Sitio weba Puigdemont es PROCESSOBIRANISTA r planteja avancar el referendum a El president estudia accelerar Si es precipita el calendari, la llei de ara.cat la desconnexió en el cas que transitorietat s'aprovaria al juny hi hagi inhabilitacions de politics a consulta seria abans de l'estiu DILLUNS 130 EUROS 2017: l'any de l'explosió de l'extrema Como dejar de ser dreta a Europa? Tratamiento y Cura Les eleccions a Franca i Holanda marcaran la pauta ATAMENTO PARA CARME COLOMINA. Sento vergonya que a Brussel les s'atreveixi aplantejar que traslladar els refugiats podria reanimar l'efecte crida" Patyi López desafia Díaz ANTONI VIVES i renegade Cal llegir bé elmoment l'abstenció Falses terapies a la xarxa per deixarde ser politici mesurar bé les forces disponiblesen cada a Rajoy Multitud de presumptes terapeutesofereixen ainternet els seusmetodes Si no es fa aixi, és molt possible que perdem per curar" l'homosexualitat toti les seqüeles que deixen a les victimes JOAQUIM COELLO Dos anys després, les obresdels accessosviaris Els enginyers som mals politics: ens falta visió al port de Barcelona estan practicament aturades per entendre que el futur no esta determinat només pel passat
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
Les memòries incompletes i a estones trepidants de Patti Smith
Després de L’any del mico i d’Uns marrecs, Club Editor publica un nou llibre de Patti Smith: El pa dels àngels. Com els altres, aquest és un volum de memòries, però a diferència dels altres, aquest no està dedicat a cap període concret de la vida de l’autora, sinó que l’explica sencera. El títol és una referència als "gestos bondadosos no premeditats", però prové del salm 78, que parla de l’aliment que cau del cel i que sadolla els israelites. Al Salm, però, després d’atipar-se, veuen com Déu pren la vida de manera igualment atzarosa a tots els homes joves. Si no ho és, sembla una premonició.
"Hi ha gent gran que diu que la intel·ligència artificial els entén millor que un fill"
El dramaturg i director uruguaià Gabriel Calderón (Montevideo, 1982) s'ha convertit els darrers anys en un dels noms recurrents de la cartellera teatral catalana. Ho ha fet portant alguns espectacles del seu país natal i, sobretot, aixecant noves produccions amb companyies del nostre país. El 2018 va estrenar Que rebentin els actors al Teatre Nacional de Catalunya, el 2021 va impulsar la brillant i exitosa Història d'un senglar i ara treballa en Ai! La misèria ens farà feliços, que s'estrena el 28 de novembre a Temporada Alta i es podrà veure a partir del 4 de desembre al Teatre Lliure. Per a aquesta obra, sobre robots que fan d'actors, Calderón compta amb un dream team d'intèrprets: Pere Arquillué, Laura Conejero, Joan Carreras i Daniela Brown.
El món pregunta: ¿tenim estómac per lluitar?
L’escena va tenir lloc el passat setembre en un restaurant refinat d’Estrasburg, ciutat molt europea. Dues veus rellevants del Parlament Europeu parlaven de tancs, de drons i de risc de guerra a Europa mentre degustaven un poulet a la crème. La conversa transcorria amb total normalitat entre els assistents a taula: polítics i periodistes. “Europa té prou soldats per lluitar?”, “Els exèrcits europeus han de modernitzar-se, els tancs ja no guanyen guerres”, “Si Rússia ens ataqués, amb l’armament que tenim, només podríem aguantar uns dies”. Van ser consignes que es van sentir durant el sopar.
Com conflueixen els votants de Vox i d'Aliança Catalana?
Una de les conclusions de l'últim baròmetre del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO), fet públic aquest dilluns, és que els votants d'Aliança Catalana i els de Vox "cada cop s'assemblen més", afirma el director de l'organisme, Joan Rodríguez Teruel. De fet, una de les tendències que marca aquest últim sondeig és que els votants del partit d'Ignacio Garriga se senten cada cop més atrets per la formació de Sílvia Orriols. La convergència entre les dues formacions fa temps que es plasma al Parlament, on els dos partits eviten vetar-se iniciatives l'un a l'altre, per exemple, de caràcter xenòfob. Ara, les xifres del CEO confirmen aquesta tònica.
La família italiana darrere de Nutella, Kinder i Ferrero-Rocher: qui va crear aquestes marques?
Alba és una petita ciutat del cor del Piemont, a Itàlia. Està envoltada de turons suaus, vinyes interminables i camps d'avellaners. Avui és coneguda mundialment per la trufa blanca i pels seus vins, però als anys quaranta era sobretot un poble de postguerra que s’aferrava als oficis tradicionals. Va ser en aquest escenari, en un edifici de la via Rattazzi, on el mestre pastisser Pietro Ferrero va obrir, el 1942, un petit obrador de dolços. Hi treballava gairebé d’amagat, provant, ajustant i perfeccionant una recepta que venia de lluny: la crema gianduia, nascuda a Torí a inicis del segle XIX com a resposta a l’escassetat de cacau. El que Ferrero buscava era una versió pròpia, més lleugera en cacau però rica en avellanes, barrejada amb sucre i prou estable per untar-la sobre el pa. El 1946, aquella pasta va convertir-se en el primer producte oficial del seu obrador. L’èxit va ser immediat: era bona i assequible.