Sitio weba Puigdemont es PROCESSOBIRANISTA r planteja avancar el referendum a El president estudia accelerar Si es precipita el calendari, la llei de ara.cat la desconnexió en el cas que transitorietat s'aprovaria al juny hi hagi inhabilitacions de politics a consulta seria abans de l'estiu DILLUNS 130 EUROS 2017: l'any de l'explosió de l'extrema Como dejar de ser dreta a Europa? Tratamiento y Cura Les eleccions a Franca i Holanda marcaran la pauta ATAMENTO PARA CARME COLOMINA. Sento vergonya que a Brussel les s'atreveixi aplantejar que traslladar els refugiats podria reanimar l'efecte crida" Patyi López desafia Díaz ANTONI VIVES i renegade Cal llegir bé elmoment l'abstenció Falses terapies a la xarxa per deixarde ser politici mesurar bé les forces disponiblesen cada a Rajoy Multitud de presumptes terapeutesofereixen ainternet els seusmetodes Si no es fa aixi, és molt possible que perdem per curar" l'homosexualitat toti les seqüeles que deixen a les victimes JOAQUIM COELLO Dos anys després, les obresdels accessosviaris Els enginyers som mals politics: ens falta visió al port de Barcelona estan practicament aturades per entendre que el futur no esta determinat només pel passat
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
Els Comuns denuncien Albiol pel desallotjament del B9 a Badalona
L’eurodiputat de Comuns, Jaume Asens, ha denunciat l’alcalde de Badalona pel desallotjament de l’antic Institut B9 de Badalona. Segons ha explicat a Catalunya Ràdio, Asens acusa Albiol de denegar serveis públics per motius discriminatoris, delicte d’odi, delicte de desobediència a l’autoritat judicial i delicte de prevaricació administrativa. “Albiol es creu que Badalona és els Estats Units i que pot actuar com Trump, però no pot estar per sobre de la llei”, ha dit aquest dimecres.
Trump contraataca davant les sancions a X i prohibeix a un excomissari europeu entrar als EUA
La regulació de les empreses tecnològiques i la seva capacitat d'influència política s'ha convertit en un nou front en el xoc entre els Estats Units de Donald Trump i Europa. L’administració de Donald Trump ha prohibit l’entrada als Estats Units a cinc ciutadans europeus, als quals ha acusat de “coaccionar” les xarxes socials perquè censurin veus nord-americanes, segons ha anunciat aquesta matinada el secretari d’Estat, Marco Rubio. Entre els sancionats hi ha l’excomissari europeu de Mercat Interior Thierry Breton (2019-2024), impulsor de regulacions per limitar la desinformació en plataformes com X, Meta i TikTok. També ha estat vetat l’activista britànic Imran Ahmed, director executiu del Center for Countering Digital Hate (CCDH), una organització dedicada a combatre l’odi i la desinformació a internet. La identitat dels altres tres sancionats no s’ha fet pública fins ara.
Moren dos policies i un civil en el segon atac bomba a Moscou en tres dies
Dos policies i un civil han mort aquesta matinada per culpa d'un atac bomba contra el vehicle d'una patrulla de trànsit a Moscou. És el segon atac d'aquestes característiques a la capital russa en els últims tres dies, després que dilluns morís un general de l'estat major rus per una explosió al seu cotxe.
Benvinguts a l'illa de Shakespeare
Ariel és el resultat de la col·lisió entre dos universos creatius: el del cineasta gallec Lois Patiño (Samsara) i el de l'argentí Matías Piñeiro (Hermia & Helena), que ja havien escrit i dirigit conjuntament el curtmetratge Sycorax, una mena de preqüela d'aquest film. A Ariel, finalment, Piñeiro només apareix com a coautor de la idea original, però es pot rastrejar la seva influència des de la mateixa sinopsi: una actriu (Agustina Muñoz, col·laboradora habitual del director argentí) arriba a una illa de les Açores per participar en una representació teatral de La tempestat, de Shakespeare. Allà es trobarà amb la misteriosa Ariel (Irene Escolar), que li explica que els illencs no són persones de carn i ossos sinó personatges d'obres shakespearianes repetint eternament el seu paper.
Per què, per Nadal, qui res no estrena res no val?
Quan arriba el 25 de desembre i ens engalanem per a l’àpat de Nadal, hi ha un costum que molts donem per fet: estrenar alguna peça de roba, sigui un vestit, una camisa o, en el gest més minimalista possible, uns calçotets o uns mitjons. Ho recorden dites catalanes tan eloqüents com “Per Nadal, qui res no estrena, res no val” o “Qui no estrena per Nadal, persona que tant se val”. Si pensem en la vivència actual de les festes, marcades per un consum desbocat que sovint ha esborrat qualsevol rastre de significat religiós, és fàcil interpretar aquesta pràctica com una expressió més del consumisme nadalenc. Tanmateix, el fet que aquestes dites del costumari oral català es documentin per escrit ja en el segle XIX suggereix una realitat molt diferent: la d’una norma social força més antiga, probablement arrelada a l’Antic Règim o, com a mínim, a una economia domèstica preindustrial.