Sitio webUn any del pas al costatiel pas endavant Dotze mesos després, el procés afronta un nou pas decisiu amb el referéndum TERRORISME a Atemptat amb ara.cat camio a Jerusalem. DILLUNS LATAC L'AUTORIA 130 EUROS Un vehicle conduit per un palesti Netanyahu atribueix l'agressió a un simpatitzant de l'Estat lslamic envesteix un grup de soldats israeliansien mata quatre i Hamás celebraracció Els russos es riuen de les acusacions dels EUA Obama diu que va subestimar els ciberatacs CARME COLOMINA P 32-35 Donald Trump es una nova victoria dels interessos economies sobre elspolities. Els negocis s'han fet govern NURIA BoscH Cal que els ciutadans ESPORTS catalanssipiguen que tenen més assegurades les en un estat catala que en un d'espanyol MESSI A 25 oC Sota Lexcepcional onada de fred siberia que afecta Europa, amb temperatures NICOLA PADOVAN SALVA UN PUNT Deixem de banda les lamentacions quan parlem AL LIMIT de fins a 25 Cenci ats com Sarajevo Minsk, ha provocat una trentena de morts i incomptables incidencies. A la foto, el camp de refugiats de Mória, a a de Lesbos aquesta eina que té Catalunya per fer país
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
Una exposició per albirar la Barcelona del futur
Amb bona part de la ciutat exhausta per les obres, oferir en una exposició mirar a través d'una tanca pot semblar contraintuïtiu. Però el que es pot veure a través de la instal·lació que obre la mostra Barcelona 2035, una ciutat per viure-hi no són rases, canonades o restes arqueològiques. Al contrari. És el futur. Com serà, si tot surt com projecten ara mateix les institucions, la capital catalana d'aquí a deu anys. La mostra, organitzada per l'Ajuntament i que es pot veure a la Casa de l’Arquitectura de Barcelona –ubicada a l’antiga seu de l’editorial Gustavo Gili–, permet observar aquesta ciutat del demà a través de deu projectes rellevants.
Els premis GAC dels galeristes guardonen la Col·lecció Nacional i la Galería Alegría
Els galeristes catalans han celebrat aquest dimarts al Macba la gala d'entrega dels guardons anuals. La dinovena Nit del Galerisme ha reconegut la diversitat i la volada de les galeries d'art i el col·leccionisme. Els guardons honorífics han recaigut en l'artista Francesc Torres i la galeria Mayoral. Així mateix, Lluís Bassat i Carmen Orellana han recollit el segon premi al foment de les arts visuals, "pel paper central en la conservació, l’estudi i la difusió de l’art".
El Govern fica la banya en el foment del català a la feina i obre una oficina de queixes lingüístiques
Un any després de signar el Pacte Nacional per la Llengua, el Govern ha escenificat la feina feta amb un acte al Palau de la Generalitat davant de representants institucionals i entitats signants de l’acord. Després de fer créixer l’aprenentatge de català per a adults i d’impulsar la política lingüística municipal, dues de les principals fites d’aquest primer any, el president Salvador Illa ha anunciat que s'ha acordat per primera vegada amb patronal i sindicats del Consell del Diàleg Social "un full de ruta per fomentar el català a la feina". "És una passa importantíssima i una fita necessària", ha dit Illa, que s'ha mostrat "confiat, alegre i optimista" amb el futur del català. Illa també ha anunciat que la inversió en llengua per al segon any del Pacte serà de 120 milions, i ha concretat dues iniciatives: 21 milions per crear més aules d'acollida i 50 milions per aconseguir més presència al món digital.
"El 'multitasking' és un engany: és la teva ment i el teu cos adaptant-se a un model patriarcal"
La memòria no és imparcial. Hi ha molts silencis, persones invisibilitzades i biaixos. Qui és recordat i qui no, i per què succeeix això, és un fet que pot generar grans debats i ajudar a imaginar nous camins, com es va poder comprovar aquest dimarts al monestir de Pedralbes. En una nova sessió dels Diàlegs de Pedralbes, organitzats amb la col·laboració de l’ARA i sota la direcció intel·lectual del filòsof Daniel Gamper i la moderació d’Antoni Bassas, es va abordar la següent pregunta: Té gènere la memòria?
Advocats presumptament cristians que no paren l'altra galta
Una jutgessa ha multat El Jueves amb 6.000 euros per haver nomenat “Gilipolles de l’Any” la presidenta de la fundació Abogados Cristianos. Diu que la llibertat d’expressió no empara l’insult. No és una sentència que em faci feliç, perquè El Jueves em va acompanyar anys i panys, quan el gilipolles no ho era ni mensual ni anual, sinó setmanal. I no passava res, perquè la paraula s’utilitzava en el registre més popular. Al final, a ningú li agrada que li diguin el nom del porc, però en el marc d’una revista satírica s’entén que hi hagi una certa màniga ampla. O una mica de cintura per part del presumpte agreujat. Recordo al principi de començar a fer aquesta columna, cof, cof, que la bona gent d’Alerta Digital es va sentir ofesa per un Pareu màquines i em va dedicar l’insigne article titulat La caquita del señor Gutiérrez, que tenia el mèrit d’haver estat escrit –segons pròpia confessió– llegint només les línies que permetia tastar als no subscriptors. Era tan passat