Previous Día anterior
Día siguiente Next
Previous
Next
Portada del periodico Ara:
Newspaper website Sitio web




Recognized text:
Un any del pas al
costatiel pas endavant
Dotze mesos després, el procés afronta
un nou pas decisiu amb el referéndum
TERRORISME
a Atemptat amb
ara.cat camio a Jerusalem.
DILLUNS
LATAC
L'AUTORIA
130 EUROS
Un vehicle conduit per un palesti
Netanyahu atribueix l'agressió a
un simpatitzant de l'Estat lslamic
envesteix un grup de soldats
israeliansien mata quatre
i Hamás celebraracció
Els russos
es riuen
de les
acusacions
dels EUA
Obama diu que
va subestimar
els ciberatacs
CARME
COLOMINA
P 32-35
Donald Trump es una
nova victoria dels
interessos economies
sobre elspolities. Els
negocis s'han fet govern
NURIA BoscH
Cal que els ciutadans
ESPORTS
catalanssipiguen que
tenen més assegurades les
en un estat catala
que en un d'espanyol
MESSI
A 25 oC Sota Lexcepcional onada de fred siberia que afecta Europa, amb temperatures
NICOLA PADOVAN
SALVA
UN PUNT
Deixem de banda les
lamentacions quan parlem
AL LIMIT
de fins a 25 Cenci
ats com Sarajevo Minsk, ha provocat una trentena de morts
i incomptables incidencies. A la foto, el camp de refugiats de Mória, a
a de Lesbos
aquesta eina que té
Catalunya per fer país

Noticias
  • I si el decret d'habitatge no era el que t'havien explicat?
    Vivim temps perillosos per a la veritat i la coherència. La polarització ha devorat la capacitat de confrontar idees –substituint adversaris per enemics– i els eslògans electoralistes han substituït les lleis. No es legisla, es fan anuncis. No se solucionen problemes, s’apliquen pegats. No s’exigeixen responsabilitats als governs sinó a l’oposició. En general, el sentit comú fa anys que es va exiliar.
  • The Strokes, la banda que sempre està de moda
    El 13 de novembre de 2003, la revista Rolling Stone publicava el seu número 935. A la portada, The Strokes, que llançaven el seu segon disc, Room on fire. El periodista musical Neil Strauss es va encarregar de l’entrevista principal a Julian Casablancas, cara visible, i bonica, de la banda novaiorquesa. Només feia un any i mig que el grup havia explotat. Eren els hereus avançats de l’escena local dels setanta, concentrada en el mític local de concerts CBGB, de l’East Village, i de bandes com Television. The Strokes eren la millor realitat de la nova onada: havien publicat un àlbum majestuós, Is this it, i centraven totes les mirades. Tot anava bé. O això semblava, perquè Strauss, que anys després va publicar l’entrevista completa amb el cantant al llibre Todos te quieren cuando estás muerto (Contra, 2012), es va trobar al davant d’algú decadent, exhaust, erràtic i visiblement afectat pel consum d’alcohol. El periodista va qualificar la trobada com "La pitjor entrevista de tots els temps"
  • Un dia a l'escola inclusiva: "Abandono el més espavilat i m’oblido del que no parla"
    "Abans de res que quedi clar: nosaltres estem a favor de l'escola inclusiva, però en aquestes condicions és impossible". Ho explica la Martina, tutora de 2n de primària d'una escola pública de la província de Barcelona. Han accedit a deixar que l'ARA passi un dia amb ells per comprovar com funciona l'escola inclusiva des de dintre. Sense filtres. Demanen, però, l'anonimat. Per això tots els noms d'aquest reportatge són ficticis.
  • El Front Ampli de Comuns, Sumar, Més Madrid i IU convoca el seu llançament el 17 d'octubre
    Amb la incògnita de si Pedro Sánchez convocarà finalment eleccions anticipades, l'espai a l'esquerra del PSOE es prepara davant d'aquesta possibilitat. En una reunió telemàtica celebrada aquest diumenge, Comuns, Sumar, Més Madrid i IU han fixat el 17 d'octubre com el dia del seu tret de sortida.
  • Avorrits del xou Trump, que cau en popularitat
    Donald Trump es desviu per tenir públic. De fet, l'exestrella de la telerealitat es vanta de ser el rei de les audiències i durant més d'una dècada ha acaparat l'escena política i social dels Estats Units amb el seu xou. Un espectacle protagonitzat pel seu ego insaciable, que s'alimenta, en part, d'una simbiosi amb els mitjans. Ell necessita la pantalla per existir políticament, i la pantalla necessita el seu drama per mantenir l'interès del públic. Però aquest benefici mutu ha tingut, i té, un preu per a la democràcia nord-americana.