Previous Día anterior
Día siguiente Next
Previous
Next
Portada del periodico Ara:
Newspaper website Sitio web




Recognized text:
a Puigdemont es
PROCESSOBIRANISTA
r planteja avancar
el referendum
a El president estudia accelerar
Si es precipita el calendari, la llei de
ara.cat
la desconnexió en el cas que
transitorietat s'aprovaria al juny
hi hagi inhabilitacions de politics
a consulta seria abans de l'estiu
DILLUNS
130 EUROS
2017: l'any
de l'explosió
de l'extrema
Como dejar de ser
dreta a
Europa?
Tratamiento y Cura
Les eleccions a
Franca i Holanda
marcaran la pauta
ATAMENTO PARA
CARME
COLOMINA.
Sento vergonya que a
Brussel les s'atreveixi
aplantejar que traslladar
els refugiats podria
reanimar l'efecte crida"
Patyi López
desafia Díaz
ANTONI VIVES
i renegade
Cal llegir bé elmoment
l'abstenció
Falses terapies a la xarxa per deixarde ser
politici mesurar bé les
forces disponiblesen cada
a Rajoy
Multitud de presumptes terapeutesofereixen ainternet els seusmetodes
Si no es fa aixi, és
molt possible que perdem
per curar" l'homosexualitat toti les seqüeles que deixen a les victimes
JOAQUIM COELLO
Dos anys després, les obresdels accessosviaris
Els enginyers
som mals
politics: ens falta visió
al port de Barcelona estan practicament aturades
per entendre que el futur
no esta determinat
només pel passat

Noticias
  • La tovallola d’'Alcarràs' és de Las Pepitas
    Daquí cinquanta o cent anys, si un figurinista o responsable de vestuari d’una pel·lícula necessita vestir els actors com la gent es vestia el 2026, el més probable és que tingui un problema seriós. Bea Castelló ho té claríssim: “Avui ningú guarda la roba. Gairebé tot és de mala qualitat i d’un sol ús. És estrany que algú es posi la roba que portava dues temporades enrere”. Això abans no era així. Sap de què parla. El seu negoci, Las Pepitas, que va heretar de la seva mare, fa molts anys que dona servei en un terreny tan fascinant com és la roba. La de vestir i la de la casa.
  • Ucraïna torna a superar Rússia en la guerra de drons: “No els podem seguir el ritme”
    El pessimisme s’ha apoderat dels comentaristes militars russos. Després que la tardor del 2025 l’exèrcit del Kremlin aconseguís retallar la distància respecte a Ucraïna en la cursa de drons, en les últimes setmanes els aparells no tripulats de Kíiv han tornat a deixar enrere la tecnologia russa. La seva superioritat al front ha contribuït a frenar l’ofensiva de primavera de Vladímir Putin, mentre que, per primera vegada des de l’inici de la invasió, es llancen més drons de llarg abast ucraïnesos que russos.
  • Que és trist de ser només un buit a dins el cor
    La preocupació per allò que (encara) es pot dir és en el fonament d’aquest bell llibre, guanyador de l’última convocatòria del premi Carles Riba –la primera celebrada en data nova–. Fixem-nos en la poesia que obre el foc, Baixar a collir cireres. El pretext, com la majoria de pretextos de la poesia de Jaume Coll Mariné (com s’agraeix, això!), ve de la vida a pagès, d’una convivència familiar amb la naturalesa: en aquest cas, una escala recolzada en el tronc d’un cirerer, que s’hi ha quedat després de la collita, feta mesos enrere. Aquella escala que, a deshora, ja no fa cap servei, “voldria que volgués dir alguna cosa”. Potser com la poesia. Més endavant, trobem un poema de caràcter més ideològic –que, en les notes finals, l’autor reconeix que és “un intent de lectura d’algunes maneres de fer de [Pere] Gimferrer”–. S’hi repeteix cinc vegades aquest vers: “Ja no sabem com n’hem de dir”. I es fa per insistir en tot allò que se’ns va desfent: “No hi ha res
  • Mor la històrica militant independentista Blanca Serra
    Militant de l’independentisme, germana de la historiadora Eva Serra (1942-2018) i filla de l’arqueòleg Serra i Ràfols (1902-1971), Blanca Serra ha mort als 82 anys a Barcelona, la ciutat que la va veure néixer el 1943, en plena postguerra. Llicenciada en filologia clàssica per la UB, als anys 60 va començar a militar en l’antifranquisme, inicialment al Front Nacional de Catalunya, que abandonà el 1969 per passar-se al PSAN (Partit Socialista d’Alliberament Nacional).
  • Quant guanyen els directius de les empreses de l'Íbex?
    En un any com el 2025, amb guanys rècord a la borsa, els principals directius de les empreses de l’Íbex, la principal referència del mercat de renda variable a Espanya, van obtenir, en una gran majoria, ingressos molt destacats, que van eixamplar encara més la bretxa amb la mitjana del que cobren les seves plantilles. La vinculació de les retribucions amb l’evolució de les accions va contribuir a engreixar els ingressos de molts alts executius. Un clar exemple va ser Manuel Manrique, president de Sacyr, que va encapçalar la classificació al percebre 32,6 milions d’euros, un 384,59% més que l’exercici anterior, gràcies a la bonificació per la pujada a borsa de la companyia des de la pandèmia. A conseqüència d’aquest pla, aquest directiu, un dels fundadors de Sacyr, va multiplicar la retribució d’uns 6,7 milions del 2022, 2023 i 2024. El fet és que la retribució de Manrique va multiplicar per 628 vegades la mitjana que percep la plantilla d'aquesta companyia, que és d'uns 52.000 euros,