Previous Día anterior
Día siguiente Next
Previous
Next
Portada del periodico Ara:
Newspaper website Sitio web




Recognized text:
a Puigdemont es
PROCESSOBIRANISTA
r planteja avancar
el referendum
a El president estudia accelerar
Si es precipita el calendari, la llei de
ara.cat
la desconnexió en el cas que
transitorietat s'aprovaria al juny
hi hagi inhabilitacions de politics
a consulta seria abans de l'estiu
DILLUNS
130 EUROS
2017: l'any
de l'explosió
de l'extrema
Como dejar de ser
dreta a
Europa?
Tratamiento y Cura
Les eleccions a
Franca i Holanda
marcaran la pauta
ATAMENTO PARA
CARME
COLOMINA.
Sento vergonya que a
Brussel les s'atreveixi
aplantejar que traslladar
els refugiats podria
reanimar l'efecte crida"
Patyi López
desafia Díaz
ANTONI VIVES
i renegade
Cal llegir bé elmoment
l'abstenció
Falses terapies a la xarxa per deixarde ser
politici mesurar bé les
forces disponiblesen cada
a Rajoy
Multitud de presumptes terapeutesofereixen ainternet els seusmetodes
Si no es fa aixi, és
molt possible que perdem
per curar" l'homosexualitat toti les seqüeles que deixen a les victimes
JOAQUIM COELLO
Dos anys després, les obresdels accessosviaris
Els enginyers
som mals
politics: ens falta visió
al port de Barcelona estan practicament aturades
per entendre que el futur
no esta determinat
només pel passat

Noticias
  • Tot pot canviar de cop
    L’any 2023 la Generalitat va fer una campanya titulada L’aigua no cau del cel per recordar-nos la importància d’estalviar aigua en plena sequera. Tres anys després, el govern de tothom ha engegat Tot pot canviar de cop, una nova campanya de Protecció Civil per advertir-nos dels perills de les pluges torrencials. L’anunci, que deveu haver vist en diferents pauses publicitàries de TV3, reflecteix molt bé aquesta idea de risc en zones aparentment segures. S’adverteix que s’ha utilitzat la intel·ligència artificial per recrear algunes escenes, que s’alternen amb imatges reals per reflectir el contrast entre l’abans i el després del gran diluvi. Un bucòlic torrent d’aigua en un poble que es converteix en unes cascades violentes, un pàrquing al costat del mar que desapareix sota la fúria de les onades, un cotxe aparcat del qual després només es veu el sostre, un carrer que es converteix en un riu vigorós impossible de creuar, i un pont al final d’una riera que queda obstruït per una p
  • Notar tots els talls d'una operació d'apendicitis: denuncien un error en l'anestèsia a l'Hospital de Granollers
    Roger Ferrer fa anys que espera la resposta a la seva reclamació per una negligència mèdica. El febrer del 2022 el van operar d'apendicitis a l'Hospital de Granollers i un error en la màquina que li subministrava l'anestèsia va fer que sentís els talls de tota l'operació, tot i que els seus músculs sí que estaven sedats i no podia moure's ni avisar del que passava. "Sentia els dolors dels talls de l'operació i com furgaven. Vaig viure una experiència de mort en vida i no he tornat a ser el mateix", ha explicat en una entrevista a Eldiario.es.
  • Gloria Steinem: la revolució que també va entrar a les redaccions
    La de les dones és, probablement, la gran revolució del darrer segle. No va prendre palaus, però va transformar la vida quotidiana. La manera de treballar, d’estimar, de tenir fills o de no tenir-ne, de relacionar-nos amb el nostre cos, amb els diners i amb el poder. Les dones d’avui caminem a espatlles de gegantes que van discutir allò que semblava indiscutible i Gloria Steinem n’és una.
  • Alerta mundial pel super-Niño: les conseqüències són imprevisibles
    El món sabia que el pròxim Niño seria potent, però aquest dijous les previsions han confirmat que aquest fenomen climàtic serà de gran intensitat i que tindrà conseqüències imprevisibles. L'ONU alerta que el pic d'aquest episodi es viurà a finals del 2026, però que s'allargarà fins al 2027, any que es podria convertir en el més càlid mai registrat.
  • Werner Herzog sincronitza les germanes Rooney i Kate Mara a ‘Bucking fastard’
    Si hi ha un director que ha sabut aprofundir en l’existència dels oblidats, els expulsats per la societat, aquest és Werner Herzog. El cineasta de Múnic ha construït, al llarg de la seva prodigiosa i eclèctica carrera, una família de personatges que, a la força o per voluntat pròpia, han trobat el seu lloc als marges, lluny dels costums, més enllà del que és acceptat o tolerat. Aquest dijous el Festival de Venècia ha acollit l’estrena mundial Bucking fastard, una pel·lícula que presenta dues noves figures essencials de l’univers de Herzog: Jean i Joan Holbrooke, dues germanes que parlen, caminen, somien i s’enamoren a l’uníson. Els personatges estan inspirats en les germanes bessones Freda i Greta Chaplin –que van guanyar notorietat en la dècada del 1980 per la seva peculiar sincronia i pels seus problemes amb la justícia–, però a Venècia, Herzog ha assegurat que Bucking fastard “és una obra de ficció”.