GUERRA BRUTA Una denúncia implica dos exdetectius de Método Ben l'operació Catalunya La Policia Nacional hauria pagat als La denunciant, que ara viu als EUA, ara.cat investigadors perque espiessin polítics afirma que ha rebut amenaces catalans, segons l'exparella d'un d'ells l perque es desdigui de les acusacions DIMECRES 130 EUROS JOSEP RAMONEDA Bauman se situava davant de la paradoxa que a mesura que avanca el No al referéndum pactat procés de globalització proliferen les fronteres La vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, dirigint-se ahir a la tarda a la reunió FERRANSAEz amb el vicepresident catala Oriol Junqueras, a qui va reiterar la negativa a parlarsobre un referéndum pactat Linteres perAndorradels intellectuals propers al Nou acord Investiguen ara La banca hauraa catalanisme deiepoca de las Mancomunitat depassava de tornar en sense data, el pare de la les relacions culturals tres mesos les per traslladar Nadia per fer-li CATI CANYELLAS clausules terra la Model fer pornografia CARLA ALSINA Els afectats no hauran El Govern pagara els Els Mossos troben fotos Cal posar en evidencia la nous centres en solars de caire sexual de la filla de recórrer als tribunals reproducció d'estercotips de ge de propietat munici entre el material confiscat nere en processos per rebre els diners iladificultat de fer-los
Día anterior Día siguiente 


Recognized text:
Noticias
Ernest Lluch, entrevistat per Margarita Rivière (1983)
De l’entrevista –traducció pròpia– de Margarita Rivière (Barcelona, 1944 - 2015) publicada a El Periódico (28-X-1983). Avui fa vint-i-cinc anys que ETA va assassinar Ernest Lluch (Vilassar de Mar, 1937 - Barcelona, 2000). Era de la primera promoció llicenciada a la Facultat d’Econòmiques de la Universitat de Barcelona, on es va doctorar. Format també a la Sorbona de París, catedràtic, polític i articulista, Lluch va ser diputat del PSC al Congrés de Diputats i ministre de Sanitat i Consum en el primer govern de Felipe González. Defensava activament la via del diàleg per la pau a Euskadi.
El Chelsea troba l'antídot per aturar el Barça a Stamford Bridge
El Chelsea, davant 11.000 aficionats en una entrada pobra a Stamford Bridge, va aconseguir aturar el Barça (1-1) uns mesos després de rebre un sever correctiu a les semifinals de la passada edició de la Champions. Les locals es van avançar amb un gran gol de Carpenter, mentre que Pajor, amb la seva onzena diana de la temporada i la tercera en tres partits de la màxima competició de clubs, firmaria les taules. Partit tossut a Londres, amb molta disputa al mig del camp, sense un clar dominador. L'empat manté a les blaugranes al capdamunt de la fase lliga de la Champions, amb 10 punts, els mateixos que l'Olympique de Lió de Jonatan Giráldez.
Albert Serra: "El 99% del cinema és estúpid, un cent per cent en el cas del cinema espanyol"
Amb motiu del centenari d’Antoni Tàpies celebrat l’any passat, el Museu Tàpies va encarregar-li al director Albert Serra una peça per generar nous relats i reflexions al voltant de l’obra del pintor. El resultat és fe sense obres morta és, 52 minuts d’imatges magnètiques i desestructurades, vuit segments que van de l’estudi d’un cos o una escena enquadrat de manera sensual, quasi violenta, a l’abstracció visual total, de vegades projectant-hi una obra de Tàpies i atorgant molt protagonisme al mosaic sonor de loops de sintetitzadors que firma Marc Verdaguer, el músic habitual de Serra. L’obra s’ha projectat aquest dijous en el marc del Festival Loop al Museu Tàpies, un tancament del cercle que ha culminat amb un col·loqui posterior entre el cineasta i el periodista Joan Burdeus.
Toc d'alerta del Col·legi d'Arquitectes a Collboni pel futur Museu Thyssen
El projecte per instal·lar el futur Museu Carmen Thyssen a l'antic Cinema Comèdia de Barcelona continua portant cua. Aquest cop ha sigut el Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) qui ha mostrat públicament la seva disconformitat amb un projecte que, consideren, planteja molts dubtes. Per això, han fet arribar un escrit a l'alcalde, Jaume Collboni, en què li demanen frenar el projecte –ara en fase d'exposició pública– i obrir un procés participatiu i un concurs d'idees per millorar-lo.
Cent anys de l'ovella negra que ha capgirat el món des dels Pirineus
“Crec que puc afirmar amb certesa que ningú no entén realment la mecànica quàntica”, va dir el físic Premi Nobel Richard Feynman. I la llosa que aquesta disciplina és massa complexa, contraintuïtiva, misteriosa, gairebé mística, perviu avui dia. L'estudi del comportament de la matèria i l'energia al món microscòpic –àtoms, electrons i fotons– celebra enguany el seu centenari, i l'ONU ha declarat el 2025 com l'any internacional de la ciència i la tecnologia quàntica. No hi ha dubtes que ha capgirat la manera com s'entén la recerca, el món i la geopolítica, però fins fa vint anys encara hi havia reticències i incomprensió vers la física quàntica dins de la mateixa comunitat científica.
Sitio web