Sitio webArtur Mas comunica al partit que tampoc sera candidat ara.cat DIJOUS 130 EUROS THE OFFICE of the CARA CREU ALBERT CARRERAS si el govern dela Generalitat America és avui r i més forta arem un muriel pagara Méxic" millo no pot donar més servei és per la limitació de recursos idee Estan en joc] la seguretat ila "Seré el generador més gran prosperitat, i també la democracia d'ocupació que Déu hagi creat ma E. GIMÉNEZ SALINAS Sí que es pot, sí que ho hem fet Si Putin m aprecia, aixó és un actiu La preocupació per seguretat ens fara oblidar algunsdrets que tant ens va costar d'aconseguir El fiscal vol la COPA DEL REI EL BARCA ADRIA ALCOVERRO inhabilitació ES REFA. t d'Homs per IELIMINA. La falta de lestar social deixa el nou anys L'ATHLETIC camp lliure perque l'ocupi irracionalisme reaccionari de l'extrema dreta
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
Ara que no s'ofengui ningú
De fit a fit
Roberto converteix El Sadar en una arcàdia blanc-i-blava
Històricament, El Sadar ha estat un camp maleït per a l'Espanyol, que a Pamplona va començar a plorar-hi el descens del 2020 i que fa dues dècades hi va perdre la Champions. Però en els últims mesos això ha canviat: la temporada anterior hi va segellar la permanència amb gran triomf, i aquesta tarda, menys de quatre mesos després, hi ha guanyat el primer partit a domicili de la temporada (0-2).
"El meu pare no sabia escriure en català i no sabia parlar en castellà, i això és el retrat d'un país"
El periodista Albert Om (Taradell, 1966) torna a submergir-se en els records d’un temps, d’un país, al llibre de memòries Què dirà la gent (Univers). Si a El dia que vaig marxar explicava el final dels pares, ara se’n va al principi de la història: als seus avis republicans represaliats; al matrimoni dels pares, que va renunciar a la política però va assolir el benestar, i a una infantesa formant-se l’esperit nacional amb Llach, Serrat i La Trinca. El resultat és un retrat politicoemocional de tota una generació, i una aproximació a la catalanitat feta amb la llengua tan genuïna que va mamar, esclar, a Taradell.
L'adeu d'una pizzeria a nou quilòmetres del front de guerra a Ucraïna
Unes quinze persones es reuneixen al voltant d'una taula al vespre al restaurant Rodina per sopar. Activistes, periodistes i voluntaris d'evacuacions acomiaden, entre pizzes i una mica de vi, un dels establiments més famosos de la ciutat de Kramatorsk, que l'endemà tancarà les portes per sempre. "Vaig decidir plegar farà un mes, tinc un fill petit i la situació s'ha fet insostenible. No sabem què farem, però ara tothom està tancant", diu Rose, que va obrir fa tres anys un local gastronòmic en un antic cinema. Ara està envoltat pels fils de fibra òptica dels drons russos que queden penjats en arbres i edificis sacsejats per les explosions diàries. Quan Rose va agafar el relleu del Rodina, que en rus significa "pàtria", va conservar el nom perquè en ucraïnès la mateixa paraula vol dir "família".