Previous Día anterior
Día siguiente Next
Previous
Next
Portada del periodico Ara:
Newspaper website Sitio web




Recognized text:
GUERRA BRUTA
Una denúncia implica
dos exdetectius de
Método Ben
l'operació Catalunya
La Policia Nacional hauria pagat als
La denunciant, que ara viu als EUA,
ara.cat
investigadors perque espiessin polítics
afirma que ha rebut amenaces
catalans, segons l'exparella d'un d'ells
l perque es desdigui de les acusacions
DIMECRES
130 EUROS
JOSEP
RAMONEDA
Bauman se situava davant
de la paradoxa que a
mesura que avanca el
No al referéndum pactat
procés de globalització
proliferen les fronteres
La vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, dirigint-se ahir a la tarda a la reunió
FERRANSAEz
amb el vicepresident catala Oriol Junqueras, a qui va reiterar la negativa a parlarsobre un referéndum pactat
Linteres perAndorradels
intellectuals propers al
Nou acord
Investiguen ara
La banca hauraa
catalanisme deiepoca de las
Mancomunitat depassava
de tornar en
sense data,
el pare de la
les relacions culturals
tres mesos les
per traslladar
Nadia per fer-li
CATI CANYELLAS
clausules terra
la Model
fer pornografia
CARLA ALSINA
Els afectats no hauran
El Govern pagara els
Els Mossos troben fotos
Cal posar en evidencia la
nous centres en solars de caire sexual de la filla
de recórrer als tribunals
reproducció d'estercotips
de ge
de propietat munici
entre el material confiscat
nere en processos
per rebre els diners
iladificultat de
fer-los

Noticias
  • Israel i el Líban allarguen 45 dies un alto el foc virtual
    Representants d'Israel i del Líban han acordat aquest divendres a Washington allargar l'alto el foc 45 dies més. La treva es va declarar el 16 d'abril passat, tot i que no s'ha respectat. L'anunci l'han fet els Estats Units, que actuen com a mediador. Les converses es reprendran els pròxims 2 i 3 de juny i en una reunió en l'àmbit militar al Pentàgon el 29 de maig. Israel i el Líban, que no tenen relacions diplomàtiques, havien celebrat a Washington dues rondes de contactes prèvies.
  • Com una idea "impossible" va portar a un avenç en el càncer de pàncrees
    El càncer de pàncrees és un dels diagnòstics més greus de la medicina. Hi ha pocs tractaments disponibles, i són de poca ajuda. Durant dècades, els medicaments experimentals van fracassar en els assajos. Molts investigadors van creure que els obstacles biològics no es podien superar.
  • El despropòsit de 'Sidosa'
    El nou documental de Jordi Évole i Eduardo Casanova per fer divulgació del VIH provoca una gran perplexitat. D’entrada, pel títol: Sidosa. L’actor, que té el virus en situació indetectable pel tractament mèdic, diu a Évole: “Yo tengo sida. Bueno, no tengo sida. Yo digo «sida» como reivindicación, porque me gusta la palabra. El VIH y el sida son dos enfermedades distintas. Pero, al igual que los homosexuales nos apropiamos de la palabra «maricón», yo quiero apropiarme de «sidosa». Me encantaría”. Les reapropiacions de paraules, sobretot dels insults, necessiten dècades de circulació cultural compartida. No són una decisió individual. Perquè aleshores es cau en la banalització i en la temptació de convertir un estigma històric i sanitari molt greu en una operació estètica. La feminització del terme també desvia el focus. A Espanya i a l’Europa Occidental, l’epidèmia afecta majoritàriament els homes, amb ràtios que superen el 80% dels casos. Tothom és susceptible d’infec
  • "La Xina busca que els EUA quedin arraconats pels seus propis errors"
    Donald Trump ha marxat de la Xina –on s'ha reunit amb Xi Jinping– amb bones paraules, però sense haver resolt cap de les seves preocupacions: ni el bloqueig a Ormuz, ni la crisi de Taiwan, ni la balança comercial. Manel Ollé, professor d'estudis xinesos a la UPF i expert en el gegant asiàtic, analitza la trobada entre els dos dirigents, que ha estat més marcada per la gestualitat que no pas per acords tangibles.
  • Més desplaçats per guerres que per desastres naturals per primer cop en 30 anys
    En l'última dècada, la quantitat de persones que s'han vist obligades a fugir de casa seva i desplaçar-se a algun altre lloc del seu país s'ha duplicat. Els desastres naturals, empitjorats per la crisi climàtica, solien ser-ne la principal causa, però l'any passat, per primera vegada, les guerres i la violència van convertir-se en el factor que va forçar més gent a desplaçar-se, segons constata l'últim informe anual de l'Observatori de Desplaçament Intern (IDMC), vinculat al Consell Noruec de Refugiats (NRC).