Previous Día anterior
Día siguiente Next
Previous
Next
Portada del periodico Ara:
Newspaper website Sitio web




Recognized text:
a Puigdemont es
PROCESSOBIRANISTA
r planteja avancar
el referendum
a El president estudia accelerar
Si es precipita el calendari, la llei de
ara.cat
la desconnexió en el cas que
transitorietat s'aprovaria al juny
hi hagi inhabilitacions de politics
a consulta seria abans de l'estiu
DILLUNS
130 EUROS
2017: l'any
de l'explosió
de l'extrema
Como dejar de ser
dreta a
Europa?
Tratamiento y Cura
Les eleccions a
Franca i Holanda
marcaran la pauta
ATAMENTO PARA
CARME
COLOMINA.
Sento vergonya que a
Brussel les s'atreveixi
aplantejar que traslladar
els refugiats podria
reanimar l'efecte crida"
Patyi López
desafia Díaz
ANTONI VIVES
i renegade
Cal llegir bé elmoment
l'abstenció
Falses terapies a la xarxa per deixarde ser
politici mesurar bé les
forces disponiblesen cada
a Rajoy
Multitud de presumptes terapeutesofereixen ainternet els seusmetodes
Si no es fa aixi, és
molt possible que perdem
per curar" l'homosexualitat toti les seqüeles que deixen a les victimes
JOAQUIM COELLO
Dos anys després, les obresdels accessosviaris
Els enginyers
som mals
politics: ens falta visió
al port de Barcelona estan practicament aturades
per entendre que el futur
no esta determinat
només pel passat

Noticias
  • Salvador Illa fa balanç del curs polític en plena crisi pel fiasco de PISA
    Salvador Illa fa aquest matí balanç d'un curs polític amb regust agredolç. El president compareix a Palau amb els primers pressupostos de la legislatura sota el braç, pactats amb ERC i els Comuns, però també en plena crisi al sector educatiu. Les protestes dels docents no s'aturen i està previst que continuïn al setembre, i els últims dies el fiasco de les proves PISA i la falta d'explicacions al respecte ha tornat a posar la conselleria d'Educació a la diana.
  • Pep Parés, l'activista que fa realitat el lema del Capità Enciam
    Pep Parés va ser un rostre popular de la primera Televisió de Catalunya gràcies a dos personatges icònics: l’aventurer Oliana Molls (1985-1987) i la nostra primera consciència ecològica, el Capità Enciam (1994). En aquella època, també va ser el rostre d'un esport tan poc conegut fins llavors com el múixing, i va dirigir la cursa de trineus Pirena durant 22 edicions (1990-2012). A banda, Parés va continuar treballant d’actor (l'últim espectacle professional va ser La dona jueva, de Bertold Brecht, el 2003-2004) i va presidir Amnistia Internacional a Catalunya (2007-2011). També es va mobilitzar pel Pacte Nacional pel Referèndum.
  • Marta Belmonte: “Catalunya és impressionant, té una diversitat de paisatges brutal”
    Quan l’actriu Marta Belmonte tenia vint-i-pocs va fer una de les primeres escapades amb amics al Pirineu català. L’objectiu era recórrer la ruta dels Carros de Foc dins del Parc Nacional d’Aigüestortes i l'Estany de Sant Maurici, una ruta circular de muntanya que uneix nou refugis. “Va ser una escapada improvisada, jo no havia preparat res i em vaig apuntar a l’últim moment, potser per això em va sorprendre tant i tinc un molt bon record del paisatge i de tota l’experiència. Van ser uns dies increïbles”, comenta.
  • Matrimonis forçats: "L'únic que ho va aturar va ser la meva amenaça de treure'm la vida"
    Tenia disset anys quan la primera proposta de matrimoni va arribar a casa meva. Encara recordo aquell dia. Acabava de tornar de l'escola i la meva ment estava concentrada en l'examen que tenia la setmana següent. Com sempre, els meus llibres de text estaven escampats pel terra de l'habitació. Tot el meu món girava al seu voltant per aconseguir notes altes per entrar a la universitat, convertir-me en periodista, i construir el futur que havia imaginat per a mi des de petita.
  • El Marroc és la kriptonita internacional d'Espanya
    La tarda de dijous, després d'entendre que l'entrada massiva de joves marroquins a Ceuta era, sobretot, un moviment polític, des de l'ARA vam contactar amb diversos experts en la regió per intentar desxifrar-ne el perquè ara. La resposta de tots ells va ser que era massa aviat per tenir pistes clares. Em va agradar especialment el missatge que em va traslladar un d'ells: "Més que a mi, les preguntes cal fer-les al Marroc".