Sitio webJUDICIALITZACIO L'Estat ha desobeit 26 sentencies a favor de la Generalitat Totes les resolucions menys una La majoria de contenciosos afecten daten del període 2011-2016 el repartiment de subvencions ara cat DILLUNS 130 EUROS CARME COLOMINA. Amb Trump, els Estats Units reneguen de l'ordre mundial que van dissenyar Bayona, monstre' dels Gaudí iaraels vells aliats hauran de trobar el seu lloe Pel lícula Direccció Actriu Actor JOAQUIM COELLO La propera Juan Antonio Fernandez Suarez Qualsevol negociació de Catalunya ambrEstat ha de comensar per acordar les garanties de compliment del que es pacti Trump topa amb la BARCA. EVA PONS justícia i amb Merkel LA PILOTA. ENTRA MIG pel veto alsrefugiats El regim d'ús de la METRE AL Segon dia de protestes en llengua catalana davant dels tribunals esta GOLANUL LAT quaranta ciutats dels EUA condicionada a la de l'organ judicial
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
Detinguts tres treballadors de l'aeroport del Prat que col·laboraven en l'entrada de cocaïna des del Brasil
La Policia Nacional va detenir el novembre del 2025 tres treballadors de l'aeroport del Prat per la seva presumpta pertinença a una organització que introduïa cocaïna des del Brasil. Els tres empleats pretenien introduir tres maletes que portaven 162 kg de droga evitant els controls que habitualment han de passar els equipatges. La banda desarticulada operava des de l'aeroport de São Paulo - Guarulhos del Brasil, on gràcies a les gravacions es va poder observar com una persona introduïa les maletes amb un tractor i un remolc directament a la bodega de l'avió, saltant-se també tots els controls. Un empresari del Baix Llobregat coordinava l'activitat criminal de la banda. En total s'han detingut cinc persones, quatre a Catalunya i una al Brasil.
Xantal Llavina: “S’ha de tenir més respecte als emprenedors”
Des dels 15 anys que Xantal Llavina (1975) té clar que vol ser periodista, però amb una família d’emprenedors va optar per graduar-se en periodisme i empresarials: "Jo soc de lletres i se’m va complicar una mica comptabilitat. De fet, vaig suplicar a la professora que em fes la mitjana amb els exàmens teòrics perquè jo mai seria comptable sinó periodista. Al cap d’un any, quan ja estava a la televisió, em vaig trobar la professora i em va dir que tenia raó que volia ser periodista", explica. Inquieta i treballadora, Llavina ha acabat construint una carrera que va molt més enllà del periodisme.
"Prioritat nacional": la via de PP i Vox per limitar els drets dels immigrants
Vox va sortir de tots els governs autonòmics del PP l'estiu del 2024 com a protesta pel fet que els populars acceptessin l'acolliment de 400 menors procedents de Ceuta i les Canàries. No és estrany que, dos anys després, la carpeta de la immigració hagi estat clau per reprendre la coalició amb el PP, de moment, a l'executiu d'Extremadura. El PP ha pactat amb l'extrema dreta limitar els drets dels immigrants, començant per comprometre's a rebutjar-ne l'arribada dels irregulars per totes les vies, "legals, jurídiques i polítiques", siguin menors o majors d'edat. A més de no oferir noves places d'acollida, intentarà buidar les actuals "treballant activament per tornar els menors no acompanyats als seus països d'origen". Tota una declaració d'intencions, tot i que Extremadura no tingui competències per expulsar persones del seu territori.
"No soc un savi, soc un pagès disfressat de professor"
Una conversa amb el professor Joan Alberich (Reus, 1944) és un devessall de coneixements i curiositats inacabable. És catedràtic de grec de secundària, professor universitari, membre de la Fundació Bernat Metge i traductor de diverses obres en grec, des d’Homer a Marc Aureli –actualment té entre mans un dels llibres de viatges de Pausànies–. Parlem de llengües i civilitzacions i saltem al llarg dels segles seguint el rastre del grec amb motiu de la publicació de la segona edició revisada del Diccionari grec-català d’Enciclopèdia Catalana, un pilar fonamental de la cultura occidental en la nostra llengua que han dirigit i coescrit Alberich i Francesc J. Cuartero, amb diversos autors.
Putin pateix per reclutar soldats i Zelenski envia robots a lluitar
Vladímir Putin cada vegada té més problemes per mantenir el sagnant cercle virtuós que li està permetent avançar amb comptagotes a Ucraïna. Les xifres de reclutament de l’exèrcit rus han caigut els tres primers mesos de l’any i no compensen el ritme de baixes provocades pels drons ucraïnesos en plena ofensiva del Kremlin. El president rus mira d’evitar una nova mobilització que, segons els experts, seria ineficient i insuficient per conquerir tot el Donbàs. Mentrestant, Volodímir Zelenski intenta combatre la falta de soldats amb la introducció de robots al camp de batalla, la innovació tecnològica que tots dos bàndols anhelen per tal de decantar la guerra.