Sitio weba Puigdemont es PROCESSOBIRANISTA r planteja avancar el referendum a El president estudia accelerar Si es precipita el calendari, la llei de ara.cat la desconnexió en el cas que transitorietat s'aprovaria al juny hi hagi inhabilitacions de politics a consulta seria abans de l'estiu DILLUNS 130 EUROS 2017: l'any de l'explosió de l'extrema Como dejar de ser dreta a Europa? Tratamiento y Cura Les eleccions a Franca i Holanda marcaran la pauta ATAMENTO PARA CARME COLOMINA. Sento vergonya que a Brussel les s'atreveixi aplantejar que traslladar els refugiats podria reanimar l'efecte crida" Patyi López desafia Díaz ANTONI VIVES i renegade Cal llegir bé elmoment l'abstenció Falses terapies a la xarxa per deixarde ser politici mesurar bé les forces disponiblesen cada a Rajoy Multitud de presumptes terapeutesofereixen ainternet els seusmetodes Si no es fa aixi, és molt possible que perdem per curar" l'homosexualitat toti les seqüeles que deixen a les victimes JOAQUIM COELLO Dos anys després, les obresdels accessosviaris Els enginyers som mals politics: ens falta visió al port de Barcelona estan practicament aturades per entendre que el futur no esta determinat només pel passat
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
Eric Clapton cuina el blues a foc lent i energia al Palau Sant Jordi
[La fotografia que acompanya aquesta crònica l'ha facilitat la promotora Live Nation sense especificar a quin concert de la gira correspon. Eric Clapton no acredita fotoperiodistes de premsa en aquesta gira]
Remuntada contra deu i a pensar en les finals
Victòria i cap lesió. Aquest seria el resum del triomf del Barça al camp del Tenerife (1-3). Esmee Brugts, Kika Nazareth i Claudia Pina van capgirar el gol inicial de Gramaglia el dia en què Patri Guijarro, Alexia Putellas i Aitana Bonmatí es van retrobar d'inici sobre el terreny de joc. Partit gris de l'equip de Pere Romeu, però que va servir per sumar tres punts més a una Lliga ja guanyada i celebrada. El Tenerife es va quedar amb deu jugadores a la mitja hora de partit i les blaugranes –sempre amb la fam competitiva i l'ambició de guanyar– no van perdonar.
La majoria dels passatgers de l''MS Hondius' ja són als seus països per passar-hi l'aïllament
Aquest diumenge era el moment de posar a prova els esforços de l'última setmana per preparar l'evacuació dels passatgers atrapats a l'MS Hondius i coordinar la seva tornada a casa amb un operatiu que garantís en tot moment la seguretat sanitària. El creuer ha arribat de matinada al davant de la costa canària, i les llums del vaixell es veien des del port de Granadilla des d'abans que sortís el sol. En aquell moment hi havia 147 persones a bord, i durant el dia n'han desembarcat 94. Alguns passatgers encara passaran una nit més a bord pendents dels últims vols de repatriació, que s'acabaran de fer aquest dilluns perquè tornin als seus països 24 passatgers més. Després d'aquests últims enlairaments, al creuer només hi quedaran 30 membres de la tripulació, que s'encarregaran de portar-lo fins al port de Rotterdam, als Països Baixos, on s'enllestirà la desinfecció de la nau.
Metges en paracaigudes a l'assentament humà més remot del món per tractar un possible malalt d'hantavirus
Les imatges gairebé de pel·lícula que ha deixat aquest diumenge l'evacuació del vaixell MV Hondius no són les úniques que podrien formar part d'un thriller mèdic. Al mig de l'oceà Atlàntic, entre l'Uruguai i Sud-àfrica i a gairebé 3.000 quilòmetres de terra ferma, un equip de l'exèrcit britànic ha saltat en paracaigudes sobre l'arxipèlag de Tristan da Cunha, on hi ha l'assentament humà més remot del món. En una de les illes, totes volcàniques, hi va fer parada l'expedició turística que ha fet saltar totes les alarmes de salut pública. Segons informa la BBC, un dels passatgers del vaixell és un ciutadà britànic veí de l'illa que ha tingut símptomes compatibles amb l'hantavirus. Ara es troba estable però aïllat.
Més enllà de dir que el periodisme es paga
Des que el gruix de la inversió publicitària mundial ha quedat absorbit per les grans tecnològiques que mercadegen amb les nostres dades, hi ha consens entre la premsa que la sostenibilitat només arribarà si són els lectors els que sufraguen les redaccions. Els diaris repeteixen aquest mantra en campanyes d’imatge, perquè queda bé i suposa un copet a l’espatlla de les comunitats a les quals serveixen, però massa sovint és un clam hipòcrita, perquè capçaleres que enarboren aquest discurs amb l’altra mà rebenten les tarifes de subscripció. No pots dir que el periodisme es paga i vendre un any sencer d’accés a la teva producció per només 9,99 euros: estàs devaluant el teu producte en nom d'un posicionament incert. Només serveix per espantar la gana, vaja. Una de les feines discretes que intentem fer a l'ARA és trencar aquesta inèrcia, però el corrent del sector no és favorable.