Sitio webUn any del pas al costatiel pas endavant Dotze mesos després, el procés afronta un nou pas decisiu amb el referéndum TERRORISME a Atemptat amb ara.cat camio a Jerusalem. DILLUNS LATAC L'AUTORIA 130 EUROS Un vehicle conduit per un palesti Netanyahu atribueix l'agressió a un simpatitzant de l'Estat lslamic envesteix un grup de soldats israeliansien mata quatre i Hamás celebraracció Els russos es riuen de les acusacions dels EUA Obama diu que va subestimar els ciberatacs CARME COLOMINA P 32-35 Donald Trump es una nova victoria dels interessos economies sobre elspolities. Els negocis s'han fet govern NURIA BoscH Cal que els ciutadans ESPORTS catalanssipiguen que tenen més assegurades les en un estat catala que en un d'espanyol MESSI A 25 oC Sota Lexcepcional onada de fred siberia que afecta Europa, amb temperatures NICOLA PADOVAN SALVA UN PUNT Deixem de banda les lamentacions quan parlem AL LIMIT de fins a 25 Cenci ats com Sarajevo Minsk, ha provocat una trentena de morts i incomptables incidencies. A la foto, el camp de refugiats de Mória, a a de Lesbos aquesta eina que té Catalunya per fer país
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
"A diferència dels meus pares, que van poder tornar a Catalunya, el meu exili s'ha tornat permanent"
L’antropòleg i sociòleg Roger Bartra Murià (Ciutat de Mèxic, 1942) és una eminència a l’Amèrica Llatina en el camp de les ciències socials. Fill del poeta Agustí Bartra i l’escriptora Anna Murià, va néixer i créixer a l'altre costat de l'Atlàntic, lluny de Catalunya, per culpa de l’exili forçat dels seus pares, perseguits pel franquisme. Durant tota la seva vida, a Mèxic, però també a Veneçuela, els Estats Units, Londres i París, ha forjat una trajectòria com a professor i intel·lectual, amb aportacions destacades en matèries com l'exili o la construcció de la identitat nacional. Aquesta setmana és a Girona, convidat per la Càtedra Ferrater Mora de la Universitat de Girona (UdG), per impartir cinc lliçons a la Facultat de Lletres i una conferència oberta al públic, dijous al Centre Cultural La Mercè, sobre l’exili i el viatge.
De fit a fit
A la contra
Treva a Westminster a l'espera que esclati la lluita per les claus de Downing Street
Jornada de treva relativa a Westminster aquest dimecres. Almenys durant unes poques hores, amb ocasió del tradicional discurs del rei –l'anunci del programa legislatiu del govern per als pròxims mesos– i els primers compassos del debat parlamentari que l'ha seguit, i que s'allarga tres o quatre dies. Però després de les tradicionals galanteries i mofes inicials que s'han intercanviat la cap de l'oposició, Kemi Badenoch, i Keir Starmer, la realitat s'ha imposat. I la batalla que es lliura al si del govern i del partit laborista, i que amenaça el lideratge del premier, ha brollat amb força. Fins al punt que Badenoch ha assegurat que "el primer ministre ocupa el càrrec, però no té el poder". Una forma de recordar-li que quasi un centenar dels seus diputats li han demanat que faci un pas al costat, inclosos alguns dels seus ministres més rellevants.
Rutte fa una crida als aliats europeus a instaurar "l’OTAN 3.0"
Els Estats Units van impulsar l'OTAN després de la Segona Guerra Mundial per evitar que l'antiga Unió Soviètica guanyés terreny i influència en l'Europa més occidental. I, sota el paraigua d'aquesta entesa militar, els aliats europeus es van desentendre en gran part de la seva seguretat i la van externalitzar a Washington. Aquesta és la primera etapa de l'Aliança Atlàntica, segons fonts del mateix organisme militar.