Día anterior Día siguiente 
Sitio webNoticias
Byung-Chul Han ho té clar: toquem-nos!
Vivim temps digitals. Ens enviem m'agrada i mems. Ens exhibim, ens mostrem. Aconseguim seguidors a les xarxes als quals diem amics. La informació i els somriures congelats corren veloços. Estem connectats amb tothom, amb el món. Tot està a l’abast d’un clic. Per aconseguir sigui el que sigui, el contacte físic ja no és necessari. La cosa que avui dia més toquem és el telèfon mòbil, més que els nostres éssers estimats, que les nostres mascotes, que els arbres o les flors i que la resta d’objectes que ens envolten.
Felip VI concedeix l'estatus de 'reial' a l''Acadèmi de sa Llengo Baléà'
El rei Felip VI ha atorgat l'estatus de 'reial' a l'Acadèmi de sa Llengo Baléà. Així ho ha explicat l'associació en registrar-se com a tal al Parlament de les Illes. L'entitat, que nega la unitat de la llengua catalana, es comunica en català no normatiu o bé en castellà. En aquests dos idiomes ha comunicat a la presidència de la Cambra la notícia. "Mos ès molt grat dirigimmós a Vostè/s per saludal.lo cordialment y comunical'lí que se mos ha concedid es Títol de 'Real Academia de la Lengua Balear' o Reyal Acadèmi de sa Llengo Baléà", ha exposat el president de l'associació, Guillermo Matas, en un comunicat.
'De fit a fit', 26/04/2024
Resposta a Évole: l'ètica i l'estètica de la derrota són de l'Espanyol
Jo soc l’equip de Jordi Évole. No ens coneixem personalment, però em consta que sap que en totes les coses importants portem la mateixa samarreta. En totes excepte en la més important de les no importants. Això, òbviament, no suposa cap problema. La immensa majoria de les persones que admiro i estimo no són de l’Espanyol. Però dissabte passat Évole va escriure un article a La Vanguardia que em sento obligat a contestar. No perquè fos un article culer (només faltaria!), sinó perquè hi feia apropiacionisme cultural. Després de la desfeta del Barcelona contra el PSG i de la victòria del Reial Madrid contra el City, dibuixava el club blaugrana com el representant de l’estètica de la derrota. Fins i tot s’inspirava en aquella gran campanya de l’Atlètic de Madrid (codissenyada per un perico) en què un nen pregunta al seu pare “Papà, ¿por qué somos del Atleti?” i el pare no sap què contestar-li. Tots els pericos amb fills, Jordi, hem sentit (o vist en la seva mirada) aquesta pregunta
"Em fa mal quan em donen consells de moralitat o em diuen com he de pensar"
Les cançons de Rozalén (Albacete, 1986) lliguen històries personals, algunes molt íntimes, amb sonoritats d'arrels profundes i branques que s'enlairen més enllà de les normes de la jardineria musical. Després d'aplegar diferents tradicions ibèriques cantades en asturià, català, euskera, gallec i diferents accents de castellà al disc Matriz (2022), ara publica El abrazo (Sony, 2024). És un àlbum marcat per la mort del pare i de l'àvia que musicalment incorpora tocs de folklores llatinoamericans diversos, com la champeta i el bolero (i la col·laboració de Carlos Vives), però també de rumba, simfonisme cinematogràfic, electrònica i fins i tot rap. En parla a Barcelona, on tornarà el 23 de maig per actuar al Liceu (amb les entrades exhaurides de fa dies) dins de la programació del Guitar BCN.