Previous Día anterior
Día siguiente Next
Previous
Next
Portada del periodico Ara:
Newspaper website Sitio web




Recognized text:
a Puigdemont es
PROCESSOBIRANISTA
r planteja avancar
el referendum
a El president estudia accelerar
Si es precipita el calendari, la llei de
ara.cat
la desconnexió en el cas que
transitorietat s'aprovaria al juny
hi hagi inhabilitacions de politics
a consulta seria abans de l'estiu
DILLUNS
130 EUROS
2017: l'any
de l'explosió
de l'extrema
Como dejar de ser
dreta a
Europa?
Tratamiento y Cura
Les eleccions a
Franca i Holanda
marcaran la pauta
ATAMENTO PARA
CARME
COLOMINA.
Sento vergonya que a
Brussel les s'atreveixi
aplantejar que traslladar
els refugiats podria
reanimar l'efecte crida"
Patyi López
desafia Díaz
ANTONI VIVES
i renegade
Cal llegir bé elmoment
l'abstenció
Falses terapies a la xarxa per deixarde ser
politici mesurar bé les
forces disponiblesen cada
a Rajoy
Multitud de presumptes terapeutesofereixen ainternet els seusmetodes
Si no es fa aixi, és
molt possible que perdem
per curar" l'homosexualitat toti les seqüeles que deixen a les victimes
JOAQUIM COELLO
Dos anys després, les obresdels accessosviaris
Els enginyers
som mals
politics: ens falta visió
al port de Barcelona estan practicament aturades
per entendre que el futur
no esta determinat
només pel passat

Noticias
  • María Angustias Salmerón: "Si necessites que el teu fill porti un mòbil per anar a comprar el pa, és millor que no deixis que hi vagi"
    María Angustias Salmerón és una de les veus més lúcides sobre l’impacte dels mitjans digitals en el desenvolupament infantil. Pediatra especialitzada en salut digital, defensa la necessitat d'una regulació urgent perquè ens afecta a tots. Després de la seva participació en un debat sobre benestar digital i menors que es va celebrar al Palau Macaya de la Fundació ”la Caixa”, María Angustias Salmerón parla de recuperar les relacions socials davant un ecosistema digital cada vegada "més complex" i reclama "una tecnologia que sumi, que eduqui, que protegeixi i que estigui de veritat al servei de la societat".
  • Els estudis frenològics de Marià Cubí (1843)
    D’un llarg article assagístic de Jaume Balmes (Vic, 1810 - 1848) a La Sociedad (15-VI-1843). Traducció pròpia. Aquest desembre ha fet cent cinquanta anys de la mort del lingüista Marià Cubí (Malgrat de Mar, 1801 - Barcelona, 1875), propagandista de la frenologia. Cubí seguia les teories de l’anatomista i fisiòleg Franz Joseph Gall (Baden, 1758- París, 1828), que també van influir en el metge i criminòleg Cesare Lombroso (Verona, 1835 - Torí, 1909), qui encara ens era glossat en els anys seixanta a les classes de Dret Penal de la Universitat de Barcelona. Balmes, filòsof i periodista, va criticar aquesta pseudociència des de la revista que dirigia.
  • 'Wolfgang', la Fundació Miró i David Bueno, entre els protagonistes de la 'Nadala' de la Fundació Carulla
    La Fira Mediterrània de Manresa, la Fundació Joan Miró, la pel·lícula Wolfgang i l'espectacle Òpera a les venes són quatre dels deu projectes culturals protagonistes a la Nadala 2025 de la Fundació Carulla, una publicació que l'entitat edita cada Nadal des de fa 59 anys. La publicació s'ha presentat aquest dijous en un acte a la seu barcelonina de la fundació durant una "experiència artística immersiva", que s'ha inspirat en l'essència dels deu projectes que protagonitzen l'edició, tal com informa Efe.
  • SOS dels ajuntaments a la Generalitat per atendre les persones que viuen al carrer
    Ajuntaments catalans han llançat un crit de socors perquè la Generalitat no els deixi sols a l'hora d'atendre les persones que viuen al carrer. Tot i que no hi ha un cens oficial que posi xifres al sensellarisme, s'ha constatat que és un fenomen que ja sobrepassa la corona metropolitana i s'estén per localitats petites de tot el país. Els consistoris comparteixen que, ara per ara, la problemàtica no compta amb prou recursos econòmics.
  • Sant Pau revelarà en una nova sala l'excepcional col·lecció barroca
    Els mecenes han deixat una profunda empremta en la història de Catalunya. El cavaller targarí Pau Ferran és recordat perquè a la seva mort, el 1649, va deixar 100.000 ducats per a la construcció de la Casa de la Convalescència, l'edifici annex a l'Hospital de la Santa Creu i actual seu de l'Institut d'Estudis Catalans. Ara el seu retrat agafa tot el protagonisme en una de les sales del Recinte Modernista de l'Hospital de Sant Pau, dissenyat per Lluís Domènech i Montaner a principis del segle XX. És aquí on dos tècnics, David Silvestre i Irene Panadés, n'examinen l'estat de conservació per preparar la futura restauració.