Sitio webJUDICIALITZACIO L'Estat ha desobeit 26 sentencies a favor de la Generalitat Totes les resolucions menys una La majoria de contenciosos afecten daten del període 2011-2016 el repartiment de subvencions ara cat DILLUNS 130 EUROS CARME COLOMINA. Amb Trump, els Estats Units reneguen de l'ordre mundial que van dissenyar Bayona, monstre' dels Gaudí iaraels vells aliats hauran de trobar el seu lloe Pel lícula Direccció Actriu Actor JOAQUIM COELLO La propera Juan Antonio Fernandez Suarez Qualsevol negociació de Catalunya ambrEstat ha de comensar per acordar les garanties de compliment del que es pacti Trump topa amb la BARCA. EVA PONS justícia i amb Merkel LA PILOTA. ENTRA MIG pel veto alsrefugiats El regim d'ús de la METRE AL Segon dia de protestes en llengua catalana davant dels tribunals esta GOLANUL LAT quaranta ciutats dels EUA condicionada a la de l'organ judicial
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
Un projecte realista sobre el servei militar (1964)
De l’article de Manuel Fernández Areal (Ferrol, 1930 - Vigo, 2026), signat amb les inicials M. F .A. i publicat fa uns seixanta anys a Diario Regional, de Valladolid (6-XI-1964), del qual ell era llavors director. Traducció pròpia. L’autor d’aquest text va ser engarjolat i incomunicat aquella mateixa tarda en una presó militar. Un consell de guerra el va condemnar, l’11 de febrer del 1965, a sis mesos de presó per delicte d’injúries a l’exèrcit. La sentència proposava que fos indultat, gràcia que li fou concedida un mes després. El passat 28 de gener el Parlament català va emetre una declaració sobre possibles vulneracions de drets a l’exèrcit i sobre el rebuig del retorn del servei militar obligatori. El lector Lluís Salleras Redonnet ens va orientar el 22 de gener en la recerca hemerogràfica d’aquesta peça històrica.
Navegant a contracorrent: Open Arms es reivindica al Palau Robert
Amb la ultradreta, les fake news i els discursos d'odi escampant-se per Europa, l'oenagé de rescat humanitari Open Arms s'explica amb una exposició al Palau Robert de Barcelona. Deu anys en què han salvat 73.000 vides a la deriva, posant els seus recursos al servei d'unes institucions europees que han dimitit de la seva obligació, legal i moral, de fer tot el possible per evitar que ningú, vingui d'on vingui, s'ofegui al mar. I no només deixen morir gent per omissió, sinó que s'han dedicat a perseguir i criminalitzar les organitzacions que fan aquesta feina. Les persegueixen amb un missatge tan fals com absurd: que la gent es juga la vida en una pastera només perquè "sap" que algú a l'altra banda està preparat per rescatar-la. Tant se val que dades, periodistes, experts i testimonis constatin que, en realitat, l'efecte crida no existeix, que el que fa que la gent es mogui pel món és l'esperança d'arribar a un lloc on viurà millor. I la idea que per aconseguir-ho val la pena arriscar la vida.
Mor Josefina Castellví, la biòloga que es va enamorar del lloc més desolat del món
L'oceanògrafa i biòloga Josefina Castellví va morir aquest dilluns a la capital catalana. Nascuda a Barcelona l'any 1935, Castellví –o Pepita, com molts la coneixien– va ser la primera dona al món a dirigir una estació permanent a l'Antàrtida. Durant la seva llarga trajectòria, la investigadora catalana va rebre reconeixements tan distingits com la Medalla d'Or de la Generalitat per la seva trajectòria acadèmica i social, l'any 2021.
Melinda Gates diu que el seu exmarit haurà de respondre pel que consta als documents d'Epstein
La multimilionària Melinda French Gates afirma que va sentir "una tristesa increïble" amb la publicació de més documents que detallen la relació entre el seu exmarit, Bill Gates, i el difunt delinqüent sexual Jeffrey Epstein. "Recordo haver tingut aquesta edat, recordo quan les meves filles tenien aquesta edat. Per a mi, personalment, és molt difícil perquè em porta a la memòria moments dolorosos del meu matrimoni", diu.
Trapero defensa l'ús de gas pebre a les protestes per Palestina de Barcelona
L'esprai OC, fet d'extracte de pebre natural, és una substància que expulsa un núvol gasós que irrita immediatament els ulls i la gola de les persones que hi estan exposades. Es tracta d'una eina policial que els Mossos d'Esquadra fan servir cada cop més, com per exemple el mes d'octubre passat durant les protestes propalestines convocades a Barcelona. El director general de la Policia de la Generalitat, Josep Lluís Trapero, ha defensat aquest dimecres al Parlament que els agents desplegats el fessin servir perquè es van enfrontar a una situació en la qual "va escalar" la "violència generalitzada" per part de grups minoritaris.