Previous Día anterior
Día siguiente Next
Previous
Next
Portada del periodico Ara:
Newspaper website Sitio web




Recognized text:
a Puigdemont es
PROCESSOBIRANISTA
r planteja avancar
el referendum
a El president estudia accelerar
Si es precipita el calendari, la llei de
ara.cat
la desconnexió en el cas que
transitorietat s'aprovaria al juny
hi hagi inhabilitacions de politics
a consulta seria abans de l'estiu
DILLUNS
130 EUROS
2017: l'any
de l'explosió
de l'extrema
Como dejar de ser
dreta a
Europa?
Tratamiento y Cura
Les eleccions a
Franca i Holanda
marcaran la pauta
ATAMENTO PARA
CARME
COLOMINA.
Sento vergonya que a
Brussel les s'atreveixi
aplantejar que traslladar
els refugiats podria
reanimar l'efecte crida"
Patyi López
desafia Díaz
ANTONI VIVES
i renegade
Cal llegir bé elmoment
l'abstenció
Falses terapies a la xarxa per deixarde ser
politici mesurar bé les
forces disponiblesen cada
a Rajoy
Multitud de presumptes terapeutesofereixen ainternet els seusmetodes
Si no es fa aixi, és
molt possible que perdem
per curar" l'homosexualitat toti les seqüeles que deixen a les victimes
JOAQUIM COELLO
Dos anys després, les obresdels accessosviaris
Els enginyers
som mals
politics: ens falta visió
al port de Barcelona estan practicament aturades
per entendre que el futur
no esta determinat
només pel passat

Noticias
  • Stephen Colbert està escrivint una nova pel·lícula d'El senyor dels anells'
    L'univers cinematogràfic d'El senyor dels anells es renova. El presentador de late night Stephen Colbert ha anunciat que està escrivint una nova pel·lícula d'El senyor dels anells. El títol original del projecte és The lord of the rings: shadows of the past i la història s'ambienta "14 anys després de la mort de Frodo Saquet". Aquesta és la sinopsi oficial: "Sam, Merry i Pippin decideixen resseguir les primeres passes de la seva aventura. Mentrestant, la filla del Sam, l'Elanor, descobreix un secret llarg temps amagat i està decidida a esbrinar perquè la Guerra de l'Anell va estar gairebé perduda abans i tot de començar".
  • Exconsellers de Cultura es querellen contra la jutgessa d’Osca per forçar el trasllat de les obres de Sixena
    Els exconsellers de Cultura Lluís Puig, Laura Borràs, Ferran Mascarell, Joan Manuel Tresserras i Àngels Ponsa han presentat aquest dimarts davant el Tribunal Superior de Justícia de l'Aragó (TSJA) una querella contra la jutgessa d’Osca per reclamar que paralitzi qualsevol actuació derivada de l’execució del trasllat de les obres per no posar en “perill” el valor jurídic a protegir. Durant la presentació de la querella a les Cotxeres de Sants, recollida per l'ACN, els exconsellers de Cultura han alertat que el procediment judicial és essencialment “polític” i que la resposta que s’està oferint des de la Generalitat, el ministeri de Cultura i l’Ajuntament de Barcelona és “feble”. També han lamentat que l’Aragó impulsi la mesura per “liquidar” la catalanitat.
  • No hi ha malson més gran que el de la burocràcia
    Dos fiscales comença amb la comporta d’una presó que s’obre i s'acaba amb una altra que es tanca. Aquesta trajectòria circular delimita la peripècia de l’heroi, Kornev, un jove fiscal a la Rússia de Stalin, que en descobrir les tortures i confessions forçades a què són sotmesos els supervivents de la vella guàrdia del Partit Comunista a la seva regió vol posar en coneixement de la cúpula soviètica aquest escàndol i traïció als valors bolxevics. El problema, però, és que la seva mirada idealista (la d’algú que “encara és verge”, com li insinuen sorneguerament alguns personatges que es creuen en el seu camí) és l’única que no s’adona del món corrupte en què es mou.
  • Madame Bovary a l'Eixample de Barcelona
    A tot novel·lista que debuta se li demana una veu. També una tècnica, un estil, una habilitat o la capacitat de crear personatges memorables, però el que el farà destacar d’entre la massa és si ha estat capaç de deixar una carta de presentació diferent, original. Si ara mateix fóssim dins de la novel·la d’Etna Miró (Barcelona, 2001), “diferent” i “original” anirien en cursiva per marcar ironia i distanciament, que són dos dels mecanismes que més i millor fa sevir l’autora per descriure un conjunt d’habitants de Barcelona, les que ella ha tingut la feliç idea de batejar com “les abelles de l’Eixample”, i que no són altres que estudiants de filologia, literatura estudiada (sic) o ciències polítiques que, com un eixam que zumzeja amb molta intel·ligència social pel rusc que configuren les illes del senyor Ildefons Cerdà, van i venen i xerren de tot excepte de diners, com si sempre fossin davant d’un públic. El que no està previst és que tinguin “crisis espirituals”,
  • L'èxit dels busos per la crisi a Rodalies també desborda la Gran Via
    Ja fa més d'una setmana que la parada de busos interurbans de la Gran Via, situada entre els carrers d'Aribau i Muntaner, bull. A partir de les sis de la tarda es va convertint, de forma imparable, en un formiguer de persones, autobusos en doble fila, cops de clàxon i corredisses dels passatgers que pleguen de treballar i intenten tornar cap casa, en diferents localitats del Garraf, que és on es dirigeixen aquests busos. Allà on fins ara paraven tres vehicles, des de fa uns dies en paren fins a sis, el doble. El motiu? De nou la crisi i les obres de Rodalies.