Sitio webFINANCES PUBLIQUES Mérida, viatge a la Brussel les extremenya DOSSIER El de financament ara cat La trampa del DIUMENGE financament 2,50 EURO EMPORTAT EL SUPLEMENT aradiumenge La negociació del nou sistema es fara sense el lideratge de Catalunya i amb un PP i un PSOE amb pocs incentius per reformar a fons el model actual ARTICLES DE Albert Carreras, Guillem López Casasnovas i Rocío Martínez-Sampere Patxi López presenta candidatura a liderar el PSOE REPORTATGE ESPORTS A. EL BARCA El dia que una falsa SOLER NO ACUSA terapeuta va intentar que Si tot va bé, en uns mesos canviaran de vocabulari de ser lesbiana ROTACIONS acceptaran que la via cap és real i no una operació de distracció
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
Roben 6.300 milions de dòlars a la principal plataforma de compravenda de criptomonedes
Binance, una de les principals plataformes mundials d'intercanvi de criptomonedes, ha patit un ciberatac amb un impacte estimat de 6.300 milions de dòlars. La companyia ha informat aquest divendres que ha aconseguit bloquejar uns 3.000 milions dels actius afectats i que ha suspès temporalment els dipòsits i les retirades mentre investiga les operacions no autoritzades.
"Vam haver de cremar tots els llibres al pati de casa: podien ser la causa de la teva mort"
Quan era un nen li van regalar una càmera de Super-8 i va fer el seu primer curt amb només 13 anys. Nascut a Rosario (Argentina), Claudio Lauria va ser un cineasta “precoç”, que va aprendre molt aviat el poder de mobilització d'un bon documental, en un moment en què la dictadura argentina prohibia qualsevol forma d'expressió cultural. Anys més tard, ja instal·lat a Catalunya, va tornar a ser pioner quan va fundar el Festival Internacional de Cinema de Medi Ambient, avui anomenat Suncine i considerat el més antic del món del seu gènere. Lauria s'autodefineix com a "militant de la cultura, del cinema i de la vida", i és en bona part gràcies a la seva militància que el Suncine –que del 4 al 22 de novembre celebrarà la seva 33a edició– acaba de ser declarat pel Parlament català com un "esdeveniment cultural estratègic per a Catalunya".
¿La intel·ligència artificial pot fer-nos millors escriptors?
Fa uns dies, dues autores molt conegudes, suspicaces amb les habilitats creatives de la intel·ligència artificial generativa, van posar-la a prova i el resultat no va ser el que esperaven. "Li vam demanar que escrigués una narració d'un paràgraf en un estil barroc amb l'única premissa que havia d'estar protagonitzada per un passejador de gossos, i el relat era coherent i no estava gens malament, però després li vam preguntar si podia reescriure'l amb les nostres particularitats com a autores, sense donar-li cap altra pista, i ho va fer encara millor", comenta Irene Pujadas, guanyadora de l'últim premi Finestres amb La intrusa (L'Altra, 2025) i una de les participants en aquest experiment. L'altra era Mariana Enriquez. "No en vam tenir prou amb el que va aconseguir la IA i vam voler saber com havia decidit quines decisions prenia en cada cas –continua Pujadas–. Ens va respondre que, en el cas de la Mariana, s'havia proposat escriure una història amb un punt de misteri que no es trobés en els persona
Tinta amb microxips: el nou malson dels falsificadors
El senyor X és un dissenyador reconegut i ha assolit darrerament força èxit amb unes samarretes que porten frases enginyoses i punyents sobre problemes socials ben actuals. Tant d’èxit que en el mercat negre es valoren molt per sobre del seu preu i ja han començat a aparèixer-ne falsificacions. Això el preocupa, però ha trobat una solució: al pigment del breu text de les samarretes hi ha deixat uns xips invisibles a ull nu, però que vistos al microscopi porten un patró inconfusible. Imitar i posar aquests xips queda fora de l’abast de possibles falsificadors.
Espanya dedica la meitat del pressupost que França i Alemanya al manteniment de l'alta velocitat
La tràgica col·lisió de dos trens a Urda, a la província de Toledo, que ja ha deixat més de 70 víctimes mortals, ha posat la xarxa ferroviària espanyola en el punt de mira i ha reobert el debat sobre el manteniment de les infraestructures. Amb les dades a la mà, s'arriba a una conclusió sorprenent: Espanya és el país europeu que més diners ha destinat a expandir la xarxa d'alta velocitat, però la inversió en conservació i millora de les línies existents té un pes molt inferior al dels seus grans veïns ferroviaris.