Previous Día anterior
Día siguiente Next
Previous
Next
Portada del periodico Ara:
Newspaper website Sitio web




Recognized text:
a Puigdemont es
PROCESSOBIRANISTA
r planteja avancar
el referendum
a El president estudia accelerar
Si es precipita el calendari, la llei de
ara.cat
la desconnexió en el cas que
transitorietat s'aprovaria al juny
hi hagi inhabilitacions de politics
a consulta seria abans de l'estiu
DILLUNS
130 EUROS
2017: l'any
de l'explosió
de l'extrema
Como dejar de ser
dreta a
Europa?
Tratamiento y Cura
Les eleccions a
Franca i Holanda
marcaran la pauta
ATAMENTO PARA
CARME
COLOMINA.
Sento vergonya que a
Brussel les s'atreveixi
aplantejar que traslladar
els refugiats podria
reanimar l'efecte crida"
Patyi López
desafia Díaz
ANTONI VIVES
i renegade
Cal llegir bé elmoment
l'abstenció
Falses terapies a la xarxa per deixarde ser
politici mesurar bé les
forces disponiblesen cada
a Rajoy
Multitud de presumptes terapeutesofereixen ainternet els seusmetodes
Si no es fa aixi, és
molt possible que perdem
per curar" l'homosexualitat toti les seqüeles que deixen a les victimes
JOAQUIM COELLO
Dos anys després, les obresdels accessosviaris
Els enginyers
som mals
politics: ens falta visió
al port de Barcelona estan practicament aturades
per entendre que el futur
no esta determinat
només pel passat

Noticias
  • Un error de càsting en una proposta molt clàssica
    És ben poc habitual que els grans clàssics grecs treguin el cap a la cartellera de Barcelona (l’últim em sembla que va ser l'Èdip dirigit per Oriol Broggi al Romea amb Julio Manrique de protagonista el 2018). D’aquí ve l'expectació al voltant de la proposta de Carlota Subirós, que ha reunit en un espectacle les tres tragèdies de Sòfocles en l'ordre natural dels esdeveniments i no de l'escriptura, ja que Èdip a Colonos, la menys representada arreu, és l'última però s’acobla perfectament entre les dues més sovintejades: Èdip rei i Antígona. S’acobla però queda clar el seu menor interès i la seva falta de teatralitat en relació amb la magnífica contundència de les altres dues.
  • La profecia del 'Com si fos ahir'
    L’endemà mateix del Sant Jordi més al·lèrgic, on fins i tot les farmàcies van fer caixa gràcies a la venda d’antihistamínics i calmants per a la gola, el Com si fos ahir ens va oferir una seqüència sorprenent. Una mena de profecia com les de Nostradamus i que consagra els guionistes de la sèrie a l’Olimp dels vaticinadors i endevins més oportuns. Es tracta d’una escena en què l’Ivan (Roger Coma) passeja per un parc amb en Kilian (Albert Prat), un jardiner expert amb qui està començant una relació. S’estan coneixent, i en Kilian l’il·lustra sobre arboricultura en aquesta fase de seduir-se i compartir les seves passions. Li explica: “L’arbre barceloní per excel·lència és el plàtan d’ombra. Als anys seixanta no sabien plantar res més. La gràcia és que creixen molt de pressa i fan molta ombra, però també embruten molt. Les fulles, les boletes aquelles que la gent odia bastant... De fet, en algunes ciutats ja els estan començant a substituir perquè provoquen moltes al·l
  • El govern de Trump vol recuperar els escamots d'afusellament
    El departament de Justícia dels Estats Units considera que el país hauria de recuperar els escamots d'afusellament com a mètodes d'execució per als delictes federals més greus, juntament amb altres pràctiques, com l'asfíxia amb gas. És el que es desprèn de l'informe publicat aquest divendres pel ministeri, que assenyala les dificultats actuals per aconseguir els fàrmacs necessaris per a les injeccions letals.
  • La ruta d'un vaixell romà s'ha pogut reconstruir gràcies al pol·len
    Dels romans en sabem moltes coses, perquè van deixar una extensa documentació que en relata sobretot les gestes, les intrigues dels emperadors i la vida quotidiana dels mortals corrents. Una enorme quantitat de vestigis arqueològics, tant a terra ferma com al mar, també han posat al descobert tot allò que van construir i els avenços tècnics que van aconseguir. Amb la bioarqueologia, fins i tot es pot saber amb precisió quins materials feien servir perquè les embarcacions fossin com més impermeables millor i on les van construir i reparar. I entrar en detalls molt específics com els que ha revelat un nou estudi publicat a Frontiers in Materials, amb investigadors de França i Croàcia, que analitza el recobriment d'una embarcació romana (anomenada Ilovik–Parzine 1), que es va enfonsar fa aproximadament 2.200 anys davant la costa del que avui és Croàcia.
  • Indra es desploma un 8,6% pel veto de la Xina i l'amenaça d'expulsió de l'OTAN
    Cop de timó brusc per a Indra a la borsa espanyola, que s'ha convertit en el valor més castigat de l'Íbex-35 aquest divendres en una sessió marcada pel vermell generalitzat, on el selectiu de referència a Espanya ha cedit un 1,09% fins als 17.691,30 punts. Després de setmanes de calma i creixement sostingut pels contractes del Fons Europeu de Defensa, la companyia tecnològica i de seguretat ha viscut una jornada de pànic que ha fet caure els seus títols un 8,59%, situant-los en els 47,68 euros.