Previous Día anterior
Día siguiente Next
Previous
Next
Portada del periodico Ara:
Newspaper website Sitio web




Recognized text:
Un any del pas al
costatiel pas endavant
Dotze mesos després, el procés afronta
un nou pas decisiu amb el referéndum
TERRORISME
a Atemptat amb
ara.cat camio a Jerusalem.
DILLUNS
LATAC
L'AUTORIA
130 EUROS
Un vehicle conduit per un palesti
Netanyahu atribueix l'agressió a
un simpatitzant de l'Estat lslamic
envesteix un grup de soldats
israeliansien mata quatre
i Hamás celebraracció
Els russos
es riuen
de les
acusacions
dels EUA
Obama diu que
va subestimar
els ciberatacs
CARME
COLOMINA
P 32-35
Donald Trump es una
nova victoria dels
interessos economies
sobre elspolities. Els
negocis s'han fet govern
NURIA BoscH
Cal que els ciutadans
ESPORTS
catalanssipiguen que
tenen més assegurades les
en un estat catala
que en un d'espanyol
MESSI
A 25 oC Sota Lexcepcional onada de fred siberia que afecta Europa, amb temperatures
NICOLA PADOVAN
SALVA
UN PUNT
Deixem de banda les
lamentacions quan parlem
AL LIMIT
de fins a 25 Cenci
ats com Sarajevo Minsk, ha provocat una trentena de morts
i incomptables incidencies. A la foto, el camp de refugiats de Mória, a
a de Lesbos
aquesta eina que té
Catalunya per fer país

Noticias
  • Luthea Salom: “Sempre la trobo canviada, i sempre per bé. Cada cop m’agrada més”
    Luthea Salom, tot i haver nascut a Barcelona, no hi viu des dels divuit, i dels dos als vuit anys van emigrar al Canadà. La cantant i dissenyadora de moda infantil de Lillies Dream, que torna aquí cada any, per Nadal i a l’estiu, per estar amb la família, reconeix que té un vincle emocional amb la capital catalana, i segurament per això és el seu lloc preferit de Catalunya: “És petita i acollidora, res a veure amb Manhattan, a Nova York, on visc habitualment. Allò és com una jungla, més perillosa, sempre en alerta, mirant qui se t’apropa”. Diu que a Barcelona està més relaxada i té la sensació d’estar de vacances, que ja ho està quan ve, però té més a veure amb una manera de sentir la vida aquí.
  • Obrint la via catalana a Substack, la plataforma per als que els agrada llegir
    "M'he esborrat Tinder i Instagram i m'he descarregat Substack #estiu", llegeixo en un post. Substack és una plataforma que, efectivament, demana temps. Els posts que s’hi pengen, i que també s’envien com un butlletí de correu electrònic als subscriptors, són llençols plens d'informació, referents i dades, especialment si són de pagament. I com que cada vegada conté una oferta més extensa i diversa, se't multipliquen les lectures enllaçades i els mails a la safata d'entrada. "Entro a Substack perquè tenia nostàlgia dels blogs. És la xarxa de qui busca un nou espai, més extensió, menys soroll, menys presència de les companyies turbo feixistes que han anat posseint i condicionant la nostra manera de relacionar-nos a X, Instagram i Facebook", diu l'escriptora i humorista Maria Rovira.
  • Més enllà dels prismàtics: per què les dones s'apunten cada cop més a observar ocells
    "Un poema hauria de contenir sempre ocells", va escriure el 1990 la poeta nord-americana Mary Oliver. Amant de la natura, i especialment de les aus, la guanyadora del premi Pulitzer de poesia el 1984 va passar dècades observant atentament com es trenquen els ous del cardenal o com piulen els polls reclamant menjar. Al seu llibre Devociones explica com esperava durant hores l'arribada de la merla d'aigua. Avui, però, l'observació d'ocells s'ha convertit en una activitat que, lluny de practicar-se només en solitari, també es viu en comunitat.
  • Ni els Estats Units ni l’Iran han aconseguit allò que volien. Qui cedirà primer?
    No estan negociant seriosament, però tampoc s’estan atacant. L’Iran i els Estats Units s’han instal·lat en una situació intermèdia i incòmoda, que comporta el risc tant d’un retorn als combats com d’un estancament cada vegada més consolidat. Al centre d’aquesta situació sense resoldre hi ha els càlculs, potser fins i tot errors de càlcul, de cadascuna de les dues parts.
  • Julián Álvarez: la veritat sobre la negativa de l'Atlètic de Madrid a vendre'l al Barça
    Diego Pablo Simeone és un gat vell. Sabia que els ànims de l'afició de l'Atlètic de Madrid amb Julián Álvarez, que ha pressionat de valent per sortir traspassat al Barça, estaven molt crispats i li va estalviar la xiulada en el primer partit de Lliga de l'equip matalasser al Metropolitano. El davanter argentí va ser l'únic dels finalistes del Mundial que es va quedar fora de la convocatòria del duel contra el Màlaga, resolt a la segona meitat a favor dels locals (2-0). "Encara no està preparat per seguir cuidant el nom que té", va justificar el Cholo en la roda de premsa prèvia a l'enfrontament. En la posterior, va ironitzar amb alguns càntics ofensius que es van sentir a l'estadi contra Julián: "Són molt respectuosos". Evidentment, no li van agradar gens ni mica.