Sitio webJUDICIALITZACIO L'Estat ha desobeit 26 sentencies a favor de la Generalitat Totes les resolucions menys una La majoria de contenciosos afecten daten del període 2011-2016 el repartiment de subvencions ara cat DILLUNS 130 EUROS CARME COLOMINA. Amb Trump, els Estats Units reneguen de l'ordre mundial que van dissenyar Bayona, monstre' dels Gaudí iaraels vells aliats hauran de trobar el seu lloe Pel lícula Direccció Actriu Actor JOAQUIM COELLO La propera Juan Antonio Fernandez Suarez Qualsevol negociació de Catalunya ambrEstat ha de comensar per acordar les garanties de compliment del que es pacti Trump topa amb la BARCA. EVA PONS justícia i amb Merkel LA PILOTA. ENTRA MIG pel veto alsrefugiats El regim d'ús de la METRE AL Segon dia de protestes en llengua catalana davant dels tribunals esta GOLANUL LAT quaranta ciutats dels EUA condicionada a la de l'organ judicial
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
El Govern ja ha reubicat 153 persones del B9 de Badalona
La Generalitat i les entitats socials continuen reubicant les persones que el 17 de desembre van ser desallotjades de l'antic institut B9 de Badalona sense que l'Ajuntament de Xavier García Albiol els oferís cap alternativa habitacional. Aquest diumenge al matí, el departament de Drets Socials ha informat que s'ha trobat allotjament temporal per a sis persones més i la xifra total de reallotjats ja és de 153 persones.
En què estan d’acord i en què no ERC i Junts al Congrés?
A ningú se li escapa que la relació entre ERC i Junts, especialment al Congrés dels Diputats, és sovint tempestuosa. Una de les poques imatges d’unitat de la legislatura va ser l’aprovació de l’amnistia, que no va estar exempta de dificultats i de moments de desavinences. Tampoc és cap secret que l’entesa que s’ha fet patent al llarg de la legislatura entre Junts i el PP en matèria econòmica ha aixecat els recels dels republicans. Però quin grau d’entesa tenen els dos partits independentistes en les seves pròpies propostes? L’ARA analitza fil per randa les votacions de les iniciatives o esmenes impulsades per Junts i ERC en els primers dos anys de la legislatura espanyola.
El fitxatge que el Girona ha trigat mig any a convèncer (i a contracor)
El Girona espera tancar diferents operacions durant el mercat d’hivern que permetin fer un pas endavant i escapar de les posicions de descens que ocupa des que va començar la Lliga. Ara com ara, no hi ha cap línia en què Míchel Sánchez no necessiti reforços, sigui pel baix nivell en algunes demarcacions o per la falta d’efectius en d’altres. Les entrades que es produeixin, a més, generaran l’obligació d’obrir la porta de sortida a alguns futbolistes. Per tant, hi haurà altes però també baixes.
Per què Iberdrola aposta pels Estats Units tot i el pols de Trump a les renovables?
Iberdrola, l'elèctrica que presideix José Ignacio Sánchez Galán, s'ha posat entre cella i cella créixer als Estats Units. És, de fet, un dels seus mercats estratègics juntament amb el Regne Unit ara que aspira a ser reconeguda com una empresa "global espanyola". Una aposta que pot sorprendre si es té en compte la política energètica de Donald Trump i el negoci sobre el qual l'elèctrica sempre ha tret pit: mentre que el mandat del primer està marcat pel pols contra les renovables i el desmantellament de la política climàtica, per a la companyia, aquestes tecnologies –l'eòlica en particular en el cas nord-americà– són un dels pilars del seu negoci. Aleshores, per què Sánchez Galán continua mirant a l'altre costat de l'Atlàntic? Una de les claus està en el negoci de les xarxes elèctriques de transport i distribució, desconegut per al públic en general, però no per a l'empresa. Aquesta activitat suposa un gruix dels seus ingressos i inversions al país nord-americà. De fet, és el 80% d
"Ningú s'imagina el nostre patiment": dues dones migrants relaten les seves pors i esperances
Delores Ohemaa Nketiah i Bintou Camara es van conèixer als cursos de català i de cultura catalana que formen part del procés d'arrelament social per a persones estrangeres que volen regularitzar la seva situació administrativa a l'Estat. Es tracta d'un camí llarg i costós, ja que obliga les persones no comunitàries a viure els dos primers anys sense papers –en situació d'irregularitat–, sobrevivint com poden i on poden. Només passat aquest temps poden optar a regularitzar-se, sempre que disposin d'un precontracte laboral o iniciïn estudis reglats. És en aquest punt del procés on es troben bloquejades aquestes dues dones, que van emigrar en solitari i han hagut d'afrontar les dificultats afegides de ser dones migrants: els riscos durant la ruta i les vulnerabilitats al país de destinació.