Sitio weba Puigdemont es PROCESSOBIRANISTA r planteja avancar el referendum a El president estudia accelerar Si es precipita el calendari, la llei de ara.cat la desconnexió en el cas que transitorietat s'aprovaria al juny hi hagi inhabilitacions de politics a consulta seria abans de l'estiu DILLUNS 130 EUROS 2017: l'any de l'explosió de l'extrema Como dejar de ser dreta a Europa? Tratamiento y Cura Les eleccions a Franca i Holanda marcaran la pauta ATAMENTO PARA CARME COLOMINA. Sento vergonya que a Brussel les s'atreveixi aplantejar que traslladar els refugiats podria reanimar l'efecte crida" Patyi López desafia Díaz ANTONI VIVES i renegade Cal llegir bé elmoment l'abstenció Falses terapies a la xarxa per deixarde ser politici mesurar bé les forces disponiblesen cada a Rajoy Multitud de presumptes terapeutesofereixen ainternet els seusmetodes Si no es fa aixi, és molt possible que perdem per curar" l'homosexualitat toti les seqüeles que deixen a les victimes JOAQUIM COELLO Dos anys després, les obresdels accessosviaris Els enginyers som mals politics: ens falta visió al port de Barcelona estan practicament aturades per entendre que el futur no esta determinat només pel passat
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
L'operadora de 'telecos' catalana que vol ser un moviment social
El sector de les telecomunicacions a Espanya i a Europa està vivint un moment de consolidació, amb grans companyies que es van fusionant entre elles per ser cada cop més globals i més grans. Dins d'aquest moviment treu el cap una petita operadora catalana, Som Connexió, que vol esdevenir alguna cosa més que un proveïdor de serveis per a les llars i les empreses. "Més que una empresa som un moviment social", explica a l'Empreses Mercè Botella, una de les sòcies fundadores d'aquesta cooperativa, que desenvolupa tasques de coordinació i promoció a la companyia.
Les 25 sèries més rellevants del segle XXI (fins ara)
A punt de tancar el primer quart del segle XXI ens preguntem quines són les sèries que han marcat la televisió dels darrers temps. ¿Quines ficcions són les que recordarem quan hagin passat 25 anys més? Aquesta selecció no es regeix pels gustos personals de l'equip de Mèdia de l'ARA que ha fet la llista, sinó per criteris com ara la popularitat global, la representativitat dels temps actuals, la influència dels seus creadors o el caràcter trencador de les trames i la seva realització.
El Barça sua la cansalada per superar el mur del Tenerife
El Barça pateix, però suma una important victòria per ampliar l'avantatge al capdavant de la Lliga F. Sense Ona Batlle, Patri Guijarro, Kika Nazareth, Salma Paralluelo ni Aitana Bonmatí —a qui les companyes han dedicat una samarreta de suport després d'una fractura al peroné esquerre que la deixarà fora dels terrenys de joc un mínim de cinc mesos—, Pere Romeu ha donat descans a Laia Aleixandri i Clàudia Pina pensant en el partit de dimecres a la Champions. Les blaugranes, però, s'han topat amb el mur defensiu canari, i el tècnic català ha hagut de posar les titulars per sumar el triomf. Els gols d'Ewa Pajor i Alexia Putellas als minuts finals provoquen la primera derrota del Tenerife lluny de casa.
El teatre amb intel·ligència artificial ja és aquí, i fa petar de riure
Tothom en parla. Amb més o menys coneixement, és un dels temes que surt a les converses, coronat amb un gran interrogant. Ja és aquí, tot i que no el veiem. La intel·ligència artificial s’infiltra a tot arreu. Gran eina de present i de futur per a alguns, virus d’aniquilació de llocs de treball per a d’altres i pandemònium per a tots. Fins i tot una cosa tan humana com el teatre ha estat devorada pel Gran Germà tecnològic a la nova obra de Gabriel Calderón.
Les dones que van revolucionar les biblioteques enmig de la Gran Guerra
Quan va esclatar la Primera Guerra Mundial, un grup de dones es va traslladar fins a França per unir-se al Comitè Americà per a les Regions Devastades (CARD), fundat per Anne Morgan (1873-1952), filla del banquer J.P. Morgan. Entre aquestes dones, hi havia la bibliotecària nord-americana Jesse Kit Carson (1876-1959), que va revolucionar les biblioteques franceses enmig de la devastació de la guerra. Entre moltes altres coses, va fundar cinc biblioteques i en va crear cinquanta d’itinerants al nord. "No es va deixar vèncer per la burocràcia francesa, on hi havia molts homes estancats, sexistes i elitistes, i va treballar perquè les biblioteques tinguessin seccions de literatura infantil i sistemes de lliure accés, totes dues coses inaudites a la França d’aquella època", explica l’escriptora Janet Skeslien Charles (Conrad, 1971), autora de Les bibliotecàries del front, traduït al català per Mar Vidal i publicat per Navona.