Portada del periodico Ara:
Newspaper website Sitio web





Noticias
  • "Com més poder tenen les dones, més violència poden rebre"
    Abans de començar l’entrevista, Deborah Levy vol aprendre a pronunciar bé el nom d’Alexandre Gombau i Arnau, el traductor al català del seu últim llibre, L’home que tot ho veia (Angle Editorial / Random House). Levy és molt observadora i li encanta el tabac negre i els Negroni. Nascuda el 1959 a Johannesburg, on el seu pare va estar empresonat quatre anys per ser membre del Congrés Nacional Africà, Levy va marxar a viure a Anglaterra amb la seva família quan tenia nou anys. Ha escrit teatre, novel·la i una trilogia autobiogràfica. L’home que tot ho veia és com un trencaclosques on coexisteixen passat, present i futur. Tot comença el 1988, quan Saul Adler és atropellat per un cotxe mentre travessa el pas zebra d’Abbey Road, que tan famós han fet els Beatles. Molts anys més tard, el 2016, en ple Brexit, el tornen a atropellar al mateix lloc i el mateix home, i Adler mira enrere des del llit d’un hospital londinenc. Entremig viatja al Berlín comunista i s'enamora de dones i homes. C
  • Els Raiers de la Pobla ja són Patrimoni de la Humanitat
    La Unesco ho acaba de ratificar: els Raiers de la Noguera Pallaresa són ja oficialment Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat. La 17a sessió del Comitè Intergovernamental per a la Salvaguarda del Patrimoni de la Unesco, reunida a Rabat (Marroc), ha fet públic aquest mateix migdia una decisió que suposa la culminació d’un procés que es va gestar fa gairebé deu anys.
  • La Xina vol apagar la dissidència amb el relaxament de les mesures contra el covid-19
    Sembla que les protestes dels últims dies arreu de la Xina contra l'estricta política de covid zero finalment han donat fruit. Algunes de les ciutats més poblades del país han relaxat mínimament les mesures, malgrat que el nombre de casos no ha parat d'enfilar-se. Aquesta setmana s'han arribat a registrar 36.000 infeccions noves en un sol dia, una de les xifres més altes des que va començar la pandèmia.
  • ‘Suro’: les turbulències morals de dos 'pixapins' en un 'thriller' neorural
    Suro, el debut de Mikel Gurrea, posseeix les virtuts i les flaqueses d’una òpera prima. És un thriller ambiciós i alhora excessiu, arriscat i també previsible, a la recerca d’un cert control narratiu, però, curiosament, més interessant quan aposta per les fugues inesperades, les rimes visuals i les sortides de to.
  • ‘El País’ fa sonar campanes de mort per a Marlaska
    Hi ha una fotografia, en el periodisme espanyol, que és l’equivalent del voltor planant sobre qui aviat serà cadàver (polític). És la que mostra un diputat en una bancada del Congrés amb tot de cadires buides al seu costat, estampa típica de solitud i abandonament. Si l’enquadrament de la fotografia és exageradament apaïsat, la sensació d’asfíxia s’accentua. I en aquesta caixa estreta de paper, preludi de la metafòrica caixa de fusta que espera, situava El País al ministre Grande-Marlaska, a la portada d’aquest dijous. Flota a l’atmosfera el dubte sobre si, en la recent allau migratòria que va deixar 24 morts a la frontera de Melilla, alguns dels cossos van adquirir la seva condició d’inerts en terra espanyola. Ja em perdonaran l’eufemisme, però si el ministre parla de “fet tràgic” jo no penso quedar-me enrere. A l’interfecte ja li importa ben poc si era uns metres més aquí o més enllà, però si se certifica que va morir a Espanya les mirades es giraran totes cap a la Gu