Sitio webUn any del pas al costatiel pas endavant Dotze mesos després, el procés afronta un nou pas decisiu amb el referéndum TERRORISME a Atemptat amb ara.cat camio a Jerusalem. DILLUNS LATAC L'AUTORIA 130 EUROS Un vehicle conduit per un palesti Netanyahu atribueix l'agressió a un simpatitzant de l'Estat lslamic envesteix un grup de soldats israeliansien mata quatre i Hamás celebraracció Els russos es riuen de les acusacions dels EUA Obama diu que va subestimar els ciberatacs CARME COLOMINA P 32-35 Donald Trump es una nova victoria dels interessos economies sobre elspolities. Els negocis s'han fet govern NURIA BoscH Cal que els ciutadans ESPORTS catalanssipiguen que tenen més assegurades les en un estat catala que en un d'espanyol MESSI A 25 oC Sota Lexcepcional onada de fred siberia que afecta Europa, amb temperatures NICOLA PADOVAN SALVA UN PUNT Deixem de banda les lamentacions quan parlem AL LIMIT de fins a 25 Cenci ats com Sarajevo Minsk, ha provocat una trentena de morts i incomptables incidencies. A la foto, el camp de refugiats de Mória, a a de Lesbos aquesta eina que té Catalunya per fer país
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
La sort, com el vent, és mudable, i nosaltres som canyes adolorides
És molt coneguda la màxima de Blaise Pascal que assegura que “l’home és un jonc, el més feble de la naturalesa, però un jonc que pensa” (i la dona també, esclar). El jonc és un element d’una gran rendibilitat simbòlica: sembla, en efecte, molt dèbil, perquè es vincla amb facilitat sota l’embat del vent, que el fa brandar. Però resulta menys trencadís del que es podria pensar, en veure’n la magresa. Es manté dret. Jonc (o canya), i el vent de la vida pertot, fustigant-lo. W.B. Yeats va publicar The wind among the reeds el 1899, i Josep Carner, L’oreig entre les canyes el 1920. Entremig, el 1913, veu la llum aquesta bellíssima novel·la de Grazia Deledda (1871-1936), Canyes al vent, que Adesiara recupera després d’haver donat a conèixer, ara fa disset anys, La mare, de la mateixa autora.
400 euros per portar burca als carrers de Lleida
Ho va intentar el 2010 amb un govern socialista –aleshores amb Àngel Ros d'alcalde– i torna a ser ara el PSC qui impulsa la prohibició del vel integral als carrers de Lleida. És una de les novetats que incorpora l'ordenança de civisme que aquest divendres amb tota probabilitat aprovarà la Paeria, després que aquesta setmana Junts hagi anunciat un pacte amb els socialistes. "Amb igual fonament de garantir la interacció social en els termes habituals i propis d'una societat lliure i democràtica, resta prohibit dur qualsevol peça de roba, vestimenta o altra indumentària que oculti el rostre en els espais públics", especifica l'article 12. Serà considerat falta lleu i comportarà multes d'entre 400 i 750 euros, tot i que abans de multar s'advertirà les dones que portin, entre altres, burca o nicab, que ha quedat prohibit a la ciutat.
Blanqueig de capitals i un castell a Toledo: l'empresari darrere del pacte dels EUA pel petroli de Veneçuela
El 27 de juny, tan sols tres dies després que un doble sisme assolés Veneçuela provocant més de 6.500 morts, un avió procedent dels Estats Units aterrava a Caracas. Hi viatjava un empresari amb nacionalitat veneçolana i italiana que s'havia enlairat des de la luxosa i exclusiva illa de Palm Beach, a l'estat nord-americà de Florida. El viatge es va repetir, com a mínim, un cop més, el 22 de juliol. El país es trobava immers en la recerca de desapareguts i posteriorment en la reconstrucció després del terratrèmol més mortífer –amb diferència– de la seva història recent, però el motiu de la visita del principal passatger no tenia res a veure amb les tasques humanitàries.
Els sindicats alemanys lluiten per mantenir la jornada de 35 hores
L'ambient a la porta número 1 de la fàbrica de Mercedes-Benz de Marienfelde, al sud de Berlín, era combatiu. Diversos centenars de persones –treballadors amb uniformes negres de fàbrica i sindicalistes amb samarretes vermelles– van fer sonar xiulets i van agitar pancartes exigint "Fora Ola!" (Ola Källenius, el conseller delegat de Mercedes) i "la setmana laboral de 35 hores ha de continuar". Yasmin Fahimi, que presideix la confederació sindical d'Alemanya, els va dir que les 35 hores eren "una línia vermella". Constantin Borchelt, cap de la delegació berlinesa d'IG Metall, el sindicat metal·lúrgic, va exhibir una armilla vermella, amb el número 35 i un sol somrient, com la que van portar els treballadors durant la dura però exitosa vaga de set setmanes que el 1984 va reduir la setmana laboral de 40 hores a 35.
La proposta de Junts d'habitatge que ara estudia el PSOE: limitacions als fons voltor i desgravacions fiscals
En la darrera compareixença de Pedro Sánchez al Congrés dels Diputats per la crisi de Ceuta, el 3 de setembre, la líder de Junts a Madrid, Míriam Nogueras, va sortir a parlar al faristol amb un totxo de documents, enquadernats, que recollien totes les propostes legislatives que Junts té pendents amb el PSOE. Entre elles, Junts va entregar a Sánchez una proposta de decret llei en matèria d’habitatge, al qual ha tingut accés l’ARA, amb totes les seves mesures i a les quals, segons confirmen fonts Junts, n'hi han afegit dues: la prohibició dels desnonaments a famílies vulnerables quan es tracti de propietats de fons voltor i prohibir directament a aquestes entitats que comprin immobles. Ara tot això ho té sobre la taula el govern espanyol per mirar què pot fer-se seu i incloure-ho en el nou decret llei que prepara per respondre al cas de la Maricarmen, la dona de 87 anys que acaba de ser desnonada a Madrid, i que està negociant també amb els socis d'esquerres.