones al voltant seu, una de les quals li fa una foto amb el mòbil. Tenim mil maneres d’enfrontar-nos per sexe, edat, religió, diners, ètnia, creences, llengua, territori o perquè aquell m’ha mirat de manera estranya, però una cosa agermana l’espècie humana en pes: desenfundar el mòbil per fotografiar allò que ens pot donar uns likes, encara que sigui amb un perill potencial sever. La repetició de la mateixa estampa a diaris de signe divers m’ha fet pensar en l’últim (i de nou, brillant) article de Ferran Sáez, sobre les fotografies de guerra. Sosté el professor: “El nou puritanisme –que no és moralista en el sentit estricte del ter