Previous Día anterior
Día siguiente Next
Previous
Next
Portada del periodico Ara:
Newspaper website Sitio web





Noticias
  • Focus anuncia els seus plans d'expansió: l'escola i el teatre Gènesis al Poblenou
    Com si fos un dia d'estrena grossa al teatre català, alguns dels noms més importants de l’escena s’han citat aquest dilluns al vespre a una nau del Poblenou, a la seu del grup Focus. Situats en una platea provisional, hi havia directors, autors i actors famosos —Lluís Homar, Josep Maria Pou, Jordi Bosch, Guillem Clua, Marta Buchaca, Josep Maria Mestres, Joel Joan, Àlex Casanovas, Pol López, etcètera—, empresaris teatrals —com Maria José Balañá, Salvador Sunyer, Toni Albaladejo, entre altres— i els principals representants institucionals —l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni; la consellera de Cultura, Sònia Hernández, i hi faltava el president, Salvador Illa, que ha excusat la seva presència—. L'acte servia per celebrar els 40 anys de la fundació del Grup Focus, la principal empresa d'arts escèniques del país i una de les més importants de l'estat, però també per presentar en societat el seu següent pas empresarial. L'expansió de Focus passa per la inauguració, el setembre
  • L'Eurogrup elegeix el croat Boris Vujčić com a vicepresident del BCE en el lloc de Guindos
    Els països de l'euro han començat la llarga renovació de gran part de l'executiva del Banc Central Europeu (BCE) amb l'elecció del croat Boris Vujčić, que actualment és governador del Banc Central de Croàcia. D'aquesta manera, el professor universitari i economista croat substituirà l'espanyol Luis de Guindos a partir de l'1 de juny d'enguany, tal com han decidit els ministres d'Economia dels països de la moneda única en la reunió de l'Eurogrup d'aquest dilluns a Brussel·les.
  • Tatxo Benet es perfila com el pròxim president de FemCAT
    FemCAT, la fundació privada d'empresaris catalans, reunirà aquest dijous a la tarda a Arenys de Munt els seus membres en el marc de l'assemblea que se celebra cada dos anys per renovar un terç del seu patronat i també la presidència de l'entitat. Serà aleshores quan es decidirà oficialment qui serà el relleu de l'actual president, Oriol Guixà, però fa setmanes que plana un nom com a candidat més plausible: Tatxo Benet. Segons ha pogut saber l'ARA, l'expresident de Mediapro seria el candidat preferit del president sortint, malgrat que encara està pendent que l'assemblea ho aprovi.
  • Lecornu aprovarà els comptes per decret i s'enfronta a la censura
    El diari Le Monde lamentava fa pocs dies que la política francesa s'ha instal·lat en el dia de la marmota, en un bucle infinit per intentar aprovar uns pressupostos que mai s'acaben votant. El primer ministre, Sébastien Lecornu, ha confirmat aquest dilluns que després de mesos de negociacions i debats parlamentaris no sotmetrà finalment a votació a l'Assemblea Nacional els pressupostos per a aquest 2026. Com que no disposa de majoria parlamentària, el govern els aprovarà amb una eina constitucional –el ja famós article 49.3 de la carta magna– que dona poders a l'executiu per tirar endavant lleis importants sense l'aval parlamentari. Però també l'exposa a una moció de censura.
  • Pessimisme econòmic amb embut
    L’economista i exministre Alberto Garzón compartia un gràfic interessant, elaborat per Oxford Economics. S’hi veia l’evolució al llarg dels anys, a Espanya, de la confiança dels consumidors en l’economia. Una línia blava mostrava la percepció pel que fa a la situació general, mentre que una altra, vermella, indicava el judici sobre la marxa econòmica de la pròpia llar. Les dues línies mantenien la correlació i tendien a solapar-se. En canvi, a partir del 2020, la confiança en l’economia general es desplomava, mentre que la línia de la pròpia llar es mantenia per sobre del zero, en nivells saludables. Garzón ho atribuïa –i em sembla fonamentat– a la guerra del relat des de Pedro Sánchez: els mitjans de sempre han insistit tant en la visió apocalíptica que la parròquia acaba repetint que l’economia va malament, encara que la seva situació personal sigui prou saludable. I per això caldria reflexionar sobre si té sentit fer preguntes a la població en general sobre la situació