Sitio webArtur Mas comunica al partit que tampoc sera candidat ara.cat DIJOUS 130 EUROS THE OFFICE of the CARA CREU ALBERT CARRERAS si el govern dela Generalitat America és avui r i més forta arem un muriel pagara Méxic" millo no pot donar més servei és per la limitació de recursos idee Estan en joc] la seguretat ila "Seré el generador més gran prosperitat, i també la democracia d'ocupació que Déu hagi creat ma E. GIMÉNEZ SALINAS Sí que es pot, sí que ho hem fet Si Putin m aprecia, aixó és un actiu La preocupació per seguretat ens fara oblidar algunsdrets que tant ens va costar d'aconseguir El fiscal vol la COPA DEL REI EL BARCA ADRIA ALCOVERRO inhabilitació ES REFA. t d'Homs per IELIMINA. La falta de lestar social deixa el nou anys L'ATHLETIC camp lliure perque l'ocupi irracionalisme reaccionari de l'extrema dreta
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
Susanna Griso i Maricarmen Abascal, les dues cares de la mateixa moneda
Dimecres, a Espejo público, Susanna Griso anunciava l’entrevista amb l’amo del pis de la Maricarmen, la dona de Madrid desnonada que s’ha convertit en símbol de la crisi de l’habitatge a Espanya. Al final, l’home només era un dels nets del primer propietari de l’edifici, però com que havia estat veí de la dona, volien que revelés altres febleses domèstiques. “La tuvimos subvencionada y nunca agradeció que mis tías la mantuviesen en la vivienda”, deia el titular en pantalla. L’home va explicar que mentre van compartir replà i ell anava amunt i avall amb els seus fills petits, la Maricarmen no va ser una persona amable: “Como vecina fue una mala vecina. [...] Protestas continuas de si no estaba disponible el ascensor. Las quejas eran constantes y continuas”. Aquestes declaracions van passar a ser retolades en pantalla amb una dosi de creativitat i exageració alarmants. A la part inferior de la televisió hi va aparèixer escrit: “Maricarmen era insoportable, retorcida. Le molestab
De fit a fit
Els interessos del deute dels EUA pugen davant la incertesa generada per Trump
Els interessos dels bons del Tresor estatunidenc a deu anys es van disparar aquest dimecres per sobre del 5,3%, de manera que van superar el pic que van assolir el 2007 –l'any previ a l'esclat de la bombolla immobiliària– i es van situar en el nivell més alt des del 2002. La xifra és un indicador de com entre els inversors està canviant la percepció del risc associat a l'economia estatunidenca sota el govern del president Donald Trump.
Putin escala l’amenaça nuclear: “El punt de no retorn pot arribar de forma inesperada”
Vladímir Putin insisteix en recórrer a la retòrica nuclear per a amenaçar Occident. Després de l’alarma generada per les cartes que Rússia va enviar a l’OTAN amenaçant del possible ús d’armes atòmiques si els països europeus bloquejaven la regió russa de Kaliningrad, el líder del Kremlin ha escalat el to de les amenaces. “El punt de no retorn, el moment en què ja no es podrà canviar res pot arribar de forma inesperada”, ha dit des del Fòrum Valdai, l’escenari que cada any utilitza per fixar la posició de Moscou en política exterior.
Habitatge: Política o politiqueria
Per encetar aquest article m’agafo a la definició de Política amb majúscula, que és amb la qual sempre m’he sentit més identificat: la Política consisteix a fer possible allò que és necessari. Del concepte de politiqueria no hi ha definicions precises, però tothom entén el que vol dir. Podríem definir-la com aprofitar-se d’un patiment o necessitat per servir una ideologia o un partit. Són dos conceptes diametralment oposats, però que massa sovint van de bracet.