Sitio webJUDICIALITZACIO L'Estat ha desobeit 26 sentencies a favor de la Generalitat Totes les resolucions menys una La majoria de contenciosos afecten daten del període 2011-2016 el repartiment de subvencions ara cat DILLUNS 130 EUROS CARME COLOMINA. Amb Trump, els Estats Units reneguen de l'ordre mundial que van dissenyar Bayona, monstre' dels Gaudí iaraels vells aliats hauran de trobar el seu lloe Pel lícula Direccció Actriu Actor JOAQUIM COELLO La propera Juan Antonio Fernandez Suarez Qualsevol negociació de Catalunya ambrEstat ha de comensar per acordar les garanties de compliment del que es pacti Trump topa amb la BARCA. EVA PONS justícia i amb Merkel LA PILOTA. ENTRA MIG pel veto alsrefugiats El regim d'ús de la METRE AL Segon dia de protestes en llengua catalana davant dels tribunals esta GOLANUL LAT quaranta ciutats dels EUA condicionada a la de l'organ judicial
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
L'arquitectura cívica i reflexiva de Jaume Bach
Per a l'arquitecte Jaume Bach (Sabadell, 1943), el caràcter cívic del seu ofici és clau. "Es tracta de donar una nova manera de mirar a una societat que potser està massa entotsolada, i la idea que l'arquitectura és una qüestió pública, del que pertany a tothom", afirma Jaume Bach, que ha enllestit l'auditori cinema del Museu Reina Sofia juntament amb el seu fill Eugeni i la seva jove, Anna Bach. L'obra és fruit de la rehabilitació de l'antic auditori que hi va fer amb Gabriel Mora als anys 80. La inauguració coincideix amb la publicació de Jaume Bach arquitecto (Puente Editores), una monografia amb algunes de les seves obres principals, amb fotografies d'Eugeni Bach i textos d'arquitectes més joves entre els quals hi ha Jaume Mayol i Bet Capdeferro. Això últim és un senyal de com s'ha convertit en un referent de les noves generacions, i de la vocació d'atemporalitat de les seves obres.
L'imperi d'Innovamat creix: s'implanta a un terç de les escoles catalanes i rep l'aval de Califòrnia
"He col·lapsat intentant fer problemes d'Innovamat amb la meva filla"; "Innovamat fa difícil el que abans era fàcil"; "Els alumnes no tenen assolits conceptes bàsics i s'atabalen sumant". Aquests són només alguns dels milers de comentaris que s'han fet a les xarxes socials des que l'any 2017 els materials de l'editorial Innovamat van començar a aterrar a les aules de matemàtiques de Catalunya. Ara, vuit anys després, els mètodes de l'empresa catalana es fan servir en més de 800 escoles i instituts de Catalunya –aproximadament a un terç dels centres–, i arriben a gairebé 200.000 alumnes entre primària i ESO.
Entre la fatiga i l’apatia: així viuen els russos les negociacions de pau a Ucraïna
Malgrat que des de l'1 de desembre els llums de Nadal il·luminin de ple els carrers de Moscou les 24 hores al dia, socialment és una ciutat adormida. “Què està passant ben bé?”, pregunta el Ramil quan li demanen l’opinió sobre la reunió entre Vladímir Putin i els enviats de Donald Trump que té lloc a aquella hora al Kremlin per debatre un nou pla de pau. Com ell, molts russos viuen desconnectats de l'actualitat política i només se n’assabenten quan la policia talla sense miraments el trànsit de les avingudes principals per deixar pas a les autoritats. Els ciutadans ocupen els mateixos espais que els seus dirigents, però les seves realitats se superposen, mai convergeixen.
Poden tenir conseqüències les falsedats de Mazón i Vilaplana?
Els girs i canvis en les versions que han anat aportant l'expresident valencià Carlos Mazón i la periodista Maribel Vilaplana sobre la tarda del 29 d'octubre del 2024 han estat constants. Sovint han hagut d'anar variant la història desmentits per les declaracions d'altres protagonistes en la gestió de la dana, que al País Valencià va provocar 229 morts. Els whatsapps que divendres passat va lliurar l'exconsellera valenciana Salomé Pradas són l'últim exemple de tot plegat i deixen encara més al descobert Mazón, que a quarts de cinc de la tarda ja sabia que hi havia un mort a Utiel i, tot i això, va decidir seguir dinant amb Vilaplana.
Milers de porcs sacrificats i milions d'euros de pèrdues: el cost de la pesta porcina a Europa
La pesta porcina africana fa poc més d'una setmana que es va detectar a Catalunya, en porcs senglars, però ja fa anys que la pateixen altres estats europeus. Els governs han adoptat estratègies diferents per lluitar contra aquesta malaltia altament contagiosa que ha tingut un impacte important per al sector agroalimentari. Entre aquestes conseqüències, hi ha el sacrifici de milers de porcs per intentar limitar l'extensió de la malaltia entre la cabanya porcina i, de retruc, la pèrdua de milions d'euros per part del sector i la desaparició de petits ramaders. Una xifra per tenir-ne una idea: Alemanya, un dels principals països del sector porcí, va veure com la seva producció queia fins a un 30%.