GUERRA BRUTA Una denúncia implica dos exdetectius de Método Ben l'operació Catalunya La Policia Nacional hauria pagat als La denunciant, que ara viu als EUA, ara.cat investigadors perque espiessin polítics afirma que ha rebut amenaces catalans, segons l'exparella d'un d'ells l perque es desdigui de les acusacions DIMECRES 130 EUROS JOSEP RAMONEDA Bauman se situava davant de la paradoxa que a mesura que avanca el No al referéndum pactat procés de globalització proliferen les fronteres La vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, dirigint-se ahir a la tarda a la reunió FERRANSAEz amb el vicepresident catala Oriol Junqueras, a qui va reiterar la negativa a parlarsobre un referéndum pactat Linteres perAndorradels intellectuals propers al Nou acord Investiguen ara La banca hauraa catalanisme deiepoca de las Mancomunitat depassava de tornar en sense data, el pare de la les relacions culturals tres mesos les per traslladar Nadia per fer-li CATI CANYELLAS clausules terra la Model fer pornografia CARLA ALSINA Els afectats no hauran El Govern pagara els Els Mossos troben fotos Cal posar en evidencia la nous centres en solars de caire sexual de la filla de recórrer als tribunals reproducció d'estercotips de ge de propietat munici entre el material confiscat nere en processos per rebre els diners iladificultat de fer-los

Día siguiente 



Recognized text:
Noticias
L'incendi del Baix Ebre ja afecta més de 2.000 hectàrees
L'incendi que des d'aquest dilluns crema al Baix Ebre, al Parc Natural dels Ports, ja afecta més de 2.000 hectàrees, segons ha confirmat en roda de premsa el cap de bombers, David Borrell. El fort vent que ha bufat durant la nit, amb ratxes sostingudes de 90 quilòmetres per hora, ha complicat les tasques per intentar estabilitzar i perimetrar l'incendi, que en alguns punts ha passat a l'altra banda de l'Ebre. Per tot plegat s'han mantingut els confinaments activats en diverses poblacions, que afecten més de 2.000 persones. No es preveu que hi hagi un canvi en el vent fins a la tarda.El baró alcalde de Barcelona que va crear l'embrió del Barça Atlètic
L'1 de gener del 1947 l’equip argentí del San Lorenzo de Almagro va fer una gran exhibició de futbol al camp de les Corts, quan va derrotar la selecció espanyola per un estrambòtic cinc a set. L’empremta dels argentins va anar molt més enllà de la que deixa un simple partit de futbol perquè el seu estil de joc va enamorar els barcelonistes, els va fer recordar el seu propi estil ancestral i, sobretot, els va fer somiar amb el futur. El partit va resultar tan transcendent que l’endemà La Vanguardia li va dedicar la portada. La data de l’esdeveniment, el primer dia de l’any, va provocar que el batlle de Barcelona no assistís a la llotja i ho fes José Ribas Seva com a accidental. Sis mesos després una altra expedició argentina posava els peus a la capital catalana: era ni més ni menys que la visita oficial de María Eva Duarte de Perón Evita, la primera dama de l’Argentina. En aquesta ocasió sí que va fer d’amfitrió el batlle de Barcelona, Josep Maria d’Albert Despujol, baró de TerrEl misteriós vincle entre el Sónar i els convulsionaris francesos del segle XVIII
Ara que el festival Sónar fa setmanes que es va acabar és el moment d’insinuar al lector la relació que pot establir-se entre els convulsionaris que van florir a França al llarg de tot el segle XVIII i l’actitud dels assistents a aquell, i d’altres, festivals de música trepidant."No necessito que un escriptor sigui «fidel per sempre més al servei d'aquest poble»"
Jaume Subirana (Barcelona, 1963) reflexiona sobre un tema espinós en les cent pàgines de l'assaig Literatura, llengua i lloc (Anagrama, en català i en castellà). L’escriptor, catedràtic de literatura catalana a la UPF i exdirector de la Institució de les Lletres Catalanes, analitza el que "empetiteix" la literatura catalana i el que l’expandeix, observa la coexistència del colonialisme i l’essencialisme, i planteja nous horitzons.La generació emergent dels ‘pediatres verds’
Els infants són especialment vulnerables als riscos ambientals, com la contaminació de l'aire, els aliments, els microplàstics o el mateix canvi climàtic. Un estudi de l’OMS de 2016 calcula que una quarta part de les morts de menors de cinc anys es podrien evitar amb un entorn més net i saludable. Malalties cardíaques i respiratòries són les més comunes, però també hi ha altres patologies paral·leles com l’obesitat, la pubertat prematura, la pèrdua d’oïda, l’asma, trastorns mentals i de conducta, ictus, dolors ossis i càncer.