GUERRA BRUTA Una denúncia implica dos exdetectius de Método Ben l'operació Catalunya La Policia Nacional hauria pagat als La denunciant, que ara viu als EUA, ara.cat investigadors perque espiessin polítics afirma que ha rebut amenaces catalans, segons l'exparella d'un d'ells l perque es desdigui de les acusacions DIMECRES 130 EUROS JOSEP RAMONEDA Bauman se situava davant de la paradoxa que a mesura que avanca el No al referéndum pactat procés de globalització proliferen les fronteres La vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, dirigint-se ahir a la tarda a la reunió FERRANSAEz amb el vicepresident catala Oriol Junqueras, a qui va reiterar la negativa a parlarsobre un referéndum pactat Linteres perAndorradels intellectuals propers al Nou acord Investiguen ara La banca hauraa catalanisme deiepoca de las Mancomunitat depassava de tornar en sense data, el pare de la les relacions culturals tres mesos les per traslladar Nadia per fer-li CATI CANYELLAS clausules terra la Model fer pornografia CARLA ALSINA Els afectats no hauran El Govern pagara els Els Mossos troben fotos Cal posar en evidencia la nous centres en solars de caire sexual de la filla de recórrer als tribunals reproducció d'estercotips de ge de propietat munici entre el material confiscat nere en processos per rebre els diners iladificultat de fer-los
Día anterior Día siguiente 


Recognized text:
Noticias
"Potser el meu fill no parlarà català, potser no em llegirà mai, i no passa res"
El naixement del primer fill de Francesc Serés (Saidí, Baix Cinca, 1972) és l’eix sobre el qual gravita el seu nou llibre de no-ficció, El primer any (Proa). Si a El món interior l’escriptor mirava des de Berlín cap a Europa per connectar tres guerres, ara les preguntes agafen un to més existencialista i a la vegada domèstic, des de la seva nova llar a Graz (Àustria): per què tenim fills? I quin món els deixarem? A través dels testimonis quotidians de les persones que els envolten, Serés teixeix una crònica que toca els grans temes que travessen el nostre món: identitat, família, progrés, extrema dreta, esperança.
Esquerra davant l'evidència de la necessitat de pressupostos
La paraula de Trump no té valor, però sí que té un preu, el preu que hem de pagar tots plegats per les seves decisions. Conscient que la guerra de l’Iran ha fet pujar el preu del petroli i ha fet baixar les borses, és a dir, que els seus votants han de pagar més per la benzina i que els seus amics estan perdent milers de milions a les borses, Trump va prendre la paraula ahir al vespre per dir que la guerra està “pràcticament acabada” i que van molt per davant de l’agenda que s’havien fixat, que l'Iran “ja ha disparat tot el que havia de disparar”. I la paraula de Trump va aconseguir l’efecte desitjat: les borses han pujat aquest matí i el preu del petroli ha baixat. Si això és una flor que no farà estiu, a Trump li és igual. Ahir va para el cop, però sap que hi ha dues coses que els americans del carrer odien, que és pagar la benzina més cara i que la inflació se’ls mengi el poder adquisitiu, i tot per culpa d’una guerra que no té el suport de la immensa majoria. Pensin que a
Entre la por i l'esperança: els iranians expliquen com estan vivint l'atac
L’Aryan es va mostrar eufòric quan Israel i els Estats Units van començar a bombardejar Teheran, la seva ciutat natal. Estava convençut que estava presenciant la fi de gairebé cinc dècades del règim dels aiatol·làs. Una setmana després de l'inici de la guerra, però, va veure com el cel s'il·luminava a mitjanit a causa d’un bombardeig ferotge i l'alba s'enfosquia pel fum negre que ofegava la capital iraniana. "Han bombardejat arreu. La nit es va convertir en matí, i el matí en nit", diu l’home de 33 anys que com tots els entrevistats pel New York Times, ha demanat no ser identificat pel seu nom complet per por de represàlies. "La gent ha perdut la confiança", confessa.
Educació pacta amb l'escola concertada 390 milions d'euros per abordar "l'infrafinançament històric"
Nou anunci milionari des del departament d'Educació. Després que aquest dilluns el Govern pactés amb CCOO i UGT, però sense Ustec —el sindicat majoritari—, una millora de les condicions laborals dels docents i de la situació a les aules amb una inversió de gairebé 2.000 milions d'euros, aquest dimarts el president Salvador Illa ha signat un acord de millora del finançament de l'escola concertada de 390 milions d'euros en cinc anys. Segons fonts del departament d'Educació, l'objectiu de la inversió és donar resposta a "l'infrafinançament històric de l'escola concertada".
La nova fiscal general de l'Estat presentarà un recurs al Constitucional contra la sentència de García Ortiz
La fiscal general de l'Estat, Teresa Peramato, ha anunciat aquest dilluns a la nit en una entrevista al programa La noche en 24 horas de TVE que la Fiscalia presentarà un recurs d'empara davant el Tribunal Constitucional contra la sentència que va condemnar el seu antecessor, Álvaro García Ortiz.
Sitio web