Sitio weba Puigdemont es PROCESSOBIRANISTA r planteja avancar el referendum a El president estudia accelerar Si es precipita el calendari, la llei de ara.cat la desconnexió en el cas que transitorietat s'aprovaria al juny hi hagi inhabilitacions de politics a consulta seria abans de l'estiu DILLUNS 130 EUROS 2017: l'any de l'explosió de l'extrema Como dejar de ser dreta a Europa? Tratamiento y Cura Les eleccions a Franca i Holanda marcaran la pauta ATAMENTO PARA CARME COLOMINA. Sento vergonya que a Brussel les s'atreveixi aplantejar que traslladar els refugiats podria reanimar l'efecte crida" Patyi López desafia Díaz ANTONI VIVES i renegade Cal llegir bé elmoment l'abstenció Falses terapies a la xarxa per deixarde ser politici mesurar bé les forces disponiblesen cada a Rajoy Multitud de presumptes terapeutesofereixen ainternet els seusmetodes Si no es fa aixi, és molt possible que perdem per curar" l'homosexualitat toti les seqüeles que deixen a les victimes JOAQUIM COELLO Dos anys després, les obresdels accessosviaris Els enginyers som mals politics: ens falta visió al port de Barcelona estan practicament aturades per entendre que el futur no esta determinat només pel passat
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
A cal ferrer, ganivet d'IA
El llibre es diu The future of truth [El futur de la veritat] i conté reflexions interessants sobre l’impacte de la intel·ligència artificial en les nostres vides. Una de les cites que s’hi inclou és de la periodista Kara Swisher i diu així: “El model més sofisticat d’IA és com un mirall. Reflecteix la nostra pròpia moralitat cap a nosaltres, polida i articulada, però buida rere la superfície, al capdavall. No està condicionada per les lleis d’Asimov o qualsevol altre marc ètic, sinó que està lligada pels patrons de les dades amb què ha estat entrenada i els objectius fixats pels seus creadors”. Hi ha un problema, però. Swisher mai no ha dit això. Aparentment, una IA va subministrar a l’autor de l’assaig, Steven Rosenbaum, una declaració inventada. “A més, sono com si parlés amb un pal ficat al cul”, denunciava l’afectada per l’enèsima al·lucinació d’aquests simpàtics generadors de text que, quan no troben alguna cosa, s’ho inventen i avall que fa baixada. Escla
Google fa un lífting radical al cercador, 25 anys després
Comença la temporada dels grans congressos tecnològics per a desenvolupadors d'aplicacions i serveis, que marquen la pauta del que els consumidors anirem veient en els mesos i anys següents. Abans del Build de Microsoft (2 de juny) i la WWDC d'Apple (8 de juny), Google ha obert foc aquesta setmana amb el seu I/O, amarat d'intel·ligència artificial (IA) i una renovació total de l'emblemàtic cercador web.
Treballadors de presons convoquen vaga: "Som l'únic col·lectiu pendent de revisar condicions"
Els treballadors que es dediquen a la reinserció a les presons catalanes han comunicat una aturada per al dijous 11 de juny, segons han explicat a l'ARA fonts penitenciàries. És el tercer grup professional que ha convocat aturades aquest any, després dels docents i els sanitaris. "Som l'únic col·lectiu que resta pendent que se li revisi les condicions laborals i de seguretat", ha denunciat el comitè intercentres del Centre d'Iniciatives per a la Reinserció (CIRE), l'empresa pública que dona feina als presos i els forma.
La catalana de microxips Ideaded s'expandeix amb l'entrada al capital del govern espanyol
La companyia catalana especialitzada en el desenvolupament de microxips sostenibles Ideaded ja executa la inversió de 9,5 milions d'euros que hi va fer el govern espanyol a finals del 2025. La firma ha dedicat el finançament públic a ampliar les instal·lacions de Viladecans (Baix Llobregat), amb una millora de la seva sala blanca. L'expansió de la zona de fabricació de sèries curtes de xips ja està en procés d'adjudicació, segons ha confirmat en un comunicat, i estarà finalitzada al novembre. La intervenció s'insereix dins el pla industrial i tecnològic de l'empresa, que també preveu adquisicions de maquinària i noves contractacions de perfils especialitzats en el món dels semiconductors.
Almenys 900 bicicletes robades en un any a Barcelona
Una de cada cinc víctimes de robatori de bicicleta no en torna a comprar cap altra després que li hagin sostret. Es tracta d'una de les dades que recullen el Bicicleta Club de Catalunya (BACC) i l'equip d'investigació CityLab de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambiental (ICTA-UAB) en un estudi que posa sobre la taula la preocupació per les conseqüències de les sostraccions d'aquest mitjà de transport privat i sostenible. Els robatoris en desincentiven en molts casos l'ús perquè, entre altres qüestions, els afectats acaben patint perquè els robin la bicicleta de nou. De fet, Barcelona va registrar 921 denúncies per robatori de bicicletes l'any 2024. És a dir, una mitjana aproximada de 2 robatoris i mig al dia.