Sitio webUn any del pas al costatiel pas endavant Dotze mesos després, el procés afronta un nou pas decisiu amb el referéndum TERRORISME a Atemptat amb ara.cat camio a Jerusalem. DILLUNS LATAC L'AUTORIA 130 EUROS Un vehicle conduit per un palesti Netanyahu atribueix l'agressió a un simpatitzant de l'Estat lslamic envesteix un grup de soldats israeliansien mata quatre i Hamás celebraracció Els russos es riuen de les acusacions dels EUA Obama diu que va subestimar els ciberatacs CARME COLOMINA P 32-35 Donald Trump es una nova victoria dels interessos economies sobre elspolities. Els negocis s'han fet govern NURIA BoscH Cal que els ciutadans ESPORTS catalanssipiguen que tenen més assegurades les en un estat catala que en un d'espanyol MESSI A 25 oC Sota Lexcepcional onada de fred siberia que afecta Europa, amb temperatures NICOLA PADOVAN SALVA UN PUNT Deixem de banda les lamentacions quan parlem AL LIMIT de fins a 25 Cenci ats com Sarajevo Minsk, ha provocat una trentena de morts i incomptables incidencies. A la foto, el camp de refugiats de Mória, a a de Lesbos aquesta eina que té Catalunya per fer país
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
El govern espanyol pressiona Junts pel decret antidesnonaments: "És bo per a la majoria dels catalans"
Junts, el PNB i Podem. Són els tres partits que el govern espanyol intenta convèncer a contrarellotge per poder tirar endavant al Congrés els decrets d'habitatge aprovats arran del cas Maricarmen. Quan falten 24 hores per la votació a la cambra baixa, la ministra d'Habitatge ha reiterat les crides a donar suport com a mínim a les mesures per frenar els desnonaments, agrupades en el primer dels dos decrets llei. I ha llançat un missatge dirigit específicament a Junts: "Tots hem fet renúncies, però el text és bo per la majoria dels espanyols i la majoria dels catalans, espero que el vot sigui afirmatiu", en una entrevista a la Ser.
Trump ultima un centre per "concentrar massivament" els nens migrants abans de deportar-los
L'administració de Donald Trump està enllestint l'obertura d'un nou centre de detenció de migrants a l'antic aeròdrom militar d'Alexandria (Louisiana). Es tracta del primer centre de detenció sota control de l'ICE pensat per deportar els menors no acompanyats. "Serà el primer lloc que es dedica exclusivament a concentrar massivament menors no acompanyats per després deportar-los", ha denunciat Setareh Ghandehari, directora de l'organització Detention Watch Network, en una roda de premsa aquest dimecres a la tarda. Amb una capacitat d'uns 500 llits, les instal·lacions també retindrien famílies amb infants a càrrec, que ara es concentren a Dilley (Texas).
La primera dona a qui havien d’executar a Tennessee en 200 anys sobreviu a dues injeccions letals
Christa Pike, una presa condemnada a mort a Tennessee per un delicte que va cometre l'any 1995, ha sobreviscut a les dues injeccions letals que li han administrat per executar-la i l'han traslladat a un centre de màxima seguretat de Riverbend, a Nashville, per rebre tractament mèdic. "El departament de Presons de Tennessee ha seguit tots els passos del protocol d'execució legal establert per l'estat", han apuntat les autoritats de Tennessee en un comunicat després de l'intent frustrat. L'execució de Pike era la primera prevista d'una dona a Tennessee en més de 200 anys.
La Sagrada Família demana més temps als artistes per decidir sobre la façana de la Glòria
Un dels grans misteris que encara no s'han resolt és com serà finalment la Sagrada Família, i encara haurem d'esperar. A finals de juny la Junta Constructora del temple va presentar al patronat les tres propostes artístiques de Miquel Barceló, Cristina Iglesias i Javier Marín per a la façana de la Glòria, però ara com ara el debat continua ben obert. Fins al punt que, segons ha pogut saber l'ARA, el president de la Junta Constructora, Esteve Camps, ha fet arribar una carta als tres artistes en què els comunica que el temple necessita "més temps" per prendre una decisió.
El president del Constitucional parla en públic abans d'aprovar la sentència sobre l'amnistia la setmana que ve
Amb el permís de la crisi de Ceuta i de les reivindicacions pel dret a l'habitatge, el Tribunal Constitucional torna a ser a la primera plana de l'actualitat política. La setmana que ve aprovarà la sentència que contradiu el criteri del Tribunal Suprem sobre la llei d'amnistia i que ordenarà a l'alt tribunal que apliqui el perdó a la malversació atribuïda al referèndum de l'1 d'Octubre. El primer veredicte del TC, sobre el recurs d'empara que va presentar Dolors Bassa, obrirà la porta tant a posar fi a la inhabilitació d'Oriol Junqueras i Jordi Turull com al retorn en llibertat a Catalunya de Carles Puigdemont.