Sitio webUn any del pas al costatiel pas endavant Dotze mesos després, el procés afronta un nou pas decisiu amb el referéndum TERRORISME a Atemptat amb ara.cat camio a Jerusalem. DILLUNS LATAC L'AUTORIA 130 EUROS Un vehicle conduit per un palesti Netanyahu atribueix l'agressió a un simpatitzant de l'Estat lslamic envesteix un grup de soldats israeliansien mata quatre i Hamás celebraracció Els russos es riuen de les acusacions dels EUA Obama diu que va subestimar els ciberatacs CARME COLOMINA P 32-35 Donald Trump es una nova victoria dels interessos economies sobre elspolities. Els negocis s'han fet govern NURIA BoscH Cal que els ciutadans ESPORTS catalanssipiguen que tenen més assegurades les en un estat catala que en un d'espanyol MESSI A 25 oC Sota Lexcepcional onada de fred siberia que afecta Europa, amb temperatures NICOLA PADOVAN SALVA UN PUNT Deixem de banda les lamentacions quan parlem AL LIMIT de fins a 25 Cenci ats com Sarajevo Minsk, ha provocat una trentena de morts i incomptables incidencies. A la foto, el camp de refugiats de Mória, a a de Lesbos aquesta eina que té Catalunya per fer país
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
La Fiscalia demana 18 mesos de presó per a tres científics que van tirar pintura a la façana de la Delegació del govern espanyol a Barcelona
Tres científics vinculats a Rebel·lió Científica seran jutjats aquest dijous a Barcelona per la seva participació en una acció de protesta no violenta davant la Delegació del govern espanyol a la capital catalana. Els fets van tenir lloc el 13 d'abril del 2023, quan els tres activistes van tirar pintura biodegradable contra la façana de l'edifici per denunciar la resposta insuficient dels governs davant la crisi climàtica i la persecució judicial d'altres activistes pel clima. Ara, tres anys més tard, la Fiscalia demana 18 mesos de presó per a cada un i 8.100 euros de multa en concepte de responsabilitat pels "danys ocasionats".
Barcelona equiparà amb pistoles elèctriques els agents de la Guàrdia Urbana
Un any després que l'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, tanqués una de les seves setmanes més difícils amb una derrota en el ple que deixava els agents de la Guàrdia Urbana sense pistoles elèctriques, l'Ajuntament s'encamina a capgirar aquella decisió. La comissió de presidència, seguretat i règim interior ha aprovat inicialment amb els vots a favor del PSC, Junts i el PP, el vot contrari de Barcelona en Comú i ERC i l'abstenció de Vox el reglament que regula la dotació i l'ús de les pistoles tàser per a la policia local de la capital catalana.
Barcelona posarà pantalla per a la final del Mundial
L'Ajuntament de Barcelona instal·larà una pantalla gegant al carrer de Martí i Franquès, prop de l'Spotify Camp Nou, per poder seguir la final del Mundial que se celebrarà aquest diumenge entre Espanya i el guanyador del partit d'avui entre Anglaterra i l'Argentina.
Arriba el moment d'Europa: l'amnistia se la juga al TJUE
Sentència clau per a l'aplicació de l'amnistia i el futur polític i judicial de líders com Carles Puigdemont i Oriol Junqueras. El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) dictaminarà aquest dijous al voltant de les 10 h del matí sobre la legalitat de la normativa i assenyalarà el camí al Tribunal Constitucional, al Suprem, a l'Audiència Nacional i a la resta de tribunals espanyols, alguns dels quals es neguen a aplicar-la.
Junts segueix l'estela de PP i Vox i qüestiona "l'impacte demogràfic" de la llei de nets a Catalunya
Un dels eixos de l'argumentari de PP i Vox en les últimes setmanes ha estat el d'assenyalar que el govern espanyol estaria, suposadament, tractant d'alterar el cens electoral amb la incorporació massiva de persones d'origen estranger. La llei de nets, que concedeix la nacionalitat espanyola a familiars d'exiliats durant el franquisme, i la regularització extraordinària d'immigrants, que dona permís de residència i treball a persones que ja eren a l'Estat, han estat en el focus de les crítiques de la dreta i l'extrema dreta espanyoles. No només per l'impacte que auguren que podria tenir en els resultats dels pròxims comicis espanyols —la regularització no dona dret a vot, mentre que la llei de nets sí que dona aquesta possibilitat— sinó també en l'estructura social i l'accés als serveis públics. Ara és Junts qui s'ha sumat parcialment a aquestes tesis.