Previous Día anterior
Día siguiente Next
Previous
Next
Portada del periodico Ara:
Newspaper website Sitio web




Recognized text:
Artur Mas comunica al partit
que tampoc sera candidat
ara.cat
DIJOUS
130 EUROS
THE OFFICE
of the
CARA CREU
ALBERT
CARRERAS
si el govern dela Generalitat
America és avui r i més forta
arem un muriel pagara Méxic"
millo
no pot donar més servei
és per la limitació de
recursos idee
Estan en joc] la seguretat ila
"Seré el generador més gran
prosperitat, i també la democracia
d'ocupació que Déu hagi creat ma
E. GIMÉNEZ SALINAS
Sí que es pot,
sí que ho hem fet
Si Putin m aprecia, aixó és un actiu
La preocupació per
seguretat ens fara
oblidar algunsdrets que
tant ens va costar
d'aconseguir
El fiscal vol la
COPA DEL REI
EL BARCA
ADRIA ALCOVERRO
inhabilitació
ES REFA.
t d'Homs per
IELIMINA.
La falta de
lestar social deixa el
nou anys
L'ATHLETIC
camp lliure perque l'ocupi
irracionalisme reaccionari
de l'extrema dreta

Noticias
  • I si un virus informàtic ens permetés accedir als arxius digitals d'un mort proper?
    Escriptor, dibuixant i professor de literatura sinòfona, Wu Ming-Yi (Taoyuan, Taiwan, 1971) publica un recull de sis contes en què humans, natura i tecnologia envaeixen altres mons i confirmen la seva interdependència. La literatura de Wu Ming-Yi s’ha etiquetat de realisme màgic per la manera com enllaça experiències humanes i no humanes amb tota naturalitat. En aquest sentit, La terra de la pluja amarga (Chronos) qüestiona l’antropocentrisme i suggereix que els humans han d’aprendre a comunicar-se a través de llenguatges i perspectives no humanes i més efectives. Traduït per Mireia Vargas-Urpí, el llibre compta amb il·lustracions d’animals fetes pel propi autor.
  • Per què a Barcelona no podem parar de parlar del lloc on vivim
    Escric aquesta columna mentre sento un soroll infernal. Al meu bloc coincideixen dues reformes alhora, una al primer pis i l’altra, al tercer. Jo visc al segon. Treballo mentre m’imagino que soc el condiment d’un sandvitx d’obres i, de fet, el rebombori m’obliga sovint a pul·lular per bars o biblioteques. Avui, però, em quedo a casa, perquè el soroll de trepants i martells, o el xiulet estrident del paleta que entra i surt del bloc i enfila tonades dubtoses a l’escala, és la mar d’adequat pel llibre que fa uns dies que llegeixo: Un metre quadrat, de Llucia Ramis (Anagrama, 2026).
  • Trump assegura que el número dos de l'Estat Islàmic ha estat eliminat
    El president dels Estats Units, Donald Trump, ha afirmat aquest divendres que s'ha aconseguit eliminar a Nigèria el número dos de l'Estat Islàmic i el "terrorista més actiu del planeta" Abu-Bilal al-Minuki. Segons Trump la seva mort s'ha produït en una "missió molt complexa i meticulosament planificada" entre les Forces Armades dels Estats Units i les de Nigèria. Trump, ha fet l'anunci a la seva xarxa social, Truth Social: "Sota la meva direcció, valentes forces nord-americanes i les Forces Armades de Nigèria han executat impecablement una missió meticulosament planificada i molt complexa per eliminar del camp de batalla el terrorista més actiu del món, Abu-Bilal al-Minuki, segon al comandament de l'ISIS (Estat Islàmic)". "Ja no terroritzarà el poble africà ni ajudarà a planificar operacions contra nord-americans", ha afegit el mandatari a la seva publicació.
  • Són habituals les infiltracions de mossos? Així han intentat endreçar-les els últims anys
    De cop, els manifestants comencen a cridar: "Fora, policia!" Poc després, dues persones abandonen caminant la protesta i se'n perd el rastre en una cantonada. Qui són? Normalment, una parella d'agents dels Mossos d'Esquadra, de la Comissaria General d'Informació, que vesteixen de paisà i escolten de prop les concentracions, sobretot aquelles que poden tenir un component violent. Ara, posem per cas que la concentració ha acabat amb aldarulls i els manifestants es reuneixen en assemblea per decidir els pròxims passos. Tampoc és estrany que hi hagi agents dels Mossos camuflats per escoltar què faran.
  • Putin està convençut que s'apropa la derrota d'Ucraïna
    N’hi va haver prou amb una frase ambigua de Vladímir Putin perquè tothom s’aventurés a pronosticar la proximitat d’un acord de pau a Ucraïna. El president rus va donar a entendre que la guerra “s'acosta al final”, va obrir la porta a reunir-se amb Volodímir Zelenski en un tercer país i va proposar l’excanceller alemany Gerhard Schröder com a possible interlocutor europeu amb Rússia. Però, en realitat, el Kremlin fa temps que no es mou: el seu líder està convençut que la derrota de Kíiv és qüestió de mesos, no té cap intenció de veure’s amb el president ucraïnès si no és per signar la fi del conflicte i qualsevol negociació amb la Unió Europea s’haurà de fer sota els seus termes.