Sitio webUn any del pas al costatiel pas endavant Dotze mesos després, el procés afronta un nou pas decisiu amb el referéndum TERRORISME a Atemptat amb ara.cat camio a Jerusalem. DILLUNS LATAC L'AUTORIA 130 EUROS Un vehicle conduit per un palesti Netanyahu atribueix l'agressió a un simpatitzant de l'Estat lslamic envesteix un grup de soldats israeliansien mata quatre i Hamás celebraracció Els russos es riuen de les acusacions dels EUA Obama diu que va subestimar els ciberatacs CARME COLOMINA P 32-35 Donald Trump es una nova victoria dels interessos economies sobre elspolities. Els negocis s'han fet govern NURIA BoscH Cal que els ciutadans ESPORTS catalanssipiguen que tenen més assegurades les en un estat catala que en un d'espanyol MESSI A 25 oC Sota Lexcepcional onada de fred siberia que afecta Europa, amb temperatures NICOLA PADOVAN SALVA UN PUNT Deixem de banda les lamentacions quan parlem AL LIMIT de fins a 25 Cenci ats com Sarajevo Minsk, ha provocat una trentena de morts i incomptables incidencies. A la foto, el camp de refugiats de Mória, a a de Lesbos aquesta eina que té Catalunya per fer país
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
On són els homes al gimnàs?
Al gimnàs hi passa un fenomen paranormal: a la majoria de les classes dirigides, els homes desapareixen. Com aquella vella llegenda dels anys vuitanta, el Triangle de les Bermudes, aquell espai que s’empassava avions, les classes s’empassen els éssers masculins. I no parlo de les classes de zumba, que també. Parlo de classes on les dones aixequem pesos i els fem anar amunt i avall (body pump) o donem cops de boxa i arts marcials (body combat), o fem força de braços i tòrax penjades de corretges (TXR), activitats que en l’imaginari col·lectiu no estarien dins les activitats considerades “de dones”, però s’hi han convertit. Després hi ha classes on n’hi ha, però són minoria, com el ioga, pilates i classes per activar el cos en general. I només hi ha igualtat a les classes de crossfit. I on són els homes al gimnàs? De manera massiva, a la sala de màquines, fent activitats individuals i aixecant pesos moooooooolt més pesants que a les classes.
El govern espanyol proposa Inés Olóndriz, alt càrrec a Hisenda, per presidir l'Autoritat Fiscal
La ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, ja té un nom per a la presidència de l'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (Airef): Inés Olóndriz, que actualment és Secretaria General de Finançament Autonòmic, un càrrec que depèn d'Hisenda, segons expliquen fonts pròximes al procés a l'ARA. Aquesta és la candidata que Hisenda ha plantejat als grups parlamentaris al Congrés, que hauran de ratificar la candidatura a la comissió d'Hisenda, per substituir l'actual presidenta de l'ens, Cristina Herrero, que aquest dimarts 3 de març esgota el seu mandat. Tot i que aquest és el nom que promou Montero, aquest dilluns al vespre l'opció encara no estava tancada, expliquen les mateixes fonts a l'ARA.
'Woke' o 'antiwoke', vet aquí el dilema
L'autor de la comèdia negra Genets de la justícia torna a aliar-se amb l'actor Mads Mikkelsen per construir una altra barreja desconcertant de gèneres fílmics i tons. Els protagonistes del relat són dos germans que semblen extrets de pel·lícules diferents: l'Anker és un home dur que pertany a un thriller criminal, mentre que l'ultrasensible Manfred podria habitar un drama sobre els reptes del trastorn de l'espectre autista. El Manfred ha custodiat el botí d'un atracament mentre l'Anker era a la presó, però, quan tots dos es retroben, el primer afirma que ell és John Lennon i que no sap res d'uns diners amagats.
Cròniques que colpeixen
L’impossible és el mot amb què Tiago Rodrigues designa l’espai geogràfic indefinible però real on s'internen els treballadors de les organitzacions humanitàries. Un espai oposat al possible, que és aquell d’on en provenen i on retornen al finalitzar cada missió i és l’espai on vivim els habitants del Primer Món.
"És trist comprovar que fàcil que és morir-se"
Després d’una novel·la i un llibre de relats que la van convertir en un fenomen literari, Marta Jiménez Serrano (Madrid, 1990) salta de Sexto Piso a Alfaguara amb un llibre sobre un fet traumàtic personal. Oxígeno comença amb ella inconscient al terra del lavabo de casa i acaba quan obre els ulls. Entremig, un relat que entrellaça la narració dels fets, la visió dels testimonis, la hipòtesi, retalls de diari i de lleis, en una negociació constant amb la seva intimitat, sense victimisme ni morbositat. "No vaig arribar al coma, però gairebé –escriu–. Aquesta és la història d’aquest gairebé".