Sitio webArtur Mas comunica al partit que tampoc sera candidat ara.cat DIJOUS 130 EUROS THE OFFICE of the CARA CREU ALBERT CARRERAS si el govern dela Generalitat America és avui r i més forta arem un muriel pagara Méxic" millo no pot donar més servei és per la limitació de recursos idee Estan en joc] la seguretat ila "Seré el generador més gran prosperitat, i també la democracia d'ocupació que Déu hagi creat ma E. GIMÉNEZ SALINAS Sí que es pot, sí que ho hem fet Si Putin m aprecia, aixó és un actiu La preocupació per seguretat ens fara oblidar algunsdrets que tant ens va costar d'aconseguir El fiscal vol la COPA DEL REI EL BARCA ADRIA ALCOVERRO inhabilitació ES REFA. t d'Homs per IELIMINA. La falta de lestar social deixa el nou anys L'ATHLETIC camp lliure perque l'ocupi irracionalisme reaccionari de l'extrema dreta
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
Els tenebrosos fantasmes de la pagesia de Josep Maria Miró
Les masies i les cases pairals catalanes són memòria d’un temps i d’un país. Són memòria d’una societat, d’una manera de viure, d'estimar, de treballar i, en conseqüència, memòria d’aquells que hi vivien i, tot sovint, hi morien. Memòria d’una pagesia.
La història oculta de Chiquito de la Calzada
Què fa Mario Conde en un documental sobre Chiquito de la Calzada? L’exbanquer apareix, de manera una mica sinistra, en una habitació i explica el dia que va conèixer l’humorista que va acaparar la televisió dels anys noranta. La producció ens transporta a l’Espanya de després de l’Expo de Sevilla i a l’eclosió de les cadenes de televisió privades. També a les pretensions d’un país que es pensava que era més modern del que era. I en aquest caldo de cultiu, ningú va poder escapar del tsunami del “¡Fistro pecador de la pradera!” i aquells “¿Cómorrrr?” i “¡No puedooorr!” que tanta gent utilitzava com a crossa en qualsevol conversa. Una onada insuportable amb aquell senyor rabassut que vestia com un cantaor de flamenc caminant amunt i avall de la pantalla movent les cames i els braços com si tingués un mal dolent. Avís: els espectadors de les generacions més joves no donaran crèdit a l’espectacle.
Sánchez i l'hora de tirar els daus
Temptacions sí que n'hi ha. De què? De convocar eleccions, naturalment. De qui? De l’únic que té alguna cosa a dir sobre aquesta qüestió, que és el president del govern espanyol, Pedro Sánchez. Aquest cap de setmana en parlarà amb el seu nucli dur. Hi ha expectació pel que pugui explicar dilluns a l’executiva del PSOE, que es reuneix a la seu central del carrer Ferraz. No serà una reunió més. De fet, al partit diuen que hi pot haver notícies fins i tot abans de dilluns. El clima que va deixar el fracàs de la votació dels dos decrets sobre mesures per abordar el problema de l’habitatge i els desnonaments és dels que provoquen incendis. Al govern hi ha diverses opinions. Al partit s’obre pas la idea que ara pot ser un bon moment per llançar-se a la piscina, que és l’hora de tirar els daus.
Rússia avisa que continuarà atacant Kíiv i insta els estrangers a marxar-ne
Rússia ha intensificat els atacs contra les infraestructures de Kíiv, amb un nou objectiu: els ponts. Aquest dissabte, el ministeri d'Exteriors rus ha avisat que els atacs contra la capital es mantindran, i ha instat als estrangers, inclòs el personal diplomàtic, que abandonin la ciutat.
Tots els famosos de la Maricarmen
Tradicionalment, els artistes que es guanyaven la vida fent concerts a les festes majors dels pobles tendien a mossegar-se la llengua en qüestions polítiques. Significar-se públicament els podia comportar que alguns alcaldes i alcaldesses venjatius no els contractessin per a les festes dels pobles en els quals governaven i això els podia perjudicar molt. És per això que en una Espanya en què l'oferta musical és molta, el mercat és limitat i els ajuntaments són agents de contractació molt importants resulti tan habitual que els artistes –llevat d'algunes excepcions...– hagin estat sempre molt discrets políticament.