Sitio webUn any del pas al costatiel pas endavant Dotze mesos després, el procés afronta un nou pas decisiu amb el referéndum TERRORISME a Atemptat amb ara.cat camio a Jerusalem. DILLUNS LATAC L'AUTORIA 130 EUROS Un vehicle conduit per un palesti Netanyahu atribueix l'agressió a un simpatitzant de l'Estat lslamic envesteix un grup de soldats israeliansien mata quatre i Hamás celebraracció Els russos es riuen de les acusacions dels EUA Obama diu que va subestimar els ciberatacs CARME COLOMINA P 32-35 Donald Trump es una nova victoria dels interessos economies sobre elspolities. Els negocis s'han fet govern NURIA BoscH Cal que els ciutadans ESPORTS catalanssipiguen que tenen més assegurades les en un estat catala que en un d'espanyol MESSI A 25 oC Sota Lexcepcional onada de fred siberia que afecta Europa, amb temperatures NICOLA PADOVAN SALVA UN PUNT Deixem de banda les lamentacions quan parlem AL LIMIT de fins a 25 Cenci ats com Sarajevo Minsk, ha provocat una trentena de morts i incomptables incidencies. A la foto, el camp de refugiats de Mória, a a de Lesbos aquesta eina que té Catalunya per fer país
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
Com es preserven les pintures romàniques a Catalunya (1961)
De l’article –traducció pròpia– de Joaquim Folch i Torres (Barcelona, 1886 - Badalona, 1963) a Destino (17-VI-1961). Tractadista i crític d’art, Folch i Torres va visitar Sixena el maig del 1936. Va explicar en una crònica a La Vanguardia –ja publicada en aquesta secció– que les pintures de la sala capitular es deterioraven. L’acompanyava Josep Gudiol, l’arquitecte que tres mesos després arrencaria aquells murals del monestir malmès per un incendi i els preservaria i restauraria a Barcelona, tal com s’explica a bastament en una obra col·lectiva coordinada per Josep Maria Figueres: Sixena. Les claus del conflicte, publicada per Editorial Base.
"Tot monument és antidemocràtic per definició, una manera de dir: «És dels meus»"
Què fem amb els monuments, sobretot amb els injustos? Aquesta era la pregunta que es formulava aquest dimarts en l'última sessió de la temporada dels Diàlegs de Pedralbes, que s'organitzen al monestir de Pedralbes amb la col·laboració de l'ARA, la moderació d'Antoni Bassas i sota la direcció intel·lectual del filòsof Daniel Gamper. Per respondre a l'interrogant, un historiador de discurs torrencial i afirmacions contundents, Daniel Rico, professor d'història de l'art a la Universitat Autònoma de Barcelona i autor d'un assaig sobre el tema: ¿Quién teme a Francisco Franco? (Anagrama, 2024). Per a Rico, la qüestió no és simple: "Amagar els monuments en un magatzem o bé deixar-los com estan sense fer-hi res són, en el fons, dues expressions extremes del mateix problema: no voler passar comptes amb el passat. Retirar-los implica treure't el passat de sobre; i no fer res és girar-li l'esquena. Però si tens un trauma, el que cal fer és analitzar-ho i enfrontar-s'hi".
El Barça troba l'escut perdut
Tot i els mals presagis que l'envolten, el Barça no vol llançar la tovallola abans d'hora. L'equip blaugrana va superar un UCAM Múrcia més tou del que havia imaginat (68-91) i tindrà dues oportunitats per segellar la seva classificació per disputar les semifinals de la Lliga Endesa. El conjunt culer va fer un partit molt seriós en una pista on cap rival ACB havia guanyat aquest 2026.
Mor als 90 anys Josep Maria Cadena, erudit de la premsa catalana i impulsor de l''Avui'
No escrivia a l’ARA, però els lectors el tenien molt vist en aquest diari: els seguidors de les vinyetes de Miquel Ferreres se’l trobaven sovint dibuixat als acudits, acompanyat del seu col·lega Josep Pernau, observant les misèries humanes i socials amb elegant perplexitat. Pernau va morir el 2011 i ara és Josep Maria Cadena qui deixa òrfena la premsa en català de tot un referent, fos com a periodista en actiu, com a impulsor de mitjans i institucions del ram, com a crític d’art i com a estudiós tenaç de les capçaleres del país, sobretot si eren satíriques. Els seus monogràfics sobre dibuixants catalans –Opisso, Junceda, Apa, Perich...– són obres canòniques imprescindibles per aproximar-se a aquests autors.
"No puc respirar, m'han apunyalat": un jove de divuit anys és emmanillat al Regne Unit mentre agonitza
¿Error policial o indici d'un biaix estructural en el tracte de les víctimes? La difusió per part de la policia de Hampshire, al sud d'Anglaterra, de les imatges de la detenció de Henry Nowak, un jove de divuit anys, mentre es trobava greument ferit a terra, ha reobert aquest dimarts al Regne Unit el debat sobre els protocols de les forces de seguretat i la presa de decisions en situacions d’emergència. Al mateix temps, ha fet esclatar una polèmica entre el govern laborista i el Partit Reformista de Nigel Farage, d'extrema dreta, que ha acusat la policia d'un tracte desigual, en aquest cas contra els blancs, "per la perillosa ideologia de l'anomenat antiracisme, que permet que les persones siguin tractades de manera diferent en funció de la raça".