Sitio webUn any del pas al costatiel pas endavant Dotze mesos després, el procés afronta un nou pas decisiu amb el referéndum TERRORISME a Atemptat amb ara.cat camio a Jerusalem. DILLUNS LATAC L'AUTORIA 130 EUROS Un vehicle conduit per un palesti Netanyahu atribueix l'agressió a un simpatitzant de l'Estat lslamic envesteix un grup de soldats israeliansien mata quatre i Hamás celebraracció Els russos es riuen de les acusacions dels EUA Obama diu que va subestimar els ciberatacs CARME COLOMINA P 32-35 Donald Trump es una nova victoria dels interessos economies sobre elspolities. Els negocis s'han fet govern NURIA BoscH Cal que els ciutadans ESPORTS catalanssipiguen que tenen més assegurades les en un estat catala que en un d'espanyol MESSI A 25 oC Sota Lexcepcional onada de fred siberia que afecta Europa, amb temperatures NICOLA PADOVAN SALVA UN PUNT Deixem de banda les lamentacions quan parlem AL LIMIT de fins a 25 Cenci ats com Sarajevo Minsk, ha provocat una trentena de morts i incomptables incidencies. A la foto, el camp de refugiats de Mória, a a de Lesbos aquesta eina que té Catalunya per fer país
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
Junqueras també exigeix la dimissió de Paneque i Puente pel caos de Rodalies
La pressió sobre el Govern i sobre l'executiu estatal cada cop s'estreny més arran de la crisi ferroviària de Rodalies amb una llarga aturada i ERC ha decidit prendre una decisió que li complica les coses a Salvador Illa i Pedro Sánchez. En una compareixença de premsa aquest diumenge, el president d'ERC, Oriol Junqueras, ha exigit directament la dimissió de la consellera de Territori, Sílvia Paneque, per la seva gestió, a més de la del ministre de Transports, Óscar Puente. "A efectes pràctics tant la consellera Paneque com el ministre puente han dimitit de les seves obligacions", ha dit Junqueras, acusant-los d'estar "més pendents de buscar excuses puntuals". "Els demanem que siguin conseqüents i si a efectes pràctics ja estan dimitits de les seves responsabilitats també haurien de dimitir en termes formals". Per això, ha exigit "que dimiteixin per la seva incapacitat manifesta a l'hora d'afrontar" la crisi ferroviària i "explicar-la".
'Paraula viva. Homenatge a Joan Maragall i Clara Noble'
'Los domingos' s'imposa a 'Sirat' als Feroz
Era la pel·lícula més nominada, i ha sigut la més premiada. Los domingos, de la directora basca Alauda Ruiz de Azúa, competia en vuit categories i ha sigut la gran triomfadora dels Premis Feroz que atorga l'Associació d'Informadors Cinematogràfics d'Espanya. S'ha endut cinc guardons: millor pel·lícula dramàtica, millor direcció, millor actriu protagonista (Patricia López Arnaiz), millor actriu de repartiment (Nagore Aranburu) i millor guió (Ruiz de Azúa). És a dir, els informadors cinematogràfics s'han rendit a l'ambigüitat d'una pel·lícula sobre la vocació religiosa d'una jove que ha rebut elogis tant de l'Església catòlica com de la crítica més agnòstica o atea. "Tothom, inclosa la protagonista, actuen convençuts que estan fent el que és correcte. Ningú escolta ningú, ningú comprèn ningú. Aquest és el moll de l'os del d'any, aquesta és l'època en què vivim", ha dit Ruiz de Azúa en el discurs d'agraïment.
Falta de manteniment, externalitzacions i canvi climàtic: què hi ha darrere del caos ferroviari
Accidents mortals. Esllavissades. Estructures que s'enfonsen. Manteniment dubtós. Falta d'inversions. Maquinistes revoltats. Són només alguns dels termes que han protagonitzat aquesta setmana tràgica a la xarxa ferroviària catalana que tanca amb un accident mortal a Gelida (precedit d'un altre a Còrdova), tres esllavissades, la caiguda de dos murs de contenció (a Gelida i Pineda) i desenes d'avaries menors. Una desgraciada concatenació de fets que ha provocat que la Generalitat –la titular del servei– tornés a anunciar aquest dissabte al matí una nova aturada de tot el sistema, fet que ha deixat Catalunya sense circulació ferroviària. Més de 1.400 quilòmetres de vies, però sense trens.
Cinc rutes imperdibles per fer amb raquetes de neu
El resultat d’una equació on hi hagi els components de neu i muntanya no sempre ha de tenir com a resultat l’esquí. També podrem gaudir-ne sobre unes raquetes de neu, un sistema que, tot i que no es pot datar amb precisió, els historiadors apunten que es van inventar a la zona d’Àsia central fa més de 5.000 anys. La raqueta de neu més antiga que es coneix es va construir amb una branca de bedoll en forma de cercle i unes tires que permetien subjectar-les al peu. Des d’aleshores, l’artefacte ha evolucionat de manera radical, i després de molts anys en què els materials habituals per fer-les eren la fusta i les cordes, avui en dia en trobem de materials tècnics lleugers i resistents que les fan més eficients i segures.