Día anterior Día siguiente 
Sitio webNoticias
Araujo desferma la bogeria d'un Barça descosit
Un Barça descosit, fracturat, feble en defensa i sense idees en atac ha salvat els mobles davant el Girona gràcies a una rematada amb el peu, però que hauria pogut ser amb el cor, de Ronald Araujo en el temps afegit (2-1). L'allau de baixes sacseja un equip que té molts deures per fer, però que aconsegueix tornar al camí del triomf a la Lliga després d'haver sigut despullat a Sevilla abans de l'aturada de seleccions. La versió gris del Barça continua, però la remuntada contra el Girona permet agafar una mica d'aire abans de rebre l'Olympiacos dimarts i visitar el Bernabéu diumenge. El marcador l'havia encetat Pedri i Witsel l'havia empatat. Hansi Flick ha acabat expulsat per un Gil Manzano que ha tret de polleguera els blaugranes. El tècnic s'exposa ara a una severa sanció perquè no ha abandonat la banqueta i ha fet botifarres per celebrar el gol. Una bogeria tot plegat.
Flick, una genialitat i una botifarra de pagès: els apunts en calent del Barça-Girona
Últimament els Barça-Girona no defrauden mai. Va ser un derbi preciós, amb un Barça que va saber guanyar en els últims minuts sense jugar del tot bé. Baixes a banda, alguna cosa encara no rutlla en un equip que, per moments, va jugar amb foc contra un Girona que sembla disposat a reaccionar i que hauria pogut guanyar. Tot i la derrota, el Girona surt reforçat del partit. Sembla que va trobant el camí. El triomf, en canvi, no dona calma a un Flick massa nerviós. Té raons.
L'oralitat nua
“Això era i no era, bon viatge faci la cadernera…” La tonalitat avellutada de la llengua s'estén per l’aula sense fer fressa. Les orelles dels infants s’obren amatents per acollir la melodia. Són les mestres-àvies recuperadores de contes, un projecte de Rosa Sensat impulsat per mestres jubilades, que es desplacen per tot Catalunya explicant rondalles, mites i llegendes a les escoles. Un grup magnífic, format per donasses parladores de veus ancestrals que defensen l’oralitat nua. No fan servir aquestes rampoines d’avui dia anomenades així: suports. No utilitzen ni text ni il·lustracions, i no cal dir pantalles. Només la veu i el gest. La narració, llavors, esdevé fluida i plena de cadències. Es fa sentir la força de la llengua tota sola, farcida de rodolins i embarbussaments. L’oralitat de la transmissió dels mites i els contes vincula els infants amb la nostra tradició i els fa entrar en contacte amb una llengua catalana excepcionalment bella, que aquestes mestres-àvies coneixen pe
Sis preguntes encara sense resposta sobre el fràgil alto el foc a Gaza
Donald Trump és un mestre de fabricar titulars encara que no s'ajustin a la veritat. Aquesta setmana ha proclamat que el Pròxim Orient ha entrat en una nova era daurada de la pau gràcies a la seva mediació per a un alto el foc a Gaza. Però la realitat està molt lluny d'això. Després de dos anys de devastació, l'únic que hi ha és una fràgil treva: Trump ha convençut Netanyahu que aturés els bombardejos i Hamàs que lliurés els ostatges. I és que Trump ha fet girar al revés la maquinària diplomàtica. Normalment els acords es gesten en hores i hores de reunions d'assessors per discutir a porta tancada els detalls fins a trobar una base d'entesa, que després s'acaba certificant amb la signatura dels dirigents polítics. Però en aquest cas tot ha anat a la inversa: els líders van rubricar un acord en una cerimònia a la ciutat egípcia de Sharm al-Sheikh que només escenificava el suport internacional a la iniciativa nord-americana. Una cerimònia en què no hi havia els protagonistes: ni Hamàs
El Comèdia: un precedent clau
La FAVB ha formulat contundents al·legacions contra la modificació del Pla General Metropolità (PGM) del futur Museu Thyssen, i llegir-les m’ha fet pensar en les grans idees que han regit la construcció de Barcelona com una ciutat compacta. Les ciutats són idees, algunes gestades des de fa dècades, que els plans urbanístics preserven o alteren, malgrat que no agradin a tothom.