Previous Día anterior
Día siguiente Next
Previous
Next
Portada del periodico Ara:
Newspaper website Sitio web




Recognized text:
a Puigdemont es
PROCESSOBIRANISTA
r planteja avancar
el referendum
a El president estudia accelerar
Si es precipita el calendari, la llei de
ara.cat
la desconnexió en el cas que
transitorietat s'aprovaria al juny
hi hagi inhabilitacions de politics
a consulta seria abans de l'estiu
DILLUNS
130 EUROS
2017: l'any
de l'explosió
de l'extrema
Como dejar de ser
dreta a
Europa?
Tratamiento y Cura
Les eleccions a
Franca i Holanda
marcaran la pauta
ATAMENTO PARA
CARME
COLOMINA.
Sento vergonya que a
Brussel les s'atreveixi
aplantejar que traslladar
els refugiats podria
reanimar l'efecte crida"
Patyi López
desafia Díaz
ANTONI VIVES
i renegade
Cal llegir bé elmoment
l'abstenció
Falses terapies a la xarxa per deixarde ser
politici mesurar bé les
forces disponiblesen cada
a Rajoy
Multitud de presumptes terapeutesofereixen ainternet els seusmetodes
Si no es fa aixi, és
molt possible que perdem
per curar" l'homosexualitat toti les seqüeles que deixen a les victimes
JOAQUIM COELLO
Dos anys després, les obresdels accessosviaris
Els enginyers
som mals
politics: ens falta visió
al port de Barcelona estan practicament aturades
per entendre que el futur
no esta determinat
només pel passat

Noticias
  • Zelenski prepara eleccions i un referèndum sobre l'acord de pau
    El president ucraïnès, Volodímir Zelenski, té previst convocar eleccions presidencials aquesta la primavera, juntament amb un referèndum sobre un acord de pau, segons una informació que publica en exclusiva de Financial Times, que cita fonts ucraïneses i occidentals. Segons el diari britànic, Zelenski farà l'anunci el 24 de febrer, coincidint amb el quart aniversari de la invasió russa. La decisió és resultat de les pressions de l’administració Trump perquè se celebrin eleccions abans del 15 de maig, sota l'amenaça de retirar, si Ucraïna no accepta, les garanties de seguretat ofertes pels Estats Units en el marc de l'acord que s'està negociant amb Vladímir Putin.
  • Sánchez defensa que la via d'Adamuz complia "escrupolosament" tots els protocols abans de l'accident
    Pedro Sánchez compareix aquest matí al Congrés per donar explicacions, per primer cop, sobre els accidents ferroviaris d'Adamuz (Còrdova) i Gelida. El president espanyol s'adreça a la cambra baixa més de tres setmanes després del doble sinistre mortal, que va deixar un total de 47 víctimes i va provocar un caos ferroviari sense precedents a Catalunya. Fins ara qui havia donat explicacions, tant al Congrés com al Senat, havia estat el ministre de Transports, Óscar Puente. Tal com ja va fer el titular del ministeri, Sánchez ha defensat que la via d'Adamuz complia "escrupolosament" tots els controls i protocols de manteniment abans de l'accident.
  • La fama que té una escola diu molta veritat
    Recordo l’angoixa de la primera vegada que vam prematricular el meu fill gran a l’escola. Com la majoria de pares volíem triar la millor opció, per això vam valorar la proximitat de casa i les instal·lacions, sense oblidar la importància del factor humà i l’acadèmic. D’escoles en vam mirar unes quantes, de públiques i de privades. La veritat és que em vaig sentir més còmode a les públiques. Sempre he volgut creure en la necessitat de disposar de bons centres públics, encara que en alguns instituts on he treballat mai hi hauria dut els fills. L’entorn, les famílies i els companys dels meus fills per a mi són elements clau. Vam tenir plaça a l’escola que volíem, però, ironies de la vida, al cap d’un mes vam haver de canviar perquè ens vam mudar i ens quedava massa lluny.
  • Els docents tallen la Gran Via de Barcelona
  • Dos amants aixoplugats en una barca
    Rosa Font Massot no s’hi ha posat per poca cosa, i s’ha proposat escriure sobre el desig. Sobre el desig sexual, peremptori i vitenc, però també sobre el desig espiritual de creació, el d’heure el cant. I, encara, sobre el desig d’oblidar-nos de la nostra condició moridora, de canviar la nostra mirada, per tal de contemplar-nos des de fora, o des de molt amunt, com insinuen els versos de Iorgos Seferis que encapçalen el darrer cant d’aquest poema: “Sota el cel, som nosaltres els peixos i els arbres són les algues”. Sobre el desig d’entendre la vida des de l’origen, sense la mediació –i l’extrema, íntima complicació– de la consciència. És, per tot això, un llibre ambiciós: “El Poema del desig vol ser la construcció d’un espai literari on el desig amorós és fusió amb el món i amb tot el que percebem i som”.