Sitio webJUDICIALITZACIO L'Estat ha desobeit 26 sentencies a favor de la Generalitat Totes les resolucions menys una La majoria de contenciosos afecten daten del període 2011-2016 el repartiment de subvencions ara cat DILLUNS 130 EUROS CARME COLOMINA. Amb Trump, els Estats Units reneguen de l'ordre mundial que van dissenyar Bayona, monstre' dels Gaudí iaraels vells aliats hauran de trobar el seu lloe Pel lícula Direccció Actriu Actor JOAQUIM COELLO La propera Juan Antonio Fernandez Suarez Qualsevol negociació de Catalunya ambrEstat ha de comensar per acordar les garanties de compliment del que es pacti Trump topa amb la BARCA. EVA PONS justícia i amb Merkel LA PILOTA. ENTRA MIG pel veto alsrefugiats El regim d'ús de la METRE AL Segon dia de protestes en llengua catalana davant dels tribunals esta GOLANUL LAT quaranta ciutats dels EUA condicionada a la de l'organ judicial
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
L'última gran mobilització del curs dels docents vol portar les famílies al carrer
La d'aquest diumenge és l'última gran mobilització dels docents abans que acabi aquest curs, i també el darrer avís dels sindicats al Govern que la represa de les classes, al setembre, podria ser igual de convulsa si no s'arriba a un acord. Els mestres i professors tornen a sortir al carrer aquest matí per forçar "un canvi en l'educació pública". I aquesta vegada tenen per objectiu, també, mostrar el suport de les famílies i la societat.
L'origen dels nostres ulls: quan els nostres avantpassats eren ciclops
Durant dècades, l’ull ha estat un dels grans enigmes de l’evolució. Charles Darwin deia que pensar en l’origen d’un òrgan tan sofisticat el feia esborronar. Com es podia haver anat construint una estructura capaç de detectar la llum de manera que el cervell pogués formar imatges tridimensionals amb les quals interpretar el món, a partir de l’acumulació de canvis petits i graduals? Una nova hipòtesi científica publicada a la revista Current Biology proposa una resposta sorprenent. Els nostres ulls podrien provenir d’un únic ull ancestral situat al centre del cap en uns animals marins molt simples. Potser no és casualitat que tantes mitologies antigues imaginessin ciclops, éssers amb un únic ull al centre del front. Molt abans que existissin els vertebrats amb dos ulls laterals, els nostres avantpassats podrien haver tingut realment un únic ull central primitiu.
"No crec que els motors de combustió desapareguin"
L'automoció és una de les principals indústries a casa nostra. En els últims anys, però, el sector ha viscut canvis molt importants, i s'ha transformat. L'electrificació i l'aparició dels cotxes xinesos ha revolucionat el mercat de vehicles i els fabricants s'estan havent d'adaptar a marxes forçades. En parlem amb Josep Maria Vall (Barcelona, 1947), president del Clúster de la Indústria d'Automoció de Catalunya (CIAC).
Per què es troben balenes encallades a la costa catalana?
L'últim divendres de maig els banyistes i pescadors de canya de la platja del Trabucador van trobar-se amb l'estupor de veure a pocs metres de la platja de la Badia dels Alfacs el cos d'una balena rorqual de gairebé 11 metres encallada a la sorra. L'animal, que finalment va poder ser retornat a mar obert, tenia múltiples ferides de gravetat compatibles amb una col·lisió amb l'hèlix d'una embarcació. Pocs dies més tard va arribar a la platja de les Botigues de Sitges el cos sense vida d'un catxalot en avançat estat de descomposició i signes evidents d'haver patit un traumatisme.
"El que ha passat amb l’eusquera és un miracle, però no és suficient"
Des de Catalunya mirem amb atenció com l’eusquera ha rejovenit la piràmide de parlants gràcies a l’escola, però la llengua està lluny de ser majoritària als carrers. Imanol Larrea és director del Soziolinguistika Klusterra, el centre de recerca i revitalització de l’eusquera que es finança amb fons públics, universitaris i gràcies a les entitats prollengua. Sociòleg i doctor en comunicació per la UPF, és un gran coneixedor de la realitat catalana –va viure a Catalunya del 2008 al 2015: parla perfectament català– perquè va fer la tesi aquí, va treballar en acollida lingüística i ha col·laborat amb grups de recerca catalans. Ara dedica tots els esforços a crear coneixement sobre l’eusquera per traçar polítiques que treguin el basc d’un estancament preocupant. Del 17 al 20 de juny participa en el Fòrum de Diversitat Lingüística, organitzat per Linguapax Internacional, amb desenes d’experts per analitzar la crisi de la diversitat lingüística global i com revertir-la.