Previous Día anterior
Día siguiente Next
Previous
Next
Portada del periodico Ara:
Newspaper website Sitio web




Recognized text:
FINANCES PUBLIQUES
Mérida, viatge a la
Brussel les extremenya
DOSSIER
El de
financament
ara cat
La trampa del
DIUMENGE
financament
2,50 EURO
EMPORTAT
EL SUPLEMENT
aradiumenge
La negociació del nou sistema es fara sense el lideratge de Catalunya i amb
un PP i un PSOE amb pocs incentius per reformar a fons el model actual
ARTICLES DE
Albert Carreras, Guillem López Casasnovas i Rocío Martínez-Sampere
Patxi López
presenta
candidatura
a liderar
el PSOE
REPORTATGE
ESPORTS
A. EL BARCA
El dia que una falsa
SOLER
NO ACUSA
terapeuta va intentar que
Si tot va bé, en uns mesos
canviaran de vocabulari
de ser lesbiana
ROTACIONS
acceptaran que la
via cap
és real i no
una operació de distracció

Noticias
  • Lagarde reclama reduir algunes partides de la despesa pública per invertir en IA
    La presidenta del Banc Central Europeu (BCE), Christine Lagarde, ha defensat que els països han de reduir certes partides de la despesa pública per poder finançar "inversions necessàries" en intel·ligència artificial (IA) i defensa –entre altres qüestions–, però sense desequilibrar els comptes.
  • La màgia de les entrevistes pòstumes
    Netflix disposa d’un arxiu secret d’entrevistes gravades a celebritats amb la finalitat d’emetre-les, exclusivament, just després de la seva defunció. Famous last words acaba d’estrenar la tercera edició amb la periodista i activista de referència en la història del feminisme Gloria Steinem. L’escriptor i guionista Brad Falchuk és el responsable de conduir la conversa, que emana certa espiritualitat. L’entrevista té una aura diferent, pel to, la posada en escena i la il·luminació, que l’allunya d’un diàleg periodístic habitual. La pàtina de confidencialitat, perquè cap altre membre de l’equip té accés al contingut de la conversa, contribueix a emfasitzar la sensació de l’espectador d’estar accedint a un moment valuós. És com presenciar el testament simbòlic d’aquella persona. Normalment, es repassa la trajectòria personal del convidat però buscant un enfocament més emocional. En alguns moments, la voluntat de l’entrevistador per fer emergir les motivacions vitals de
  • No a tot
  • El catalanisme converteix la Diada en un clam contra l'extrema dreta
    Tots els partits catalanistes, des del PSC fins a la CUP, s'han conjurat aquesta Diada per ser dic de contenció de l'extrema dreta, acceptant que Catalunya s'ha instal·lat definitivament en un nou paradigma polític. Un escenari que no és nou a Europa i que al nostre país la demoscòpia ja fa mesos que preveu. Per això, els missatges polítics d'aquest Onze de Setembre han tingut un denominador comú: fer una crida a la ciutadania per rebutjar tots els missatges d'odi que propaga l'extrema dreta i fer valdre els valors democràtics d'aquell "Un sol poble" que sempre ha reivindicat el catalanisme polític. Ara bé, les enquestes reflecteixen una distància entre el que proclamen els partits tradicionals i el que la ciutadania està disposada a votar –una enquesta d'El Mundo d'aquest divendres torna a situar Aliança Catalana com a segona força–. De fet, el creixement del partit de Sílvia Orriols tensa un independentisme que aquest Onze de Setembre ha tornat a sortir al carrer i ha trencat tímidament un
  • 'Lolololos' per la remuntada independentista
    La tarda comença somorta amb una calor que només sembla tolerable perquè l'estat d'excepció permanent del clima ens ha obligat a rebaixar els estàndards. És un divendres festiu i la política catalana acumula tants anys d'apatia que reconec que arribo carregat de pessimisme preventiu a plaça Universitat, i m'enfonso en el prejudici quan em trobo les parades de l'ANC plenes de cabelleres blanques. Llavors m'agafo a la taula de salvació d'un grup d'adolescents amb estelades que em passen pel davant. Són tímids, m'expliquen que han baixat en tren des d'Os de Balaguer i diuen que no en saben gaire de política. Per sacsejar-los una mica els demano que em comparin aquesta Diada amb les anteriors que han viscut, i tots estan d'acord en un punt: "Hi ha més jovent que mai". A mesura que m'acosto al rovell de l'ou m'adono que tenen tota la raó del món: no m'he perdut cap mani des de 2012 i mai havia vist tants joves. Encara que la part racional del meu cervell sap que el nombre absolut no es pot comparar al d