Sitio weba Puigdemont es PROCESSOBIRANISTA r planteja avancar el referendum a El president estudia accelerar Si es precipita el calendari, la llei de ara.cat la desconnexió en el cas que transitorietat s'aprovaria al juny hi hagi inhabilitacions de politics a consulta seria abans de l'estiu DILLUNS 130 EUROS 2017: l'any de l'explosió de l'extrema Como dejar de ser dreta a Europa? Tratamiento y Cura Les eleccions a Franca i Holanda marcaran la pauta ATAMENTO PARA CARME COLOMINA. Sento vergonya que a Brussel les s'atreveixi aplantejar que traslladar els refugiats podria reanimar l'efecte crida" Patyi López desafia Díaz ANTONI VIVES i renegade Cal llegir bé elmoment l'abstenció Falses terapies a la xarxa per deixarde ser politici mesurar bé les forces disponiblesen cada a Rajoy Multitud de presumptes terapeutesofereixen ainternet els seusmetodes Si no es fa aixi, és molt possible que perdem per curar" l'homosexualitat toti les seqüeles que deixen a les victimes JOAQUIM COELLO Dos anys després, les obresdels accessosviaris Els enginyers som mals politics: ens falta visió al port de Barcelona estan practicament aturades per entendre que el futur no esta determinat només pel passat
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
Digue'm quins llibres llegeixes i et diré com ets
Fa temps que em fixo que, especialment en les pel·lícules o sèries romàntiques, les accions queden deslligades dels personatges. És a dir, quan un personatge s'encaterina d'algú, l'estima faci el que faci. Així, les mentides, els abandonaments o les crueltats no dissolen mai l'enamorament, perquè el que s'estima és una essència i els comportaments són només soroll ambiental que, com a màxim, molesta. De fet, és el mateix mecanisme darrere de l'astrologia o de la decisió de votar un partit polític perquè confiem més en el que diu que fa, que no pas en el que realment fa.
La pel·lícula del 17-A que explica els atemptats només des del punt de vista policial
En un país com Catalunya, construït políticament des de la consciència crítica envers la policia, poques actuacions han rebut més consens que la dels Mossos d'Esquadra davant dels atemptats del 17 d'agost de 2017 a Barcelona i Cambrils. Per això és possible Cronos, un film amb vocació d'arribar a un públic ampli en què aquests esdeveniments es desenvolupen només des de la perspectiva policial. Un model habitual a Hollywood que el guionista Alberto Marini aterra al nostre context, insistint en la dimensió humana (i no pas superheroica) dels protagonistes, i el director Fernando González Molina orquestra amb més eficiència que personalitat. L'objectiu és recrear aquelles hores fatídiques que tothom recorda vivament en forma de thriller realista (és a dir, amb moltes localitzacions exteriors) i carregat d'emocions.
Els migrants de la platja d'El Trampolín: "Som molts, és normal que els veïns estiguin preocupats"
La platja d'El Trampolín és un dels punts més calents de la crisi migratòria de Ceuta, convertida des de fa un mes en un poblat de barraques i supervivència. Centenars de migrants dormen en tendes de campanya o estructures que s'han inventat amb canyes, mantes, plàstics i deixalla que han recollit del carrer, sota l'atenta mirada de policies i militars, que supervisen a tota hora els més de 800 metres que ocupa l'assentament més gran que hi ha a la ciutat. Els equips de neteja tampoc paren: recullen la brutícia per assegurar la salubritat del campament, fins i tot aquest dimecres, Dia de Ceuta, en què molta gent feia festa i la gran majoria de negocis estaven tancats.
Per què a Europa li costa tant assenyalar el Marroc i tan poc Rússia?
La Unió Europea repeteix com un mantra que el Marroc és un soci fiable i, malgrat les sospites creixents sobre la involucració de Rabat en la crisi migratòria de Ceuta, ha anat amb peus de plom a l'hora de fer cap mena de declaració que pugui fer enfadar el règim marroquí. Fonts comunitàries eviten reaccionar a la possible vinculació del règim de Mohamed VI amb l'entrada massiva d'immigrants a la ciutat autònoma i es limiten a respondre que és "un afer intern" que han d'aclarir les autoritats espanyoles.
Del Joan Carles I 'campechano' a Felip VI: què ha canviat entre Espanya i la monarquia del Marroc?
Era 26 de juliol de 1999, Joan Carles I no podia contenir les llàgrimes: estava en un lloc preeminent, segons les cròniques d'aquell moment, de la comitiva que acomiadava el rei del Marroc Hassan II. El monarca espanyol deia així adeu a una persona estimada més enllà de la relació diplomàtica que existia entre Espanya i el Marroc en aquell moment; deia adeu a un "germà gran". Per això li va dir a Mohamed VI: "Ara soc jo el teu germà gran". Aquest vincle, que va ajudar a afinar en moltes ocasions la relació entre Madrid i Rabat, ¿s'ha mantingut amb el rei Felip VI? Què ha canviat ara? Quin efecte pot tenir la visita del monarca actual a Ceuta que ha anunciat Pedro Sánchez? Figures que han viscut en primera persona les relacions Espanya-Marroc i experts en la matèria ho expliquen a l'ARA.