Sitio webGUERRA BRUTA Una denúncia implica dos exdetectius de Método Ben l'operació Catalunya La Policia Nacional hauria pagat als La denunciant, que ara viu als EUA, ara.cat investigadors perque espiessin polítics afirma que ha rebut amenaces catalans, segons l'exparella d'un d'ells l perque es desdigui de les acusacions DIMECRES 130 EUROS JOSEP RAMONEDA Bauman se situava davant de la paradoxa que a mesura que avanca el No al referéndum pactat procés de globalització proliferen les fronteres La vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, dirigint-se ahir a la tarda a la reunió FERRANSAEz amb el vicepresident catala Oriol Junqueras, a qui va reiterar la negativa a parlarsobre un referéndum pactat Linteres perAndorradels intellectuals propers al Nou acord Investiguen ara La banca hauraa catalanisme deiepoca de las Mancomunitat depassava de tornar en sense data, el pare de la les relacions culturals tres mesos les per traslladar Nadia per fer-li CATI CANYELLAS clausules terra la Model fer pornografia CARLA ALSINA Els afectats no hauran El Govern pagara els Els Mossos troben fotos Cal posar en evidencia la nous centres en solars de caire sexual de la filla de recórrer als tribunals reproducció d'estercotips de ge de propietat munici entre el material confiscat nere en processos per rebre els diners iladificultat de fer-los
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
Un text juganer de Sergi Belbel i dos grans intèrprets: no cal res més
Diu la tradició que l’essència del teatre rau en un escenari amb un intèrpret i una cadira. No fa falta res més. Una idea que, si hi ha un teatre barcelonès que l’explori, aquest és el Heartbreak Hotel d’Àlex Rigola, que fa virtut del minimalisme escènic. Hi torna ara amb el magnífic joc teatral que Sergi Belbel va escriure ja fa uns anys i que va guanyar dos premis (Ciutat de València 2022 i Premi de la Crítica dels escriptors valencians) però mai havia estrenat: Ella i màquina. Una actriu i un actor i una cadira abraçats per l’esplèndida il·luminació de Kiko Planas en un espai buit.
Ronnie Wood ofereix un esplèndid concert de rock'n'roll a Barcelona
Ronnie Wood, guitarrista dels Rolling Stones des de fa cinquanta anys, i abans del grup Faces, transmetia la sensació d'estar fent justament el que més li agrada: tocar rock'n'roll en un sentit prou ampli de la paraula, acompanyat d'una colla de músics en sintonia i amb un repertori molt ben triat. Abans que sortís a l'escenari de la sala Razzmatazz de Barcelona, és possible que el públic, que havia pagat 165 euros per l'entrada, es conformés tenint davant una llegenda sense demanar-li cap cosa extraordinària. Tanmateix, Wood va capgirar la situació. En va tenir prou amb quatre cançons per convertir el que podia ser una simpàtica vetllada amb una vella glòria de 79 anys en un esplèndid concert. I el públic, que ja l'havia rebut amb un afecte entranyable, va començar a celebrar la música.
El pelegrinatge extrem que va emprendre Werner Herzog
El novembre del 1974, el cineasta Werner Herzog (Múnic, 1942) va rebre la notícia que la crítica i historiadora del cinema Lotte Eisner estava molt malalta. Contradient el tòpic que diu que els creadors temen i menyspreen els crítics i estudiosos, Herzog va reaccionar amb una mescla de desesperació filial i d’agraïment fervorós de devot.
Pedro Sánchez encara creu que hi ha partit
Pedro Sánchez tenia un full de ruta abans de l’entrada massiva de migrants a Ceuta: confrontar amb tot el que tingui a veure amb la internacional ultradretana, presentar els pressupostos més socials de la història d’Espanya i erigir-se en l’últim baluard del progressisme europeu i mundial. L’entrada massiva de migrants del 30 de juliol l’ha embarrancat en una crisi sense precedents que amenaça amb ser l’estocada final del sanchisme, però, tot i això, i arribats a aquest punt, des de la Moncloa creuen que només existeix un camí: aguantar i mirar de remuntar. Per això des del seu entorn mantenen que vol esgotar la legislatura fins al 2027. Amb el dubte de si posarà les urnes abans o després de les municipals i autonòmiques.
Pimes: la mida sí que importa
Aquesta setmana, Pimec ha anat a Madrid a defensar una llei que faciliti el creixement empresarial. Antoni Cañete, el president d'aquesta organització patronal catalana, és un home insistent i persistent en la defensa d'allò que considera que afecta les petites i mitjanes empreses. La seva frase és un clàssic: "Les pimes han de ser al pont de comandament", que vol dir que aquestes companyies, que són el principal component del teixit industrial i empresarial del país, han d'estar presents en tots els àmbits on es decideixen les regulacions i normes que els afecten. Una mostra és la constant reivindicació de les normes i mesures destinades a combatre la morositat, un mal que ofega moltes companyies, especialment les més petites i, esclar, els autònoms que treballen com a proveïdors d'indústries i empreses més grans.