Previous Día anterior
Día siguiente Next
Previous
Next
Portada del periodico Ara:
Newspaper website Sitio web




Recognized text:
a Puigdemont es
PROCESSOBIRANISTA
r planteja avancar
el referendum
a El president estudia accelerar
Si es precipita el calendari, la llei de
ara.cat
la desconnexió en el cas que
transitorietat s'aprovaria al juny
hi hagi inhabilitacions de politics
a consulta seria abans de l'estiu
DILLUNS
130 EUROS
2017: l'any
de l'explosió
de l'extrema
Como dejar de ser
dreta a
Europa?
Tratamiento y Cura
Les eleccions a
Franca i Holanda
marcaran la pauta
ATAMENTO PARA
CARME
COLOMINA.
Sento vergonya que a
Brussel les s'atreveixi
aplantejar que traslladar
els refugiats podria
reanimar l'efecte crida"
Patyi López
desafia Díaz
ANTONI VIVES
i renegade
Cal llegir bé elmoment
l'abstenció
Falses terapies a la xarxa per deixarde ser
politici mesurar bé les
forces disponiblesen cada
a Rajoy
Multitud de presumptes terapeutesofereixen ainternet els seusmetodes
Si no es fa aixi, és
molt possible que perdem
per curar" l'homosexualitat toti les seqüeles que deixen a les victimes
JOAQUIM COELLO
Dos anys després, les obresdels accessosviaris
Els enginyers
som mals
politics: ens falta visió
al port de Barcelona estan practicament aturades
per entendre que el futur
no esta determinat
només pel passat

Noticias
  • Dos llibres sobre Joan Miró (1970)
    De l’article de la crítica, historiadora i professora d’art Maria Lluïsa Borràs (Barcelona, 1931 - Palafrugell, 2010) a Destino (26-IX-1970). Traducció pròpia. La sortida de dos llibres sobre Joan Miró (Barcelona, 1893 - Palma, 1983) va coincidir amb la notícia de la donació que l’artista feia a Barcelona d’un gran mural dissenyat per ell i materialitzat pel ceramista Llorens Artigas (Barcelona, 1892-1980). També s’anunciava aquells dies que Barcelona tindria un Museu Miró. El passat 19 de maig el Govern central va declarar bé d’interès cultural la gegantina obra de Miró instal·lada a la façana de la T2 de l’aeroport del Prat. Iniciada el 1970, es va inaugurar ara fa cinquanta-cinc anys, el 18 de març del 1971.
  • La NASA encarrega a Jeff Bezos fer el primer pas per construir la seva base lunar
    La NASA preveu enviar a la Lluna, entre setembre i novembre, una nau no tripulada de Blue Origin per començar a assentar els fonaments de la futura base lunar, i el seguiran dues missions similars programades per abans que s'acabi el 2026. La nau escollida per a la primera missió és el mòdul d'aterratge Blue Origin Mark One Endurance, dissenyat per l'empresa espacial de Jeff Bezos, el fundador d'Amazon, segons ha explicat en una roda de premsa a Washington l'administrador de la NASA, Jared Isaacman.
  • Una exposició per albirar la Barcelona del futur
    Amb bona part de la ciutat exhausta per les obres, oferir en una exposició mirar a través d'una tanca pot semblar contraintuïtiu. Però el que es pot veure a través de la instal·lació que obre la mostra Barcelona 2035, una ciutat per viure-hi no són rases, canonades o restes arqueològiques. Al contrari. És el futur. Com serà, si tot surt com projecten ara mateix les institucions, la capital catalana d'aquí a deu anys. La mostra, organitzada per l'Ajuntament i que es pot veure a la Casa de l’Arquitectura de Barcelona –ubicada a l’antiga seu de l’editorial Gustavo Gili–, permet observar aquesta ciutat del demà a través de deu projectes rellevants.
  • Els premis GAC dels galeristes guardonen la Col·lecció Nacional i la Galería Alegría
    Els galeristes catalans han celebrat aquest dimarts al Macba la gala d'entrega dels guardons anuals. La dinovena Nit del Galerisme ha reconegut la diversitat i la volada de les galeries d'art i el col·leccionisme. Els guardons honorífics han recaigut en l'artista Francesc Torres i la galeria Mayoral. Així mateix, Lluís Bassat i Carmen Orellana han recollit el segon premi al foment de les arts visuals, "pel paper central en la conservació, l’estudi i la difusió de l’art".
  • El Govern fica la banya en el foment del català a la feina i obre una oficina de queixes lingüístiques
    Un any després de signar el Pacte Nacional per la Llengua, el Govern ha escenificat la feina feta amb un acte al Palau de la Generalitat davant de representants institucionals i entitats signants de l’acord. Després de fer créixer l’aprenentatge de català per a adults i d’impulsar la política lingüística municipal, dues de les principals fites d’aquest primer any, el president Salvador Illa ha anunciat que s'ha acordat per primera vegada amb patronal i sindicats del Consell del Diàleg Social "un full de ruta per fomentar el català a la feina". "És una passa importantíssima i una fita necessària", ha dit Illa, que s'ha mostrat "confiat, alegre i optimista" amb el futur del català. Illa també ha anunciat que la inversió en llengua per al segon any del Pacte serà de 120 milions, i ha concretat dues iniciatives: 21 milions per crear més aules d'acollida i 50 milions per aconseguir més presència al món digital.