Sitio weba Puigdemont es PROCESSOBIRANISTA r planteja avancar el referendum a El president estudia accelerar Si es precipita el calendari, la llei de ara.cat la desconnexió en el cas que transitorietat s'aprovaria al juny hi hagi inhabilitacions de politics a consulta seria abans de l'estiu DILLUNS 130 EUROS 2017: l'any de l'explosió de l'extrema Como dejar de ser dreta a Europa? Tratamiento y Cura Les eleccions a Franca i Holanda marcaran la pauta ATAMENTO PARA CARME COLOMINA. Sento vergonya que a Brussel les s'atreveixi aplantejar que traslladar els refugiats podria reanimar l'efecte crida" Patyi López desafia Díaz ANTONI VIVES i renegade Cal llegir bé elmoment l'abstenció Falses terapies a la xarxa per deixarde ser politici mesurar bé les forces disponiblesen cada a Rajoy Multitud de presumptes terapeutesofereixen ainternet els seusmetodes Si no es fa aixi, és molt possible que perdem per curar" l'homosexualitat toti les seqüeles que deixen a les victimes JOAQUIM COELLO Dos anys després, les obresdels accessosviaris Els enginyers som mals politics: ens falta visió al port de Barcelona estan practicament aturades per entendre que el futur no esta determinat només pel passat
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
Un any de la guerra aranzelària de Trump: menys exportacions i pocs avals sol·licitats
El 2 d'abril del 2025 Donald Trump anunciava des del Jardí de les Roses de la Casa Blanca una llista d'aranzels "recíprocs" per a diferents països d'arreu del món i obria la porta de bat a bat a una guerra comercial sense precedents. El caos i la incertesa s'apoderaven de les relacions comercials per uns aranzels que oscil·laven entre el 10% i el 50%, i que en el cas de la Unió Europea se situaven en el 20%. Durant dotze mesos, el xoc comercial ha travessat diferents fases, l'última marcada per la decisió del Tribunal Suprem dels Estats Units de declarar il·legal gran part d'aquella decisió. Això sí, ha deixat empremta en les relacions comercials, com a mínim amb Espanya, sobretot pel que fa a les exportacions.
"No tinc res a amagar": l'escriptora de 'L'assistenta' revela la seva identitat
Es diu Sara Cohen, és metgessa especialitzada en trastorns cerebrals i està cansada de guardar el secret. L'escriptora de la saga literària L'assistenta, que ha venut milions de llibres arreu del món, s'ha convertit en un dels bestsellers de més impacte dels darrers anys i se n'ha fet una pel·lícula homònima protagonitzada per Sydney Sweeney i Amanda Seyfried, ha revelat al diari nord-americà USA Today la seva veritable identitat. Fins ara, Cohen s'amagava rere el pseudònim de Freida McFadden. "Estic en un punt de la meva carrera en què estic cansada que això sigui un secret, que la gent debati si soc una persona real o si soc tres homes. No tinc res a amagar", afirma l'escriptora. La revelació arriba poc abans de la publicació del pròxim llibre, Benvolguda Debbie (en català a Rosa dels Vents), i de la confirmació de la segona pel·lícula de L'assistenta, que tornarà a protagonitzar Sweeney.
Dos ferits lleus en un accident que col·lapsa la ronda del General Mitre
La caiguda de diverses motocicletes ha provocat aquest matí importants retencions a la ronda del General Mitre de Barcelona, a l’altura del carrer Mandri. L’incident ha obligat a tallar el carril bus i un carril central, fet que ha complicat la circulació.
Puente i Illa es troben per primer cop després de tres mesos de crisi a Rodalies
El ministre de Transports, Óscar Puente, s'ha reunit aquest matí a primera hora amb el president de la Generalitat, Salvador Illa, a Palau, per tractar la situació en la qual està immersa el servei de Rodalies de Renfe a Catalunya des de la crisi oberta al gener, amb els accidents d'Adamuz i Gelida. Es tracta de la primera trobada entre els dos dirigents des que va esclatar la crisi ferroviària, fa gairebé tres mesos. Puente i Illa van tancar aquesta reunió aprofitant que el ministre està des d'ahir a Barcelona perquè va assistir a la primera edició dels premis literaris AENA, anit.
Paul Mescal i Josh O'Connor, enamorats
En un moment de debilitat, es pot tenir la temptació de donar la raó als espectadors que creuen que The history of sound és melindrosa, ensopida i cuqui. Seria negar l'evidència que la pel·lícula té una narrativa lànguida, que la història d'amor que explica es presenta de manera esmorteïda i que la factura general del film, de vegades, sembla que estigui pensada per anar acompanyada de l'etiqueta #OnePerfectShot. Però si ho pensem dues vegades, al final no cal donar-los la raó. Perquè si la sisena pel·lícula del director sud-africà Oliver Hermanus és així és perquè, clarament, ho vol ser. És una decisió d'estil, un vot de rigor creatiu plenament conscient.