Sitio webFINANCES PUBLIQUES Mérida, viatge a la Brussel les extremenya DOSSIER El de financament ara cat La trampa del DIUMENGE financament 2,50 EURO EMPORTAT EL SUPLEMENT aradiumenge La negociació del nou sistema es fara sense el lideratge de Catalunya i amb un PP i un PSOE amb pocs incentius per reformar a fons el model actual ARTICLES DE Albert Carreras, Guillem López Casasnovas i Rocío Martínez-Sampere Patxi López presenta candidatura a liderar el PSOE REPORTATGE ESPORTS A. EL BARCA El dia que una falsa SOLER NO ACUSA terapeuta va intentar que Si tot va bé, en uns mesos canviaran de vocabulari de ser lesbiana ROTACIONS acceptaran que la via cap és real i no una operació de distracció
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
A la contra
De fit a fit
“Encara queda molt per escriure sobre Caritat del Río"
El 2020 una biografia en còmic de 14 pàgines sobre Caritat del Río va convertir Pep Brocal (Terrassa, 1967) en el primer guanyador del Premi ARA de Còmic. Uns anys després, el dibuixant reprèn i expandeix aquell projecte en forma de novel·la gràfica –publicada per Garbuix en català i castellà– per seguir indagant en els clarobscurs d'un dels personatges més misteriosos del segle XX, una espia al servei del comunisme que va manegar els fils de la història.
La ciència sap la quantitat exacta de xocolata que cal menjar per ser feliç
La xocolata ens fa feliços. És popular, ho sap tothom i no és profecia. És ensumar-la o parlar-ne i el nostre estat anímic canvia. I és així perquè la ciència assegura que connecta amb unes molècules que fabriquem, les endorfines (les anomenades "hormones de la felicitat") i la serotonina, i aleshores generen una sensació de benestar, plaer i relaxació emocional.
La visita de la gratitud
L’any 2001, Martin Seligman, professor de psicologia de la Universitat de Pensilvània, començava a notar la càrrega emocional de les dècades investigant la depressió i la malaltia mental. Sentia que aquell enfocament professional basat en intentar guarir el trauma l’estava imbuint d’una certa tristesa. Això el va fer reflexionar sobre les teràpies psicològiques, sovint tan centrades a reparar el mal que s’obliden d’injectar-nos una bona dosi d’optimisme que ens faci afrontar la vida amb més il·lusió i alegria. Seligman acabava de ser elegit president de l’Associació Americana de Psicologia i va obrir camí en una nova direcció: l’anomenada psicologia positiva. Volia estudiar, científicament, quins són els mecanismes que ens fan sentir que la vida val la pena. No pretenia construir cap teoria abstracta sinó establir conductes eficaces que es poguessin testar i mesurar. L’any 2005, Seligman i el seu equip d’investigació van reclutar quatre-cents onze voluntaris i els van dividir