Previous Día anterior
Día siguiente Next
Previous
Next
Portada del periodico Ara:
Newspaper website Sitio web




Recognized text:
a Puigdemont es
PROCESSOBIRANISTA
r planteja avancar
el referendum
a El president estudia accelerar
Si es precipita el calendari, la llei de
ara.cat
la desconnexió en el cas que
transitorietat s'aprovaria al juny
hi hagi inhabilitacions de politics
a consulta seria abans de l'estiu
DILLUNS
130 EUROS
2017: l'any
de l'explosió
de l'extrema
Como dejar de ser
dreta a
Europa?
Tratamiento y Cura
Les eleccions a
Franca i Holanda
marcaran la pauta
ATAMENTO PARA
CARME
COLOMINA.
Sento vergonya que a
Brussel les s'atreveixi
aplantejar que traslladar
els refugiats podria
reanimar l'efecte crida"
Patyi López
desafia Díaz
ANTONI VIVES
i renegade
Cal llegir bé elmoment
l'abstenció
Falses terapies a la xarxa per deixarde ser
politici mesurar bé les
forces disponiblesen cada
a Rajoy
Multitud de presumptes terapeutesofereixen ainternet els seusmetodes
Si no es fa aixi, és
molt possible que perdem
per curar" l'homosexualitat toti les seqüeles que deixen a les victimes
JOAQUIM COELLO
Dos anys després, les obresdels accessosviaris
Els enginyers
som mals
politics: ens falta visió
al port de Barcelona estan practicament aturades
per entendre que el futur
no esta determinat
només pel passat

Noticias
  • Mario Casas parlant català i el nou discurs d'Eduard Sola, els millors moments dels premis Gaudí
    Sirat ha triomfat a la gran nit del cinema català. El film d'Oliver Laxe ha guanyat vuit premis Gaudí en una nit en què també s'han premiat, entre d'altres, Frontera i Sorda. La gala, que ha tingut una conducció coral formada per cinc dones –Nora Navas, Maria Molins, Laura Weissmahr, Carla Quílez i Maria Arnal–, ha deixat moments per al record.
  • La 'rave' de ‘Sirat’ triomfa en uns Gaudí que també premien ‘Frontera’ i ‘Sorda’
    Sirat ha afegit un altre gran triomf al seu currículum. La pel·lícula d’Oliver Laxe va guanyar ahir vuit premis en la gran festa del cinema català i és la clara vencedora de la divuitena edició dels Gaudí, celebrats per primera vegada al Gran Teatre del Liceu. Sirat es va endur el premi a millor pel·lícula en llengua no catalana per davant de títols com Sorda i Romería i va arrasar en les categories tècniques, amb premis a direcció de producció, direcció artística, música original, fotografia, vestuari, maquillatge i perruqueria, efectes visuals i so. La rave de Sirat al desert culmina amb un èxit que referma la seva condició de pel·lícula-fenomen de la temporada amb l’aval dels acadèmics catalans, que han seguit l’exemple del jurat que va premiar la pel·lícula al Festival de Canes i dels acadèmics de Hollywood, que l’han nominat a dos Oscars.
  • Ferrocarrils i velocitat (1931)
    De l’article de Gonçal de Reparaz i Ruiz (Sèvres, França, 1901 - Lima, 1984), a La Publicitat (11-II-1931). Demà passat farà noranta-cinc anys de la publicació d’aquesta peça reveladora dels hàndicaps endèmics del sistema ferroviari espanyol. Reparaz, deixeble del geògraf Pau Vila i col·laborador en missions exteriors de la República durant la guerra, feia constar sempre al costat de la seva firma la postil·la ‘fill’ per evitar la confusió amb el seu pare, Gonçal de Reparaz i Rodríguez (Porto, 1860 - Mèxic, 1939), diplomàtic de carrera i també geògraf i periodista.
  • L'Aragó, un termòmetre preocupant
    Tot i que el resultat de les eleccions aragoneses no es pot dir que sigui una sorpresa, el creixement constant de l'extrema dreta en tots els comicis del nou cicle polític hauria de ser un motiu de preocupació, tant per a la classe política com per a la resta de la societat. En el cas aragonès s'ha repetit l'esquema que ja es va veure a Extremadura, i és que unes eleccions avançades pel PP amb la intenció de reforçar-se resulta que acaben reforçant Vox.
  • Avorriment i desídia a la catifa vermella dels Gaudí
    Els premis Gaudí han celebrat aquest diumenge la seva divuitena edició i, fidels a la voluntat amb què van néixer –reivindicar la qualitat del cinema català–, cada any ho fan emulant el format de Hollywood en versió esquifida: lliurament de premis, discursos, actuacions i, per descomptat, la catifa vermella amb famosos que llueixen les seves millors gales. Però… de debò que aquestes són les millors gales que pot mostrar el cinema català?