Sitio weba Puigdemont es PROCESSOBIRANISTA r planteja avancar el referendum a El president estudia accelerar Si es precipita el calendari, la llei de ara.cat la desconnexió en el cas que transitorietat s'aprovaria al juny hi hagi inhabilitacions de politics a consulta seria abans de l'estiu DILLUNS 130 EUROS 2017: l'any de l'explosió de l'extrema Como dejar de ser dreta a Europa? Tratamiento y Cura Les eleccions a Franca i Holanda marcaran la pauta ATAMENTO PARA CARME COLOMINA. Sento vergonya que a Brussel les s'atreveixi aplantejar que traslladar els refugiats podria reanimar l'efecte crida" Patyi López desafia Díaz ANTONI VIVES i renegade Cal llegir bé elmoment l'abstenció Falses terapies a la xarxa per deixarde ser politici mesurar bé les forces disponiblesen cada a Rajoy Multitud de presumptes terapeutesofereixen ainternet els seusmetodes Si no es fa aixi, és molt possible que perdem per curar" l'homosexualitat toti les seqüeles que deixen a les victimes JOAQUIM COELLO Dos anys després, les obresdels accessosviaris Els enginyers som mals politics: ens falta visió al port de Barcelona estan practicament aturades per entendre que el futur no esta determinat només pel passat
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
L'empoderament d'Arundhati Roy gràcies i per culpa de la mare
Explica Arundhati Roy (Shillong, 1961) que si no visqués constantment en una barreja de sentiments i sensacions, no podria ser escriptora. És la mateixa contradicció constant que va caracteritzar la relació amb la seva mare –una relació fosca, brillant i valenta alhora– , ja que va ser ella qui la va impulsar a escriure i alhora s'enfadava per com escrivia. L'autora índia, mundialment coneguda per El déu de les coses petites, la novel·la amb què va guanyar el Premi Booker el 1997, ha publicat Mother Mary comes to me, un llibre de memòries que en català l'editorial Ara Llibres ha traduït com El meu refugi i la meva tempesta.
Benedict Cumberbatch: “Vull fer bon art, no m’importa si és a Hollywood o en un teatre alternatiu"
És el Bruixot Suprem de Marvel, el millor Sherlock Holmes de les últimes dècades i, també, l’estrella més esperada d’aquesta edició del Festival de Sitges. Benedict Cumberbatch (Londres, 1976), nominat dues vegades a l’Oscar –per The imitation game i El poder del gos– ha visitat aquest dilluns el festival per presentar Esa cosa con alas, un drama psicològic de Dylan Southern protagonitzat per un dibuixant de còmics aclaparat per la mort de la dona, incapaç de sostenir tot sol la feina, la criança de dos fills i, sobretot, la salut mental. Recargolat sobre la seva pròpia pena, el dibuixant comença a manifestar el dol en forma del corb antropomòrfic que protagonitza la novel·la gràfica en què està treballant; una presència fantàstica (i ambivalent en les seves intencions) que empeny la pel·lícula cap al territori del conte gòtic de terror.
El gran dia de Donald Trump
Una de les seqüències més famoses de la història del cinema és la de la paròdia de Hitler interpretada per Chaplin a El gran dictador (1940). El personatge Adenoid Hynkel juga a fer volar un globus terraqüi com si fos una pilota. Més enllà de la bellesa visual de la imatge, l’escena està plena d’ironia i crítica política.
El xou de Trump, el pacificador del Pròxim Orient: "És la fi del terror i de la mort"
Trump no ha deixat perdre l’ocasió de capitalitzar el seu paper en la treva i ha fet una visita llampec a Israel aquest dilluns. L'Air Force One ha aterrat a Tel-Aviv al matí davant d'una enorme catifa vermella, poc després que els primers ostatges israelians fossin alliberats, i pràcticament quan el segon grup també era alliberat, en una calculada coreografia. El president dels Estats Units ha recorregut amb la seva limusina l'autopista fins a Jerusalem, que ha estat tancada tot el matí per deixar pas a la comitiva presidencial, i ha adreçat un discurs triomfalista de 65 minuts davant la Knesset, el parlament israelià. "Avui el cel està en calma, els canons han callat, les sirenes no sonen i el sol s’alça en una Terra Santa que finalment viu en pau", ha proclamat. En aquesta terra hi ha de tot menys pau, però a Trump no li importa la veritat, sinó els titulars. El president estatunidenc ha cantat victòria ("No és només la fi de la guerra, és el final d’una era de terror i de mort") i ha pro
'De fit a fit', 14/10/2025