Previous Día anterior
Día siguiente Next
Previous
Next
Portada del periodico Ara:
Newspaper website Sitio web




Recognized text:
JUDICIALITZACIO
L'Estat ha desobeit
26 sentencies a
favor de la Generalitat
Totes les resolucions menys una
La majoria de contenciosos afecten
daten del període 2011-2016
el repartiment de subvencions
ara cat
DILLUNS
130 EUROS
CARME
COLOMINA.
Amb Trump, els Estats
Units reneguen de l'ordre
mundial que van dissenyar
Bayona, monstre' dels Gaudí
iaraels vells aliats hauran
de trobar el seu lloe
Pel lícula
Direccció
Actriu
Actor
JOAQUIM COELLO
La propera Juan
Antonio
Fernandez
Suarez
Qualsevol negociació de
Catalunya ambrEstat ha de
comensar per acordar les
garanties de compliment
del que es pacti
Trump topa amb la
BARCA.
EVA PONS
justícia i amb Merkel
LA PILOTA.
ENTRA MIG
pel veto alsrefugiats
El regim d'ús de la
METRE AL
Segon dia de protestes en
llengua catalana davant
dels tribunals esta
GOLANUL LAT
quaranta ciutats dels EUA
condicionada a la
de l'organ judicial

Noticias
  • L'Íbex-35 obre de nou a la baixa després de les amenaces a Espanya de Donald Trump
    La borsa espanyola ha obert aquest dimecres amb una caiguda del 0,67% del seu índex selectiu, l'Íbex-35, en la què pot ser la seva tercera sessió en vermell davant la incertesa geopolítica i econòmica que ha provocat l'ofensiva conjunta dels EUA i Israel contra l'Iran, i el dia després que el president dels EUA, Donald Trump, amenacés amb sancions a l'Estat espanyol pel seu posicionament contra la guerra i per no cedir l'ús de les bases militars.
  • La comèdia romàntica amb més encant de la temporada és sadomasoquista
    Pillion és la paraula anglesa que designa el passatger del darrere en una moto, el que en diríem el paquet. Per metonímia, en l’argot de les subcultures motards gais, es refereix també a la figura passiva en les relacions basades en la dominació-submissió. Perquè aquest és el context en què es mou aquesta comèdia romàntica inesperada sobre un jove convencional, en Colin, que s’enamora del líder d’una colla de motoristes, en Ray. El primer llargmetratge de Harry Lighton es basa en la novel·la Box hill d’Adam Mars-Jones, per capgirar unes quantes expectatives.
  • "Vaig trobar l'amor de la meva vida a sota d'un roure, enmig del bosc"
    Peixos, la cinquena novel·la que Eva Baltasar (Barcelona, 1978) publica a Club Editor, explica la història d'amor, tan apassionada com destructiva, entre dues dones. La primera és escriptora i és qui ens narra el seu periple de fascinació, angoixa, por i fugida de l'amant. La segona, que es diu Victòria, ven paperines de peix en mercats ambulants i viu en una casa que recorda aquelles mansions gòtiques on tot és possible. Traduïda a una vintena de llengües i finalista del premi Booker amb Boulder, Baltasar és una de les autores més internacionals de la literatura catalana. Amb Peixos confirma, una vegada més, la singularitat, potència i lirisme de la seva proposta.
  • Un bar de sempre que serveix cuina popular catalana a la zona zero del ‘brunch’
    “Vull que sigui el lloc on un paleta que està treballant aquí al costat vingui a dinar”, diu Gerard Sans. En uns temps en què els bars se’ns estan gourmetitzant i, per tant, els preus s'apugen encara que els vasos segueixin sent de Duralex, és notícia que algú hagi agafat un bar de tota la vida i vulgui simplement servir botifarra amb seques, bacallà a la llauna o capipota a bon preu. Som al bar restaurant Veracruz. L’amo anterior s’hi va estar una pila d’anys i havia conservat el nom d’un amo encara previ, així que no sabrem mai quina relació té aquest local amb Mèxic. Som al carrer Mallorca de Barcelona, entre Girona i Bailèn. Envoltats de llocs per fer el brunch, s’obre aquest humil oasi amb tirador de Voll-Damm. Sonen Llach i Mishima. Sans diu que el seu referent és el Gelida, un lloc que no ens cansarem mai de recomanar, també. Mentre tasto una sublim croqueta de lluç i gambes, sento un matrimoni gran que tinc darrere (si mai coincidim, estimats lectors, sapigueu que jo sempre
  • Quan vestir-se d’adult comença de petit
    A casa la Marta, amb dues nenes, la roba no ha suposat una gran despesa. Al llarg de tota la infància han anat aprofitant tot allò que ha deixat de fer servei a les filles dels amics o a cosines. Els n’ha arribat pels descosits i, per això, ja de ben petites, totes dues nenes, han pogut escollir què els agradava i descartar el que no. Els compraven, tan sols, les peces més bàsiques com són les malles, que difícilment es poden arribar a heretar. Tant la gran, de 12 anys, com la petita, de 8, han coincidit d’uns anys ençà en una cosa: no han aprofitat els pantalons de tub perquè, a banda de no trobar-los còmodes, els han arribat quan ja es tornen a portar els pantalons amples o acampanats.