Sitio weba Puigdemont es PROCESSOBIRANISTA r planteja avancar el referendum a El president estudia accelerar Si es precipita el calendari, la llei de ara.cat la desconnexió en el cas que transitorietat s'aprovaria al juny hi hagi inhabilitacions de politics a consulta seria abans de l'estiu DILLUNS 130 EUROS 2017: l'any de l'explosió de l'extrema Como dejar de ser dreta a Europa? Tratamiento y Cura Les eleccions a Franca i Holanda marcaran la pauta ATAMENTO PARA CARME COLOMINA. Sento vergonya que a Brussel les s'atreveixi aplantejar que traslladar els refugiats podria reanimar l'efecte crida" Patyi López desafia Díaz ANTONI VIVES i renegade Cal llegir bé elmoment l'abstenció Falses terapies a la xarxa per deixarde ser politici mesurar bé les forces disponiblesen cada a Rajoy Multitud de presumptes terapeutesofereixen ainternet els seusmetodes Si no es fa aixi, és molt possible que perdem per curar" l'homosexualitat toti les seqüeles que deixen a les victimes JOAQUIM COELLO Dos anys després, les obresdels accessosviaris Els enginyers som mals politics: ens falta visió al port de Barcelona estan practicament aturades per entendre que el futur no esta determinat només pel passat
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
Necessitem aquest modisme en català (4)
.
"Ja no només llegirem genomes: començarem a escriure'ls"
Amb prou feines fa tres mesos que és a Barcelona i Mónica Bettencourt-Dias (Lisboa, 1972) ja xampurreja el català. Té un professor particular i ha apuntat les seves filles a un casal d’estiu perquè facin immersió en l’idioma. Tota una mostra d’intencions d’aquesta biòloga cel·lular, que es confessa una enamorada de la ciutat i la seva cultura, i que acaba d'assumir la direcció del Centre de Regulació Genòmica (CRG) de Barcelona. És la primera dona que es posa al capdavant d'aquest vaixell insígnia de la recerca biomèdica a Europa, i liderarà prop de 500 científics de 47 nacionalitats diferents.
El dilema d'Abascal: ser o no ser vicepresident de Feijóo
Que Vox torni a governar a quatre autonomies, en coalició amb el PP, és una de les novetats que ha deixat aquest curs polític. Després de les eleccions a Extremadura, l'Aragó, Castella i Lleó i Andalusia el balanç per a l'extrema dreta és que ha obtingut quatre vicepresidències d'executius autonòmics a les quals cal sumar cinc conselleries més. Això ha suposat un nou gir estratègic per als de Santiago Abascal després de la decisió d'abandonar les responsabilitats de govern ara fa dos anys. L'etapa d'oposició als populars, que ha estat de creixement electoral de Vox, ha deixat pas a una nova fase en la qual el partit aposta per gestionar. Se'ls obre ara la possibilitat d'aplicar les seves polítiques en les carpetes que han arrencat de la negociació amb el PP, com són la d'agricultura, ramaderia, gestió forestal, serveis socials, família, turisme, cultura i, de nova creació aplicant el seu propi marc, de desregulació.
Què pot fer Felip VI sense el permís de Pedro Sánchez?
Les recents picabaralles i tensions entre el ministre de Transports, Óscar Puente, i el rei Felip VI, han tornat a posar sota el focus la complexa convivència entre la prefectura de l'Estat i l'executiu. No és un fenomen nou. L'historiador Charles Powell recordava com l’expresident del govern espanyol, José María Aznar, va arribar a marginar deliberadament el rei emèrit Joan Carles I en visites d'estat de gran rellevància internacional, generant enormes recels a la Zarzuela. Aquestes friccions evidencien una realitat ineludible del sistema polític espanyol: teòricament, el monarca i el president del govern s'han de portar bé per força, ja que pràcticament cap acte del rei té validesa sense l'aprovació de l'executiu.
“Ara tenim oficines separades per a homes i dones”: els països occidentals claudiquen davant els talibans
“Com es diu el teu germà?”, pregunta el vigilant que fa guàrdia a l'entrada de l'hotel Khyber, a Kabul, a una jove afganesa que vesteix de manera rigorosament islàmica i diu que és germana d'un de la trentena d'afganesos deportats des d'Alemanya el passat 28 de juliol. En teoria, tots els deportats havien comès un delicte greu, segons va informar inicialment el govern alemany. Però després, el mateix ministre de l'Interior germànic, Alexander Dobrindt, va admetre que un d'ells mai no havia estat processat. La seva única falta era no tenir els papers en regla.